SVMARI, O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

SVMARI,
O REPERTORI DE LES FRANQUEZES, Y PRIVILEGIS DEL REGNE DE MALLORCA,

EN QVE ESTA COMPRES ALTRE SVMMARI
fet antigament per lo Magh.
Micer Theseu Valenti Donzell, Advocat del Regne, dit vulgarment
la Valentina.

ADVLTERI.

Negu
no pot esser punit de adulteri en bens ni en persona, si donchs noy
ha clam de Marit ó Muller, apar en la primera franquesa
del Libre den S. Pere en la 2. carta en la I. coll.
circa la fi de aquella.

ARMES.

Les
Armes de la propria persona no poden esser penyorades per Injuria
feta á algu, ne per lo dret de la cort, segons dispon la primera
franquesa la primera carta del libre den S. Pere en lo principi de la
2. coll.

Les
Armes de quis vulla sian es bans de aquelles deuan esser del Veguer,
asso declara la franquese en lo dit libre á 24. cartes en la
I. coll. comensa declara en Ramon Alamany.

Les
Armes no poden esser penyorades, son tres ordinations arreu vna apres
altra parlants sobre aquelles en dit libre en 147. cartes en la
segona pagina comensa primo en la Illa.

Que
tenints Cavalls ó Rocins puguen ellurs familias
aportar de dia é denit Armes sens alguna contradictio, empero si
expressament eren prohibides. Si en dite prohibicio no era Insertada
la franquesa no si entendria. Asso es en libre den Rossallo en
cartes. 242. en la primera pagina comensa, nos Petrus.

Confirmatio
de la ordinatio (ondinatio) feta de portar spaza es en
libre de Rossello en cartes 290. pagina primera comensa,
Infans.

La
ordinatio feta per lo Governador a instantia dels Iurats sobre lo
portar de les Armes sia seruada é que lo Governador no do
licencia de aportar aquelles, es en libre de Rossello en
cartes 295. primera pagina comensa, Petrus, &c.

E
de no portar Armes parla franquesa en libre den Rossello en cartes
365. en la segona pagina, comensa nos Petrus.

ALMVDAlNA.

De
la Almudayna fa mensio la primera franquese en lo libre den S.
Pere en la fi de aquella, é en lo matex libre en la 5. carta. en la
3. coll. en la franquesa qui comensa, quoniam vniuerse libertates é
en lo dit libre en III cartes en la primera, comensa la franquesa,
manifestum sit omnibus circa lo mitg de dita pagina.

ADVOCATS
DE LA VNIVERTITAT.

Que
los Advocats hagen de iurar que mentenen bona causa es en
libre den S. Pere en la 4. carta en la primer coll. comensa la
franquesa, Noverint Vniversi quod nos Iacobus.

Nigu
no pot advocar si primer no es eziminat per lo Veguer
ab concell de tres homens de sciencia, es en libre den S. Pere á 27.
cartes en la primera coll. comensa Pateat Vniversis.

Que
los Advocats se fassen pagar ans de publicarse la Sententia, es en
dit libre den S. Pere. en cartes 95. en lo 9. capitol de leyda
2. coll.

De
Salari de Advocats parla lo 27. capitol de Leyde en dit libre
en 97. cartes.

Que
Advocat que no hage hoyt drets no pusca advocar sino vna causa es en
libre den Rosello en cartes 75. en la pagina segona comensa en
Iaume. Assomatex es en libre dels capitol. de Corts Generals
en lo capitol 35. en cartes 72. en la segona pagina en lo principi.

Que
algu no puga Advocar sens esser examinat per tres Iuristes devant Lo
Veguer, es en libre den Rosello en. cártes 208. en la segone
pagina, comensa Pateat Vniversis.

Lo
Advocat de La Vniversitat que te á fer, é lo salari que ha: es en
libre de capitols de cors Generals en cartes 104. 2. pagina,
comensa Item statuhim. Pero que te de consellar los
clavaris de la consignacio li donen 10. ll. é axi ara lo salari
ordinari es 60. ll.

Que
lo Governador ne altres officials volents les parts litigants portar
llurs advocats per allegar e deffendre llurs Causes no poden dir ne
prohibir les; parts que no aporten llurs Advocats dients que alias
nols sera dade Audientia posat forsa los dits advocats los fossen
ingrats, si donchs los dits advocats causa cognita é Iudicialment no
seran priuats

de
Advocar perpetualment ó atemps, Vide in libro den Rossello in
fol. 430. in 2. pagina.

Advocats
qui no han oit dret: vide Procurador.

APPELLATIONS.

De
Apellations fa mensio la franquesa, comensant Noverint vniversi en
libre den S. Pera en la quarta carta en la I. coll.

Les
cavses de appellations se fasen ab concell de Prohomens, es en dit
libre en 31. carta en la quarta columne comensa Iacobus Dei
gratia, é en la franquesa seguent del dit
Rey. (espacio largo) Asso matex es en libre den Rossello en
75. cartes, en la 2. pagina, comensa en Iaume per la gratia de Deu.

No
sian admeses appellations si tres Sententies son donades, es en libre
den S. Pera en cartes 142. en la 2. pagina, comensa Namfos.
(espacio largo) Asso matex es en libre den Rosselo en cartes
172. la 2. pagina, comensa Namfos. (Alfonso,
En Alfons, Nalfons)

Lo
Governador en lo admetre de las Appellations ha de servar la
franquesa sobre asso disposant é lo que sera fahedor per dret comu,
es en libre den Rossello en cartes, 122. en la primera pagina,
comensa Petrus Dei gratia.

Idem
disponitur in dicto libro den Rossello en cartes. 253. & incipit
Petrus in 2. pagina.

ALLONGAMENTS.

De
allongaments de deutes com se deuhen fer é que no passen mes
de vna vegada, es en libre den S. Pera en la 5. carta en la 3. coll.
comensa la franquesa, quoniam vniverse libertas, &c.

E
de allongaments parla la franquesa en dit libre en 35. cartes en la
segona columna en lo principi de aquella. Attendat locumt.

Nos
pot fer allongament sens que lo deutor no do fermansa
de pagar: ni del que vna vegada es estat allongat nos pot
allongar, si nos fa mensio del primer.

Ni
de deute de Pare, Mare, Avia ó altres, ni deguts per Iniurias, ni
Legats, ni Dots, ni Aliments, ni de preu de coses Immobles, ni del
que es degut a pubils, ni per curatio ó tutela,
ni per exequutio del Testament de algu, ni de deposit, ó comanda, ni
de deute del qual la sententia pas en cosa Iudicada, ni de deutes de
nuncios ó de cases ó censals ó per
coses de meniar, ni si lo crehedor ha mendicat, ni si te bens mobles
de que pusca satisfer excepto alguns expressats en la franquesa,
noverint vniuersi en 35. cartes en la 3. coll.

Los
Allongaments ni Guiatges Reals per esser acordats en Armades Reals
nols valega, si aquells tals personalment no van en dites Armades, es
en libre den Rossello en cartes 252., en la 2. pagina comensa. Petrus
Dei gratia.

ALOERS.
ALOVS.

De
Aloers parla hun molt la franquesa. Mirau dauall en la dictio
Stablidors.

De
Alous palla la franquesa, Noverint vniversi quod nos Iacobus.
en dit libre den S. Pera en la 14. carta en la tercera columna.

Nos
pot fer questio de Alous per mencament de instrumens,
si algu haura posseit per. 30. Añys, es en libre den S. Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa Pateat Vniversis.

Si
algu posseira bens Immobles per hypotheca obligatio, consignatio ó
censals vel als. en alou del Señor Rey no puga esser forsat
de vendre aquells a instantia del dit Señor, ni hage de pagar
luysme, consta en lo dit libre a 81. carta I. coll. comensa la
franquesa. In Dei nomine.

A
negu no sia feta questio per deffecte de Instrumens Alodials
si haura possehit 30. Añys, es en libre den Rossello en cartes 208.
en la primera pagina, comensa Pateat Vniversis.

ARMADES,
E ARMAMENT.

Que
en Armades tot hom es tingut de pagar, es en libre den S. Pera en la
6. carta en la 4. columna; comensa Noverint vniversi.

La
Carta de la ordinatio de la Armada é franquesa; es en libre dit en
la 19. carta en la I. coll.

De
armades contra Genovesos se fa mensio en libre den S. Pera en 25.
cartes en la 4. coll. comensa Noverint Vniversi. é en la franquesa
seguent.

Nigu
no pot fer Armada, ni armar fusta en Mallorcas sens expres
consentiment del Señor Rey, es en libre den S. Pera a 28. cartes en
la 2. coll. comensa. Nos Petrus.

Que
los Armants fustes en Mallorques son tinguts desermar
aquimatex é dar seguratat de asso: es en dit libre en 93.
cartes en la 3. coll. comensa. Item que placia. (espacio largo) asso
metex es vn capitol de corts Generals en lo libre axi intitulat; la
2. pagina en lo 44. capitol.

Que
lo Señor Rey deu pagar en las Armades la sua part es en lo
capitol 23. de Leida en 87. cartes en dit libre en la primera
columna.

De
Armada en lo que es tingut lo Señor Rei
contribuir, es en libre den Rossello en cartes 109. en la 2. pagina
comensa Sapien tuit. lo matex se enten
quant se fa Armada contra fustes é en 119. la segona pagina
comensa lo §. Item altres é al quart Capitols es en 150. den
Rossello asso matex comensa. Sapien tots.

Que
en las Armades los de la part forana son tinguts contribuir per comu
ab los de la Ciutat, consta en libre den Rossello en cartes 117. en
la I. pagina.

Que
per les Armades quis faran en lo Regne no sia fet periuy a las
franqueses ni al pariage de dita armade, es en dit
libre den Rossello, en cartes 160. la segona pagina comensa. Sapien
tots. é en lo privilegi seguent.

Los
Militars son tinguts a pagar en armades en libre den Rossello en
cartes 180. en la primera pagina comensa. Namfos.

Nos
pusca Armar alguna fusta sens licencia en lo Regne de Mallorques, es
en libre den Rossello en 107. cartes, comensa. Nos Petrus.

Que
per la Armada feta per singulars no puga esser guiat algu sens
tansolament per Armada Real ó pagada de pecunia Real, es en
libre den Rossallo en cartes 179. 2. pagina, comensa. Nos Petrus

Aquells
qui se cordaran ab Armadas hagen adonar
fermansa de pagar llurs deutes com seran tornats, alias los
guiatges nols veleguen, (valguen) es en libre
den Rossello en cartes 290. 2. pagina comensa Petrus.

Los
guiages no valeguen als acordats si personalment no van a les
Armades, es en libre den Rossello en cartes. 311. I. pagina comensa.
Nos Petrus.

Los
Mallorquins qui armaran contra Moros no sian
tinguts pagar á la Regia cort quint mes de 25. hu en libre den S.
Pera en cartes 201.

AYGUA
DE LA CIVTAT.

De
la Aygue de la Ciutat parla la franquesa a 20. cartes en libre
den Sanct Pera en la tercera columna comensa. Noverint Vniversi.

E
de la dita Aygua se fa mensio a 33 cartes en dit libre en la
4. columna circa la fi comensa: memoria sit baiulo. Item sit memor
baiulus.

Dela
Aigua de la Ciutat parla lo capitol de Leyda 32. es en dit
libre en Cartes 97. en la 4. columna.

Aygua
de la Ciutat los Diumenges es de aquella es en dit libre en 124.
cartes la primera pagina comensa Iacobus.

De
la concessio de la Aygua dela Sequia sia vsat é torn alamare
o font, es en dit libre en cartes 124. en la 2. pagina. Nos Petrus,
en la seguent es en laltra, apres en 125. cartes.

De
la Aygve de la Ciutat e dena Bastera parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 138. en la primera
pagina en lo principi.

Las
concessions de la Aygua de la Ciutat de Mallorques
pertañen als Magnifichs Iurats es en libre den Sanct Pera en
cartes 184. comensa. Nos Martinus.

Laigua
de la Sequia de la Ciutat se te portar a Comunes despres
(despeses) dels Ciutedans é homens de fora, es vna
concordia feta entre aquells en libre den Rossello vell en
cartes 116. en la 2. pagina es en lo nou 54. cartes.

Los
quitenan Aygua de la Ciutat sino han necessari aquella no la
poden vendra o alienar a altres per regar les
possessions o honors qui no seran llurs es en libre
den Rossallo en cartes 242. comensa. Nos Petrus Dei Gratia.

Que
los Diumenges tota la Aygua entra en la Ciutat, es en
libre den Rossello en cartes 257. I. pagina comensa. Sancius
Dei Gratia.

Que
la Aygua vaja fins á la Font de la Mar, es aqui matex en dit
libre, carte y pagina.

De
la Aygua de la Sequia atorgade als Tintores, es en dit
libre en cartes 357. 4. pagina, comensa Iacobus.

Que
en los Diumenges no venen de la Aygue de la Ciutat: mes de lalba
fins a completa entre en la Ciutat en lort del Rey. es en dit
libre en cartes 358. I. pagina comensa, Iacobus.

Comissio
de vna Tanda de Aygue de ms. Iaume Bri, es en
dit libre den Rossello en 359. I. pagina comensa. Petrus Dei Gratia.

Que
los havents tanda de Aygve no gosen aquella vendre sino tornar a la
mare si menester no la han es en dit libre en cartes 360. 2. pagina.

Que
tots los qui tenen dret de Aygue de la sequia de la Ciutat
contribuescan en los adops de aquell en libre den
Rossallo nou. car. 5.

Petrus
dei gratia. Es asso matex en la seguent Franquesa en cartes 361.
comensa Martinus Dei Gratia.

ALMIRANT.

De
offici del Almirant parla la franquesa en libre den S. Pera en 123.
cartes en la 4. columna comensa Noverint vniversi.

De
Almirant é vice almirant parla la Franquesa en lo dit libre en 76. é
77. cartes, comensa. Nos Ioannes, é la seguent. Martinus Dei Gratia.

ADVOCAT
FISCAL.

Del
Advocat Fiscal é Salari de aquell com ha de esser pagat e com es
tingut advocar los Pobres: consta en libre den Sanct Pera a 27.
cartes en la Primera columna comensa pateat vniversis.

Que
de les Sententias donades contra lo Fisch lo Procurador Fiscal no sen
appell si donchs lo Advocat Fiscal no ho aconsellava, es en dit libre
a 29. cartes la segona columna comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Advocat Fiscal no pot Advocar negu sino les causes fiscals, es en dit
libre en lo 11. 12. capitol de Leyde en les cartes 95.

Lo
Advocat Fiscal no pot esser present en les determinations Civils ni
criminals en los quals fa part lo Fisch del Señor Rey, es en dit
libre den Sant pera; en cartes 146. en la I. pagina comensa. Petrus
Dei Gratia.

Lo
Procurador Fiscal no se appell de les Sentencias sino ab concell del
Advocat Fiscal, es en libre den Rossello en cartes 207. en la segona
pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

Lo
Advocat Fiscal ha esser pagat dels drets del Señor Rey, e sia tingut
advocar los Pobres é miserables, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina, comensa Pateat vniversis.

Que
lo Advocat Fiscal no entenga en la determinatió de les questions
ahont lo Fisch Real haura feta part, es en libre den Rossello en
cartes 212. primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. &c.

Advocat
é Procurador Fiscal sens algun salari sien tinguts a fer part en los
fets Criminals, dispon la Franquesa en libre den Rossallo en cartes
237. en la segona pagina, comensa Petrus Dei Gratia.

ASSEGVRAMENT.

Del
Assegurament que doná lo Rey en Pera als de Mallorques per la
Resistentia feta en aquell, consta en libre den Sanct Pera a 28.
cartes en la pramera columna comensa, Pateat Vniversis.

Assegurament
fet per lo Señor Rey de Castilla als de Mallorques, en el
libre den Rossello en 108. cartes, en la primera commensa, Este es
Translado; Asso matex es en la seguent,
en cartes 128.

ASSESSOR
DE GOVERNADOR.

Lo
Assessor de Governador no pot haver salari, es en libre den Sanct
Pera en cartes 29. en la tercera columna, comensa Petrus Dei Gratia.

Lo
Assessor de Governador com ordinari no pot haver salari de sententies
que dona, es en dit libre en cartes 148. en lo fi de la 2. pagina,
comensa Petrus Dei Gratia.

Que
lo Assessor te esser present en les inquisitions é en la receptio
dels testimonis en negocis Arduos, es en libre den Rossello en cartes
108. en la segona pagina comensa

Pateat
Vniversis.

Lo
Assessor de Governador no Impedesca lo delat qui sera absolt per lo
ordinari ab consell de promens concordants, es en libre den Rossello
en cartes 436. segona pagina commensa Martinus.

ABSENTS.

Contra
los Absents criminosos, se pot inquirir, es en libre den Sanct Pera
en cartes 35. en la primera columna, attendat locúmt.

AVDIENTIA.

Quant
es te Audientia per lo Governador aquella ha star al que sera
determinat per la major part, axiu dispon la franquesa en libre den
Sanct Pera a 71. carta en la tersera columna
comensa, Petrus Dei gratia, é miren en la dictio Governador. Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 237. en la primera pagina,
comena Petrus Dei Gratia.

ABATVTS.

De
Abatuts é que no poden haver Officis en lo Regne sino en cert
cas, parla la franquesa en libre den Sanct Pera a 83. cartes en la
segona columna comensa la franquesa en nom de Deu siá.

Que
los qui se Abatran hagen esser publicats ab veu de cride
publica, es en dit libre en cartes 152. en la primera pagina circa la
fi, comensa Nos Alfonsus.

Los
Abatuts han esser publicats, es en libre den Rossello en cartes 386.
segona pagina comensa En nom de Deu sia.

ASSESSORS
DE BALLE E VAGVER.

Los
Assessors han de vagar dos Añys ans de tornar
regir dits officis, es en libre den Sanct Pere en cartes 92. en la 4.
columna comensa Nos Ioannes. E sobre asso mira la

franquesa
en lo dit libre en cartes 137. en la primera pagina comensa, Encare
eus atorgam, que per contrarieg a la I.

Los
Assessors no poden dar Sententies, es en libre den Sanct Pera en
cartes 140: en la segona pagina en lo principi.

Los
assessors no poden amenar sino los plets que hauran emperats
abans dels, Officis, es en libre en cartes. 141. en la segona pagina,
comensa. Sapien tuyt.

Los
Assessors dels ordinaris encara que lany del llur Offici sia pasat,
si en les causes sera renuntiat e conclus sien tinguts prestar
concell en donar la sententia sens algun salari, es en libre den
Rossello en cartes 292. en la segona pagina comensa Petrus Dei
gratia.

Los
dits Assessors han de vegar dos anys, axiu dispon la franquesa
en libre den Rossello en cartes 374. comensa. Nos Ioannes.

Los
Assessors no poden advocar les causes que son en llur consistori
posat que a altri sien comeses per esser terminades, Es en
libre den Abello, en cartes 91. la 2. pagina, comensa
Philippus de Maioric.

ANELLS
DE DELME.

De
Anyells de delme parla lo 24. capitol de Leyda en 98.
cartes en lo libre de Sanct Pera.

ABSOLTS.

Los
Absolts no paguen Carcellatge, es en libre den Sanct Pera en cartes
123. en la primera pagina, comensa. Noverint Vniversii. Es
asso matex en dit libre en cartes

182.
en la segona pagina.

AIVDES
DE LA CIVTAT, E PART FORANA.

De
les Aiudes de la part Forana parla la Franquesa en libre den Sanct
Pera en cartes 158. en la segona pagina, comensa Alfonsus.

Que
en les Aiudes imposades per defensio del Regne sien tinguts los
Ecclesiastichs é stranys a pagar, es en libre den Rossello en cartes
176. en la primera pagina comensa Iacobus Dei Gratia.

Los
Capitols de les Aiudes sien segellats é publicanse segons se
Acostuma, y lo Execudor conega de les penes dels capitols de dites
aiudes, es en libre den Rossello en cartes
332 segona pagina comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en dit
libre en la franquesa seguent comensa. Petrus Dei Gratia.

De
aiudes del Regne e privilegi de aquelles parla la franquesa en libre
den Rossello en cartes 383. primera pagina comensa. Nos Ioannes.

Les
Aiudes de la Vniversitat se han e vendre ab bones é
sufficients fermanses a conaguda dels Iurats é dels Clavaris
es en libre de Capitols de Corts Generals en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglasola en cartes 107. primera pagina comensa. Item
com les. e en lo capitol seguent en la matexa carta en la segona
pagina comensa. Item Statuim é en la carta seguent 108. per totum,
&c.

Que
sa Magestat salva se Real Clemensia no pugue tocar ni altri en
les vujt Impositions consignades perpagar los creditors
de Barcelona, y de Mallorques, en libre de Capitols de Corts Generals
en cartes 258. segona pagina.

ASSISTENTS.

Dels
Assistents parla la franquese en libre den Sanct Pera en
cartes 174. segone pagina comensa Ioannes Dei Gratia, &c.

De
Assistens parla vn Capitol en libre de Corts Generals en
cartes 287. pagina segona capitol nu. 44. y la revocatio de aquells.

Revocatio
y Anullatio de dit Assistent parla la franquesa den Sanct Pera en
cartes 173. Ioannes Dei Gratia.

ALMOYNA.

Los
Donants Almoyna an aquells qui armen contra Moros ó Sarrahyns,
han sinch añys de perdo, es en libre den Rossello, en cartes 136.
comensa. Ioan Bisba, es vn Indult Papal, &c.

De
la Almoyna demi. Arnau. dezmur, mira en libre de Sanct
Pera en cartes 171. quarta pagina.

ALIENATIONS
DE MOBLES E IMMOBLES.

Mira
de dites Alienations en les dictions, vendes fetes per la Cort é en
la dictio, Immobles, é en la dictio bens Immobles.

ALCVDIA.

Lo
Capita de Alcudia pot forsar en temps de necessitat los
soccorrents en aportar vitualles, es en libre den Rossallo en cartes
226. en la primera pagina comensa. Petrus

Dei
Gratia.

ADVOCAT
DE POBRES DE CHRIST.

Estingut
lo Advocat de Pobres de Christ advocar los Miserables sens salari, é
sia pagat dels Drets Reals, es en lib den Rossello en cartes
269. segona pagina, comensa. Petrus.

de
asso matex parla la franquesa en libre predit en cartes 311. segona
pagina, comensa. Petrus (no hay punto)

ADMINISTRADOR
DE LA VNIVERSITAT.

Los
que han administrat alguna cosa de la Vniversitat hagen de donar
comte dins vn mes, é si alguna cosa han de restituir paguen aquella
dins dos mesos, si donchs no pagaven a raho de Interes, es en libre
den Rossello en cartes 297. segona pagina comensa. Nos Petrus.

ADVLTS.

Les
diffinitions que los Adults fan a llurs Tudors, y Curadors, miren en
la dictio, difinitions.

ALGVTZIRS.

Que
no pot haver algutzirs en lo Regne, y que lo governador abolis, los
qui llevors heren per ell creats es en libre den
Rossello en cartes 352. primera pagina, comensa. Martinus.

Que
nos puga crear Alguazir, parle en libre den Aballo en
cartes 108. Maria Dei Gratia Regina Aragonum.

APLECHS.

Que
nos fassen Aplechs ó Syndicats, ni Procuratoris, es en libre den
Rossello en cartes 442. segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia,

ADIVDICACIONS
DE PREVS.

Que
los Preus dels bens venuts per la cort no poden esser distribuits
fins sien adiudicats entrels creadors é sien dites adiudications
fetes en llochs publichs e acustumats, es en libre den Rossallo en
cartes 445. primera pagina comensa. Nos Martinus.

ART.

Cadehu
pot vsar de sa Art es en libre de Rossello en cartes 419. segona
pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

AMBAXADOR.

Los
Salaris de Embaxadors miren en la dictio Salaris.

ALIMENTS.

Si
sera questio de Aliments dada la primera Sententia sia feta exequutio
en libre den Sanct Pera en primera columna vers. Item si sit. cartes
31.

Que
los Magnifichs Clavaris, y Mostassaph, quant hauran apendre
concell de Doctor nol poden pendre sino de vn dels Advocats de la
Vniversitat no essent suspectes, pagant per son salari a raho de
quatra dines per llivra, y dit salari no
pot excedir a set lliures en lo extraord. á 5. Dezembre Añy
1585. Cart. 194.

Los
Mallorquins no poden esser compellits per forsa aposentar alguna
persona, es en libre de privilegis, y lletres Reals intitulat
Vniversitat fol. es del Emparador Carlos Quint.

Que
la concessio de la Aigua pertangue als Magnifics Iurats apar per dos
privilegis Reals en libre den Sanct Pera Cart. 184. pag. 2.

La
Aigua ha de entrar cada die a la Ciutat de la Alba fins a mitg
die conforme sententia en libre den S. Pera fol. 90. Col. 2. &
fol. 124.

De
la Aigua de la Sequia de la Ciutat, y tandas, y de la
lurisdictio del Siquier, mira en libre den Rossello vell fol.
657. & seqq.

Los
Advocats no poden tenir offici o Assessoria que no hagen advocat dos
Añys es en libre de Abello 162. pagina primera columna segona.

Los
Absolts per Sententia de alguns crims, no pugan ser altre
vegada inquisits dels matexos crims ó delictes en
libre den Abello folio 23. pagina 2.

Crida
Real contra los Agabelladors de vitualles, y manteniments es en libre
del (espacio muy largo) Mostassaph del Añy 1650. finit en
1651. á 30. Ianer 1651.

Assientos
dels Iurats no deuhen alterarse. Cart. Real dat, en Madrit
a 20. Desembre Añy 1598. folio 24 del lib. de Cartes Reals ab cub.
de fust.

Advocats
de la Vniversitat no deuhen esser represos per los DD. de la Real
Audientia Cart. Real dat en Sanct Llorens a 26. luny 1614.
fol. 44. del libre de cartes Reals ab cub.
de fust. tembe es en libre de cartes Reals ab cub. de pleg.
folio 73.

Adops
forçosos, y Adornos moderats de la casa de la Vniversitat deu
pagarlos la Consignatio carte Real dat en el Pardo a 28. Novembre
1620. folio 71. del libre de cart.

Reals
ab Cub. de fust.

Audientia
Real, novement se eregex en Mallorca cart. Real dat, en Aranivez
a 11. Maig 1571. folio 9. del libre de cartes Reals ab cub. de
plegami.

Administratio
de lustitia, sia conforme a les franqueses del Regne carte Real dat
en Valladolid a 8. 9bre. 1558. folio 26. del libre de cartes
Reals ab cub. de pleg.

Assientos
dels Iurats, y demes Preheminenties que no tindran special provisio
que sian conforme en Cataluña carte Real dat en la Cardiga a
29. Maig 1581. fol. 29. del libre de cartes Reals ab cub. de pleg. y
lo matex son les dos cartes seguens.

Assistentos
dels Iurats sia a la dreta del Señor Virrey, quant la Audientia es
present, y la Audientia a la esquerra. Cart. Real dat en el Escurial
a 8. Agost 1579. folio 57. del libre de cart. Reals ab cub. de pleg.

Appellations
de Iutjes inferios, vide causas

Alguazils
no poden regir per substituts, ni per Arrendadors, sino per si
matexos cart. Real dat. en Madrid a 12. Febrer 1616. fol. 80. del
lib. de cart. Reals ab cub. de pleg. Altre ni há fol. 157.
dat en Madrid á 10. Iuriol 1627.

Del Portant aygua a la boteylaria.

Del Portant aygua a la boteylaria. 

Per orde de raho som estrets que diverses officis de nostre palau a diverses persones acabadors cometam per tal que per defalliment de ministres los officis no romanguen no complits et confusio la qual en nostre palau en los nostres temps aborrem aytant con porem esquivem. E emperamor daço per la present nostre perpetual ordenacio stablim que un o si mester es pus ministres bons e faels quil boteyler deputara sien elegits e deputats los quals aygua a la botellaria nostra hagen a portar e encara lo damunt dit palau de la damunt dita aygua abundat degen tenir e complit axi e tan copiosament que nengun defalliment en algun dels lochs damunt dits nos puga apparer. E no res menys sien curoses e atents quels vexells en los quals laygua sesdevendra ministrar nedeus estiguen e de coses inmundes sovinerament reentats: la qual cosa mayorment en estiu volem esser observat: ordenants quels dits ministres als copers nostres a nos lo beure ministrans e al boteyler e sotsboteyler nostres specials en aquelles coses que a ells pertanyen apres los majordomens obeyr no recusen los quals encara boteylers comuns del palau e dels domestichs nostres no recusen en lur offici ajudar per tal que aquells qui quaix companyons son de la consolacion sien fets companyons del trabayl. E per tal con sovinerament sesdeve nos de loch a loch per lo cami anar volem e noresmenys ordonam que un daquests davant vaja e loffici dells axi con mils pora ne sabra complesca. En apres con dupte no sia que moltes vegades los damunt dits ministres laygua de la qual la nostra serenitat es usadora primerament ells han a pertractar ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomens prestar sien tenguts lo qual lo boteyler e sotsboteyler nostre special en la nostra constitucio desus es estat ordonat.

Dels panicers majors

Dels Boteylers majors

Dels Boteylers majors. 

Aquells per rahon officis pus perfectament per lur orden son regits qui a singulars e certes persones son comeses a regir: cor jatsia que un cors de diverses membres sia ornat empero a cascun dells cert e limittat offici es adoptat: e axi con desonor en cors huma es reputat que lun membre del offici del altre us axi massa nociu ensemps e molt leig es reputat si sengles officis de les cases en aytantes matexes persones no seran distribuits. E donchs cobeejans sengles officis en nostre palau real ab madur et digest consell esser instituits e per a avant segons que oportun sera faedor ab dret orde e cors regits e que negun constituit en loffici de nostra boteylaria ab vana en alguna manera cuberta que deja fer no puga ignorancia allegar: quals coses a la cura dell pertanyer sesgarden per la present constitucio o ordinacio volem que sia manifest. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per totz temps duradera ordonam que dues bones generoses persones per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al damunt dit offici per nos sien deputades a nostre arbitre eligidores qui de la aygua e del vin de nostra bocca custodia hajen diligent e la dita aygua e vin nedeament e en posts e tovayles e tovayloles entires e nedees ministren a nostre coper destinat lo vin a nos ministrar. E cor en nos menysprear no devem salut conservar qui als sotzmeses nostres aytant con nostre Senyor permet en pau e en salut confovem: volem que tota hora quel dit boteller al desus dit coper nostre les damunt dites coses per beure a nos aministrara aytantes vegades dels desus dits aygua e vin separadament o ensemps no tart de tastar per tal que si aqui alguna cosa nociva la qual cosa Deu no vuylla hi havia pusca esquivar e la salut a profit de nostres sotzmeses conservar no oblit ans saviament e diligent se guart que negun al qual per son offici no pertanga e mayorment estrany al repositari o dreçador lo qual la taula del argent es nomenada de vin e daygua en la dita taula o en altre loch ministrada a trear e tastar no jaquesca e daqui en nenguna manera pertractar. Volents empero que tota vegada que vin en nostra boteylaria sesdevendra deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit boteller a la almoyna nostra decontinent cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar se convendra e en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio vi en alguna manera romandra als almoyners aqui de continent per ells sia liurat e los dits almoyners als pobres de Christ encontinent distribuir aquell volem e manam. Ordonam encara que lo dit boteller de tot vi de la nostra cort real haja custodia diligent e per ell a la nostra cort segons loffici dell discretament esser dispensats lo piment e semblants coses que de vin se fan: ell esser present aytant con necessari per la nostra taula seran volem e manam: al us empero de la cort per los altres de la botellaria aço sens defalliment e nota de reprensio volem esser complit. Si empero sesdeve nos de loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo boteller o lo sotzboteller nostre manant a aquell que les coses que a son offici pertanyen sien procurades e complides primer vage per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen imperfectes la qual cosa molt cobejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit boteller segons que a son offici pertanyer sesguarda al majordom e scriva nostre de racio raho e comte ordonam esser retut tota vegada que al dit nostre majordom o scriva sera vist faedor. E per tal cor mol gran infeeltat dalguns ministres e negligencia dells la qual es de tot be enemiga a aquella aministrant son lexades les coses molt guardadores hajam oyt moltes vegades axi en reys con en princeps molts grans perils esser esdevenguts la qual cosa es molt sobiranament esquivadora e de la infaeltat desus dita de tot en tot atraedora volem e fermament estatuim que los desus dits botellers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e mans comendat que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot extirparan e si algunes coses majorment per raho de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet perque les damunt dites coses no pusquen e no deguen complir: e no resmenys sagrament faran a nostre majordom que totes aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder feelment exerciran. E per tal que pus perfectament e pus liberal Ies coses desus dites cumplir se pusquen ells o el sotzboteller en la botellaria damunt dita continuament jaguen per tal que estranianse del dit offici alguna lesio no soffira. Los desus dits pero botellers a tots los altres de la botellaria volem mayors esser e manam que nostres copers ordonats en aquelles coses que tocaran lur offici apres los majordoms obeesquen fermament e entenen: ordonans encara a nostra botellaria esser deputada una abte e sufficient persona qui sotzboteller sia appellat e ajut als boteylers en aquelles coses que pora tocans son offici faelment e apte. E tota vegada quels botellers per malaltia o per absencia damdos o per altra necesitat a son offici faedor entendre no poran o absens seran los dits botellers lo sotzboteller lo dit ofici exercesca plenerament e entegra: salvant empero lexercici del pitxer lo qual per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un escuder de la cambra volem esser fet. E en apres lo sotzboteller aquelles coses que reebudes o despeses haura tota hora que degudament fer se pusca scrive diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per los ditz officis noticia plena hage translat ab si tinga daquelles e aquell sagrament et homenatge al maiordom faça et obediença serve quels botellers fer e servar son estretz a nos.

dels boteylers comuns

Dels Boteylers comuns

Dels Boteylers comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre son faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil totes perfectament per lur orde sien dreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora statuim que en la nostra sala o palau real dos boteylers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en les coses desus dites esguardant: los quals als boteylers e sotzboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a nostres domestichs en lo vespre volents beure en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment e allo mateix facen tota hora que presents ab nostres domestichs sesdevendra demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat danar de continent ivaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberament nos pusca complir: si empero los boteylers nostres e sotzboteyler nostre special absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir e aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut don en escrit aquelles coses que per nostres boteylers son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als copers a donar a nos a beure deputats en les coses tocans lur offici apres los majordomes obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que ocasio de rabia no deydora de les coses nocives ministra pugan tant con puscam esquivar.

del portant aygua boteylaria

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

dels ajudants de la cambra

Dels Rebosters majors.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Nota:
afollar (fruytes, fromatges, fromage,  formatge, formache): fes malbé; echarse a perder, podrirse, estropearse.
Lamina: l´ànima, l´alma; el alma.

Dels rebosters comuns

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia
divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab
vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey
princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria
lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment
queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e
missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant
per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey
de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets
plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas
honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots
lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany
MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de
la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen
prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese
atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía
enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la
comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos
conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre
otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los
negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los
embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea,
vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm.
324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya.
- Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres
que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que
tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest
parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de
Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e
mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de
les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e
honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en
la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII
de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de
Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión
el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió
también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos
asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día
23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

 

Núm. 325. Tom. 19. Fol.
1602.

 

Als molt reverents egregis
nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres
entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a
nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments
dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui
façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos
trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser
dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per
vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo
testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni
en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en
sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona
Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit
testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo
dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens
consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi
que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço
senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla
complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que
vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L
ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per
dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos
lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no
podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo
que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en
deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia
mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en
manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel
general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla
li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la
botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem
a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que
demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey
es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies
del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons
ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o
desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors
provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot
aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de
la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es
nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat
divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la
sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest
regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep
e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio
dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem
reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis
persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per
ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de
aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran
Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar
en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents
egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda.
Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any
M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

 

Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. -
Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber
a vostres grans savieses com yo he haguts per
conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona
per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han
haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e
qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien
al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que
homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he
presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per
les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la
gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino
segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per
mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per
terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es
de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau
dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar
en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins
e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra
segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria
sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e
yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas
spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets
que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera:
pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo
contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa
fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la
sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita
en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre
servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del
conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la
parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante
de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y
fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de
Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar
su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse
audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la
siguiente carta:

 

Núm. 327. Tom. 20. Fol.
1616.

 

Als molt reverents egregis
nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs:
Dues letres he reabudes dels tenors seguents.

- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum
representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis
honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et
terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et
pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis
adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod
certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse
habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone
constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando
cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone
fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri
convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad
investigationem instructionem informationem nostionem et
publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub
sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo
dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris
domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores
utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate
Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis
et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem
presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros
ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis
litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu

atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris
corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos
conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut
supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.

- A les quals coses
contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e
haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo
he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal
corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e
per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila
de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se
deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi
principalment dues coses: la primera que yo crech
fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la
successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos
senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua
e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya
dalta recordacio e son fill del molt
illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de
Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e
primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu
e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras
dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en
los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots
altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita
real corona que per lur innada fe e naturalesa
la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament
observada a la dita reyal corona e als reys e successors
daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la
lur carn e sanch he immediada e dreta naxença
que en la dita successio e en los drets que yo he em
pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi
sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares
egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que
apres mort del dit senyor rey don Marti avi e
senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe
perseguit en la persona perseguit en ma
privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que
yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici
daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest
es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya
e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no
fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat
son stat perseguit fins a metre a un castell on son
enclos stich e visch freturos desemparat
per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida
dels senyors reys mon avi e mon pare se
studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma
consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa
misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit
vejats los castells viles e lochs meus com me
son preses occupats e detenguts violentment e per força
destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo
regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells
com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas
e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa
advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la
ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal
corona eren ajustats e congregats per tractar dels
preparatoris observadors en lo regoneximent de la
justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis
dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans
ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als
no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del
senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador
perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e
altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries
convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e
perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los
altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis
en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la
justicia de la dita successio se devia fer regoneximent
mos drets e ma justicia: e puys quel dit
en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac
començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e
empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo
dit Johan de la prossequcio
ab exaquies de crims que li allevaren fon e es
stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts
e levats tots sos bens e encara los de sa
muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio
e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita
congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada
de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne
scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador
del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia
contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer
justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels
dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al
primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments
quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia
a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament
o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio
de son dret ans devia haver libera facultad de
aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun
liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy
pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general
de Cathalunya per letra sua e apres per son
missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha
feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o
haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut
treballar e entendre desliurament axi com se requeria
en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de
esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos
drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç
on lo parlament Darago e los missatgers del
parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits
preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los
prega e reques quels plagues provehir et
donar loch e manera que yo qui non he nin pusch
haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen
tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants
los dits empediments embarchs e torbs e
tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en
les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres
dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e
honorables amichs mi e ma heretat e mos drets
perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e
principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de
tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla
emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene
e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys
Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio
mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e
pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch
a la congregacio dels leyals e faels vassalls de
la reyal corona Darago als quals prech carament requir
e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute
que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts
a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels
gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon
avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio
de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e
hague lo regne de Sicilia e per los merits del
senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la
reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e
reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la
molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a
la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual
entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les
armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los
dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de
senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago
e les prosperitats profits e tot lals pera lurs
vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents
senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e
pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia
tudor en deffendre aquella e protector en dar manera
que sens conculcacio sia plenerament
demostrada. Poch son en esdat com veets et no
puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat
de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien
favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les
rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en
gran part per força e violencia presa occupada e destrouida:
son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia
han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos
drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis
nobles e honorables amichs la una de les dites letres
conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la
vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo
trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes
stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu
sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors
es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab
companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors
fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi
ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells;
yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol
que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla
anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo
regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare.
O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de
ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls
de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent
amor quels gloriosos senyors reys Darago han
hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a
vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares
e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar
vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en
lurs persones quals se vulla perills.
Miren los vostres ulls los actes maravellosos
quius son davant e renomenats per tot lo mon que los
senyors reys mon avi e mon pare han fets:
pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo
senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la
gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de
sos vassalls e la
prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla
considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens
ruha o macula
havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors
reys e de la rael daquells yo procehesch
sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur
posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares
egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en
la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant
los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills
e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien
aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e
alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans
corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables
advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne
per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch
haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts
fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del
vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e
terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son
degudes e haver deitg rahonablament trob yo
en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car
en altra manera yo no pusch ni pore axi
com en passat no he poscut per occasio dels impediments
embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e
ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp
ne en altres parts ans romanch
sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal
auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e
illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de
vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha
ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus
molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs
que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo
portador de la present. Scripta en Sogorb sots
mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any
MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

 

Leído después un largo
escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento,
para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la
elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las
siguientes cartas:

 

Núm. 328. Tom.20. Fol.
1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy
nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament
del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles
caros e speciales amigos: nos havemos recebido
dos vuestras letras en una mesma forma de las quales
no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben
amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e
agora lotra com este portador de las presentes
contenentes en sustancia como nos por nuestras letras
vos haviessemos ante dagora rogado que por amor
de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer
Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy
cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia
seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos
per honor de nos lueguo que haviedes sopido
su arestament haviades trevallado en manera que
el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado
etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por
honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant
como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles
caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos
havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales
que ell dito mossenyer Bertran traya vos
haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes
seydos mutxo maravellados e fort turbados
car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que
confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en
vuestre poder que non
se procedira mas avant en las cosas en aquells
contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar
etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen
de mutxas materias e diversos articulos e non podemos
buenament concebir clarament quales son aquellas cosas
que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras
ditas literas notifficado vos rogamos que
extinsivament et a largo nos querades scrivir
et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos
et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer
nos emplegariamos de buen grado como aquell qui
nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de
vos el dito principado havemos recebido ataqui.
Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e
aresto et arresto el dito mossenyer Bertran
vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII
capitulo de los ditos memoriales que fablan de la
requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de
Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural
succesor en el dito
regno etc. E porque
non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell
dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados
o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos
que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament
et a llargo vuestra intencion car aquella sopida
nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado
totdo lo que buenament podremos fazer: e si
otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos
fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos
de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e
speciales amigos el sant Sperit vos haja
siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março.
- El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol.
1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac
dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus
nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et
locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. -
Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique
dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus
illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite
non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades
carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater
pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare:
vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus
dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre
interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata
superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro
Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.

Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm.
330. Tom. 20. Fol. 1636.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago
en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables
senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de
Luna havem reebuda una letra de gran seria en la
qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments
Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo
dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago
ab quens pregua exorta e requer
que havent sguard a la sua pupillar edat e com
es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres
sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem
subvenir de advocats procuradors e rahonadors de
la sua justicia que afferma haver en la dita reyal
successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables
senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci
requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat
e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la
edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si
per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e
manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren
en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten
haver en la dita successio poria esser occultat
de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls
e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han
pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir
a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e
subvenir en aquelles nons par just ni degut car
del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur
justicia carrech singular no volriem pendre
ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem
vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e
tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona
zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil
puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e
per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som
infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a
vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et
ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim
vos offerim communicar participar e exequir
totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del
dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus
dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen
haurets deliberat siam prestament certifficats
e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet
sia en temps covinent provehit axi com se
pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents
nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia.
Scrita en Tortosa e sagellada ab lo
sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes
de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom.
20. Fol. 1638.

 

Al molt egregi
senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi
senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a
XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les
rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la
qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar
edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota
vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres
sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que
pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago
vos e cascun altre competidor en la dita successio se
demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com
no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels
competidors de la successio de la corona reyal emparar
per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment
empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons
agudament affectam mas havem scrit daquest
fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago
e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam
prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a
Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E
tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als
molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de
Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer
Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent
senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo
conclavi benaventuradament tenidor en aquex
castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e
publicacio daquell qui migençant justicia es nostre
ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja
persones notables no suspitoses abtes e expertes en
tals: pregamvos eus encarregam axi
affectuosament com sabem e podem que en tant com a
vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats
avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit
conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi
ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa
esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la
honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia
e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus
encarregam que façats ab los altres dels nou companyons
vostres que en tot cas en los affers que havets a fer
aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es
nostre vertader rey e senyor entrevenguan per
aquest principat III notaris car tal es lo acte que com
per mes sera certifficat e auctorizat de major
auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio
decisoria del parlament. E daçous pregam hajam
prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et
honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa
sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell
de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any
MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después
de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña
enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros
papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse
la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

 

Als molt reverends senyors
et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de
Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret
doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per
seria del translat duna letra que havem
rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la
present interclus poran veure vostres reverencia et
honorable saviesa los translats autentichs
canoniques et altres scriptures que han haudes del
archiu reyal: les quals scriptures per lo
portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les
vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o
scriptures que hajats necessaries per lo dit portador
nos en scrivits et donarhi hem la pus
presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible.
Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son
aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses
engrunadament queus occoreran toquants
aquests affers sovinejantnos de vostres letres.
E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del
reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostra honor.

Por último, se trató también en este día de
la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que
ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí
todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión
del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al
parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la
que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6
de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las
siguientes cartas:

 

Núm. 334. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de
Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo
dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres
de Sicilia et de Sardenya quis dressen a
vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la
present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres
missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de
diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes
Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala:
crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres
senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen:
mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha
rehebuda que par sia scrita darrerament
et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest
regne et principat segons en aquella porets veure. E sia
molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta
Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març
del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya
et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et
honor apparellats.

 

Núm. 335. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors
los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la
vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present
mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer
Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem
ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab
conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab
gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per
tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos
ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap
del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de
totes les viles et lochs de part Valença de part de
Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a
XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon
se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey
frontera ja que siam huy de poch sforç
com entre totes les gents darmes no sian en quantitat
pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre
poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien
en gran quantitat molt pus poderosos que nos et
son bastants los dits rebelles si Deus et lo
vostre soccors nons accorre a conquerir et
strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per
naturalesa de la corona reyal en virtud de la
qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam
vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels
castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les
terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et
alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments.
Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços
soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som
en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final
perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et
presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a
IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra
rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de
Caller apparellats a vostre servey et honor.

 

Núm. 336. Tom. 20. Fol.
1657.

Al molt reverends nobles
et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa
com ara novellament ses seguit quel vizcomte
de Narbona no curant de la treua que ha fermada et
jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar
certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou
dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la
gent que vosaltres sots aqui en gran
tribulacio et affany et que noy podrets enviar
soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran
audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat
et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall
scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas
es fort luny et apres de les encontrades
quis tenen per lo dit
vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne
basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran
perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri
per deffendre et guardar les viles et encontrades qui
son prop les quals ab pocha descusa sino per
dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit
vezcomte es guast en la persona et aço per una
cayguda que feu dun cavall. Perque molt
reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc
gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car
no ninch ha et son hinc
fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta
en fort poch vindra
prestament a la conclusio ques
pertany: et nou vullats metre si a vosaltres
senyors plaura en dilacio ne en tarda
car la gent darmes qui es aci de
fet han delliberat partir sinch et no hinc volen
pus aturar: et en veritat han hinc servit fort
altament et sonne fort
mal remunerats et no sinch trobara
manera de esser soccorreguts ne de haver algun
sosteniment: et si la dita gent darmes
sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals
seran rebelles. Scripta en castell
de Caller a III dies de març del any MCCCCXII
- Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell
de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5