XCIX. Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

XCIX.
Reg. n. 1402, fol. 29. 26 feb. 1356.

Ordena vol e mana lo senyor rey per raho de la guerra que ha ab los jenoveses e altres enamichs seus e per squivar quels seus sotsmeses no prenguen dampnatge que alscuns navilis o vexels grans o pochs de la sua senyoria no pusquen ne gosen partir de ports plagues (platges, plages, playes, playas) o maritimes de la senyoria del dit senyor ne de lochs de la senyora reyna ni dels infants ni de prelats richs homens ne daltres sotsmeses del dit senyor dins la dita senyoria deça ne della mar sots pena de cors e daver sino en la forma seguent. - Declara empero lo dit senyor que tota galea o galeas grosses uxer o uxers armades e armats a III tires et ab XXX sobresalients e darmes e daltres furniments o a tot lo menys a II tires et ab LX sobresellents a coneguda del dit senyor rey o daquells qui per ell sobre aço seran deputats pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeres o per golfos o la on se volran exceptat empero que no gosen navegar en la costera de Jenova ne en lochs sotsmeses a jenoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebelles al senyor en Cerdenya e en Corcega. Declara empero lo senyor rey que si alcuns uxers o galeas grossas armats e armades en la forma demunt dita navegaran per golf que hajen anar II en conserve: empero que per costeras puscha anar una galea sola armada e I uxer armat en la forma demont dita: empero que no gosen trer ne portar coses vedades. - Item declara lo dit senyor que tota nau o naus qui sien de port de dues mil salmes o de dues mil salmes en sus pusquen navegar per portar vitualles e altres mercaderies per costeras o per golfs o la on se volran exceptat que no gosen navegar en la costera de Genova ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs dels rebells al senyor rey en Sardenya et en Corcega: axi empero que no gosen treer ne portar coses vedades. E si la nau sera de port de dues mil salmes haja e deja menar C persones tengudes de nau ço es a saber LX mariners XX balesters e XX servicials los quals hajen de XVI anys en sus e tots hajen compliment de lurs armes. E si la nau sera de port de mes de dos mil salmes que meta o deja metre V homens mes anant per centenar de salmes que la dita nau mes portara axi mariners balesters com servicials al compte demont dit e que la dita nau o naus sien encuyrades de poba o proha (popa o proa) e ben encastillades e entoldades e enfalçades e fornides darmes et de tots altres forniments necessaris a la dita nau o naus a coneguda de aquells quel dit senyor sobre aço deputara los quals sien tenguts de fer sagrament e homenatge de haverse sobre aço be et leyalment. - Vol empero et ordona lo dit senyor que alcuna de les dites galeas e naus e uxers per lo dit senyor licenciades et licenciats segons que dit es no gosen partir sens licencia e letra o albera del dit senyor rey o de aquelles persones qui per ell sobre aço seran deputats en aquells lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran: les quals persones a aço deputadores sien tengudes de fer sagrament et homenatge en poder dels officials majors dels lochs on seran deputades que ells be e lealment se hauran en los dits affers no mudant en res la forma damont dita. - Vol encara e ordona lo dit senyor que per mills servar la sua ordinacio damont dita que en cascuna de les dites naus galeas uxers licenciades et licenciats per lo dit senyor segons que dit es sien deputats II bons homens de aquells qui iran en les dites naus galeas e uxers ab poder de les persones qui seran deputades per lo senyor rey en los lochs dels quals aytals naus galeas e uxers partiran los quals sien tenguts de fer sagrament et homenatge en poder de les dites persones de fer tenir et observar ab acabament als patrons de les dites naus galeas e uxers la dita ordinacio segons que damont se conte.
- Item declara lo dit senyor que totes barques e lauts de pescar descuberts et descubertes qui son acostumades et acostumats de navegar per costera de pescar puguen navegar et pescar per las costeras de la senyoria del senyor rey et de terres de sos sotsmeses ab gra vin et altres vitualles lenya et carbo obra de terra et spart no portant alscunes mercaderies altres ne navegant per golf. - Item vol e mana lo dit senyor que tots e sengles altres vexells e navilis de la senyoria del dit senyor et de terres de ses sostmeses exceptats los demunt declarats sien trets en terra e meses en ports defenents dins XV dies apres que la present ordinacio sera publicada sots pena de perdre lo dit vexell. Empero declara lo dit senyor que si alscuns dels dits navilis non eren en temps que la present ordinacio se publicara en los lochs don serien que aquells navilis hajen spay de tornar a lurs lochs si tornar hi volran sens robes empero o mercaderies: e que dins XV dies apres que seran junts en lurs lochs sien trets en terra o mesos en ports deffenents sots la dita pena. Empero en aço no sien entesos los vexells qui en temps que la present ordinacio se publicara seran absents de la terra e senyoria del senyor rey tro que sien junts en les terres et senyoria del dit senyor: e lavors sien tenguts de tenir et observar la dita ordinacio sots la dita pena. - Item mana et ordona lo dit senyor que en aquesta inibicio no sien enteses alscuns navilis o vexells qui sien de persones destranya nacio ans aquests pusquen navegar venir star et tornar a lur voluntat vendre et comprar e trer lurs mercaderies exceptades empero coses vedades et que asseguren convinentment en poder de aquelles persones qui per lo senyor rey sobre aço seran deputades que aço que hic trauran no porten en la costera de Genoa ne en lochs sotsmeses a genoveses o a lurs senyors ne en lochs de rebelles al senyor rey en Serdenya e en Corcega: ne encara no gossen traure ne levar alscunes robes o mercaderies dels sotsmeses de la senyoria del dit senyor la quantitat de les quals no valla mes de XXV solidos barchinonenses: e que daço facen sagrament los dits strangers e si eren trobats en lo contrari que fossen punits de la frau et perjuri a coneguda del senyor rey e de aquells qui per lo dit senyor hi seran deputats. - Item que tot patro stranger ans que partescha de la senyoria del senyor rey faça sagrament en poder de les persones qui sobre aço per lo senyor rey seran deputades que no levara portara ne navegara homens de la senyoria del dit senyor dins ne fora la sua senyoria sens special licencia del senyor rey. - Item ordona e mana lo dit senyor que si alscunes persones de la senyoria del dit senyor rey carregaran o trauran alcunes robes o mercaderies oltra la valor de XXV solidos barchinonenses lo quintar e aquells carregara en vexell o vexells qui no sien capitulats segons la forma damont dita que perden les dites robes o mercaderies e la persona et persones daquell o daquells qui en los dits vexell o vexells iran stien a merce del senyor rey. - Item mana et declara lo dit senyor no contrastant la dita inhibicio puguen et puxen trer lurs mercaderies e robes de la senyoria del dit senyor rey exceptades coses vedades ab navili et navilis de stranya nacio qui sien de port de mil salmes o de mes pus quen asseguren que passen dreta via a lestret de Gibraltar. - Item mana et ordona lo dit senyor que negun mercader nauxer mariner ballester servicial palagrins ne nenguna altre persona de la senyoria del dit senyor rey no gos ne deja anar ne navegar sino tant solament ab navili dels sotsmeses et de la senyoria del senyor rey segons la ordinacio del dit senyor et aço sots pena de cors et daver. - Item mana et ordena lo dit senyor que en cas que a ell fos ben vist faedor o a aquells a qui ell ho comanara denviar o licenciar alscuns lenys armats barches armades o lauts per missatgeria o per pendra lengua que en aytal cas se puxa fer: empero quels dits lenys armats o barches armadas e lauts armats no hi puixen trer cambi ni mercaderies ni altres robes ne palagrins ni altres persones de la senyoria del dit senyor sino tan solament aytantes persones com fossen necessarias en armament dels dits lenys armats barques armades o lauts armats si donchs non havien licencia del dit senyor o dels damunt dits. E si lo patro o patrons dels dits lenys o barchas o lauts eren atrobats en lo contrari que sien encorreguts en pena de cors e daver. - Item vol et ordona lo dit senyor quels scrivans qui seran deputats per los damunt dits a fer los alberans de les dites licencies no demanen ne reeben per quescun albera per gran que sia sino IIII diners et II diners per albera de resposta della on seran anats et no mes anant et quels dits alberans sien registrats largament per lo qual registrar no prenguen res sino segons que dit es: et alguns dels dits scrivans no presumesquen ne gosen pendre mes anant ne donen algu empatxament als demunt dits per haverne mes sots pena de perdre lurs officis et de estar a merce del senyor rey. - E si per ventura alcu o alcuns sia que sien de la dita senyoria del dit senyor o de la terra de la senyora reyna dels infants o prelats richs homens o daltres sotsmeses del senyor rey per lur folia fahien o venien contra los dits capitols o alcu daquells sien encorreguts sens tota merce en pena de cors et daver: et si eren atrobats en la mar ab vexells o navilis faens contra les ordinacions damunt dites lo dit senyor ab la present ordinacio dona licencia a tot cossari et altre sotsmes seu que pusquen pendre de fet los dits vexells e navilis ab tot ço qui en aquells sera atrobat. E si aytals vexells o navilis seran de la terra del senyor rey que la meytat dels dits vexells o navilis et de les coses qui en aquells seran atrobades sien del senyor rey e laltra meytat daquells qui los dits vexells o navilis hauran preses: e les persones sien preses e estiguen a merce del senyor rey. E sils dits vexells o navilis o robes e mercaderies qui en aquells serien atrobades seran de la terra de la senyora reyna dels infants prelats richs homens e daltres sotsmeses del senyor rey que la terça part dels dits vexells e navilis e robes e mercaderies qui en aquells seran atrobades sia del senyor rey e la terça del senyor de la terra del qual seran los dits vexells e navilis e robes e mercaderies e laltre terça daquells quils hauran preses e les persones estien a merce del senyor de qui seran. Declara empero lo dit senyor que si les robes o mercaderies qui seran atrobades en los vexells o navilis de la senyora reyna dels infants prelats richs homens et daltres sotsmeses de la senyoria del senyor rey que en aquest cas la meytat de les dites robes et mercaderies sia del senyor rey e laltre daquells quils hauran preses. - Item lo senyor rey ab tenor de la present inibicio revoca e anulla totes altres inhibicions de navegar per ell o per sos officials fetes tro al jorn de la publicacio de la present inhibicio. - Item mana lo dit senyor fortment e espressa a procuradors governadors batles veguers justicies e a tots altres officials del senyor rey deça et della mar constituits que la sua ordinacio damont dita e les coses contengudes en aquella tenguen e observen e tenir e observar façen segons tenor e continencia de aquella e algun dels dits officials no presumescha alcuna cosa tocar ne mudar en la dita ordinacio ne fer o venir contra aquella sots pena de perdre lurs officis sens tota merce et de star a merce del senyor rey. - Data en Barchinona a XXVI dies de fabrer en lany de la nativitat de nostre Senyor mil CCCLVI. - Dominus rex qui eam vidit et correxit mandavit michi Ferrario de Magarola in suo plenissimo consilio.

Dels Uxers darmes.

Dels Uxers darmes.

Per tal con a real estament nos cove que sens differencia faedora de persones a cascun de apropincar a la sua persona sia manifestat entrament mes digna cosa sia que axi per raho donor con encara per esquivar perill segons los graus e condicio de persones licencia de propincar a cascuns sia atribuyda: emperamor daço ordonam que quatre per tal que mils lo trebayl lo qual per loffici dells hauran sostener pusquen anar detras nos axi cavalcan con a peu per tal que guarden que a totes persones sino axi con expedient sera segons nostre estament e condicio e encara segons lo temps entrament a nos no sia consentit sien deputats. E per tal que mils alcunes coses les quals segons lur offici a ells pertanyen puguen complir verga per cascun dells portar manam e uxers darmes ells volem esser appellats per tal quels noms convinents sien a les coses. E per tal con en aquells qui han experiencia e qual que sia fet es creedor ordonam quels damunt dits sien persones militars no pero de cint de cavalleria ennobleitz: cor les militars persones axi per linatge con per experiencia aquelles coses les quals a les armes sesguarden es pertanyen saber e fer davant tots los altres no es cosa no coneguda. Encara que als lochs als quals per qualque raho entrar haurem e per ells e per los porters segons quels lochs seran ab diligencia proveesquen que aguayts noy sien. E dos dels damunt dits o un almenys de necessitat jaguen defora davant la porta de la cambra en la qual nos jaurem: e quant que quant davant la dita porta de la cambra sesdevendra ells tots jaer la qual cosa los dos o la un havem declarat esser de necessitat armes militars complides en lo cap de lur lit tenguen: espasa pero tots temps porten e altres armes axi secretament con apparent quant e segons que sera opportu cor en aço condicio de loch e qualitat de temps son esguardadors cor a ells e per nom e per offici davant los altres a servey e custodia de nostra persona deputats evidentment se conve. E si les dites armes portar e tener segons que damunt es ordonat hauran negligit per pena de quitacio de un dia sengles vegades aquells declaram esser punits. E al offici dells encaras pertany que quant los divinals officis davant nos se dien en la porta del loch on nos estarem o prop la cortina del nostre oratori un dells defora estie. Si empero davant nos en conseyl estranyes personas proposar haurien o pledejarien lavors ells dins a custodia de nostra persona intren si donchs a ells per rahon nols era manat. Com nos empero ab aquells de la cambra secretament esser volrem axi con nos colgan o levan o en altra manera nos visten pintinan o semblants coses faen e encara si nos expressament o manavem un tan solament dells dins lo loch on les damunt dites coses farem esser pusca qui cura haja que lavors alscuns noy entren sino aquells qui de la cambra seran o aquells los quals per especial rahon en aço admetrem. E si ultra los damunt dits aqui alcuns esser trobaria si donchs per raho nos nou vedavem exir ell faça: cor de honestat esser no jutjariem si a nostres secrets sino aquells qui hic son deputats o admeses eren. Los porters e sotsporters en loffici lur delenquien a la quitacion de quinse dies tan solament condempnar ells per cascuna vegada poden. Ells empero son sotsmeses als camarlenchs: e per tal con aquests axi con dit es a custodia de nostra persona son annexes de sagrament e de homenatge a nos prestadors no volem ells esser franchs mas volem que sagrament et homenatge a nos facen quels perills que a nostra persona esdevenir sabrien per lur poder esquivaran e a nos revelaran e que be e lialment en lur offici e tuicio de nostra persona se hauran e encara que nostres especials e espresses manaments ab acabament exiguiran e si secrets de nostra persona o de nostre conseyl sabrien o oyrien o en altra manera sabrien no revelaran e que nuyl temps no feeren ne faran tal cosa que contrast a aquestes coses observadores.

Dels porters de massa

Dels Porters de massa.

Dels Porters de massa.

Pertanyse que real magestat la qual los sotsmeses ab diverses maneres en pau e en justicia defen a custodia de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis preveen proveesca. Emperamor daço oltra los uxers darmes porters a custodia de la nostra persona vuit esser ordonam dels quals dos dins lo hostal on nos jaurem jaguen: e apres per ço con no tan solament per los uxers entraments no deguts a la nostra persona sien vedats ells davant nos neguns altres entre nos e ells exceptats los camarlenchs e anant e tornant de la taula los majordomens los quals per especial raho esser volem anar permetents axi cavalgan con en altra manera anar manam. E a ells encara manam que dos dells continuament nos menjants davant la nostra taula estien guardant que sino aquells que deuen a la nostra taula no sapropinquen et que un daquells vaja a la cuyna davant aquells qui la nostra vianda deuen aportar ell tornant davant les viandes les quals a nos aportaran: cor tanta e tal multitud poria esser de gents e molts estar davant la taula que en anant e tornant les viandes de la cuyna porien reebre triga desordenada.
E per ço car a la experiencia del dit offici se pertanye fer desar les gents davant la nostra presencia en tot loch volem esser portades per ells maces: a manament empero dels dits uxers los dits porters anar e complir los manaments daquells sien tenguts e encara a manament de nostres consellers e secretaris en la vila on nos serem la on trametre los volran anar no recusen: les portes de nostres cambres foranes per ells volem esser guardades quan per altres affers no seran occupats en lo qual cas per guardar les dites portes necessariament dos daquells hi romanguen axi que sino segons que degut sera en nostres cambres a alcun entrament per ells no sia donat. Volents que al nostre camarlench sagrament e homenatge facen que tot perill de la nostra persona esquivaran et totes coses les quals a nos nocives esser poguessen a nos aquelles decontinent revelaran e quels nostres manaments expresses e especials fermament exeguiran e perill de mort per tuycio de nostra persona no esquivaran e que per ells alcuna cosa feta no es nes fara perque les coses damunt dites no pusquen fermament observar.

Dels Porters de porta forana.

E per tal cor la guarda de nostra persona la qual als porters es comanada axi per anar devant nos com per guardar les portes de nostres cambres deguda cosa no es que sovinerament porters sien trameses: per ço provehim esser ordonat que dotse a custodia de les portes de nostre hostal foranes sien deputats los quals sotsporters sien nomenats los quals maces ab ferres sens gallons pusquen portar e no totes cubertes dargent: dels quals tots qui en la nostra cort seran o almenys los dos necessariament diligentment guarden les dites portes en manera que a alcuna persona entrament no degut a nostre hostal sia donat. Ordonam que hagen cura de estar a la porta forana del nostre hostal mentre nos o nostres domestichs menjaran per tal que guarden largent del qual en nostre servey e dels menjants ab nos se usara. Volents part aço que un dells continuament sia a la dita porta guardant que persones qui noy degen intrar noy intren ney pusca esser tret res ne emblat ne lalmoyna del nostre palau no puga esser defraudada ni en altra part portada. E encara a manament del canceller vicecanceller consellers secretaris uxers e porters iran dins la vila en lo loch on nos serem la on de manament nostre los trametran: ells empero als uxers volem esser sotsmeses e sagrament e homenatge al camarlench faran semblant quels dits porters deuen fer segons que damunt es ordonat.

Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Índice, tomo V, Ordonacions

ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.

 

Advertencia.

 

Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.

 

// Nota de Ramón Guimerá Lorente: Estos textos están redactados en lengua valenciana, parecen escritos para la Corte del Reino de Valencia. Hay muchos rasgos que lo indican: artículos, vocabulario, y ausencia de palabras puras occitanas u occitanismos que se encuentran todavía en textos muy posteriores de Barcelona, pongamos de Cataluña, como este de 1505 donde aún usan HOC : sí. Algunos de los textos NO los encuentro en esta web para enlazar, no sé si los tengo en otro sitio. Para los investigadores, acudan al original editado por Bofarull, o a las diversas copias que debe haber, más o menos manipuladas.) //

 

Dels Majordomens. 

Dels Copers. 

Dels Boteylers majors. 

Dels Boteylers comuns. 

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Dels Panicers majors. 

Dels Panicers comuns. 

Del Pastador. 

Dels Escuders davant nos tallar ordonats. 

Dels Sobrecochs. 

Dels Coyners mayors. 

Del Argenter de la nostra cuyna. 

Dels Cochs comuns.

Del Moseu.

Del Manucier. 

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Del Portador daygua a la cuyna.

Dels Escuders portants lo taylador real. (aquí dudo si pone le, o lo)

Del Comprador. 

Dels Cavalleriçes.

Del Menescal.

Dels Homens de la escuderia. 

Del Falconer major. 

Dels Falconers. 

Dels Caçadors o Guarda de cans. 

Del Sobreazembler e Sotsazembler. 

Dels Azemblers. 

Dels Juglars. 

 

AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI

 

Dels Camarlenchs. 

Dels Escuders de la cambra. 

Dels Ajudants de la cambra. 

Del Barber. 

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de Cirurgia. 

Dels Escrivans secretaris. 

Del Armador real. 

De la guarda de les tendes. 

Del Sartre et sos coadjutors. 

De la Custurera et de la coadjutora. 

Del Apothecari. 

Dels Rebosters majors. 

Dels Rebosters comuns. 

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Dels Uxers darmes. 

Dels Porters de massa.

Dels Porters de porta forana.

Del Posader.

Dels Algutzirs. 

Dels Homens del offici del Algotzir. 

 

AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE. 

 

Del Canceller. 

Del Vicecanceller. 

Del offici del Prothonotari tinent los segells. 

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

Dels Ajudants de la nostra Scrivania.

Dels Missatges de verga de la cancellaria. 

Del Calfador de la cera perals segells pendents. 

Offici dels Sagelladors de la scrivania. 

Dels Promovedors.

Dels Endreçadors de la conciencia.

Dels Oydors.

Dels Escrivans dels Oydors. 

Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.

Del Confessor.

Del Abbat de Sanctas Creus.

Dels Monges de la cappella. 

Del Escolan de la cappella. 

Dels Almoyners. 

Del Escolan de la Almoyna. 

Del Servidor de la Almoyna. 

Dels Correus. 

 

AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT 

 

Del Maestre racional. 

Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.

Del Tesaurer. 

Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer. 

Del Escriva de Racio. 

Del Lochtinent et scrivans de Racio. 

Dels Convits. 

De les viandes. 

De la manera de dar racions. 

Dels frens e altres apparellaments de cavals.

De les vestidures e altres ornaments.

De les oblacions. 

Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors.

De les fruytes en la taula ministradores.

De la illuminacio de la Cort Real.

De la illuminaria quant per defunts se celebra.

Del argent de la cort nostra. 

Dels Consellers nostres.

De la manera del seer e proposar en consell nostre.

Dels serveys. 

Dels salaris dels Comissaris. 

De la manera de escriure letres a diverses persones. 

De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Dels beneficis donadors. 

De la ordinacio de la cappella. 

De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.

De la festa de sent Johan evangelista. 

De la festa de la Circuncisio de nostre Senyor.

De la festa de la Epiphania. 

De la conversio de sent Paul.

De la cadira de sent Pere. 

De la festa de Ram e Palma. 

Del dijous de la Cena. 

In Parasceve de nostre Senyor. 

De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.

Del dilluns e del dimars seguents. 

De la festa de la Invencio de Sancta Creu. 

De la festa de la Ascencio de nostre Senyor. 

De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents. 

Del dicmenge de Trinitat. 

De la festa del Cors de nostre Senyor. 

De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista. 

De la festa de sent Pere. 

De la festa de sancta Anna. 

De la Transfiguracio de nostre Senyor.

De la festa de sent Lorenç. 

De la Corona de Jesuchrist. 

De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu. 

De la Dedicacio de sent Michel. 

De la festa de sent Luch evangelista. 

Del dia de Tots Sants. 

De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça. 

De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.

De la festa de sent Marti. 

De la festa de sancta Katarina. 

De la festa de sent Nicolau. 

De les quatre festivitats de la Mare de Deu. 

Dels Martirs. 

Dels Confessors. 

De les Verges. 

De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants. 

De les vigilies de les festes. 

Dels dies dominicals. 

Dels divendres. 

Dels dissaptes. 

Dels dies ferials. 

De les quatre tempores del any. 

De la Almoyna. 

De les Fayles e dels Missatges. 

De les loguers de les besties logades. 

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions. 

 

ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.

 

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN. 

 

Fin del índice.

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

De la nostra serenitat molt se pertanyn que pus en lo denejament de nostres cambres havem desus ordonat que en lo nostre palau en lo qual per raho de menjar ab nostres domestichs cascun dia de necessitat nos cove usar entenam. Per so un hom jove espert en la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem cascun dia per lo mati agran e en temps e hores degudes largent lau del qual en nostre palau los nostres domestichs en menjar usaran. E quan en aquestes coses ell entendre no haura ell manam si mester sera ajudar en los serveys faedors en loffici de nostre rebost.
Et regonexera si esser sotsmes als camarlenchs e al primer reebut dells en loffici sagrament e homenatge fara que tota adversitat que sabra a la nostra salut poder esdevenir quant a ell possible sera esquivara e a nos con pus yvaçosament pora revelara: e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no puga enviolablement observar.

Dels uxers darmes

XCVI, colec. inter. ordinacions, cort, senyor rey Arago, 6 octubre 1351

XCVI. 

Colec. inter. Ordinacions de la cort del Sr. rey de Arago, fol. 150. 6 oct. 1351.

Dijous a VII dias del mes de octubre del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLI ordona lo senyor rey que als dejus scrits officials de casa sua sian tenguts de dar les alcamas de las ciutats vilas e llochs hon lo senyor rey e la senyora reina presents seran llit per las rahons quis segueixen: e que los dits officials sian tenguts de jaure dintre la posada del senyor rey per ço quel dit senyor e la dita senyora ne sian servits e que llur servey ne sia tengut pus a prop. Primerament los uxers per ço com han a dormir prop la cambra del senyor rey no contrastant que hajan atzemble cor no la han per portar lit o llits sino per portar les armes: II llits. Item los cambrers per tal com han a dormir tots dins lostal del senyor rey e son molts en nombre hajan VI lits. Item los porters de massa per ço com han dos a dormir dins lo dit hostal del senyor rey hajan I lit. Item los porters de porta forana per ço com han a dormir dos dins lo dit hostal hajan I lit. Item al ofici de reboster per ço que no haja a dormir fora hont sera lo argent: I lit. Item los cuyners majors hajan I lit. Item al ofici de museu sia dat I lit. Item al ofici de panicer sia dat I lit. Item als de la scuderia del senyor rey sia dat I lit. Item al offici de boteller sia dat I lit.

xcvii-reg-1538-fol-62-21-marzo-1354

Geroni Rosselló, LO REY CONQUERIDOR, joglar de Maylorcha

LO REY CONQUERIDOR.

(Del Joglar de Maylorcha.)

I.

Denant los murs de Maylorcha,

De Maylorcha en la ciutat,

S'apareyla l'host christiana,

Combatre fort desirant.

Lo brugit s'òu de las armas,

Trompas sonan e atabals,

Pavallós e tendes levan,

E mòuense de tots latz.

En Jacme rey d'Aragó,

Cavalcant en son cavayl,

Guarnit de èlm, espasa nua,

Quax no pòt pus esperar.

D'ira sos uyls li flamejan,

E d'ira son còr li bat;

Car no sguarda un sarrahí

Sens que hage sed de sa sanch.

Sagrament eyl prench dels nobles;

Tots los guerrers han jurat

De fer presa de la vila

O de morir massacrant.

Cent tors la vila environan,

Guarnides d'homens armats;

Mas, armes no l'espaventan

Ne host l'espaventa may.

E sguardant la part del mur

Que los ginys han derrocat,

Enaxí parla a los seus,

Metent l'ira en son parlar:

- “Sanct Jordi! Sancta Maria!

Lá vos esperan: á lor!

Cascun lo primer y sia

Si sent la fe dins son cor.

Hoc, molts n'y ha, mas no'ls ajuda

Lo braç ferm de Jesu-Christ;

Quant lur força hauretz retuda

Tot l'infern n'estará trist.

A lor! vergonya, chrestians!

Deus ho vol e jo'n suy cert:

Paucha es la sanch del vilans

P'els dampnatges que 'm soffert.

Ne burgés ne cavayler

Gir son dors, enquer que las;

Car será vil homeyer

E traydor qui torn atrás.

Per còlp ne per nafra pocha

Vuyla negun romanir;

Hajatz tots lo còr de rocha,

Ans que deshonra morir.

Qui vege a son frare occiure,

Vage avant, comanlo a Deu;

Per venjarlo vuyla viure,

E son còlp sia pus greu.

Negun en son briu defala,

Haje'n sed de sanch infael;

Sarrahíns morts fan l'escala

Per ont puja l'arma al cel. 

A lor! car Deus ens convida

A la victoria en est jorn;

Non rest enemich ab vida

En plus d'una legua en torn.

De vostres lançes quiscuna

Un cap sarrahí aport;

No hage sageta ninguna

Que no'n féra a un de mort.

De sanch de los vostres ávis

Guardatzlos plenes les mans;

Anatz venjar lurs agrávis

Fentne lo past dels milans.

Siatz l'açòt que Deus los dona,

No hagen treua ne perdó;

Faytz de lurs caps tor redona

Ont metetz lo ganfanó.

Muyren tuyt, pus master s'es,

Los qui no 's reten sclaus,

E façam p'els palafres

Estables de lurs palaus.

Vostre es lo forment que menjan,

Vostres son los lurs havers;

Esguardatzlos com s'arrenjan

Per vos emblar vostres plaers.

A quiscun tolgatz la vida,

Li tolretz del còrs verí;

l'Almudayna lá 'us convida;

En nom de Deu, anemhí.

Feritz en las vil maynades

Calcigant çerveyls por lá;

l'ombra irada dels Monchades

Lo sender eus mostrará.

De Mafumet la senyera

Ofega de ira lo còr;

La victoria ens vé derrera...

Cavaylers, á lor! á lor!” -

Dix lo rey, e quax volant

La ciutat scometia,

Diënt l'host: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta María!”

II.

Clams de dolor, mant dampnatge,

Brugit dels brants e'ls escuts,

L'ira faënt son carnatge,

Sobrats morts, cavayls perduts;

Sòns dels atabals de guerra,

Maçes, lançes e colteyls,

Flums de sanch corrent per terra,

Caps redolant sens capeyls;

Tors qui s'esfondrant conmouen

Les potestats del infern,

Guerrers qui col vent se mouen,

E flamas e foch etern....

Maylorcha! Maylorcha beyla!

Christ desliura ta ciutat;

Martyrs donan sanch per eyla,

Tras d'un rey benavirat.

Leós de tú fan lur presa,

Ton senyor será Aragó;

Rey noveyl no 't dó feresa,

Pus la crotz es son panó.

Sanct Jòrdi a la gloria 'l porta,

Cavalcant ab cavayl blanch;

La stela d'Abú s'es morta,

E càu dins un mar de sanch.

Quiscun alberch e mesquita,

Com casteyls s'han de esvahí;

Que sa ruina estia scrita

No ho vol creure 'l sarrahí.

E- “¡Valor, fils del propheta!

Dix lo Xech als seus, broxant;

Non hage negun qui 's reta,

Car gaudeix lo trespassant.

Homeyers creman e talen,

D'ira cruel lo còr encès;

No saben eyls ço que valen

Fils d'un poble may sotsmes.

Mostratzlos qu'havets coratge,

E que tots amatz morir,

Ans que viure en vassalatge

Del qui occiu a son albir.

Per ço car de lig no tenen,

N'es malvestat lo còr seu;

Famolents açí s'en venen,

Desamparats de son Deu.

De vostre aur ab las mans plenes,

Volen sejornar los vils,

E metránvos en cadenes,

Malensenyant vostres fils.

No han dret e no han justicia,

E com lops per ço los veig;

De vostre haver han cubdicia,

De vostres fembres cobeig.

Per los vençre e per combatre,

Son secors eus dona Alá;

Eyl d'un còlp los pòt abatre,

Car sols eyl es sobirá.

Non hage negun qui 's reta;

Deffenetz vostres maysós;

Feritzlos, fils del propheta!

Mafumet, confonetzlos!” -

E lo sarrahi cridant,

Pus fort l'autre scometia...

E 'ls chrestians: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta Maria!”-

E'l carnatge es renoveyla,

E 'ls critz arriban trò 'l cel;

Maylorcha! Maylorcha beyla!

Ton baptisme n'es fort cruel!

De ferir las hosts s'aglassan;

S'huja el braç de donar tayls;

Los qui los brants ultrapassan,

Los trossejan los cavayls.

Dona lo ferre ab lo ferre,

E spurnes n'ixen de foch;

Los uns avant per conquerre,

Los autres ferms com un roch.

L'ombra de la mort es ceyla

Qui en sus de las hosts s'ha stes;

No abastan escuts per eyla,

Ne lo perpunt, ne l'arnes.

E d'ira los còrs sclaten,

Uns dels autres faent scarn;

Lo ferre dels qui combaten

S'esmussa de tallar carn.

D'En Jacme lo cavayl corre

Ont lo peril es pus greu;

De son escut sanch decorre,

Mays va ab l'ajuda de Deu.

Ardit e spasa sanguenta,

Par lo venjament armat;

Lamp dins las núus que spaventa,

Áliga dins tempestat.

No y ha qui sos colps suport;

No y ha qui no's reta á eyl,

Car es senyal de la mort

Lo dragó de son capeyl.

Li paguá, son dors girant,

Ja scometre no 'l volia;

E 'l christians: - “Avant! avant!

Sanct Jòrdi! Sancta Maria!” -

E l'host christiana camina,

Com l'ona del mar brugent,

E desfá l'host sarrahina,

Com desfá la bòyra el vent.

Lançan l'arma los qui fujen,

Car per fugir n'es pesán;

Mas d'occiure no s'en hujen

Los qui derrera los ván.

E 'Is christians fan d'eyls carnatje,

Xi com lur crueltat mereix:

Crida 'l vençut sens coratje,

Mas Alah no 'Is exauseix.

- “Leissatznos vida, chrestians,

E faytz ço que 'us sia mils!” -

Dixen los veyls angoxans.

Las mayres: - “Perdó p'els fils!” -

Ploroses las puelles ixen,

Faules plenes d'aur e argent,

E: - “Prenetz, prenetz, los dixen,

No'ns fassatz, no'ns fassatz nient.” -

E l'host de Christ, de son cor,

Massacrant per çá e per lá,

Sols respòn: - “A lor! a lor!” -

Membrant de lo que jurá.

Sarrahins combatre a mort

Fó de Aragó la costum;

Per ço corre ab lo còr fort,

Per dins sanch, dins foch, dins fum.

E ja 'l Xech se desespera

E gira son dòrs e fuig;

Mas va li En Jacme derrera,

E li diu ences d'enuig:

- No cal t'estojes en casa;

No 't cal, no, fugir, no 't cal;

De la beyna trau l'espasa,

Veurás dels dos qui mes val.

Mostra'm al menys ton coratge;

Car mas tany a cavaylers,

Que a mos vassayls far dampnatge

E captivar lurs uxers.

No fuges del qui 't contrasta,

Sapia bè morir com dius,

El qui ha viltat que li basta

Per encreuar los catius. -

E 'l rey per fi'l desarmava;

E per la barba el tenia,

E l'host encare cridava:

- “Sanct Jordi! Sancta Maria!” -

___

EL REY CONQUISTADOR.

(Del Juglar de Mallorca.)

I.

Delante los muros de la ciudad de Mallorca, se dispone la hueste cristiana al asalto, y arde valerosa en deseos de combatir.

Óyese el ruido de las armas: resuenan por do quiera clarines y atabales: las tiendas levántanse y los pabellones, y cunde el movimiento en todas partes.

Don Jaime, rey de Aragón, montado a caballo, ceñido el yelmo y desnuda la espada, a duras penas contiene sus bríos y su impaciencia.

Chispéanle de ira sus ojos y le palpita de enojo el corazón, pues sed de sangre le devora al ver un solo sarraceno.

Juramento recibió a todos los nobles: todos sus guerreros han jurado entrar triunfantes en la ciudad o morir matando.

Cien torres defendidas por bien armados combatientes circundan la capital (2); mas no le espantó nunca al rey el aparato de las armas, ni hueste le hizo miedo.

Y mirando en el muro la brecha que abrieron las máquinas de guerra (ingenios, ginys, enginys), con palabras llenas de ira, dice a los suyos:

- San Jorge! Santa María! Allí os esperan ya: a ellos! Sea cada uno de vosotros el primero que hiera si en su espíritu arder la fé.

Sí, muchos son los enemigos; mas no les ayuda el brazo potente de Jesucristo. Cuando les hayáis vencido, habréis llenado de angustia el infierno todo.

A ellos! venganza, cristianos! Dios lo quiere, os lo aseguro: toda la sangre de esos villanos no compensará nunca nuestros sufrimientos.

Ni vasallo, ni caballero vuelva jamás la espalda, aun cuando le rinda el cansancio: vil asesino y traidor será quien retroceda.

Que nadie retroceda por golpe o por leve herida; todos corazón de piedra; antes la muerte que la deshonra.

Quien viere caer muerto a su hermano herido de muerte, siga adelante y ruegue a Dios por su alma; procure vivir para vengarle, y sean más terribles sus estocadas.

Nadie ceda en su furor; infúndaos aliento la sed de sangre infiel: cadáveres de enemigos han de formar la escala por donde vuestras almas suban al cielo.

A ellos! Invítanos hoy Dios a la victoria: en una legua a la redonda no ha de quedar con vida ninguno de nuestros adversarios.

Cada pica llevar debe por trofeo una cabeza musulmana: cada saeta ha de herir de muerte a un enemigo.

Mirad; manchadas tienen sus manos con sangre de vuestros abuelos; corred a vengar tantos agravios; haciendo de sus cuerpos pasto de milanos.

Sed para ellos el azote de Dios; no les concedáis tregua ni perdón; levantad con sus cráneos una torre para enarbolar en ella el cristiano estandarte.

Fuerza es, mueran los que no se rindan esclavos; convertid sus adornados palacios en establos para vuestros palafrenes.

Hasta el pan que comen os pertenece, vuestras son sus haciendas todas: mirad como se disponen y se ordenan para arrebataros los placeres del botín.

Veneno quitareis al cuerpo de aquellos a quienes arranquéis el alma: bríndaos allá la formidable Almudayna: avancemos en el nombre de Dios.

Cargad contra las viles mesnadas, hollando cabezas agarenas; la sombra airada de los Moncadas os señalará la senda de la gloria.

El estandarte de Mahoma me ahoga el corazón de ira: la victoria nos viene en pos. Caballeros, a ellos! a ellos!”-

Dice el rey, y volando se dirige contra la ciudad, en tanto que la hueste esclama:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!”-

II.

Gemidos de dolor, inmenso daño, ruido de espadas y broqueles, la ira haciendo horrible carnicería, vencidos muertos, caballos estraviados;

Sones de atabales, mazas, lanzas y alfanges; ríos de sangre corriendo por el suelo, y cabezas rodando sin casco.

Torres que al hundirse conmueven todo el poder del infierno, guerreros que corren y se mueven como el viento, y llamas y sempiterno fuego...

¡Ah, Mallorca! ¡hermosa Mallorca! hoy Cristo liberta tu ciudad; numerosos mártires vierten por ella su sangre, en pos de un rey afortunado.

Leones son los que acometen; Aragón será tu dueño. No te dé espanto tu nuevo señor, pues lleva la cruz por enseña.

San Jorge es quién le conduce a la gloria, cabalgando en un caballo blanco (3); en un mar de sangre cae eclipsada la estrella de Abu-Yahie.

Cada casa, cada mezquita ha de asaltarse como un castillo; no quiere creer el obstinado sarraceno que esté escrita su ruina.

Y - “Valor, hijos del profeta, dice el Jeque a los suyos esgrimiendo su cimitarra; nadie se rinda; eterna venturanza galardona al que muere combatiendo por la fé.

Asesinos son los que, encendido el corazón de ira, vienen a talar vuestras haciendas y a incendiar vuestras casas: mas ellos ignoran cuanto vale el furor de un pueblo nunca esclavo.

Mostradle vuestro esfuerzo y vuestro valor, mostradle que preferís la muerte, a ser siervos del que a su capricho asesina.

Su corazón es la iniquidad; no tienen ley ni religión: por eso vienen aquí hambrientos y desamparados de Dios.

Repletos de vuestro oro se han propuesto vivir en la molicie; y os cargarán de cadenas, y corromperán el alma de vuestros hijos.

No conocen el derecho ni la justicia; por eso les veis como una manada de lobos, codiciosos de vuestros bienes y de la hermosura de vuestras mugeres.

Para combatirlos y esterminarlos Alá os prestará su ausilio: él puede con un soplo abatir su soberbia, porque solo él es poderoso y grande.

Nadie ceje; defended con brío el sagrado de vuestras casas: acometedles, hijos de Mahoma; y confúndales el santo profeta!”-

Y dando el sarraceno fuertes alharidos, arremete lleno de coraje... Y los cristianos esclaman: - “Adelante! Adelante! San Jorge! Santa María!” -

Y renuévase la horrible matanza, y llega al cielo la vocería. ¡Ah Mallorca! la hermosa Mallorca! ¡cuán cruel es tu bautismo!

Fatígase la hueste de combatir y el brazo se cansa de dar tajos; despedazan los caballos aquellos a quienes traspasó el filo de las espadas.

Choca el hierro con el hierro, y saltan relucientes chispas; avanzan los unos afanosos de conquista, y los otros aguardan firmes como una roca.

La sombra de la muerte se cierne sobre ambos ejércitos; ni arneses ni cotas de malla bastan para resistirla.

Estalla la ira en los corazones en medio de los denuestos y las burlas: y el hierro del combatiente se embota en la carne del enemigo.

Corre Don Jaime, dirigiendo su bridón hacia donde es mayor el peligro; chorrea sangre su escudo, mas va acompañado del ausilio de Dios.

Valeroso, y agitando su rojo montante, semeja la venganza armada, rayo terrible que fulgura entre las nubes, águila en medio de la tempestad.

No hay nadie que resista a sus recios mandobles, nadie que a su empuje no ceda; señal es de muerte el dragón que lleva por cimera (4).

Ya el pagano vuelve la espalda; ya no osa acometer; y repiten los cristianos:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!

La hueste de Cristo avanza como las oleadas del mar tempestuoso, y deshace las filas del ejército musulmán, asi como el aquilón arrolla la niebla (5).

Arrojan las armas los fugitivos, porque son pesadas para la fuga; mas no se cansan de herir los que les persiguen.

Y en ellos hace el cristiano terrible carnicería, tal como merece su crueldad. Perdido ya el ánimo, vocean los agarenos espantosamente; mas Alá ya no les escucha.

Y salen los ancianos, esclamando llenos de angustia: - “Perdonadnos la vida, y haced cuanto os plazca!” - Y las madres añaden: - “Perdón para nuestros hijos!” -

Y llorosas muéstranse las doncellas, de oro y plata llena la falda, diciendo: - “Tomad! tomad, con tal que no atentéis contra nosotras!” - (6)

Y la hueste cristiana, llena de brío, y esparciendo la muerte por todas partes, contesta recordando sus juramentos: - “A ellos! a ellos!” -

Guerra a muerte al musulmán, fue siempre de Aragón la divisa; por eso corre con esforzado ánimo por entre sangre, humo y fuego.

Y desesperado el Jeque vuelve las espaldas y emprende la fuga (7). Síguele Don Jaime diciéndole lleno de enojo:

- Inútil es que vayas a guarecerte en tu casa; que huyas de mi presencia: desembayna tu espada, y veremos de los dos quien más vale.

Pruébame a lo menos que tienes valor; que al fin esto cumple más a caballeros, que entretenerte en hacer daño a mis vasallos y en apresar sus naves.

No huyas, no, de quien te reta: y sepa morir dignamente como dices, el que tiene sobrada vileza para crucificar a los cautivos. -

Y por fin el rey le desarmaba, y le tenía asido de la barba (8); y aun resonaba el tremendo grito de la hueste: - “San Jorge! Santa María!” -” -