22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, entre ellas una presentada por el enviado de la ciudad de Tortosa y otra por los síndicos de Perpiñan, que fueron remitidas a los nueve de las banderas, según voto del obispo de Vich, que se tomó como deliberación, acordándose al propio tiempo otros varios asuntos de interés secundario.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas, advirtiéndose que de la primera se enviaron copias a las municipalidades de Lérida, Perpiñan, Vich, Villafranca y Tortosa.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vistes les crides manades publicar per la Excellencia de la Senyora Reyna una sobre la cominacio dels feudataris e altra sobre lo guiatge dreçat a tots e sengles encara que sien gitats de pau e treua considerat que ab tot los motius de aquelles hajen altra expressio empero es vist directament esser per empatxar les deliberacions e exercit de aquest Principat fetes per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio de les libertats repos e benavenir de aquest Principat. Per ço
volem que lo deputat local de aqui en nom e per part nostra com a representants lo dit Principat a instancia vostra require los veguer sotzveguer e altres oficials que com lo efecte de les dites crides sia contra la capitulacio atorgada fermada e jurada per la Majestat del Senyor Rey e en gran dan e interes del repos e tranquillitat del dit Principat se abstinguen de publicar aquelles e si publicades les hauran aquelles tornen al primer stament en la manera que seran stades fetes ab cominacio que si ho recusareu fer nosaltres en virtud de la dita capitulacio et alias procehirem contra ells per totes vies degudes e permeses. E mostrau la present al dit diputat local per que li sia notoria nostra voluntat al qual manam que axi ho face. E sia Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila de Manresa.
Molt honorables e savis senyors. En aquests dies no ha molt passats lo honorable En Berenguer Luch Ripol sindich de aqueixa universitat nos mostra vostra letra en virtut de la qual nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix en que significam star per quant haveu ayres la Senyora Reyna e lo Illustrissimo Primogenit deuen anar en aqueixa ciutat. E jatsia molta voluntat tinguessem en desempatxar aquell empero attes la materia es de gran importancia e les fahenes que tenim entre mans son moltes no havem hagut oportunitat de deliberar fins avuy en lo qual dia havem feta certa conclusio la qual vos comunicara lo dit sindich. Nous sia maravella com de aquella clarament ab la present nous avisam car coses hi ha que per bons respectes stan millor acomenades a la lengua majorment de persona discreta. E sia lo bon Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del Gene-neral (en dos lineas, en estos textos he encontrado varias veces este error: se repite un trozo de la linea superior. No sé si es fallo del editor, Manuel Bofarull, o en el texto original ya está así) e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Jaume Tallada sindich de aqueixa universitat nos ha molt instats sublevassem vosaltres del perpleix etc. ut supra usque certa conclusio de la qual vos avisara lo dit sindich. Nous sia maravella etc. ut supra totum. - Los diputats e consell etc. a vostra honor apparellats.

Los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio en la prop passada cort de Leyda (estamos a 22 de mayo de 1462. Esta prop passada cort en Cataluña, con el rey Juan II de Aragón, fue en 1461) assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat. Als honorables veguers sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones en lo dit Principat justicia ministrants. Saluts e honor.
Zelants la honor de nostre Senyor Deu lo servey del Senyor Rey e repos de aquest seu Principat nos son interposats mijançers e concordadors de la questio e questions gran temps ha gitades entre los pagesos vulgarment dits de remença de una part e lurs senyors de la part altra la qual dona gran torb no solament al comerci (comercio; comers, comerç) en gran dan de les generalitats del dit General mes encara a tot lo repos e tranquillitat del dit Principat en gran deservey de la corona reyal. Es stat plasent a nostre Senyor Deu han fets les dites parts ab intervencio de nosaltres e de la dita ciutat certs apuntaments e capitols de concordia dels quals porte gran necessitat esser a vostres jurisdiccions publicats e manifestats. Per tant a servey del dit Senyor Rey e repos de la sua cosa publica vosaltres e quascun de vosaltres ab tenor de les presents exortam e encara per deute de justicia vos requerim que vistes les presents quiscu en sa juridictio los dits apuntaments e capitols de concordia dels quals vos trametem copia ab lo segell del General sotz segellada ab veu de publica crida publicats intimats e manifestats a fi que los havents interes axi senyors com vassalls qui aci no son stats presents en lo apuntament dels capitols de la dita concordia e pusquen adherir e consentir per tot lo mes de juny primer vinent de Ilur adhesio nosaltres certificar. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio en lo prop passada cort de Leyda assumit representants ab intervencio de la ciutat de Barchinona tot lo dit Principat a qualsevol diputats locals als quals les presents pervendran. Saluts e honor.
Scrit havem als honorables veguers e sotzveguers batles e altres oficials del Senyor Rey e qualsevol altres persones justicia exercints en lo dit Principat que vistes nostres Ietres ab veu de publica crida manifesten e publiquen certa concordia apuntaments e avinença peí intervencio nostra e de la vostra ciutat tractats e concordats entre los homens e pagesos vulgarment appellats de remença de una part e los senyors de aquells de la part altra dels quals trametem copia del segell del dit General sotz segellada. On com desijem provehir a totes coses les quals tal publicacio pusquessem empatxar o dilatar a vosaltres e a cascu de vosaltres ab los presents manam que si alguns dells dits veguers batles e altres dels dits oficials denegeran per qualsevol forma o diferian fer la dita publicacio aquells de nostra part en virtut del sagrament e homenatge per ells prestats en scrits o de paraula requeriats de fer e complir les dites coses ab
degudes protestacions. E de llurs respostes ab efecte nos certificats e contra los renitents sera feta la provisio deguda. Dada en Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.

Los señores Diputados recibieron, en este día, las cartas que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors de diputats e concell en Barchinona sie dada.
Mossenyors. Ahir En Pere de Belloch vos scrivi avisant vos del maneig que tenia per haver Hostalrich. Apres continuant sa delliberacio ell parti ab cinch cents homens e per quant los homens Dostalrich nos podien concordar axi prest com fora stat necessari tenint nos vench al dessus e dormim a la Valloria. En Verntallat dormi prop de Ostalrich un territori apellat Maçanes. Vuy de mati En Pere de Belloch es partit de la Valloria per anar a Hostalrich no empero que ells may lagen fet cert que ells fossen contents que anant ell li obririen les portes e aço crech jo ho feyen per quant si la cosa per algun destorp no venia al degut efecte ells no fossen per lo comte mal tractats pero davenli tantes seguretats que al dit En Pere de Belloch es stat vist esser necessari lo sen anar (lo anarsen; el irse) e presentarse a Hostalrich e axi ho ha fet. Com som stats alli han nos fet star passades dues hores que may lo comte ses volgut deliberar de lexar nos entrar stant a la porta que ve a Barchinona. En Verntallat stava en vista nostra e nosaltres dells. En Pere de Belloch delibera fer demostracio de voler los tellar e quastar los splets. En aço lo comte veent que la gent sen tornava devalla lo carrer avall (sidevalla sirá cap avall, no devallará cap amún) com fou be avant alguns bons homens de la vila han nos ubert la porta e axi tota la gent nostra es entrada en Hostalrich ab molta victoria. Loat sia Deu e lo beneyt Karles. Lo castell e la torra de fora no havien encara haguda pero per quant lo castell es fornit de gent de la torra se ha bona sperança de continent se haura e jo crech a la hora dara es hagut. En Pere de Belloch e jo delliberam que jo vingues aci per fer vos lo present correu per quant en Hostalrich havia tant grant tabustol que no haguerem trobat qui hi vingues. Al fer de la present es arribat En Pere de Jolia lo qual ell e jo havem delliberat de continent partir per Hostalrich per donar tota endressa que puxam als fer e manen me vostres S. lo que plasent los sia. En Sentseloni XXII de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors prest al manament vostre Guillem Ramon Catala canonge de Barchinona.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General e llur conçell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors. Sobre algunes novitats ques dien es preparen fer contra aquesta ciutat e lo Principat e encara contra la capitulacio scrivim largament al honorable mossen Johan Agullo compaher nostre e sindich de aquesta ciutat e li remetem certes instruccions de e sobre les quals coses sa a comunicar ab vosaltres. Per queus pregam affectuosament quant podem vos placia donar li fe e creença en tot lo que de nostra part vos explicara e provehir yvarçosament a la indempnitat de aquesta ciutat com sia de urgent necessitat e la triga puixa aportar molt gran e irreparable dan e inconvenient no solament aquesta ciutat mes consequent a tot lo Principat. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra proteccio e nostra. De Lleyda (hasta ahora solo había aparecido Leyda en estos textos. En este caso, la segunda l no se ve clara, por mal scan, está como cortada por arriba, las otras l tienen forma de alcayata con el gancho arriba izquierda) a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A vostres beneplacits e honor apparellats los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt gran R. N. M. e honorables providencies certas cosas de nostra part. Placiaus dar los fe e creença com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies de les la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt honorables senyors. Pochs dies ha passats vos scrivim una letra de creença a vosaltres explicadera per En Jaume Tallada sindich e missatger nostre la qual creença creem haura explicada a vosaltres apres per alguns sentiments que havem en aquestes parts los quals per prolixitat de scriptura obmetem scriure a vosaltres mas per letra e instruccions scrivim al dit Jaume Tallada dels dits fets. Lo qual explicara largament los dits fets e sentiments a vosaltres stesament. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostra gran reverencia e honorables savieses per lo dit Jaume Tallada sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos ere recitat. Vullats a nosaltres per letre e al dit Jaume Tallada de paraula respondre a les coses per ell explicades en forma que nosaltres siam prevists a les coses necessaries com lo cars o requira. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e
guarda. Scrita en Cervera a XX del mes de maig del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Molt reverends egregis magnifichs e molt honorables senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e conçell llur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. A vostres grans reverencies tremetem lo honorable micer Johan Vello doctor en leys per esplicar vos algunes coses de part de nosaltres e de aquesta ciutat. Suplicam vos li doneu fe e creença en tot ço e quant vos dira e explicara axi com aquell qui es plenament informat les cosas necessaries a aquesta ciutat e vullau sobre aquelles provehir axi com confiam e speram de vostres grans reverencies les quals nostre Senyor Deu conserve en tota honor e bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a toto ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends e magnifichs senyors. Mossen vaguer daquesta ciutat rebudes dues crides de la Senyora Reyna aquella huy iniciave fer publicar en la present ciutat a la qual publicacio los senyors de pahers havents aquella per obviant a constitucions privilegis e libertats del Principat et alias me han request degues requerir lo dit veguer cessar fer la dita publicacio e request per mi de concell dels honorables micer Gabriel Beralda e micer Luis Cirera doctors assidents a mi jaquists per lo honorable micer Aran assessor meu ara absent daquesta ciutat. Lo dit mossen veguer en virtut de la dita mia requesta de continent feu cessar la publicacio de les dites crides translat de les quals vos tramet dins la present interclus. De aço he volgut consultar vostres reverencies los quals manen
a mi lo quils sera plasent dege fer. De Leyda a XX de maig any Mil CCCCLXII. - Quis comana en vostra gracia P. Arnau Sagrera loctinent de deputat local de Leyda.

Siguen los pregones a que se refiere la carta que antecede.

Ara hojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya et cetera. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes de que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la execucio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita lllustrissima Senyora Reyna e del Illustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los loch e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.
Ara ojats queus fa a saber la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del lllustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya a tots e sengles comtes vescomtes barons nobles homens vervessors cavallers donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu que com per conservacio e defensio de les persones de la dita Senyora Reyna e del lllustrissimo Primogenit per repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada volrien attentar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls e specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit senyor viles castells lochs jurisdiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen o posseesquen res en feu
per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e ab lo dit Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o lla hon que sien armats e aparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustre Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent o remis ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint feu en tal cars e tant necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e llur concell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverends magnifichs egregis e honorables mossenyors. Ahir que comptavem vint del mes de maig present en absencia mia que ab mon assessor ere anat a la vila de Reus per pendre certa informacio e proces per vosaltres a mi manat pendre e lo qual vos tramet foren publicades açi en Terragona ab veu de publica crida dues crides per part de la Serenissima Senyora Reyna de les quals dins la mia present letra vos tramet trellats intercluses. Perque consulte vostres reverencies egregias e honorables savieses de aço per lo ofici qui me es comanat. Dada en Terragona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - De vostres reverents e egregies savieses humil servidor. - Pere Arlenbau (Arlambau en otra carta anterior) deputat local en la ciutat e camp de Terragona.

Siguen los pregones a que hace referencia la carta anterior iguales en todo a los ya transcritos.

23 DE MAYO.

23 DE MAYO.

Recibiéronse varias cartas, entre ellas una de En Pedro de Belloch, en que hablaba de la prisión del conde de Módica, y pasándose a votación para deliberar sobre este asunto, acordóse que dicho conde fuese enviado a Barcelona, bajo la custodia y con el respeto necesarios, dándose asimismo que Juan Rafell fuese también remitido a esta ciudad, esperando lo que el Concejo de la misma deliberaría. Se leyeron al propio tiempo las contestaciones a las cartas enviadas por la ciudad de Gerona y su brazo militar, que fueron aprobadas en seguida.
Por último, la novena mandó insertar en el proceso que se iba formando de todos los acontecimientos de aquella época, la siguiente deliberación.

Que comissions sien fetes juxta forma de la capitulacio per inquirir contra aquells que son contravenguts e contravenen contra la capitulacio et alias. Les quals comissions sien fetes als honorables pahers consols o jurats de quiscuna universitat e als consells de generals de cascuna universitat qui hajen poder e facultat de elegir algunes persona o persones en poch nombre qui puixen fer les dites inquisicions e pendre les dites persones qui contra la dita capitulacio et alias hauran contrafet e aquelles ensemps ab lurs requestes remetre preses ab bona custodia als diputats e concell.

El mismo día, recibieron los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis e magnifichs los senyors diputats e consell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir que fou divendres segons jaus he scrit me havien mes en alguna sperança quens donarien entrada en aquesta vila. Yo vahent la gran necessitat que era en haver aquesta vila no contrestant que era informat que En Verntallat seria en lo cami ab siscents cinquanta homens e vehent lo comte fahia son poder en metrel dintre la vila deliberi ab aquests senyors de capitans qui mostraven gran voluntat encontrarse ab lo dit Verntallat partir de Sant Celoni ab cinch cents homens fiant que no dich a ell mes a major que ell digueren. Essent a la Vetlloria (Valloria en una carta anterior) speri un home qui devia venir Destolrich (de Hostalrich, también sale Ostalrich; Hostalric) per portar me nove e com vench fou vespre deliberi restar a la Vatlloria e aqui stiguem tota la nit fora les cases ab les armes e aço per tant com En Verntallat me trames a dir que per tost que yo fos al mati a la Percha del Stor (perca, la ch en muchas palabras es una c, esturión? En alemán es Stör, latín Acipenser sturio) ell hi seria deliberam tots que anassem de dia que sil encontrassem quens vessem. Ell fou cortes nol trobam e arribam lo dissapte a Hostalrich e nons volgueren obrir e lo comte breveia (breveià; bravejà; de bravear, braveó, gritó?) molt a la muralla. Es ver la gent del a (de la) vila nons tiraren colp nengu. Yo vahent que no volien obrir deliberi ab los capitans de començar a talar hun poch de una vinya e de hun blat lavors hisque mossen Pons a parlar ab mi dient me que ells nos farien traure vitualla tanta com volguessem mes que en neguna manera nons lexarien entrar. Apres dix que si jo li volia prometre que no fahes sino dinar e exir e yo respongui que non tenia libertat sino de pendre e no lexar e que decontinent tots tornarien a talar el dit mossen Pons dix que parlaria ab lo comte. Stant axi los qui stavem aquí en hun puig (podio, podium, pueyo, pui, puy, Pueyos) veeren En Verntallat qui venia e tots metem nos en hun puig ben dispost e aventagat loch e param nostra batalla. En aço los de la vila veeren lorde en quens metiem obriren lo portal e tota nostra gent entra dintre de que mostraren los de la vila gran alegria fins a les dones cridar Charles. Axi mateix mossenyors havem mesa gent entorn del castell. Som avisats no tenen vitualles e le mes gent quey es es de la vila e fiança tantost se dara. Aci es lo comte fas lo star guardat. Haja resposta prest que volreu quen faça ell manassa malament als de la vila que han tengut en obrir los portals e jols he dit que no dubten de res. Lo dit Verntallat de continent gira e tornassen que nos acosta be (o acostabe). Man dit aci quel concell fahia venir hoc encara quel devia haver mes gent de la Senyora Reyna per donar sobre nosaltres e haver la vila. Mossenyors aci havem trames mig quintar de polvora tremateu ne altre mig o mes e remeteu lo a mi e passadors que no ni ha sino en los carcaixos.
E ordonau que volreu que faça. De Hostalrich a XVII del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Als molt reverent egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell representants lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir rebi una letra de vosaltres per En Pere Julia quatre o cinch hores apres que la vila fonch presa. Apres al mig dia fonch deliberat per algun tracte que teniem en lo castell que fos combatud sol ab spingardes sense pedres e axis feu e apres fuy avissat que no teniem que menjar gens ni micha (mica) carregui de molta gent per la guarda del castell fins en trescents homens pero que neguna vitualla noy entras. Vehent aço lo castella demana eser guiat pera venir a parlar ab lo comte e axi yol guihi e parla ab lo comte e lo comte fou content ell me lliuras lo castell de gent. Durant aquest tracte en la torre del pas baix fou vist no haver sino hun home per guarda trameti alla spinguardes e ballesters per combatrel e axis feu de fet e sens dan daquell hagui la torre a la mia ma e stabli la de gent. Perque mossenyors la vila lo castell e la torra es en mans nostres. Mes avant fuy avisat air la Senyora Reyna trames cinch ginets armats ço es Armengol Perea cavalleris (caballerizo; cavallerís) del Primogenit Sappata Gaspar e Julia tots homens destat e de casa de la Senyora Reyna. Venint per lo cami hagueren nova com la vila era presa anaren a parlar ab En Verntallat dient que puix lo castell e la torra no eren presos que parlassen ab lo comte per donar orde de socorrer la torra e lo castell.
E per ço trametien aci hun cavaller de Santiago a parlar ab lo comte e hun moço per tornar los la resposta. Lo qual cavaller a tirat la via de Barchinona no sabem com sa nom pero si hi feu tenir esment. Decontinent sabreu qui es e ab ell sabreu tota la veritat pero ell no gossa entrar en la vila e dix al moço per lo qual havem sabudes totes estes coses que sen tornas que ell no podía passar per la vila. Avisant vos mossenyors que en tot lo castell no ha forniment sino soles dues bombardes ans e scrit per haver polvora de spinguardes car ab estos combats sen ha despesa la major part axi mateix polvora de bombardes. Totes aquestes coses e les altres sien remeses a les senyories vostres. En Verntallat estech (estuvo) tot air prop daci en estes serres prop en vista que conexiam be la bandera. Vuy demati non sabem res pero crech tantost ne sabrem qualque cosa. Passadors no ni ha sino los dels carchaxos (carcaj). E manenme V. S. lo queus placia.
En Hostalrich a XXIII de maig. - Mossenyors prest al manament vostre Pere de Belloch.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents magnifichs e savis senyors. Apres que so partit de vostres reverencies e treballat en haver los actes de certa requesta e protestacio feta per En Barthomeu Feriça contra lo honorable En Pere Lorenç procurador terç e altres adherents en aquell e de la resposta per lo dit procurador terç feta a la dita requesta los quals actes fins ara no he poguts haver perque mossenyors los vos tramet tabellionats per lo portador de la present certificant vos mes com lo dit En Barthomeu Feriza part de la present ciutat a X del present e sen ana a Mora e vuy es ali segons la informacio quen he mes mossenyors certifich vostres reverencies com dimarts prop passat lo comenador de aquesta ciutat fra Pere de Biure me mostra una letra closa de la molt alta Senyora Reyna ab la qual me
scrivia molt stretament que yo prengues En Guillem Bonet e son fill e En Luis Pelicer ciutadans de aquesta e com veu lo dit comenador que yo nou volia exequutar sens consultar a vostres reverencies axi com per aquelles ne era stat request lo dit comenador se atura la dita letra e no la volgue haver per presentada e mes me mostra lo dit comenador una provesio patent de la dita Senyora Reyna contenent guiatge dell e de certs ciutadans de aquesta ciutat e no la volgue haver per presentada per ço com yo axi mateix li digui que no lay admetria sens consultarne a vostres reverencies e mostram altres provisions dient me que eren per levar me lo ofici sino volia exequutar les coses dessus dites e yo totstemps li digui que no les exequutaria sens consultar ne a vosaltres com axi fos request e mes encara air que era dijous lo loctinent de diputat lo qual de aquesta ciutat ab instancia dels procuradors e concell me requiri de part de vosaltres per la seguretat que he prestada que no proceix en execucio alguna de les dites provisions ne de algunes altres axi atorgades com per atorgar axi contra los dits Guillem Benet (Bonet más arriba) e son fill e Luis Pelicer (Pellicer sale en otras cartas) com encara contra altres ciutadans e habitans de aquesta ciutat axi del concell com de fora del concell fins tant que vostres reverencies ne fosen consultades e hagues cobrada resposta de aquelles e axi mossenyors me so ofert de ferho perque mossenyors vos certifich de les dites coses suplicant vos me vullau scriure sobre aquelles de vostra intencio car jo tots temps so e sere prest insiguir lo que ordenaran vostres reverencies axi com vos digui com fuy en exa ciutat e placieus mossenyors scriure al receptor de les peccunies del General de aquesta que pague los actes dessus dits queus tramet car jo e ofert al notari que jo hi fare pagar. E altres coses nom acorren a present sino que vostres reverencies me rescriuen tot lo que plasent los sia les quals tingue la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors
qui a vostres reverencies molt se recomana G.^m Comi veguer de Tortosa.

Als molt reverent egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostres grans reverencies certificam com havem sabut certament que lo comenador del temple frare Pere de Biure qui es vengut aquests dies passats de la Serenissima Senyora Reyna ha portades algunes letres o provisions ab les quals ere manat al vaguer de aquesta ciutat que apresonas als honorables Ea Guillem Bonet En Luis Pellicer e altres de aquesta ciutat les quals coses son stades molt greus e molestes a nosaltres e a tot lo conçell de la dita ciutat e han donat causa de comocio a molts e havem sabut que lo dit veguer com ha sabudes les dites letres ha respost que no les exequtaria sens consulta de vostres reverencies dient que axi nera per aquells request lo quens ha molt plagut e ha donat causa de assosech e repos. E vehents nosaltres que les dites letres e coses eren gran turbacio de pacifich stat de aquesta ciutat e de la defensio publica de aquella majorment per ço com los dessus dits son persones del concell notables e singulars los quals se recelen de la honor del Principat e de la defensio de aquell e de aquesta ciutat par causa dels dits occorrents havem request lo deputat local requeris als vaguer e sotzveguer de aquesta ciutat que no procehissen a exequcio alguna de les dites letres ne altres axi del concell com fora del concell de aquesta ciutat sens consulta de vostres reverencies e reposta de aquelles. E axi los dits oficials per lo dit diputat local ne son stats requests per la seguretat que han prestada e los dits oficials se son oferts fer segons son stats requests. Perque mossenyors suplicam vostres grans reverencies vullen scriure al diputat local o son loctinent que de part de vosaltres requira als dits veguer e sotzveguer e a tots altres oficials per vigor de la seguretat que han prestada que no exequten algunes provisions axi ja manades com per atorgar contra los dessus dits Guillem Bonet Luis Pellicer e altres ciutadans e habitants de aquesta ciutat axi del concell com fora de aquell car en altra manera aquesta ciutat staria en gran perill e romandria en defesa e destituida de concell en gran dan de aquella e de tot lo Principat.
Mes messenyors certificam vostres reverencies com per causa de certs avisos dels quals som be informats e dels quals vos scriu lo loctinent de diputat local havem request al dit loctinent de deputat que ajustas e metes IIII homens en lo castell de Amposta per custodia de aquell ultra los VI quey eren per manera que fossen X homens los quals al present hi son molt necessaris. Perque vos suplicam vullau scriure al receptor de les peccunies del General que pague aquells axi com es stat provehit dels sis homens dessus dits. Mes suplicam vostres reverencies vullen scriure als dits loctinents de diputats e receptor de certes bombardes polvora e passadors que son aci del General que les nos liure per defensio de aquesta ciutat com ne siam mol freturosos e que cert bescuyt quel diputat local de Leyda ha remes açi al dit loctinent de diputat local quel meta en lo castell de Amposta per provisio e forniment de aquell. Dels avisos que havem havem dit al dit loctinent que vos ne scrigue los quals som certes esser vertaders. Suplicants vos que sobre les coses que per lo honorable micer Johan Bello vos seran stades splicades vullau prestament provehir axi com aquesta ciutat confia e spera de vostres grans reverencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia. E tingue aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCC sexanta dos.

Mes mossenyors vos certificam com som avisats que lo Senyor Rey divendres prop passat entra en Saragossa e posa en lo palau del archebisbe e lo dissapte feu fer cride que negu no portas armes e apres aquell dia matex per la ciutat fou feta crida contraria que tot hom portas les armes que ben vist li fos e axi mateix com ha emprat tot Arago que li façen un home per casa. Mes encara per letra de hom de Çaragoça que scriu a un son amich la qual havien vista sabem com lo Senyor Rey fa tot son sforç de venir contra Cathalunya ab castellans e altres gents per barrejar e donar a sacco totes les terres de aquella fent los oferta de donar de bona guerra lo que pendran e les persones per sclaus les quals coses son greus e per ço es molt necessari que vostres reverencies procehesquen que algun bon nombre de gent ab algun bon capita sia trames en aqueste ciutat segons vos havem scrit e axis ne suplicam. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostra letra he rebuda de XVI del present sobre los sis homens del castell de Emposta manant a mi que done orde que lo receptor los faça bastreta (bestreta) per hun mes a raho de sis florins de les peccunies del General e axi mossenyors ho he fet e inseguit. E apres per causa de certs avisos dels quals la ciutat vos ha scrit per micer Johan Vello (Bello en una carta anterior) e per los perills per aquelles occorrents la dita ciutat me ha request ajustas quatre homens a la custodia e guarda del dit castell Damposta e axi mossenyors ho he fet entant que ara son en lo dit castell deu homens que guarden aquell. Suplich vos vullau scriure al dit receptor que de pecunies del General pague los dits quatre homens com haveu provehit dels sis. Mes mossenyors la ciutat me demana les bombardes polvora e passadors del General que romangueren aci del any passat e aço per la guarda axi del dit castell Damposta com encara de aquesta ciutat perque mossenyors placiaus deliberar e scriure lo que volreu ne faça. Mes encara Mossenyors a XVIIII del present he rebuts den Pere Çagrera loctinent de diputat local setze sachs de bescuyt assats mal tractat scriume quen faça lo que per vostres reverencies me sera manat. Los honorables procuradors de aquesta ciutat me han dit lo meta en en lo dit castell de Emposta per causa dels fets occorrents per provisio del dit castell. Suplich vos mossenyors me vullau scriure lo que delliberareu ne faça. E placieus scriure al dit receptor que pague XX solidos de nolit de Leyda aci que costa lo dit bescuyt e lo loguer de la botiga e lo que costa de descarregar. Certificants vos mes com per los dits honorables procuradors mes stat dit que ells son certs e be informats que Johan
Farrandich de Heredia (Juan Fernández de Heredia, Ferrández) qui es capita de Terol e de les Aldeyes (Teruel, aldeas) fa ajust e empre dels mes rocins que pot per al Senyor Rey e que deu venir en Cathalunya e que a XX del present deu partir la via Dempurda (dónde debía estar para partir la vía de Empordá, Ampurdán, etc. ?) e que aquestes coses lo dit Johan Farrandich hauria scrites al batle de Terol. Perque mossenyors ab voluntat dels dits procuradors los quals de aço man dit vos stigues vos avis de los coses dessus dites. Mes mossenyors per ço com moltes gents passaven la barcha Damposta los dits procuradors suspitant se me han request no leixas passar neguns viandants per la dita barcha sino que vinguen aci e axi mossenyors ho he fet. Supplich vos me vullau scriure si ho haveu per bo car crech que no solament aprofitara a la deffensio publica del Principat mes encara per no esser fraudats los drets de les generalitats. E altres coses mossenyors a present no occorren sino que vostres grans reverencies me rescriguen e manen tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de maig del any Mil CCCCLXII.
Apres feta la present he sabut per home qui es vengut de Çaragoça com lo Senyor Rey entra divendres prop passat en la dita ciutat posa al palau del archabisbe e lo dissapta feu fer crida que negu no gosas portar armes e apres aquell dia mateix per la ciutat se feu crida contraria que tot hom portas les armes que pogues e volgues e axi mateix com ha emprat tot Arago que li donen home per casa per entrar en Cathalunya e ques dehia que no lin donarien nengun empero que encara no era delliberat. Mes encara per letra de home de Çaragoça que fa aci a hun son amich so avisat que lo dit Senyor Rey fa tot son sforç de venir contra Cathalunya ab castellans e altres gents (gascones se lee en cartas anteriores) per barrejar e donar a sacco les terres de Cathalunya faent los oferta quels donara de bona guerra tot lo que pendran e les persones per sclaus la qual letra yo he vista. Perque mossenyors siaus avis. Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres gran reverencies molt prest Domingo Cerda loctinent de diputat local de Tortosa.

1464, 5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO.

Deliberaciones.

Per tots concordablament fou feta deliberacio e conclusio que los senyors deputats puixen els sie licit de les armes artellaries e altres municions que tenen del General prestar a la Majastat del Senyor Rey aquelles que volran declarat empero a major cautela que no puixen comprar res de nou per prestar.
Item fou feta deliberacio e conclusio que los dits deputats per paguar los deutes que deu lo General axi als embaxadors tramesos en França e an Castella com a altres qualsevol persones puixen manlevar a censal sobre lo dit General ab les obligacions acustumades fins a integra pagua del que es degut o assegurar als dits embaxadors e altres persones les quantitats quels son degudes a for de censal sobre lo dit General les quals vendes de censals e apoques puixen fer los dits deputats en nom dells e del dit consell com a representants lo dit Principat ab les obligacions seguretats promissions clausules e cauteles acustumades e necessaries ab plenissima potestat.
Item que sien tramesos a mossen Pere de Belloch o a mossen Pere Johan Serra en Castello Dempuries dos quintars de la polvora que te lo General e mig quintar a la ciutat de Manresa e mig al castell de Hostalrich e una rova (una arroba @) al castell de Vidreres.
Item que lo terç de la calavera (carabela, como las conocidas de Colón, que navegarían pocos años después) novament presa pertanyent al General ço es en lo buch de aquella e ferrera sie donat a mossen Jacme Fivaller e an Berenguer Merti exceptat les mercaderies e rescats de homens si ni haura.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e consentiren a les dites delliberacions.
Quant al apuntament fet per los dits advocats sobre los bens dels acuydats lo dit consell dellibera que los advocats altre vegade se congreguen e que purament vegen de justicia a quis pertany la agraduacio dels bens de mossen Johan de Palou e que ho refiren al present consell.

Dictamen acerca de las deliberaciones que preceden, dado por los abogados del Concejo y de la Diputación.

Los advocats de la ciutat e de la Diputacio vistes les deliberacions per los molt reverent nobles e magnifichs deputats e consell lur intrevenint hi la ciutat de Barchinona sobre los bens dels acuydats fetes son de intencio que la graduacio e distribucio dels bens de mossen Johan de Palou se pertany als dits deputats.

Johan Loreta, Hostalrich.

 

Al honrat senyer En Johan Loreta de la vila de Hostalrich.
Honrat senyer. Per quant vos haveu scrit a mi Pere de Belloch del que devall sera dit e som certs haveu bona intencio en la endressa dels negocis del Principat segons per experiencia haveu demostrat. Per ço havem acordat fer la present. Pregants e encarregants vos tant afectuosament com podem doneu orde con abans poreu lo castell de Hostalrich vingue en ma vostra per lo dit Principat com sie molt necessari. Certificants vos que a present no porieu fer major servey al dit Principat lo qual sen recordera be. Adonchs prestau hi la diligencia ques pertany e feu ho cautelosament per manera la cosa haja bon recapte com de vos plenament se confie. E certificau nos ne decontinent que a ma vostra sie. Data en Barchinona a XII de octubre del any MCCCCLXIII. - Pere de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

7 DE MAYO.

7 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt magnifich e molt savi cavaller mossen Bernart Margarit.
Molt magnifich mossen e molt savi. La bona probitat e experiencia vostres han comprovat nostre Senyor Deu haver vos donades molta disposicio de consellar en moltes coses e actes. E com de present lo capita del exercit de aquest Principat haja necessari consellers entre los quals ha occorregut vos deure esser lo hu per ço vos pregam exortam e encarregam que continuant lo que loablament fins aci haveu fet siau en aquesta ciutat al pus larch a XX del corrent mes de maig per anar en companyia del dit capita e aconsellar aquell en les coses que occorreran al carrech que comenat li es. E aço no deferiau per alguna raho com tot lo ques fa sia a respecte de servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Dada en Barchinona a VII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda avisatoria daço que fins a la hora fet haveu per lo que sou trames e per queus par les coses tenen bon cami vos pregam e encarregam que continuant vostre be obrar façau tot lo queus semblara succeescha a benefici de les fahenes avisant nos continuament de aquelles. E sia Jhesus ab tots. Dada en Barchinona a VII de maig del Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fueron recibidas las cartas que se hallan a continuación.

Als molt magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables senyors. Sobre los negocis (ne-negocis) e coses concorrents en aquest Principat de les quals nosaltres e aquesta ciutat es a ple informada e certificada tant per letres de vostres reverencies a nosaltres dirigides quant per explicacio a nosaltres feta per lo honorable mossen Splugues embaxador per vostres magnificencies a aquesta ciutat trames trametem aqui lo honorable En Berenguer Luch Ripoll sindich de aquesta ciutat informat a ple sobre les dites coses del parer e intencio nostra e de aquesta ciutat per explicar aquella a vostres grans reverencies. Per que us placia honorables senyors donarli plena fe e creença en tot ço e quant de part nostra e de aquesta ciutat a vostres magnificencies ne explicara e dira axi com si per nosaltres personalment vos era dit o explicat. E ordenau honorables senyors de nosaltres tot lo que plasent vos sia car ab molt bona intencio ho complirem. Scrita en Manresa a V del mes de maig any Mil CCCCLXII. Apparellats senyors molt honorables a vostra ordinacio los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis magnifichs mossenyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Mossenyors vuy que es dijous som stats a Granolles (Granollers) ab los sindichs son stats molt contents de ço quels he dit e per tant com ells donen gran credit En Jacme Matheu notari daci e per ço que yo se que ha gran voluntat en los afers yo he volgut fos en lo rahonament de que mossenyors ells han parlat ab molts daltres. A la fi es stat desliberat dos dells anassen decontinent la un son aplegats. Yo he triat los que a mon parer son pus disposts e han mes credit son En Pugem de la Mella qui es stat cap de tota aquesta terra axi mateix com es ab los altres es dels majors e En Veya de Muntmalo (Veya : suena como Béla Lugosi, húngaro, Blaskó Béla Ferenc Dezső, igual bajó con Violante de Hungría, Violant, Yolant, Yolanda) qui axi mateix es bo tant a tots afers e per ço com yo cuytava ells cercaven diners entra ells le un los donara un reyal laltre mig e no fou res yo tenia diners en la ma pregaren me yols ne prestas e de fet yols presti IIII florins dor de que foren molt alegres e van ab gran cor fian que daran bon recapte als afers dien que decontinent haure resposta mes mossenyors es stat aci un sindich del vescomtat es daquells que yo trobi laltra volta e ha dit davant tots que ell a parlat a VI o a Vil parroquias los quals som molt alegres com han sabut que per vosaltres aços maneja. Dich vos que aço met alegria per tot. Vuy hic ha haguda molta gent per lo mercat e sabras per moltes parts. Yo mossenyors parlare ab totes aquestes parroquias e avisarlos e alegrarlos e si ordenareu res que fassa son prest. A Granolles a VI de maig. - Mossenyors prest als manaments de vosaltres P. de Belloch.

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Después de ocuparse de varios asuntos secundarios, se hicieron algunas proposiciones, acerca de las cuales hubo discordancia de pareceres; y pasadas a votación, se deliberó conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix primo al fet de les supplicacions donades per lo fet de la Senyora Princesa de Navarra sia remes a tres persones qui vegen e apunten que es de fer et ferant.
Item que com lo comte de Modica sera aci amenat segons es deliberat que sia mes en la preso comuna ab libertat empero que puixa anar liberament per tota la preso tractat reverentment.
Item que la ciutat de Tortosa prenga a mans sues la casa de la Comanda de Sant Johan per sguard de les fahenes concorrents al Principat e que la ciutat hi mete persones per custodia de aquella trahentne la gent que dins aquella es e que pus la ciutat demane esser li dat un capita per custodia sua es de parer si a la dita ciutat plaura que sia capita frare Luis de Castellvi sens empero despeses del General.

Fueron elejidos después, para ocuparse del asunto de la Princesa de Navarra, el abad de San Benito, Pedro Desplugues y Antonio Pujades.
El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e concell General de la ciutat de Balaguer.
Molt honorables e savis senyors. Entes habem (primera vez que se encuentra con b; habemos; por supuesto, Pompeyo Fabra no elegiría este habem con b porque se parece demasiado al castellano antiguo habemos, hemos entendido) e per moltes vies som certificats que en aquexa ciutat deu venir gent darmes ab cominacio de fer dan en aquest Principat. E jatsie la venguda e menys la receptacio de aquella de leuger no cregam empero per nostre descarrech vos volem notificar. Significants vos que si per aqueixa ciutat la gent ere receptada nosaltres e aquest Principat ne hauriem lo sentiment ques mereix. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau acordar sou cathalans e quina nota carrech e dan vos starien preparats si a res qui fos contra lo dit Principat donaveu loch. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor
apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Nostre studi es tota via entendre en la conservacio tuicio e defensio de aquest Principat segons crehem largament e particular vos avise lo honorable compaher e sindich vostre mossen Johan Agullo. E per que havem sentiments gent darmes deu venir a la ciutat de Balaguer vos certificam scrivim als pahers e concell general de la dita ciutat una letra translat de la qual es interclus en la present per vostre avis e per ajudar vos ne en tot benefici que fer puxau en les cosas de que scrivim. Data en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables y savis senyors los jurats e concell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per home propri a nosaltres cuytadament trames per los honorables consols de Perpinya e encara per moltes altres vies som certificats que en la concordia feta entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats fins en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya e que de present li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo Rey de França los se haja pendre. No resmenys per letres e altrament havem avis que lo dit Senyor Rey se prepare ab potencia entrar en aquest Principat e ques fan empres per alguns barons de Arago e de Valencia ab expresses promesses e ofertes que lo Senyor Rey los dona de bona guerra persones e bens de cathalans e les viles e terres e lochs a sacco les quals noves son axi doloroses e amargoses que mes dir nos pot per esser axi seduida la Majestat reyal per males e perverses persones no zelants la honor divina lo servey de la sua Altesa ne en la conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. O cosa de grandissima admiracio o cosa de profundissima congoixa o passio o cosa de gran conturbacio en los enteniments o coratges dels cathalans car may fou vist Reys Darago ne comtes de Barchinona haver desemparats venuts o alienats sos vassalls ne dats a sacco (con lo que dan por saco los catalanes desde siglos ha) e de bona guerra. E volerse començar en los cathalans qui tant han ampliada la reyal corona e son fundament de la fidelitat e tants serveys han fets als lllustrissimos Reys de gloriosa memoria e assenyaladament al Senyor Rey benaventuradament regnant.
Es cosa de grandissima contristacio en respecte de voler esser axi tractats. Mas a Deu no placia consenten los cathalans a tals pacte e coses que son dites ne placia a Deu tal fahena sia solament scoltada. Car ells conservacio e no destruccio del stat reyal desigen ab observança de llur lleys e libertats (por qué se encuentra en todos estos textos leys, libertats, y ahora lleys, pero libertats, y no llibertats, para ahorrar tinta ya que son cathalans?). Tota altra senyoria abominen e sol lo pensar esser transportats tots o part en altra domini (del rey de Aragón al de Francia? Pero si ya fuistes francos o franceses en el pasado.) en alguna desesperacio los constitueix. E si per metrels spant a les coses demunt dites son en sola fama reduides aquells qui tal pensament han hagut cogitar los cathalans no esser de natura de les granotes (ranes; ranas; Kröte, Kröten en alemán, o godo) qui a pocha remor lançen en les profunditats de les aygues ne de lebres (buscad la canción occitana: ai vist lo lop, le rainard, la lebre) qui fugen per sols crits de infants cogitar deurien quals son los cathalans qual raho han dada de llurs persones e de lurs fets e actes e qual causa justissima prossegueixen a lahor de Deu servey de la Majestat reyal conservacio de les libertats repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Ferma sperança tenen los cathalans que ab la ajuda de Deu e de mossen Sant Jordi e de tots los benaventurats Sants e del glorios Carles ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran fins a la mort ab la observança de les dites libertats. Ara poden veure e sentir vostres savieses senyors molt honorables ço que per altres letres vos havem scrit ço es a quina fi se tirave e tire per les coses de queus havem avisats. Notificant vos adonchs aquelles e la nostra voluntat e intencio inconmutables pregam exortam e incitam vostres coratges se scalfen en aquella naturalesa unitat ardiment e animositat que los cathalans han acustumat en lahor de nostre Senyor Deu defensio de les persones e bens de la reyal corona e de les libertats del dit Principat lo qual es hu dels precipuus membres de aquella. Certificants vos nosaltres per lo carrech que tenim no entenem fallir en les coses que prosseguim ne dubtarem exposar les persones e despendre los bens del General e nostres propris en obviar e defendre que res de aquest Principat sia a sacco donat venut empenyorat o alienat ne algu maltractat ne les libertats perdudes en tant gran deservici de la Majestat reyal e destruccio perpetual del dit Principat. E sia lo bon Jhesus proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXVI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Fue enviada copia de la que precede a todas las universidades y concejos del Principado, a las cuales, en casos análogos, se había también escrito.
El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron las cartas que siguen.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte a ple informats e instruits de nosaltres explicaran a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies certes coses de nostra part. Placiaus dar los fe e creensa (suelen escribir creença, pero la ç, s como en forsa o força, ss como en dreçada dressada se pronuncian igual, Çaragoça, Saragossa, &c) com si per nosaltres eren explicades a vostres molt grans reverencies N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Al molt reverend egregis e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Apres hagui scrit vench hun correu que havia trames a Sent Feliu per que yo sabi que de la nau del Senyor Rey se treyen (se traien, traíen) les armes en portaven a Gerona fiu una letra als jurats della de part de vosaltres mossenyors que com jo (encontramos yo, jo en varios textos) hagues sabut que de aqueixa nau se traguessen moltes armes contral General e la ciutat de Barchinona que decontinent les deguessen detenir e no les leixassen traure ne portar si eren tretes e los dits jurats no han volgut res detenir si be en la letra yols dehia que per res no les leixassen moure si nons desijaven haver per enemichs e no eren tant poques que no fossen segons so informat mes de trenta carregues hon havia mes de quarante caxes de passadors moltes cuyrasses (corazas) moltes ballestes lançes largues e dardam moltes spinguardes bombardes e polvora prou. Tramet vos la letra dels jurats ab la present e no mes. De Hostalrich a XXV de maig any Mil CCCC sexanta dos. Lo portador vos informara del fet de Sant Feliu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Sigue la carta inclusa, a que la anterior se refiere.

Al molt magnifich mossenyer mossen Pere de Belloch loctinent de capita del Principat de Cathalunya.
Molt magnifich mossenyer. La present hora que son sis hores de mati per home propri vostre havem rebuda una vostra letra la sustancia de la qual es aquesta que armes no fossen ne ho permetessen de una nau segons en la dita vostra letra vos nos referim e es contengut. E es axi que responent molt magnifich mossenyor a vostra letra es veritat que gran temps ha que en lo port de aquesta vila ha una nau grossa appellada nau de Castella mar la qual dita nau es del Senyor Rey en la qual nau havia gran municio de armes per quant era anada armada e la Senyora Reyna ha trames aci lo sotzveguer de Gerona ab molts animals e ensembles de la dita Senyora qui sen portaven part de les dites armes axi com son bombardes colobrines polvora pavesos lançes cuyrasses e altres armes ço es ballesters e passadors e altres e apres ir demati fon aci tornat lo sotzveguer ja dit e per part de la dita Senyora Reyna qui sen ha fetes portar compreses algunes que vuy demati sen han portades totes les armes qui eren en la dita nau exceptat una bombarde la pus grossa qui hi ere e per quant la dita nau era del Senyor Rey e los oficials staven a peticio del dit Senyor Rey ells han liurades les dites armes sens sabuda nostra neus ben som empatxats axi com aquelles qui eren del dit Senyor Rey. E altres coses molt magnifich mossenyor no sich ha innovades. E sia molt magnifich mossenyor lo Sant Sperit guasda vostra. De Sant Feliu de Guixols a XXV de maig entre sis e set hores abans de mig jorn. - A vostra honor apparellats los jurats de Sant Feliu de Guixols.

Al molt reverend egregi e magnifichs mossenyors los diputats e concell per lo Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Dissapte vos trameti hun correu a qui dihen Martorell ni per aqueix ni per altre no he haguda resposta e apres vos ne trameti ahir dos e no he cobrat res. Encara stich ab bascha que no sien presos. Per tant mossenyors he deliberat trametreus aquest e tants fins me trametau resposta car la necessitat ho aporta. Nosaltres som ab poques vitualles e tan poques que poch vos ho pensarieu per queus placia decontinent per terra hajam alguna quantitat de forment que los jurats de si laseguraran e axi mateix lo que devia venir per mar e mes avant quens trametau passadors e polvora de spinguardes e de bombarda. Den Verntallat es en Arropit fas fort aqui en hun pas ab bombardes e pallissada. Ades es ab cinch cents ades ab DCCC ades Mil ades CCCC que ara per lo sou se aplaguen e stan mes aplegat que no solien es veritat que si les remençes se cridaven crech jo perdria la mes part de la gent que vuy que es mercat de si hic havien venguts molts pagesos per saber que era jols he dit lo que ma paragut per contentar lo molt hi va que la cosa se faça que dihen que si es fet que tots volen morir ab nosaltres. Placiaus voler ho strenyer e no mes. De Hostalrich a XXV de maig. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General e concell llur del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certifich vostres grans reverencies com disapte prop passat que comptavem XXII del present rebi de la molt alta Senyora Reyna una letra closa data en Gerona a Xllll del dit mes ab dues crides dins aquella incluses manant a mi a pena de deu milia florins e privacio del ofici que aquelles ab veus de publica crida fes publicar. E aquells observas e fes tenir e observar. E per quant he prestat sagrament e homenatge en poder vostre de no exequtar algunes provisions sens consulta vostra consulte ab la present vostres reverencies de les dites coses a les quals tramet trellat de la dita letra e de les dites crides supplicant vos me vullau rescriure prest del que delliberareu e volreu que faça en les cosas dessus dites. E sia mossenyors la Sancta Trinitat continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Mossenyors lo qui es prest a tota vostra ordinacio Guillem Cami (Comi en textos anteriores) veguer de Tortosa.

Siguen las cartas y pregones a que hace referencia la comunicación que antecede.

La Reyna tudriu etc.
Veguer dehim e manam vos quant pres stretament podem a pena de deu milia florins dor Darago e privacio del ofici a vos acomanat que en continent tota dilacio e consulta cessant façats ab veu de crida publicar per los lochs acustumats de vostra jurisdiccio les crides intercluses en la present les quals observeu e façau observar e tenir a tots los de la vostra jurisdiccio de la publicacio de les quals crides nos avisets (occitano) ab vostres letres per nostra deguda informacio. Dada en Gerona a XIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Ara hojats queus fa asaber la molt alta e molt Excellent Senyora la Reyna tudriu del Ilustrissimo Senyor don Ferrando primogenit e loctinent general del Senyor Rey en Cathalunya etc. A tots e sengles comtes vezcomtes barons nobles vervessors cavallers e altres donzells e altres qualsevol tenints e possehints viles castells lochs jurisdiccions e terres per lo dit Senyor Rey en feu (en feudo) que com per conservacio e defencio de les persones de la dita Senyora Reyna e del dit lllustrissimo Primogenit pera repellir alguna invasio la qual alguns particulars no zelants la lahor de Deu e servey de la Majestat reyal segons seria veridicament informada voldrien attemptar haja necessaria la ajuda e servey de sos naturals e vassalls specialment de aquells qui tenen per lo demunt dit Senyor
viles castells lochs juridiccions e terres en feu. Per ço intima mana e notifica ab veu de la present publica crida a tots e sengles feudataris qui tinguen e posseesquen res en feu per lo dit Senyor que a XXV dies del present mes de maig sien ab la dita Senyora e al dit Illustrissimo Primogenit aquell servey que cascu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. En altra manera si algu en aço sera negligent e remis (remiso) ço que la dita Senyora no creu sera procehit contra ell axi com contra aquell qui havent e possehint en feu en tal cars e tan necessari fall a son Senyor. - La Reyna.

Ara ojats tot hom generalment de part de la molt alta e molt Excellent la Senyora Reyna tudriu del Illustrissimo Senyor don Ferrando princep e loctinent general del Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya etc. Que com en lo present Principat de Cathalunya per alguns particulars no zelants la lahor de Deu e lo servey de la Majestat reyal e be de la cosa publica del dit Principat se façen alguns moviments de gent darmes lo que no poch redunde en grandissimo deservey de la dita Majestat real e dan del dit Principat e la dita Illustrissima Senyora vulla propulsar defendre e no permetre que la exequcio de tals manaments vingue a efecte. Per tant ab veu de la present publica crida guia en la sua bona fe real tots e sengles comtes vescomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley stament o condicio sien simplement e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vinguen realment e ab efecte servir la Majestat de la dita Illustrissima Senyora Reyna e del Ilustrissimo Senyor Princep per defensio e propulsacio dels dits moviments e per prohibicio de aquells lo qual guiatge dur tant e tan longament quant en servey los tals de la dita Majestat reyal seran e disposicio e manament de la sua Illustrissima Senyoria staran e quinze jorns apres que sera revocat la qual revocacio se haja a fer ab veu de crida publica en los lochs e vegueries hon lo present guiatge sera publicat. - La Reyna.

La Reyna tudriu etc.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Pervengut a noticia nostra com en la vila de Perpinya e comdats de Rossello e de Cerdanya sotz color de cert fictament e dolosa concebut avis sa Senyoria sembrada fama que la Majestat del dit Senyor Rey hauria feta liga o aliança ab lo Illustrissimo Rey de França daria sacors a la dita Majestat de DC lançes e dos milia archers pera quatre mesos e lo dit senyor Rey li hauria promes donar possessio dels dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins li fossen restituits los dits trecents milia scuts. E essent certa axi per los capitols de la dita liga per lo dit Senyor autenticament a nos tramesos com en altra manera que jatsia la dita liga sia stada fermada entre lo dit Senyor Rey e lo dit Rey de França aquella se ha en altra forma que per la dita fama es fingit e simulat e sens derogacio o detriment algu no solament dels dits Principat e comdats e poblats en aquells mas encara de tots los regnes e terres del dit Senyor havem scrit als amats e feels del dit Senyor e nostres los consols e concell de la vila de Perpinya per remoure aquelles de qualsevol sinistre pensament que per raho de la dita dolosa e ficta fama en ells pogues recaure sotz la forma en la copia dins la present interclusa contenguda. E perque pora esser que tal forma se fos stesa o stengues en aqueixa ciutat havem deliberat per ço trametreus la dita copia e encara copia dels dits capitols de la dita liga. La qual aximateix sera ab la present per ço que pervenint a hoyda de vosaltres tal fama a aquella no sia atribuida fe. Dada en Gerona a XXIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna etc.

La Reyna tudriu etc.
Consols e prohomens be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostres. En aqueixa vila de Perpinya e comdats de Rossello o de Cerdanya se seria semblada fama segons hauriem entes sotz color de cert ficte e dolosament concebut avis que la Majestat del Senyor Rey hauria feta aliança ab lo Illustrissimo Rey de França contra aquest Principat de Cathalunya e que per aquesta raho lo dit Rey de França daria secors a la dita Majestat de DC lances e II mil archers pera quatre mesos e lo dit Senyor Rey li hauria promes donar per sessio de aqueix dits comdats per lo dit Rey de França detenidora fins que per lo dit Senyor li fossen restituits CCC mil scuts la qual cosa hauria aportat a vosaltres e els seus pobles de la dita vila no solament admiracio mes encara algun aterriment e desconfiança del dit Senyor. E perque no voldriem que ab aquesta tal illusio diabolica vosaltres e los dits pobles subdits e vassalls del dit Senyor Rey e nostres fossets constituhits en algun sinistre pensament ne recaygues en vosaltres algun desconort e descontentacio del dit Senyor la intencio del qual es stada e es ab molta clemencia e humanitat tractar a vosaltres e a tots sos pobles vos volem dir e avisar de la veritat com passa sens fictio. Veritat es donchs que la dita Majestat ha fermada aliança ab lo dit Illustrissimo Rey de França e aquell al qual lo dit Senyor Rey ha feta consemblant oferta li ha ofert valer contra qualsevulla reys potencies e persones segons que en los capitols de la concordia entre ells feta copia de la qual auctenticada per Nanthoni Noguares prothonotari del dit Senyor Rey vos havem ja tramesa per En Miquel de Luppia donzell porets pus larch haver vist. E creem certament que lo dit Rey de França observant la sua fe reyal e en altra manera no defalliria en valer e ajudar tota hora que necessari sera ne per lo dit Senyor ne sera emprat a la Majestat sua e per ferli la dita valença e ajuda no dubtara exposar les persones sua e de sos magnats e tota aquella potencia quey sera mester. E poria esser que lo dit Rey de França sentint los moviments quis fan de present (desde hace muchos meses estáis haciendo el gilipollas, lo que sois, vamos) en aquest Principat no sperada del dit Senyor Rey requesta per la honor sua se prepar a fer complir lo que ab la dita liga ha ofert al dit Senyor. Empero maravellam nos que en lo pensament de vosaltres puixa recaure o haja recaygut que lo dit Senyor per qualsevulla necessitat en que fos possat de tal joyell com son aqueix comdats e tant precipuu marlet de la sua corona se volgue desexir ne per via de empenyorament ne en altra manera transferir en altre Rey o potencia majorment que no ignora la dita Majestat ne nosaltres que per lo uniment de aqueixs comdats ab los altres seus regnes e terres e axi ab la reyal corona e jurament per raho de aço e en altra manera per lo dit Senyor prestat tal alienacio o empenyorament fer nos poria. Certament nos deu creure e axi ho podets haver per cert ço es que james lo dit Senyor a tanta derogacio e ignominia sua no daria loch car vertaderament ignominiosa cosa es a Rey Princep e Senyor que per diners ne valua del mon volgues alienar los marlets de la sua corona e tal majorment com aqueix es qui com fos alienat quant dan portaria al dit Senyor e aquest seu Principat lo qual ell sencerament ama e encara a tots sos regnes e terres vosaltres mateixs ho podets compendre. E per ço no dubtam afermar vos ab interposicio encara de jurament solemne que lo fet de la dita concordia o aliança no passa sino per la forma que dit havem e que del pacte o possessio de aqueixos comdats no solament no es stat contractat mes encara haguda mencio alguna en la dita concordia o aliança o en altra manera. E si a les fames o coses en lo passat durants aquests trantolls compostes ab persuasions e intencions no rectes mes per revocar de la vera amor que tenen vers lo dit Senyor los seus pobles e sostenir aquells en unitat se volra per vosaltres attendre axi com creem farets veurets clarament a quina fi tals fames e fictions se sembren e que axi com aquelles en lo passat han freturejat de veritat axi e molt mes ne fretureja aquesta e ja havem alguns sentiments quines persones e quals a sembrar aquesta diabolica fama se son dispostes e han donat causa per que donant fi a aquestes coses com siam certa vosaltres esser persones tals que sabrets la veritat de aço be compendre vos pregam e encarregam affectuosament que a tot conflicta fama e dolosament concebuda no vullats dar o atribuir fe segons que creem indubitadament farets ans vullats reposar e repellir del cap dels pobles la dita fama havent aquella per falsa e simulada com vertaderament es. E per tant totes aquestes coses en deguda consideracio vos dispongats e metats en obra fer coses que sien a honor de Deu servey del dit Senyor Rey e benefici e repos de la patria e apartar de vosaltres aquestes tumultuacions e vullats star reposats e ab ferma confiança que si james aqueixa vila e pobles de aquella e de tots aqueixos comdats son stats ben tractats per lo dit Senyor ne encara per los altres Reys passats de gloriosa memoria axi be e molt millor serets e seran tractats per lo dit Senyor e per nos e sobre aço vejats vosaltres quina forma de seguretat de nos en persona del dit Senyor volets que tota aquella vos donarem liberament encara que nostra persona hi fos necessaria e sobre nostra fe e paraula reyal que de present vos donam de aço porets star segurs. O Deus e quis pot persuadir ne metre en pensament que lo Senyor Rey qui fins aci ab molta humanitat ses hagut e per la defencio fama e honor de seus pobles no dubtaria mil vegades exposar la persona e stat seus vulla posar en perdicio e destruir aquells. Creem que nostre Senyor Deus qui es scrutador dels coratges e sab la verdadera e certa intencio del dit Senyor no permetra les penses dels seus pobles e vassalls se vullen axi alienar e desconfortar de aquell ans ab amor lo reebran e amaran axi be e millor que james han fet per molt que males penses vullen obrar. Dada en Gerona a XXIIII del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Los señores Diputados mandaron despachar en este día la siguiente carta e instrucciones.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors e concell general de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per lo honorable micer Johan Vello havem rebuda vostra letra e oida la creença en virtut de aquella explicada ab molta pertinencia nos ha solicitats de les coses de que haviem carrech. Venints a la resposta certificam vostres savieses nosaltres havem provehit en lo fet dels quatre homens afegits a la custodia del castell Demposta e el fet del bescuyt e de les bombardes e colobrines e ja navem scrit al diputat local. Quant es al fet de la casa de la Comanda de sent Johan deliberacio precedent es nostre parer attesa la concurrencia del temps e la sospita que se ha dels qui la tenen deu esser per vosaltres presa a mans de la ciutat e expellides les persones qui en la dita casa hi deuen esser meses persones fiables per custodia de aquella. En lo fet del capita que aqueixa ciutat demana deliberacio precedent som de parer si a vosaltres e aqueixa universitat plaura sia capita vostra e de aqueixa ciutat aquell lo dit honorable micer Johan Vello en nom vostre nos ha nomenat co es lo honorable frare Luis de Castellvi qui es home dispost e de molta experiencia en tals coses e actes com vuy concorren sens empero despeses del General. E si sera capita com dit es volem que puixa entrevenir en les inquisicions qui se han a fer contra los qui fan contre la capitulacio vos havem scrit e encara en pendre ensemps ab les persona o persones per aqueixa universitat elegidores totes e sengles persones qui com per causa e occasio de les dites inquisicions se hauran a pendre car nosaltres ab tenor de aquesta en cas que lo dit frare Luis sia capita com dit es la qual volem per son avis li sia mostrada cometem al dit frare Luis ensemps ab los altres dessus dits sobre les dites inquisicions e capcio de persones les veus nostres. Quant al fet de la gent demanada per lo dit micer Vello el present no veem esser expedient deminuir lo general exercit mas siau certs que en cas de necessitat aquest Principat no se oblidara fer lo degut. Totes les coses dessus dites deduhim a vostra noticia pregants e encarregants vos siau vigils e attents a la custodia e conservacio vostres e de aqueixa ciutat e encara del Principat. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXXII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Siguen las instrucciones.

En nom de nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge Madona Santa Maria e de mossen Sent Miquel e de mossen Sant Jordi e de tots los sants e santes de Paradis e del benaventurat Carles.
Instruccions per los molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya fetes al molt egregi e strenuu baro lo senyor don Hugo Roger per la gracia de Deu comte de Pallars
capita general del exercit del dit Principat fet per servici de la Majestat reyal conservacio repos e tranquillitat del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Primerament lo dit egregi capita ab lo dit exercit tirara la via de Empurda per los camins lochs e parts que li semblara lexant stablida ab tot compliment la vila de Hostalrich la qual vuy en dia sta en mans e poder del dit Principat en la manera que a ell sera vist. E fahent la dita via de Empurda diligentment se entremetra den Verntallat quis diu cap e principal de certs ajusts de gents lo qual ha mes e met lo dit Principat en molta conturbacio e si vist sera al dir egregi capita anar lla on sera lo dit Verntallat e donar sobre ell e lo dit ajust faça ho en la manera que li parra guardant tots temps ab molta providencia lestat seu e del dit exercit.
Item lo dit egregi capita donara tot orde tant com possible li sia en concordar avenir e metre en repos los senyors e o seniors dels pagesos de remença e altres ab los dits pagesos de les diferencies e altercacions qui entre ells son axi per causa o occasio de les remençes e mals usos com per servituts tasques censos e altres coses per manera tot bon repos sia procurat en lo dit Principat a lahor de nostre Senyor Deu servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit tranquillitat e benavenir del dit Principat e de la cosa publica de aquell car per los dits respectes entre los altres es fet lo dit exercit e axi ho dira e manifestara lo dit egregi capita en totes parts on sia axi als dits senyors o seniors e als dits pagesos com a totes altres
persones que li sera be vist per que sia manifest que los dits diputats e concell entenen ab summa diligencia en procurar tot bon repos en lo dit Principat.
Item lo dit egregi capita ab gran studi e vigilancia entendra contra totes aquelles persones que han fet o faran contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey atorgada e per la sua Altesa e lo dit Principat fermada e solemnament jurada la observacio e manteniment de la qual es a lahor de nostre Senyor Rey servey dels dits Senyors Rey Senyora Reyna e Illustre Primogenit conservacio repos e tranquillitat e benavenir del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell.
Item lo dit egregi capita per tot son poder tindra en bona pau e confederacio les gents del dit exercit e fara fer la contenta a tot hom e no permetra que fassen injuries o dans a alguns que sien adherents e coajudants al benefici repos e bon stament del dit Principat.
E sera curos e solicit lo dit egregi capita de scriure sovint als dits diputats e concell avisant los de las coses que fara e de les noves que li occorreran e de totes coses que sien a conservacio e benefici del dit exercit e de la cosa publica del dit Principat.
E en virtut de sagrament e homenatge prestats per lo dit egregi capita als dits deputats e concell conve e promet a aquells com a representants lo dit Principat que ell se haura be e leyalment en totes coses dessus dites e ab gran diligencia governara lo dit exercit be e degudament a tota utilitat e honor del dit Principat. E que fara e complira ab efecte per son poder totes coses que li seran comeses e scrites per los dits diputats e concell. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Bernat Çaportella.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la carta que sigue a continuación.

Als molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. Sobre alguns afers los quals son de molta importancia los quals en scrits seria larch de recitar trametem a vosaltres Nanthoni Ferran de aquesta vila largament informat dels dits afers dels quals ab vostres reverencies magnificencies e honorables savieses deu comunicar. Suplicants vos que en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera sobre los dits afers dit e recitat sia per vosaltres dada fe e creença axi com si per nosaltres e concell de aquesta vila era dit e recitat e de voler procehir dar concell e ajuda en los dits afers e en lo que per lo dit Anthoni Ferran sera dit en tal manera que sia gloria e honor de nostre Senyor servey de la Majestat del Senyor Rey benefici e repos de la cosa publica del Principat de Cathalunya e indemnitat de aquesta vila e dels poblats en aquella. Oferintse tots temps aquesta vila star a la ordinacio de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Lo dit Anthoni Ferran sen aporta instruccions en scrits dels dits afers los quals suplicam esser per vosaltres legides e vulla lo Sant Sperit illuminar los enteniments de vostres reverencies magnificencies e honorables savieses. Scrita en la vila dels Prats del Rey a XXIIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs e honorables senyors. - Los qui stan prests a la ordinacio de vostre concell los jurats prohomens e concell de la vila de Prats.

Los señores Diputados y Consejo mandaron escribir, en este día, las siguientes cartas.

Al molt noble e magnifich baro don Hugo de Cardona.
Molt noble e magnifich baro. Apart vos scrivim de les noves occorrents. Aquesta es solament per comendar vostra noblesa de la virtuosa sana e ferma intencio que com a vertader cathala haveu mostrades tenir e tenin segons som imformats en totes coses que han respecte a benefici del Principat conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. Por ço notificam a vostra noblesa nosaltres haver firmissima voluntat e proposit en son cas e loch esser be recordants de vos e de vostre be obrar com aquell quen sou be merexedor. E si algunes coses per vostra noblesa podem fer som prests a tot lo possible. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se escribió otra igual a la anterior, con la dirección respectiva, a mosen Francisco de Eril, señor de Anglesola.

Als honrats los prohomens de Rupia de Pubel de Foxa de Salra e altres de la vegueria e batlia de Gerona e a quiscuns dells.
Prohomens. Per tant com creem hi trobareu pler vos certificam havem concordats los senyors o seniors dels pagesos de remença ab los pagesos de aquest bisbat e de Osona e alguns de aqueix bisbat de Gerona sobre les diferencies que entre ells eren axi per les remençes e mals usos com per tasques censos e altres servituts e havem provehit que sie publicat a fi que si adheresquen tots aquells qui adherir se volran. E axi sera procurat bon repos en aquest Principat a lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal majestat e conservacio de les libertats. Per ço a suplicacio del portador de aquesta vos ne fem lo present avis encarregants vos siau voluntaris en lo repos del dit Principat axi com son stats los dessus dits. E no vullau creure totes fames qui stusiosament se sembren en aqueixes parts per metre divisio entre les gents vullau com a bons cathalans que les libertats sien servades car sens elles aquest Principat no pot star habitat. E hajau a cert que lo dit Principat qui treballa en conservar aquelles e en metre repos en ell sera be recordant daquells qui bona obra hauran feta els defendra de totes congoxes e dans quels volguessen esser fetes. Dada en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell llur representans lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Encuéntrase aquí consignado, como, el mismo día, por mandato de los señores Diputados, se publicó en la ciudad de Barcelona, a son de trompetas, el siguiente pregón.

Ara ojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya en virtud de le comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint en aço e consentinthi la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol stament ley grau o condicio sien qui tinguen o sapien altres tenir e possehir axi per via de comanda empenyorament o alias alguns bens diners libres alberchs censals e altres rendes deutes cartes e altres coses qui sien den Luis Dolibes Jacme Bertran mercader Francesch Matella Gaspar Maymo notaris e Anthoni Bells argenter que aquells en continent dins tres dies hagen a denunciar e manifestar als honorables mossen Johan Torres canonge de Vich Bernat de Guimera donzell Johan Pellicer sindich de Villafrancha de Penedes e Anthoni Sans notari entreveninthi per la ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits diputats e concell llur. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorreguen en pena de D. lliures la qual pena encontinent sera exequtada sens alguna merce.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e concell general de la ciutat de Çaragoça.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Creem per letres e per moltes altres vies e formes vostres magnificencies e savieses seran stades plenament informades com per causa de la detencio feta per la Excellencia del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo de gloriosa recordacio don Karles fill primogenit seu aquest Principal en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda et alias insiste e treballa opportunament e ab gran pertinencia conforma usatges de Barchinona constitucions leys usos e pratiques de aquell tro a perfeta liberacio del dit Senyor Primogenit fahent e proseguint los actes de aquella per la innata fidelitat dels cathalans ab no poques ans grandissimes despeses treballs e perills a lahor de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey e conservacio de la sua reyal posteritat la qual per son degut orde e prerogativa de grau devingues en la successio apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey e encara per reintegracio manteniment e conservacio dels dits usatges constitucions leys usos e pratiques qui per causa de la dita capcio e extractio del dit benaventurat Primogenit feta fora lo dit Principat eran stats infringits lasos e prejudicats. E com feta per la Majestat del dit Senyor Rey per sa gran virtut e clemencia la dita liberacio fou per moltes vies e maneras sabut que alguns dels consellers e altres qui circa del dit Senyor Rey staven dehien e significaven la dita Majestat haver concebuda e retenguda alguna molestia e indignacio no solament a respecte del dit glorios Primogenit mes encara de aquest dit Principat. Per la qual raho e per attendre daqui avant entre la sua Excellencia e lo dit benaventurat Primogenit no
pogues a induccio de males persones incidir algun altre cars e no resmenys per constituir lo dit Principat en perpetual repos ordonar les coses de justicia e statuir les leys e libertats de aquell en ferma stabilitat e per altres bons respectes fou pensada la capitulacio per la sua Altesa per sa gran humanitat e virtut atorgada fermada e jurada en e ab la qual lo dit Senyor Rey ha comendats molt los cathalans com a fidelissimos de totes les coses dessus dites confessant aquelles esser degudament e pertinent fetes. Deuen mes avant haver sabut vostres savieses com apres que fou plasent a nostre Senyor Deu appellar al seu regne lo dit glorios Karles hora per hora inseguints la dita innata e intacta fidelitat e per observancia de la dita capitulacio per los embaxadors del dit Principat fou per part de aquell trames a suplicar molt humilment e devota la Altesa del dit Senyor Rey que per merce sua volgues trametre axi com de fet cotinuant la sua virtut e clemencia trames lo lllustrissimo don Ferrando primogenit ab la Serenissima Senyora Reyna la qual per la pocha edat del dit Illustre don Ferrando fou admesa com a tudriu sua en deguda e pertinent manera en lo regiment del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya. Creents nosaltres que aquest Principat representam tota via que observantse la dita capitulacio la qual a molta gracia benefici e utilitat del dit Principat es atorgada e les altres leys e libertats cathalanes ere religar e en maxima amor e devocio obligar e scalfar los coratges dels cathalans qui per guanyar tantes libertats a ells atorgades e dades per los lllustrissimos Reys e Comtes de Barchinona passats no han duptar exposar persones e bens en ampliar exalsar e conservar la sua reyal corona e fer molts altres innumerables serveys specialment al dit senyor Rey benaventuradament regnant quant en prejudici de la sua Altesa se treballava en fer jurar per Primogenit lo ne del Serenissimo de inmortal memoria Rey don Alfonso hoc e no essent lo dit Principat ingrat de tanta gracia obtenguda de la dita Majestat per les coses atorgades ab la capitulacio predita ultra les grandissimes despeses ja fetes ha donades CC Mil lliures barchinoneses. Totes aquestes coses a vostres magnificencies e savieses havem volgut sucintament rememorar per que puixen sentir e veure ab quanta fidelitat amor e devocio se es hagut e se ha aquest Principat en totes les coses dessus dites e encara en les subseguents de les quals la dita Senyora Reyna seduida e mal concellada salva humil reverencia de la sua Altesa per persones no zelants lo servici del dit Senyor Rey e de la sua Altesa e del dit lllustre Primogenit e lo repos de aquest Principat nos ha volgut impingir assats carrech donant entendre a la sua Altesa nosaltres no haver potestat de fer les coses devall narrades. E per que a tot lo mon sien notories nostres actes e vist quant degudament e regulada havem provehit a les coses de que carrech nos vol esser impingit certificam vostres magnificencies e savieses que per manament de la dita Senyora Reyna mossen Johan de Copons cavaller sots color de paraules per ell segons ere afermat proferides de les quals precehia certa inquisicio fou pres en aquesta ciutat no contrestant fos plenament guiat lo que privilegis militars e altres de aquesta ciutat e encara leys del Principat no comporten e axi fon aportat e molt stretament custodit com si hagues comes lo major crim del mon. De continent nosaltres per observança de les leys cathalanes usos e pratiques de aquelles suplicam molt humilment la dita Senyora Reyna una e moltes vegades fos de merce sua e encara instam lo magnifich vicicanceller qui ha carrech de administrar justicia e los veladors de la causa al dit mossen Johan de Copons volguessen servar lo guiatge e tractar aquell com a cavaller juxta les dites leys usos e pratichas fahent li donar la demanda e publicar la enquesta segons ferse devia. Allo empero ne encara traurel de la preso demanant ho en gracia aquest Principat unque (nunque, nuncha, nunca) se pogue obtenir ans axi ha stat pres e apartat circa tres mesos en gran violacio e prejudici dels dits usatges privilegis constitucions usos e pratiques. E qui pus greu es constituit per malaltia en larticle de la mort no li ere permes intrar lo veure son fill per pensar ne visitacio de metges ne encara confessio les quals coses encara que fos en terra de infels negades no li foren. Atteses adonchs totes les dites coses nosaltres qui ja haviem per cert aquelles esser expressament contra la dita capitulacio de la qual som mantenidors e per virtut de aquella haviem citats los dits vicicanciller e zeladors no en derogacio o vilipendi de les regalies jurisdiccio e preheminencies reyals salva humil reverencia de la dita Senyora Reyna mas usants de aço que ab la dita capitulacio nos es atorgat e permes requerim lo honorable lavors regent la vagueria aquesta ciutat que tragues de la preso lo dit mossen Johan de Copons e axi fou fet jatsie la hora fos mes mort que viu. En apres a instancia de aquesta ciutat foren presos alguns dels devall nomenats delats de haver tractada ensemps ab altres la dampnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio devall scrites per la qual raho instant la dita ciutat ere iniciada e se continuave inquisicio entrevenint lo dit regent la vagueria de Barchinona contra los dessus dits. Los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys ere stat concellat e request per los honorables concellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis per ell jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliures de la dita preso per los respectes demunt dits. Ell dit empero regent la vagueria infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica ere constituida per tant greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a les deu hores de nit deliura los dessus dits de la preso e es cregut se feu per sola causa que la veritat fos ocultada de les dites coses axi detestables. Les quals de directo son contra la dita capitulacio. On com a nostra oyda pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit regent la vegueria qui de totes les dites coses ere plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent ab intervencio de aquesta ciutat fem pendre e metre en la preso lo dit regent la vagueria no ab tumult de gent salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna ans pertinentment e deguda e en cars permes. Es stat plasent a nostre Senyor Deu qui no vol la cosa publica perescha que per proces e confesions propris dels dessus dits delats qui apres mirablement foren represes e encara de altres devall nomenats no violentes ans liberes ha constat e consta plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors concelladors e coadjutors de la dita orrendissima conspiracio tumult o sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat ab potencia per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanciller stigues en la audiencia
acompanyat de gent armada. E com fos presa la gent aquella fos remesa al dit vicicanciller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell et e del concell de la dita ciutat. E que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres convenim treballants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los que be li vingues e quen fes a sa voluntat totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostra lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia com dit es entras e que la dita capitulacio fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e mudat lo regiment e daqui avant faes ço que plasent fos a sa Altesa per les quals coses tractades qui no son enormes ans enormissimas no cruels ans crudelissimas e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten spant a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat de la dita capitulacio et alias ha convengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequtar axi com de fet havem exequtades les persones dels honorables mossen Francesch Pallares qui ere hu dels consellers daquesta ciutat mossen Pere dez Torrent hu de nostre consell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio ere acomanada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila ciutadans Marti Solçina mostaçaf e Jacme Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Sardenya lo honorable Narnau Squerit ciutada Pere Comes e Anthoni Abello habitadors de aquesta ciutat. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalats en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e desolacio qui de llur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a deslibertar perpetualment aquesta terra. La qual per sa sterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. Si pensau senyor de molta saviesa fer un tal moviment tumult e acte com ere tractat quin avalot paria e quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e les libertats de aquell destrouides no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no seria. E per ço ragraciam a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciam com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciam com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciam com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciam tanta amor e gracia que als cathalans ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Karles de sancta recordacio fill primogenit del dit Excelentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats a congoixes es constituit. Si aquestes coses senyors de molta providencia part sien plasents e dignes de comport pensen vostres savieses pensen encara mes quals fan mes lo servey del Senyor Rey e nosaltres qui com a representants aquest Principat ab intervencio de la dita ciutat totes nostres forçes e studi metem en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e procurar repos en lo dit Principat e aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalants treballen en destroir la dita cosa publica e les libertats de aquella de la qual lo Senyor Rey es cap e metre en conturbacio e congoixes lo dit Principat qui es hu dels precipuos membres de la reyal corona. Es mes avant veritat que per quant a alguns de nostre concell no semblave prou clar que la potestat de inquirir contra aquells qui fan contra la dita capitulacio fos atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona foren tenguts diverses consells axi generals com particulars per esser be vista regoneguda e apuntada la dita capitulacio a la facultad en e ab aquella atorgada. E finalment fetes deça e della totes les rahons e encara particularment comunicat ab persones doctes e de sciencia en lo consell general nostre e de aquesta ciutat fou conclos e delliberat la dita facultat de inquirir esser atribuida a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut de la dita capitulacio aquella al seny litteral entesa ne salva la dita humil reverencia de la Senyora Reyna fou votat per por ne temor segons appar en los quals quescu dels votants ha dades rahons e motius de aquells ans liberament segons es acustumat. E per ço salva la dita humil reverencia no es occupar la jurisdiccio e ofici de la dignitat reyal usar nosaltres com a representants lo dit Principat de les coses permeses e atorgades per lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la dita capitulacio ne passar los limits de aquella. E los consellers e altres qui per llur poder nos volen impingir carrech segons demunt es dit de malissima e pessima intencio contra la cosa publica en gran desservici de la Majestat reyal e infriccio de la dita capitulacio scusar nos poden de que com a seductors e mals consellers et alias lo Principat haura plena recordança e nos oblidara ferhi satisfaccio deguda e permesa a lahor do nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey repos benefici e tranquillitat del dit Principat. Com certament cregam la Excellencia de la Senyora Reyna de molta providencia e saber dotada crrrech algu nuns donarie sino concellada e seduida sinistrament prava e dolosa per ells poch zelants lo honor e servici de la Majestat reyal e lo repos e tranquille stat del dit Principat. Es mes avant veritat que stant encara la dita Senyora Reyna en aquesta ciutat fou fet cert moviment de pagesos dits de remença en les parts Dempurda fahents molts desordens contra llurs senyors e altres no solament en no voler pagar censos servituts e altres drets a que son tenguts ans encara insults resistencies e desobediencies molt desonestes. E per quant de la dita Senyora Reyna a suplicacio nostra fou manada letra e provisio havent que los dits pagesos pagassen e cessasen de tots ajusts e moviments illicits e aquella ells obtemperar no volgueren en gran neclecte de la dignitat reyal ans la vila de Santa Pau assetiaren e per alguns dies combateren volents la entrar e apres hostilment anaren a la vila de Besalu la qual los fon be defesa. Per ço nosaltres volents per nostre poder fer lo quins paria e par servici del dit Senyor Rey e ropos de aquest Principat fem deliberacio entreveninthi aquesta ciutat que fos feta gent a cavall e de peu per asistir que los manaments reginals fosen obtemperats e axi per nostra embaxada ho denunciam a la dita Senyora Reyna creents ferlin acceptissimo servey.
La qual ab ses acustumades humanissimas parales nos dix que sa Excellencia provehiria en reposar les dites coses per altres vies. En apres per la ciutat de Gerona e per la dita vila de Besalo e per los staments ecclesiastich e militar e altres del bisbat de Gerona axi ab missatgerias com ab letres fou feta gran instancia e requestes a nosaltres volguessem entendre en lo repos del dit Principat per tant com los fets dels dits pagesos augmentaven les quals coses per nosaltres a la dita Senyora Reyna denunciades la sua Altesa dellibera partir e de fet parti transferintse a la ciutat de Gerona per causa de les dites coses los dits empero pagesos induits e moguts per algunes persones continuants llurs ajusts e anadits mal a mals prengueren certs gentils homens e robaren cases e bens de aquells. E per ço nosaltres instats e requests com dit es delliberam traure e de fet traguem les banderes reyal e del General creents ferne assenyalat e accepte servey a la dita Senyora Reyna los quals apres pochs dies nos scrivi cessassem de exequtar nostres deliberacions com sa Excellencia hagues reposats e fets desajustar los dits pagesos no passaren empero molts dies gran clamor fou fet a nosaltres per quant los dits pagesos havien entrat lo castell de un cavaller e aquell molt vergonyosament pres ligat e (mal) tractat la muller qui prenys era afollada los infants despullats e tots sos bens desrobats e partits e fets molts altres detestables actes de gran temeritat ab expresions de moltes enormes e gravissimas paraulas proferides en gran vilipendi e gran neclecte de la dita Senyora Reyna e de la dignitat reyal per los quals actes axi illicits e enormes los quals per la anada de la dita Senyora Reyna no eren diminuits ans en molt major quantitat augmentats. Nosaltres no volents permetre quant en nosaltres sia que aquest Principat vingues en major comocio ans fos comprimida la audacia dels dits pagesos e de altres qui ab gran studi e maneres cauteloses treballen en metre divisions scandols e sedicions en aquell e fer contra la dita capitulacio en gran ofensa de la Majestat divina e del dit Senyor Rey e dan e perturbacio del bo e tranquille stat del dit Principat havem fet exercit de gent a cavall e de peu a efecte de servici de la corona reyal conservacio de les libertats e leys e repos del dit Principat. E axi Deu volent ho monstrara la experiencia no contrestant per alguns occupants se ofici diabolich sie stat dat entendre a la Senyora Reyna lo dit exercit esser stat fet per algun dan o cars faedor en les persones de la sua Excellencia e del Illustre Primogenit lo que tant fort nos agreuge que mes dir nos pot com tal pensament en nosaltres may sie recaygut ne recaura poria ans per defencio de llurs excellentissimes persones e conservacio de la reyal corona morir no dubtariem una e moltes vegades si possible ere continuants la dita innata e incorrupta fidelitat. No sia donchs meravella a alguns som impellits en traure banderes e lo dit exercit e altres delliberacions fer en virtut de la dita capitulacio et alias. Car covengut ha e cove axi ferse per obviar a les dites divisions sedicions e scandels e per procurar salut e repos en lo dit Principat e conservar aquell. Ne placia a Deu nosaltres hajam fetes o façam ne hajam en voluntat fer novitats e procehiments repugnants al domini e senyoria reyal com no sabriem per nostra innata e inviolada fidelitat. Mas volem e entenem tota via entendre en la conservacio del dit Principat e de la dita capitulacio e altres leys e libertats de aquell per tant cars preus de persones sanch e bens comprades creents tota via ferho a lahor de nostre Senyor Deu e servey del dit Senyor Rey. E axi ab la ajuda de Deu e de mossen sent Jordi e de tots los benaventurats sants e del glorios Karles sera comprobat. Ara que segons som certificats en la concordia feta entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo lllustrissimo Rey de França seria convengut que lo dit Rey de França li fa valença contra cathalans de DC lançes e dos milia archers pagats seus en CCC mil scuts o franchs e lo Senyor Rey li met penyora per la dita quantitat los comdats de Rossello e de Cerdanya qui son singulars e assenyalats membres del dit Principat e que de present lo dit Senyor Rey li haja liurar los castells e forçes que pora e los altres que lo dit Rey
de França los se haja pendre car en defendre lo reyal patrimoni e encara les persones e bens dels cathalans qui segons avisos que tenim per alguns son ja partits e dats a sacco conexera tot lo mon de quina unitat virtut ardiment e animositat usaran los cathalans en defendre les persones e bens e en no permetre que res del dit Principat sie venut empenyorat o alienat ne a sacco donat ans aquell defendran fins a la mort per llur dita innata e inviolada fidelitat abominants tota altra senyoria sino la acustumada que Deu
mantenga. E venra e sentira tot lo mon si les fames que en derogacio dels cathalans vanament son stades seminades seran corresponents als fets e efectes. Justissima causa proseguexen los cathalans e nostre Senyor Deu es e sera de llur part e ab la ajuda e endressa sua ells conservaran per llur poder la corona e patrimoni reyal e aquells defendran ab tota integritat no permetant perdre llurs leys e libertats sens les quals viure no desigen e aquesta intencio e firmissimo proposit tenim nosaltres com a representants lo dit Principat ab gran perseverança de aquesta ciutat e uniformitat de les universitats de aquell. Los sindichs de les quals continuament stan promptes e entrevenen en totes les coses ensemps ab nosaltres sens discrepancia alguna. Totes les coses damunt dites havem volgut representar a vostres magnificencies e savieses tant per esser de aquelles ab veritat certificades quant per descarrech nostre e si en lo scriure som stas perplixos pregam vos ho prengau ab bona paciencia car tractar alts e ponderosos actes e negocis no porta comoditat lo breu scriure majorment que per vulgars fames molts erros se son causats. E per quant los senyals ques senten es veen prometen moltes tribulacions congoixes e conturbacions les quals a vosaltres no deuen esser occultades per aquella amor e fraternal comunio que sempre es stada entre aquex regne e aquest Principat digna cosa nos (no ens; de nos: mos) ha paregut axi stesament vostres savieses esser certificades de totes les coses fins açi subseguides oferint nos (este nos, incluso con la gramática de Pompeyo Fabra, no pasa a “ens”, otra más de las burradas del químico Pompeyico) promptes a tot lo que sie honor e util de vostre e de aqueix regne. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra e direccio dels negocis que prosseguim. Scrita en Barchinona a XXVIII de maig del any Mil CCCCLXII.
- M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats. - Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los jurats e consell general de la ciutat de Çaragoça.
(Que quede claro: aquex regne : Aragón, Aragó, Arago en estos textos sin tildes, e aquest Principat).

Iguales a la carta que precede, se remitieron otras, con la dirección respectiva, a las municipalidades de todas las capitales correspondientes a cada uno de los reinos, provincias, islas y demás estados de la Corona de Aragón.