Mostrando las entradas para la consulta Bañolas ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Bañolas ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 23 de junio de 2020

278. SAN ROQUE, EN EL HOSPITAL DE VALDEALGORFA

278. SAN ROQUE, EN EL HOSPITAL DE VALDEALGORFA (SIGLO XIV. VALDEALGORFA)

SAN ROQUE, EN EL HOSPITAL DE VALDEALGORFA (SIGLO XIV. VALDEALGORFA)


Como en una buena parte de nuestros pueblos, el de Valdealgorfa poseía su propio hospital, que en este caso estaba al cargo del municipio, y se mantenía gracias a las rentas que producían algunos campos y heredades donados piadosa y altruistamente por sus habitantes.

No era muy grande el edificio, pero sí suficiente y estaba adosado a la pequeña ermita que el pueblo había puesto bajo la advocación de san Roque. En sus dependencias no sólo se acogía y atendía a los habitantes de la villa, como es natural, sino que también se amparaba a cuantos caminantes y peregrinos necesitaran de cuidados.

La tradición extendida en Valdealgorfa y en toda la comarca asegura que el propio Roque, como viandante asiduo que era y antes de fallecer en el año 1327, visitó y honró con su presencia este modesto centro hospitalario.

Dada la fama que alcanzó por su dedicación a los menesterosos —tanta que el propio pueblo presionó a las autoridades eclesiásticas para su canonización—, se guardaron, como si de auténticos tesoros se tratara, el poyo en el que, según los nativos, descansó de la fatiga del camino, la ventana por la que se asomó y apoyó, y la estaca en la que colgó sus alforjas de viandante.

[Pardo Sastrón, Salvador, Apuntes históricos de Valdealgorfa..., pág. 61.]

“El culto de la gloriosa Santa Bárbara en este pueblo ni aún tradicionalmente se tiene noticia de su origen, y es probable que como especial abogada de fenómenos y accidentes, que invariablemente todos los años tan frecuentemente nos impresionan, sea hasta cierto punto coetáneo de su población. No sucede lo mismo con el de su Cofradía. Dos hechos, a cual más notables, la ocasionaron, perfectamente y con cándida sencillez explicados por el notario que testifica su escritura. Dice así:

'In Dei nominae. Sea a todos manifiesto que en el año contado del Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo, de mil seiscientos noventa y seis, día es a saber ventitrés de enero, en el lugar de Valdealgorfa, ante la presencia de mí, Juan Francisco Rosales, notario Real y Apostólico, y testigos que lo firmarán, comparecieron personalmente los señores doctores Estevan Rosa, Rector; mosén José Pueyo, mosén Gabriel Fuster, mosén Jerónimo Bañolas, mosén Domingo Gros, mosén Gregorio Berich, beneficiados; Andrés Pueyo, justicia y juez ordinario; Juan Francisco Martín y Antonio Piquer, jurados; Isidro Callao, Pascual Burgués, Miguel Joan Aguilar, Ignacio Martín, Joan Francisco Bosque, Joan Merino, Miguel Pellicer, Pedro Piquer, Marco Conchal, Joan Francisco Pueyo, Jusepe Merino, Francisco Blanco, Vicente Aguilar, Jusepe Juste, Miguel Bañolas, Miguel Joan Piquer, Eugenio Estevan, Gaspar Conchal, Francisco Bosque, Ignacio Lorente, Francisco Pueyo, Bernardo Martín, todos vecinos y habitadores del dicho lugar de Valdealgorfa; todos juntos y cada uno de por sí, propusieron tales y semejantes palabras en efecto continentes, que:
Por muchos años y tiempo a esta parte, a devoción del pueblo, hicieron y fabricaron, como de presente lo está dentro de la dicha iglesia parroquial de dicho lugar, una capilla y altar de la Virgen del Rosario, y en el retablo de dicho altar pusieron la santa imagen de la gloriosa Santa Bárbara, y dentro de su término hicieron y fabricaron una ermita y casa de la Señora Santa Bárbara con su retablo puesto y dorado, y en el segundo cuerpo del dicho retablo, a devoción del pueblo, pusieron la santa imagen de San Gregorio Obispo, y dentro de dicha ermita haber, como de presente lo hay, un ermitaño que vive y habita en ella, la cual ha sido y es muy visitada por los vecinos y habitadores de dicho lugar, por las muchas obras, gracias y milagros que han recibido de Dios Nuestro Señor, implorando el auxilio y amparo de dicha Santa Bárbara y de dicho San Gregorio, y señaladamente en los años pasados, habiendo por dos ocasiones muchas tempestades de truenos y rayos, cayendo como cayeron en dicha iglesia dos rayos y centellas, y estando en la dicha iglesia todo el pueblo implorando el auxilio divino, por intercesión de Santa Bárbara, aunque muchas personas quedaron despavoridas y como muertas, no peligró ninguna, hallándose como se hallaron libres y sanas; sólo se introdujo el rayo y centella por el altar mayor y por el Santísimo Sacramento de Nuestro Señor Jesucristo Sacramentado, quedando, como quedaron, muchas imágenes del retablo mayor como quemadas, pero gracias al Señor, aunque dicho rayo entró en el sagrario, no peligró el vaso de las formas consagradas, dando todo el pueblo, de todo lo sobredicho, infinitas gracias a Dios Nuestro Señor por haberlos librado de tantos trabajos por su infinita bondad y misericordia.
Y así mismo, en el año mil seiscientos ochenta y ocho, se llenó todo el término de langosta, en tal conformidad que salían todos los habitantes del mismo a matarla y no fue posible el aniquilarla, si bien parecía que cuantas más diligencias corporales hacían para matarla, tanto más se aumentaba, y todo el pueblo, confesados y comulgados, con procesión general, imploraron el auxilio divino por intercesión del Señor San Gregorio Obispo. Y como por milagro se desvaneció dicha langosta y quedó todo el término libre de dicha langosta, sin hacer daño alguno, y en acción de gracias, dicho lugar le votó de guardar toda la vida la fiesta del Señor San Gregorio Obispo, y poner su santa imagen en el segundo cuerpo del retablo de Santa Bárbara, siendo cofrades suyos, y no haber, ni estar fundada en dicho lugar cofradía. Todos los arriba nombrados les pareció instituir y fundar en la iglesia parroquial la cofradía de dicha santa en el altar y capilla de Nuestra Señora del Rosario, y estar en ella su santa imagen.’

Entre las gracias espirituales que esta cofradía disfruta son dignas de que nadie ignore que se puede ganar indulgencia plenaria, por estar así concedida, en las cuatro festividades de San Gregorio, Santa Bárbara, Santa María Magdalena y en la Natividad de Nuestra Señora.
Hacía bastantes años (en 1630) que la cofradía de los gloriosos San Martín y Santa María Magdalena y pueblo habían cedido su antiquísima ermita de San Roque para la fundación del convento de religiosas franciscanas de Santa Clara, y sentía vagamente el vacío de un santuario extramuros, que sirviera de honesto recreo y esparcimiento, al par que de sitio en que manifestar y dar, por decirlo así, rienda suelta a su piedad. La cúspide de elevadas montañas cubiertas de gigantescos pinares o seculares encinas parece que nos acercan a los objetos de nuestro culto y los paisajes que frecuentemente magníficos y dilatados a nuestra vista se presentan, infunden un sello de grandeza a nuestro pensamiento y un apacible bienestar al alma donde se anidan rectas y arraigadas creencias religiosas. Nos creemos más cerca de Dios y contemplamos extasiados, con lo ojos del alma, las maravillas de su infinito poder, y en nuestro entusiasmo sólo creemos cúpula digna de su gloria la inmensa bóveda del firmamento, formando durante la noche magnífico tabernáculo tachonado de infinito número de brillantes estrellas. Los pueblos sencillos se dejan arrasar fácilmente por sanas creencias, y son bondadosos y agradecidos con sus bienhechores, y éste de Valdealgorfa no podía sustraerse a esta regla invariable.
Convencido, pues, de la decidida protección dispensada por los gloriosos Santa Bárbara y San Gregorio, como se ve en la escritura de institución, edificaron una ermita en un vecino y elevado monte, como se ve hoy día, cuya obra se llevó a cabo por Juan Aguilar en el año 1689.
Esta obra la pagaron en el año siguiente los jurados del pueblo, y también hicieron fundir una campana para el mismo santuario, cuyo metal costó treinta y tres libras jaquesas, con más de diez que dieron a un artífice (Archivo Municipal, legajo acuerdos y legajo cuentas).
Por estos mismos documentos sabemos que en el año 1696 se pagaron al señor rector don Estevan Roca el viaje y gastos que se originaron al traer la bula de institución de Zaragoza, si bien hoy ignoramos su paradero.
Todas las personas de ambos sexos, habitadores y extravagantes o extranjeros, como se les llamaba, podían ser inscritos en sus listas, pagando un solo sueldo, y el gran número que de estos se conservan prueban la gran veneración y confianza que todos habían depositado en la decidida protección de estos dos santos.
Como siempre se ha hecho, el Municipio nombra todos los años un prior y un mayordomo (hoy le llaman ayudante) que cuidan de hacer las inscripciones de cofrades y recoger toda clase de donativos voluntarios con que atender a la conservación del santuario y honorarios de las festividades de Santa Bárbara y San Gregorio, dando cuenta al mismo de su legítima inversión.
Durante mucho tiempo, estas limosnas, recogidas por medio de pública colecta, fueron de relativa consideración y así vemos que desde los primeros años tenían andas o peanas y una bandera o estandarte de damasco encarnado, que hicieron en el año 1733. A este efecto compraron veinte y una vara valenciana de dicha tela que costó veinte y un sueldos y medio, el asta ocho sueldos y los cordones, treinta y seis. También tenían varios ornamentos y alhajas del culto, como luego se dirá.
Piadosos donantes la enriquecieron, y entre otros, Antonio Bernal dejó en su testamento del año 1742 ocho sueldos de treudo con ciento sesenta de capital, a disposición del señor prior, para ayuda del pago de la misa que todos los días se celebraba en la ermita, y además regaló un cuadro de San Antonio con marco dorado al mismo santuario (Protocolos de Salvador Pueyo, Archivo material hoy de Alcañiz). Este cuadro es quizá el bello lienzo que hoy admiramos en el coro de la parroquia y que existió en la sacristía de la inmediata capilla de Nuestra Señora del Buen Suceso, puesto que cuando se donó ya estaba en construcción esta obra, y en la ermita de Santa Bárbara no existe indicio alguno de tal pintura. Hace más verosímil esta suposición el constar en el libro de Santa Bárbara que en el año 1794 se pagó al pintor, por mandato de mosén José Minacer, por los cuadros que hay en la ermita (cuentas de este año) una libra y doce sueldos jaqueses, con lo que se prueba que en aquel entonces no existía en ella tal cuadro de San Antonio, puesto que de esto no se hace ninguna mención.
Según se lee en la escritura de fundación, tenía esta ermita un santero o encargado desde su primitivo tiempo, al que el pueblo y cofradía vestían decentemente, según consta en el libro y en el archivo municipal. En el año 1740 se le sacó licencia superior para recorrer los pueblos del contorno y también lo hacía el señor prior con el objeto de hacer inscripciones de cofrades. Y tal popularidad había alcanzado en ese país, que se ven inscritos en sus listas numerosos cofrades de los pueblos limítrofes y también del otro lado del río Ebro. Tal era el crédito que no sin motivo esta cofradía había alcanzado. En este mismo año se hizo construir una arquilla al escultor Vicente Sanz que doró Francisco Baquero, para que el ermitaño condujera una pequeña imagen de la santa en sus expediciones. Y es la misma que hoy se conserva.
Siete años después se dieron al dorador diez y siete sueldos por pintar el púlpito.
Si hacemos caso omiso de los gastos que se hicieron en reparación del edificio y otros en pequeñas obras de carpintería, para mayor comodidad de los fieles en las festividades, nada hay de notable en estos años subsiguientes hasta el año 1761, más que la compra de unos corporales y haber concurrido en cuerpo de cofradía a la antiquísima procesión de Nuestra Señora de Fórnoles.
Es de creer que en el último citado año o en alguno de los anteriores, recibieran los de este pueblo, por singular intercesión de la gloriosa Santa Bárbara, algún particular beneficio, pues se hizo una extraordinaria tranza o subasta de leña que los vecinos voluntariamente habían suministrado y que dio el ingreso de bastantes fondos, y en las anuales colectas también se observa un aumento extraordinario, de modo que en el citado año hubo fiestas hasta entonces no acostumbradas, periódicamente. Primeramente se celebró la fiesta con toda solemnidad religiosa en el templo parroquial y en la emita, y luego, dando a ésta el carácter popular y bullicioso que desde antiguo se venía observando, la completaron con danzas de ágiles mancebos y comparsas de soldados y caballetes que ejecutaban diversos ejercicios de juegos vistosos y entretenidos, guiados todos por una bande que para estos casos habían construido. También se recitaban y cantaban loas, y todo se armonizaba con la música que (dice el libro) traían de Belmonte. Para mayor ostentación y lucimiento tenían trajes de ricas telas, hechos expresamente para estos casos. Y estas danzas y juegos eran interrumpidos por expléndidos convites para los ejecutantes y demás personal empleado en ellos, según consta en las actas y cuentas de estos años. Mencionaré en particular que en el ya repetido año gastaron veinte y cinco libras jaquesas y doce sueldos en nueve caballetes adornados de telas, y entregaron otras veinte y cinco a Rudesindo Zorrilla, mercader de Alcañiz, por distintos tafetanes de colores y sedas para la nueva bandera de la soldadesca y nuevos pañales para los danzantes.
Desde luego que el personal eclesiástico era el director de tan extraordinarios regocijos, pues es de notar que beneficiados de la parroquia eran los señores priores en tales años. Y en 1764 una señora religiosa, a quien por su trabajo dieron una libra jaquesa y cuatro sueldos, compuso las loas que se habían de recitar. Coincidencia feliz que les permitió sustraerse a la necesidad de que lo hicieran forasteros como hasta entonces había sucedido.
Insensiblemente, según suele acontecer, del uso morigerado y prudente se pasó al abuso. Los gastos fueron creciendo, tanto en la compra de telas como en la pólvora y convites repetidos ya desde los primeros ensayos de los dances y llamaron la atención de su ilustrísima, que en santa visita del año 1770 los prohibió enteramente. Cierto es que en estas expansiones y populares manifestaciones de alegría y contento, nada halló digno de su censura, mas vio con dolor que se distraían fondos de consideración en distinto objeto del que se dedicaban, que era el mayor culto y solemnidad religiosa de las festividades de los dos santos titulares de la hermandad. Y esto bastó para reprobarlos. En su consecuencia, obedecieron puntualmente el decreto del señor prelado, y ya no se halla noticia de tales funciones, si se exceptúa el año 1815.
No tardaron mucho tiempo en manifestarse los buenos resultados de dicha prohibición, pues los fondos sobrantes en el mismo año se emplearon mucho mejor, en comprar casulla, alba, corporales y manteles. Nombrándose igualmente un cáliz de plata. Se hicieron también algunas reparaciones necesarias, según se desprende del hecho de haberla dado por decente el señor prelado en santa visita del año 1776. En este tiempo debió hacerse la sacristía y el cubierto o atrio como lo hemos visto hasta que se cerró al levantarse el torreón óptico telegráfico que se dirá. Antigua y deteriorada, la peana de la santa patrona, que en forma de templete, como lo eran casi todas las de su tiempo, la deshicieron en el año 1779. Y vendieron sus despojos, cintas, telas y campanillas de plata con que la adornaban, y fabricaron otra que les costó diez y siete libras jaquesas, y el dorarla Miguel Ballester, diez y nueve y cuatro sueldos.
Nada se sabe ocurriera digno de mencionarse hasta el año 1821, en el que renovaron el estandarte o bandera de damasco encarnado, que costó veinte y ocho libras y diez y nueve sueldos. Y en total, franjas, cordones y coserla, cuarenta y cinco libras y quince sueldos.
En 1833 tuvieron el buen gusto de blanquear exteriormente este santuario, de modo que en días tranquilos se distingue perfectamente con un anteojo desde los llanos de Fuentes de Ebro, próximos a Zaragoza, como una blanca paloma perdida en el fondo claro-oscuro de la cordillera de Valderrobles.
A la conclusión de la última guerra civil, en 1875, y con motivo de la instalación de una línea óptico-telegráfica desde Zaragoza a Morella, se habilitó parte de su obra, elevando un torreón, fortificándola en totalidad con aspilleras y un foso que la circunda, y que por inútil hoy y hasta perjudicial debía cegarse. De nada de esta obra se hizo uso ni llegó a estar guarnecida. Mas las aspilleras practicadas en el muro de la capilla, hallándose con puertas decentes y bien colocadas, todavía sirven para refrescar la atmósfera que se produce por el gran concurso de gentes en las festividades, que como la de Pascua del Espíritu Santo, acostumbran a ser en mañanas generalmente calurosas.
La piadosa creencia de que jamás cofrade alguno ha perecido por el fuego del cielo, dio a esta hermandad desde luego mucho crédito, y todavía lo conserva hoy día. Las madres se apresuran a inscribir a sus hijos desde el primer año, a un sin número de forasteros de remotas poblaciones se ven en sus listas, que se conservan desde el primer año.
Es costumbre corriente, luego que en el pueblo o en el contorno ha sucedido algún accidente desgraciado de esta clase, investigar si el que ha padecido era cofrade y hasta hoy no se tiene noticia de que esto haya sucedido jamás. Todos los ancianos se acuerdan que hallándose juntos dos individuos y en tiempo de tempestad, un rayo mató al primero y nada le sucedió al segundo. Este era cofrade, aquél no. Muchos ejemplos como este se podían citar, más por haber ocurrido en mi tiempo y ser una cosa pública y notoria a todo el pueblo, consignaré dos casos para concluir esos renglones.
Regresando Pascual Celma de Alcañiz en compañía de varias personas, entre éstas Bárbara Pellicer, que luego fue su mujer, les sorprendió recia tempestad. Obligados del aguacero cobijáronse todos debajo de un olivo; y en aquél momento se desprendió un rayo, bajó por el tronco y mató un animal, a cuyo rededor se hallaban las dichas personas, sin que éstas recibieran daño alguno y sólo sí el natural sobresalto en tales casos. Registrado el libro, se hallaron en él inscritas todas aquellas personas.
En el verano de 1882 entraron dos chispas eléctricas en la casa de don Fernando Zapater y Pardo, de este pueblo, circulando por toda la casa, sin que nadie recibiera perjuicio. Es de advertir que en este mismo tiempo se hospedaba en la misma casa el ingeniero don Salvador Trabado, ocupado a la sazón en los trabajos de campo y estudio de un ferrocarril de Val de Zafán a Tarragona, llamado del Centro, y cuenta dicho señor, en cuya cama de hierro tocó el rayo, que a la misma hora y sorprendido por la borrasca, se había guarecido en una casa de pastores o paridera; y sondormido, soñaba lo que realmente pasaba en su habitación. Enterado y sorprendido por la relación que a su regreso le hicieron sus huéspedes, no pudo menos de creerse salvo providencialmente. Y enterado de la tradicional y pía creencia de los cofrades de nuestra Santa Bárbara, quiso también ser uno de ellos, inscribiéndose con él a toda su familia.
He comenzado esta relación con dos hechos bien probados y la he concluido con otros dos, entre los muchos que podría decir. Algún sabio me tachará de ignorante o fanático, no importa. Quédese él con su sabiduría que de buen grado le cedo, y yo contento me quedo con mi ignorancia”-


sábado, 10 de agosto de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3).
 
 
Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.


Los dits missatgers del
regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent
parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne
declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo
dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab
ell de companyhia ans entenen aquella dege
perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de
Mallorques jatsia les obres fins aci als dits
missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit
regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e
bona companyhia quels dits missatgers los han feta
e mostrada: e james ara estants en Alcaniç
los missatgers del dit regne no han haud debat
altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament
Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de
scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per
part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos
james feta paraula car fora negar lo titol reyal
e aquell minvar. Mes
veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits
missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los
dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los
fon dit clarament per algun dells que los del
parlament Darago no volien sofferir en manera del mon
que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur
tractament ne en la regonaxença de la justicia de la
reyal successio no allegants en aço
alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos
missatgers volien sostenir o esforçar
lo contrari que romprien de present ab
Arago e que pus expedient era fermar ab lo
parlament Darago resident en Alcaniç e lexar
Mallorques que no fos en res ab ells que si lo
principat admetent lo regne de Mallorques per aço
havia a rompre ab los aragoneses: e com per los
dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio
de dret ab savis folos respost per lo missatger
del principat que nos daria loch a res e axi que
hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar
lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo
principat ab lo parlament Darago que admetre lo
regne de Mallorques e per aço sol rompre ab
Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que
no seria admes pero que en la no admissio daquell se
pendria escusa per lur divisio e aço
sab Deu qui es veritat increada que axi sia.
E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu
e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del
reverent parlament del dit principal o de sos reverents
missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides
colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta
concloure e finar lur admissio verbal e
nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo
primer dia fon haud per finat: be que creem ques
trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels
missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab
fets contraris e que fossen contents quen fossen
admeses com a missatgers de regne nominalment sens
entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la
regonaxença de la justicia de la successio reyal e
preparatoris e antecedents daquella axi com si de
bisbes los haguessen tornats atras a abbats
mitrats: ni james los dits missatgers del regne
tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns
singulars affers lurs sino quels faheren
demanar resposta de lur proposicio la qual los fon
dilatada fins que presupposada axi com article de fe
lur total exclusio entre lo dit parlament Darago
e los dits reverents missatgers del principat foren finades e
concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e
convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits
missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui
devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o
termes primerament segon e terç
ni que de quescuna terna hagues haver almenys una
persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la
publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres
compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats
e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits
reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt
dir en Tortosa ço que no saberen james
Alcaniç sino tan solament lo loch e
dos presidents no anomenats e lo nombre
de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades.
Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal
si los dits missatgers del dit regne son stats
per menys que testimonis en lo dit acte e actes los
quals ne la los foren ne plena ne semiplenament
de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda
haver copia fins açi jatsia raquesta e de
paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant
ab lur reverencia los dits missatgers del regne en
Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur
potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo
principat el regne Darago sens concordia del dit
regne de Mallorques no podie finar: e per ço
los offeriren en scrits los capitols en la
primera e segona cedula insertes: e james los fon
respost a aquells segons eren raquests per los dits
missatgers del regne sino tan solament quen
consultassen lo general consell del regne de
Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct
la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat
empero de lurs quereles les quals ab
colors de paraules nos poria amagar sta en los
seguents puncts. Lo primer com lo
reverent parlament del principat o sos reverents missatgers
sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de
Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure
per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat
per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent
parlament com aquella sia via compromissaria la qual
contradiccio de un sol embarga segons es notori en
dret. Lo segon article que concordats de nou persones de
necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del
dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell
regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab
los altres nou axi que fossen dotze ni aço
es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar
sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a
intimacio e notificacio de terme als competitors als dits
regne Darago e principat. Lo quart article que apres
stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç
los es stada dada copia dels capitols
convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne
exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur
continença
o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit
aci per lo dit reverent parlament daquest
principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les
dites nou persones e ara eletes sis persones per
aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells
tres. Lo sise article es lo expressat en
la resposta ara novellament dada per lo reverent
parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols
convencionats entre los reverents missatgers del dit principat
e lo dit reverent parlament Darago sino als havents
potestat de contractar ab ells: les quals paraules
no freturen de gran e subtil glosa. Perquels
dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi
algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells
com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse
e clossir del present molt reverent parlament del dit
principat e sos reverents missatgers segons es violent
presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas
saviesas e consciencies de tantes solempnes
persones en aquell entrevenients: advertints han
procehit e anantat en los dits actes ab
major benavenir que han poscut per venir ab aquella
concordia quels es stada possible e a relevacio de
majors scandols a la justicia de la successio reyal e
conexença daquella: jatsia de part de fora daço
que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells
es conagut e manifest los appareguen evidents
greuges e notoris prejudicis del dit regne de
Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne
philosophia moral ne haja demostracio conclohent
de necesitat en una de dues parts contradictorias:
perseverants en lurs raquestes offertes e
protestacions per lur descarrech e excusacio creen que
al present sia pus expedient a lur honestat e
benavenir e bona concordia del negoci lur anada
personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço
que sapien ne degen lo general consell del dit
regne assi mijançan
la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels
dits affers que si pus avant per esser tres e encara no
del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses
concordades e finades axi com per spay de nou mesos o
entorn han sperat en les parts deça o entrevenir
en los tractaments sens raho affer effectual de
lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem
fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils
es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E
seran molt aconsolats si de present los son liurades o
trameses en Barchinona ans que passen en
Mallorques bones letres e consolatorias del
present molt reverent parlament per los dits affers. E la
present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir
quatre hores apres mig jorn per lo discret en
Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia
continuada en lo peu de les dites respostes e requeren
esserlos feta carta esparça per lo notari
present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura
de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol.
1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e
honorables senyores el parlament general del principado de
Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables
senyores: recebida vuestra letra e hoyda la
creença en virtut daquella por el honorable en
Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos
respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta
materia sia verinosa e total destruccion en aqueste
regno considerados los innumerables dampnatges que a la
cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por
conservar entre nos e vos unidat e hermandat et
que los otros de la dita succession mediant la
gracia divinal per nos e vos vienguan en una e
buena concordia: los dits dampnatges a part
posados havemos el tiempo de los XX dias en los
capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores
e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março
primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos
affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos
negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos
placia fazer que los ditos capitoles sean
deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct
Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e
seellada con el siello del reverend vispe
de Huesca a cincho
dias de março del any MCCCCXII. - El parlament
del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm.
311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e
honorables senyors: vostra letra he rebuda dada
en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en
acabament que posats e lexats los affers per que
me havets aci trames en lo
millor partit e apuntament que posques men degues partir e
tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia
letra a vostres reverencies noblesas e honorables
saviesas per mi tramesa hage certifficat
de ma partida scandels dans e inconvenients aci
seguits la qual me appar la donchs no haguessets
reebuda e apres se sia seguit que los
honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los
dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament
que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir
em pregaren en nom de aquex parlament que en tot
benavenir e concordia lur ab los forans daquest
regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser
e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal
que tota bona concordia sen seguira segons los
sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables
senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses
sera vist yo deure romanir o jaquir aquests
affers placieus scriuremen car yo son
prest complir vostres manaments als quals deig e son
tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt
reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra
guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e
manament prest Francesch Darill missatger trames en
regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A
los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables
personas del parlament general del principado de Cathalunya. -
Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando
nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos
embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e
pora quien querria
que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos
saber que recebi la carta que me embiastes por la qual
me embiastes dezir que me supplicades que mandase
sallir luego la gente de castellanos que estava
en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas
que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui
son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo
contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi
buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca
deste negocio: de la qual resposta los dese
parlament vos devedes
tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos
plasen que yo buenament pueda fazer por honra de
vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado.
Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis
dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano
de mi senyor la fis scrivir por su mandado.
- El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito
presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las
cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber
tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que
siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt
nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general
de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia
la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers
los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per
lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de
la nostra presencia e hannos apportat una letra
la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra
letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en
les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat
que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona
Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres
missatgers havets praticat tractat que tota vegada que
nos vullam entendre ab la raho de lo
fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es
necessari e mester trameta in aquestes parts de
Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e
que decontinent que la dita moneda sia complida in
les dites parts de Cathalunya farets que vendran en
Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los
pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes
altres paraules in la vostra letra contengudes havem
complidament entesa e aximatex la creença per
la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la
qual letra e creença havem haud singular plaer vehent
la vostra bona voluntat que in nostro servey
demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona
intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la
reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus
megor aquests affers pusquem metre a
exequcio havem determenat trametre la dita
quantitat de XXX millia florins Darago per los
honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano
e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos
supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits
missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita
moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer
primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos
vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa
vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos
sien recomanats car axo sera honor e excelsament
de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. -
Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de
Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors:
A la vostra molt gran saviesa
notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen
Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia
florins Darago ha aci tramesos per trametre aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir
aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es
stat scrit que ha mester aci per ferne la honor
del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los
rebelles e traydors: los quals diners son tots
en diners de Florença o ducats dor comptant
quescun flori per XV solidos barchinonenses: e
havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus
segura Deus volent que havem hauda la galea armada den
Bernes a la qual ha donats lo dit micer
Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa
manera que dels dits XXX millia florins havem preses
altres D florins de Florença que havem donats a la
dita galea que per menys noy volia anar e somnos
obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres
senyors per vostra gran bonesa los pagarets
aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat
e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits
XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e
no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a
la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos
humilment e cara que en les dites coses vullats eus
placia treballar e fer treballar axi com be sots
acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la
nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones
provisions que fer si pusquen e quels dits D florins
que nosaltres havem presos e donats a la dita galea
dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e
distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra
manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri
e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa
mester; e queus placia fer cuytar lo fet per
manera que la gent hic sia mijant abril o al pus
luny per tot lo mes dabril per tal que puscam
tallar les lavores de Sacer qui sta huy
en mal partit per fam que no han que menjar. -
Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien
aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga
de lur sou car aqui los seran dats a raho
de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI
solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car
flori Darago noych es axi corrible com lo
ducat o flori de Florença. Aqui van ab la
moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e
Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble:
sia merce vostra despatxarlos e de darlos
endreça
bona e presta que en lo dit temps sian aci car
si triguen e Sacer pot recullir los blats seria
molt major affany de haverlo que no sera si son tallats
ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la
vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce
provehir envers nosaltres que hajam qualque
sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos
lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita
vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de
Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar
consell e recapte ques mantenguen per lo
dit senyor: car si guerra es los dits castells nos
poran sostenir si provehits no son de ço quels fa
mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor
que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques
pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana.
E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats
fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del
mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los
vostres humils servidors quis comanan molt en vostra
gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los
consellers e prohomens de la vila del Alguer.
(N. E. A mí me parece que los de Alguer, Alguero, escriben en perfecto occitano, y supongo que hablarían parecido en esos tiempos, 1412.)

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba
el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió
a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para
discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento
valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo
con los catalanes sobre la elección de los nueve
compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de
Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de
Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el
parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.

Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm.
315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium
congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini
archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta
reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando
Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in
Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo
Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii
archidiachono Terracone Philippo de Medalia
archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis
Barchinone et multum nobilibus Johanne comite
Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa)
et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de
Bages Dalmacio Çacirera
Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus
Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo
Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes
Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse
sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione
personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis
et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino
Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre
Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de
Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum
doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus
comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur
de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod
poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat
deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare
de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti
multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto
et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt
quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum
archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in
hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus:
attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni
et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis
videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum
regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio
et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum
conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis
die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum
conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis
acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam
ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus
et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli
Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii
notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después
de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se
presentó para instar que se procediese luego a la elección de los
nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente
reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa
el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis
demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte
successionis regie electis que ibidem remanserunt et
quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex
dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit
occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac
Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione
Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante
absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt
nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona:
qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit
simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti
XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius
nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem
personas que facere debent examinationem nostionem et
publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas
conscientias illius qui est noster verus rex et princeps
post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo
capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus
de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit
dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi
contentabantur de certa nominatione certo modo fienda
de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem
de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis
sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis
conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum
regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et
requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et
per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro
eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt
tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer
Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge.
- Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça.
- Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço
es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de
mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis
personas de les XXIIII ço
es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles
reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons
lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus
quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas
et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi
dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum
ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem
votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et
confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus
episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie
elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars
dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro
terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac
Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie
dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda
donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens
quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo
oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod
remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen
quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat
ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis
duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula
et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater
dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone Guillelmum de
Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris
doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum
doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina
et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna
Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem
episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium
Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater
Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit
votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo
domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de
Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris
doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit
honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa
decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in
Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda
donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater
dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem
cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus
Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum
reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis
abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in
Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. -
Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit
quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles
Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum
nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de
Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum
domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de
Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit
quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de
reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus
Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis
utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit
ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro
terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si
tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus
honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire
cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium
Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item
dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni
sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum
videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum
regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam
habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione
dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis
Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem
et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii
dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis
Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino
Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra
Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium
Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro
terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum
Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus
Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant
Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit
quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item
honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo
domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus
Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum
dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi
jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro
terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques
legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses
voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec
transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem
Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus
dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem
fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum
de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli.
- Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur
oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge
predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur
majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super
proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati
jurarunt super quatuor Dei
Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum
conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler
Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis.
- Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus
comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt
honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum
de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum
doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio

Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione
predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius
datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum
Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad
exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la
tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no
habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia
por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii
anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de
Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano
in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario
per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt
michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum
predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta
per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum
novem personarum que facere debent nostionem et publicationem
regis et quod facta de dictis votis vera computatione per
ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum
votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet
reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone
et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes
reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium
Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium
Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de
Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio
milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de
Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus
concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis
ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia
Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant
diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista
civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant
multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et
quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis
non potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo
aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare
et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que
alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de
Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam
rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de
dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino
archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de
Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et
Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro
Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et
nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti
requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu
dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la
comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo
alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats,
embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento
que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la
misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm.
318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis
senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. -
Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de
nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los
sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos
certifficam per la present que jatsia per nostres peccats
aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa
mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e
senyor de loabla recordacio derrerament defunct
fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs
perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e
fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem;
pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e
pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua
gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los
merits de nostres leyals e famoses predecessors nos
han preservats XXII meses han passats o entorn de tots
los dits perills e dampnoses e grans adversitats e
havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament
en lo principat dessus dit mas encare en altres
regnes e terres de la dita corona diverses mals
scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant
com es stat en nosaltres continuadament en los affers
de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora
de nostre vertader rey e senyor ab tota
sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E
jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la
indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los
dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de
quens dolem singularment: empero per gracia divinal e
singular treball e cura de aquest parlament los dits affers
son huy en bona e fort notabla disposicio car
segons crehem siats ja informats en lo mes de
janer prop passat nosaltres tramessem gran e
solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama
e consciencia al parlament Darago per apunctar
concloure e finar tots los preparatoris e
disposicions a la dita discusio e conexença necessaris
expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta
concorda e fina ab lo dit parlament del regne
Darago tots los dits preparatoris molt loablament e
solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran
seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual
concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost
premesa certa protestacio per los dits valencians e
altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per
exequcio dels dits affers restava tan solament que los
parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir
nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis
han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los
competitors de la dita corona volran alegar o
proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar
segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver
per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los
parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab
grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e
jatsia que segons juhi humanal considerades les
multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix
imposible que tots los dits parlaments e los
entrevenients en aquells poguessen james
concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones:
pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e
famosa nascio perescha usant de sa infinida
potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e
concordats los dits parlaments en la manera seguent:
ço es que huy dada de la present aquest
parlament en concordia e los missatgers del regne Darago
e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per
aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents
la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps
segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e
nomenades les dites nou persones les quals son les seguents:
los molt reverends pares en Christ e honorables senyors
mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets
archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en
leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors
mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en
Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch
Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa
mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en
decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent
Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors:
e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp
daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e
rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio
de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres
que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de
Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo
façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera
creu els sancts Evangelis de procehir e
enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia.
Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla
disposicio en que son posats: vullats donchs molt
honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e
leyal sotsmes a la dita corona devotament
considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no
solament en los temps passats donant a aquesta nascio
singulars prosperitats e victorias e

prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes
encara en lo present preservantnos de sinistres
scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren
los regnes e
terres viduats e orbats de lur
rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan
singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta
consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat
e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa
consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de
tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e
justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant
ab pença indifferent e devota la gran probitat
leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa
antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e
inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular
abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran
consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars
virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen
e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de
aquelles expendides
publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol
de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure
que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo
fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona
maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e
obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o
miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e
predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant
approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin
sia stat vist que a una sola sua predicacio
inveterats peccadors se son convertits. Pensats
donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les
dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia:
e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes
gracies retets benediccions e lahors donant orde
cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons
misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien
generalment fetes car semblant sera aci fet per
nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en
lesdevenidor vulle per sa merce illuminar
les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament
de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa
publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell secret del molt reverent
archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil

CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña
Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar
algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba
puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat
de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents
nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a
vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que
los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia
present dixi als honorables jurats quels plagues
desempatxarme pus los dits affers son per gracia
de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em
pregaren en nom daquex parlament quem volgues
aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona
fi los dits affers ab ells ensemps pus
fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes
deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A
la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria
e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me
seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem
ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los
dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne
sera loat e vosaltres aconsolats e ab
concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al
loch dipputat a la general congregacio. E sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit
vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey
e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en
regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo
escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que
recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una
comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina
viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba
al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores
de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum
generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et
protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum
Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores
illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum
de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus
cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem:
attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare
debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis
expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente
per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone
probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate
et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas
personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et
qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt
principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et
publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum
quatenus reipublice regnorum et principatus corone
regie subjectorum que ob longas dilationes et moras
cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit
satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi
ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et
attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam
dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint
examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis:
exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure
canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum
consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et
invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et
publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus
requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse,
pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve
compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña
Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le
notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del
mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios
de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los
compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió
también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el
sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán
de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del
día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los
diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron
leídas las cartas que siguen: 



Núm. 321. Tom. 19. fol.
1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat
en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e
savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables
savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer
ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables
affectualment nos pregats
vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta
ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments
que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats
e per los deputats del general de Cathalunya posats en
scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los
dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses
en la dita vostra letra son molt pus largament
enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles
e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general
de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de
Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech
e cura special e consideram encara don lo dit general
en major part ha pres e pren son nodriment e ha son
stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los
fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio
e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts
prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom
al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats
admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis
vulle imaginats: ans lo quens es pus cru
sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra
manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en
termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt
reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als
dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que
per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts
ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que
aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons
deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol
augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech
que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament
puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien
utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos
perdonets com a present no defferim als prechs qui
per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets
segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI
dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de
Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.


Als tres molts
reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents
lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat
de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla
recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables
senyors placia a saber a las vostras tres redubtables
reverencias nobleses e honorafficancias que nos
de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo
jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a
tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir
anant en lo compromis feyt entre los officials
del senyor rey Darago e luy anavam delliberats
devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em
stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats
a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes
aysi presents
davant los quals lo dit compromis ha stat principiat
davant los autres conseliers de la dita ciutat
dels quals encara non havem pogut haver deguna
expedicio jatsia hi hajam feyta
tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat
puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e
be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig
de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em
stats informats que lo bastard Doria ha
requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit
senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e
sus ayço los missatgers del dit Doria
son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt
reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara
maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e
vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses
e que vulle e entenda am e feig complir e seguir
les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels
senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja
observat e guardat la treua duna part e daultra
jurada e per conseguent ço que
los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni
dejen esser irasits a las causas per ells requisides;
tan humilment quant podem supplicam a las
vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler
ausir e entendre las nostras rasons e detenir
los dits missatgers de supersesir en la dita armada per
ells requisida entro a tant que nos hajam
enformat lo vostre molt honorable
parlament del contrari de ço
quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si
tost com siam per los
dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso
farem speram en Dieus que per la migan vostra molt
reverents nobles e honorables
senyors la causa principal haura bona fi a
la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre
Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e
honorificancias am creysament de bens e de
honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març.
- Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor
apparellats.

parte 4

miércoles, 19 de junio de 2019

Colección documentos inéditos archivo general corona Aragón, tomo II

COLECCION DE
DOCUMENTOS INÉDITOS del ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON;
PUBLICADA DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.

/ Tomo II /

PROCESOS DE LAS ANTIGUAS CORTES Y PARLAMENTOS DE CATALUÑA, ARAGON Y VALENCIA,
CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON,
Y PUBLICADOS DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.

BARCELONA.
En el establecimiento litográfico y
tipográfico de
D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1847.



PARLAMENTO EN BARCELONA.

/ Nota de Ramón Guimerá Lorente: hay algunas palabras con ortografía actualizada,
como dia: día, a: a, había: había, fue: fue, Aragon: Aragón, etc.
En los textos originales se intenta transcribir el texto tal como
Bofarull lo editó, pero como el texto es un OCR de un SCAN de un
PDF, puede haber errores, sobre todo en el caso del latín. //

Sesión del día 27 de diciembre de 1411 (1).
(l)
Principiando entonces el año por Navidad, pertenece al 1411 el día 27 de diciembre, que, según la cuenta que ahora usamos, sería del 1410.

Compareció en el parlamento Pedro de Vergara,
embajador del rey de Navarra, manifestando que dicho soberano
entraría en Barcelona el próximo lunes, 29 de este mes, y pidiendo
se le señalase alojamiento; a cuya demanda fue contestado,
destinándole la casa de Geraldo de Palou. Presentáronse
luego embajadores del papa y de la reina de Navarra, enviados para
pedir que se ausiliase a la reina de Sicilia; a todos los
cuales contestó el parlamento, que deliberaría sobre lo que debiese
hacerse.

Sesión del día 29.

El síndico de
Barcelona, Bonanat Pere, mandó leer un escrito que había
presentado en contestación a un requirimiento hecho por el
procurador de Rosellon y Cerdaña, y otro en respuesta
al de Juan Llinás de que se hace mérito en las sesiones del
20 y 25 de este mismo mes, cuyas contestaciones fueron aprobadas por
todo el parlamento. Compareció después Berenguer de Monravá,
enviado por el obispo de Urgel, con una carta de dicho
prelado, en la que se disculpaba de los cargos que se le habían
hecho por el parlamento, acerca de sus disensiones y guerra con el
conde de Pallars.

Sesión del día 30.

Instado el parlamento
por el rey de Navarra, acordó pasar a visitarle a las tres de la
tarde de este día. Presentóse luego el enviado de Aragón, pidiendo
se le diese respuesta a las cartas que había entregado a 22 de este
mes; y le fue contestado, que siendo arduo el negocio, el parlamento
deliberaría. Finalmente, Raimundo Xatmar dio cuenta de todo lo que
había practicado en cumplimiento de las instrucciones que le fueron
dadas al ir a recibir al rey de Navarra, manifestando que en cuanto
al negocio de Francisco de Vallgornera, habían sido vanos sus
esfuerzos para que este firmase paz o tregua con Manuel de
Rajadell; que acerca de las disensiones que había en Perpiñan,
había logrado que las partes contendientes sometiesen sus
diferencias a la decisión del parlamento; y por último, que en
cuanto al rey de Navarra, había procurado que fuese bien recibido en
todas las ciudades, villas y lugares del tránsito.

Sesión
del día 31.

Acordóse que el arzobispo de Tarragona con
algunos otros individuos de su elección deliberasen, para proponerlo
al parlamento, sobre lo que el rey de Navarra había pedido (no lo
expresa el acta) en su entrevista ; y se ocupasen al mismo tiempo en
ver qué medidas podrían adoptarse para conciliar los bandos de
Lérida. Leyóse por último una carta credencial, espedida
por los cónsules de Perpiñan a favor de Raimundo Xatmar,
autorizándole para manifestar lo que expuso ya en la sesión del día
30.

Sesión del día 2 de enero.

Tratóse de los
bandos de Lérida, y propuso el arzobispo de Tarragona a nombre de
sus compañeros, aprobándolo el parlamento, que se escribiese al
obispo de aquella ciudad y a Raimundo Cescomes y Bartolomé
Calvet, citándoles para comparecer ante el parlamento. Después
de leídas las cartas escritas con arreglo a la resolución que
antecede, tratóse del nombramiento de la comisión a quien debían
encargarse los asuntos tocantes a la defensa del pais; pero
nada se acordó.

Sesión del día 3.

Pasóse en
nuevos altercados con el pretendido brazo de los caballeros y hombres
de paraje, que querían también nombrar individuos de su seno para
la comisión de que se hace mérito en la sesión anterior.

Sesión
del día 5.

Reunióse el parlamento por la mañana, y se
trató de enviar una embajada a la reina de Sicilia. Vuelto a reunir
por la tarde, deliberóse sobre la respuesta que debía darse a lo
solicitado por
el rey de Navarra y sobre la cuestión pendiente
entre los aragoneses y los recaudadores de la lezda
de Cadaqués.

Sesión del día 7.

Si bien se
reunió también en este día el parlamento, se levantó luego la
sesión, sin haber tratado de ningún asunto.

Sesión del día
8.

Leyóse en primer lugar la siguiente carta:

Núm.
54. Tom. 15. Fol. 427.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors celebrants lo parlament de Cathalunya en la ciutat de
Barchinona. - Molt reverents nobles e honorables senyors. Alguns dies
passats que nosaltres vehents que alguns fills de iniquitat de les
parts del comtat de Comenge e daltres lochs e terres de nacio
estranya ab proposit de depredar e occuparse viles e lochs et alias
dampnificar los singulars de aquesta vall eren entrats ma armada en
los termens de la dita vall e sen havien aportats grans
multituts de bestiars grosses et menuts tallades diverses
ortalisses cremats alguns lochs e amenats ab si alguns
presoners de la dita vall nulla causa saltem justa precedent:
e ço que pus cruu es congregats en gran nombre ab
coratge hostil tiran et dampnat caminaven e sesforçaven entrar en la
dita vall e aquella totalment exterminar: e veents encara que aquesta
dampnada gent les universitats et singulars de la dita vall
bonament no podien provehir ni a lurs necessitats socorrer sens
singular e special ajutori e provisio del senyor rey en
Marti de gloriosa memoria qui lavors vivia e benefici del
principat de Cathalunya: suplicam al dit senyor rey e exposam
ab nostres sindichs e missatgers en la reverent noble et honorable
cort de Cathalunya qui derrerament se celebrava en lo monestir
dels frares menors de Barchinona los plagues
provehir al dit occurrent cas de remey condecent en altra
manera on lo contrari fos ço que Deus no volgues convenguera
als dits singulars de la dita vall aquella jaquir deserta e
per conseguent donar loch al cas inaudit: e stant la dita cort una
veguada e moltes en delliberar per provehir e socorrer a la dita vall
instant o requirent lo dit senyor rey volch Deus quens
entrevench lo cas molt doloros de la mort del dit senyor don
la dita cort fini e totalment expira: axi que als dits nostres
sindichs et missatgers covench recorrer als reverent e
honorables deputats de Cathalunya protestants contra
ells del cas sinistre ço que Deus no vulla sis contingra: los quals
diputats considerants lo evident perill et dampnatge ques
pogren subseguir a la dita vall e a tot lo principat de
Cathalunya per la exterminacio de aquella si prestament no hi era
provehit e volents socorrer a la corona Darago e a la
tranquillitat utilitat e be avenir del dit principat
provehiren que fossen assoldats a tres meses
trenta pillarts e CC servents per deffensio de la dita
vall ab tal covinent que la dita vall se aunis al dit
principat e contribuis en los carrechs en que contribueixen
les universitats et singulars del dit principat per raho de
generalitats e axi fo fet e complit per los dits
deputats e per la vall damunt dita: e aquesta provisio es estada molt
nobla et notable bona e fructuosa al dit principat car
la dita vall sen es deffesa virilment et honorable qui en
altra manera fora per la dita dampnada gent cremada e
dissipada e anichilada en gran menyspreu e
vergonya de la dita corona e principat: e fo fet
a requesta de la dita vall per relevar lo dit principat de mes
despeses quel dit sou fon compartit a VI meses ço es part de
aquell a tres meses primers e lo restant a tres meses prop
seguents los quals finiran per tot janer primer
vinent confiant la dita vall que en aquest espay de temps los
enemichs perterrits
et tementsse de tal socors et tractant lo noble mossen Arnau
Darill capita de la dita vall faessen bona pau o longa ab
la vall damunt dita: e no ha plagut a Deu ni lo dit noble capita
jatsia request diverses vegades ab carta publica e de paraula es
james volgut venir a capitanejar lo dit socors ans ha
tostemps respost que ell occupat de altres
capitanies no pot entendre en la capitania de la dita
vall: don es vist clarament que passat lo dit mes de janer la dita
vall romandra sens capita e despulada de tot socors si
per vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors noy
es en altra manera provehit. Be es certa la dita vall que los
dits comengeses e dampnada gent estan apersabuts en
grand nombre que pasat lo dit mes de janer ells entren
ma armada en la dita vall e aquella atrobada sola de tot
socors cremen e abolesquen e meten a total destruccio:
la fortuna iniqua mala e adversa no sadolla de aquesta
mesquina de vall qui enriquehida de tants privilegis e
libertats ha volgut per mantenirse a la reyal corona renunciar
liberalment a aquells e sotsmetres al jou e altres
carrechs del dit principat dels quals era franch e aunirse
a aquell e qui ha vist e veu tots jorns talar sos bens
cremar ses possessions matar sos pares fills e germans
e finalment si mateixa a propinqua e total destruccio no vol
ni permet que encara haja fi a tants mals ans enedit
mal a mals ha fet quel comte de Pallars nostre vesi ses
irritat contra nosaltres per rao de certa demanda quens fa
inhibint lo pas de sa terra e faent altres procehiments contra
nosaltres de que sabem que sots ja avisats per los dits
deputats. Perque molt reverents nobles e honorables senyors com
aquesta dita vall axi oppresa e oppremuda que ja no pot
spirar a present no haja altre recors refrigeri
o ajuda sino en vosaltres senyors celebrants lo present parlament del
dit principat al qual ella se es aonida segons que damunt:
pregaus eus suplica ab aquella humilitat et reverencia ques
pertany que en aquest cas tant urgent et necessari no la vullats
desemparar ans ab aquelles bones persones queus para necessari
vullats tractar que sia feta treua o pau entre aquella
e los dits enemichs seus e en lendemig passat lo dit mes de
janer si la dita pau o treua no havia hagut compliment
provehir a la deffensio de aquella e provisio de algun bon capita
quils regescha com a present siam sens
algu capita o regidor: e sera cosa queus tindrem a gran gracia e
merce. Scripta en lo loch de Vella (Vielha) a
XXIII de decembre. - Los gentils consols et promens de
la vall Daran apparellats a vostre servey.

Cuya caria se acordó que pasase a los diputados del general
de Cataluña, para que, como mejor enterados de este negocio,
adoptasen las medidas que juzgasen oportunas. Dióse después cuenta
de un nuevo requirimiento presentado por Juan Llinas para que
fuese socorrido el castillo de Perpiñan, y se despacharon las dos
cartas que siguen a los embajadores en Aragon y
Valencia.

Núm.55. Tom. 13. Fol. 430.

Als
reverent nobles et honorables los missatgers del principat de
Catalunya tramesos en Arago.
- Reverent nobles et
honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que
havem sobiran plaer de la bona unitat e concordia que per gracia de
nostre Senyor ses seguida en aqueix regne segons nos havets
scrit. Crehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e
retut vostre
dever. De la diligencia e gran cura
que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament
que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be
confiam que farets en tal guisa e manera que per
intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. Mes avant segons havem entes entre don Pedro
de Castre duna part e don Lop de Gurrea e don Pedro
Durrea de la altra ha gran divisio e dissensio e cascuns
han fet e fan ajust de gents de ques porien
seguir grans dampnatges e inconvenients qui fort
leugerament daran gran destorb als affers de la terra:
volem eus pregam que vullats tractar pau treua o
seguretat alguna entre los sobredits de guisa que per lur
divisio sinistre algu seguir nos pusca: interposant en
aço nostre sant pare e totes altres persones qui approfitar hi
pusquen. E si mester sera vaje a les parts
dessus dites lo un de vosaltres e los altres romanguen
a prosseguir los fets principals perque sots aqui en los quals
per aquestes ne per altres no volem se perda una hora.
De diners havem ja provehit queus sia
occorregut. Dada en Barchinona sots lo segell
del arquebisbe de Terragona a VIII de giner del
any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor.

Núm. 56.

Als reverent e honorables
los missatgers del principat de Catalunya trameses en
regne de Valencia. - Reverent e honorables: Vostres letres
havem rebudes a les quals vos responem que havem
sobiran plaer de la bona disposicio en que la unitat e
concordia de aqueix regne es stada posada e mesa
segons osu havets scrit: crehem
be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut
vostre dever. De la diligencia e gran cura que donada hi
havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi
com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar
segons be comfiam que farets en tal guisa e manera que
per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VII dies de
giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principal de
Catalunya a vostra honor.

En el mismo día volvió a reunirse
el parlamento por la tarde; pero se separó sin deliberar.

Sesión
del día 9.

Accediendo a lo instado repetidas veces por el rey
de Navarra, por los aragoneses y por otros, tomó el parlamento el
siguiente acuerdo:

Núm. 57. Tom. 15. fol. 433.

Lo parlament per
servir e honor del Rey de Navarra e de la senyora reina de Sicilia e
consolacio del dit regne de lur mera liberalitat (1) elegeix les sis
persones dejus scrites (2) en dues missatgeries de les quals la una
partida vajen a la dita senyora e a mossen
Bernat
de Cabrera
e laltra partida a la dita
senyora e als regidors del dit regne a les quals sis persones done lo
dit parlament facultat ques pusquen partir tots
concordablament
axi com ben vist los sera segons que en les instruccions sera
contengut la una tant com se
esguarda
a la dita senyora e a
mossen Bernat
e laltra tant com se esguarda a la dita senyora e
regnicolars
e habitants en aquell regne.

Siguiéronse sobre este acuerdo
varias protestas y altercados por causa del titulado brazo de los
caballeros y hombres de paraje, y se levantó la sesión.

(1)
No se creía el parlamento obligado a enviar tal embajada, y por esto
más adelante protestó que no pudiese de este precedente deducirse
ninguna consecuencia a favor de semejante obligación.
(2) No se

espresan
aquí; pero se hallarán mas adelante.

Sesión del día 10.

Reunióse el parlamento, pero no hubo deliberación.

Sesión
del día 12.

Leyóse una carta, cuyo contenido, por faltar en
el acta, solo puede deducirse de la contestación que sigue:

Núm.
58. Tom. 15. Fol. 438.

Als honorables misser

Johan
Suirana
(Siurana)
prior de Tortosa e
an
Johan Eymerich
donzell
missatgers del principat de Cathalunya.- Molt honorables: Vostra
letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer de la
treua que
obtenguda
havets
entre
aqueixs
senyors. Som molt
contents de la diligencia e bona cura que
donada hi havets: pregamvos que
desempaxets
axi com
porets
vostres fets eus ne
tornets
en nom de Deu a nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona
a XII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Catalunya.

Dióse después cuenta de otras
varias cartas, a saber: de una escrita por el obispo de Lérida, en
contestación a la que le había dirigido el parlamento mandándole
comparecer; de otra escrita a dicho prelado, repitiéndole el
llamamiento; de otra al gobernador de Rosellon, dándole el cargo de
conciliar las desavenencias que había en Perpiñan; de otra a los
cónsules de esta ciudad, dándoles las gracias por haber confiado la
decisión de sus debates al arbitrio del gobernador de Rosellon, y
suplicándoles que así lo hagan absolutamente, y


con las condiciones que habían puesto; y de otras dos a los
mercaderes etc. y al castellano de aquella misma ciudad, sobre el
propio asunto de que se trata en las dos anteriores. Acordóse además
escribir a los embajadores en Valencia, a los jurados de dicha ciudad
y al gobernador de aquel reino, sobre ciertas
innovacio-ciones
(innovaciones) introducidas por este último en la villa de
Morella:
denunció después
Dalmacio çacirera,
que el senescal de
Carcasona
había quitado el escudo de armas del
duque
de Berry
del pecho de un heraldo que
iba de parte de dicho duque al conde de Urgel; y últimamente se
encargó al arzobispo de Tarragona, que asociándose algunos otros
individuos cuidase del despacho de los embajadores que debían ir a
Sicilia.

Sesión del día 13.

Presentáronse los
embajadores de Francia, entre ellos el senescal de Carcasona,
reclamando contra lo que en el día anterior se había dicho en el
parlamento; y se acordó que fuese comisionado el arzobispo de
Tarragona para ventilar y resolver este asunto.

Sesión del
día 14.

Leyéronse tres cartas en que se daba noticia de la
embajada a Sicilia, dirigidas una a

Bernardo
de Cabrera
, otra a los aragoneses,
y otra a la reina, que es como sigue:

Núm, 59. Tom. 15. fol.
449.

A la molt alta e molt excellent senyora la senyora reyna
de Sicilia. - Molt alta e molt excellent senyora: Nosaltres per
servir e honor de vostra senyoria e per consolacio e be avenir de
aqueix regne havem ordonat trametre a vostra dita senyoria e a mossen
Bernat de Cabrera e als

incoles
del dit regne grans e solemnes
embaxades
les quals devem
spaxar
prestament Deus volent informades
plenerament
de nostra intencio. Scrivim de aço a vostra gran senyoria crehents
quen haura plaer e per tal axi mateix que per aquella ne sien avisats
los
incoles
dessus dits: a la qual supplicam li placie
toldre
en
lendemig
tota occasio de sinistres e scandols e obviar a aquells e donar tot
loch e manera que aqueix regne sie conservat en
pacifich
estat unitat e concordia segons
desijam
e confiam de vostra excellent senyoria la qual conserve e prosper
nostre Senyor Deus longament segons sos
desigs.
Scrita en
Barchinona
e segellada
ab lo
segell del molt reverent pare en Christ
larquebisbe
de Terragona
de ordinacio de tots
nosaltres a XIX dies de
giner
del any MCCCCXI. - De vostra excellent senyoria humils servidors quis
comanen en gracia de aquella lo parlament general del principat de
Cathalunya.

Concluida la lectura de dichas cartas, Dalmacio
çacirera, a nombre del conde de Urgel, protestó ser falso que dicho
conde tratase, como se había dicho, de hacer entrar en el principado
tropas

estranjeras;
y para desvanecer cualquier recelo ofreció manifestar a todo el
parlamento, menos a algunos individuos que le eran sospechosos, las
cartas que había recibido por medio de un heraldo.

Sesión
del día 15.

Recibióse y se leyó en este día la siguiente
carta:

Núm. 60. Tom. 15. Fol. 453.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors:

Hir
vos scrivim per un correu
notificants
la
treua
fermada
entre aquests senyors e per gran
cuyta
oblidam que no fem mencio de les companyes. A la vostra reverencia
noblesa e saviesa notificam que de continent que fon fermada la dita
treua lo comte avia presents nosaltres totes les companyes que li
eren romases apres quel
vezcomte de
Cosserans
sen ere anat: la qual cosa
entenem vos sera plasent. E sia lo sant Sperit ab vosaltres amen.
Scrita ab cuyta en lo loch de
Salas
dissapte a X de giner. - De vostres reverencia noblesa e saviesa
humils servidors lo prior de Tortosa e en
Johan Aymerich.

Leyéronse después
otras dos cartas, en las que

Raimundo
çescomes
y Bartolomé
Calvet
, vecinos de Lérida, decían
estar dispuestos a presentarse en cumplimiento de la orden que se les
había dado, y se levantó la sesión.

Sesión del día 16.

Comparecieron los embajadores de Francia, pidiendo se les
contestase a lo que habían manifestado en 25 del último diciembre;
y lo hizo el arzobispo de Tarragona en los siguientes términos:

Núm. 61. Tom. 15. Fol. 455.

Quod
dictum parlamentum non credebat aliquatenus quod ipsi ambassiatores
procurarent intrare
gentes extraneas
in hunc
regnum
nec unquam credidit: et regratiabatur eis multum de oblatione quam ex
parte ipsorum et dominorum de
Francia
faciebant: et nichilominus quod negotia successionis dictum
parlamentum una cum aliis
regnis etterris corone Aragonie acceleraret
quantum magis posset per viam equitatis et justitie prout ipsi
ambassiatores postulaverant. Super adventu autem
regine
Sicilie
uxoris
regis
Ludovici
ad hanc civitatem de quo ambassiatores ipsi in eorum propositione
tetigerant respondit dictus dominus archiepiscopus nomine parlamenti
predicti: Quod quando aliquis magnus vir vel aliqua magna domina
volebat hunc regnum intrare consueverat semper regi si esset vel si
non esset patrie notificare adventum suum et aliquando petere salvum
conductum et conductum: credebat dictum parlamentum quod dicta regina
servando morem aliorum dominorum intrare volentium in hunc regnum
notificaret patrie et faceret adventum suum scire et tunc patria
faceret sibi responsum prout necessarium vel expediens videretur.

Terminado este discurso del
arzobispo, presentóse

Bernardo de Gallach, quien ofreció a nombre de la
reina
Violante
una cédula que no se halla continuada en el acta. Tomó luego la
palabra el mismo arzobispo para manifestar que al despedirse él y el
gobernador del rey de Navarra, a quien habían acompañado el día
antes hasta el
collum crucis
(Cruz cubierta), les había dicho que pensaba tener una entrevista
con el
infante de Castilla,
y que para este caso se dirigiría quizás al parlamento para que le
enviase algunos notables varones que le diesen consejo en lo que
debía tratar con aquel príncipe; a lo cual contestó el parlamento,
que estaba dispuesto a servir a aquel monarca, y que cuando
escribiese sobre lo que pedía, se deliberaría y acordaría lo
conveniente.

Sesión del día 19.

Para oponerse a la invasión del valle de Aran, espidióse la siguiente carta al capitan de dicho valle:

Núm. 62. Tom. 15. Fol. 460.

Al molt noble
mossen

Arnau Darill.
- Mossen Arnau: Entes havem que
la vall
Daran
es guerrejada per alguna gent
estranya
del
comtat de Comenge
e esta
vuy
en iminent e facil perdicio per absencia vostra qui sots capita e
regidor daquella: e segons havem entes per relacio de dos missatgers
de la dita vall recorreguts per aço a nosaltres no
volets
anar a la dita vall per regir e capitanejar aquella. E com per la
expedicio de la dita vall ço que Deus no vulla se poguessen
leugerament seguir grans
dans
e inconvenients al principat de Catalunya e als altres regnes e
terres de la
corona Darago
a que en aquest temps majorment
viduat
de
indubitat
rey
e senyor devem sobiranament obviar e sia necessari que la dita vall
sia regida e capitanejada per vos o per altra
notabla
persona: pregamvos que per los dits esguards e es a vos propri e
pertinent
vullats
anar sens triga en la dita vall per capitanejar e regir aquella: e
lla on per
vostres necessitats e fets
deliberassets
de no voler capitanejar ne regir aquella prestament nos scriviu
vostra intencio per lo portador de la present que trametem a vos per
aquesta sola raho: car en aquest cas lo governador de Catalunya ab
consell de nosaltres hi provehira
saludablament
e deguda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona a XVII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament
general del principat de Catalunya.
Acordóse además escribir al
lugarteniente de dicho valle para que guardase a cierto preso que
tenía en su poder, y contestar a la última carta de los embajadores
en
Aragon.

Sesión del día 20.

Leyóse la siguiente carta,
escrita con arreglo a lo acordado en la sesión del día 19.

Núm.
63. Tom. 15. Fol. 463.

Al honrat en

Bertran
de Lobets
lochtinent de capita de la
vall Daran.- Honrat: segons havem entes vos
tenits
pres en
Castell Leo
en
Guillem çacera
del
comdat
de
Comenge
e seria perill
dan
e iminent destruccio de la vall Daran si per rescat o en altre manera
ere
deliurat
de la preso attes que lo pare del dit presoner es un dels
capitans e regidors de la gent del comtat dessus dit per quis fan
preparatoris de guerrejar e dampnificar la dita vall e es presumidor
que la preso del dit son fill dara retardament o per ventura desviara
per treua o pau la dita guerra: perqueus avisam requerim eus pregam
que per los dits e altres bons sguards ab bona cura e vigilancia
tingats
aprop
segurament e ben guardat lo dit
Guillem
çacera
e sobre la deliurança
daquell no
donets
loch algu
tro
a tant que nosaltres per vos
daço
consultats vos hajam scrit de nostra intencio. Dada en Barchinona
sots lo segell del arquebisbe de
Terragona
a XX dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya.

Dióse después cuenta de otra carta escrita a los embajadores en Aragón, del tenor que sigue:

Núm.
64. Tom. 15. fol. 463.

Als reverend

nobles e honorables los missatgers del principat de Catalunya
tramesos en Arago. -
Reverend
nobles e honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem
(
res-responem en el original)
que
ensemps ab
vosaltres nos dolem de la dilacio dels affers: crehem be que
vosaltres hi fets tot ço que
podets
pregantsvos
que com
aqueixs
senyors Darago
seran
justats
continuets
prosseguir la celeritat de aquells axi com havets be e
loablament
començat: e hon
veessets
que los fets
se metessen
en dilacions o lonchs termes prosseguits e instats aquells ab
aquelles millors et
pus
savies maneres e ab aquells bons
remeys
que semblara a vosaltres: e si duptes alguns vos ocorreran
scriviunosne
car en les
coses que requerran celeritat prestament
cobrarets
respostes. De diners vos es stat ja
ocorregut
los quals
devets
haver
rebuts
ab altres letres nostres. E
sia
lo sant Sperit vostra
garda.
Dada en Barchinona sots lo segell del
arquebisbe
de Terragona
a XX dies de giner del any
MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre
honor.

Finalmente se publicaron en esta misma sesión dos
cédulas acordadas en el parlamento, una en contestación a las
reclamaciones del castellano de Perpiñan; y otra prescribiendo al
gobernador de Rosellon que tuviese en buena custodia aquel condado, é
indicándole de qué fondos podría valerse para atender a su
conservación y defensa.

Sesión del día 26 (1).
(1)
Está, al parecer, mutilado el proceso, y faltan las sesiones de
algunos días intermedios.

Abrióse con la lectura de una
carta dirigida a la reina doña Margarita (no se halla en el acta).
Tomó después la palabra Dalmacio çacirera para denunciar al
parlamento, que por persona fidedigna había sabido que algunos
nobles, caballeros, etc., en número de cincuenta y siete, habían
escrito a la

reina de Nápoles,
invitándola a que entrase y residiese en el principado; y que
Juan
de Pau
había encontrado ya al senescal
de
Carcasona,
que iba a recibirla y acompañarla. Acordó, pues, el parlamento que
fuesen llamados los embajadores de Francia, para que diesen
esplicaciones
sobre este asunto. Leyéronse luego las dos cartas que siguen:
Núm.
65. Tom. 15. fol. 477.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Be
creem que vostres reverencies nobleses et honorables savieses han a
memoria com per nostres letres

derrerament
vos havem largament
certificats
dels grans
affanys
e treballs que havem per occasio del
divis
e discordia que es en aquest regne e com dubtavem que poguessem
proposar a ells en unitat e concordia: e per ço consultants vos
scriviem
queus plagues
de
rescriurens
de vostra clara intencio e
voler
com nos hauriem en proposar e explicar nostra missatgeria en cas que
nos poguessen concordar: per la qual raho a dos del present mes de
janer
reebem de
vostra part una letra del senyor
archebisbe
de Tarragona responsiva donantnos forma per aquella com nos hauriem
en nostra proposicio en cas que los dits tres braços
entegrament
nos poguessen ajustar en concordia segons aç
o
et altres coses en la dita letra son contengudes. E
jassia
senyors nosaltres
apres
hajam fet extrem de poder explicar nostra missatgeria a la jornada a
tres de janer assignada segons vos haviem scrit: pero per alguna via
ne partit no ha pogut haver loch segons
davans
era estat concordat: e aç
o
per moltes rahons: la una per ço com los barons e cavallers de fora
per les festes no eren encara tots aconseguits ne ajustats:
laltra
que la divisio e rancor hi es
axi
radicada que es fort difícil de concordar: car jassia entre mossen
Berenguer
e mossen
Ramon
de
Vilaragut
de una part e los
Pardos
de la altra mort
lo senyor rey en Marti
dalta recordacio hajen feta treua a cert temps e
aximateix
lo bando dels Sentelles
de una part et don
Pero Massa
de la altra fins
sapiam
qui es nostre
rey
princep et
senyor per justicia e tres meses apres e
sien
tots
jorns
ensemps ab
gran familiaritat de que son dignes de gran renom: pero mossen
Pere
de Vilaragut
qui esta dins la ciutat no
volgue
fermar en
la dita treua per la qual occasio
se
segueix grans inconvenients als affers de nostra
ambaxada:
e perque principalment lo braç militar es molt
divisit
car lo dit mossen Pere et altres nobles et cavallers fort
pochs
en esguart dels altres son dins la dita ciutat entenents e
esforçantse fer braç per la favor quel governador e altres
officials jurats et los regidors de la ciutat
lus
donen mantenint aquells tant com poden e abrassantlos com a
bras
et
habentslos
per aquell e no hajen en grat molts dels barons nobles cavallers et
altres
homens
qui son
fora la
ciutat los quals sens tota comparacio son mes en nombre
he
senyorejen
molt mes
vassalls
que no los altres no
permetents
aquells qui son de
bandositat
jassia
hajen fetes
treues
leixar
entrar dins la dita ciutat sino ab fort
pocha
companya e
ab aquesta manera ells non entrarien nes
sotsmetrien
a tal perill ne los dins no
exirien
per res defora car los uns no
fien
dels altres. Mes avant quel dit governador ha prohibit ab grans penes
als barons e cavallers de fora que nos ajusten sino dins la dita
ciutat e que
noy
poguessen entrar sino ab pocha companya: la qual cosa ells no farien
ni encara nos ajustarien per
sos
manaments segons ja per altres letres vos havem scrit: e
perço
nosaltres
forçadament
havem
aturar
en aquesta ciutat ab gran desplaer e perill de nostres persones per
raho de les morts. Mes jassia los braços
ecclesiastich
e
reyal
sien
concordes en certes coses pero entre lo dit braç
ecclesiastich
e algunes universitats de viles reyals daquest regne han
algun
debat ab los jurats e regidors daquesta ciutat e ab los nobles e
cavallers qui son dins aquella perço com ells no volen admetre braç
los de dins nils defora
despuys
que nosaltres
hic som
sino eren units sino en la manera ques pertany: e axi que per les
rahons dessus dites principalment e per moltes altres la divisio es
axi multiplicada
entre
ells que
quaix
havem tengut per impossible
fins ara
poderlos ajustar en deguda concordia. Nosaltres ensemps ab lo senyor
bisbe de Valencia
quins ha
notablament
e ab gran esforç ajudat
ens
ajuda continuament e encara sens ell som estat diverses vegades a
Torrent e
a
Xilvella
e en altres lochs per haver
colloquis
et
parlaments
ab los barons et cavallers de fora per induirlos a nostre proposit: e
aximateix som estats una
et
moltes vegades ab los nobles et cavallers dins la ciutat et ab los
jurats et altres regidors daquella
hoc encara ab los braços ecclesiastich et de les ciutats e viles reyals
e ab ells e cascun dells donantlos gran carrech daquests affers havem
tractat
ginyat
e tengudes aquelles bones et industrioses maneres et ab la millor
cura et diligencia que havem pogut que ab unitat e concordia
nosaltres poguessem explicar nostra missatgeria. A la final ab grans
dificultats e ab
no pochs treballs per molts inconvenients que de
dia
en
dia hi
resultaven entre ells en diverses maneres e ab molts
engins
que dir ni explicar nos porien sens gran
prolixitat
migençan
Lesperit sanct
e la ajuda
entrevinent
del dit senyor bisbe havem portats per
hoyr
la proposicio e explicacio de nostra
embaxada
a
desijada
unitat e concordia
los tres braços o
estaments
daquest regne en cert nombre
e en certa manera segons per capitols translat dels quals vos
trametem ensemps ab la present
porets
veure largament:
fahents
treues e
certes seguretats entre ells segons forma dels dits capitols: e per
seguretat dels absents apart han donada fe a mossen
Bernat
de Vilarig
nostre companyo
que duran lo nostre
tracte
nos dampnificaran ans se faran
valença
fins a la mort contra totes altres persones quils volgues maltractar
ni dampnificar en
alguna
manera.
Perque
molts reverents e egregis nobles et honorables senyors vos certificam
que
vuy
dada de la present
en lo Reyal de
Valencia
ab deguda serimonia
et honor e ab gran plaer e alegria e
fahentse
bons aculliments los uns als altres
elegrament
e ab forma decent e cortesa e en mils et
pus
rahonablament
havem pogut segons les instruccions de nostres memorials havem feta
en nom de nostre Senyor Deus la proposicio e explicacio general de
nostra benaventurada embaxada als tres braços daquest regne ajustats
en unitat e concordia per
oyr
aquella segons dit es
en lo Reyal de
Valencia
. Per ells nos es stada feta
all
i tantost
notabla e
molt savia resposta segons de
feels
e naturals sotsmeses de la
corona reyal
Darago
se pertany: e a la conclusio los
braços ecclesiastich e reyal e los nobles et cavallers qui son dins
la ciutat per
estrenyer
los affers han
eletes
certes persones per tractar ab nosaltres sobre aquella: e los barons
et cavallers et altres qui son estats
elegits
a la dita general explicacio per part dels barons et
gentils
homens de
fora han dit que ells solament eren
venguts
per oyr la dita proposicio e havien a referir aquella a lurs
principals al
loch de Torrent
mes que al
pus prest
que poguessen
lurs
principals et ells
delliberarien
que era
fahedor
en sobre les dites coses.
Duptamnos
que los de fora e de dins
puxen
venir ensemps en lo
tracte
dels dits affers: pero
faremhi
de nostre poder e saber tant com en nosaltres sera axi com havem en
ferlos
venir ab concordia a la proposicio o explicacio general damunt dita.
Daço que
per avant farem vos certificarem per nostres letres de continent.
Senyors ja
vehets
com lo temps de nostre
accurriment
passa
dun
mes e a la veritat
atteses
les
cavalcadures
que haguem a comprar abans de
nostra
partida ens haguem
a
vestir e arrear nosaltres et nostres companyes per honor del
principat et de la missatgeria nons resta molt daço que
fom
acorreguts per lo despens: perqueus placia
senyors
nos vullats provehir prestament daquella quantitat que a vosaltres
sera vist fahedor:
quar
en veritat ja
hic ha
qui viuen de
manleuta
et no
seria honor
del principat ni de nosaltres quens haguessem a
destorbar
en
manlevar
ni
trafegar
en
alcuna
manera. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors
Lesperit sanct
illuminador
e guiador de vosaltres. Scrita en Valencia a XV de
janer
del any mil
CCCCXI.
- Vostres
missatgers en regne de
Valencia
prests
a vostres manaments.
Núm.
6
6. Tom. 15. fol.
481.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors
del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: Dimarts

prop
passat
en
la nit
fugiren
del castell de la ciutat de
Sogorb
los barons
sicilians
los quals
lo senyor rey en Marti
de gloriosa memoria
fahia
alli guardar com a presoners
hun
exceptat qui per sa vellesa no podent seguir es romas: on nosaltres
attes lo cas de ques porien seguir sinistres havem fetes aquelles
provisions que havem pogut
scrivintne
per tota la costa
daquest regne
e dintre terra a
viles
et lochs
excitant et pregant los
officials
e universitats que
ab
crides
et
per tota manera factible investiguen o
cuiten
los dits fugitius et les persones qui van ab ells per terra o per mar
en manera que si
lur
fortuna los
duhia
a esser trobats los
puixa
cobrar et haver la
corona reyal Darago:
pregants vostres reverencies nobleses et savieses honorables queus
placia ferhi aquelles bones e prestes provisions que sien de vostre
vegares et
honor vostra: e si algunes coses senyors vos son plasents
scrivitsne
fiablament.
E tengueus senyors
Laltisme
en sa guarda. Scrita en Valencia a XXII de janer. - Los jurats de la
ciutat de Valencia a vostra honor.

Por último, habiendo el
síndico de Gerona puesto en noticia del parlamento ciertos debates
que se habían suscitado entre el abad de Bañolas y Bernardo Avellaneda,

acordóse escribir a ambos contendientes que dejasen al arbitrio del
parlamento la conciliación de sus desavenencias.




Sesión del día 27.

Leyéronse en primer lugar dos cartas, dirigidas, una al abad
de Bañolas con arreglo a lo acordado en la sesión anterior; y otra
a los enviados a Valencia, del tenor siguiente:

Als reverend
et honorables los missatgers del principal de Cathalunya trameses
en Valencia.
- Reverend et honorables: Vostres letres havem
reebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de
la bona cura et diligencia que havets donada no solament en procurar
bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor Deu ses
seguida en aqueix regne mes encara com apuntadament et be havets
prosseguit que la explicacio de vostra ambaxada sia estada feta per
vosaltres ab amor concordia et unit voler dels tres braços daqueix
regne segons vostres dites letres largament contenen. Som molt
contents de la diligencia et bona cura que donada hi havets:
pregamvos affectuosament prosseguescats et vullats
continuar los negocis a vosaltres comanats segons be confiam ab
intenta et diligencia e cura en tal manera que per vostres
entrevinents et solicites instancies venguen a desijada et
benaventurada conclusio. De diners havem ja provehit queus sia
acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe
de Terragona a XXVI de janer del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Leída
esta carta, tomó la palabra el noble don Pedro de Fonollet para
denunciar que se había fletado una nave que debía trasportar gente
armada a Sicilia; por lo que acordó el parlamento ponerlo en noticia
del gobernador a fin de que lo impidiese. Presentáronse después los
embajadores de Francia, y se trató con ellos de la venida de la
reina de Nápoles. Bernardo de Gallach pidió también
fuese leída la siguiente cédula de la reina Violante:

 

Núm. 68. Tom. 15. Fol. 485.

Les coses
divinals han en si tanta e tan gran perfeccio que humanitat nos pot
rependre de algun defalliment: e per ço les ordinacions de
Deu son fermes et stables eternalment mas aquelles dels homens
on fragilitat humana ha tant defallit que los uns per
affeccio privada los altres per preu los altres per ambicions no
reten dret a egual juhi en aquelles virtut de
saviesa deu obrar majorment lla on penja lo estament de la cosa
publica ab conservacio de la innada fe et naturalesa de tots
los subdits de la corona Darago e nos deu perpetuar cogitacio
rahonable que en religio de prudents haja tant defalliment que
per desordonat voler de la creatura lom oblida la
temença de Deu ni a
perfeccio stranya dampnar si
mateix ni per comport daltri denigrar sa propria honor e de
tota la posteritat. Nis deuria presumir lo contrari en loch
de tanta prudencia com es aquest loable parlament on se tracte de
cosa tant urgent et de tant gran preu niy deu esser negun
comportar: per ço la molt alta senyora regina dona Yolant del
molt alt princep et senyor don Johan rey Darago de gloriosa
memoria quondam muller havent clara conexença
per obres exteriors com en aquest parlament entrevenen persones
notoriament sospitoses a les parts contendents per sospita importable
les quals per actes publichs et notoris continuats
voluntariament per aquells a part de fora demostren publicament et
continuada parcialitat et passio manifestes a propri interes ab
affeccio privada segons que aço es pus que notori et importable no
solament a les parts de qui es interes mas encara a tota la
cosa publica e al benefici daquella: e per ço no podentse mes avant
supportar en lo dia ques contave XVI del present mes la dita senyora
offeri et dona a vosaltres reverents nobles et honorables senyors lo
principat de Cathalunya en aquest loable parlament representants
una cedula en effecte continent que tals persones no permetessets
entre vosaltres entrevenir ni sofferissets donar veu en
especial en toquants la general successio de la corona
Darago com tota disposicio de dret et de bona raho les haja
avorides de vot et de juhi en tots affers e negocis
encara pochs quant mes en aquest on se tracten los intermedis
de la exquisicio e conexença del vertader rey et
senyor lo qual fet ha en si qualitat propria no solament que si
faça justicia mas encara et precipuament ques faça justicia
tota suspicio et frau cessant rahonablament: et
aço deu romanir en clar et notori a tot lo mon per tal que
atrobat per tots los regnes e terres ensemps ajustats
per justicia a qui pertany la dita reyal corona Darago aquell
e no altri sia rey et senyor e los altres
contendents vajen a part defora et hajen esser rahonablament contents
del juhi: e axi que la terra haja dues coses ensemps vertader
rey et senyor e reposada pau als pobles qui procehira de la dita
justicia e egualtat del juhi. aquestes coses no poden
concorrer ni haver stabilitat rahonable si procuradors de les parts
contendents vassals stipendiats familiars domestichs
e encara ambaxadors daquelles et part publica fahents
entrevenen entre vos: per tal altra vegada la dita senyora reina per
interes dels infants et descendents del dit senyor rey don Johan
rey et senyor vostre als quals la reyal corona Darago pertany
o afferma pertanyer per pura et clara justicia o Bernat de
Gallach trames a vosaltres ab special manament de la dita senyora en
aquests escrits vos requer que les dites persones vullats
expellir et foragitar de vostre loable parlament e
actes en aquell fahedors tant com dels intermedis e actes de la dita
successio o incidents daquella entre vos se tractara la condicio de
les quals persones es clara et indubitada a vosaltres per actes
publichs e en altra manera per notorietat de fet: requirentvos a
cautela ne reebats deguda informacio per vostre descarrech
en altra manera si aço dilatats pus avant e ab aquest
prejudici al volets enantar la dita senyora reina
protesta del dret dels dits infants o daquells de qui es o sera
interes et de haverne recors al general ajust fahedor de tots
los regnes ab lo principat et alias axi com deja e requer
que la present cedula e laltra de la qual dessus es feta
mencio sien continuades en lo proces del dit parlament per
tots los scrivans e sien fetes carta e cartes publiques et liurades
a aquesta part per conservacio del dret de aquells daqui es o sera
interes.

Ultimamente, Raimundo de Perellós, a
nombre de su padre el gobernador de los condados de Rosellon y
Cerdaña, presentó un escrito en queja de la respuesta que a 20 de
este mes había dado el parlamento a sus reclamaciones.

Sesión del día 28.

Dióse cuenta solamente de una protesta del abad
del Estany contra los que con sus debates estorbaban que se
adoptasen providencias para la defensa del pais.

Sesión del día 29.

Habiéndose quejado Pedro de Fonollet, a
nombre de la condesa de Ampurias, de que el conde de Urgel
se hubiese apoderado de una hija de dicha condesa y de su primer
marido Hugo de Anglesola, queriendo casarla contra su
voluntad; se acordó enviar embajadores a dicho conde, para que
averiguasen el hecho y viesen de qué parte estaba la razón.
Bernardo de Gallach se quejó nuevamente de que no se hubiese
aun contestado a la recusación interpuesta por la reina Violante;
y por último se espidió una carta a los religiosos de Rodas,
recomendándoles el asunto de Bartolomé Suñer, a quien se
habían injustamente confiscado ciertas mercancías.

Sesión
del día 30.

Los embajadores enviados al conde de Urgel, que
se hallaba a la sazón en Sanboy, dieron cuenta de su
entrevista, y de lo que les había dicho acerca del asunto de
Magdalena de Anglesola.

Sesión del día 31.

Dióse
cuenta de la siguiente contestación dada a las reclamaciones de la
reina Violante.

Núm. 69. Tom. 15. fol. 499.

A la
requesta feta per en Bernat de Gallach affermantse
esser trames per la molt alta senyora reyna dona Yolant muller
del molt alt princep et senyor lo rey en Johan dalta
recordacio quondam respon lo parlament et diu que ell
es prest e apparellat de fer en les coses requestes ço
ques pertany e sera a ell legut per justicia e en serena
veritat de les coses requestes en son cas loch temps covinents
e apres hi provehira segons per dret et justicia e bon
expedient sera faedor: e la present resposta requer e demana lo dit
parlament esser continuada et insertada dejus e apres
la dita requesta e ab ella ensemps esserne
feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse en seguida una
carta del conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm.
70. Tom. 15. fol. 499.

Als molt reverents nobles et honrats
qui son residents en lo parlament de la ciutat de Barchinona. - A la
gran saviesa de vosaltres notificam que es vengut a nostra hoyda
que alguns quis dien parents de na Magdalena Dangleola
han dit devant lo parlament essent ajustat que per quina causa teniem
nos la dita Magdalena et ab gran colp de paraules
applicant les quals parien que no isquessen domens
rahonables mes voluntaris: de que notificam a la saviesa de
vosaltres que nos tenim la dita Magdalena per quens fon
comanada per lo noble mossen Ponç de Ribelles que era
son tudor ab benivolença de sa mare e aximateix
com son avi et son pare foren amichs et
servidors infant nostro avi et del senyor comte nostre pare
als quals Deus do sancta gloria e reeberen de grans
beneficis dels dits senyors e la avia de la dita donzella
isque de la casa de Ribelles qui son poblats en lo
comtat Durgell quere dels senyors damunt dits e morint lo
senyor rey en Marti qui Deus perdo e lo dit mossen Ponç
qui era tudor e la dita nobla donzella romanent en casa
nostra veent que la successio del regne pertanya a nos e erem
governador general per esguard de les coses damunt dites et daquelles
altres queus han specificat de nostra part los ambaxadors quius
havem trames de nostra part et per aquests esguards tenim la dita
pupilla e tendrem tant com raho dictara e escoltarem a
tots aquells quins demanaran res per justicia: certificantvos
que alguns nos han dit ques dien algunes paraules
devant la saviesa de vosaltres dient que les dien en favor de
la damunt dita: vulla guardar vostra saviesa que los dits mes
son per lur propri interes et no per profit de
la dita pupilla pero veurets en nostres obres quel profit se
seguira daquella per moltes rahons que al present nons qual
specificar. Dada en Sentboy sots lo segell de nostre anell a
XXX de janer del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.
/
nos qual : no mos cal : no ens cal : no nos hace falta
especificar. /

Por ultimo fue leída la siguiente carta de
Arnaldo de Erill,

Núm. 71. Tom. 15. fol. 500.

Als
molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general
del principat de Catalunya. - Molt reverents nobles et honorables
senyors: vostra letra rehebihu dissapte a XXIIII de janer
a la qual senyors vos respon que sobre aquest mateix fet de la vall
Daran he haudes dues letres de vostra senyoria
e yo a aquelles respos que lo senyor rey que
Deus haja comana la capitania de la dita vall al comte de Pallas
e a mi com sens lo dit comte per res no men volgues emparar
attes lo petit soccors o no mica quel senyor rey
feu en sa vida a la dita vall: perque senyors a mi es semblant
que jo sens lo dit comte no puxa ni deja
capitanejar la dita vall majorment attes que yo son
capita X anys ha passats daquesta ciutat de Barbastre e
daltres notables lochs daquesta capitania la qual apres la
mort del dit senyor rey ha gran mester ma presencia
segons vostra senyoria pode esser ben certificada per molts et
ara pus novament per vostre correu portador de la
present queus pora dir en quina vida estam en aquesta comarcha
per les grans bandositats vehines daquesta capitania
robaries et daltres grans malificis ques fan prop de
nosaltres on me cove estar ab la espasa en la ma
perque negun nos faça mal ni los de la dita capitania
nos mesclen en les dites bandositats o molt voluntaris de
mesclarsi per dubte meu no era quils tinch continuament
la ma a la brida car tota aquesta terra son dues
voluntats et volenter farien part los uns ab los uns
et los altres ab los altres de que seria final
destruccio daquesta capitania la qual merce de Deu al present nes
preservada per la dita mia presencia et
no perque lo voler noy sia en tot mal. Perque
senyors vos placia haver a mi per scusat per les dites rahons
et de voler provenir a la dita vall segons de vostra senyoria se
pertany la qual me man tot ço que li placia. Scrita en la ciutat de
Barbastre a XXV de janer. - Prest a vostre manament. -
Arnau Derill.

Sesión del día 3 de febrero.

Abrióse
con la lectura de las tres cartas que siguen:

Núm. 72. Tom.
15. fol. 502.

Als molt reverents egregis nobles et honorables
senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en
Barchinona. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors:
vuy dada de la present havem reebuda una vostra letra
dada en Barchinona a VIII dies del mes dejus scrit e hir
reebem les letres del acorriment a nosaltres enviat per
un mes: a la qual letra responem que ja nosaltres dies ha
certificats del ajust de gents que fahen don Pedro de
Castro duna part et don Lop de Gurrea de la altra
haviem scrit per nostres letres a cascuna de les dites parts
pregantlos et induhins per moltes rahons en les dites nostres
letres contengudes de fer pau treua o seguretat de guisa
que lur divisio no destorbas o laguias la
prossecucio de nostra ambaxada et encara non havem recobrada
resposta ne sabem que despuys la una part ni laltra
haja en res procehit: e mes avant haviem pregats et
ajustats los officials daquest regne quey
faessen les provisions que ferhi poguessen ey
trametessen algunes persones: e lo governador Darago
ans ha dit quey han trames et fetes les provisions que
ferhi podien. En apres molt reverents egregis nobles e
honorables senyors sic havia suscitada una altra divisio entre
don Ferrando Lopez de Luna duna part et Pedro de Sesse
del altra en ajuda dels quals anaven molta e gran gent daquest regne:
e nosaltres veents que aquesta divisio donava gran destorb
e lagui en la prosecucio de nostra ambaxada e que per aquesta
raho les letres de la convocacio del parlament que deu
tenir aquest regne en la ciutat de Calatiu (Calatayud)
et alli esser aplegat a VIIIe dia de febrer primer vinent segons vos
havem ja certificat per altres letres se laguiaven de trametre
e mes quens era dit que los daquest regne no gosaven anar al
dit parlament durant la divisio dessus dita tantost
anam suplicar al sanct pare que en pacificar la dita divisio
se volgues entreposar e fon acordat quey
trameses son auditor de la cambra apostolical et
que dos de nosaltres hi anassem: perquey son anats lo
dit auditor et mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere
de Cervello considerat que don Anthon de Luna fahia
valença al dit don Ferrando e partiren daci vuy
ha quatre dies no sabem encara que hauran fet. Nosaltres ço abad
de Monserrat Francesch de Ferriol Francesch Burges
e Guillem Lobet romanents açi en
çaragoça havem ab gran instancia solicitat que les
letres de la dita convocacio de parlament fossen spatxades et
trameses: la qual cosa ses feta ab gran dificultat com alguns fossen
de intencio quel temps dessus dit foç prorogat et per
gracia de Deu les letres de la convocacio son tramesses segons
lo temps et loch ja concordats: e com açi a present nosaltres no
puscam en res aprofitar havem delliberat de anar de present a
la dita ciutat de Calatiu per mostrar nostra diligencia e per
donar exempli als qui deuen anar al dit parlament quey sien
la jornada sobre dita: e quant lo dit parlament sera aplegat
nosaltres per tot nostre poder et studi cuytarem nostra
ambaxada servants les instruccions a nosaltres donades. E com
alguns daquest regne nos hajen dit que ells quant seran aplegats
entenen esser tant curts et tan prests que volen esmenar
la dilacio del temps passat: placiaus de fernos
provehir de correus los quals seria necessari fossen
tres un per trametre a vosaltres en cas de consultacions e altre per
trametre als missatgers trameses al regne de Valencia e altre
qui nos partis de nosaltres per ço quel tinguessem
prest en lo cas qui poria occorrer: car a
Calatiu nos trobaran correus e si daçi los haurem
haver costaran massa et sera gran lagui dels affers: e mes vos
placia que sobre nostres consultacions nos enviets
prestament les respostes car si tardaven seria gran confusio e
destruccio dels affers atteses les discordies daquest
regne. Lo sanct Sperit sia vostra guarda et faça tots vostres
fets ben avenir. Scrita en çaragoça a XIX dies de
janer. - Apparellats a vostra honor et servey
los vostres missatgers al regne Darago tramesos.

Núm.
73. Tom. 15. fol. 504.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya
resident ... - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors:
segons per altres letres havem significat a vostres reverents
nobleses et grans savieses nosaltres pus les letres de la convocacio
del parlament ques deu tenir
en aquest regne Darago eren spatxades et trameses ab gran
importunitat et instancia de nosaltres havem delliberat
de anar a la ciutat de Calatiu on se deu tenir
lo dit parlament: e despuys es stada suscitada divisio
novellament entre don Ferrando Lopez
de Luna de una part et Pedro de Sesse et mossen Johan
Ferrandez de Heredia de la altra part per raho de la tutela
del comtat de Luna la qual tutela lo governador Darago
ha donada al dit mossen Johan Ferrandis fill seu:
e es en ajuda del dit don Ferrando Lopez
don Anton de Luna ab molts
daltres et ja han pres lo loch de Oesa he combaten lo
castell del dit loch en lo qual es lo dit Pedro de Sesse: e al
dit don Pedro de Sesse fa valença don Pedro Durrea ques
aplega ab molta gent a Epila per lo qual lo sanct
pare al qual anam tantost nosaltres sabents la dita
suscitacio molt turbativa la prossecucio de nostra ambaxada el
supplicam ab gran instancia que li plagues de entreposarse
per remediar la divisio dessus dita e sobre los remeys que
donar se podien haut entre alguns de son consell e nosaltres
algun rahonament fon
delliberat que anas als dessus anomenats discordants lo
auditor de la cambra apostolical del dit sanct pare et de
nosaltres mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de
Cervello axi com de fet hi anarem e los quals
encara no son retornats ne sabem que haja res profitat lur
anada ans duptam que
concordia alguna se puxa seguir: e perço
nosaltres posats assats en gran perplexitat
et considerants la longa dilacio del temps discorregut
havem acordat de partir daçi en continent per
anar a la dita ciutat de Calatiu per demostrar nostra
diligencia en la prossecucio dels affers per los quals som tramessos
e per retre en aquells nostre deute e aximateix per posar en
major culpa los qui deuen venir al dit
parlament si noy seran la dita
jornada de la qual cosa havem assats gran dupte com hajam
sentiment que ja sic faça rahonament de prorrogar la dita
jornada del aplec del dit parlament: e apparie
a nosaltres que si la dita jornada no eren en la dita ciutat de
Calatiu aquells qui esser hi deuen o era prorrogada que per part
vostra los fos protestat e fetes degudes requestes. Perque molt
reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus de
certificarnos encontinent que acordaran vostres reverencies
nobleses et savieses de esser fet sobre les dites coses: e en cas que
acordets et vullats que façam protest ne
requestes placiaus trametrens prestament vostres motius segons
los quals acordarets que façam los dits protests e
requestes justificant aquells tant com sia posible considerades les
culpes en que aqueste seran trobats les
quals nosaltres veem segons lurs debats et dilacions esser
moltes car a nosaltres es estat dit que alguns volents desviar quel
dit parlament nos tingue procuren esser suscitades divisions et
debats en aquest regne: e en cas que hajam a protestar ne fer
requestes sera necessari a nostre parer que aquelles faça
sindich et procurador vostre havent en aço
special poder e que sia intimat als aragoneses lo loch e lo
temps en los quals se deura fer la congregacio general et les altres
coses pertinents en semblant acte: e daço et de totes altres
consultacions per nosaltres fahedores vos placia
trametre a nosaltres cuytadament vostres respostes. Hir
molt reverents egregis nobles et honorables senyors reebem
letres de don Pedro Galceran de
Castro et de don Lop de Gurrea responsives a
nostres letres quels haviem trameses pregantlos affectuosament de
part vostra que volguessen donar fi a lurs debats e questions et
sobreseure en aquells: e fannos saber cascun per virtud
de creença als portadors de lurs letres comanada que ells per
reverencia de nostre Senyor Deu et per honor del parlament de
Cathalunya et per no donar destorb en los affers que nosaltres
prosseguim ells sobreseuran en no fer aplech de gents
ne enantaments los uns contra los altres fins hajen rey
et per tres meses dalli avant comptadors. Per altra letra havem scrit
a les dites reverencies nobleses et savieses que com alguns daquest
regne nos haguessen dit que ells pus fossen ajustats serien fort
prests et cuits en la expedicio dels affers que prosseguim vos
plagues de fernos provenir de tres correus un per trametre aqui altre
per trametre als vostres missatgers qui son en regne de Valencia e
altre qui nos partis de nosaltres per
haverlo prest en lo cas que cuytadament sobre
consultacions los haguessem a trametre dubtansnos que
en Calatiu ne puscam trobar axi
prest com lo cas pora occorra o que no hajen massa a
costar: façenhi provenir segons los plaura vostres
reverencies nobleses e savieses de les quals sia guarda et proteccio
la sancta Trinitat. Scrita en çaragoça a XXIX de
janer. - A vostre honor et servey apparellats vostres
missatgers en Arago trameses. - Volents ja cloure
e liurar al portador la present letra son açi retornats los
dits mossen Guillem Ramon de Monchada e mossen Pere de
Cervello los quals han a nosaltres reportat quels dessus
dits discordants per reverencia del dit sanct pare et
per honor del dit principat de Cathalunya et per no donar destrich
ni lagui en lo aplech del dit parlament han donat loch
de sobreseure en lurs questions et debats et sobre
aquells fet compromes en poder del archebisbe de çaragoça
et del dit don Anthon de Luna et que les gents per la dita raho
aplegades sen son retornades: e mes lus han offert
que ells tots seran al dit parlament en la
dita ciutat de Calatiu la jornada assignada. E pus tan bon
novell Deu gracies havem haut dema o laltre
partirem daçi si a Deus plau per anar a la dita ciutat de Calatiu e
de tot ço ques seguira per avant
certificarem continuadament Deu migençant vostres reverencies
nobleses et grans savieses al pus
sovin que porem.