Mostrando las entradas para la consulta fassen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fassen ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de marzo de 2021

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS


DELS
CAPITOLS


DE
LAS NOVELLES


ORDINACIONS
VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.


NOS
ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de
Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de
Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña,
é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de
Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de
Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que
los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos,
per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat
vn Capitol del tenor seguent.


I.


Item,
com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó
Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de
torments, de que se esdeué: que los delats per por
dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é
son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als
Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo
present Regne
no sia turmentat sens iudicis, de turments. E
aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre -
salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens
) dels
Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser
fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo
Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure
fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho,
é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets
manaments.


Com
donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne
benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits
Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é
Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al
benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol
contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell,
aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna
nostre 
molt
cara,
y molt amada muller; e Lloctinent General é
aqlla amonestam,
als empero, é faels nostres
Consellers,
lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son
Llochtinent; Procurador Real,
Balles, o Vaguers, é
tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o
a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de
nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam
sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio
nostre:
e pena de tres mil
florins de or de Arago, de ells e de quiscu
de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce
hauedors;
e a nostres
cofrens applicadors. que de aci auant,
no
gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen
primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien
demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen
entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant
se volra
turmentar algu. E per res
noy fassen lo contrari, si
desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab
la pena demuntdita,
ans tinguen, é complescan totes, e
sengles coses en les presents contengudes.
Decernits esser
nulla, 
de
ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari
era
attentat. E
tollens encare a mayor cautela, a la
dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de
fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les
presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de
Iuñy
Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros
textos la fecha, dat, data, datta, es 1439
.)


Nos
Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits
&c.


A
la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade
Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot
creximent de honor, al amats é faels Nostres lo
Gouernador del Regne de Mallorca
, é son Lloctinent, Procurador
Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols 
officials
nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors
saluts
y dilections: en los capitols, que los
faels
nostres en Barenguer Vniz, e Francesch
Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e
Regne de Mallorca,
nos han presentats, ha vn
Capitol del tenor seguent.


Item
com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia
llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar
dins lo present Regne: que placia als dits Honorables
Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia
de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits
Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.


E
com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment
supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes:
benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e
rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo
dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor
de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre
intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é
quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia
certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio
nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de
vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari,
sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens
aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre
les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é
obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é
demanades no fahent per res, ni permatent sia
fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é
indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat
en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la
Natiuitat del Señor 1439.


REX
ALFONSVS.
In communi iiij.


ALFONSO,
per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt
dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre
molt chara, é molt amada muller, é lloctinent
General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels
Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son
Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é
sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs
Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En
los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é
Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor
seguent.


Item
per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá
per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora,
Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla
de Mallorca
inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó
sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells
fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de
Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits
Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa
merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo
cars
demuntdit ningun salari, ni missio per la raho
demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son
(sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o
remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt,
é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien
iutjats, segons que per iusticia será atrobat;
seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.


E
com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat
que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos :
volguessem
) benignament atorgar. Nos vehens aço
esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch
segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las
presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre
intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials
demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y
manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre,
e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de
vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors,
é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol
segons es demanat obseruen, tenguen, é executen;
obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam
sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo
contrari
, a mayor cautela, e decernens, esser
nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e
quiscu de vosaltres sera fet en contrari.


In
communi iiij.


ALFNSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs
demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt
chara, e molt amada muller; e Lloctinent General;
prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, &
faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de
Mallorca
, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é
altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis
pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e
dilectio. en los Capitols que los faels nostres en
Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors
a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats
dos Capitols del tenor seguent.


Item
com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los
Corredors, é de altre part, sien estades impetrades,
de 
la
Señora Reyna prouisions
contenens diuerses bones Ordinacions:
las quals prouisions lo dit Gouernador é son
Lloctinent no
ha volgudes admetre; causant opposicions de
alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar
lo molt alt
Señor Rey
, per sa gracia, é merçe, com poch
valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren
admeses: manar que
las ditas Ordinacions, Francheses, é
Prouisions
sien admeses: e encara aquelles, que ara si
obtendran
. (obtendrá)

E aço sots
incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit
Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites
penas
, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al
Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia
remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é
derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de
aquells.


Item
com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als
Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican
lo dit molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons
de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als
Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.


IAT
sia
(jatsia):
demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits
Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat
al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres,
en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio,
asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser
remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons
demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados,
nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles
coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen
atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é
considerades aquellas esser molt expedients vtils,
necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que
hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab
tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna,
nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits;
expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots
incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de
sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo
contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens
applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits
Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en
aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa
sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de
vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço
seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits
Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem
qne axis fasse. E si aço recusaran fer
(lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio:
vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no
puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres
manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de
la Natiuitat del Señor 1439.



V.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats
per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item;
com per los molt Illustres Reys passats, sien estades
atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é
llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament
Regnant, sien estades las dites Francheses
confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son
violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres
passats Reys; sia estade atorgade al present
Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los
officials Reals del present Regne, faran quantraforma de
Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor,
Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors
ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen
del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las
coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó
prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per
reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals
continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit
Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells,
moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit
Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables
Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e
merçe, confirmant la dita
Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será,
que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son
Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit
Concell; mas los altres officials reals ab llurs
Assessors del dit


Regne,
conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo
semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de
llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni
son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço
es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no
ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos
son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades,
e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e
destructio del present Regne.
Com donchs los dits
Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles
coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem.
Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem
atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt
necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit
Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents,
aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán
entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan
Berard
, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys,
e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre
intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a
vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres,
expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots
incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil
florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de
vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens
aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit
Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar
fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo
dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen
esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio
nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a
mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta
a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil
quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS
In
communi iiij.


VI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats
per los Embaxadors, dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item
que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar
certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista,
Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors
nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per
nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit,
que 
ningun
Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del
Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que
les coses supplicades son iustes, é 
rahonables,
e volents
fora gitar de la dita Cort per esguart de la
mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via
litigiosa, é tota
longitud de pledetiar; la qual
communament es
attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs:
confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam,
que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de
Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de
les presents a vos dita molt Illustre (
Illu-tre) Reyna, nostre
intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt
dits; expressament é de nostre certa sciencia diem,
y manam,
sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres
mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres,
sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens
applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é
tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni
permetent sia fet lo contrari; si 
desitjen
esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita;
Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per
los
Consuls
, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot
poder de fer lo contrari. (
En la anterior: Tollent
vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari
)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la
natiuitat de Nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS


ln
communi iiij.



QVE NO PVGVEN ESSER TRETS
ROCINS


VII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols
praesentats per los Embaxadors, dits, ha un Capitol
del tenor seguent.


Item
suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa
merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui
auant
no puguen esser trets fore del Regne


de
Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é
aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs
concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto
anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta
) de Caualls é
Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.


E
com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en
lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é
conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per
priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni
Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es
contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre
molt chara, é molt amade muller é Lloctinent
General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne
de Mallorca
ó son Lloctinent; é altres qualseuol
officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots
nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de
Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen,
tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne,
sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a 
mayor
cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en
Gayeta a 17. de
Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVE
PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA


tret
del present Regne.


VIII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item
com lo present Regne de Mallorca sia apartat,
hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no
sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la
obseruança de las 
llurs
constitucions, ni vsatges. Mayorment com
aquelles sien estades fetes en
Corts particulars de Cataluñya:
en
las quals los habitadors del present Regne no
acostumen
esser citats, ni son tinguts de anar; Encare,
que
los habitadors del present Regne hayan expres
Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets
fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia
dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de
trahicio, del qual no pot esser mayor nigu
altre: deu esser
iutiat per la Cort, é Promens del
present Regne de Mallorca, segons
las Francheses de aqll
Regne é segons es disposat per certa Franchesa, comen
çant.
sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat
los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo
que
ya may fonch vist ni hoyt: sien
vingudes certes prouisions, é diuerses, de la
Cort de la Señora
Reyna
, citant alguns habitadors del present Regne, deguen
comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs
processos,
de regali authoritate, & rogatu; & simili modo:
é de altres
vsatjes, é constitucions de Cataluñya la
qual cosa seria total
destructio del present Regne, é dels
Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions
sia estat manat; que los dits citats deguen comparer
ensemps
tots
llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors,
suplicar
lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é
merçe, é
deuta de Iusticia man les dites Francheses
del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut
de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne:
encara 
que
si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor
cautela aquells qui fins
aci son estats fets.


Com
donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que
benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt
contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per
conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab
tenor de les presents confirmans, retificans, é
approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de
nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita
Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa
perhorrescencia se haye de conexer dins la
Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per
causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a
fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.


E
vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les
citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna,
nostre molt chare, y molt amade muller; per via
de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu;
segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio
fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor
Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra
marinas
intimant per ço las dites coses a la dita
Reyna, Nostre chara muller:
amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers
nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador
Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials
nostres, e quis pertangue: e a llurs 
Lloctinents,
presents, e esdeuenidors, expressament e de
nostre sciencia:
ab tenor de les presents
diem, y manam sots incorrinient de la
yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil
florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens
alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors:
que tinguen, e obseruen, e
cumplescan totes e sengles cosas
en les presents contengudes, e res contra aquelles 
no
fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna
eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als
dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En
testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell
secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.

REX ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVALITER
SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia
gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre
Reyna Maria
; é als demunt dits. En los Capitols presentats per
los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo
present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com
molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta
proclamen llibertat: de que los


Señors,
sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels
esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt
Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e
questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per
tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament
empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de
aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si
algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent
Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins
lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant
lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o
proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor,
sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar
llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella
causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero
si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é
miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o
Procurador per quina causa, ó raho demana 
aquella
llibertat a ell
pettañyer: é aqui de continent sia escrita
la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau
de respondre, e per posar sa demanda, e sia 
anantat
en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa;
malicias, é subtilitats de dret a part posades, e
convindra
lo dit fet
sia a terma de sentencia, vn altre die
de Diuendres en
lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit
Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle,
Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats
en
eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part
dels Honor. Iurats elegirá: é
lo dit Aduocat de la
Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants
Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs
Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita
Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias,
se hauran en lo dit
Iuy, e derán llur vot e consell,
tota fauor, rencor, (é, ó) 
amor
a part posades. Apres sia fet proces; é fetes
llurs allegacions
axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a
concordacio de sentencia. E aço que la mayor part 
de
aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio
remota. E si apparra, lo esclau hauer
malitiosament proclamada
llibertat; los demuntdits
pusquen aquell condemnar en alguna
pena corporal a
llur arbitre; la qual se haye executar: é la
qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del
Señor Rey.


Com
donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que
totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament
volguessem atorgar. Nos vahent les 
dites
coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen
lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos
dite
molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits
officials expressament e de certa sciencia
diem, y manam, sots
incorriment de la
yra, e indignacio nostre: e pena de
tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari
sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors:
que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son
contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien
diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo
contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre.
Tollens
vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser
nulla, é de ninguna
efficacia, é valor tot aço que fos fet
per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17.
de
Iuñy Añy 1439.


REX
ALFONSVS,


In
communi iiij.


X.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt
anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt
dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt
dits, ha vn Capitol del tenor seguent.


Item
com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber
de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é
Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del 
present
Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients
a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia
atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas
prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a
alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt
alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas
de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu
alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos
pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p
requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con
t
), e per conseguent: cessant la istancia per part de de
la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor
Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien
executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit
Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich:
sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran,
é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell
dia que fan los officis de la 
case
de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres
oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la
Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre:
per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de
cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar
lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer,
e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa
e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e
hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo
Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat
Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias
de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell
dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits
officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor
Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat
(se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o
les dites prousions no essar psentades: fins lo die
de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit
Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis;
necessariament haye a pendre dels dits elets, ço
es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran
enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels 
dits
officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent
los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e
qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera
prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals
officis puguen esser electes personas franches e totes
altres qualseuol.


Com
donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment
suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes
benignament atorgassem. Nos volens en alguna part 
annuir
a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem
atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores
segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las
presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents
amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara,
é molt amada muller é Lloctinent General é al amat
Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent,
é a tots los altres officials &c presents, é
esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem,
y
manam sots incorriment de la yra e
indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de
Arago
: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna
merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que
totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun;
segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero,
com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per
res no fassen, ni permeten esser fet lo
contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio
nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a
mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en
testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots
nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
Añy
de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents
trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols
presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol
del tenor seguent.


Ivem
com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars
protestarán, y intimarán alguns actes per llur
intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador 
Lloctinent
seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat
treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la
qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey
provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al
dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los
dits escriuans
de la Gouernacio, los ne hayen llur
carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser
fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço
hayen a iurar los dits officials.


E
com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses
contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser
vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch,
segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les
presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres
officials demuntdits, 
expressament,
é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la
nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago;
de quiscu de vosaltres, qui lo contrari 
fará,
sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens
hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol
segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é
executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem
sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy
de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor
seguent.


Item
que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del
Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat,
que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre
salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor
seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol
ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.


Com
donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut
en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço
esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye
lloch
, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat:
ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio
declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam,
sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é
pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres
qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é
a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol
segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é
executar fassen: com no


atorgam
e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor
cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents
esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que
fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
(falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS. In communi iiij.


XIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs
demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los
Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol
del tenor seguent.


Item,
com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en
dos lineas, dos palabras diferentes, delegats
), en les causes de
que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant,
no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa
violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia
als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que
per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla
manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de
algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado
sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals
hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita
moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.


E
com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents
esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch,
segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de
les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a
vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa
sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio
nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de
vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe
hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en
dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir
obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament
obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor
cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de
ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en
Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor
1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.



XIIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols
presentats per los Embaxadors demunt dits


ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item,
com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e
salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia


als
dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa
gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses
esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real
ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las
dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó
prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.


E
com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser
vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte
en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna
nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials,
expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná),
sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres
milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari
fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit
Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir,
obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat.
Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents
esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet
en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat
de nostre Señor 1439.

domingo, 31 de mayo de 2020

LXVIII. Reg. n° 479, fol. 173. 31 agosto 1329. Alfonso IV, almoyna

LXVIII. Reg. n° 479, fol. 173. 31 agosto 1329.

Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principum domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memorie rex Aragonum genitor noster confratrias omnes civitatis et regni Valentie excepta confratria quo dicitur sancti Jacobi reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencie subsequentis:

- Primerament que tot confrare cascun dissapte don mealla e la pecunia que daquen exira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del benaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de dia et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la absolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et do I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta o faedora a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vagen o trameten a aquell loch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenli loffici segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les messions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sos peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres.

- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine et opera caritatis inducere et ex eis nullum in posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc.
Data Valentie pridie calendas septembris anno Domini MCCCXXIX. - Berengarius Salvatoris mandato regis facto per dominum cancellarium.

LXIX 1330

jueves, 23 de enero de 2020

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; Rey de Aragón; I como conde de Barcelona, comte de Barchinona.)

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1.

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey.
- Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa.
- El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey
prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch.
- Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera.
- Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi.
- Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita.
- Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita.
- Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes.
- Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols
et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint
et convinentment levat sens affollament daço que romandra.
- Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atretal.
- Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. -
Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament.
- Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession.
- Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es.
- Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu.
- Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria (volateria) exceptat de pahons.
- Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien
tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio.
- Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena ans sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar.
- Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present.
- Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin
daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans
sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per
menut.
- Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte.
- Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar.
- Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos
entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent.
- E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los
viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats.
- E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne
los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria.
- Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien
tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut.
- En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre.
- Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa
en son offici.
- Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch
correga.
- Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos.
- Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res.
- Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio.
- Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey.
- Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar.
- Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen
pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert.
- Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.
- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent.
- Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts.
- Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran.
- Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech
si es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch.
- Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara.
- Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on
correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey.
- Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor
rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir.
- Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella
moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost.
- Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors.
- Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa
mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya.
- Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor
rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.
- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio.
- Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey.
- Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio.
- Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia.
- Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna.
- Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena.
- Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era
per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats.
- Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre.
- Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes.
- Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta
ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals.
- Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells de la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara.
- En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

 

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii