Esguardant loffici de sobreazembler en nostra cort reyal esser util e convinent segons que per la tenor de les coses dejus scrites se prova: per ço un preesser al sotzazembler e als azemblers nostres volem lo qual sobreazembler deja esser nomenat e de les nostres azembles sia axi diligent segons que a la industria del offici se pertany. E encara quant nos per camins a alcuns lochs deurem anar totes les besties e carretes e navilis en passant daygues con anar per camin per us de nostra cort logades ell logar sia estret e ell per la vianda daquelles besties e dels homens qui aquelles seguexen despeses fer e loguers daquelles pagar sia tengut segons la nostra ordinacion sobre aço feta la qual ab si tenga en escrit e observe diligentment e faça observar usan de son offici demunt dit. E en apres sia diligent con nos voler anar per cami sesdevendra e mudar de un loch a altre que totes aquelles coses que ab nos son portadores e al us de
nostra cort necessaries en les besties sien carregades e que res en alcun loch daquelles coses per
negligencia apres nos no romanguen en nulla manera: atorgants al dit sobreazembler quel sotsazembler
e los ajudants del offici e los azemblers axi aquels qui de nostra casa seran con los logadors si en les coses a ell tocants inobedients haura trobats o negligents a perdre la quitacio daquells de sinch dies o de menys segons que a ell sera vist faedor pusca condempnar. Encara volem e ordonam quel dit sobreazembler o son loctinent reebuda del comprador civada necessaria pera nostres besties don als nostres cavallerizes aytanta con per les dites besties de la nostra escuderia necessaria sera e no resmenys als azemblers de nostra casa per les azembles nostres domestiques proveyr axi mateix civada e palla liure. E con se convendra nos caminar prenen cenes o convits volem quel dit sobreazembler reeba pa vi carn civada e palla de scriva de racio: la qual carn pa e vi als homens logaders en racions segons la nostra ordinacio e la civada e palla per proveyr les besties de loguer a ells liurar no oblit: abaten pero als dits homens del loguer per les racions sis diners jaccenses si en Arago serem e vuit diners barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia o dotze diners mallorquins en Mallorca e dotze diners alfonsins en Sardenya e per palla e per civada si son en Arago vuit diners jaccenses e en Cathalunya o en regne de Valencia setse diners barchelonesos e en Mallorca e en Sardenya dos solidos de mallorquins o alfonsins menuts. E con lo dit sobreazembler o son lochtinent pagara los homens de besties de loguer pac aquelles en presencia de nostre scriva de racio per tal que ocassio de sospita del seu offici sia tolta o remoguda. E de totes les dites coses e altres pertanyents a son offici al majordom e al nostre scriva de racio compte retre sia estret: e per tal que mils e pus feelment se haja en son offici faça a un dels nostres majordoms sagrament que sera en son offici feel e lial e als dits majordomens obeesca ab accabament. En apres cobeejans quel dit offici ben sia regit: emperamor daço una persona qui sotzazembler sie nomenat e un altre qui ajudant sia nomenat los quals per nos tots sien elegits qui al damunt dit sobreazembler en son offici diligentment ajuden e a ell apres los majordomens obeesquen e entenan acabadament en les coses tocans son offici e en absencia daquell lo dit offici lo sotzazembler en totes coses fer no ces e en absencia dabdos lo damunt dit ajudant lo damunt dit offici complesca ab acabament: declarans los dits sotzazembler e ajudant prestar al damunt dit majordom aquell mateix sagrament lo qual lo damunt dit sobreazembler prestar es tengut.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, aragonesos, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón, història, Valencia, Mallorca, Mallorques, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera, condados, comtats, conde, comte, Reyes de Aragón, Corona de Aragón, aragonensi lingua, lengua aragonesa, Barras de Aragón, escudo de Aragón, armas de Aragón, conquista, reconquista, cristianos, moros, judíos, sarracenos, Ramiro I, Ramiro II, Petronila, Alfonso I, Pedro I
sábado, 28 de diciembre de 2019
Del Sobreazembler e sotsazembler.
jueves, 23 de enero de 2020
ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; Rey de Aragón; I como conde de Barcelona, comte de Barchinona.)
DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1.
Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey.
- Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa.
- El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey
prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch.
- Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera.
- Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi.
- Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita.
- Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita.
- Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes.
- Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols
et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint
et convinentment levat sens affollament daço que romandra.
- Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atretal.
- Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. -
Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament.
- Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession.
- Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es.
- Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu.
- Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria (volateria) exceptat de pahons.
- Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien
tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio.
- Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena ans sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar.
- Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present.
- Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin
daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans
sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per
menut.
- Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte.
- Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar.
- Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos
entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent.
- E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los
viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats.
- E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne
los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria.
- Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien
tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut.
- En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre.
- Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa
en son offici.
- Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch
correga.
- Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos.
- Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res.
- Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio.
- Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey.
- Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar.
- Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen
pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert.
- Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.
- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent.
- Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts.
- Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran.
- Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech
si es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch.
- Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara.
- Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on
correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey.
- Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor
rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir.
- Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella
moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost.
- Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors.
- Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa
mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya.
- Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor
rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.
- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio.
- Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey.
- Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio.
- Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia.
- Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna.
- Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena.
- Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era
per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats.
- Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre.
- Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes.
- Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta
ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals.
- Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells de la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara.
- En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.
sábado, 28 de diciembre de 2019
Del Comprador.
Con salut e proteccio de la cosa publica la salut del princep principalment esguarden e encara les leys
fetes dels princeps cura de carn pa vi peix e altres coses necessaries compradores al prefet de la ciutat pertanyer per salut dels sotsmeses estatuesquen: aytant mes eyl meteix princep qui la salut del poble defen esguardar deu que la cura de la carn pan e vin e peix en la sua sacra casa ministradora a certs seus feels especialment sia comesa quils officis lurs ab aquella ques cove diligencia exeguesquen. E donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes statuim quel comprador de la casa nostra qui es e per temps sera en les carns pan peix e vins compradors a la nostra cort necessaris diligentment vetle e inste: e per ço que mils totes aquelles coses pusca complir a bastament de la nostra cort volem que de les nostres rendes sufficient quantitat reeba per tres terces del any de la qual vin compre e aquell liure a nostre boteyler e pa axi mateix liurantlo al nostre panicer et encara carns e peixs los quals al nostre museu liurara lo qual aquells procur als nostres cochs liurar. Encara al dit comprador se pertanyera comprar fruytes fromatge ortalices tovalles e tovayloles quant que quant necessari sera e asso al reboster nostre liure e cera e pobil o bleses e sucre e especies e altres coses necessaries a fer confits semblantment comprara: les quals coses al nostre apothecari ell liurar manam: e sagins oli carn salada peixs sechs e semblans coses ell comprat si obligat regonexera e al museu nostre liurara e ordi e civada comprar a son offici pertanga e aquella liurara al sobrazembler nostre e reeba totes les cenes que en diners seran pagadores et aquells diners convertesca en la provisio del nostre menjar. Volem encara ell no ignorar a la cura dell pertanyer les damunt dites coses e altres les quals seran a servey de nostre palau e a la nostra cuyna e als officis servidors en aquell axi per nos con per los nostres domestichs seran necessaries com mils e pus profitosament pora comprar feelment ensemps ab lo sotscomprador tota hora que aquell
bonament haver pora e liure e liurar face totes aquelles coses als dits officis segons que damunt es declarat. E de totes aquelles coses que comprades haura cascun mati retre compte per menut al majordom et escriva de racio estants presents tots aquells officials a qui les coses haura liurades sia tengut: e no res menys de cascuna terça que haura reebuda cascun any al maestre racional devant lescriva de racio reta compte. Volem encara al offici dell pertanyer diligentment sollicitar lo majordom lavors offici faent de les viandes que lendema deurem menjar. E per tal con aytant mils sanitat en alcu es conservada con de mellors viandes se nodreix: sia curos et attent que les mellors que trobar se poran procurar no ces con digna cosa estimem la nostra sala reyal aytals coses haver mellors: ajustants que con sesdevendra nos per cami anar lo dit comprador o sotscomprador primer vaja et faça aquelles coses ques pertanyen a son offici e ab si la ordinacio de les viandes port et aquella diligentment observe. E per tal que pus feelment son offici exercesca volem que al majordom sagrament faça et a nos tan solament homenatge axi con lo boteller de la nostra boca. E encara una persona volem esser elegida qui
sotscomprador sia nomenat et aquelles coses que per lo dit comprador se compraran scriure
sia tengut tota hora que degudament fer se pora et sera convinent de fer e al comprador en son offici ajut. E encara dos ajudants volem al sotscomprador esser acompanyats qui les coses que per lo sotscomprador complir nos poran facen et en la sua absencia son offici plenament exercesquen
et sagrament presten et homenatge als nostres majordomens e a ells attenen et obeesquen axi con lo dit comprador. E per tal que aquestes coses mils complir pusquen en escrit aquelles coses que per lo dit comprador seran faedores no jaquesquen haver.
miércoles, 18 de noviembre de 2020
8 DE MARZO.
8 DE MARZO.
Fueron recibidas en
este día las siguientes cartas.
Als molt reverend magnifichs
e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya
residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis
mossenyors.
Aqui va En Pere Sorribes exhibidor de la
present lo qual yo he trames a Morella per saber e sentir lo
Senyor Primogenit com stava en lo castell de la dita
vila e del forniment de la dita vila e del dit castell axi de
persones com de armes e de totes altres coses fahents per lo dit
negoci segons per vostres reverencies me era stat scrit e manat lo
qual molt cautament e discreta e molt diligentment se es hagut en los
dits afers e ma avisat de totes les coses ques podien saber en
Ies quals ha haguda molta manera e bon enginy e dels seus avisos vos
he scrit per altres letres ja passades molt largament e loy
trames dues vegades. Eshi stat XIII jorns. No ha volgut
fer for ab mi sperant mes de vostres reverencies
remuneracio. Perque mossenyors vos supplich lo hajau
per recomanat el vullau fer ben remunerar car
certament ell ha ben treballat en los dits fets e ab mes
manera que altres no hagueren fet e mereix tota bona remuneracio e
satisfaccio de sos treballs. E mes no dich per la present sino
que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los
sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat continuament en
sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a sis de març del
any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui os prest a tota
ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat
local de Tortosa.
Als molt reverend magnifichs e honorables
senyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. A
nit spatxi correu de Leyda per vostra reverencia e
honorables savieses de les noves occorrents. Vuy bon mati he
provehit en Leyda Alcarraç e Montagut lochs
circumvehints de aquesta vila en haver provisions bastants
de farina e forments palla civada e vi almenys per XV dies car
hon tot lo reves vingues ço que no es de
presumir pera venir a dar sobre Fraga o a tenirhi camp
forçadament hi ha mester pus de cinch milia persones e
no podent haver vitualles de Arago de Cathalunya nons poriem
sostenir ne crech may poguessem aturar aci
vuyt jorns e axi me par que la vila haja
forniment pera XV me par sia prou bastantment
provehit daqui avant. Son arribat aci ab
lo capita per veure sis volia servir de mi e per
veure com staven les coses de aci trop que ha donat
carrech a quatre de reguardar la vila e provehir en defenses de
aquella e jatsia ells sien homens savis hajen
per dificil la custodia de aquesta vila pero yom tinch
per dit que attes la gent que som en un camp per flach
que fonch volentnos metre sols en defensio seria
massa dur de rompre e sertament essent la Senyora Reyna
aqui en Cathalunya no crech si faça algun
moviment per gent del Senyor Rey e gent aragonesa e hon
se faça no crech james vinga en aquesta
vila per combatre. E crech yo com dit he que si aquesta
gent ha a fer cas o vendra sobre Leyda almenys per talar
la orta o mossen Rebolledo ab aquesta gent haura forma de
dampnejar la casa de don Johan Dixer e de don Felip de Castre e axi
satisfaria prou a la sua bandositat e encara iniquitat
ques ha contra aquells qui han mostrada cara
en aquest fet del Principat. Daqui avant senyors molt
reverends e magnifichs reste a vosaltres aqui a delliberar
sobre aço e veure en quina manera pora exir lo
capita provehir axi a la indempnitat axi de son
exercit com encara al haver als dits lochs e viles del
Principat de Cathalunya per la mia absencia. Mes senyors nous
he poguda trametre la nomina dels homens de cavall car
en Mayans no la ha acabada encara e la gent es tant feta a sa
guisa que per be sia manat ab crida escassament ne
han vengut la mitat per manifestar. Dema me ha promes lo dit
En Mayans de acabarla anant per cases cercantlos o com se
vulla. Trametvos ab la present la nomina dels capitans de les
cinquantenes e dels conestables que cada capita te e aqui poreu
veure los qui tenen ses dues conestablies e qui non
te sino una e qui non te neguna.
Supplichvos
prengau en paciencia encara que lo trellat sia mal net
e olios car mes abundancia tenim de ballesters que no
de scrivans. Feta en Fraga divendres a VI de març a
VIIII hores de nit any Mil CCCCLXI. - Quim recoman en gracia
de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.
Als
venerables magnifichs ben amats devots e leals nostres los
deputats del General de Cathalunya.
Lo Princep de
Viana primogenit Darago de Sicilia et cetera.
Venerables
magnifichs ben amats devots e leals amichs nostres. Novament
essent trames a nos lo ben amat e devot falconer major
nostre mossen Franci de Santmenat cavaller per lo
spectable magnifich ben amat devot e leal amich nostre lo
comte de Modica capita vostre sobre algunes coses concernents
honor e comoditat nostra e vostra. Per la qual causa havem deliberat
aquell retenir e portar ab nos e axi mateix lo devot nostre
falconer En Pasqual Sanç qui es vengut a nos ensemps ab
aquell lo qual Pasqual remetem de present a vosaltres ab la present
pregantvos tant afectuosament com podem que considerat que lo dit
mossen Franci e Pasqual han pres sou de vosaltres com a homens
darmes vullau haver aquells per scusats per contemplacio
nostra scrivintne al dit vostre capita que aximateix los
haja per scusats. Dada en la ciutat de Tortosa a cinch dies del mes
de març any Mil CCCCLXI. - Charles. - Bernat Marti P. -
Als
molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio
de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles
magnifichs e honorables senyors. Perseverant en la creença en que
avisats per letres mies vosaltres ereu axi de les barches
cremades com de les hosts convocades e altres coses fetes per
provisio del Senyor Rey y (y griega) dels Senyors del
regne Darago no havent alguna altra nova de la que scrita vos
havia de e sobre aquelles fins ahir vespre a sinch hores que rebi
vostra darrera letra no havia pus a fer sino pacificament e quieta e
en la forma per vosaltres a mi scrita starrne en la present vila e
castell de Fraga e de aquella no moura fins per vosaltres com
per moltes es dit fos ordonat e a mi scrit lo contrari e axi
afreturava poch provehir al noble e magnifich don Johan
Dixer de gent ne de altres coses en vostra darrera letra
a mi scrites majorment essent absent aquell de la present vila ni
encara de alguna altra provisio o deliberacio per mi fahedora apres
de aquella qui hir fonch feta a mig jorn.
Dada la requesta per part daquesta vila a mossen lo vaguer e a
mi segons veure haveu pogut ab lo correu e letra que dita hora vos
spatxi e trames pero per quant vuy demati a
quatre hores es attes a mi hun correu trames per los pahers
de la ciutat de Leyda e lo vostre En Johan Ferrer
que en aquella hora per provehir en algunes necessitats per aquest
exercit de e sobre les noves per les quals per ells mateix a vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies es stat fet correu dients
en sa letra com havien nova certa que en lo comdat de
Ribagorça ab los vehins de aquell se son
ajustats pus de D pahons e que per dema qui sera
disapte se devien trobar en la Almolda que es
loch de Johan de Bardaxi en lo qual loch
lo dit jorn se trobara lo Senyor Rey
ab CCCC rocins ab molta altre gent a peu de Arago e de
les muntanyes et cetera segons veure poreu ab la letra de aquells de
la qual vos tramet translat interclus dins la present ha convengut a
mi e a mon consell entrar en nous pensaments deliberacions e
provisions fahedores. E axi haguda deliberacio e madur consell es
stat provehit que sien tramesos sploradors la via de la ciutat
de Çeragoça del dit loch de la Almolda e
altres parts occorrents dels quals haver avis sia provehir a la salut
be e honor de aquest exercit o del Principat e que en la nit
sia provehit que en la vila e castell se guarden be e
singularment lo pont e encara fora la vila los passos e
per guardia de aquells lançades scoltes per los
camins. Encara son stats tramesos vuy mati mossen Pere Feyna e
mossen Jonquers al noble don Matheu de Muntchada
(Montecateno, Montcada, Muntcada, Moncada, Muncada) ab vostres
letres les quals hir
rebi e ab letres que yo
li he fetes de crehença
per los dits cavallers per part mia splicadora. Per
semblant es stat trames Nanthoni de Paguera donzell la via de
Aytona ab doscents homens de peu instruhit per
mi e mon consell que per la vida per ara no attemptas
voler pendre lo castell de la dita vila de Aytona per força
ni en altra manera mas que treballas aleujar ell
e sa gent quant pus prop poria del dit castell a
fi que si gent venia alguna per fornir aquell ab lo menys
scandol pogues aquell no lexas entrar e que per ell sia
tengut sment que entrara e exira dins lo dit castell e
si graciosament lo dit castell podia haver aquell hagues a sa
ma sens scandol com es dit e no en altra manera e que daqui
avant tant com stigues aqui no permates fos fet anug
dan o injuria a algu de la dita vila. No resmenys es stat
provehit attes que Alcarras sta en lo
cami de aquesta vila a Leyda en lo qual ha una fort terra e bona que
en aquell sien tramesos sinquanta homens de peu qui be
e degudament ab quietut e sens insult algu guarden la dita torre e
loch. E com los inimichs familiars interiors e
domestichs no sien menys greus dels stranys havent per cert que
jatsia los de la present vila sien divisos huns guelfos
altres gibellins (güelfos, gibelinos: Italia) no
resmenys tots generalment sien tant cansats e annuats de
nosaltres que cregam tots aquells egualment essernos
enemichs. Ultra la presencia del jurat de Çeragoça
ab sa companyia los quals stant en
aquesta vila nols havem per prou segurs ni parcials es stat
deliberat en mon consell que lo dit jurat ab sa
companyia e encara justicia jurats e prohomens de aquesta vila
sien stats appellats e en aquells la dita nova de Leyda e letra dels
pahers los fos comunicada fet cert rahonament per mi e aço per les
rahons que lo dit jurat fetes havia sobre les convocacions dels hosts
de Arago e barchas cremades segons ab una letra mia en dies
passats largament sou stats avisats. Lo qual jurat hoyit lo
rahonament a ells per mi fet e resumida per mi la causa de sa
embaxada e encara dada raho a la nova de Leyda segons havia fet quant
vench la nova quo mossen Raboledo venia a Bellxit
e terres del noble don Johan Dixer e mes que axi era com se dehia
se fahia per la nova ques havia del conestable de Navarra
qui ere en Faro (Haro, Alfaro: La Rioja) ab DC
rocins e sperava CCCC homens darmes ha supplicat e request de peraula
molt cortesament axi per aquesta vila com per la ciutat de
Çeragoça e sos principals plagues a mi ab mon exercit
tornarmen la via de Cathalunya e desistir a la trunca e
occupacio de aquesta vila e castell com se hagues nova certa ab letra
del Senyor Primogenit aquell esser libert e en sa pura
libertat quatre jorns havia hi com hir
que fou dimecres era en Tortosa e por conseguent
dins lo Principat e axi cessant la fi e causa del proces del so
matent devia cessar aquell e los drets en virtut de aquell per lo
Principat pretesos significant e mostrant de nostra stada molta
congoixa e quasi dient com lo Principat de Cathalunya
se volia inimicar lo realme de Arago al qual
molt amplament fou respost per mi e micer Stopinya segons tots los
del consell hohints e significant en aquells ofici de rahons
com de hora en hora jo sperava resposta e avis de vostres
grans reverencies nobleses e magnificencies principals meus als quals
yo havia scrit e consultat sobre les dites coses per ell
instades e requestes e axi molts contents huns dels
altres nos partim restant yo ab mon consell ajustat e
en pensament sobre lo que dit es hi axi avisantvos de
aquelles e encara del stat e exercit al que jom troba
axi de peu com de cavall vos significh que entre tots los
homens de peu que fins vuy açi son attesos no
basten a II M e D homens e de cavall molt pocha gent e
poch en orde e menys sperts en armes e axi de aço avisats vos
plagues provehir de mes gent de peu e encara de cavall majorment sis
ha a seguir lo ques diu es preten per la ciutat e pahers
de Leyda que lo Senyor Rey ab la dita gent de que ells han
avis deu venir sobre aquesta vila o la dita ciutat de Leyda si be lo
dit jurat en lo dit castell volent donar raho sobre aço com
dit es ha dit com ells havien hagut correu hir de Çeragoça
com lo Senyor Rey era a casa dos jorns havia e que si res dels
ajusts en comdat de Ribagorça era en fet que no era
gent per venir en Fraga ni anar a Leyda mas que
fahie tant solament per provehirhi empatxar al conestable de
Navarre que era en Faro ab DC rocins
e sperava CCCC homens darmes segons dit es dessus
haureus a grat per vostra letra sia avisat com
voleu faça que per la nova aquesta de Leyda la ciutat sta
molt sparduda significant de aquella jo prengues carrech e
provehis segons so tengut per ma capitania. Jo he
elegits quatre homens ço es mossen Pere Luis de
Vilafrancha mossen Johan Torrelles de Sant Boy Andreu Bisbal
donzell senyor de Conit (Cunit) e Bernat de Marimon per
gordar e regordar lo castell e vila muralles
entrades e exides de aquells e troben molts forats molts
trenchs e moltes parts per spay de CC e CCC paces
(passes; pasos) en los quals no ha muralla e altres
parts que ni ha de tres o quatre palms dalt no pus
de que haurien mester muralles de pedre e de terra pus
alta e millor e axi feta la relacio a mi e a mon consell dien
los dessus dits sobreguaytes que per quiscuna
guayta han mester dessus CCCC homens. Daria
en parer que qualsevol homens de peu fossen a Tortosa
scrivisseu vinguessen a mi si axi deliberau e voleu que stiga en ste
vila e encara que si los dits castell e vila volen tenir façau
haja aquella e la gent que gordar lo hauran lo
mester com ni armes ni roba ni palla ni vitualles algunes le
dit castell ha e les muralles aquestes qui fan adobar e obrar com dit
es. Per un sastre appellat Paschal Bas he hagudes unes
letres les quals ab la present vos tramet perque aquelles vajau
em aviseu daquiavant si voleu ni com yo registre letres
de tots los quim vendran entre mans car del dit
Bas era mes en suspita lo Rey no fos avisat per mija
dell de alguna malvestat. Avisantvos que les dites
letres he trobades dins la cella de la bestia. E per tant
informats a ple de aquestes coses sobre aquelles e encara per les que
occorreran vostres grans reverencies nobleses e magnificencies vullau
degudament provebir e a mi scriure. E la Sancta Trinitat vos tinga en
sa proteccio e guarda. Scrita en la vila de Fraga a VI de març any
Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Al
molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del Principat de
Cathalunya.
Molt egregi senyor. La present es per significarvos
com havem avis sert que en lo comdat de Ribagorça los
vehins se son ajustats pus de D pahons.
Han se ajustar als Almolde que es de Johan de
Bardexi hon se trobara lo Senyor Rey ab
CCCC rocins e ab molta altre gent de peu de Arago e de les
muntanyes lo dissapte prop vinent. Han hun gran dupte segons lo que
hom sent que no vinguen la via de Fraga o de aquesta ciutat. Per ço
Senyor molt egregi vos ho intimam perque mills vostra senyoria
hi puscha provehir en lo occorrencia dels fets. E sia
molt egregi Senyor lo beneyt Jhesus vostra custodia. De Leyda
a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio e beniplacits
prests los pahers de la ciutat de Leyda.
Als molt reverends
egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell
dels diputats de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e
magnifichs senyors.
La causa de la present es per avisarvos com
per moltes vies havem noves com lo Rey fa molta gent axi a peu
com de cavall perque yo he dupta moltes coses e dich va
ell a la intencio bona e tots temps que farem son consell les
coses hiran be ab molta honor de aquest Principat em
tinch per dit sino fos stat son bon consell lesforç
no haguerem axi hagut aquest loch que nom hagues costat e axiu
deu esser per vosaltres molt comendat e loat. Del Compta vos
dich leixa anar moltes coses quen ramet a natura
e no segons lart en que es comendat e axi tostemps
haure a bo que si res haveu a exercitar sia en vostra companyia don
Johan Dixer. E ordonan de mi vostres reverencies e
magnificencies lo que plasent vos sia. De Fraga a V de
març. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte
de Rochaberti.
Als molt reverents egregis nobles magnifichs
honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt
reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Certificats
som com per part vostra seria feta certa embaxada a la Senyora Reyna
que li fos plasent que sa Senyoria no degues venir en aqueixa ciutat
ab lo lllustre Primogenit com sa Senyoria ho fahia nos mostraria en
la oppinio de les gents que lo dit Senyor Primogenit vingue libertat.
E aximateix fos supplicada sen tornas deves lo Senyor Rey majorment
com companyia ha ab sa Senyoria alguns contra los quals es fet lo
proces de mals consellers e per cessar tots inconvenients que
facilment se porien saguir si los dits consellers
entraven en la dita ciutat. Perqueus supplicam que prestament per lo
portador de la present nos vullats consellar e
certificar en cas que la dita Senyora Reyna acordave de tornasen
ab los consellers sens lo Senyor Primogenit e pasar per
aquesta vila en quina e manera la receptarem attes los conse-sellers
que venen ab ells contra los quals se diu esser fet proces car duptam
molt ella esser aci en aquesta vila e consultar lo Senyor
Rey per ventura lur venguda e stada
aquesta universitat encorrerie en algun perill e inconvenient e no
seria a nosaltres apres degudament provehirhi. Supplicamvos que
vostra deliberacio hajam prestament per lo dit portador en forma e
manera que siam provists per vostra deliberacio que sera de fer e
hajam de vosaltres clar consell com nos haurem en la entrada e
recepcio de la dita Senyora Reyna. E conserveus Deu en sa custodia.
De Cervera a XII de març any Mil CCCCLXI. - Molt reverent egregis
nobles magnifichs e honorables senyors a tota vostra ordinacio
apparellats los pahers de la vila de Cervera.
Als molt
reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los deputats de
Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e
savis senyors. Hir divendres apres dinar la Senyora Reyna e Senyor
Primogenit partiren le Tortosa. Son venguts dormir a la font de
Perello aaompanyat lo dit Senyor de CXV homens de aquells qui
havien pres sou. Hi eren en Tortosa molt polida gent e be
armats e vuy dissapte a VII hores apres mig jorn son arribats
aci en la vila de Cambrils hon dormiran dema
diumenge tiraran a Tarragona e com de alli partiran fare avis a
vostres reverend magnificencies e per semblant de Vilafrancha e de
tots los altres lochs fins Sanboy de hon yo
mateix sere letra. Mossenyors perquem
recort lo avis de la entrada en Tortosa del dit Senyor
fou sumariament vos avise que entre la gent acordada e los de Tortosa
foren armats mil persones los quals ab ses armes hisqueren
rebre dit Senyor a dos cors com a frares molt spayats e
los acordats per lo General primers e lo dit
Senyor passa per mig del cor de la dita gent los
capitans e conestables besants les mans a la Senyora Reyna
primer apres al Senyor Primogenit enclinant les
banderes e per tant com lo carrech de arreglar dita gent fon
dat a mi fiu que aquests CXV homens que era
companyan lo dit Senyor hisqueren primers de
tots los altres passats tres trets de ballesta e com foren
molt del dit Senyor a ell li vench hun inflamament
axi fort en la cara que paria fos serafi
e en tot aquell dia may perde aquella color e com
mirave los cathalans tota la cara li sclaria perlant
ab ells en la cara molt alegra ab rialles que no era
de soler e com perlave ab altra gent no mostrave tanta
claror de cara com ab los cathalans. Dit jorn de la sua
entrada axi com sopave molta gent es carregaven damunt
la taula e com los digueren que fessen loch
respos mossen Franci Dezpla dixaulos que encara no
creuen que lo Senyor Primogenit sia fora de Morella. E
axi continuants en rahons e les gents carregants tots temps digueren
al dit Senyor Senyor gran amor vos han verament cathalans. E
ell exequant hun poch los ulls casi gent
tocatslos en les robes adorte cathala. Tot aço
mossenyors esta axi en veritat. Lo present correu
partira vuy dissapte a VIII hores apres mig jorn. Ha esser
aqui en setze hores dich en XVI hores. Deu haber
trenta solidos dich XXX sous. E per
la present no he mes a dir sino supplicar vostres savieses me
vullan manar al qui plasent vos sera. Supplicant la Sancta
Trinitat continuament vos tinga en sa proteccio e
guarda. De Cambrils a VIII de març any Mil CCCC sexanta hu a VII
hores apres mig jorn.- Mossen Cruylles diu tirara dreta
via aqui que no sperara ningu. Partira dema de Tarragona. -
Mossenyors a tota vostra ordinacio e manaments prest Guillem de la
Bruna.
Als molt magnifichs e savis senyors los
consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt
magnifichs o savis senyors. Per altres nostres letres que per falta
de passatge son restades fins aci e ara van ab la
present vos scrivim larch de la detencio de la persona
del lllustrissimo Senyor don Charles Primogenit de
Arago e de Sicilia. Ara ab aquesta vos avisam com continuament
nostra empresa per la liberacio del dit lllustrissimo Primogenit
enviam gran nombre de gent de peu e de cavall ab molta artelleria per
fer la via de Morella on era encastellat. E essent ja lo
nostre exercit en cami e haut en sa ma e poder lo
castell e vila de Fraga que es en la intrada de Arago
ha plagut a nostre Senyor Deus que la Majestat del Senyor Rey
a XXV del mes passat dellibera tornar e metre en
libertat lo dit Senyor Primogenit per ma de la
Illustrissima Senyora Reyna la qual per aço envia
segons veureu en la copia de la letra que lo dit Senyor Primogenit
scrita tota de sa ma nos envia e va interclusa
ab la present e apres continuant son cami ab la Senyora
Reyna per venir en aquesta ciutat. Som certs esta nit dormira
en Terragona e prest lo haurem aci. E
perque siau participants en nostre goig e consolacio vos
avisam eus pregam ne façau laors e gracies a nostre
Senyor Deu en lo qual speram aço sera laor sua e
servici de la Majestat reyal e benifici e repos
no solament de aquest Principat mas encara de tots sos
regnes e terres. E sia senyors molt magnifichs e molt savis la
Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a VllI de
març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats
del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor
promptes.
sábado, 21 de noviembre de 2020
18 DE MARZO.
18 DE MARZO.
Ocupóse la sesión
de este día en la lectura de los capítulos que se habían de enviar
a la Senyora Reina, los cuales habían ordenado ocho personas que
junto con otras varias, fueron comisionadas al efecto. Además, se
leyó la carta que sigue.
Als molt reverend e magnifichs
mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs mossenyors. Vostra
letra he rebuda de data XIIII de març any present ab una laltra del
veguer ja lay he dada e le request prengue sa
informacio eus trameta trellat de la requesta la
qual diu que ja ha presa. Crech que laus trametra. Si ho fara
o no feume saber queus plaura hi faça car so
prest fer lo que manareu per be que no li vingue a ell ni a
son assesor que si haguesseu a memoria les respostes que fan a
mes requestes veurieu lo que dieu si passio ha
ab mi o ab ells. Com me dieu mi haja ab
moderacio per manera nom puxa esser dit mi port passio propria
de mon ofici nous ne
vindran clamors
verdaders com ho hagueren si hagues volgut creure la empenta
quem fahien instas se derrocas la casa levant
compte que puys lo instas nou calie tenir taula
sino a mi que sperava vostra reprehensio ni volgui complaure
al veguer qui digue que vostres reverencies e magnifiques
senyories manaven que totes requestes que me fessen obeis
be me parie fos raho que dels bens del qui ha trenchat
lo edicte se pagas lo correu quius porta ma
letra que crech hi deu esser primer que altres despeses.
Aço sia
remes a vostra ordinacio si manareu lo pach o sil
fare pagar dels bens del delat qui ha trenchat lo
edicte pus los dits oficials han tret lo
forment e civada de la casa del dit delat e sta per lur tort.
Scrita en Cervera a setze de març any de la nativitat de
nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. -
A vostra ordinacio e manament prompte Luis de Vilaplana
diputat local de Cervera.
El mismo día los señores
Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.
Al
honorable senyer en Johan Ferrer receptor de les entrades e exides
del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Delliberat havem que
sien donats al egregi senyor lo comte de Modica
trecents florins corrents. Per que us dehim e manam que
vista la present doneu e liureu al dit senyor comte los
dits trecents florins corrents cobrant apocha de aquells.
Dada en Barchinona a XVlll de març
any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
(.)
Al
molt reverend pare en Christ e senyor lo patriarcha de Alexandria
e administrador perpetuu del bisbat de la Seu Durgell.
Molt
reverend pare en Christ e senyor. Sobre los afers per los quals en
dies passats es stat e ha conferit ab la reverendissima paternitat
vostra lo magnifich mossen Hivany de Senmenat cavaller no
podent hi ell ara tornar trametem a la predita vostra reverendissima
paternitat lo magniflch mossen Bernat Margarit cavaller
donador de la present dels dits afers stesament informat segons vos
explicara. Placiaus reverendissim senyor donarli plena fe e creença
en quant per part nostra per lo dit mossen Bernat vos sera explicat
axi com si per nosaltres dit era e fer per obra en los dits
afers segons de la reverend paternitat vostra fermament se creu
la qual la Sancta Trinitat haja en sa proteccio e aquella
orden de nosaltres lo que li placia. Dada en Barchinona
a XVIII de març any
Mil CCCCLXI.- A. P. abat de Montserrat.- Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
a vostra honor apparellats.
A la molt alta e molt excellent
senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt
excellent senyora. Ab tot que per nosaltres ab gran vigilancia
e studi se enten sobre los afers occorrents expedients trobar
a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey
e de la Excellencia vostra pero per quant los dits afers son de tanta
importancia quanta la vostra Altesa veu e compren fins aci
encara no som als dits expedients reposadament pervenguts insistim e
donam obra a aquells continuament e assidua. Per tant molt alta e
molt excellent senyora quant mes humilment e devota podem supplicam
la Excellencia vostra li placia benignament e ab la humanitat
acustumada supportar havent per cert que los dits afers Deu migançant
se compondran a tota honor e servey de la predita
Majestat e de vostra lllustrissima Senyoria e de coses sues e
vostres car tal es nostra devocio proposit e voler. E speram
que nostre Senyor Deu ne sera director e axi devotament
Ion supplicam e que tinga vostra alta Senyoria
en sa proteccio e guarda. Molt alta e molt excellent Senyora
man nos la Excellencia vostra lo que de sa
merce sia. Scrita en Barchinona a XVIII de març any
Mil CCCCLXI. - De vostra molt alta e molt excellent Senyora
humiis vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment
se recomanen. - Los diputats del General e
consell representant lo Principat de Cathalunya.
viernes, 3 de enero de 2020
De la manera de dar racions.
De la manera de dar racions.
E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal als menjants aministradores orde degut observador havem disposat: molt mes necessari esser jutjam que quant que quant les dites viandes als nostres domestichs per racions e majorment en host on los princeps majors despeses no poden esquivar que en destribuir e divisir aquelles temprança e mesura molt mes lavors es necessari sia observada. Perque ordenam que con a nos se convendra ostejar on no es custum los nostres domestichs devant nos menjar o per cami anant on per defalliment dalberchs los nostres domestichs menjar nos nons poden bonament acompanyar o en cas que per necessitat o volenterosament nos volents ordenar que devant nos no mengen: en aquell cas ordenam quel escriva nostre de racio lus do racio en aquesta manera ço es lo cafiz de forment a mesura de Valencia a cent vint persones lo dia del qual a cascuna persona vendra trenta unces de pa cuyt e el cafiz de la civada a la dita mesura a setze besties lo dia e vendra per bestia tres almuts e lo quarter del vin a mesura de Valencia en que ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia e un molto a divuit persones lo dia: vaques porchs carn salada gallines cabrits e peix e totes altres coses a consciencia e a bon arbitre del escriva de racio comanam e la sua consciencia daço carregam.
sábado, 28 de diciembre de 2019
Dels Homens de la escuderia.
Dels Homens de la escuderia.
Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son tractats e pensats davant totes altres coses curosament e encara que a pensar los cavalls a cascun
sengles macips sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per nostre arbitre elegidors al offici dels quals se pertanga pensar dels cavayls nostres e de les altres besties a nostre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades axi que a hores
degudes guardan la qualitat del temps sien nedejades: ço es que en temps del estiu per lo mati encontinent que el lum del dia esclarira per gardar aquelles descalfament les estrijolen e nedegen et
con lo sol comensara los seus rays per terra escampar aquelles al aygua ab les mantes cubertes menen a espau guardants aquelles de correr e malmenar. En temps pero del yvern quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties damunt dites aquesta manera no es servadora: car ço quel un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch seran lavors que aço bonament fer se pusca aquelles en loch appartat
al sol rayant estrijolaran e espolsaran cor en aquest temps la calor del sol es gran plaer e recreacio a totes les coses: e quant lo sol sera passat de mig dia avant en la manera damunt dita los dits nostres cavalls e
besties menaran abeurar: e tornants a son pas ans del entrament del estable ab manils o altres draps a aço covinents los braces e cames de les dites besties sien tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells ronya o malanança alcuna no sen pogues engenrar: e civada a aquelles hauda primerament sobre aço certificacio del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quantitat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment ministraran: e en tal manera en les dites coses diligents se mostren quels cavalls e les altres besties nostres damunt dites en les necessaries coses dells alcun deffalliment no hagen. Volem encara e ordonam quels dits macips o dos almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinentea
hi haura o almenys con pus poran prop de aquell per tal que si alcuna de les dites besties de nits sesdevenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem encara quels dits macips als nostres cavallerices
apres los majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e homenatge facen al mayordom segons la forma del offici dells inserta. E totes aquestes coses volem encara esser fetes per los macips logadors
en nostres estables a servir deputats.
martes, 17 de noviembre de 2020
6 DE MARZO.
6 DE MARZO.
De acuerdo con los
concelleres y consejo de Ciento de la ciudad de Barcelona, se
resolvió enviar a la reina una embajada, con el objeto que expresan
la credencial y las instrucciones que aqui se trasladan; y luego se
dio cuenta de los demás papeles que siguen:
Molt alta e
molt excellent Senyora.
Sobre alguns afers concernents servici
de nostre Senyor Deu servey e honor del Senyor Rey e de la
Excellencia vostra e benefici e repos de la cosa publica de aquest
Principat e dels altres regnes e dominis de la real corona son per
nosaltres tramesos a la excelencia vostra los magnifichs mossen
Nicholau Pujades ardiacha de la Mar mossen Arnau de Vilademany e de
Blanes En Francesch del Bosch ciutada e sindich de la ciutat de Leyda
stesament informats de algunes coses que a vostra dita Excellencia
explicaran.
A la qual humilment supplicam los placia donar fe e
creença en tot quant per part explicaran axi com si per nosaltres
dit era. La Sancta Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga
en proteccio sua vostra Illustrissima senyoria. La qual a nosaltres
man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a VI de març
del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils vassalls e
subdits qui en gracia e merce de aquella humilment re (se)
recomanen. - Los diputats del General e consell del Principat de
Cathalunya congregat en Barchinona.
Instruccions dels molt
reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats e consell en
virtut de la comissio de la cort elegit lo Principat de Cathalunya
representants fetes e donades als magnifichs micer Nicholau Pujades
ardiacha de la mar e canonge de Barchinona mossen Arnau de Vilademany
e de Blanes cavaller e En Francesch del Bosch sindich de la ciutat de
Leyda embaxadors per lo dit Principat a la lllustrissima e molt
excellent senyora la Senyora Reyna tramesos.
Primerament los dits
tres embaxadors ab aquella mayor cuyta que poran
ensemps ab los embaxadors per la ciutat de
Barchinona elegits faran llur via e cami vers la
lllustrissima Senyora Reyna la qual ab lo Senyor
Primogenit ve de Morella per lo cami e via de Tortosa. E faran
tot lo possible en tal forma arreglar lo temps que prop
Vilafrancha o en tal part façen la exposicio de les
coses dejusscrites per manera que la dita Senyora elegis
en Vilafrancha romandre o aturar. E en aquell loch
o temps que pus acomodadament poran en tal forma e
manera que nos puixa haver suspicio que
comunicat hajen ab lo lllustre Senyor Primogenit. Los
dits embaxadors se presentaran a la dita lllustrissima
Senyora Reyna apart o separada del dit Senyor Primogenit si
axi trobaran la sua Excellencia sino en
presencia del dit Senyor Primogenit e de tots los qui
si trobaran segons la facultat se los oferra
faran la exposicio seguent a la Altesa de la dita Senyora.
Ço es
feta reverencia besada la ma e donada la letra de creença a la dita
Senyora de continent sens divertir a altres actes explicaran a la sua
Excellencia com sentida per lo dit Principat la venguda del Illustre
Senyor Primogenit han grandissima alegria per aquella e regracien a
Deus omnipotent a qui talment ha plagut ordonar que la liberacio del
Illustre Primogenit efectualment seguesque ab complit benefici e
repos del dit Principat e encara regracie a la sua Excellencia qui lo
dit Primogenit ha menat e restituhit en Cathalunya e es stada lo
mitga de la tal divina ordinacio.
E mes li diran com per gran
servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e de la sua Excellencia
e per donar complidament perfeccio a la liberacio del dit lllustre
Primogenit e per repos e benavenir de la cosa publica es vist al dit
Principat la dita lllustrissima Senyora deure plaure ordonar e esser
contenta que lo dit Senyor Primogenit venga en la ciutat de
Barchinona sens la sua Altesa e alguna altra companyera la qual fos
vist o en manera alguna dir se pogues lo dit Senyor Primogenit
no esser constituit en plenissima libertad. E per tant
supplicaran a la sua Excellencia placia abstenir de entrar en la dita
ciutat e fer romandre los qui en sa companyia venen.
E si la dita
Senyora plaura esser tantost contenta pora restar a Vilafrancha o en
aquell loch que millor elegis ab los qui venen del consell del Senyor
Rey. Hon per ventura la sua Altesa mostras no contentarse com es dit
ordenar lo sobre dit los dits embaxadors ab aquella reverencia e
pertinencia que mereix deduhiran a la dita Senyora les causes e
motius urgents per los quals lo dit Principat es mogut en fer dita
supplicacio dels quals es feta larga informacio als dits embaxadors e
veura la dita lllustrissima Senyora quant lo dit Principat zela lo
honor e servey de la dita Majestat e de la sua Excellencia. E per
tant la supplicaran esser contenta ordonar com dit es car en altre
loch donar seria desservey de la dita Majestat e de la sua Altesa e
perillos de dans e inconvenients al Principat de Cathalunya los quals
desservey e perills cessaran plahent a la sua Senyoria com dit es
abstenirse de entrar en la dita ciutat. E axi ab afecte faran e
procuraran los dits embaxadors placia a la dita Senyoria abstenir e
encara provehir que los del consell del Senyor Rey contra los quals
es lo proces del sometent se abstenguen entrar en la dita
ciutat.
O si en presencia del Senyor Primogenit se hauran explicar les
sobre dites coses besada la ma a la dita Senyora la besaran al dit
Senyor Primogenit e feta en totas maneras la conclusio
sobredita faran companyia al Senyor Primogenit e dell nos partiran
nel permetran en altra part anar sino venir en la ciutat de
Barchinona.
Datum Barchinone VI° marcii
anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - A. P.
abat de Montserrat.
Als reverend e venerables pares en Christ
nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna
e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de
Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ
nobles magnifichs amats e feels nostres. Ara pus derrerament de
Morella vos havem scrit e certificat per nostres letres de la causa
de nostra venguda alli e de la exequucio de aquella ço es que haviem
tret del castell la persona del lllustre Princep nostre molt car e
molt amat fill ensemps ab lo qual enteniem a partir pera aqueixa
ciutat. E axi deduhintho en exequucio per la present vos certificam
com en lo dia de ayr partim de Morella ensemps ab lo dit
lllustre Princep e venguem a Trayguera e vuy som partits
de alli e entrats en la present ciutat ahon vehent lo
dit lllustre Princep un poch ujat e que continuar cami sens
entrevall no li fos fatiga perque repos hun poch havem
delliberat restar e reposar aci dema tot dia. E lo divendres
subseguent Deus mediant partrem de aci e per nostres jornades
continuarem lo cami sens detenir dreta via pera aqueixa
ciutat. E axi per vostra consolacio havem delliberat fervos la
present. Data en Tortosa a lIll de març del any Mil CCCCLXI. - La
Reyna. - Serena secretarius.
Als reverendissimos pares en
Christ venerables egregis nobles magnifichs ben amats e verdaders
amichs nostres los deputats del Principat de Cathalunya e altres
congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra
liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e
primogenit.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis
nobles magnifichs e verdaders amichs nostres. Per major augment de
vostra consolacio vos significam com huy ensemps ab la
lllstrissima e molt virtuosa senyora la Senyora Reyna nostra
carisima mare e ab total nostra libertat ya hora
tarda som entrats en aquesta vila de Trahiguera de hon Deu
volent dema partirem e irem a dormir a Tortosa e de alli
successivament continuarem nostre cami ensemps ab la dita Senyora
fins aqui siam junts perque ab compliment de vostres bons e
leals desigs hajau lo perque tant haveu treballat e de
nos visiblament comprengau quant som desijosos
retribuirvos sino la que devem saltem la que porem condigna
satisfaccio. Som per gracia de nostre Senyor en bona valitut e
disposicio de nostra persona de la qual desijam fruir
vosaltres e tot aqueix Principat. Dada en Trahiguera a tres dies de
març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius.
Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles
magnifichs ben amats e verdaders amichs nostres los
diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat
de Barchinona per entendre en nostra libertat per la
instauracio de les libertats.
Lo Princep e
Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ
venerables egregis nobles magnifichs be amats e verdaders
amichs nostres. Hir passat scrivim de Trayguera
significantsvos nostra juncta alli e com deviem continuar
nostre cami per esser en aqueixa ciutat de nos tant desijada.
La causa de la present es sols per fervos certs com huy
som entrats en aquesta ciutat de Tortosa hon som stats reebuts
ab molta expectacio e gloria. Gracies sien fetes de tot a Deu
omnipotent. Dema la Senyora Reyna e nos reposarem aci e
apres continuarem nostre cami fins mijançant la gracia
divina siam aqui nos ab la dita Senyora. Dada en la
ciutat de Tortosa a quatre dies de març Mil CCCC sexanta hu. -
Charles. - R. Vitalis prothonotarius.
Al egregio caro e bien
amado mio el conde de Modica.
Conde caro e bien amado mio. Recebi
vuestra letra con Semenat agora en ste punto. Por vuestro
plazer e de don Johan Dixer vuestro sobrino vos certifico so en mi
pura libertat hi cras la Senyora Reyna e yo
himos a Trahiguera e lotro dia a Tortosa. Rogo
vos que las novidades cessen que todo ira bien con la
de nostre Senyor. De priça en Morella a dos de marzo.
Don Johan Dixer haja la presente por suya. - El Principe
qui vuestro bien desea Carles.
Als molt
reverends nobles e magnifichs senyors los diputats vintesetena
e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de
Barchinona.
Molt reverends nobles e magnifichs senyors. En cars
que fins aci de diverses e moltes letres queus havem fetes no
hajam cobrat resposta considerat quant va en aquests afers havem
delliberat fervos la present avisant vostres reverencies providencies
e magnificencies com apres que de Morella ultimament vos
haguem scrit la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Princep ir
vengueren a dormir a Trayguera e huy a posta de sol volentse
fer nit ab una gran e bona recepcio son entrats en aquesta ciutat hon
la dita Senyora a instancia e peticio del dit lllustrissimo Senyor
dient ques sentia algun tant cançat ba
delliberat aturar aci dema tot lo dia. Divendres
plahent a Deu partrem prosseguint nostre bon viatge. Crech sera la
dinada e dormir al Perello o al Spitalet si alli e a Miramar
nos porem aleujar e sino sera de necessitat aturar en
lo dit loch del Perello e a nostres jornades
prosseguirem nostre cami e tota vegada serem sollicits en avisarvos
en cas com dessus es dit de vostres reverencies providencies e
magnificencies no hajam cobrat resposta alguna les quals poden
ordenar lo quels placia. En Tortosa a IIII de març any Mil CCCCLXI.
- A tota vostra ordinacio prests lo Mestre de Muntesa.
Senyors
la present no ha pogut sotscriure lo Visrey per esserse
mes a dormir. Prech les reverencies providencies e
magnificencies vostres la hajan per sua manu propria
ut in litteris.
Als molt reverents magnifichs e honorables
mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverents e magnifichs e honorables senyors.
Acabant de scriure la letra que va ab la present trames han per
mi los pahers de aquesta ciutat los quals he trobat en consell e
hanme dit com han nova certa de les plegues que lo Senyor Rey fa. E
com certament dissapte primer vinent totes les gents se deuen aplegar
o deuen esser en un loch prop Muntço del qual ells vos
scriuen dien encara que lo Senyor Rey deu esser alli e que deu venir
sobre aquesta ciutat e sobre Fraga pero ells crehen que pus
tost aci. E si Is nova es vera segons ells la
han per vera qui dihen que ho saben cert jo crech que pus
tost vendra sobre Fraga perque ha mes raho e susara
ne fet correu al capita avisantlo e fahentli
record que seria bo fahes tirar lenya a quantes besties ha en
Fraga per provisio de la vila e que pens si seria expedient
trametra per la gent de Tortosa qui alla no fa res quels
fassa venir passant per aci per Leyda e jo dema
provehire ans que men pertesque pera Fraga en
ferhi portar farina civada e palla almenys que hajam forniment pera
XV dies e encara que ans que pertescha per lo
mati no puscha dar compliment. Lo Senyer
En Pi resta aci qui dara compliment al
que restara a fer car fins aci be hi ha retut
son deute yatzia mossenyors que yo haje
letra vostra de no despendre res en monicio de Fraga
pero semblem que aquest fet no dege esser compres en
vostra letra ates lo gran dan perill e carrech ques poria
seguir per no provehir e aço he volgut fer de consell dels
pahers de la present ciutat e si axi es senyors que lo Senyor Rey
hage delliberat de emprarse de tot Arago en una
jornada serie expedient tenir preparades les osts de Cathalunya per
resistir als aragonesos sins volien ultrajar. Bem part
fort cosa que essent la Senyora Reyna en Cathalunya
aquests assaigs se fassen pero possible es que restituit lo
Senyor Princep dins Cathalunya ella sen torn tantost.
Jo he sabut per homens poch parcials al Rey qui
dreta via venen de Saragoça que lo dit Senyor vuy en die te
alli sobre CCL rocins e ha be manera de fer be compliment a D gent de
peu encara que no la puga fer tal com la nostra pur ab
aquestes ampres generals e particulars e ab las
junctes major nombre de gent pot fer que no la nostra dich
de la soldejada que si a ampres se ha venir be serem a un
dells Xllll. Ell crech se coneix sobergaria en la gent
de cavall e pus lo terreny es pla crech li sembla que
neguna desaventatge de gent de peu se dega a comparar
al avantatge de gent de cavall. Placia a Deu que li meta
en cor e voler be tractarnos com a vassalls puys nosaltres lo
volem tenir com a Rey e Senyor. De aquestes noves mossenyors
jo noy sce pus sino les conjectures e sospites
que per altres letres vos he scrites e ço que ara dich dich sol per
dit dels dits peyers (pahers, paheres) de Leyda
qui dien ne son mes que certs com dit vos he. Si de
aqui vostres reverencies e honorables savieses coneixen que aquest
fet se hage gens emburlar vos certifich que aquesta gent de
peu desige molt una cinquantena de spingardes e polvora de
spingarda de que son aci molt freturos e encara en
lo camp hauria mester qualque bon bombarder e qualque
perell de serpentines que fossen bones ques poguessen prest
gornir e desgornir dels ceps a fi que fossen pus
adornes de aportar. Lo present correu fas
sols per aquesta nova instat per los pahers de aquesta ciutat
e per la nova quem semble ho meresque be fer lan
pagar vostres reverencies e honorables saviesas segons que
servira. Aci ha molt mal forniment de correus e de besties.
Seria bo ferna hun mot an Alicsen.
Feta en Leyda a XI hores ans de mija nit dijous
a V de març any Mil CCCCLXI.
Don Johan Dixer a nit passada es
passat per aci la via de Tarregona per exir al
encontre al Primogenit la via de Tarragona.
Lo Senyor
Rey ha fet cridar lo acordament seu a Çaragoça pero lo
sou nos pague per gran diferencia que ha ab
los de la cort car la cort qui era en Fraga ses
mudada a Çaragoça e alli es stat dat poder larch
e bastant a deu persones per provehir lo fet de la present guerra.
Los LXXIl de la cort elets en Fraga dien que nos
pot fer que en ells tota la cort e que la cort no pot fer eleccio de
persones algunes per altres actes. EsIos dit que
fahessen ells LXXIl ço que los X devien fer e
que donen al Rey aquells diners que li debien dar
car sobre aço es tota la questio. Dien molts dels
LXXIl que pus la cort ses fiada en ells volien primer consultar tots
sos principals e axi la cosa sta emburlada. Crech aço
sols baste per dar prou torb al dit Senyor Rey en la
sobredita empresa. - Lo quim recoman en gracia e
merce de vostres reverencies e honorables saviesas Johan
Ferrer.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell
en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt
reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. La present
sera per avisar vostres reverencies nobleses e magnificencies com
susara dada de la present tenint consell ajustat
son stats a mi los jurats prohomens e sindichs
de aquesta vila los quals han supplicat e request en scrits a mossen
lo veguer e a mi segons en lo translat de aquells lo qual dins la
present interclus veure poreu les quals supplicacio e requesta
a nosaltres feta los son stats demenats aquells tres jorns
qui per semblants actes esser demanat es stilat e acustumat
requerintlos que durant aquells carta alguna no
concloguessen fahent delliberacio en mon consell
de les dites coses per correu volant fosseu avisats perque placiaus
spatxadament trametrai la resposta fahent la present.
Son attesos quatre o cinch gentils homens del
Senyor Primogenit quim han dit a bocha com le
Senyor Rey requer convoca e acorda quanta
gent darmes pot axi de peu com de cavall axi
dins la ciutat de Çaragoça com per tot lo regne de Arago e
com ja ans dels dits homens per publica fama se digues
en aquesta vila stava en delliberar de trametre sploradors
a la dita ciutat es stat dit com derrerament per vosaltres es stat
scrit an Johan Ferrer que res no bestregues per tals actes e
axi placiaus volerhi provehir. E ab tant la Trinitat Sancta vos tinga
en sa proteccio e guarda. De Fraga a V de març any Mil
CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera comte
de Modica.
Huy he respost a la embaxada de la ciutat
de Çaragoça juxta la forma e orde ab vostres letres per vosaltres a
mi donats. Perque siaus avis.
Per causa de la
detencion del Illustre Senyor Princep fillo del Serenissimo Senyor
Rey nuestro Senyor vos muy egregio Senyor comte de Modica capitan
general del exercito e armada del Principado de Cathalunya et vos muy
magnifico mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de la
ciudat de Barchinona pretendeys haver entrado en el regno de
Aragon e demandando passatge a la villa de Fraga haveys
entrado en aquella e occupado el castillo e aquella con el dito
castillo teneys e guardays ocho dias e mas ha passados coentra
voluntat del Senyor Rey e contra los privilegios e libertades del
regno de Aragon e en gran danyo e prejudicio de la dicha
villa. E por quanto a vos Senyor capitan e regent la dita vegueria e
a vuestro consello e exercito assi por letras patentes como en
otra manera sea notorio e manifesto el dicho lllustre Senyor Princep
no seyer detenido ante seyer liberado de la dicha detencion e estar
en su plena libera e francha libertat e facultat de fazer de si lo
que quiere e faze su via a la dicha ciudat de Barchinona e hoy jueves
que se conta cinco del present mes de março del anyo Mil CCCCLXI el
dito illustre Senyor Princep seyer en el dito Principado de
Cathalunya et por consiguent et alias vos dichos Senyores capitan e
regent la vegueria con el dito exercito e armada no dever aturar
ni star en la dicha villa de Fraga ni detener el castiello de
aquella. Por tanto Johan Vallsiguer sindico e procurador de
los justicia jurados concello e universidat de la dicha
villa de Fraga supplica e requiere a vos dichos Senyores capitan e
regent la dita vegueria e a los de vuestro consello e a todos
aquellos a qui las cosas suso ditas e infra scriptas toquan e toquar
pueden que de continent e sin dilacion alguna relexedes la
dita villa e castiello liberos e expeditos a servicio del Senyor Rey
de quien son e vos vayades de aquellos e con todo vuestro exercito e
armada vos tornedes al dito Principado de Cathalunya sin fazer danyo
ni perjudicio a la dicha villa e habitadores de aquella e pagando e
satisfaziendo las vitualles e otras cosas a que soes
tenidos segunt que por actos publicos et alias lo haveys
ofrecido. En otra manera el dito sindico e procurador con aquella
debida reverencia que conviene protiesta contra vos e cade uno
de vos del crebamiento de las libertades fueros e privilegios
del dicho regno de Arago expensas damnatges e
interesses e de toto su dreyto plenario e de todas e cade
unas otras cosas de las quales los ditos sus principales puedan e
devan requerir e protestar requiriendo a vos Arnau Carni
notario desto seyer fetcha carta publica.
Sig+num mei Arnaldi Carni notarii publici et habitatoris
ville Frage Regiaque auctoritate generalis per totam
terram et dominacionem lllustrissimi domini Regis Aragonum qui
hujusmodi copiam a suo originali requisicionis cedula per me recepta
et testificata mea propria manu extraxi et cum eadem bene veridice
fideliter et prout melius potui comprobavi et ut fides plenaria ab
omnibus impendatur hic meum solitum ut supra pono signum.
Al
honorable senyer En Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable
senyer. Algunes vostres letres havem reebudes e responentvos a
diverses coses en aquelles contengudes vos dehim primerament en lo
fet del desorde quens significau es en lo exercit de fersi furts e
altres coses desordenades a nosaltres es cosa molt greu e desijam e
volem que tals coses sien reprimides e castigades. E per aço scrivim
al capita. Vos feuli lo que possible vos sia pera tals scandels
obviar. E si sabut sera per qui tals coses fetes seran parnos
que en lo soccorriment e emprestança que fareu per XV jorns per la
qual vos havem tramesos diners queus aturasseu de les persones de peu
quis mostre aço haver fet tant del sou quant sia la stima o valor
del furt que fet hauran. Aço sia remes a vos que fassats segons
sostinga la possibilitat. De les provisions del camp vos pregam que
hajau molta cura e per ço vos agrahim molt que vos siau romas en
Fraga car som certs quey feu gran benefici e fruyt. E com dehiu que
no gosau fer provisio sino de dia en dia crehent per les noves que
havem de la liberacio del Senyor Primogenit que aço no puixa ne dega
durar vos dehim que es veritat la dita liberacio esser en cert car
sabem la Senyora Reyna ab lo dit Senyor Primogenit entraren dimecres
proppassat en Tortosa pero per quant se ha de moltes coses a tractar
no es encara delliberat lo dit exercit partir de Fraga fins vejam
algun bon assossech dels afers. E per ço encara que façats
provisio per XII o XV jorns nons es vist que si puixa perdre res del
fet de les armes quens dehiu si les tornareu o jaquireu a
Leyda. Segons la disposicio del temps que occorrera sereu avisat en
lo pagament dels homens darmes quius porten albarans nostres.
Sobreceeu fins per nosaltres vos sia scrit. En lo soccorriment
que ara fareu a la gent de peu deveu pendre mostra de aquella. Jaus
havem scrit no donasseu res als capitans. E scriviunos qui son los
capitans qui no han gents de llurs capitanies e quants son capitans e
capitanies que han compliment. Del home a qui haurieu a comanar
carrech de despendre en lo exercit si partieu feune axi com a vos
sera ben vist. Del fet del capita que faça res per si nos par
desorde car tots los actes deuen procehir de manament del veguer e
tals son les instruccions e manament que lo dit capita te e axi lin
scrivim stretament. Molt vos encarregam scrivau a Çaragoça
ab les gents que hi teniu sapien e senten que fa lo Senyor Rey
e sis diu dega venir en Cathalunya e de altres
circunstancies e de totes noves que si diguen e siam de
aquellas certificats. E provehiu que lo exercit stiga
axi be en orde e ab ses bones guaytes e scoltes e tant attent com
fins aci haje fet e encara mes car per alguns ayres que hom
sent es vist necessari axi star. Dada en Barchinona a VI de març any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Teniu spies continuament
en Çaragoça quius avisen de tots los afers del Senyor Rey e
pagau be les dites spies axi aquestes com les altres que hajen
treballat per aquest fet.
- Los deputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Al
molt noble e molt magnifich baro lo vezcomte de Rochaberti capita de
la gent de peu del exercit de Cathalunya.
Molt noble e molt
magnifich senyor. Fins aci la senyora vostra muller no es attesa.
Quant que vinga sera haguda per recomada en sa justicia com scrit vos
havem. Del soccorriment de la gent de peu de que nos haveu scrit
nosaltres havem scrit provehit los sia fet soccorriment per XV jorns
e tramesa aqui la quantitat an Johan Ferrer. Vos Senyor mostrau
haverlos en bona recomendacio e feu lo degut per haver cura de les
coses que haveu carrech. Del Senyor Primogenit havem nova en cert que
dimecres passat intra ab la Senyora Reyna en Tortosa el haurem aci
prestament. Apres se entendra en algunes coses necessaries per lo
benefici e repos de la terra. Lo exercit no partira encara de aqui
fins altrament scrit vos sia. En lo mig es necessari
les gents del exercit stiguen axi preparades e attentes com lo primer
dia. E de aço vos encarre-gam que ab molta diligencia hi vullau
attendre. La Sancta Trinitat vos tinga molt noble e molt magnifich
baro en guarda sua. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en
Barchinona a VI de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de
Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en
virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor
promptes.
Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de
Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi e strenuu
baro. Per relacio de moltes persones qui vendrien de aqueix exercit e
en altra manera havem compres que per les gents del dit exercit se
farien furts e altres coses desordenades la qual cosa es a nosaltres
molt enujosa de hoir car redunde en carrech e infamia del Principat.
Perqueus pregam e requirim vullau girar la cara en fer sobre aço
deguda provisio ço es que façats ab diligencia inquirir dels
dits furts e aquells per lo veguer a instancia vostra sien ben
castigats e reprimits en manera que cesse tal inconvenient e scandel
e de fervos venir los caps de cinquantenes e desenganarlos que
pagaran de bens llurs los furts e dans ques faran per gents de llurs
capitanies. E sobre aço vos trametem una crida ordenada la qual
volem se fassa per manament e part del dit veguer e per
instancia vostra e en tal manera e sots tal orde volem se fassen
tots los actes en lo exercit ço es per manament del veguer e a
instancia vostra e no en altra manera com altrament nos poden nes
deuen fer juxta forma del proces del so metent. E aço Senyor
nos diu en derogacio vostra mas per quant lorde del dit proces ha
esser tal e lo contrari serie gran error e exir dels termens
del proces. E per ço Senyor deuen entendre a les instruccions a vos
donades les quals axi son posades e aquelles vos placia servar e
tenir segons haveu promes e jurat car lo contrari tollerar nos
poria. Perque vos hi placia be attendre. Del Senyor Primogenit
havem bona nova e en cert que dimecres passat la Senyora Reyna e ell
ensemps entraren en Tortosa. Prestament haurem aci lo
dit Senyor Primogenit e apres de dia en dia entendrem en les coses
que convinga per lo benefici de la terra. En lo mig Senyor e
tota hora vos ab lo exercit stau aqui segons scrit vos havem. E
provehiu que lo exercit stiga axi preparat e attent com fins aci haja
fet e mils si millor se pot fer car per alguns ayres que hom ha es
vist esser axi necessari feu exir algunes vegades la gent en
camp que tant be stan ociosos e cavalcar la gent de cavall e feulos
scriure e trametre aci treslat de la nomina. De la venguda del
magnifich don Johan Dixer nos plau be per quant sera util conferir ab
ell de algunes coses. A alguna altra persona de peu ne de cavall no
sie donada licencia e si sens aquella partra algu scriviunosne
per fersi la provisio deguda. Vengut don Johan e conferit
ab ell vos scriurem de totes coses segons la occorrencia del temps.
Ab la present vos trametem la resposta que volem sia feta a la
requesta que per part del sindich de Arago vos es presentada.
En totes Ies altres coses sguardants la honor del Principat
vos placia fer segons de vostra senyoria se fia. De noves que
sapiau del Senyor Rey e del regne de Arago vos placia certificarnos.
Ab tant la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor en custodia
sua. Dada en Barchinona a VI de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat
de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en
virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor
promptes.
Ara hojats tot hom generalment de part del
molt honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la
vegueria de Barchinona de Agualada e de Valles
de Moya e de Moyanes a instancia e requesta del molt
egregi comte de Modica capita general del exercit del Principat de
Cathalunya assistent al dit honorable regent la dita vegueria en la
prossequucio del proces de so metent mes per la recuperacio e
liberacio de la persona del Illustre Senyor don Charles primogenit de
Arago e de Sicilia et cetera observancia de les libertats de la
patria benefici tranquillitat e repos de la cosa publica del dit
Principat que no sia algu del dit exercit tant temerari que gos o
presumescha furtar ne dampnejar alguns del regne de Arago o
Principat demunt dit en persones ni en bens ans paguen e satisfaçen
tot quant de aquells hauran necessari. E si lo contrari sera fet los
contrafahents muyren sens merçe alguna.
E los caps de cinquanta de aquells qui contrafaran de llurs propris
bens sien tenguts smenar tot lo dampnatge fet sens merce alguna.
Responent lo dit regent la vegueria de Barchinona e lo dit
capita al dit honorable regent assistent a la pretesa requesta per lo
dit Johan assert sindich feta la qual comença Per causa de la
detencion et cetera. (Est supra in quinto foleo inserta.) Dien que si
lo dit assert requirent atten a la requisicio a sos principals eo
intimacio per lo dit regent feta la qual començe Jatsia et cetera a
la qual se refer lo so metent eo proces per causa de aquell
iniciat per occasio de la detencio feta de la persona del
lllustrissimo Primogenit no solament es stat per la liberacio del dit
Serenissimo Primogenit mas encara per haver los qui han tractat e
malament aconsellat seduhint la Majestat del Senyor Rey per fer la
dita detencio. E encara los dits mals consellants han comesos altres
gravissimos delictes en
gran dan de la reyal
corona e de tots sos regnes e terres los quals delictes
han comesos en lo Principat de Cathalunya P per conseguent et
alias jatsie la dita liberacio del dit lllustrissimo Primogenit se
diga esser feta empero lo dit proces e so metent no ha son
degut compliment lo qual proces no es stat ni es fet ni la exequucio
de aquell en prejudici dels furs e libertats dels
regnes de Arago ne lo star en la dita vila de Fraga e dit
castell es a efecte de perjudicar en res la Majestat reyal e
libertats o furs del dit regne ans es
per poder
obviar a qualsevol turbadors o qui empatxament donar volrien a la
exequucio del dit proces de so metent per virtut del qual
proces es acustumat entrar en lo regne de Arago
e per conseguent deneguades totes e sengles coses en la dita
asserta requesta contengudes. Los dits regent la vegueria e capita
assistencia com dit es fahent donen la present requirint sie
continuada al peu de la dita asserta requesta per vos notari et
cetera.
