Mostrando las entradas para la consulta Cervelló ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Cervelló ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 15 de agosto de 2020

HOC

 Extracto de Diego Monfar y sors, condes de Urgel:

Retrato imaginario de Martín I de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).

Entonces pareció a la corte y a los concelleres de Barcelona, por quitar todos escrúpulos y dificultades, que en presencia de escribano y de los mismos testigos del día antes, le fuesen a visitar y preguntasen si quería que sus reinos fuesen de aquel a quien por justicia pertenecían, y si quería que de la respuesta que él daría se hiciese auto, y él dijo que sí (HOC); y luego Pedro de Comes, (Ramón, Raymundum de Cumbis) su protonotario, se lo volvió a decir, y el rey le respondió lo mismo; y de todo esto, que pasó el sábado siguiente, a las tres de la tarde, se hizo auto auténtico, cuyo traslado es el que se sigue: 

Hoc est translatum fideliter sumptum a nota cujusdam instrumenti inferius inserti quod fuit per me Raymundum de Cumbis olim protonotarium et notarium subscriptum receptum die et anno in eo contentis scripta et continuata in protocollo sive capibrevio notularum mei dicti notarii et in fine cujus note major pars testium qui ad confectionem dicti instrumenti presentes fuerunt se eorum manibuas subscripserunt cujus tenor talis est.
- Pateat universis quod die veneris que computabatur XXX madii anno a nativitate Domini MCCCCX circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Majoricarum Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Gualbis conciliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis protonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac 
testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallis Domicelle vocata de la Abadesa hec verba vel similia in effectu: Senyor nosaltres elets per la cort de Catalunya som assi devant la vostra Magestat humilment suplicantvos queus placia fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres: la primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar: la segona queus placia de present manar en tots los dits regnes e terres vostres que per tots lus poders e forces fassen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deurá pervenir como asso sia molt plasent á Deu e sobiranament profitos á tota la cosa publica *e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat. Et hiis dictis 
dictus Ferrarius de Gualbis repetens verba per eum jam prolata dixit hec verba vel similia in effectu: Senyor plauvos que la succesio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga á aquell que per justicia deura pervenir? et dictus dominus rex tunc respondens dixit: Hoc; de quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora 
loco et anno predictis presente me dicto protonotario et notario *ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo Majoricensi nobilibus Geraldo Alemanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Monte Cateno gubernatore regni Majoricarum camarlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Santo Minato camarerio militibus Francisco de Aranda donato Porte-Coeli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Raymundo de Monte-Cateno coperio jam dicti domini regis. Postea die sabbati XXXI madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me protonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effecti: Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex 
respondens, dixit: Hoc; et ego etiam dictus protonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba: Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica? qui quidem dominus rex respondens, dixit: Hoc; de quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit 
publicum fieri instrumentum per me protonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto protonotario et notario ac testibus supradictis. 
Yo Guillem Ramon de Moncada qui fui present a les dites coses me sotscriu
Yo Guerau Alemany de Cervelló qui fui present a les dites coses me sotscriu. 
- Yo Pere de Cervelló qui present hi fui sotscriu.
- Yo Luis Aguiló qui present hi fui me sotscriu.
Francesch Daranda qui present hi fui me sotscriu. 
Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regis notarii publici Barchinone testis. (Continuará en historia aragón blogspot)


Senyor: plauvos que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta una carta publica? et dictus dominus rex  respondens, dixit: Hoc;


domingo, 19 de julio de 2020

CAPÍTULO LVI. (Urgel)

CAPÍTULO LVI.

Que trata de la vida de Aurembiaix, XIII condesa de Urgel. - De los casamientos se trataron a la condesa, y de que solo tuvo efecto el del infante don Pedro de Portugal.
- De lo que hizo el infante don Pedro después de renunciado el condado de Urgel, hasta que murió.

Puesta por mano del rey en posesión del condado de Urgel, la condesa Aurembiaix, y gozando con sosiego los estados de su padre, así los de Cataluña y Aragón, como también los de Castilla y Galicia, muchos pretendieron casar con ella, por ser la más rica y principal mujer hubiese en estos tiempos en España. Había sido desposada con don Álvaro, hijo de don Pedro Fernández, que llamaron Alv* Pérez, que fue hijo de don Pedro Fernández de Castro, *que llamaron el Castellano, y fue gran señor en Galicia, *su hermana doña Elo casó con don Ponce de Cabrera y descendía del conde don Pedro Fernández de Trava: este matrimonio no pasó, por haber parentesco entre los desposados, aunque no se dice en qué grado. Sin este se le *trataron otros casamientos, pero por estar las cosas de su matrimonio en el estado que queda dicho, y por otros respec* no tuvieron efecto. En el archivo Real de Barcelona y en * armario general de Cataluña, n°. 110, he visto un auto * que el rey don Pedro, el primero en Cataluña (idiota, a ver si muestras un texto donde ponga que es rey de Cataluña) y segundo * Aragón, padre del rey don Jaime, y Elvira, condesa * Urgel, concertaron de casar esta señora con don Jaime * hijo del rey y señor de Mompeller, cuando tuviese edad para ello: el dote era el condado de Urgel, y el esponsalici * donación propter nuptias, el condado de Pallars y las villas de Cervera, Camarasa y Cubells, con todos sus términos * jurisdicciones; y por seguridad de esto dio el rey por *fiadedores, muchos caballeros de sus reinos; por Aragón, García Romeu, Blasco Romeu, Sancho de Antillon, Aznar Pardo * Martín de Canet, Arnaldo de Alascano, Ato de Foces, Guillen de Alcalá, Matalo y Fortunio Valerio; de Cataluña Guillen, vizconde de Cardona, Hugo de Mataplana, Ramon Galceran, Ramón de Moncada, G. de Cervelló, Guillen Ramón Senescal, R. de Cervera, el mozo, Hugo de Torroja, Ramón Alamany y Arnau de Timor; y todos estos por parte del rey aseguraron el cumplimiento de este casamiento. Esto pasó en el mes de febrero de este año de 1210, después no se efectuó: está este auto en pergamino y dividido por alfabeto (alphabeto divisa), según el uso y estilo de aquellos tiempos; y practicábase de esta manera, que en un mismo papel o pergamino se escribían dos copias del auto que las partes habían firmado; y aquellas signaba el escribano, y después, en el espacio que había entre el un auto y el otro, escribía las letras del alfabeto, aquellas que podían caber en una linea; esto hecho, con unas tijeras cortaban el pergamino por medio de aquellas letras del alfabeto, y cada una de las partes se llevaba su auto por entero, y con la mitad de aquellas letras que se habían cortado, esto es, media A, media B, media C, etc.;. y eso servía por prueba de la verdad del auto, así que, en caso se sospechase de él, o se dudase de lo concertado entre las partes, o cuando habían de alegar de su derecho, cada uno de ellos sacaba su auto, y si las letras conformaban y eran las mismas, el auto se daba por bueno y verdadero, y no padecía excepción o nulidad, y esto era muy usado en estos siglos; y en el archivo real de Barcelona y en otros particulares de Cataluña hay infinitos de estos; pero por no haber tenido efecto este casamiento, y haber ella quedado desposeída y desheredada del estado de sus padres, estuvo muchos años sin casar, y vivió retirada en el monasterio de San Hilario de Lérida, del orden cisterciense, fuera de los muros de Lérida.
Había prometido esta señora al rey de no casar sino a su voluntad, y así tomó marido de mano del rey, que fue el infante don Pedro, hijo del rey don Sancho el primero de Portugal, llamado el Poblador. Este infante casi toda su vida vivió desterrado del reino de Portugal, y fue muy perseguido del rey don Alonso, su hermano, por parecerle excesivo lo que el padre le había mandado en el testamento * y también porque, en virtud del testamento del abuelo * pretendía la mitad del reino de Portugal; y fue tal la indignación que contra de él concibió el rey su hermano, que *le obligó a dejar su patria y reino y pasarse a Marruecos, donde vivió mucho tiempo; y estando allá, sucedió el martirio de cinco religiosos del orden de San Francisco, que habían pasado a aquellos reinos para predicar la fé de nuestro Señor a aquellos infieles; y las reliquias de estos santos mártires fueron después, por cristiana diligencia y piadoso cuidado de este infante, que se hallaba en la corte de* Miramamolin, puestas en cobro y llevadas a Portugal. Dice un autor, que por ventura permitió Dios la resolución de que este príncipe eligiese este destierro en las discordias con su hermano, previniendo ya el medio por donde no se perdiesen tales reliquias, pues para redimirlas del furor de * infieles, no fue menester menos que el total respeto que ellos le tenían; y entre otras maravillas que Dios obró p* la intercesión de estos santos fue el tomar el hábito de e* santa religión el glorioso San Antonio de Padua, que *mado con tal ejemplo, y con gran celo de la honra de Dios * determinó ofrecer su vida por la confesión de la santa *fé católica, trocando su hábito de canónigo reglar de San Agustín con el de fraile menor. Mas aunque llevaba este infante tan grande tesoro, no se tuvo por seguro en el reino de Portugal, y así se pasó a los de la Corona de Aragón * donde fue muy bien recibido y tratado del rey don Jaime * por el parentesco había entre los dos, por ser el infante primo hermano del rey don Pedro, padre del rey don Jaime: heredóle de algunos lugares y rentas en el campo de Tarragona, y le dio mujer de la casa real, deuda del rey, que fue la condesa Aurembiaix. Concertóse la boda a 11 de julio de este año 1229 en la villa de Espluniga; los capítulos y conciertos no fueron muy largos, según el uso de aquellos tiempos: hélos visto en el archivo real de Barcelona, armario 16, n°. 388, y en este último se conservan pendientes los sellos del infante y de la condesa, y son de cera: el del infante tiene en la una parte su figura, armado, a caballo y un escudo embrazado, con las armas del reino de Portugal, y a la mano derecha una lanza con una banderilla; y a la otra parte una figura de leon o lobo, que por estar algún poco desfigurada por su antigüedad, no se divisa; y como están las letras del rededor muy gastadas, solo se pueden leer estas: a la una parte, Petri, y a la otra, Filii Sancii. El sello de la condesa a la una parte tiene las armas de Urgel, y en la otra no se puede bien atinar. Estos capítulos matrimoniales son los siguientes:
In Dei nomine amen. Noverint tam presentes quam futuri quod ego Aurembiaix Dei gratia Urgelli comitissa recipio infantem dominum Petrum Portugalensem pro marito directo et do ei comitatum meum Urgelli quantum habeo in illo vel habere debeo vel lucravero quod habeat et possideat illum in omnibus diebus illius et post mortem illius debeat remanere comitatum in quo mandavero ego et si habeo filium vel filiam de illo post mortem illius debeat remanere in illo. Ego infans domnus Petrus Portugalis recipio dominam Aurembiaix Dei gratia comittisam Urgelli pro domina directa et do ei viginti mille morabatinorum pro arris ad forum Barchinone quod habeat illos in potestate Templi et in Hospitali et quod post mortem meam faciat de illis quod sibi placuerit. Facta carta apud Splunigam die XI julii sub era MCCLXVII (era 1267: año 1229).
Berengarius de Podio viridi testis.- Berengarius de Podio vidi testis.- Ugo Sanctii testis.
- Guilermus de Cardona testis * Guilermus de Anglesola testis.- Guilermus de Çaguardia testis - Gombau de Ribelles testis.- Pontius de Cervaria testis. - *Berengarius de Podio viridi (Puigvert o Puigverd, pueyo verde) testis. - Rodericus Gomesius de Britaris testis.
- Gonzalvus Garcia testis. - Joannes Ferrandi testis..

Esto pasó a 11 del mes: a 15 fueron los novios a la * de Valls, del campo y arzobispado de Tarragona, que * uno de los pueblos que el rey había dado al infante, y a* en presencia del mismo rey, de Nuño Sancho, Guillen * Anglesola, B. de Puigvert, Jaime de Cervera, Pedro de *lou, Pedro Sancho, Rodrigo Gómez de Britaris, el infante don Fernando, hijo del rey don Alonso de León y de doña Teresa, hija de Sancho, rey de Portugal, que era hermana del infante don Pedro; Gonzalo García, Pedro Juan * Portocareyro, caballero portugués, Juan Fernández, *lendo Suarez, Velasco Eris, canónigo auriense, Lopes Per*
caballero de la orden de Uclés, y Guillermo Domingo A*rici, capellán del infante, y otros muchos caballeros de Portugal, Aragón y Cataluña, se celebraron las bodas con mucha grandeza y real aparato, y otra vez se volvió a *confirmar el dicho auto hecho a 11 del mes, y fueron testigos que quedan nombrados. Este segundo auto está en el archivo de Barcelona, arm. 16, saco A, n° 57. Y aunque el *rey en todo lo que podía hacía merced y favor al infante, * su condición y facilidad, y temía que con el nuevo estado moviese algunas pretensiones antiguas, y quisiese revolver * que quedaba asentado entre la condesa y el rey, el cual *ra asegurarse de esto, estando en Cervera, a 9 de mayo, * año 1230, tomó al infante juramento de fidelidad, y promesa que por su parte haría que se cumpliesen todos los conciertos hechos entre el rey y la condesa, su mujer, guardando también el rey lo que le había prometido: es el auto breve, y sacado del archivo real de Barcelona, de un libro antiguo de pergamino, cubierto de tablas, del rey don Jaime el primero, es el que sigue:
Manifestum sit omnibus quod ego domnus Petrus infans Portugalensis promitto et convenio bona fide vobis domino Jacobo illustri regi Aragonum comiti Barchinone consanguineo nostro esse fidelis et legalis super omnia jura vestra que habetis in comitatu Urgelli et faciam attendi a domna Aurembiaix bona fide et sine ingenio omnes illas conventiones que sunt inter vos et ipsam de comitatu eodem secundum quod in cartis inter vos et ipsam super hoc confectis plenius continetur vobis attendentibus eidem convenientias supradictas quas de comitatu prefato cum eadem fecistis. Data apud Cervariam IX kalendas madii era MCCLLXXI. (error, hay 2 L)
Sig+num domini Petri infantis Portugalensis.
Hujus rei testes sunt frater Guilelmus Catelli magister militie Templi. Frater Rigaldus de Rupe preceptor Miraveti. R. de Serra preceptor Montissoni. Assalit de Gudal. Sentiu de Orta. Rodericus Eximenus de Luzia. Gonsalvus Garcie Petrus Garcie *Menendus Suarii Portugalenses.

En el punto que yo vi este auto dije que el escritor anduvo errado en poner la era de 1271, que corresponde con el año de 1233: porque, sacados treinta y ocho años de los de la era, viene a quedar solo el año de 1233. Esta cuenta de era, tan usada en España, tuvo principio en el año de 774 de la fundación de Roma, en que, por razón de ciertos repartimientos que se hicieron del gobierno de aquella república, cupo a Octaviano César el gobierno de dicha provincia, y de aquí tomaron ocasión los español* adulando a su gobernador, de comenzar de su tiempo * principio de la cuenta de los años, y acostumbraban ll* Era de César, con intento de granjear con esto la gracia de aquel príncipe; así, si al año de Cristo añadimos treinta y ocho años, hallaremos puntualmente el año de la era. De este modo de contar muchos años; pero porque se toma* muchos errores, unas veces quitando años, otras añadiendo, tuvieron a bien dejar este modo de contar y to* el de los años de Cristo Señor nuestro: así lo ordenó en * cortes del año 1351 el rey don Pedro, y da por motivo * esta ordenación, porque más a menudo se haga memoria del nacimiento del Salvador. Lo mismo en Castilla el rey don Juan el primero,el año 1383, y poco después lo imitaron los portugueses; y hallamos que en tiempo del emperador Justiniano, Dionisio, abad romano, quitadas todas las ma*ras de contar que por aquel tiempo se usaban, introdujo * cuenta de los años de Cristo, y con esto se quitaron muchos errores en que cada día topaban muchos escribanos *poco prácticos de estas cuentas. Uno de ellos fue el que escribió este auto, que por poner era 1268 o 1269, puso 1271, * cual tiempo ya era muerta la condesa Aurembiaix, según se infiere de muchos autos que he visto, y, como dice Zurita, murió el año de 1231, que era el de la era 1269: así que según la cuenta del notario, este auto se hizo el año *1239 de Cristo Señor nuestro, y era disparate que siendo muerta la condesa se obligase el infante a hacerle cumplir los tratos había entre ella y el rey; y si se me objetare que según ese auto aun no era muerta la condesa, y así no es errado * año, doy por su respuesta otro, hecho a 3 de las calendas de octubre, del cual consta ser ella muerta; pues dice en él el infante, que le pertenece el condado de Urgel en virtud del testamento de la condesa, y si no fuese publicado el testamento, el cual de derecho no se puede publicar sino después de la muerte del testador, no lo dijera, pues ya en los capítulos matrimoniales que arriba vimos tenía el infante algún título para ser señor del condado, y dejando aquel título, se vale del testamento de la condesa como a más nuevo y firme, asegurado con la muerte de ella, que fue en el mes de agosto de dicho año 1231, en la ciudad y castillo de Balaguer, después de haber poco más de dos años que estaban casados, y sin dejar hijos. A 11 del dicho mes otorgó su testamento, e hizo heredero suyo, a su voluntad, al infante don Pedro, su marido, a quien hizo legado particular de la villa de Valladolid y demás lugares de Galicia que habían sido del conde don Pedro Anzures, y le absolvió de los veinte mil morabatines que le había asignado por arras.
Su cuerpo fue sepultado en San Hilario de la ciudad de Lérida, que es de monjas del orden cisterciense, donde vivió mucho tiempo retirada, cuando Guerau de Cabrera le tenía ocupado el condado. Vese el día de hoy su sepulcro sobre cuatro columnas junto al de la condesa doña Elvira, su madre, aunque ambos algo consumidos del tiempo. Dejó para su alma mil morabatines y a la orden de Uclés todo lo que poseía en Castilla; a Nuño Sánchez, hijo que fue de Alfonso, rey de Aragón, a quien ella quería mucho, una espada que tenía en Montalbán, encomendada a los caballeros de la dicha orden de Uclés; pero porque no pesará a los curiosos ver el testamento de esta señora y el estilo de aquellos siglos, le traigo aquí, y es el que se sig* (cortado a la derecha el scan)

Quoniam nullus in carne positus mortem evadere potest id* co in Christi nomine ego Aurembiaix Dei gratia comitissa *gelli in nostra plena memoria et sano et integro intellectu *rante divina misericordia facio meum testamentum scriber* eligo manumissores meos quos precor et volo esse dompnum *rengarium episcopum Ilerdensem et domnum Pontium Dei *gratia episcopum Urgelensem et fratrem Guilelmum de Cerv* qui dividant omnia nostra sicut in hac pagina inferius scrip* est sine damno quod inde non eveniat: et testamentum is* esse volo firmum et stabile omnibus temporibus seculorum. *In primis igitur dimitto corpus meum et animam meam omnipotenti Deo et eligo sepulturam meam in monasterio Sancti *Hilarii ilerdensi cum mille morabatinis quos ibi pro anima mea *dimitto:
et constituo heredem meum infantem dompnum Petrum Portugalensem virum meum et comitem totius terre nostre et *comitatus Urgelli cum omni jure quod in eo habeo aut habere *debeo * quocumque modo vel causa videlicet cum militibus et omnibus aliis hominibus tam viris quam mulieribus ubicumque locorum per totum comitatum Urgelli existentibus sicut melius * plenius ad profectum prefati infantis dici et intelligi pote* quem comitatum relinquo eidem ut predictum est jure heredi*rio perpetuo possidendum ita quod et in vita et in morte possit * ipso facere et ordinare et disponere quidquid sibi placuerit:
in istis omnibus concedo eidem infanti Petro illud nostrum dominium quod in ipso habeo et habere debeo ullo modo. V* siquidem et mando et districte precipio omnibus baronibus militibus et aliis hominibus comitatus totius per fidelitatem hominium et naturalitatem quibus mihi tenentur stricti qu* adhereant et attendant sepe fato infanti cum castellis et villis * omnibus aliis locis et juribus ad me pertinentibus in comita* eodem et habeant ipsum de cetero verum et naturalem do* num et succesores suos quos preelegerit in perpetuum. Quicumque autem ex illis qui sub dominio nostro per totum comitatu * predictum sunt et esse debent contra hanc institutionem mea * venire presumserit et infanti predicto non attenderit ut super* essum ipso facto bazare ac perfidus ab omnibus habea* modo dimitto sepe nominato infanti Petro omne jus *habeo et habere debeo in Valle Oleti et totam hereditatem quam habeo vel habere debeo in Gallecia ut faciat ex eis *nat et ordinet pro voluntate sua quidquid voluerit omne * seculi. Volo et mando quod predictus infans Petrus vir * teneatur post mortem meam de arris quas mihi cons* eas simili modo eidem dimitto. Volo denique et man* idem infans Petrus persolvat omnia debita nostra et *cut ipse mihi bona fide promissit. Mando insuper ordi*les omnes possessiones meas et hereditates et res alias * Castella habeo vel habere debeo in quibuscumque locis *ibus juribus ad me pertinentibus in regno eodem ex* quod habeo in Valle Oleti quod jam superius domno infanti concessi. Mando insuper et concedo domno N. * cosanguineo meo ensem meum quem habeo apud * Albanum (Montalbán) in custodia fratrum Uclensium. Relinquo etiam * Ferrandi mille morabatinos ad casamentum suum. Item * Petro Nuni centum et quinquaginta morabatinos ad * suam. Legata autem nostra et debita ut predictum est * ando quod domnus infans persolvat sicut ea melius *re poterit de redditibus comitatus secundum quod eos *re poterit. Inde et dimitto domino Pape sub protectione * bona nostra ubicumque sint et hoc testamentum * plicans eidem humiliter et devote ut intuitu pietatis * mum illum et ratum haberi faciat et executioni man* est in presenti pagina ordinatum: quod siquis contra*mptaverit ipsum per censuram ecclesiasticam compes* tamentum istud inviolabiliter faciat observari. Actum * estamentum III idus augusti anno domini M.CC.XXXI. (1231).
* Aurembiaix comitisse Urgelli que hoc testamen* nostra manu firmo et concedo testibus ac manu* firmare rogo.
* Raymundi de Serra preceptoris Montisonis. - * Raymundi Oller preceptoris de Corbinis.
- Sig+num * de Monte preceptoris Gardennii.- Sig+num Pontii de *e militis.- Sig+num Petri de Albarellis.- Sig+num *rii de Beliaña militum.- Sig+num fratris Ferrandi militis. - Sig+num Berengarii de Pania Celsonensis camera* Sig+num Matii Bejo civis Illerde testium.
Raymundus presbiter qui hoc jussu R. Gacet capella*:
Albesa scripsit et hoc Sig+num fecit.

No quedó el rey muy contento de la disposición d* condesa, no porque le pesase el bien y aumento * infante, a quien quería mucho, sino que pensó que c* era forastero, remiso y flojo de condición, no lo alie* en favor de Ponce de Cabrera, que por esto estaba algo quieto, y pretendía que ni la condesa había podido d* el condado al infante, ni que el infante le podía retener * perjuicio suyo; pero el rey, previniendo a lo que podía * lo quiso unir a la corona real, antes que Ponce de Cabrera * o por concierto, o por muerte del infante o por fuerza * armas, se apoderase de él; y así hicieron concambio de * manera: que el infante, donatione inter vivos, transfirió * rey y sus sucesores para siempre el condado de Urgel con todos sus términos, con todo el señorío y derecho * competía, así en virtud del testamento de la condesa co* de otra cualquiera manera, reservándose Valladolid; y * rey, aceptada la donación, dio al infante de por su vida * reino e islas de Mallorca y Menorca, y que fuese obliga* de acogerle en los lugares y castillos fuertes y guardar paz y guerra con moros y cristianos a él y a sus sucesores * y que muerto el infante, sus herederos se quedasen con * la tercera parte de las islas y con las obligaciones ante* dentes, y reservándose, a más del soberano y recto domin* toda la Almudayna y las villas y castillos de Pallensa (Pollença, Pollensa, Pollentia) y O*ron. Con estos y otros pactos y reservas, el infante * bien a todo, por dar gusto al rey, que así lo quería y pedía, por importar a la conservación de la real corona. Todo esto pasó en el castillo de la ciudad de Lérida, a 29 de setiembre de 1231, donde también el infante prestó homenaje al rey, en presencia de Berenguer, obispo de Lérida, Bernardo, abad de Santas Creus, fray Guillermo de Cervera, religioso del monasterio de Poblet, fray Pedro Cendra, varón santo de la orden de Predicadores claro por milagros, y más por su virtud y santidad (cuyo cuerpo está sepultado en un sepulcro de mármol en la capilla de Santo Domingo, en el monasterio de Predicadores de Barcelona, y elevado sobre cuatro columnas de jaspe, y en él entallados muchos de los milagros que por su intercesión obró Dios), fray Bernardo de Castell Bisbal, Ato de Foces, mayordomo de Aragón, Rodrigo de Lizana, Blasco Maza, Sancho de Orta, Roderico Giménez de Luzia (Luesia), Pedro Maza, Bernardo de Rocafort, García de Orta, Pedro Pérez de Tarazona, justicia de Aragón, que fue de los más claros varones de estos tiempos, y otros muchos que fueron testigos de esto. Así consta claro en un auto que trae Dameto en su historia de Mallorca, y escusaré yo el meterlo aquí; pero queriéndolo comprobar por mi curiosidad con el original, que está en el real Archivo de Barcelona, lo he hallado tan mendoso y falto, que me ha parecido necesario meterle aquí por entero; y porque se vea, andando estos autos de unas manos a otras, cuánto pierden, y el daño que pueden causar las negligencias de los trasladadores imperitos, es el auto este:

Manifestum sit omnibus quod ego infans domnus Petrus *consulto et ex certa scientia ac spontanea voluntate per me et per omnes successores meos cum presenti carta dono absolvo * definio vobis domino Jacobo Dei gratia regi Aragonum et re*ni Majoricarum comiti Barchinone et domino Montis-Pesulani et vestris successoribus in eternum totum comitatum Urgel* cum terminis et pertinentiis suis et cum omnibus que pertine* ad eundem vel pertinere debeant liberum scilicet et quietum * totum jus quod in eo habeo vel habere debeo ratione donation* vel Iegati illustris domne Aurembiaix quondam comitisse Urgelli sive ex testamento suo sive alio quolibet ullo modo: it* quod ab hac die in antea in qua hec present scribit* carta totum predictum comitatum et totum jus quod in eo habeo vel habere debeo cum omnibus que pertinent ad eundem * pertinere debent habeatis causa donationis inter vivos et ca* proprietatis cum omni pleno jure et potestate perpetuo ad *bendum ad omnes vestras et vestrorum voluntates sine omni * meorumque retentione que ibi vel in eo non fecero ullo m* excepto jure quod predicta comitissa habebat in Valle Oleti * mihi retineo sicut in testamento illud mihi concessit. Nos ita* Jacobus rex predictus per nos et successores nostros recipi* hanc donationem comitatus Urgelli a vobis illustri infante d*no Petro donamus concedimus et laudamus vobis ad *habendum et tenendum integre diebus omnibus vite vestre totum reg* Majoricarum cum pertinentiis suis et cum omnibus que pe*nent ad eundem cum exitibus et redditibus quos ibi habe* et habere debemus et in insula quoque Minoricarum per *terram scilicet et per mare in hunc scilicet modum: quod reg* Majoricarum et insulam Minoricarum cum omnibus que pe*nent ad easdem teneatis in tota vita vestra per nos et suc*sores nostros in feudum et ad consuetudinem Barchinone et * ciatis inde nobis homagium et donetis potestatem de omni* castris iratus et paccatus quandocumque nos voluerimus et fac*tis inde pacem et guerram per nos et successores nostros * christianis et de tota Andaluzia: et post mortem vestram habe* successores vestri quos vos eligeritis tertiam partem totius ter* nostre in insulis supradictis et omnium exituum et reddituum ip*sarum qui scilicet proveniunt vel provenient omni tempore pe* terram et per mare. Et ipsi successores vestri teneant ipsa* tertiam partem per nos et successores nostros in feudum ad consuetudinem Barchinone et donent nobis potestatem de castris et faciant per nos et successores meos inde pacem et guerram de christianis de Andaluzia retentis nobis integre Almudayna in civitate Majoricarum (Palma de Mallorca) et duobus castris Olorone (Alaró) scilicet et Polença. Alia vero omnia cum omni senioratico ac integra jurisdictione ad nos vel nostros post obitum vestrum libere revertantur. Concedimus insuper vobis quod ordinetis et disponatis libere prout vobis videbitur expedire de possessionibus omnibus et honoribus et statu insularum predictarum salvo dominio nostro et nostra fidelitate. Stabilimenta ordinamenta autem que inde feceritis rata sint semper et firma tanquam si a nobis specialiter essent facta et promittimus vobis per nos et successores nostros nunquam contravenire. Preterea si alia castra de novo preter illa que dicta sunt edificaveritis in insulis supradictis liceat vobis hoc facere et quod teneatis ea vos et successores vestri in perpetuum per nos et nostros ad consuetudinem Barchinone et quod detis inde potestatem nobis et quod habeamus nos et nostri duas partes exituum et reddituum de unoquoque castro post obitum vestrum et vos et successores vestri tertiam partem ad vestram vestrorumque voluntatem tam per terram quam per mare. Pretera concedimus vobis quod possitis emere possessiones militum et baronum et religiosorum de quibus possitis facere omnes vestras voluntates vos et vestri salvo senioratico jurisdictione et jure nostro. Denique promittimus bona fide et sine enganno vobis dare et facere juvamen auxilium et valensam ad defensionem et retentionem predicti regni et insularum contra omnes homines et promittimus vobis hec attendere et complere ut superius continentur sub sacramento vobis a nobis prestito corporaliter et sub homagio quod inde vobis facimus ad forum Aragonie. Et ego infans domnus Petrus facio vobis homagium ore et manibus ad consuetudinem Barchinone pro supradictis omnibus attendendis et conservandis et juro omnia supradicta et singula per me et successores meos perpetuo vobis et successoribus vestris fideliter observare. Data apud Illerdam tertio kalendas octobris anno Domini M. CC. XXXI. (1231)
Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Majoricarum comitis Barchinone et domini Montis-pesulani.
Hujus rei testes sunt Berengarius episcopus Illerdensis. - Frater Bernardus abbas Sanctarum Crucum. - Frater Guiliermus * Cervaria. - Frater Bernardus de Castro Episcopali.- Atho * Focibus majordomus Aragonis. - Rodericus de Lizana. - Blasco Masça. - Sancius de Orta.- Rodericus Eximini de Luzia. - *trus Maça.- Bernardus de Rocafort.- García de Orta.- Pe* Perez justicia Aragonis.
Sig+num Guilelmi scribe qui mandato domini regis et *infantis pro Petro Sanctii notario ipsius domini regis hanc car* scripsit die loco et anno prefixis.

Con el derecho que adquirió el rey don Jaime con e* auto, de aquí adelante usó el título de conde Urgel, y * puso en todas las provisiones y despachos que salieron * su real cancillería: consta de todos los registros y autos * este rey; y el infante quedó con solo el título de señor * Mallorca, y no de gobernador o teniente por el rey, * han informado algunos que no habían visto el dicho auto * que el infante pasó con armada a la isla, quitándola de *der de los moros y librándola de su tiranía, y que por * adquirió el señorío de aquella isla; como sea muy averiguado que vino de Portugal, desterrado, sin gente ni dine* ni aun ánimo para salir con tan grande empresa. No * mucho tiempo de este señorío, porque estando en Cataluña tuvo nueva que el rey de Túnez hacía grandes aparejos * armada contra su isla, y que había embargado ciertos navíos de pisanos y genoveses, que estaban en sus puertos, lo que certificó Bernardo de Santa Eugenia con su carta, y * esto despachó al rey un bergantín. El rey, luego que tu* aviso de esto, partió a Tarragona, y allá hizo llamamiento general de catalanes y aragoneses, para que, los que estaban obligados, fueran cierto día al puerto de Salou, que está junto a Tarragona, y capaz de una grande armada, porque él en persona quería pasar al socorro de aquellas islas, que era el primer reino que él había ganado de los infieles, y había avisado por dos veces al infante, que pusiera bien y fortificara aquellas islas para resistir a los enemigos, y el infante, a quien pensaba el rey hacer general de esta armada, lo tomó con tal flojedad, que aunque dijo que haría lo que el rey le mandaba, jamás puso en ejecución cosa alguna; y estando el rey embarcado, a la que quería partir la armada, llegó el postrero de todos al puerto. Mandó avisar al rey que ya estaba aquí, y el rey se detuvo: el infante pasó con un barco, y dijo al rey que había venido para pasar con él a la isla de Mallorca, de lo que el rey, que conocía ya la condición del infante, hizo admiración, y le preguntó qué gente llevaba, y le dijo que cuatro caballeros, y los demás vendrían después; y el rey, según escribe en su historia, le dijo que no le parecía que viniese como debía venir; y el infante se quedó con el rey con un caballero y escudero suyo, y los otros caballeros que habían venido con el infante se embarcaron en otro navío, y de la demás gente que dijo el infante que vendría, ninguno pareció, porque no la había; y dice un autor, que cuanto más propincuo era el infante al rey en sangre, tanto más se alejaba en magnanimidad y valor. Pasados a Mallorca, tuvieron certeza que ni venía el rey, ni armada de Túnez, ni había poder para ello: el rey se volvió entonces a Cataluña, y dejó muy encomendada la isla al infante; mas por no estar muy satisfecho de él, le dejó por asistentes o consejeros a don Bernardo de Santa Eugenia, don Pedro Massa (Maza, Maça) y otros, con los cuales, y con don Nuño Sánchez, que a lo que entiendo era primo hermano del padre del rey, fueron a la conquista de Iviza y de la Formentera, y la tomaron el año de 1235; y el año siguiente * estando el rey en Calatayud, hizo el infante pleito y homenaje, por mandado del rey, a la reina doña Violante * en caso que el rey muriera, acudiría con los mesmos d*chos de aquellas islas a ella y sus hijos, y de la propia *nera que era obligado al rey su marido: esto pasó * de mayo del año 1235. Desde este tiempo hasta el * 1244, no hallo cosa notable que decir de él, sino que *deseoso de volver a Cataluña y vivir en tierra firme, sin *dado de si acometerían sus islas los moros, estando en *Valencia, a 15 de las calendas de setiembre de este a* en presencia de don Vidal de Cañelles, Gombau de *Entenza G. Cardona, maestre del Temple, de Pedro Cornel, mayordomo de Aragón, G. Romeu, Guillen de Entença, Romeu *Durfort y Gimeno de Foces, de nuevo hizo otra donación del condado de Urgel y de dichas islas al rey don Jaime, reservándose * derecho le competía en la villa de Valladolid y en la isla de Iviza; y el rey le dio las villas y castillos de Murviedro, Burriana, Almenara, Segorbe y Morella, en el reino de Valencia; y dice el rey que hace esta donación retento nobis capite castri de Morella et capite castri de Muroveteri, y que pue* disponer de la tercera parte de dichos castillos y villas a *da su voluntad, y que les tenga en feudo del rey, y ha* de dar las tenencias, siendo requerido, a uso y costumbre * Barcelona, y que de los castillos que él edificare de nuevo p*da disponer de la tercera parte de ellos; y añade en el dicho auto estas palabras:
Item promittimus vobis quod ea que pa* sidebamus in dictis castris villis et terminis eorum illa die q* fecimus compositionem Barcinone super Majoricas et dictis *tris scilicet quinta mensis septembris M.CC.XL.III, faciemus vos tenere et habere in pace: et si aliquid a die illa citra alienavimus de predictis recuperabimus et restituemus illud vobis tenendum et possidendum sicut ipsa castra vel faciemus vobis emendam que valeat vobis tantum.
Pero el rey cada día era avisado del peligro que corrían aquellas islas, estando el infante en ellas, y don Gimeno de Urrea y Blasco de Alagón habían dicho al rey, que estas islas se perderían por el descuido y flojedad del infante; y así tuvo por bien sacarle de ellas y heredarle en tierra firme, donde pasase a vivir: y en confirmación de esto, he visto en la historia de Mallorca del doctor Dameto, un auto hecho a 3 de junio de 1244, en que el infante notifica a los moradores de la ciudad e isla de Mallorca, como había dado por concambio aquellas islas al rey de Aragón, y así les absuelve del juramento de fidelidad que le habían prestado, y les manda que de aquí adelante reciban y tengan por señor suyo al rey don Jaime.
Fue juzgado y tenido por hombre de poco ánimo, amigo de regalo y descanso, y muy ingrato y desconocido, porque habiéndole el rey don Jaime acogido en sus reinos y dado heredamientos, y casádole tan principalmente, como hemos visto, dándole lugar y llamándole en las cortes que celebró en Cataluña los años de 1234 y 1242, y disimulando su cobardía y poco ánimo, favoreció con consejo y ayuda a don Alfonso, hijo primogénito del rey, que tenía algunos disgustos con su padre; y siendo requerido por parte del mismo rey, que le acogiese en las villas y castillos que tenía en el reino de Valencia, y estaba obligado a ello, no solo lo rehusó, sino que los entregó al infante, que puso guarnición en ellos, y hacía desde allí la guerra a moros y cristianos, amigos del rey, conmoviendo y alterando los pueblos * tenían su voz; y cuando en Valencia Alazdrac, caudillo * los moros, se rebeló, y el rey le quiso echar de aquel reino * el que más le embarazó fue este infante, antefiriendo su provecho e interese propio al general, y les dio favor y cons* como se defendiesen, y el rey se hubo de concertar con * para que lo dejase y no contradijese a cosa tan útil como * aquella expulsión; y por esto en el año de 1250, habién* se él y el infante don Alfonso retirado a Sevilla, le quitó * rey todo lo que le había dado en el campo de Tarragona, * isla de Iviza, y otras cosas, aunque después se las volvió * excepto las villas del reino de Valencia de donde le ha* movido guerra, y eran Morella, Segorbe Murviedro, *Almenar y Castelló, que las puso en poder de tercero, hasta que se determinase por justicia lo que se había de hacer de él * y según lo que después pasó, yo creo que se las debió d* volver al infante, porque el último de junio de 1254, él las * volvió al rey, y el rey le dio treinta y nueve mil sueldos de renta de por vida, con el dominio y jurisdicción de Mallorca, con que pasó el restante de su vida. Después, cuando los portugueses, aborreciendo la flojedad del rey Sancho Capelo, sobrino que era de este infante, en su lugar tomaron al rey don Alonso, pidió este infante al rey don Jaime, enviase procuradores para ver si hallarían entrada para pedir y cobrar los derechos que este infante tenía en el reino, que según dicen Beuter y otros, eran que el rey don Alonso,su hermano, había de partir con él las tierras de Portugal, fundándose en el testamento del rey don Alonso Enríquez, primer rey de Portugal; y él cedió estos derechos a favor del de Aragón, y que por ellos le dio el reino de Mallorca y Menorca. Verdad es que arriba hemos visto el auto o título con que espectaban a este infante estas islas, y en él no se habla palabra de esta cesión de derechos, y tengo por cierto que jamás la hubo, porque ni los autores partugueses han llegado a mi noticia dicen nada de ello, ni en las escrituras reales he visto originales de tiempo de este rey se habla de ello, y el rey no dejara pasar por alto una cosa que tan bien estaba a su corona, como era añadir a ella parte de un reino tan principal, ilustre y belicoso, como es el de Portugal. El doctor Dameto, en su erudita historia del reino de Mallorca, dice lo mismo que Beuter, y por confirmar su opinión, pone el auto de dicho cambio, pero yo no hallo en él memoria que el infante cediese sus derechos en favor del rey, sino solo el condado de Urgel: puede ser que en orden a esto haya algún otro auto; pero este no ha llegado a mi noticia, como llegó a la de dichos autores. Digo pues, que estos procuradores que fueron a pedir estos derechos,
fueron muy mal recibidos de los portugueses, que les echaron de su tierra, y de ello quedó el infante muy corrido y con temor que el rey no le quitase las tierras y heredades le había dado en el reino de Valencia; pero para quitarle de este temor, el magnánimo rey le confirmó la donación le había hecho de ellas.
Tuvo un hijo bastardo llamado Pedro Alonso, y según dice Zurita, tuvo la encomienda de Alcañiz, de la orden de Calatrava, que era de las más ricas de ella, y a lo que entiendo, la debió de poseer poco tiempo, y por esto no se halla memoria de él en la Crónica de la orden de Calatrava; éste siguió la corte del rey don Jaime, y tuvo el infante de este hijo un nieto, llamado Ruy Martínez.
Las demás acciones de este infante, sus hechos, y las concesiones hechas a las islas de Mallorca y Menorca y sus *nos, dejo como ajenas de esta historia, y solo he apuntado * que queda dicho, por haber sido conde de Urgel y heredero de la condesa Aurembiaix.
En lo que toca a su muerte, creo fue en la ciudad de Mallorca, cuyo dominio volvió a cobrar el año de 1254, como queda dicho, y así pudo ser que muriese allá donde te* su patrimonio: fue sepultado en la iglesia del monasterio * San Francisco, y estuvo allá la sepultura muchos años, después se consumió con un terrible incendio que *sucedió en ella.

sábado, 4 de septiembre de 2021

En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona.

Al molt honorable mossen En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona. Molt honorable mossen. Reebuda vostra letra sobre lo contengut en aquella havem comunicat ab lo senyor don Johan de Beaumunt loctinent e ab los honorables consellers de aquesta ciutat ells vos scriuen siau president de tot lo exercit com es de rao e que resteu aqui en tota manera e tal es la intencio dels tots car los CCC homens be armats que lo sagramental ha oferts hi seran molt prest. Entretant seriem de parer ab les gents que son aqui visitasseu la vila de Sant Johan (d´es pi, Dezpí, Despí) de la qual havem ayres qui nons plauen e reformasseu aquella lexant hi algun bon capita per manera no perillas e semblantment la vila de Ripoll si mester era car si altre era delles no sens gran carrech vostre e dels altres homens de cap seguirie e molt desservey del Senyor Rey e dan de tota aquesta terra. E axi mateix fesseu fer corregudes a les gents que teniu per animar los e per exercir a fi no stiguen adormides. Tota via empero fahent les coses ab seny. Mas lo fet de Sent Johan no reste per cosa alguna com sie perill en la triga. Car no es vist haver hi perill per anar e tornar. Donau en tot lo bon recapte que de vos se confia e segons loablament haveu acustumat. E per res com dit es no vinguesseu car ultra lo carrech queus serie ne hauriem gran entranyor. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.

Domini deputati et cetera.

//

Guimerà, Leyda:

Guimerà, Lleida

viajes chavetas catalunya Guimerà

Wiki:

El escudo oficial actual de Guimerá se define por el siguiente blasón:

Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde


«Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde.»

Fue aprobado el 18 de julio de 1991. La villa fue el centro de una baronía, concedida en 1359 a Francesc Alemany, (de ahí el ALA, Alamany, Alamani, Alamanni) que posteriormente pasó a los Castre-Pinós, los cuales fueron elevados a condes en 1599. El escudo muestra la corona de conde y dos señales parlantes cogidas de las armas de los señores de Guimerá: el ala de gules sobre campo de argén de los Alemany y las piñas de sinople de los Pinós. Actualmente, el condado de Guimerá pertenece a la Casa Ducal de Híjar.

https://www.guimera.cat/


HISTÒRIA.

La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica.
DSCN4072.jpg

El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.

Der Name Wigmar stammt aus dem Althochdeutschen. Die Bedeutung erschließt sich aus den germanischen Namensbestandteilen wig (bedeutet „Kampf“) und mari (bedeutet „berühmt“).

"Lluita famosa"

El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599.
Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.

És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls. Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.
És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria. D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població.
No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència

http://guimera.ddl.net/

http://www.guimera.info/

http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=2510950006

http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25109

Guimarães:

https://www.heraldrysinstitute.com/lang/es/cognomi/Guimaraes/idc/655650/

http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/Genealogia/busqueda_apellidos/repertorios_apellidos/

En la "Nobleza General de España", de Francisco Lozano, se dice que este apellido es originario de Portugal. Hay en España distintas casas de este apellido. Desde muy remotos siglos fué conocida y muy considerada. Los historiadores hacen notar acertadamente que no todos los linajes de este apellido tienen un origen común. Sus descendientes se extendieron por varias regiones de España. Otros pasaron a América. De las numerosas obras que hemos consultado, solo recoge este apellido la bibliografía "Enciclopedia heráldica y genealógica Hispano-Americana. A. y A. Garcia Carraffa - Repertorio de blasones de la comunidad hispánica ". Por referencias de historiadores de la época y otras averiguadas por Araldis en los archivos registrales de ciudades y otros privados, podríamos afirmar, pero no asegurar, que este escudo u otro muy similar a él, apareció inicialmente desde el siglo XI al XIV. ...

viernes, 29 de enero de 2021

22 DE MAYO, 1461.

22 DE MAYO.

En este día se celebraron dos sesiones, una por la mañana y otra por la tarde. En la primera se dio cuenta de dos credenciales que se habían recibido, a saber, una de los embajadores, por conducto de Arnaldo de Vilademany, y otra de la Señora Reina, que presentó el caballero Bernardo Çalba; y como el objeto de ambas era manifestar que dicha Señora, para acelerar la conclusión del negocio que les ocupaba, pretendía entrar en Barcelona, acordóse, después del correspondiente coloquio, insistir en la misma deliberación del día anterior, escribiéndose otra vez y remitiendo una nueva y corta instrucción a los embajadores. Resolvióse en la propia sesión, que aun cuando Geraldo Guardiola no se hubiese considerado el más a propósito para tratar con los remensas, con todo, podía enviárseles, para que depusieran su cuestión en manos de los Diputados.
En la sesión de la tarde acordóse enviar a Arnaldo Guillermo de Cervelló, y al magnífico Juan Lull, ciudadano de Barcelona, al obispo de Elna, para darle la correspondiente contestación.
Siguen las cartas anteriormente referidas, las demás que se recibieron en este día, y las otras que, con las instrucciones, mandaron escribir los señores Diputados.

Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Apres que son partits de aci los misatgers vostres heus havem scrit deliberam tremetre lo magnifich e ben amat conseller nostre mossen Bernat Çalva informat de aquelles coses amplament de la intencio e voluntat nostra. Molt afectuosament vos pregam e encarregam en tot ço queus dira de nostra part li doneu fe e creença com a nostra propia persona. Dada en Agualada a XXI de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet (de Oliet, Oliete) prothonotarius.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo magnifich mossen Arnau de Viladamany hu de nostres embaxadors vostres va a les reverencies nobleses e magnificencies vostres per ferlos stesa relacio de totes fes coses fetes e subseguides per nosaltres e en la nostra embaxada e ab ell va lo notari qui en tot e per tot es stat present. Haureu per lo dit mossen Viladamany de totes les dites coses vertadera relacio. Placiaus creurel com si nosaltres tots personalment vos ho dehiem e fer en tot e per tot segons la exhigencia de les coses requer. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Piera a XXI de maig any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinaria prests los embaxadors del Principat prior de Cathalunya Jaume Ros.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Avis vostra saviesa com no stigau marevellat quant vos he trigat tant scriure e aço per tant com yo stava tots jorns pera partir ab les dites letres que no fiava de nengu fins a Leyda e de aqui vos fossen remeses sino que tots jorns no sperava sino que la Senyora Reyna stava tots jorns pera partir sino que tots jorns mudam de intencio que ja a nit vespre devia de tot cert partir. E axi que mossen ara totalment es deliberat que la Senyora Reyna deu partir sus ara com sia dinada per anar aqui ab los dits capitols. E per ço com es cert segons lo bon home de mercader de aci ma dit que certament yo podia tremetre fiablement les dites letres per lo correu lo qual vos fas de continent ab aventatge de dos florins lo qual hi deu esser diumenge a les deu hores de mati axi que si lo dit correu noy era a la dita hora yo ho remet tot a vostra saviesa. E axi que mossen he deliberat de yo restarme aci per mes avisarvos si res sich fara. Lo Senyor Rey acompanyara la Senyora Reyna fins a la Pardiguera e axi ell sen tornara aci. Nom se seria manya entre ells. Mossen mes vos avis com lo senyor En Brujo es arribat sus ara asi molt cuytadament he ha molt parlat ab la Senyora Reyna e dadali certa letra de que la dita ha mostrat ha trobat gran plaer en sa venguda. Nom se si vos haveu ja sabut de sa partida ni aqueixos mossenyors per ço mossen vos ne scriu ques sia avis. Lo plech anava dreçat al Senyor Ferrando de Bolea per anar pus segur en lo qual e dins lo qual trobareu una letra vostra axi que per ço mossen vos ho dich hius ne avis que com donareu la dita letra al dit senyor Ferrando feu que vos hagau la letra vestra la quel es dins lo dit plech del dit senyor Ferrando de Bolea. En axi no he res de podervos dir pus cert quim occorre sino axi com vos dich de la dita partida de la dita Senyora Reyna la qual mostra molt voluntaria per anar aqui. Deu vulla que sia tot per lo millor de que mossen a mi fa una gran por axi com jaus ne avis pus largament per la dita letra. E no dich pus per la gran cuyta per ço com lo correu me spera. Lo Sant Sperit sia en vostra guarda. Scrita en Çaragoça a XIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Lo quin a vos se encomenda mutxo.




Lo Sant Sperit sia en vostra guarda. Scrita en Çaragoça a XIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Lo quin a vos se encomenda mutxo.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Per letra de XIII del present mes vos he scrit del que occorrie fins a la dita hora apres he instats los consols de aquesta vila me daçen loch los donas una letra vostra els pogues explicar certes coses e per lo jorn Descensio (de Ascensió) que fonch lo sendema e per que al divendres mati foren occupats en una sollempnitat de la mare de mossen Faena a que ells e la major part del consell no podien fallir e al depus dinar havien esser ells tots occupats a les vespres de la festa del Angel Custodi de ques fa en aquesta vila molt gran festa per que hi a molts grans perdons a pena e colpa e lo dissapte no podien fallir al ofici e professo quis fahia per la via e es una segona festa de Corpore Christi. Fins lo dit die de disapte apres vespres nom pogueren hoir e la hora per ells assignada ab lur consell aplegats en la casa del consolat ab les saluts acostumades yols doni vostra letra e aquella rebuda vos regraciaren vostres saluts e apres de paraule los expliqui lo mils pugui fo contengut en vostres instruccions. E lo consol en cap mostrant una gran contentacio de ma venguda dix moltes bones o corteses paraules mes que attes la amor e gran voluntat que la dita vila ha a vosaltres mossenyors e vostre consell no es stada prou abraçada e favorida en ses necessitats de les quals havian acorregut a vosaltres mossenyors de diputats e moltes paraules ab so quasi de una cosa lexada a la ventura e axi fonch replicat per mi responent en aquella generalitat que havia hoit ço es que no eren stats axi defesos com volgueren no era stat sino per indisposicio del temps e per lo desinament gran de la justicia car ab veritat yols podia dir la gran amor e molta afeccio en que vosaltres mossenyors los teniu per lo lur molt merexer e per que dita vila es tal e axi potent que vosaltres mossenyors qui representau lo Principat de Cathalunya la collocau tantost apres la ciutat de Barchinona e en totes coses la enteneu a preservar de tots dans perills e cassos sinistres tant com poreu e no menys que la dita ciutat e moltes paraules pertinents al dit replicat. E tornat replicat lo dit consol me posa al davant com nols es stat dat trellat dels capitols e mostrantne hun poch de estrenyor e fonch los replicat que no si havia fet res a mala intencio sino per alguns bons respectes que han sguard el dit Principat e universitats de aquell e per lo semblant lo Senyor Primogenit no havia hagut trellat e que tota volta sen donas trellat a nengu la dita vila seria de les primeres quil ne hauria. E apres me fonch dit que de les disensions noych saben res a present sino molts disebles amagats qui hiç van e lo fet den Vola que lo honorable En Johan Ramon ha aportat lo qual air molt destrament per lo vostre diputat local fonch pres e totes scriptures sues e aquell apartat segons li es stat scrit temense molt del castell e con stan en grans perills per los Gaschons e gents strangeres qui son e abiten en la dita vila per ço com son en frontera e moltes rahons bones en los quals yols he satisfet e confortats lo mils que he pogut e continuu tots temps que parlam car ells se tenen per dit ho fins aci ho han pensat que yo havia qualque gran poder e yols he dit que no es stada per pus la mia tramesa sino per ço quels he explicat e persentir tot lo quels pogues fer dan ne anuig scriurem a vosaltres mossenyors e trebellar de mon poder o tot lur pler delit e honor e suplir en ço que letres bonament no basten entant que ells son molt contents de vosaltres mossenyors e que ço que fins aci han ben fet entenen a proseguir de aqui avant e no fallir en res ells se strenyaran ab lur consell em diran totes les coses que han mester per llur conservacio del castell. Son opinions lurs huns dien que es fornit e los altres que no es ver. Mossen Pla que trobi al Volo me feu ben segur del fet del castell ja crech ne haja parlat ab vosaltres mossenyors yo noy son mutat encara si heus dich que yo no fas compte denunciari sino per haverlo vist car dien que es tal que yo nou hauria cercat de bons dies. Totstemps yo treball en sentir totes coses me sien possibles de saber hoig hic de molts lengatges (muchos lenguajes o lenguas; molts llenguatges, mols llenguaches, moltes llengües) e no es marevella de una tal vila poblada de molta gent de honor qui al meu parer ha molta comformitat ab la ciutat de Barchinona ells tots e specialment los consols mich tracten molt honorablament e satisfan a vosaltres mossenyors per qui yo hic so e volgueren hic haguesseu trames dies ha e aço signifiqueu tots en general. Del fet den Lora man recitat tot hoc e com jau han trames tot a llurs embaxadors quins ho han comunicat e a ells men refir apres en los dies qui son passats. Ans de explicar res als consols he hoits molts parlars dels de la quinzena de molta mala contentacio de vosaltres mossenyors axi per lo rahonament que hagueren mossen Marza En Rochafort ab mossen Johan de Pau e ab En Thomas de Vivers davant vosaltres mossenyor a Barchinona hoch e per la letra tramesa que nos aplaguassen pus per vosaltres e yo vehent caix en gran necessitat parlar ab ells hagui consell ab los consols hoc e ab lo vostre diputat local qui vertaderament es home de molt de be e ab una gran afeccio serveix tot lo que pot e no cura de pendre dresguars treballs e afanys pus faça lo que per vosaltres mossenyors li es scrit e de aço li puch fer testimoni en lo quen veig e tots son stats de parer que parlas ab ells els donas vostra letra e com ses sentit ells se aiustaven e ja sens lo meu appellar seren aiustats feu compte mossen Johan de Pau per part sua e daltres cavallers quanta contradiccio e si he hoydes dunes coses e daltres e yo dihentlos que no havia poder de esser jutge entre ells mes quels pregave se poguessen reposar e attendre al benefici que aportave pau e concordia e que volguessen repellir tota discordia e moltes dolçes e inductives paraules e yo aplagui dels XV vuuyt quis trobaren en la vila los quals dieu han poder per tot lo stament e ab les saluts acustumades los doni una letra e aquella rebuda ab molta honor regraciant vos les dites saluts e recomanantse molt en vostra bona gracia parla mossen Anthoni de Vilanova primer e dix moltes clamors ço es de les miseries de unes poques dantorxes e carbo per foch que fahien als vespres en la casa del General on se aiustaven continuadament nit e dia e com a llurs despeses havien trames al Senyor Rey e sobre tot la letra tramesa que no aiustassen pus e apres parla mossen Marza e En Lupia major e mossen Balte e En Rochafort e mossen Nicholau de Lupia e mossen Johan Redon mossen Sant Marti no dix res per que stava en lo lit ab la cessio de la terçana (fiebres tercianas) qui encara lo tenia e parlaram tant que sius ho havia scriure tindrie mes que la mitad de la present letra. Yols repliqui ço quem sembla juxta vostre memorial e per lo que ells digueren hi afegi obmetentme lo que fahia ometre per benifici de bona concordia e ells totstemps mostrans com lur plech havia donat e donave gran calor en lo endres de les feyenes que managam e you crech vertaderament e a fi de nostre rahonament ells son prests a fervos totes les complacencies poran pus (parece pos) per vosaltres mossenyors nols sia dada raho en contrari. Vertaderament mossenyors a mi sembla hage mos fet haver los rahonat e dada vostra letra que si nos fos fet e yo qui he appellat lo dit nostre diputat local qui ha profitat son esser. Apres he pregat molt los consols del fet de micer Azamar e hanme respost los grans dans que ell ha procurats en aquesta vila e que ells han en voluntat de complaure a vosaltres mossenyors en totes coses mes que aço seria hun gran dan e mal exempli adaltres pero que ells ne comunicarien ab lo consell ab quel havien pres sab Deus quantes rahons hi he fetes en favor sua e pothi fer fe hun consol qui li mostra molta favor. Encara non so fora desperança e ades men tornare strenyer ab ells mes es mester mossenyors que leveu una inibicio que haveu feta al vostre diputat local de fer instancia en lo fet del dit micer Azamar e ques complesqua lenquesta car *stanne empatxats molts fets altres e axi placiaus tornarli la dita comissio que molt de be sen seguira e respondre a la letra vos nan feta los dits consols. En lo fet den Miquel de Vivers fins aci no li he poguda dar vostre letra ne explicarli res per tant com no es en la vila o pus nos mostra mes yo he provehit de saber ont sera e que puixa parlar ab ell ey fare lo que pore. Mes avant mossenyors vos haure en gracia me doneu licencia yo men puga tornar al menys passada Sincogema pus los consols nom hagen mester e los frares preicadors hauran tengut lur capitol en les festes e si res los era ait que yols pusqua aplenar fer ho he segons me digues lo jorn que parti. Al menys no haja yo spera sens fer res aci sinch o sis jorns que hauria mester entrametreus e cobrar vostra resposta de venirmen pus noy haja res a fer. Suplicantvos que sapia si sera plasent a nostre Senyor lo Senyor Rey si fermara los capitols ne la Senyora Reyna si ve a Vilafrancha o a Martorell car moltes coses sich dien. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la vostra guarda eus faça prosperadament viure. De Perpenya dimarts a XVIIII de maig a mig dia any Mil CCCCLXI.
Apres fahia trelletar la present letra a hun jurat del scriva del dit diputat local qui entreve en los afers del dit diputat e encara del nombre dels militars he parlat ab los dits consols del dit micer Azamar e ades ne deuen aplegar Iur consell. Es ver man recitat hun cas quils segui a nit que a la una hora apres miga nit hi hagren a provahir e foren a la lur casa del consolat e continuadament stan ab molta congoxa de lurs perills crech ne scriuen a lurs missatgers. Placieus mossenyors haver ho tot a memoria que bey sera tot mester. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Mol alta e molt Excellent Senyora.
Vuy havem rebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany una letra de vostra Excellencia ab creença acomanada al magnifich conseller vostre mossen Bernat Çalba lo qual havem a ple hoit de tot lo que de part de la dita vostra Excellencia dirnos ha volgut e explicar. Axi mateix Senyora molt alta havem rebuda una letra dels nostres missatgers a vostra Altesa enviats ab creença acomanada al magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller hu dels dits nostres missatgers. Responent a vostra Excellencia regraciam molt humilment a aquella la gran afeccio e voluntat que vostra Excellencia mostra a la desigada fi e conclusio de aquests afers de la qual speram sera servici a nostre Senyor e a la Majestat del Senyor Rey e gran repos e benifici del lllustrissimo Primogenit son fill e de tot aquest Principat. E quant a les altres coses per lo dit mossen Bernat e encara per lo dit mossen Vilademany a nosaltres explicades scriviu la nostra deliberacio e voluntat als dits nostres missatgers la qual diran e explicaran a vostra Altesa a la qual humilment e ab molta instancia suplicam li placia dar fe e creença als dits nostres missatgers a tot lo que a aquella de nostra part diran e explicaran axi com si per nosaltres en persona era dit explicat e supplicat e per benefici dels dits afers condecendre a nostres supplicacions e de aquest Principat que ho reputaran a merce e gracia singular. E nostre Senyor Deus guard e prosper vostra Altesa votivament e man a nosaltres lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions fetes per los reverend e honorables diputats e consell del Principat de Cathalunya als reverend magnifichs lo prior de Cathalunya mossen Arnau de Vilademany e mossen Jaume Ros embaxadors lurs tramesos a la Senyora Reyna de ço que los dits embaxadors faran e diran juxta la deliberacio feta per los dits diputats e consell a XXII de maig any LXI.
Ço es que los dits reverend e magnifichs embaxadors explicaran a la Senyora Reyna de part dels dits diputats e consell que per benifici dels afers occorrents e per la bona expedicio los dits diputats e consell son de parer els plau que la dita Senyora Reyna vinga fins a Martorell. E supplicaran la Excellencia sua se vulla aqui aturar e no passar mes avant com a ells sia vist e han per ferm que acostantse mes avant la Senyoria sua no serie benefici dels dits afers.
E venguda la dita Senyora en Martorell la suplicaran que en lo dit loch a sa Excellencia placia intrar en pratica dels dits afers e donarlos bona expedicio segons de sa Senyoria se ha ferma sperança e de la resposta que la dita Senyora fara e de tot aço que succehira los dits embaxadors per correu o en altra manera faran avisos spatxats als dits diputats e consell e los dits embaxadors staran e aturaran en lo dit loch de Martorell fahent supplicacions e instancies per aquesta cosa e nos partiran del dit loch fins per los
dits diputats e consell los sia scrit. Si empero la dita Senyora Reyna no volia aturar en lo dit loch abans se volia mes avant acostar puixen los dits embaxadors essent tots de la partida de la dita Senyora partir per esser en Barchinona primers.
Expedita Barchinone die XXII. Madii anno M. CCCC. LXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend magnifichs e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoit lo magnifich cavaller mossen Arnau de Vilademany de Blanes com embaxador vostre de tot lo que de part vostra nos ha volgut explicar en virtut de la dita letra de creença a ell per vosaltres acomanada e encara havem hoit a ple lo magnifich cavaller e conseller de la Illustrissima Senyora Reyna mossen Bernat Çalba a nosaltres enviat per la sua Excellencia ab letra de creença a ell acomanada la qual present lo dit mossen Vilademany nos ha explicada los quals quasi en efecte nos han explicada una cosa e de hun efecte. E jatsia la nit prop passada per resposta de una letra la qual dita Illustrissima Senyora Reyna nos havia feta vos hajam scrita e tramesa nostra delliberacio vuy empero encara haut nostre concell sobre les dites coses breument vos responem que nosaltres e tot lo consell havem delliberat e delliberam star e perseverar en lo que per dita nostra letra air vos fou scrit segons pus largament de paraula e per instruccio del dit mossen Vilademany es informat eus dira de nostra part al qual vos pregam doneu plena fe e creença axi com si per nosaltres dit vos era personalment. E sia reverends magnifichs e savis senyors vostra guarda la Sancta Trinitat. Dada en Barchinona a XXII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats e consell et cetera a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Si per lo governador o altre oficial de aqueixa vila seria attemptat metre alguna persona en galera per algun delicte que saguessen comes en tal cas per certs sguarts que no curam aci explicar volem eus manam façau requesta als dits oficials qui volien metre en galera les dites persona o persones quey sobreseguen e axi mateix si los dits oficials o alguns dells attemptasen fer o executar algunes coses qui vinguessen o fossen vistes venir contra aqueixa vila e dan de aquella o dels poblats en aquella volem eus manam façats requesta als dits oficials o oficial qui tal novitat o dan faria o temptaria fer que de aquells tals actes se abstinguen e sobreseguen entro que de nosaltres e nostre consell de les dites coses foçen avisats e consultats e haguessem feta resposta. Dada en la ciutat de Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

lunes, 15 de febrero de 2021

22, 23, 24, 25, 26 de julio, 1461

22 DE JULIO.

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de Santa María Magdalena, y por estar ocupados en la elección de los nuevos Diputados y Oidores de cuentas para el trienio siguiente.

23 DE JULIO.

Tampoco hubo sesión en este día, por tener que ocuparse de varios negocios los señores Diputados.
Se recibió una carta del abad de Poblet, que sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregi e magnifichs senyors. Apres degudes recomendacions a vostres senyories. Per tant que los negocis determenats per vostres providencies
agen de mi personalment degut compliment hoc encare en les coses in futurum devenidores no sia conegut absent tramet a les vostres senyories lo venerable et
molt honest religios frare nostre lo prior de Natzereth exhibidor de la present ab degut poder de asistir per mi e en persona mia en lo vostre molt irredutable consell lo qual vos prech per la vostra acustumada virtut e humanitat vos prech vulau rebre o acceptar e si nengunes coses per mi fahedores son al vostre ordenar so prest aquelles complir ab molta afeccio. Scrita en lo nostre monestir de Poblet a XVIII del mes de juliol any sexanta hu. - A vostres manaments prest. - Lo abat de Poblet.

24 DE JULIO.

Después de haberse ocupado de varios negocios secundarios, procedieron los señores Diputados al nombramiento de las nueve personas que les habían de suceder, resultando elejidos el obispo de Barcelona, el abad de San Juan de las Abadesas, el arcediano de la Mar, Guillermo Arnaldo de Cervelló, mosen Juan Çabastida, En Pedro Benet Splugues, Antonio Pujades, Juan Aguiló y uno de los
síndicos de Perpiñan.
Acto continuo juraron los señores Embajadores guardar y cumplir las instrucciones que les habían dado, y marchar, sin falta, el lunes siguiente, o sea el 27 del propio mes.
Se recibió una carta, que se halla a continuación.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Ahir que comptavem vint del present per En Marti Navarro correu portador de la present rehabem una vostra letra ensemps ab una forma del loament per nosaltres fahedor sobre los capitols e concordia feta entre lo Senyor Rey e lo Senyor Primogenit e aquest Principat per que mossenyors vuy de mati axi com aquells qui desigen complaure a vostres ordinacions e granment lo benevenir de aquest Principat havem ajustat consell general en lo qual es stat loat e fermat tot ço e quant per vosaltres es stat demanat segons poreu veure en lo dit loament del qual per lo dit correu vos tremetem dos cartes publiques segons per vosaltres mossenyors es demanat. Empero mossenyors fora molt rahonable attes que nos tremetieu la dita forma nos trematesseu translat dels dits capitols attes encara nols havem vists empero confiam de vosaltres vos hi sots haguts en tot benavenir de aquest Principat e per conseguent daquesta universitat. E si altres coses molt reverend magnifichs e
honorables mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a XXI de juliol any Mil CCCCLXI. - Esta empero en veritat que nosaltres havem detengut lo dit correu tot lo present dia fins a les VIII hores de nit quel havem desempatxat. - A vostres honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

25 DE JULIO.

No hubo sesión, por estar ocupados en la lectura de las instrucciones dadas por el Concejo de la ciudad a los señores embajadores.

26 DE JULIO.

Tampoco hubo sesión, por ser domingo.
Sigue una carta que se recibió en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Hir a les set hores apres mig jorn de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies havem rebuda una letra de XV del mes present avisant nos per quant es concordat cascuna universitat de aquelles qui llurs sindichs han entrevengut en aquests afers e han fermada la capitulacio fermada per la Senyora Reyna e per vosaltres e vostre consell es molt necessari que prestament fassam avisar nostre consell e fermar la loacio de aprovacio e concessio de la dita capitulacio segons la ferma quens enviau ordinada e que aqueixa ciutat ab son consell de cent jurats la ha aximateix fermada e aço es stat delliberat fer axi per quant lo nostre sindich no havia poder en scrits. Havem nosaltres a no pocha maravella que per nostres embaixadors no siam avisats del negoci si es perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies nols hajen notificada vostra dita letra e tramesa o per tarda de llur scriure es incert a nosaltres. E per ço que nostres dits embaixadors com es raho ne sien avisats e delIs cobrem resposta los scrivim de la fahena a fi que dells cobrada dita resposta puixam donar compliment en lo que fer devem. E la Trinitat increada sia proteccio de vostres molts grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpenya a XXI de juliol del any Mil CCCCLXI.
- Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor aparellats.

lunes, 29 de julio de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II

Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo
parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends
nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa
ciutat continuant nostre cami arribam e entram en
aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres
et fora la vila isquerennos a rehebre tots los
ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres
persones per part del parlament Darago: e hir digmenge
per lo mati alguns los majors e principals del
parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per
scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a
ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen
donar orde
loch e manera que huy per lo mati
lo parlament nos pogues hoyr e eliges
persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per
vosaltres nos eren comanades: e huy per lo
mati per part del dit parlament nos fonch tremes
missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de
continent nosaltres anam a la sgleya major
daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps
ab XII persones que per lo dit parlament son stades
eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses
degudes salutacions los donam vostra letra de crehença
en virtud de la qual los explicam la sancta bona
et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets
en los affers de la successio de la reyal corona Darago:
la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o
termens ço es que aqueix principat era de intencio et
affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e
sens triga e en concordia de tots los regnes e terres
de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui
de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada
et que universalment fos per aytal hauda et reputada
tant com en lo mon fos possible: e que a present per
introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades
totes altres cerimonials observancies com no hic
fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era
persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser
en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites
coses: e que per tal que fos vist lo principat de
Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e
terme abans que en altres species o particularitats dels affers
devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal
lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix
parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos
fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens
regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres
coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos
dix que lo parlament Darago per via de parer
havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits
e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho
scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que
ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch
respost quens plahia hoyr e saber les coses que
ells havien pensades:
e de continent ell procehi en ses paraules dient
que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los
affers de la noscio e conexença de la justicia de la
successio se devia fer per algunes persones elegidores per
tots los regnes et terres de la corona reyal Darago
e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen
car grans dilacions destorps inconvenients sen
porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals
fossen persones de sancta vida sciencia bones et
notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en
manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni
amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa
jurisdiccional mas per via duna cortesa
notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e
investigacio de la justicia de la successio e quells
placia donar en scrits lurs drets e rahons sens
preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos
dixeren la proposicio que los ambaxadors de França
havien feta e la resposta que dema per lo mati los
entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons
curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les
dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran
dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers
de França romanguerem en appuntament que dema apres
dinar siam ensemps en lo loch matex e
continuarem e strenyarem los affers mijançant
la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem.
Apres dinar nos es stat tremes a dir per los
ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien
venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa
nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a
dir quels plagues esser a la sgleya major car
nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos:
e axi es stat que tots ensemps som stats
a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de
Castella los de França effectualment loant les bones
respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats
de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers.
Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem
tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran
cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors
de Castella los quals nos dixeren affectuosament
quels perdonassem com nons eren venguts
vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren
anats aqui: item com lo rey e infant de Castella
havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues
de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats
aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la
dita successio se pertanyia al dit infant: item que de
fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes
de dret se haguera presa la possessio mas que
havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses
nos podian fer sens alcuns greuges et
dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar
axi com aquell qui amava molt tots los poblats
en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la
innada feheltat e naturalesa de tots los
sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos
en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit
infant e donar loch e orde en la breu expedicio de
aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com
havem despes lo temps desque partim daqui
e ço que havem fet. De les coses quis seguiran
successivament vos scriurem: solament vos pregam queus
placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si
sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa
persona se pot fer car plaher hauriem tots que
fos aci e la sua presencia pora molt profitar et
la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer
del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago
tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron
también leídas dos cartas del baile y jurados de
Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les
ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules
de Montblanch, en la que participaban al parlamento las
noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el
principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la
mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales.
Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la
sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado
cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban
que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían
encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons,
para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que
este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la
tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se
adoptase ninguna resolución definitiva.

Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a
la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el
castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de
seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de
Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que
tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó
después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de
haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo
en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la
pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de
Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de
febrero.

Después de haberse discutido lo que debería
proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra
verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció
Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y
manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba
presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación
de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores
que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de
los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la
comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de
Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de
Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el
viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió
solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la
siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

 
Als molt reverents nobles e honorables senyors lo
parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de
Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues
letres vos havem certificats en que teniem et tenim los
affers per que som stats aci
tramesos: et stam molt maravellats com no havem
cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam:
e segons havem haud sentiment
vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici
lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la
forma dubtats remetre lo poder de fermar a
nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les
quals ab vostra honor parlant nons es vijares
deguessets strebar en aço: et no
creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne
per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest
poder car Deus sab que per bona intencio et per breu
expedicio dels affers et per squivar ruptures et
divisions qui stan apparellades per metre en
gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. -
Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de
alguns car per tot lo parlament hic som e per
cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo
poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan
prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui
micer Guillem de Vallsecca fermas axi com
nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses
en Arago et en Valencia en la
embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi
be hi erem per barons com per los altres e sabets be
que los quatre de la una embaxada et de la altre havia
poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna
condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren
per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia
fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal
disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres
demanassem aquestes coses ni scrivissem ab
aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio
dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no
poder tollerar spay de consultatories ni
dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat
segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt
cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem
que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta
que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho
molts inconvenients et sinestres disposts et
apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat
finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents
nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos
de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens
vullats trametre decontinent o lo consentiment
del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu
loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de
tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del
present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci
provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent
a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells
qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a
vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets
si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car
tal es quen deurets esser contents sens tot
dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o
terme car nous ne cal fer compte. Et sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de
febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres
vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido,
resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su
partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura
del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his
diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos
ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie
prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse
congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante
fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus
ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione
seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad
examinationem et disputationem vere justitie super debato juris
successionis regnorum et terrarum corone regie
Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur
sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in
judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus
felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus
ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento
tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet
exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut
differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum
parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum
fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet
dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii
vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare
debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct
procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum
recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum
principalium allegare et docere valeant. Illud autem
saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus
cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti
procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum
habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt
declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc
deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam
temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo
quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id
autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta
conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta
comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic
articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli
alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum
ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum
et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere
circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris
exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut
sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam
per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum
et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium
armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem
multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino
quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter
tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum
ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent
armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum
parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum.
Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est
per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione
respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto
parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus
ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum
non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in
eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis
religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in
consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento
seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta
electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento
Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum
Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et
circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et
quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio
reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur
dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit
expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari
ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado
varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la
siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa
seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors
ajustats en Mequinença diu et respon a aquella
que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament
per los noble e honorables don Artal Dalago
mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard
savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables
senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit
parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest
parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de
memoria recordable fins açi per ses letres et
missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et
antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey
princep et senyor
per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon
tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu
e apres ha continuat sos tractes per ses letres
e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat
mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver
parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament
fins açi et lo dit parlament no sab lo
contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e
deliberacions et altres actes necessaris a conexença de
nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e
per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament
que aquells que no son ne entrevenen en lo dit
parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et
concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen:
e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia
propri disputar et menys declarar los duptes contra la
convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra
mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la
dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les
dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et
sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit
parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes
tant com sien vistes esser contra lo dit parlament
privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins
açi tractats et deliberats ab lo dit parlament
de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel,
concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.



Lo parlament general del principat de
Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt
egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a
la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo
reverent abbat del monestir de Sant Johan ces
Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit
parlament ha dreta leyal et ferma intencio en
veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes
de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del
regne de Mallorques qual de tots los competitors es et
deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia
e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat
axi com leyals feels et naturals vassalls per
lur ignada naturalesa retran lo deute de
subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han
hauda fins açi e deguda cognicio per justicia
no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits
competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne
algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses
de la dita corona com seria preposterar degut orde e
seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt
reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença
trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer
e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o
permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E
satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit
parlament que en extirpar los castellans los
quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu
que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha
fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut
et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab
missatgerias trameses al infant de Castella et al
parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres
remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha
degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se
pertanga. Dels dans scandols damnatges et
inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes
seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los
qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament
de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech
algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit
molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents
stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço
que deu et es presumidor que axiu fara et servara en
esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que
procehis de tan egregia et axi gran et magnifica
persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et
sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo
dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al
dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et
fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la
cosa publica sta et persevera lo dit parlament
requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege
tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit
parlament als remeys cominats en la dita responsio
ans dissent en aquells tant com sien desviants
a les coses en la requisicio et derogants al be repos e
tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien
esser turbatius de la conexença tranquillament et ab
tot repos de la justicia de la successio fahedora. E
satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra
contengut diu lo dit parlament que lo dit molt
egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat
lo principi et prossequcio fins açi han pogut
ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo
qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni
despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio
per la qual haja conexença de son ver et indubitat
rey princep et senyor per justicia e de la dita
negligencia (diligencia) et treballs no enten a
desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant
la qual vulla illuminar
e los dits competitors que
proseguesquen llur
justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita
requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer
pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio
requer lo dit parlament per vos notari esser continuada
a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los
residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de
los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió
la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias
cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el
cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de
Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice
así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt
reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables
senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi
mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la
eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de
Cervello en loch de
micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes
havets per fer
cuytar la sua venguda:
e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som
stats decontinent rebuda vostra letra ab
aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions
et rahons ab gran difficultat et affany
havem dells obtengut que tolleraran et speraran
la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre
Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los
affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols
afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit
mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets.
E sia molt reverents nobles e honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç
a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona
els altres vostres missatgers en Arago tramesos
apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma
comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al
mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día
8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament
general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et
protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per
mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament
denegades et no consentides les coses en la dita responsio
contengudes tant com sien desviants de les dites
requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades
sta et persevera en aquelles et encara les ha per
repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual
compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor
del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que
algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia
que preten ab gent darmes ne apresonar los
sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver
dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins
ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes
segons appar que fassen la gent darmes castellana
et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et
deu esser be cert lo dit senyor infant que los
regnes principat et terres a la reyal corona Darago
pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun
dels competitors ab indegudes et desordonades maneres
assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa
justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni
hagues et que tots los competitors ni metessen noy
farian sino lo degut conservant tots temps lurs
ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa
lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda
reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio
als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que
altre be sen
seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et
cascu dels altres competitors qui fes semblant les
penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres
no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les
quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant
los ulls que la discussio de justicia se deu fer
planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra
manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a
dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui
ab tals migants la obte: ne lo desviament del un
dels competitors la on axi fos deu induhir lo
dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant
com tal attemptament sapia mes multiplicacio de
inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers
manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor
infant et tots los altres competitors que lur justicia
sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu
rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol
altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot
be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit
parlament segons dessus es dit sta et persevera en les
requesta e protestacio et geminacions dessus
dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets
apres la dita
resposta en levets e a ell e a tots los residents en
aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm.
302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum
Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis
filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus
nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus
civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in
parlamento dicti principatus Dertuse congregatis
salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis
altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam
dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno
dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice
possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis
successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis
indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret
et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua
providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent
enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis
compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam
publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica
regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato
adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter
quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque
fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et
hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque
discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro
neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet
et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique
cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc
pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua
cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc
natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et
acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regis Aragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super
ejus regni successione legittima competitores
plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in
vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo
non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum
dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix
antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum
margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac
tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et
paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur
prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros
terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat
oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata
voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato
discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum:
quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta
cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite
doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra
vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit.
Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus
indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi
formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum
decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si
tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil
tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici
potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie
voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus
in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre
memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem
intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius
nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos
exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium
quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum
anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis
federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes
unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est
ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat
in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera
pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non
pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus
evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum
et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia
res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi.
Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames
vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax
vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres
filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis
terrenis affectibus timorem Domini qui est initium
sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere:
studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum
scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite
affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private
comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus
exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra
prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim
diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse
potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile
sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera
misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et
alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut
gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo
ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum
pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit.
Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas
febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. -
Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse
con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  



Als molt reverents nobles
et honorables senyors lo parlament general del principal de
Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi
com ab nostra derrera letra vos scrivim ab
difficultad e affanys havem obtengut que aquests
senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda
del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies:
e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit
mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop
passats havem comportats aquests dies ab les
millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los
dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es
vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et
torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies
nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que
sien possibles vullats provehir que lo
dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest
que fer se puscha car la triga qui ses dada
als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu
que no haja nogut et que no noga mes si plus
avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy
podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats.
Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present
nous scrivim mas que sia lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any
MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres
missatgers en Arago trameses apparellats
a vostra honor.

Sesión del día 11.

Tratóse de algunas
reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde
de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament del principat de
Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis
nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre
prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en
castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt
noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers
et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los
honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials
salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres
senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita
creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers
respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita
creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en
temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago
et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa
publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes
que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no
havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren
molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra los rebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino
eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et
tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant
senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos
recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia
et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any
MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana
que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de
janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada
la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra
poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi
en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent
que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los
ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via
de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça
aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui
era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat
de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa
requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los
altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena
et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans
dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la
terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la
terra que la senyora reyna
era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera
en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia
passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen
Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de
scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns
havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de
cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de
nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant
Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es
una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals
aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via
de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la
nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo
mati les dues naus poques forense allargades que no
foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les
nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant
fort que ella vench a venia et retes et fon
salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau
Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada
de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et
sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et
de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales
de draps florentins et vervins et CC cuyrasses
el DC ballestes
sobergues
et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e
arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que
entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres
los dits capitans a requesta nostra faents la via de
Palerm lo dissapte seguent per lo mati se
trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et
hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra
poca que eren exides de Palerm et fahien
la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de
nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren
veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et
temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de
la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa
veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et
salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa
qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M
botes appellada Batista Spindola: era be armada
de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la
primera mas es pus fort: e segons apres
havem entes com los dits capitans feren calar la prop
dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los
altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren
esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem
pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu
metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et
trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir
et per un grop de pluja et de mal temps hacsen
a tornar et les nostres naus per son salvament meterense
en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns
seguent per lo mati ab gran affany acostarense
a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la
Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem
en Trapena on fom be acullits et reebuts:
e apres que fom en Trapena axi la dita senyora
reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera
sabents que erem arribats alli nos han scrit
notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra
venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que
al pus prest que porem siam a la dita
senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant
com nos sera possible treballarem ferventment que los
fets per que som tramesos migançant la gracia divinal
vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych
ha de nou de queus pugam scriure mas com lo
cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos
de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes
altres novelles et coses de que rahonablament vos degam
scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena
a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor
mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de
Cathalunya qui son en lo regne de
Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse
después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a
instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a
Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de
dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias
cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que
manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas
fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse,
siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía
escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los
embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su
embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el
parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En
virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas
de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 



(1)
Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.
 
Sesión del día 22.

Los representantes
de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e
savi parlament: con lo consell general del regne de
Mallorques representant tots los brasses e estaments
de aquell regne e son univers sollicitat avisat
instat e request per lo molt honorable en Luis
de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e
dels honorables consellers de Barchinona e ab letras
vostras e lurs que lo principat e regnes
de las parts deça a la corona reyal subjectes
eren disposts a prest comu e concordable aplech pera
venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser
ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta
corona reyal al molt alt senyor rey en Marti
de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert
senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs
missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo
degut de lur lealtat per lo dit regne en lo
comu e concordable aplech ab los altres regnes
e terras deliberas de present de trametre deça per lo
dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent
cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti
sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant
potestat en via juridica e de justicia pera la dita
regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio
de aquella ab los altres diputadors per los

altres regnes e principat per lo dit tant
alt acte los quals fom junts en Barchinona
dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam
nostras letras de crehença al present reverent
parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables
consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la
present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats
per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies
del mes dagost fom junts assi en Tortosa
e a prechs vostres per diverses temps som
entrevengunts en lo present reverent parlament e a
prechs vostres con trametessets a Alcanis
al reverent parlament del regne de Arago lo molt
honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger
del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi
ani yo
dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne
ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui
estiem abdos setanta jorns o aquen
entorn. E apres tornats açi con lo
present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent
parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble
honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e
requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del
dit regne de present anam al dit loch de Alcanis
hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener
prop passat e de present presentantsnos al honorable
gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem
oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en
lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins
al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn
explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament
Darago ab oferta fraternal justa e juridica de
acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los
dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots
bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença
de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit
regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques
per lo dit reverent parlament de Arago fo
retenguda deliberacio e accord sobre respondre a
nos del dit article: e durant lur delliberacio
continuadament los diputats per lo dit reverent
parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents
entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda
missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en
certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la
regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey
e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment
nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos
ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins
al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens
nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents
dientsnos que havian e reputaven a nos per regne
e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos
comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits
affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo
dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable
en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo
senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e
los dits reverents missatgers del present reverent parlament
feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits
missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments
dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos
e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment
nostre. E con sobre aquells nos haguessem
retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes
present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los
dits dos tractadors del parlament Darago e los
dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts
certs capitols e articles tocants diverses vies en part
juridicas e en part flixants e condescendents a menys
del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons
Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur
consell sil nos daven de present anar o trametre
al dit regne per haver pus ampla potestat si master la
haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de
present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e
partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells
articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella
havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers:
e con requerissem e pregassem quens fossen dadas
almenys per cascuns letras consolatorias al consell
general del regne e certificatorias de lur intencio
aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos
dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi
com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment
ne acord ses tractat finat e conclos en los dits
preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de
justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem
demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne
elegir personas activè ne passivè
jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre
entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats
per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia
no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits
affers que cascun dels dits altres regnes e principat e
que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun
fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit
negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat
fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per
ell som e serem tostemps prests de fer lo que
degam ab los altres regnes e principat:
car pera testimoniagar los actes quis
faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar
segons intencio e obres dessus ditas sia
necessari nostra personal residencia o entreveniment com an
als fins açi no haja servit nes sper a servir
nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra
potestat mas per no admissio del dit regne de Arago
e del dit principat o dels dits reverents sos
missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo
present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens
haja per escusats si perque no som admeses per ells ne
lo dit parlament Darago en lo quens
pertany ens es degut per justicia que axi com ab
requesta e instancia vostra hic som venguts e hic
havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem
seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e
grat nos ne retornem de present al regne
de Mallorques: e queus placia fernos dar de present
translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents
missatgers e lo dit reverent parlament Darago per
refferir al general consell del dit regne lo dit
proces los quals hi fassen per justicia lealtat e
naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona
concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament
han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara.
E de la present explicacio requerim per nostre descarrech
essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19.
fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze
personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo
parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e
per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e
nosaltres tres qui som elets per lo regne de
Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera
conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes
e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item
attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre
açi en Alcanis nos son puguts concordar de que
es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian
concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos
concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a
lur voluntat e los de Trayguera altre e lo
terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells
se concordassen lo qual fos elet del dit
regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los
dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a
concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e
parlament del regne de Arago e embaxadors del principat
de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen
a las mes veus quatre notables personas homens de bona
vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si
eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests
haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los
XII e que hoissen los competitors o allegacions de
aquells e que presents los quatre dessus dits los dits
XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si
fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels
dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen
concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat
fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides
plenariament totas las rahons haguessen poder de veure
regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la
successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son
juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del
principat que en aquell cas en lo nombre de las
personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne
hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se
volguessen los quals fossen anomenats per los tres
missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis
si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la
illa e regne de Mallorques e quels approvassen los
parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen
en nombre tants com serien los qui entrevendrien
del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna
de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui
son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo
qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes
e principat cascun per si no fossen plasents al dit
regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi
hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de
aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui
hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur
consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos
dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de
Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi
hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant
nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit
que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per
los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe
esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be
avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne
quant es per ells salvadas tostemps totas
prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots
altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no
eren approvadas per lo general consell del dit regne
con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat
nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de
Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se
dien tan solament monent e no renunciant a dret degut
perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e
lo reverent parlament del regne de Arago e reverents
missatgers del principat que los dits missatgers son de
intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles
fehentsne jutges los dits reverents missatger
tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona
consciencia carragantlos que no prejudican en ço que
no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que
vegen que
per justicia li es degut con de sos drets
negu majorment universitat o regne no dege esser privat
o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte
semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item
fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de
Valencia dava loch que de las personas
eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que
quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del
regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al
general consell del regne e hi daria loch per
bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells
en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels
appar degen fer los missatgers del regne
aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit
regne per haver de present de aquell plenera e legitima
potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al
nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la
elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna
resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque
también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después
de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron
leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar
una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en
ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir
en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri
ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al
reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb.
- Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents
poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març
primer vinent en la vila o castell de Casp
ajustades per investigar instruir regonexer e publicar
a qui los vassalls e sotsmeses de la real
corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e
qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e
lurs consciencies haver dejen e sien tenguts:
per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de
la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta
que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio
dels regnes e terres de la dita
real corona Darago
prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients
procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt
reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del
any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de

Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308.
Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors
los deputats del general de Catalunya e
sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables
senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort
breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la
noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem
eus pregam que façats fer trellats autentichs
en bona forma per notaris dignes de fe testificats
e ab decret de jutge decretats de tots los testaments
dels reys passats e de les unions dels regnes e
principat e de totes altres cartes qui sien en
larchiu real fahents per los drets de la
successio e aximateix sien e stiguen amanides
les croniques en manera autentica e que facen fe
e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari
qui sera fort prest pusque esser haut
sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus
informets com despeses comunes se fan per tota la terra
com se partexen o quina part ne paga Arago e
quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques
e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos
pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no
require dilacions ne grans termes. E sia lo sant
Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret
del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer
del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día
29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones
que aun continuaban en el reino de Valencia. 



Sesión del día 1.
de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los
síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a
la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel
reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás
de la corona.

Sesión del día 2.

Fue leído un
escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo
asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó
prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía
verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los
capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los
embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la
elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á
mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no
pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse
además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los
mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a
Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de
algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III