22 DE FEBRERO.

22 DE FEBRERO. 

En esta sesión se propuso y acordó que el ejército catalán reunido en Lérida pasase a apoderarse de Fraga, y luego se hizo lectura de los despachos que siguen:

Molt reverend magnifichs e honorables senyors los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. De Morella dimarts en la nit per correu propri vos scrivim avisantvos de nostra partida e axi partim ir a les onze hores ans de mig jorn. Ab no poqua fadiga arribam en aquesta vila com sia un lonch cami e de mala e asprissima via e volent partir aquest mati per prosseguir nostre cami havem rebut una letra de la Majestat del Senyor Rey per la qual nos mana tornar a sa Majestat. Veureu per aquella com persevera que comunicat que hajam ab aquella del que li han reportat Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich façam nostra via segons pus larch vostres reverencia e magnificencies per la dita letra compendran la qual vos sera comunicada per mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer de la prefata Majestat. Hans paregut avisarvosne per ço que no essent aquí lo diumenge o dilluns de mati no prenguesseu alguna admiracio. Pregantvos tota vegada que axi per honor e reputacio de la sua Serenitat quant per benifici dels afers vos pregam e persuadim nos faça novitat alguna axi en entrar gent ma armada en Arago e regne de Valencia com en spatxar missatgers extra les senyories e terres de la prefata Majestat car no seria benifici dels afers ans facilment los poria guastar e fer mudar la sua Serenitat del bon proposit que te avisantvos com per lo bon principi de aquell entre les altres coses perque ve lo dit Johan Ferrandiz si es perque la prefata Majestat lo vol leixar en custodia de la persona del serenissimo Senyor Princep e remoureu tots aquells a qui fins aci ne havia donat carrech lo qual ir nosaltres visitam e fem reverencia. Sia molt be de la persona el leixam no poch aconsolat. Als nons occorre dir sino que som prests a vostra ordinacio e que de fet hoida missa partrem farem nostre poder si possible sera de tornar aci esta nit avisantvos que seran axi deu legues grosses e de mal cami com en Cathalunya pero yo mestre de Montesa volria fossen millors e pus longues. En Trayguera a XX de febrer a les tres hores apres miga nit any LXI. - A vostra ordinacio prest lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverend e magnifichs senyors e de gran saviesa los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy a les tres hores apres miga nit scrivim a la reverencia e magnificencies vostres de tot lo que era necessari e de fet partim e som stats a la una hora apres mig jorn ab la Majestat del Senyor Rey la qual per sa humanitat nos ha comunicat tot lo que Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich li han reportat del apuntament que la Senyora Reyna ha fet ab los vostres sexanta missatgers per medi de la Senyora Infanta e dels reverents abat de Poblet e mestre Ferrando segons de aço deveu esser per aquells particularment informats. E puys per gracia de nostre Senyor Deus los afers stan en aquest apuntament ha paregut a la prefata Majestat nosaltres no prosseguir nostre viatge per les causes dessus dites. Hans semblat avisarne vostres reverencia e magnificencies les quals ordenen lo queus placia. En Morella a XX de febrer any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverents magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Per una vostra letra dada en Barchinona a XX del present so avisat com lo magnifich don Johan Dixer sera ab mi e executara les coses per mi ordonades de quem so molt alegrat e rest molt aconsolat com yo havent un tal home en ma companyia non esper sino molta endreça per les coses qui fer se hauran per aquesta gloriosa e virtuosa empresa del Principat. Dieume mes en la dita letra com per les rahons en aquella contengudes en loch de frare Spilles me haveu donat per conseller fra Oliver comanador de Torres e que prenga aquell en nombre dels altres consellers meus. Dichvos que so content per obeir lo que per vosaltres es ordenat. En lo quem dieu sobre lo socorriment e bestreta per mi ab molta necessitat demanats vos haure a molta gracia aquells fer diferir no vullau com fahentme la dita bestreta de present ultra que fareu lo degut despendreu per mills obtenir pus acabadament lo honor de aquest Principat e vostra lo que no fareu si per apres de esser yo tornat dels dits fets porrogarho voleu. Pregantvos quant puch que si fer lo que dit he nous plau ferho com vull almenys los dits mil e cinch cents florins me vullau prestar aquells a censal com altrament a mi no sia possible fer prou lo degut en lo present negoci. Del quem dieu sobre la creacio feta per mi dels algutzirs la qual dieu vos sembla no duixa fer vos dich com yo he creats aquells ab consell e delliberacio de aquells consellers per vosaltres a mi donats qui aci se troben present e consellant mossen lo veguer e son assessor e aço mossenyors molt reverents e magnifichs yo no he fet gens per derogar a la preeminencia del dit mossen lo veguer ans per fer a ell major honor com no sia cosa deguda yom puiga ne degua plevir de un tant preeminent oficial como lo veguer de Barchinona com fare Deu volent de aquests algutzirs que yo he creats en mil coses que en lo dit exercit se poran seguir com de la execucio de la justicia e de proceir contra los delats que en lo dit exercici delenquiran. Yo so content lo dit veguer ho faça segons per mi sera request venint lo cas. Perque placiaus remetre aquestes coses a mi com tots tirem a un senyal e una fi. E no dich senyors dos algutzirs mas quatre vist lo gran exercit e la molta gent qui es en aquell fora degut esser creats per mi. E la Sancta Trinitat sia en vostra guarda. Scrita en la ciutat de Leyda a XX de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors. Satisfent a vostra letra per un vostre correu portador de la present darrerament a mi tramesa dada en aqueixa ciutat a XVIlll dies del present segons ja per altra mia sou stats avisats vos dich com encontinent rebuda una vostra letra en la vila de Tarrega dijous prop passat de mati a set hores parti de la dita vila fahent la via de Leyda en la qual arribi e entri dit dia de dijous ja foscant e axi so stat fins ara e stare e de aquella no partire sens ordinacio vostra. E puys per mi es stat executat lo per vosaltres request per quant dels fets del mon e singularment de fet darmes no val tant la fama e reputacio per relacio de aquells qui dels absents parlen yo fora de contrari parer de vosaltres vist lo poch orde e compliment que yo tinch del exercit del qual som capita pero queus placia quant pus prest poreu trametrem gent darmes tendes e altres coses les quals yo he haver daqui forçadament. De les scales e altres municions de vitualles forniments e tot quant per mi aci fer se pora som prest de obeir vostres requestes e per mills e pus prest aquelles deduhir en efecte havent rebuda vostra dita letra me fiu venir una conestablia que tinch de fusters de aqueixa ciutat e ab aquells ab sagrament de tenirho secret me so stret e aquells mes en certa orde ab certa companyia e consell dins una casa tanquats perque secretament e amagada les dites coses se facen per mills donar obra ab acabament en aquells. Resta vos placia proveir de alguna persona qui bestrague los diners per les dites municions armes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries. Ir que era divendres tenint yo consell arribaren tres promens o pahers del loch de Algerri loch qui es de mossen Pero Vacha ab una letra de la muller del dit mossen Pero Vacha ab la qual me scrivia segons en aquella veureu queus tramet dins la present e encara la resposta que a la dita Senyora faç e minuta de aquella perque per vostres reverencies noblesa e magnificencies mills pertinentment delliberar se puixa en e sobre la provisio del dit castell fahedora e encara vos placia pensar e delliberar sobre la vila e castell de Balaguer del qual hoig algunes fames que castellans hi entrarien ab gent darmes e ab gent de peu e per semblant de alguns altres castells qui son en Cathalunya dels quals vos scriuran los pahers de Leyda a la letra dels quals sobre les dites coses me refir. E com dit es dessus placiaus proveir que En Johan Ferrer o alguna persona per vosaltres sien en companyia del dit exercit e mia ab diners e poder de despendre aquells segons los casos ordonaran axi en correus exploradors municions del dit exercit per vosaltres requestes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries com en altra manera. Dins la present vos tramet una letra que he rebuda de mossen Rebolledo jatsia sia de poqua importancia pero trametvos aquella perque nom ve be rebre letres de gent sospitosa e que vosaltres non hajau copia. E la Sancta Trinitat vos tenga en sa proteccio e guarda. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Lo portador de la present parteix daci a tres hores toquades apres mig jorn. Perque siaus avis.

Al muy egregio e muy magnifico senyor lo senyor comte de Modica.
Senyor muy egregio e caro tio. Devidas recomendaciones precedentes senyor soy informada como la bandera de Barcelona es sallida para venir a las partes de aca y segunt me han dicho mas por venir a este mi lugar de Algerri para lo destruir en lo qual me seria fecho un grandissimo prejuycio per quanto este lugar es mio e me proviene por ciertos derechos que tenia mi sennor padre sobre el e ansimismo en el quitamiento que fizo del dicho lugar me han assegurado mi dote e por estas razones el dicho lugar perviene a mi y es mio. E com vuestra senyoria bien puede presumir soy duenya posada en esta fortuna no por mis meritos nin guierra nin malos tractos que yo haya fecho en la tierra. Aunquel Principado liene opinion contra mi marido sennor non lo causa sus meritos car por seer criado del Sennor Rey y el haver servido a su Alteza como la razon manda non merece seer mal tractado empero como quiere que sea yo nin mis vassallos non somos merecedores de la pena del peccado que non havemos cometido. E assimismo por quanto soy informada como vuestra senyoria viene capitan de la dicha gente de lo qual do gracias a nuestro Sennor Dios e considerando el deubdo de parentio que entre vuestra merced e mi es passado lo qual creo sennor non ignorays e que en esta tierra non tiengo a quien recorrer salvo a Dios e a vuestra senyoria demando en gracia e merced a vuestra senyoria aquella plega haverme por recomiendada en guisa e manera que yo nin mis vassallos non recibamos danyo car sennor como duenya soy aqui posada en lo mio e non para guerrear nin ofender a ninguno salvo por guardar lo mio e mi honra. E acerca desto he fablado largamente con el portador de la presenle plega a vuestra senyoria darli fe e creença de lo queus dira de mi parte. E non resmenos vos demando de gracia sennor si seer pueda salva vuestra honra me embieiys dezir como me tengo de regir en este negocio. E en este medio vuestra senyoria de orden la gente non passe por aqui y que yo y mis vassallos quedemos indempnes. E esto sennor sea remetido a Dios e a vuestra senyoria por quanto me tengo por dicho aquella fara lo que della confio. No mas por la presente salvo si a vuestra senyoria algunas cosas plazen complideras a vuestra honra sera fecho de buena voluntat. Nuestro Sennor vos endrece en vuestros fechos. De Algerri a XVII de febrero. - Sennor. - Vuestra sobrina que en merced vuestra me mucho encomiendo Damiata de Luna y de Cabeça de Vaca.

A la molt noble e magnifica Senyora cara cosina dona Damiata de Luna de Cap de Vacca.
Molt noble e magnifica senyora ma cara cosina. Per vostres pagesos e promens del loch e castell de Algerri he rebuda una letra vostra ab la qual significau vos esser stat reportat com lo exercit del Principat de Cathalunya es exit contra lo dit loch e castell de Algerri lo que yo ignor fins aci ne que de tal empresa yo haja comissio e carrech algu. Com me demanau vos consell a mi no es possible podervos aconsellar sobre lo que per vos me es significat demanar consell com yo ignor lo esdevenidor ni axi poch los fets com succehiran ni mos principals que volran que yo faça en lo esdevenidor. Beus dich que daria en parer que vos pensasseu eus recordasseu be com lo dit castell de Algerri lo qual dieu que es vostre es situat dins lo Principat de Cathalunya lo qual vuy empren haver a mans sues e aquells fer punir e castigar segons sos demerits totes e qualsevol persones qui la Majestat del Senyor Rey contra Deu e veritat consellen e han consellat la preso e detencio del Senyor don Charles primogenit de Arago et cetera e a tots aquells qui a la dita empresa resistiran se opposaran e faran empag en manera alguna remetent la resta del queus pogues consellar a Deu queus faça obrar en tal manera que fet lo seu servey lo restant vos hajau be e degudament segons de vos confiu. E sius plau res de mi ordonar so tots temps a vostre plaer. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI.

Als molt reverent e molt magnifichs los senyors de diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Ja per altres vos he scrit de les coses quey occorrien e de vosaltres no he haguda neguna resposta e haure plaer per lo carrech quem haveu volgut dar me scrivau sovent. De la gent de peu quem haveu tramesa e tots jorns venen vos dich tot lo mon la ha per molt bella gent e ben en orde solament som freturosos de gent de cavall mas yo he fiança a tot haureu dat

bon recapte mes es necessari ferlos desempatxar. Ja sentim tot lo mon tremola de nosaltres. La senyora de Algerri nos trames a nit les claus del seu loch dient que vol star a comandament del capita e mes que li sia dada certa gent per guardar lo dit loch com ella sera contenta de aquells pagar e axi ja havem bons senyals. De Valencia havem nova si ha seguit cert insult qui tot es bona nova. Vuy he parlat ab Molins lo correu qui venia de Morella del Senyor Rey e diu quel Senyor Rey forneix al mills que pot lo castell de Morella pero havia trames als lochs entorn li trametessen gent e que aquells no sen curaven ans se crehia que noy irien mas hom pot veure la bona intencio del Rey com se met en he proveir lo castell. Lo mestre e don Lop arribaren lo digous ab ell axi veurem que li diran. Hauriaus a molta gracia me volguesseu proveir de haverme una tenda car yom pensava haverne aci e no he pogut e hanme dit vosaltres ne teniu moltes perque agrair vos he molt men vullau proveir de una e haure plaer men vullau fer resposta si men calra fer comte o no. Axi mateix vos avis com la Infanta ha treta certa provisio contra tota justicia trahentme de possessio sens coneguda de dret e altres prejudicis molt grans qui son contra libertats e constitucions e ja veeu com tinch ara temps de revocarho del Rey per injust que fos. Perqueus placia provehirhi car Deus nom ajut sin vull sino la justicia mas no volria per favor desordenada me fos levat ço del meu ab tant prejudici. De aço per ma muller que pens sera prest aqui o per altri per part mia ne sereu pus larch avisats. E si negunes coses ordonareu de mi que fer puga sere tots temps prest. E sia la Sancta Trinitat en vostra guarda. De Leyda a XXI de febrer. - Lo qui es prest a ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres provehim que lo capita vage a Fraga. Feu promtament haje recapte de vitualles fahent en aço lo necesari e trametenhi persones ben fiables que hi donen recapte e lo que sia necessari fahenthi vos aquelles provisions que de vos per vostra industria speram. Parlau de aço als pahers qui facen trametre les dites vitualles e quant obs sia ab molta diligencia. Dada en Barchinona a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Pagau lo que necessari sia per municions artelleries stables e altres coses que sien aptes e necessaries al dit exercit per entrada e defensio de Fraga e del castell de aquella. Pagau axi mateix tots exploradors necessaris per lo dit exercit. Data ut supra. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general et cetera.
Molt honorable senyer. Lo noble religios frare Francesch Darill del orde de Sent Johan de Jherusalem se es acordat aci per anar en la armada e exercit de aquest Principat per lo qual acordament es guiat. Per çous pregam que treballeu no li sia feta alguna novitat ans li sia servat lo dit guiatge. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble baro. Nosaltres havem delliberat per liberacio del Illustrissimo Primogenit passar a Fraga e per ço scrivim a nostre capita es necessari vos siats ab lo dit capita e façats lo que de vos se pertany e aquest Principat confia. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble baro en sa guarda. Dada en Barchinona a XXll de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt noble senyor lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt noble. Nosaltres scrivim al capita general largament del que volem ab delliberacio de nostre consell sia fet per liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra veureu. Pregamvos ab molta diligencia vos hajau en dit negoci com de vos se confie e los vostres han virtuosament acustumat. De les altres coses quens haveu scrit sens dubte hi farem lo degut que ara no havem temps de scriure. Tingaus la Sancta Trinitat senyor molt noble en sa guarda. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi. La present es per notificarvos com la voluntat e delliberacio nostra e de aquest consell es que decontinent rebuda la present sens alguna dilacio en forma cauta e discreta que no sen puixa haver sentiment e aço per utilitat del negoci ab bon orde partisquau ab tot lo exercit axi de cavall com de peu e ab aquell ab tota bona ordinacio aneu la via de Fraga cuytant lo cami quant bonament fer se puga en manera que de dia siau junt ab tot lo dit exercit davant la vila de Fraga sens algun descapdellamen. E quant serets davant la dita vila lo veguer de aquesta ciutat trametra a dir als regidors e promens de aquella com ell ensemps ab lo exercit del Principal de Cathalunya proseguint la liberacio de la persona del senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera es aqui volent haver alleujament e passatge en e per la dita vila per prosseguir la liberacio dessus dita lo qual alleujament e passatge vol e enten fer lo dit veguer ensemps ab lo dit exercit pacificament e quieta e sens molestia greuge e dan de la dita vila e dels singulars e habitants en aquella abans contentant e pagant planament tot lo que despendran los del dit exercit e que axi lo dit veguer los prega e requer que donen Io dit alleujament e passatge de la qual requesta en scrits quels sera presentada juxta forma queus trametem interclusa dins la present lo dit veguer faça levar carta publica lo qual passatge e alleujament si volran atorgar e consentir liberament intrara lo dit veguer ab vos ensemps e dit exercit quietament e pacifica com dit es e aqui alleujareu e stareu en la dita manera pacifica pagant e contentant tot lo que lo dit exercit obs haja e aturareu en la dita vila fins que per nosaltres scrit vos sia. E hon lo dit passatge e alleujament atorgar e consentir no volran lo dit veguer ensemps ab vos e lo dit exercit entrara en la dita vila ab aquella força que obs sia. E en tot cas donant liberament lo passatge e alleujament o no donant provehireu en haver lo castell de la dita vila a ma del dit veguer qui aquell prenga per lo Senyor Rey lo qual a requesta vostra acoman aquell en aquelles persones del dit exercit qui per vos e vostre consell seran delliberades les quals persones lo dit castell tindran per lo dit Principat lo qual Principat lo tindra per Io dit Senyor Rey e per satisfaccio de la fidelitat del dit Senyor Rey deguda. E perque impediment no sie donat al exercit qui prossegueix la liberacio del dit Senyor Primogenit ne fareu expellir qualsevol gent qui lo dit castell volgues tenir. Tota vegada Senyor intrada la vila per grat o per força provehireu per miga del dit veguer que les gents del dit vostre exercit stiguen en la dita vila pacificament e sens greuge de la gent de aquella no permetent que en lurs persones e bens sia fet dampnatge. E tindreu aqui lo dit exercit provehint en fer deguda guayta axi de dia com de nit e en totes vitualles e en totes altres coses que per salvacio del dit exercit sien necessaries les quals per quant la providencia vostra e dels consellers vostres sab e veu quals son pertinents e degudes a tal negoci remetem a aquelles. Tot aço senyor volem sia per vos executat e deduhit en obra en la qual nostre Senyor Deu sia director vostre e del dit exercit. E de tot lo succehiment nos certificareu com mes prest fer se puixa. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCXI. - A. P. abat de Montserrat.
Axi mateix senyor vos trametem certes instruccions ab les quals vos haveu a regir.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Jatsie no solament a vosaltres honorables jurats e promens de la vila de Fraga mas encara a tots los regnes e terres de Arago de Valencia e Principat de Cathalunya sia mes que notori la detencio de la persona del Illustrissimo don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana et cetera la qual detencio redunde en gran desservey de Deu e dan de la cosa publica de tots los dits regnes e terres e del dit Principat e violacio de les libertats al dit Principat atorgades per la qual detencio lo dit Principat ha observat totes aquelles practiques que degudament se devien observar e fins aci no haje obtengut lo fi desiderat tractants aço alguns consellants la Majestat del Senyor Rey no zelant lo honor de la dita Majestat e per la dita raho lo dit Principat e per aquell lo procurador del General per liberacio del dit lllustrissimo Primogenit e aquell reduir en bona amor pau e concordia ab la real Majestat haje mes e cridat viafors sometent (somatén, sometén; viafors: via fora) e axi en virtut del dit sometent et alias yo Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey per execucio del dit proces e sometent en liberacio del dit Illustrissimo Primogenit vulla passar per aquesta vila e fer lo que necessari sia per compliment del dit proces per tant requer a vosaltres quem lexeu liberament sens contradiccio passar ab lo exercit e gent que a mi assisteix. Oferintvos que nous sera fet dan ni dampnatge ans vos sera planament pagat tot ço e quant sera de vosaltres comprat. En altra manera vos certifich que daquiavant sera procehit violentment e per totes les vies ques pertany talant e afogant e devastant axi persones com bens de tots aquells qui empatxament donaran en la liberacio del dit Illustrissimo Primogenit la qual se fa a laor de nostre Senyor Deu servey e honor de la real corona e per satisfer a la fidelitat a la Majestat del Senyor Rey deguda e a tot profit utilitat e repos dels regnes e terres de la Majestat del Senyor Rey. E perque de aço sia memoria en lo sdevenidor man a vos En Francesch Bayona notari que en los actes continueu la present e a part de la present façats carta publica.
Molt egregi senyor. Jatsia a vos sien stades donades instruccions sobre lo modo de proceir en lo exercit ara per millor clarificacio de les coses en les instruccions contengudes deveu molt attendre que mossen lo veguer de Barchinona es aqui per causa del proces de sometent e vos senyor sou aqui solament per ferli assistencia en lo que deura fer axi que quant per vos senyor sera delliberat ab vostre censell partir de algun loch per anar en altra part e donar algun assalt o fer qualque cosa en que haura necessaria alguna crida vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu al dit mossen veguer que faça fer la dita crida la qual crida sia feta del dit mossen veguer per lo Senyor Rey.
Item mes avant quant algu se sera desordenat o haura fet algun mal e deura esser punit vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu lo dit mossen veguer face penjar o face executar lo criminos o face donar la pena al delat imposada.
Item per dar orde que los delinquents sien presos requerreu lo veguer que face fer una crida que tots los del exercit sien tenguts obeir a lurs conestables e capitans axi que los conestables sien superiors de lurs conestablies e los capitans de lurs capitanies e fragant delicte puixen e hajen a pendre e apresonar los dits conestables e capitans los tals delinquents encara que no sien de lurs capitanies o conestablies e aquells presos denunciar a vos senyor a fi que feta per vos delliberacio ab vostre consell los tals presos sien castigats segons lurs demerits per lo dit veguer al qual que aço exequescha fareu requesta.
Item que los dits conestables e capitans de les lurs conestablies e capitanies sien tenguts diligentment guardar e attendre que los de lurs conestablies e capitanies no facen dan o injuria a algu e que de continent ho sapien hajen a denunciar a vos senyor en manera los delinquents sien punits e si seran negligents que sien be punits e castigats.
Item es necessari que vos senyor doneu orde que lo exercit no faça dan ni dampnatge algu e en aço deveu haver molta vigilancia e cura guardant molt algu no robe o furt squivant tota manera de avalot e qualsevol qui remor o brega axi en lo exercit com encara en los lochs que passara que sia vigorosament punit e castigat e ab pus vigoroses castigacions que en altres temps nos farien e feu fer crida de aço al dit mossen lo veguer ab imposicio de pena de cos e de haber.
Item si sera necessari mossen lo veguer pora crear alguns saigs e per res noy haje algutzirs car en aquest cas cessa tot e com es notori la empresa es a servey de Deu omnipotent honor e servey de la real corona e fidelitat deguda liberacio del Senyor Primogenit e repos del Principat de Cathalunya.
Data Barchinone die vicesima secunda februarii anno M.CCCC sexagesimo primo.
- A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Subjectes recomendacions precedents notifich a vostres reverencia e magnifiques savieses que lo dia present me es stada presentada per Ytach Adret juheu secretari de la algama (alhama; aljama) dels juheus de aquesta vila una cedula del tenor seguent.
- Notori e manifest es a vos honorable mossen lo diputat local en aquesta vila de Cervera los grans perills scandels e inconvenients que han incorregut e incorren de present los juheus de la dita vila per la multitut e congregacio de les gents armades qui son passats e continuament passen per part dels reverent e honorables diputats de Cathalunya segons se diu e aquells molt avalotadament entrant per la dita vila ab diverses linatges de armes e ab gests e continent de ferir ab ballestes tirades ab colobrines parades ab grans crits e avalot cridant al call al call a foch a foch venint a les portes del call volentne metre aquelles no contrastant per lo capita ab veu de crida fos manat a tots no fessen molestia ni injuria alguna de fet ni de dit a algun christia ni juheu. Hoc encara que pigor es los qui vinent tots jorns se aturen en la present vila anant per aquella amunt e avall ab lances colobrines e ballestes dient palesament e uberta com han a matar e a robar los dits juheus e que axi es delliberat injuriant aquells de fet e de paraula no crehent haver superior ni temor de nostre Senyor Deu en tant que los dits juheus no gosen exir ne anar en part alguna ni en lurs casas ni habitacions poden segurs star les quals coses no es dubte als dits reverent e honorables diputats esser cosa molt desplasent e si a lur noticia venia fer tal provisio que tals scandels cessarien. Per tant los dits juheus ab aquella major instancia que poden suppliquen e requiren a vos dit honorable mossen lo diputat local que en reverencia de nostre Senyor Deu per cessar los dits inconvenients tant cruels e tant forts e irreparables per vostre ofici e de part del General façats totes aquelles requestes que necessaries e congrues sien als senyors de pahers balle e veguer de la dita vila que facen totes aquelles provisions e coses opportunes en tal forma e manera que la dita gent no consenten ni permeten entren dins la dita vila com ja per lo capita sia stat manat e sia ja dit als dits senyors de pahers que per tant que no haguessen occasio de metres entorn los fos donat aviament majorment com en los hostals dels frares menors poden haver les vitualles e lo que mester sera que nols cal pujar ni entrar en la vila majorment que clarament dien que lo sou tant bel se guanyen aturantse aci e fahent lo gallofo e jugant tot lo jorn. Perque mossenyor placiaus havervos en les dites coses ab aquella diligencia e calor que lo negoci requer majorment com per molts e quaix la major part de les dites gents han dit e ofert que indubitadament a la tornada han a destroir e a robar los dits juheus. E si en les dites coses vos dit mossen lo diputat erets negligent o moros (moroso; morós) en alguna manera la qual cosa no es de creure ab aquella reverencia e honor quis pertany los dits juheus protesten contra vos de tots scandels dampnatges e inconvenients que seguissen als dits juheus com venrien a culpa vostra. La qual cedula presentada encontinent lo dit Ytach Adret me ha request que de les dites coses a vostres reverencia e honorables savieses degues consultar. Perque molt reverent e magnifichs mossenyors de totes les dites coses vos certifich supplicantvos placia manarme lo queus plaura sobre les dites coses per mi sia provehidor. Oferintme prest vostres manaments complir. Scrita en Cervera a XX de febrer any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostra ordinacio e manament promte Luis de Vilaplana diputat local de Cervera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo noble mossen Arnau Roger Darill qui es persona notable e experta en los afers e negocis occorrents placie a vostra senyoria reverencia e nobleses haverlo per recomanat en aquest exercit en alguna cosa que sie a sa honor. E com haje molt bona voluntat en aquests afers e com per lo honorable En Johan Ferrer siam certificats ell no haver instruccio alguna sobre los capitans de cada cinquantena de aquells CCCC homens tocants a la porcio de aquesta ciutat per conseguent no poderse provehir al present havem delliberat scriureus com aci haja gentils homens e ciutadans be abils e disposts a les dites capitanies queus placia donar orde que aquestes capitanies sien aci per nosaltres donades a fi que aquests nostres CCCC ballesters sien regits per capitans nostres. E ultra que la raho ho port ho haurem a singular complacencia. Encara a major cautela de
aquestes coses havem a ple informat dit noble e al honorable mossen Pere de Sentcliment donzell. Placiaus donarlos fe e creença en tot lo que per part nostra per ells vos sera explicat. E sia molt reverent nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e molt magnifichs senyors. Una letra vostra he rebuda a XVI de febrer la data de la qual fonch a XII contenent en efecte prengues la mostra de una conestablia de XXV homens de la vila de Prats del Rey la qual prengui presents alguns gentils homens e molta altra diversa gent e foren acceptats e molt bons e suficients e be a punt e feren lo sagrament e homenatge de be e lealment servir segons es acustumat e de la mostra que feren los fiu fer albara testimonial. E la present vos faç a les vostres molt reverent e magnifiques senyories per certificacio de la dita mostra e seguretat per ells prestada. Apres rebi una letra de mossen Sellent scriva vostre ab dues altres la una dreçada al comanador de Barbens laltra al senyor de Loberola. Supplichvos que en lo que cuyta haura me designeu si les trametre per correu o per algu qui hi vaje de ventura. Les quals han hagut bon recapte ab poch cost. Mes avant vos tramet una altra letra hon es inserta una requesta que los juheus de aquesta algama me han feta ab carta publica e tant com a mi es stat migançant Deu yols he preservats de inconvenients en parli ab lo senyor capita e per lo mati feu fer una crida a tota seguretat de christians e de juheus e encara la gent no se stava de despendre prou paraules vanes envers los dits juheus. En apres que lo dit senyor capita es stat partit ha passada molta gent qui tot jorn passen qui despenen paraules continents e sguarts qui done raho als dits juheus haver aquella pahor contenguda en lur requesta. Perque vos supplich vos placia ferhi provisions tals e ordinacions que no solament als juheus sia seguretat mas encara als christians habitants en la dita vila segons a vostre prosperat regiment se pertany com hi haje molts mals parlants e meten fames indegudes referintse a concitacio de avalot segons he hoyt dir a persones dignes de fe e mossen Bernat Saportella hi satisfe. Scrita a XX de febrer. Les provisions que trametreu yo les fare tenir e servar o del contrari se mostraran actes publichs per ma scusacio. - Mos Senyors. - Luis de Vilaplana qui molt en gracia vostra se recomana diputat local.


Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XVI del present rebi a nit vespre en que feu mencio do a frare Spilles comanador de Berbens e a mossen Luis de Monsuar paher de Leyda e a mossen Francesch Andreu de Perpenya consellers
assignats al general capita noranta florins corrents per hom e an Bernat Johan Çacirera e an Andreu Bisbal donzells consellers assignats al capita de la gent de peu altres noranta florins e axi sera fet. He hagut gran plaer de la crida que he rebuda ordonada del acordament que encara no la havia hoyda e ham plagut lo motiu de aquella e mutatis mutandis vuy la he feta publicar. E mes he rebut la nomina dels acordats a cavall aqui e dels conestables e caps de cinquantenes. E es ver que aquests senyors de pahers de aci se apparellaven en provehir de capitans de cinquantenes e perque en lo memorial he vist fornit lo nombre hels dits que advertesquen que tot es provehit. Aqui ells se tenen per dit que faran ab vosaltres mossenyors quels ne complaureu. De aço yo men remet al que sera. Ells acorden vuy qui seran caps de XXVnes e dema començarem de fer pagaments. Es ver senyors que alguns de la sexantena me han dit que no deuria fer tal despesa que certament sera concordia e que sobresegues. Yols he dit que ço que dien a mi queu diguen als pahers que yo no tinch altra comissio sino de pagar los homens que ells acordaran fins en lo nombre de CCCC e axi yo no so delliberat gens de sobreseure si donchs per vosaltres nom es manat o per altri qui de vosaltres ne haja potestat. Mossenyors en les struccions quem fes nom donau per pagar CCCC homens sino a raho de XII florins per hom e crech sia stada inadvertencia o cas obmes per los caps de vinticinquenes qui han de haver XVI florins per dos mesos e perque non stiga en dubte supplichvos men vullau avisar si be yo so delliberat de pagarlos al dit for de vuyt florins lo mes que puys la diferencia no es sino en XXXII florins yo ho arrisquare. La mostra de aci sera presa en la forma deguda e la dels qui venen de Barchinona sera presa en la forma per vosaltres mossenyors a mi scrita. Lom de Çaragoça es ja partit
hel incautat quant en lo mon he pogut trametlo per un cami e tornara per altre ha comissio de mi de star en Çaragoça dos dies ab tot que tant me sabre ab un servidor meu qui sera diumenge en fira de Sarinyena hon haura de totes parts de Arago e aqui se sabra ques diu en cada part. A mi es forçat fer mes que la mia comissio no basta per squivar inconvenient. Lo capita es fama que deu entrar vuy aci per diverses gents que son vengudes vuy de la sua via e los pahers de aci non saben res. Si entra (se lee ontra) primer que la gent no sapia les posades ha de anar e los standaders les han a pendre ab tota la conestablia no sera sens gran perill de remor heli scrit que sia de sa merce que ans que entre ne avis los pahers e a mi e quem trameta un hom per cinquantena per pendre posades a fi que entrant sapia quiscu hon ha de anar ja entrant per la vila e entre aci e les faldes seran aposentats com mills poran e crech per acordar lo modo del entrar hi haurem de anar vuy qualque un de Leyda e yo. Ara me es vengut un hom de Balaguer demanantme trellat de la crida de acordar per sforçar molts qui stan en Balaguer desconfortats. E perquem sembla la crida tal ques pot presentar davant Deu he dit al notari que lin faça un trellat. En Tarrega me fonch dit com mossen Pero Vaqua havia fornit lo castell de Algerri e que trenta adzembles havien tirar aygua a la sisterna (cisterna) dos dies. Vuy hen demanat a un qui es aci tot de mossen Pero Vaqua ham dit que noy ha neguna provisio ans que la muller del dit mossen Pero Vaqua vos deu trametre aqui a dir que ordeneu del castell a vostra voluntat. Mestre Ferrando e lo abat de Poblet seran aci a dinar e ab ells se sabra lo partit aquest de la concordia pus menut. Fins aci noy ha als de que fretur avisar vostres magnificencies. Feta en Leyda a XVIIII de febrer a X hores de mati. Los de Balaguer han trames embaxada al Rey per demanarli com se deuen regir. Ham dit hu de alli que ques vulla que ell respongue que ja saben que han de fer. - Quim recoman eu vostra gracia e merce Johan Ferrer receptor vostre.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Air vespre me fonch donada una letra de XVI del present de vostres reverencies dreçada als honorables procuradors de aquesta ciutat per En Thomas Benedit la qual de continent doni als dits procuradors ab la qual vostres reverencies proveeixen e volen que totes coses que ab altra letra del dia mateix donada a mi son stades per vosaltres scrites e manades faça a consell dels dits honorables procuradors e no de altra persona e axi ho fare e complire. Es veritat que per vigor de la primera letra la qual rebi a XVII yo havia ja provehit e trames home a Morella per haver informacio de les coses a mi scrites e manades e altre a Valencia. E axi ho be comunicat ab los dits procuradors los quals ho han hagut per bo. E vuy en la present hora es vengut lome que havia trames a Morella ab plena informacio del que fins vuy se es pogut informar e saber. E es la sua relacio e lo que ha sabut que lo Senyor Rey dissapte proppassat que haviem XIIII del present hoyda missa parti de Montroig ab lo Senyor Primogenit e acompanyavenlo mossen Rebolledo e son fill comanador de Alcanyiç Lope Dambun (Ximén López de Embún) e mossen Johan de Vilalpando ab ses companyies e XVI ballesters vizcahins o navarros e vuyt genets e ampraren de Montroig dotze homens ballesters qui anassen primers e descobrissen la terra fins a Morella. E axi lo dit Senyor Rey mena lo Senyor Princep a Morella e fonch hi lo dit dissapte a tres hores apres mig jorn que no havien menjat. E lo dit Senyor Princep quant fonch a Morella pujarenlo al castell a descavalcar e hague mal de colica passio. E exint lo dit Senyor Primogenit del dit loch de Montroig li besaren la ma mes de cent persones e al Senyor Rey qui era exit primer no li besaren la ma deu persones. E a Morella entra lo Senyor Princep primer e tot lo poble al portal ab plors e gran tristicia com axi venia li besaren la ma e los qui noy bastaven lo peu. E com lo Senyor Rey fonch plegat al portal noy hague negu. La provisio del castell de Morella es que lo Senyor Rey hi ha fets parar deu lits e reparar totes les cases quasi de nou ha comprat cinquanta cafis de farina mesura de Valencia e haviay cent carregues de lenya e hani fetes dur creuse altres cent e ha amprat les aldeyes que ni porten docentes carregues e diuse que fa preparacio de bous cabrons e altres carns per salar. Mes ha fetes pujar al dit castell quatre o cinch botes grosses que caben en quiscuna docents canters e fetes defonar a la una part en que stiguen les farines e fay metre provisio de olis legums e ha fets salar quinze o vint porchs. Les armes que son en lo dit castell a present son poques que nos creu hi sien dotse ballesters de passa e pochs passadors. E en lo dit castell ha poques bombardes mas la vila ne esta ben fornida. E lo dit Senyor Rey ha amprada la vila de armes e homens per al castell. Hanli respost que de les armes ne tendran consell dels homens que lin donaran ell pagantlos. Nos pot saber de cert quantes cuyraces hi ha mas diuse que son poques. De la fortalesa del dit castell es lo un dels pus forts del regne de Valencia es ver que a la dita vila de Morella poden esser levades les aygues naturals lehugerament que solament los romandran les aygues de sisternes quels seria poqua provisio (se lee provisió, pero no hay tildes en estos textos). Lo Senyor Princep en lo dit castell sta ben guardat per los dits mossen Rebolledo e son fill e per mossen Johan Dembun e mossen Vilalpando e los dits XVI ballesters e pot anar per tot lo castell sens altra preso de sa persona e los missatgers quey venen hi pugen a parlar. E es ya guarit de la passio colica. La dita vila de Morella esta provehida en aquesta manera que la gent poderosa te pa e vi pera un any e la gent menuda fort poch. E ha en la dita vila trecents fochs poch mes o menys e es mal provehida darmes excepto de bombardes e ballestes grosses de fust que restan be. Lo dit Senyor Rey ha amprats e requestes la vila e les aldeyes hanli oferta valença no per voluntat mas per força e mes ha amprats nobles e cavallers de Arago nos sab la resposta mas diuse seran en Alcanyiç ab lo dit Senyor Rey. Lo poble ha gran voluntat al dit Senyor Primogenit axi lo de la dita vila de Morella com del port e aldeyes e de tot cert seran un animo e voluntat en la liberacio e delliurament del dit Senyor Princep totes hores que Cathalunya la vulla fer e encara es fama que tota la major part de Arago te en aço gran voluntat. Dimecres proppassat lo mestre de Muntesa e lo visrey entraren en Morella a les tres hores apres mig jorn venints la via de Monroig feren reverencia al Senyor Rey lo quals los dix en presencia del poble qui alli era que nova. E ells respongueren Senyor mala que Cathalunya es perduda e si aço dura perdras Arago e regne de Valencia. Senyor deusi molt pensar. E anaren a menjar e apres menjar tornaren al dit Senyor Rey e stigueren fins a les Xll hores de miga nit. E apres lo digous mati proppassat pujaren al castell a parlar ab lo Senyor Primogenit e apres poch devallaren e prengueren comiat del Senyor Rey e partiren dients no menjarien fins fossen a Trayguera quey ha grans cinch legues e que diumenge havien esser en Barchinona. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella missatgers de Çaragoça don Lorenç Dalgar jurat ab gramalla de grana Domingo Agosti Savinya e Johan del Rio feren reverencia al dit Senyor Rey a les cinch hores anant ab sos verguers davant ab vergues dargent. Lo que sen es pogut sentir per los de casa dells es que demanan ab gran instancia lo dit Senyor Primogenit. E eren en parlament ab lo dit Senyor Rey e nos sab fins aci quina resposta los ha feta. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella mossen Johan Ferrandiz Deredia e mossen Luis de Vich. Diuse que venien de la Reina e de la Infanta e mes se diu quel dit Senyor Rey deu partir de Morella dins tres o quatre dies e venir a Alcanyiç. Diumenge proppassat parti de Morella lo comte Doliva don Pedro Durrea e Vallconxar e portarensen don Johan de Biaumont al castell de Xativa. Les quals coses lo dit home per mi trames ab jurament me ha referides. Es home discret e tal que ab tota veritat de aquelles se es informat e axi ho poden creure vostres reverencies. Yo volia fer preu ab ell e no ho ha volgut sperant de vostres reverencies satisfaccio e remuneracio lo qual ha bon animo e voluntat de treballar en totes coses que sien a servey de vostres reverencies. Los dits procuradors vista la disposicio e voluntat del dit home e la manera que ha de informarse axi en la vila de Morella com en totes aquelles parts consellen ques torne a trametre per saber certament quant lo dit Senyor Rey partira e la provisio que leixara en lo dit castell e vila darmes e gents e ab quina custodia leixara lo dit Senyor Primogenit e de totes altres coses ques pora informar e aço per testificarne prestament vostres reverencies e axi ho fare de continent. Lo dit home ha sabudes les dites coses de persones qui en aquelles son entrevengudes ço es justicia e jurats de Morella e altres qui aquelles han vistes e aço per la gran coneixença e parentiu que ha ab aquells ha haguda la dita informacio molt expeditament e molt cautament e secreta e axi com era mester. Placiaus mossenyors haver bon esguard en la remuneracio sua car home es de be e ho mereix lo qual presents los dits procuradors ha feta relacio de les dites coses e ab consell de aquells vos he feta la present. E encara fins vuy no he cobrat lome de Valencia. Cobrat quel haja vos scriure molt prestament del quem referra. E pus no he a dir per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que volran e delliberaran. E tinga aquells la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. Lo correu portador de la present parteix
dissapte a XXI de febrer entre les dotze e una hores apres mig jorn. Deu esser aqui en XXVIII hores preu deu florins corrents. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ir XVIII del present mes rebi una vostra letra dada de XVII del present e lo contengut en aquella posant en efecte vuy he trames un explorador a Çaragoça hon lo Senyor Rey se diu esser plenament informat de tots los caps e retornat de continent de aquells per ma letra haurets avis segons referra ab tot crega del esser del Senyor Rey e Reyna e Primogenit hajats suficient informacio per letres de mestre Ferrando. Mes vos deman en gracia me vullau provehir de una capitania de cinquanta de aquests de peu qui per lo present se acordaran en aquesta ciutat juxta la instruccio feta per vosaltres an Johan Ferrer lo quem par esser consonant raho puys aci se fa lo acordament ho hajen homens de ciutat almenys sino del tot part la qual vos deman en gracia. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Quis comane en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra feta a XVI del present havem rebuda e vist lo contengut en aquella de continent per donar major textura en vostre proposit si dir calia com fins aci ja hi fos nostra voluntat experimentada comunicam del dit vostre proposit ab los honorables consols de aquesta vila los quals ab la semblant voluntat e nosaltres ab ells nos som tots referits ab lo concepte vostre mateix. Certificantvos que axi com fins aci havem inmutable proposit en fer totes coses que sien al fi desigat no obstant qualsevol presumida perturbacio quiy pensas obviar. Placia a la
divina potencia vos tinga la ma e coratges en prosseguir tals actes e delliberacions que sien en la fi dessus dita. Nosaltres havem firmissimo proposit deduir en efecte tot ço que possibilitat adhibida ab deguda forma nos acompanyara. Supplicantvos lo mes podem
lo magnifich mossen Dalmau Dez Volo embaixador nostre hajats en la memoria e recomendacio que per altres vos havem scrit de que de part nostra per lo magnifich mossen Johan Sampso vos es stat significat. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors lo Sant Sperit vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Medicina de Peccat, quarta part.

De la quarta part de est libre,

qui es de temptació.
(tentación; todavía muchos siglos se escribirá con mp; tentació; temptatio)

I.

DE MAL ÁNGEL É BÒ.

Temptació

De mal ángel e bò

Vuyl ensercar en est sermó;

Car vuyl mostrar

Com se puscha hom guardar

Al començement, com vòl far (començament; principio, comienzo)

Alquna re; (alguna)

E si li vé de bé

Sabga que de bòn ángel vé (46) (sábiga, sápia, sapia, sapcha; sepa)

Lo pensament

Que en lo far consent,

E si 's fá de él exament

Tant qu' am d' uy ço

En lo fayt companyó;

E si 'l consel no es del bò

Ángel, ans es

De maligne, per res

No faça el fayt, e demá n' es (47)

Lo dessemblant,

De ço que cogitant

Pensa, faça lo seu talant

Molt desirós,

Perque es preciós

Aquest tractat qu' els fayts amdós

Vòl ensenyar;

E per molts móus sercar,

Per ço qu' enseny a contrastar

A conseyl mal
D‘ esperit desleyal,
E qu‘ el bòn conseyl e cabal
Sia autreyatz,
E que començ viatz
Ço que li será autreyatz.

II.
DE ESSER DEUS.

Deus es, e hom no 'y dupte 'n res, (y griega : hi : hic latín)

Si ço que es sentit no es;

Car Deus no es ens corporal,

Enans es causa sperital,

E que no ‘s pòt veer, tocar,

El mal sperit fá duptar

Que Deus sia neguna res

Al home qui savi no es;

E si ho fay autreyar

Leugerament lo fá peccar;

Car qui no tem fòch infernal

Leugerament s' enclina a mal.

Mas lo conseyl del ángel bò

Significa Deus per raysó;

E vuylvos ho ades mostrar,

Si bé o sabetz consirar. (ho sabeu, sabéu; si bien lo sabéis considerar)

Si no es Deus, es mayor mal (major, maior)

Lo seu no esser, e no val

Tot ço qui es en negun bé,

Tant com defal en tota re; (defall)

Car mays está hom trist que gay,

El bò no son tant co ‘l savay,

El viu no son tant com li mòrt,

Ni negu no es en est pòrt

Que viva tant com será mòrts;

E si no es Deus es la sòrts

Mala en infinidamen,

E bona termenadamen,

E valgrá mays que tot quant es

Que no fós estat nuyla res.

E aço no 'n consent raysó

Qu' el mon hon ha tant esser bò,

Sia mays per mal que per bé;

Car mal ab esser no 's cové,

E que fós bé esser no res

Ço que será e passat es,

Qui es mays que ço en que som,

E que lo mal sia el sóm,

El bé en jús, perque 's cové

Que Deus sia alcuna ré,

Per qui sia altra vida

Qui de bé sia complida,

E que per ella sia est mon

E que tuyt li home qui son

E serán e son já passat

Sian de lá eviternat;

E qui es bò que haja bé,

E ‘l mal que haja mal jassé.
Enaxí es ordonat

Tot ço qui es pus qu' es vertat, (veritat; verdad; veritas)

Que Deus es el Angel qui 's bò,

Conseyla a hom per raysó

Que lax lo mal e faça ‘l bé, (leixar : deixar : dejar; que deje el mal y haga el bien)

E de Deus no dupte en ré,

Jatsia no sia sentit;

Car ço qu' él es, es esperit,

Lo qual no 's pòt pendre ab sen,

Mas ab nostre entenimen,

E ab membrar e ab amar,

No gens a veer ne tocar.

III.

DE TRINITAT.

Contra la summa Trinitat (48)

Ha lo demoni conseyl dat,

E tots jorns lo dóne soven

A home qui molt no enten,

Quant en ela vòl consirar (49)

E per necessitat provar,

Conseylantlí que Deus no es (50),

Car si ho fós vir a pales (51)

Ço que no pót bé declarar,

E per est móu fá lo duptar (52)

Per ço que sia descreent,

E que lo pórt en fòch ardent (53).

Mas l‘ ángel bò fá cogitar (54)

Que hom no vuyla declarar

La causa qu‘ entendre no pren

Per força de nuyl argumen,

Mas que la cresa verament (55)

Captivant son enteniment.

Empero si es hom subtil

E ha enteniment humil,

Conseylalí que lo Senyor

Que sobre tots está major,

Deman qu' el dó certenitat

De sa gran sancta Trinitat,

De la qual vos vuyl un pauch dir

E temera el dir falir, (temiera)

Si duptás que Deus no ‘m aydas; (aydás, ajudás; ayudara, ayudase)

E si 'n res hi fal, no dich pas (negación con pas, todavía lo he oído en catalán, y francés)

Qu' en só que ‘y fal sia creutz,

Ans só d' aytant apercebutz

Que sotsmet a corregiment

Est dictat al Pape valent,

E a tots los seus companyós

E del falir deman perdós,

Si y es, car no 'l dich a scient;

E prench aytal començament.

Deus es, segons que provat es,

E es complit e no 'l fal res,

E en si ha moltas raysós,

Perque está complit e bós;

Ço es, bontat, infinitat,

Poder, saber, eternitat,

Voler, virtut e veritat,

E de gloria es bastat,

E d' altres mantes dignitats

Está Deus complit e bastats,

Les quals no poria nomnar;

E car lo fayt vuyl abreujar,

Passem a aço que direm:

E primerament començem

A provar per l' entenimen

De Deu, qui sí matex enten,

Entenent tot ço que ‘n sí ha

E de ses raysos natura ha,

Que li fan axí corsirar

En bò obrar e en bé far (56),

Con ha per sí metex poder (57); (mateix; com tiene por sí mismo poder)

Lo qual poder vòl son voler

Qu‘ en produir sia hi tant gran,

Com es son esser en están;

Car si en están era major

Qu' en obrar sia, ja valor (58)

De son obrar seria gran,

Car no seria egualan

Lo seu obrar al seu estar,

E ‘n l' obrar seria mirvar

De bonea, qui tant no fá

De bé com en son esser há.

Aço matex d' infinitat,

S' infinit no era obrat;

E si 'n eternitat no fós,

Fóra Deus en sí ociós,

Eternalment de eternitat,

A la qual féra gran peccat (59);

Pus que d' ela pogués bé far

Per manera de eternar (60).

Aço metex es de poder,

De saviesa, de voler (61),

Virtut, gloria, veritat,

Contra les quals féra peccat (62)

Si ‘n lurs obras fós ociós;

E car Deus no es injuriós (63),

A sí metex ni a altre re,

Fá en sí metex tant de bé

Con abasta a son poder,

E son voler en vòl haver,

E' n pòt atenyer son sauber,

E cascún hi fá son dever. (quiscun; cada uno, y todos hacen su deber)

El produir en ayço es pren

Del fil e 'l sanct espiramen, (fill : fijo : fillo: hijo; se verá fil durante siglos; filium etc latín)

Entenén Deus que ha poder,

E Deus té en far son dever,

Segons que já ho ha jutjat

Cascuna de sa dignitat (64).

Car la bonea vòl bé far,

E eternitat eternar,

E infinitat infinir,

E lo poder ho vòl complir;

E tal complir no 'l pòt donar

A nuylla causa per crear,

E nuylla causa creada

Pòt esser infinitada,

Si no pòt esser eternal (65).

Cové a Deus, donchs, complir tal

Com requeren ses dignitats.

Cové, donchs, que sian donats

De las matexes lo complir;

Lo qual apelam produir (apellam; nombram, nomenam : lo cual llamamos producir)

Un d' altre infinidament,

Hon sia bonificament,

Eternar, possificament,

E entendre e amament,

Vertuificar, verificar,

E complir e gloriejar (66).
Enaxi es lo bastament, (este enaxí no lleva tilde aquí)

De la essencia el agent,

Del natural el naturant

Qui es eternal eternant,

Del unible el unitat,

Del agible el naturat;

E aquel qui es produent

Es lo payre omnipotent, (lo pare; el padre; la mayre : madre)

Qui produí de sí ço qu' entén

Qu' en pòt produir francamen (67)

Segons qu‘ ho volen ses raysons (68)

Per mòu de generacions,

Engenrantse hi el fil seu

E engenrá 'l axi en Deu (69),

E molt mils com es engenrat

Un hom d' altr' en humanitat.

E car es de infinitat,

L' engenrant es infinitat;

E car Deus es en unitat

Estant ab él ens unitat (70).

E car es de eternitat,

Está l' engenrat eternat,

E es bò car es de bontat.

E axí de cada raysó,

E aquel fil está tant bò,

Tant infinit, tant eternal,

Com lo payre e aytant val;

Pus que de tot él está nat

E tot quant ha li ha donat,

Enfóra sa paternitat;

Per ço qu' el tenga eternat,

En esser fil eternalment,

Sens negú altre mudament;

Lo qual hagra si 's pogués far

D' altre payre e eternar,

E fora in contradicció,

En esser payre, payre no,
E pogra suffrir eternar

Que 'n el fil se pogués camiar (71),

En esser payre d' alcú; (algú; alguien)

E enaxí de ú en ú,

Trò qu' el primer payre no fós (trò : fins a : hasta)

Del segon fil e ses raysòs, (leemos raysós y raysòs: razones; raysons, rahons, raons)

Ne consent que payre infinit,

Cové esser en Deus complit.

Amem, donchs, un payre, no dos,

E un fil qui es cabalós,

E no requer que sia payre,
Per ço que no sia mutayre,

Ni contra son payre en res,

Pus que per él es ço que es.

E vuyl provar tot exament

Ço per qu‘ es payre el produent,

E 'l product es fil apellat.

E si havetz humilitat

En ço queus en volray provar,

Entendre ho poretz tot clar; (poreu, podreu, podréu; podréis)

Car tot ço que altre tramet

De tot sí matex es per dret

Fil, si 'n s‘ especia es mes,

Axí com lo leó qui es

En la leonitat trames,

La qual sa especia es

Per lo leó qui ‘l ha engenrat,

E en sa especia posat;

Perque ‘l product per fil está

E ‘l produent payre se 'n fá.

Es, donchs, Deus payre e fil Deu,

Segons l' eximpli, e say eu

Que si 'l leó tan solament

Fesés lo fil eternalment,

Que molt mils hagra nom payre,

Que quant d' altre fil vòl fayre (72);

Encare que sol un leó

No es payre de tots quants só,

Ni es payre en eternitat (73),

Mas en lo temps que es passat;

Perque en causa creada

No es tant apropiada

Filiació, paternitat,

Com en la suma Trinitat;

Car lo payre tant solament

Prodúu de sí eternalment

Lo fil, e no ‘y vòl companyó.

E assi virám lo sermó

A provar lo sanct Spirit,

Lo qual tenga mon dir complit,

Per ço car ho dich a s' honor,

E qu‘ hom l' entena e l' aor.

Deus payre e Deus fil están

En una natura amán

La un a l' altre eternalment (74);

E cové esser l' amament

Aytant gran com estan amdós;

Car si tant gran com éls no fós

Fóra menor, e ‘ls fóran gran,

E pogren esser rancuran

Cascuna de ses dignitats,

Que no sostenen que mermats

Qu' en qui sia menoritat (75),

Sia de la lur entitat

Qu‘ es tota infinitat,

Tota bonea, eternitat.

Cové, donchs, que aquel amar

Qu' eus ay dit, sia en eternar,

En bonificar, infinir,

Per ço qu' es pusca 'n tant complir

De essencia e natura,

Que sia gran sens mesura;

E qu' ab açeylls d' hon es ixent (y que con aquellos de donde sale : “es saliente”)

En amant, haja egalment (egual : igual, igualment; igualmente)

Ab éls en granea, bontat, (grandeza)

En tota altre dignitat,

E en essencia e natura;

E si n' ha no s' en rancura (76)

Negú actu de dignitat.

Cové, donchs, de necessitat

Qu' el amar sia Deus complit

E que sia Sanct Spirit;

Sanct es, per ço car innocent

Son lo payre e 'l fil exament

En produir aquel amar (77)

En tot quant poden abastar

De lurs raysons al produir;

Perque l' amar cové exir

Simplement tot en sanctetat,

Com amar que ix enamorat,

Pus que no es defaliment,

E es ixent en compliment

Del payre e 'l fil qui son complit,

E está per ço espirit;

Car está espirat d' amar,

E no per via d' engenrar,

Qui es per mòu de cogitar

De Deus e 'n lo bé que pòt far

En sí, segons racionar,

Qui es obra de ses raysós

Per ço que no sia ociós.

Es, donchs, sanct Spirit provat

E provada es Trinitat;

E está el Sanct Spirit

Nombre de tres, tant fòrt complit,

Qu' él en sí matex no sosté

Que sia en quart nombre per re;

Car segons que havets ausit, ((haveu oyt : habéis oído)

Axí abasta un Spirit (78)

En la divina Trinitat,

Com fá una paternitat

E una filiació,

Pus aytant com ella es bò.

Es, donchs, en tres nombre complit,

E per ço está establit

En tot ço que Deus ha creat,

Que lo nombre de Trinitat

Ha molt major perfecció,

E es en tota rè pus bò,

Segons ço qui es natural;

E perque natura mays val,

Com de materia formá

E conjuncció demostrá

Tot ço qui es substanciat,

Axí com en humanitat (79),

En qui ha còrs e ánima há (80),

E ço perqu' el ú en l' altre está

De tots tres es home unit.

Ayço matex del spirit

Del home qui está de tres,

Segons qu' entendre pòts ades,

En saviea hon son tres (81), (sabiduría; saviesa; saviea, bonea, altea, nedea, etc...)

Entenent, entendre, entes;

E no cal que ni haja més.

E si ‘l un dels tres no 'y fós

Ja no fora ens cabalós;

Saviea e volentat

Ha en sí amant e amat,

E amar e en tot ço qui es

Está complit nombre en tres (82);

Lo qual nombre ha Deus creat

Significant sa Trinitat;
Per ço que sia coneguda

Per lo nombre e volguda.

Son, donchs, en Deu tres persones

Qui de dignitat son plenes (83),

Qui son en una natura,

Distinctas sensa mesura; (distintas sin medida)

E per ço disem, payre Deu (84), (decimos; deiem; diem, diém)

E disem que lo fil es Deu (85),

E Deus está Spirit Sanct,

E no son tres Deus tant de quant;

Ans están un Deu solament

No compòst, enans simplement; (enans : ans : sino)

Car una es la deitat

E son d' una simpicitat; (simplicitat)

Enaxí com en vera amor

En qui está un l' amador

E altre cell qui es amat (86),

E l' amar d‘ altre e tocat (87)

No son de compulsió,

Car tots tres d' un amor só.

E ço perqu' en nombre están

Es car la un está aman,

E l' altre qui está amat

El amar d' amdós es donat.

E car tots tres en nombre só,

Están segons relació

Cascú ‘n sí matex, l' altre no,

Per nombre e distincció,

Nombre de tres no ‘y seria,

Si distincció no 'y havia.

E car la un es d' altre nat,

El altre es d' amdós donat,

Per una amor sens mesura,

Son tots tres una natura (88),

Una essencia, un póder (89),

Una bontat e un dever,

Un saber, una volentat,

Una granea, eternitat.

E car en una unió (90)

De natura e de raysó

Están tots tres, son apelat

Un Deu, no molts per l' unitat

Que damunt havem recomptat: (Qne en el pdf; típico error n-u)

Car l' una raysó l' altre es,

En quant un Deu solament es.

E car cascun actu complit,

Han per ço ensemps establit

Que sia la distincció

Solament per relació,

Lo payre, ‘l fil e l' esperit,

No está l' ú d' altre pertit,

Pus qu' han una natura;

Car la natura una dura

Eternalment e infinida,

Perque no pòt esser complida:

Car axí com en simple amor

Está l' amat en l' amador,

E l' amador en son amat,

E l' amar hon están liat,
Enaxí en la deitat

L' ú de l' altre no es gitat,

Ni l' ú al altre es derrer;

Car eternitat no soffer

Que y sian primer ne derrer,

Car ab éls no poria esser (91),

Axí com en la simple amor,

Hon l' amat, amar, amador

Están en un temps egualment,

Sens primer e derrerament.

Asatz harem mostrat tót clar

De Trinitat ço qu‘ ens en par;

E si nuyl home es temptat

Per mal esperit, est tractat

Lisca, e porá tòst veer (92), (lea, y podrá pronto, enseguida ver)

Si es home qui haja saber,

De la Trinitat veritat,

Tant, que n' estará consolat.

IV.

DE CREACIÓ.

Fá 'l demoni temptació

Que no sia creació,

E qu' 'l món sia eternal,

E aço fá per nostre mal;

Car si lo món no fós creat,

No fóra primer hom format,

Ni fóra res nostra fe

Qui d' encarnació nos vé;

Car no fóra Deus encarnat,

Per ço que ‘l món fós recreat,

Ne fóra peccat general,

Ne altre vida atretal.

Car si lo món eternal fós,

Ja no fóra cascú de nòs

Resucitat, car abastar

No pogra la terra a donar

Si matexa a cascú còrs;

Car infinit nombre a tot fòrs

Fóra de còrses renovatz, (còssos; cuerpos; còs, còrs : cuerpo; corps, corpus, corpore)

Qui en lonch, pregon, ni en latz

No pogren negun loch haver

En que tots poguessen caber,

E aydas hi lo cèl e la mar,

Ans covengren ultra passar

Lo cèl infinidamen;

E ço nuyla raysó no pren

Que loch sostenen infinit (93),

Qui sia de còrses complit.

Veus, donchs, per qual entenció (intenció; intención)

Fá ‘l demoni temptació,

Per ço qu' ens git de nostra fe. (para que nos expulse de nuestra fé)

Encara diu que de no ré

Deus nuyla causa pòt far,

E que eternal cové estar

Lo món, pus no 'l puscha crear.

Encara diu que ociòs (ociós; ocioso)

Fóra Deus, si lo món no fós

Eternal, car si començat

Fós ans que él l' hagues creat,

No hagra Deus en que obrás;

E per ço que mays no cessás,

Vòl qu' el món sia eternal.

Vejatz com sa raysó no val,

Car en Deus segons son dever,

Poder, saber e son voler,

Han un matex actu complit,

E l‘ú en l' altre 's infinit;

Car aytant pòt lo seu poder,

Com son saber ho pòt saber;

E aytant ama son voler,

Com poden poder e saber (94);

Car en tot quant son están egal. ((egual, igual)

Vejatz com ment lo desleyal, (ved cómo miente el desleal)

Car si ‘l voler vòl de no re

Crear lo món, pòt ho de se,

Pus que 's aytant gran son poder

Com está gran lo seu voler.

Vòl, donchs; e si vòl, ha pogut

Sabé que volch sabe pugut:

E que 'us iria als dien

Del Rey del cèl omnipoten;

Car si 'n mí era unitat,

De poder, saber, volentat,

No sol puria ‘l món crear, (poria; podría; podrie, podríe, porie, poríe)

Que de mí puria Deus far

Si volia qu' eu fós Deu,

Car puria ho 'l poder meu,

Pus ho volgués lo meu voler

E ho sabés lo meu saber.

E tot ayço 's poria far,

Pus que fossen en egualar,

E que de tots tres fós un fayt.

Vejats, donchs, e a qual agayt

Vos vòl aportar lo savay;

Encara que vos mostraray

Que Deus no fóra ociós,

Quant diu que si eternal no fós

Lo mon, no hagre ‘n que obrar; (haguere; tinguere; tuviera o tuviese)

Car segons qu' eus pòt remembrar,

Provada havem Trinitat,

La qual está en eternitat

Produent lo payre e fil de Deu;

Al qual doná tot ço del seu,

E d' amdós ix l' Esperit Sanct,

Lo qual se dona en amant;

Perqu' en l' obra qu' en sí ha,

Deus gens ociós no está;

Car obra es de Trinitat

E de cascuna dignitat.

No cal, donchs, sia eternat

Lo món, per ço qu‘ haja obrat,

Qui ha él sia eternal (95);

Car dintre si l' ha qui mays val (96)

E qui es de sa entitat,

Ço es lo fil e l' espirat

En qui están bonificant,

Bonificar e car amant,

Bonificar, amar, amat

E aço en eternitat.

E pus havem tot clar mostrat

Que 'l temptar no es veritat,

Manifestament vuyl mostrar

Qu' el món no pòt per res estar

Eternal; e veus la raysó:

Es Deus, e él está tant bò,

E es tant alt en summitat,

Que res no ha ab él egaltat; (egualtat, igualtat; igualdad)

E si 'l món era eternal,

Seria en durar egual

A Deu, per la duració;

Perque no seria raysó

Que Deus estés en summitat

A cell qui ha ab él egaltat;

E aço 's seguex del poder

De Deu, qui pòt egal haver;

Car si 'l mon ha eternitat,

Son poder pòt esser durat

Aytant com lo poder de Deu;

E ayço matex del bé seu.

Car lo poder e lo durar

Covenen en bontat estar;

Perqu' está del món sa bontat

Ab la de Deus en egaltat.

Veus, donchs, si 'l món es eternals,

Qu' en tres causes está egals

A Deus; qui son: durar, poder,

Bontat, ¿perque no ha de ver

Deu que sia del món Senyor,

Si per tot no está major

Que lo món, e cascú es Deu

E de Deu no está 'l món séu?

Car Deu, no ‘l es en tot dessus,

El món está en part dejus

A Deu, car no es tant finit

Estensament, ans es finit

En quant está lo cèl redon;

E tot ço qui 'n redon contorn,

Cové se que sia finit,

Encara que no es complit

En totes ses pertes si tot sal (97)

Qui no enten membrant ni val,

Ni la pera qui 's part del món, (pedra; piedra)

Ni l' arbre, ni l' ayga, ni ‘l jorn;

Perque el món no está egal

En tot a Deu, perque no val

Tant com Deu, mas en altre res

Tant com él val, pus egal es

En alcu bé, poder, durar;

Perque no cové autreyar

Qu' el món puscha eternal estar,

Per lo gran inconvenient

Qui está manifestament,

Segon que ja vos havem dit.

E puria ‘l mal esperit

Per altre mòu home temptar,

Dient que Deu ha pugut dar

A lo món que puscha durar

Eternalment e ben complit,

En quant está ple d' infinit

Durar, e ayço del poder;

Mas Deus d' ayço no ha leer,

Car no ho pót voler son voler, (leemos pòt y aquí pót)

Pus vòl qu' en tot Deus sia sus

E ‘l món sia en tot dejus.

O sino covéns autreyar

Qu' el voler de Deus vòl amar

Aytant lo món con sí matex;

E si ‘l voler ayço seguex,

Cové que sabga lo saber, (sábiga, sapia, sápia; sepa)

E que ho puscha son poder,

Segons que ho vòl la volentat,

E tots tres serán tòrt e peccat (98),

Si 'n res se fan ab lo causat

Eguals, car en res no ‘s cové

Que ço qui no está per se,

Ab son senyor haja egal

En nula re, si 'n tot no val

Aytant com él; e no ‘s pòt far

Que Deus se vuylan injuriar,

Com sia sabi e complit;

E jamays lo mal esperit

Creyats, si 'n res vos vòl temptar, (creáis; cregau, creguéu, cregueu)

Que ‘l món puscha eternal estar;

E si ho fá, anatz consiurar (id; anáu, anéu, aneu)

Ço que vos en haurem mostrat.

Cové, donchs, sia ‘l món creat,

E esdevengut ha de no ré (99);

Car si fós d' als, fóra jassé

Aquel altre ens eternal,

E fóra temptar atretal,

Segons que damont ha estat (100). (damunt; encima, cima; munt, mont, Puigdemont)

Es, donchs, lo món de nòu creat,

E Deus está son creador,

Son Senyor, son governador:

E ha lo món per ço creat,

Que per home sia amat,

Entes, membrat, e car tengut;

E que Deus l' apòrt a salut

En paradís, hon gaug no mòr;

E gens lo món per negun fòr,

No pogra sí metex crear;

Car nuyl ens pòt sí matex far;

Car sí matex far se pogués,

Fóra la gent ans que fós res.

Mas aço no soffer raysó,

E fóra contradicció,

En quant fóra e no fóra res.

Passem avant car bé 's entes

Que ‘l món de nòu está creat

Per lo Senyor, ple de bontat.

V.

DE ENCARNACIÓ.

A provar encarnació

Cové qu' hom ús fòrt de raysó;

E que sia hom fòrt subtil

E enteniment haja humil,

Aquel qui entendre volrá

La provació qual será;

E que sguart el començament

Del malvat amonestament

Que fá lo malvat esperit,

Qui ‘l ver vòl posar en ublit (oblit; olvido)
D‘ aquel qui escolta lo sermó,

E donalí temptació.

Anem avant e començem,

E de Deu gracias petem (pidamos; demanem; petición, petere)

Que 'ns endreç la provació

Que fem de s' encarnació.

Si com la divina bontat

Fó raysó a lo bé creat (101),

E la granea ha gran bé (102),

La saviea qui tot vé

Diu qual bé pòt esser major

Creat, e la sua amor

Volch amar aquel major bé,

El poder lo pòch, car es ple

De saviea e de amor;

E si no creás lo major

Bé que pòt saber e amar,

No 's pogren en Deu egalar
La granea, ni la bontat,

Virtut, gloria, e veritat

Ab son saber, poder, voler;

Car no volgra tan gran bé fer,

Com lo ateny lo seu saber,

E com lo poder lo pòt far.

Fóra, donchs, Deus de bé avar

Per poder, saber, volentat,

Contra granea e bontat,

Virtut, gloria e veritat,

Ab qui hagra fet gran peccat;

E fóra estat ociós

Contra las suas raysós;

E car en res no pòt errar,

Volchse per açò encarnar,

Per ço que creás lo major

Que pòt atenyer sa amor,

E qui está en son poder,

E ateyne per son saber;

E es aquel major nomnat

Home qui está deitat,

E es pujat en tal ausor

Que no la pòt Deus far major,

Ni 'n pòt amar major amar,

Ni granea major formar,

Ni lo saber major en sab;

Car aquel hom cové esser cab

De tot ço qui está creat,

Pus que Deus l' ha en sa deitat,
Tant, que está home e Deu,

E tot ço qui 's creat es seu,

E ‘l poder, saber, volentat,

Han satisfet a la bontat,

Granea, virtut, veritat,

Gloria e eternitat,

Qu' en sí fá durar home e Deu,

Sens que no hi pèrt res del seu,

Enans n' es mostrada major,

En quant fá estar creador

Ço qui de nòu está creat

En un supòsit unitat,

E durar dues naturas,

Un supósit sens mesuras

Distintas, en ú unidas

Están en ú establidas,

Qui es Jhesu-Christ apelat,

Un supòsit, un personat,

E no en terç nombre passat,

Car es les dues naturas;

E ayço car sens mesuras

Es fayta la conjunció,

Perqu' es conserva la unió

En propi nòm de cascuna;

Car de la natura, neguna

Está camiat son estament;

Perque está Deu hom verament

E verament hom está Deu,

E ço entendre fóra greu

Qui no consirás lo poder,

La volentat e lo saber

De Deu, e con vòl egualar

Ses dignitats en son crear;

Pus qu' ensemps son començament

Del món e de son creament.

Avem, donchs, demostrat tot clar.

Ço perqu' es vlòch Deus encarnar; (vòlch; por lo que quiso Dios encarnarse)

E per molta altre raysó

Provarem l' encarnació.

Mas, car d' als havem a parlar,

Volem lo sermó abreviar;

Empero aujats un petit (ojats, hojats; pregones; oíd; escoltáu, escolteu, escoltéu)

Com tempta lo mal esperit

Los homens contra veritat

En ço que havem recomptat;

Car diu que ço qu‘ es infinit

E finit, son tant depertit,

Que no ‘n pòt esser ajustat.

Ara vejats com diu falsetat

Contra lo divinal poder,

E saviea e voler;

Car jo qui só home creat

De no res, ay l' unir amat;

E aquel uniment enten,

E d' él pusch haver menbramen,

Donchs, quant mays lo pòt Deus amar

E lo seu saber consirar;

E si ‘l pòt saber e amar,

Bé es sech qu' el pòt possificar,

Perque ha poder infinit;

Lo qual no hagra, si finit

Poder li pogués contrastar

A la unió d' encarnar.

Per altre mòu pòt hom temptar

Lo demoni, quant consirar

Fá, que Deus de mantes naturas

Qui están en las creaturas,

Pogr‘ haver mants encarnamens;

Mas tú 'n pòts far responimens

Qu' enaxí com en deitat

Abasta una paternitat,

Un fil e un Sanct Sperit,

Per ço car cascú es complit,

Abasta una encarnació

A quant es per creació;

Car si una no 'y abastás,

Un encarnat no fóra pas

Complit en l' encarnació,

E fóra aquel unió

De complit e de no complit,

E hagra en l' unit falit

Contra granea de bontat,

Poder, saber, volentat,

Veritat, gloria, virtut,

E no hagra 'l mal conegut,

E fóra 'n son sobre mermar (103);

Lo qual mirmament no ‘s pòt far.

Vet, donchs, com t‘ ay mostrat tot clar

Que lo demoni falsament

T' ha donat lo cogitament,

Per ço que 't puscha far duptar,

E de la tua fe privar;

Encare 't puyn molt subtilment

Temptar, que lo encarnament

No val tant com fóra estat,

Si Deus se fós angelicat,

Com sia home mays compòst

Que ángel, e còrs corrump tòst, (corromp; y el cuerpo se corrompe rápido)

E ángel sens corrompiment ((corrupción)

Estará perpetualment.

Veges, donchs, e com t' ha mentit,

Car per home es establit

Que tota causa corporal,

Cèl, terra, mar, planta, sal,

Ausels, bestias, e quant es (ave: au: aucells, ocells; pájaros; moixóns, muixóns)

Corporal, a hom es sotsmes

Per lo Senyor qui 'u ha creat (el hoc latín : ho, ya se pronuncia u, por lo que aquí vemos)

E a home ho ha donat;

Encara que li ha donada

Anima racional nomnada,

Qui en natura spirital

Aytant com negú ángel val;

Encara que ‘n angelicar

No pogra Deus participar

Ab totes les creaturas; (vemos totes + les + no “totas las”, pero más abajo se lee “las”.)

Car ángel no ha conjuncturas (104)

A nuyla causa corporal,

Car en tot está spirital.

Mas, car Deus pres humanitat,

Participa ab tot creat,

En proprietat e natura,

Car en home han conjunctura

Las naturas de tot quant es,

En las quals hom está sotsmes;

Car hom en quant es corporal,

Participa ab celestial,

Ab elements, e vejetat,

Ab sentiment, imaginat,

E en quant está de raysó

Ab l' esperital; e veus co (com; como)
Vòl demoni home temptar.

E encare 'us vuyl ensenyar

Com dóna altre temptació,

En quant diu que Christ nat no fó

De fembra verge, car no par (fembra, fémina, femella; hembra)

Que còrs per còrs puscha passar,

Si en aquel no ha res trencat,

E qu' es perda virginitat

D' aquela fembra de que nax.

Ara vejats com mént p‘ el quax;

Car a poder qui ‘s infinit

No pòt esser res contradit;

Car si res li pòt contrastar

Contra ço qu' él en volrá far,

No porá esser infinit;

E d‘ ayço asatz n' hajam dit.

Car per aço que dit vos n' ay (105),

Pòt hom conexer lo savay

Concel de lo mal sperit,

Que dona de dia e de nit,

E lo concel del ángel bò, (concell; consejo; vemos en textos antiguos, consell, conçell etc)

Si vos virats a la rayso

Per la qual vos havem provat

Qu' el creador es encarnat.

Encar' altre eximpli us en dó,

Que Deus sab que seria bò

Si fayia rey d' en Berenguer; (hacía; faya, faia, fee, fée, fehia etc)

Lo qual rey él no volrá fer

Sitot son poder lo pòt far;

E en ayço vuyl vos temptar

Contra prima provació

Que fem de l' encarnació,

Allegant que gens no ‘s seguex,

Que Deus faça de home pex;

Si bé ho sab lo seu saber

Que ho pòt far lo seu poder;

E respon al seu argument,

Dient, que Deus fá faliment

Si no fá tot ço que deu far

De bé e lo mal esquivar,

Segons judici ordenat,

E sia proporcionat

A Jhesu-Christ quant ha creat,

No pas que faça 'n Guilemó

Rey, contr‘ él be den Ferreró,

Si per dret li ha el regne dat;

Car faria tòrt e peccat; (

Lo qual no vòl sa volentat,

Contra la cual no pòt poder, (qual : cual)

E ayço matex del saber;

E si Deus está encarnat

Sens que no fá tòrt e peccat

E fá 'l major bé que pòt far,

Cové qu' el bé vuyla amar,

Per ço que haja amar major

En esser major creador;

Lo qual major no pogr‘ estar

S‘ incarnar no volgués amar.

VI.

DE LA PASSIÓ DE JHESU-CHRIST.

Si tú has negú temptament

Que Jhesu-Christ no pres turment,

Pus qu' es de Deu e de hom unit,

No 'n crees lo mal sperit;

Car no fóra el món recreat

Si no fós mòrt e turmentat

Per satisfer a nostra mòrt,

Qui estava en mala sòrt

Per lo peccat original,

Provat en l' Arbre general,

Arbre de sciencia dit,

Qu' en Roma havem fayt e escrit.

E si divina natura

Honra l' humana sens mesura,

En quant ab ella s‘ ajusta,

Be 's seguex que la humana

Natura la divina honrás

Aytant com pòt, e li donás (106)

Ab sa mòrt, e lo món qui perdut

Era de via de salut,

Com mays pena volch sofrir

Lo payre lo dech mays grair,

E de tot ço no l' hagra grat

Si per só amor no fós nafrat

E mòrt; encara es temptat

Per lo mal sperit malvat,

Que Christ no pòch per res morir;

Car Deus no pòt pena sofrir,

Perque Christ qui ver Deus está
No fó hanc mort ni 'n cròts penjá (107).

Mas tú deus axí consirar

Si lo demoni et vòl temptar,

Que Christ duas naturas ha,

Ço es, divina e humana:

En quant divina no morí,

Axi com si mòr en Martí (108)

Mòr lo cors e l' ánima no,

Car gens no ha corrupció,

Perqu' éla está inmortal;

Morí ‘l cors de Christ atretal,

Lo qual vòlch l' ánima morís

Per ço qu' ab él Deus sen servis

Per tot lo món a recrear

E per Deu servir e honrar.

VII.

DE RESURRECCIÓ.

¡Quant hom ha gran temptació

Que sia resurrecció!

Car per natura no ‘s conex

Depuis que lo còrs d' hom podrex,

E en pòls lo vent scampa

A cascuna part sá e llá,

Que mays se puscha ajustar

E en aquell nombre tornar,

El qual era ans de la mòrt.

E tú, qui dupte, faleix fòrt,

Car no sovéns lo gran poder,

Lo gran saber, lo gran voler

Que Deus ha infinidament,

Ni membres lo seu jutjament

Qui es tal, que res no 'l fá tòrt;

Lo qual penria si ‘n la sòrt

E en lo nombre, com se mòr

No retornava a tot fòr,

Per ço que lo puscha jutjar

Del bé o del mal que vòlch far;

E ‘l seu judici es pugut,

Pus que per él está volgut,

El seu saber sab qual será,

E sab l' home en qui caurá,

Si bé está son còrs pudrit,

Car son saber es infinit,

Car sab totes les partides

Qui del còrs li son exides;

E ' naxí com les pòt saber, (enaxí)

Les pòt retornar son poder:

E ‘l retornar sa volentat

Vòl, per ço que sia jutjat

Aquel home qui hará fet

Bé o mal, car no fóra dret

Si 'l home qui fá ‘l mal o 'l bé

No fós jutjat, pus que 's cové

Qu' aquel qui fá ‘l bé o 'l mal

Haja judici; e no val

Si dius que Deus jutg anima

Del mal o bé que fét haurá,

Car ánima part d' home es;

E car home está sotsmes

Al mal si 'l fá, o si 'l fá 'l bé,

Lo judici sobre hom vé,

Encara qu' hom ha servit

Ab son còrs Deus o desaunit (109),

Perqu' en deu haver jutjament.

Veus, donchs, con declarament

Per argument havem provat

Qu' hom será resucitat,

Per ço que venga ‘l jutjament.

Encara fá altre temptament

Lo demoni sús a la mòrt,

Lo qual temptar está molt fòrt

Si hom no 's sab bé aydar;

Car quant hom vé al espirar

E mòr hon no veu d' él exir

La ánima, car no es pòt sentir,

Car no está còrs ni figura

Qui haje ample, lonch, mesura,

Color, car sperital es

Perque no ‘s pòt veer per res;

E si tú vòls saber que es
Anima, porás ho saber

Si bò entendre pòts haver.

Consira en tú ton membrar,

Ton entendre, ton amar,

E tot ço perqu' entens raysó,

E ço perqu' has perfecció

En ton cogitar e parlar,

E en virtuts a gasanyar

O a perdre, e com pòts peccar;

E si per natura pixar

Requer ton còrs no ho porá far

Per ço car no ho vòl ton voler,

Qui s‘ acorda ab ton saber,

En quant farias mal estar

Si vòls denant home pixar;

E enaxí per mantes res

Pòts saber ánima que es;

La qual ánima de ço está

Perqu' hom membrar, saber ha,

Voler, e qu' enten raysó,

E fá lo bé o falió;

E de lá ‘t fá temptació (110)

Lo demoni, que al finir,

Quant no veus ánima exir

Del còrs, qu' éla sia finida,

E que no sia altre vida,

E qu' a Deus no deman perdó.

Vet, donchs, cò 't fá temptació, (cóm, còm)

De la qual te porás guardar,

Si ço que t' ay dit sàbs membrar.

VIII.

DEL SAGRAMENT DEL ALTAR.

Si lo demoni et vòl temptar

De lo sagrament del altar,

Temptar t' ha per aquest semblant;

Car no par sian trepassant

Sens nuyla vegetació

Lo pá e ‘l vi qu' en còrs no só

D' home, quant está en l' altar,

E que de pá se puscha far

Carn, e sanch qu' es fassa de ví,

E Christ sia al cèl e aysí (ací, açí; astí, aquí)

En un temps, e puscha saber

En la ostia e voler

Haver tan gran humilitat

Qu' el sagrament sia menjat,

E lo seu sanch sia begut, (y su sangre sea bebida; masculino en el original)

Per tant malvat clergue perdut,

Qui li fán molt gran deshonor,

E ‘n quant él están peccador

El temps que fán lo sagrament.

Encara fá altre temptament,

Con diu: - ¿aquela carn qu' es fá?

Pus qu' en Christ no multiplicá,

E hom ne pòt viure com pá;

E per moltas d' altres raysós

Te pòt dar grans temptaciós

Lo demoni, del sagrament.

Mas tú t' en pòts guardar leument,

Segons qu' eu t‘ ho volray mostrar:

Deus vòl tant fòrt participar

Ab home, que a él se vòl donar

En la virtut del sagrament,

Per tal qu' hom ne sia vivent

Segons esperital menjar;

E car Deus pòt tota res far,

Pòt far aquel traspasament (transustanciación)

De pá e ví al sagrament,

En la carn e la sanch de Christ; (ahora sangre es femenino; arriba masculino)

Per ço que ab tú sia amist (111)

E' t puscha de peccats mundar

Per lo esperital menjar;

E pus ho vòl no deus pensar

Que res ho puscha contradir,

Car pòder ha e infinir;

E qui ha poder infinit

Bé pòt far de poder finit

Tot quant ne vòl a son plaer;

E car diu que no pòt caber

Lo còrs de Christ en tant pòch pá,

Ne 'n un temps pòt esser lá

E sá, gens per ço no diu ver, (allí, allá y aquí)

E retorna a lo poder

Qui en Deu está infinit,

Lo qual fá de ço qu' es finit

Tot quant ne vòl far son voler (112).

E car diu que no vòl haver

Jhesús tant gran humilitat (aquí escribe Jesús con tilde)

Qu' el sagrament sia menjat

Per malvat clergue peccador,

Veges e com diu gran error

Contra major humilitat,

E per donar major peccat (113)

Si hom li vòl mercé querir;

Encara que no 's pòt sofrir

Que nos dó aytant ço 's pót dar

A menjar e a ministrar,

E que hom ús del seu poder

En tot quant vòl a son plaer;

Car tot es ple de libertat,

De mercé, e d' humilitat;

E car diu ¿ahon es anat

Lo carn tant sanct que has menjat

De Christ, e 'l sanch que n' has begut?

¿E com pá e ví n' has viscut?

Consira que pʻ el sagrament

En Christ no 's fá nuyl adiment,

Car en tota res está ple

De compliment e de tot bé;

Mas cell qui pren lo sagrament,

Pren per él esperitalment

Enadiment contra peccat,

E lo sagrament consumat

Que ab l' ánima has menjat

D‘ axo que lexa pòts vivir

Corporalment, per qu' el falir

Del demoni, qu' ab mentir

Te vòl de la fé desviar,

No vuylas pendre ni amar;

E lausa lo senyor major

Qui nos porta tant gran amor,

Que son poder nos vòl mostrar

En lo sagrament del altar;

E aquel poder vòl donar

Al prevere ministrador,

E vòl qu' ab él li peccador

Laven e munden lo peccat; (laven y limpien, munden, el pecado)

E per aço es atrobat

Lo sanct sagrament del altar,

Sens lo qual no pogra mostrar

Deus a home son gran poder,

Ni tant d' humilitat haver,

Ni l' obra dins significar;

La qual ha en fil engenrar,

E' n spirar Sanct Sperit,

En qui lòch no es estabit (114),

Ni cantitat, ni moviment;

Car l' obra 's infinidament (115)

E está en eternitat.

E tot ayçò es significat (això, aixó)

En lo sagrament del altar,

Hon no está moltiplicar

Si moviment del cèl sajús

En lo qual cèl está Jhesús,
Si bé está el sagrament,

E aytal afigurament

Es sagel de la Trinitat, (sagell, segell; sello, impronta, marca)

Lo qual membres com est temptat.

IX.

DELS CLAUS DE SENT PERE.

Está lo Papa veguer

De sent Pere, e pòt tant fer

Com sent Pere per officí,

Car Deus enaxí ho establí,

Per ço que fós successió

Del offici qui es molt bò;

E car es bò, vòlte temptar

Lo demoni, per enganar

Tú, e que no hajes virtut

Per l' offici, ne d' él salut,

Ne sias en successió

De la fé, e en falió (aquí con tilde)

Te puscha portar a la mòrt,

E que en los inferns t' empòrt.

Gardet, donchs, de aytal temptar, (guárdate)

E leugerament pòts pensar

Axi com rey que fá veguer,

Al qual ha donat son poder,

Per ço que li puscha aydar

A son poble a governar;

Lo qual no 'l poria aydar

Si poder no 'l volia dar,

E si 'l poder dava a alcú

E que no 'l donás d' ú a ú,

Segons que ho vòl successió,

Seria en privació

La vegueria; e no par

Que Deus vuyla lo procurar

De sent Pere en res destruir,

E lo princep puscha jaquir

Successió de son poder,

E no sent Pere qui pòt fer

Mays de causa esperital

Que princep de res eternal.

No consirs, donchs, successió

De un Papa e d' altre no;

E gardet del malvat engan

Qu' el demoni et vòl fer temptan;

Car lo Papa te pòt ligar,

E si 's vòl pòt te perdonar,

Segons que Christ vòlch establir

En sent Pere, quant depertir (departir, partir, irse)

Se vòlch d' est món, e al cél pujar, (cielo, esta vez con tilde é)

E ab son pare vòlch estar.

X.

DE MÒRT.

Quant hom esdevé a la mòrt,

Lo demoni tempta hom fòrt;

E mostralí los grans peccats,

Perque sia desesperats

De Deu e de son gran perdó;

Perqu' eu aytal conseyl te dó,

Que quant tú venrás al fenir, (vindrás; vendrás; fenir : finir : fin : muerte : morir)

Qu‘ et vuylas molt fòrt penedir

De tos peccats, e qu' et confés

De ço on Deu haurás offes

Ab contricció verament;

E si pux te vé el temptament

Qu' el demoni te volrá dar,

No 't cal als mes vuylas membrar

Que tú estás bé confessats,

E has los teus peccats plorats

Ab vera gran contricció,

Pregant Deus que t' haja perdó,

O qu' él te jutja a son plaer,

E de tot ço qu' él volrá fer

Sia de punir o perdó,

Que a tú sia plasent e bò.

E si tú en ayço estás (116)

E tú matex jutjat haurás,

Justicia no 't pòt far tòrt

E no temes que lá t' empòrt

Lo demoni, que ab molts se 'n vá;

E a negun d‘ éls no ha má (117)

Que sia de sos tòrs punit,

Mes que sia tantòst delit,

Quant d' est món de lá passará,

Perque al judici tòrt fá;

Car si hi era volentat (118)

En res no seria jutjat,

Perque mercé no ‘l pòt valer,

Pus que a Deu fá desplaer.

Mas si 's jutja, car ha peccat,

E que Deus ne faça son grat,

Car el ho vòl tot sostenir,

Per ço que a Deus puscha obeir,

Tantòst mercé t' haurá en grat,

E ab justicia amistat;

E no porás en res errar

Si amdues les sabs honrar. (ambdues; ambas; amdós : ambdós : ambos)

XI.

DE DÉU COMENÇAMENTS RADICALS.

Contra dèu parts e radicals,

Contra qui 'l tempta 'l desleyals,

Las sis, son sis sens sensuals,

E tres virtuts racionals,

Deene 's imaginació (119).

E ço 's fá la temptació,

Vuylte cascuna demostrar

Per ço que t' en sabges gardar; (sábigues guardar; para que te sepas guardar)

E vuylte dir la natura

De cascú, e la ventura

Qui vé per la temptació.

Mes cové qu' entendre hajes bò;

Car s‘ eu te parle e no m' entens,

Tot ço qu' eu te dich es niens, (niente; nient; nada)

E fás en tú vá món parlar.

Mas eu n' ay mèrit del mostrar,

E tú has còlpa del oyr; (culpa)

E si tú t' en volrás jaquir,

Haurásne còlpa si ho fás.

Vejes, donchs, e qual en penrás, (pendrás; tomarás; pendre : prender : tomar : coger)

No has conseyl, m' has d' escoltar (120),

E que 't vuyles fòrt esforçar

Com entens a ton poder,

E tal entenció haver

Que del ausir hajes profit,

E no 't noga 'l mal esperit,

Quit nòu, en quant no vòls amar (que te : et; qui ‘t, que ‘t)

Ço ab que t‘ en pusques gardar. (puedas; puxques; pugues; puguis)

XII.

DE VEER EN TEMPTACIÓ.

Tú has veer, per ço qu' el vist

T' ajut a servir Jhesu-Christ;

E tú veer natura ha,

Que quant ne veus causa belá (121),

Qu' ab él et fá alegrar ton còr,

Per tal que Christ áms a tot fòr, (para que ames a Cristo “a todo fuero”)

Del qual es tot ço que vist has,

E que 'l laus en quant vist haurás; (“y que lo loes en cuanto visto habrás”)

Car tot es fayt a sa lausor ((ya que, puesto que todo está hecho a su loor)

E vòl que ton còr s' enamor (y quiere que tu corazón se enamore)

D' él, e de tot ço que volrá,

E de tot ço que a tú fá.

De mentre stás en alegrar

De bella causa esguardar

Lo demoni ve ‘y lentament (122),

E toca ton alegrament,

E vòlte mòure al amor

Qui no está per lo Senyor;

Ans es per tú e ton parent.

E quant tú sents lo tocament,

Si tú consents a son talent,

Tú desvias ço que has vist

De la honor de Jhesu-Christ,

Com si no fós fayta per eyl;

E si tú de mí prens conseyl,

Quant te sintrás axí temptat,

Tantòst muda ta volentat

A la fí de ço que has vist,

Qui es per servir Jhesu-Christ

May que per tú ni ton parent,

Car delen tots generalment;

E si ayço fás, haurás vençut

Lo demoni e combatut,

E del veer mèrit haurás,

E del vençre; e en est pas
Pòts conexer acordament

D' ánima e de còrs verament;

Car per lo còrs está ‘l veer,

E per veser ve el plaer (veer, veser: ver; vore; veure)

Qui está per la volentat;

Perque 'l demoni es sobrat

Per l' ánima e per lo còrs,

E tú guanyes tan gran tresòrs,

Que nuyla ciutat no lo val,

Car tots temps es perpetual.

E si veus lega figura ((lletja; fea, horrenda; lletg)

En animal o en pintura,

E lo demoni et vòl temptar

Que fort t' en vuylas entristar,

Per ço que t' en faça pahor,

E de ton còr tola amor (de toldre, tolre; tolere; quitar; tolt, tolta, tolts, toltes)

Que ‘y haurá mes lo bel veer

Per honrar Deu e cartener,

Gardet, no sias desçebut;

Car ceyl qui tem tòst es vençut;

E vira aquel desplaser

Qu‘ haurás per lo leg veser,

Contra faliment e peccat;

Qui cascú está disformat,

E cascú fá pus leg veer,

Quant lo còrs ha en éls plaer,

Que no es nulla sutzura

De hom, fembre e vestidura. (fembra : hembra : mujer)

E si enaxí vols cogitar,

Porás gran mèrit gasanyar,

E haurás duas vets vençut (y habrás dos veces vencido; dues vegades, duas vegadas)

Lo demoni e desçebut.

XIII.

DE OYR EN TEMPTACIÓ.

Deus t' ha lo teu oyr donat,

Per ço que quant será nomnat

Lo seu sanct nóm molt gloriós,

Per tú oyt e amorós

Sia, e ton còr en Deu amar (123),

Tant, que quant oyrás parlar

De nuyla res, o aus cantar

Li clergue, aucel, e li juglar, (avis, auis : aus : aucell, ocell)

E ‘l sò qu' els arbres fá lo vent,

O la mar quant es fòrt brugent, (de brogit, brugit)

Tot ho aplica a Deus amar,

Qui t' ha ton ausir volgut dar, (sentido del oído)

Per ço qu‘ en tot quant ausirás ((oirás)

Per Deu ho auges; e si ho fás, (oigas)

Soven haurás d' él membrament,

Enteniment e amament.

E si ‘l demoni et vòl temptar

Per ço que ausirás parlar,

E fá a ton còr tocament,

Farásli lo responiment (le harás, “harasle”)
Com a home enamorat

De Deu e de sa gran bontat.

E si ‘l demoni et troba ple

D' enteniment e de mercé,

Altre vets no 't volrá tocar;

Car pena li es acostar

A còr d' home enamorat,

En qui Deus está albergat.

Mas si ton còr no es complit

De Deu en ço que has oyt,

En aquel buyt él pòt posar

Un pauch de vanagloriar

Per cantar o per preycar,

O per vanitats escoltar. (o para vanidades escuchar)

Si él umpl aquel lòch petit,

Tantòst ne será Deus exit;

E pòts hi metra a ton plaer

Lo mal; e com lo volrás trer,

No 'l ni pòts trer si Deus no 'y mets; ((treure; traure; sacar; metes; meter: metre)

E del entrar Deus, no es drets

Qui l' on pusques ab mal forçar (124).

En aquest pas porás pensar

Com hom peccador está pres,

Si no s‘ ajuda ab merces,

E ab ausir per Deu servir,

E penedent de son falir.

XIV.

DE ODORAR EN TEMPTACIÓ.

¿Sabs tú perque has la odor

Que 't vé de la novela flòr,

Del ámbre, o d' altre odorament? (ámbar)

Perque tú sias servent,

Adonchs com sintrás lo bòn odor

Qui mòu lo còr ab bòn amor,

Segons la fí perqu' es creat (125)

L' odor, e fás de Deu amat.

Mas lo demoni 't fá falir

Quant odoras la flòr de lir,

Si t' en mòus a ta jausiment

D' hon perdes ton bòn estament;

E veges com fás gran peccat:

Que l' odor que Deus ha creat

Per alegrar còr, bon amat
Vòl estar ab alegrament,

Dónas a fayt qui es pudent (126).

Desira com se puscha far,

Donchs, quant has pres l' odorar (127)

Ab ajuda del esperit

Qui alegra ton còr, vestit

De mal habit, drap de peccat;

E gires lo drap blanquejat,

En sutzetat e en pudor,

A deshonor del creador,

Qui vòl que causa mal olent

Sia a tú figurament

Que com sintrás mala odor,

Que d' infern hajes gran pahor,

E de tot fayt desconexent (128),

Lo qual pút al enteniment (putir : put : heder, como la abubilla, putput, poput etc.)

Del home, qui ha leyaltat

E son còr ha en sanctetat (129).

E si ‘l demoni I vòl temptar

Ab mala odor e desirar

Lo mal plaer d' hon éla vé,

E aquel temptar tant sosté,

Trò que ha apres a consirar (130)

L' engan qu' el demoni vòl far

Servent que causa mal olent

Significa naturalment

Qu' hom son peccat plange e plòr,

E en fer mal senta pudor

Al còr, e douçor en far bé;

La qual bòn odor li sové,

Per ço que lo bé vuyla far;

Axí com pudor, qui membrar

Deu far a home faliment,

Per ço que li sia pudent.

XV.

DE GUSTAR EN TEMPTACIÓ.

Quant vòls gustar per sustentar

Ton còrs, no per sabor cercar,

De ton gustar usas molt bé.

E quant lo demoni ho ve
Ab saviesa sperital,

Qui en tot bòn ús pren seyal (131),

Car ab él no ‘s pòt concordar

Lo seu ús, qui está en mal far,

Car fás lo bé, ha ‘n desplaer (132),

E tempta 't com te puscha fer

Desirar sabor e 'l manjar,

Per ço qu' et puscha trastornar

De bòn ús, en cell qui es mal;

Car sabor a viure no val

Tant com fá ço en que está,

E la sabor mant home fá

Tròp beure e massa menjar;

E fá molt home enbriagar,

E mant home rich, en paupertat

Douça sabor ha aportat.

Enaxí endúute a peccar

Si per la sabor vòls menjar;

E si ‘t sobra alguna ré

De la qual bona sabor vé,

Volrásne encara menjar,

Ans que ella se dega gastar;

E venrá ‘ t' en samfuniment

Qui es pijor qu' el gustament

De la causa qui ‘t romá.

Veges, donchs, l' engan com se fá;

E si enaxí est temptat

Recurri a ta libertat,

E esguarda lo faliment

Qui vé per la saborament,

A cells qui li han mas d' amor (133),

E qui son tròp gran menjador,

Qu‘ a la fí perque está,

Ço es que hom per el haja

Diligencia a menjar,

Per ço qu' el còrs puscha durar;

E veen tú 'l desviament

On te vòl metre el temptament,

Haurás manera de sobrar

Lo temptador, qui 't vòl temptar;

E haurás mèrit e amar,

Qui será noble e virtuós,

E de Deu serás graciós,

E a molt mal pas fugirás;

E si ‘l contrari d' ayço fás (134),

Serás vençut e mal apres,

E a judici escomes,

E pauch viurás, ne serás sá,

E molt altre mal te venrá

Per sabor en tú e el teu,

Encara mays si en pèrts Deu.

XVI.

DE TOCAR EN TEMPTACIÓ.

Quant te toca calor, fredor,

Còlpa o alcuna dolor,

En tractar a Deu honrament,

Tantòst te dará temptament

Lo demoni, a esquivar

Tota passió de tocar,

Perque Deu haja honrament,

E moura 't a altre tocament

Ab que li faças deshonor,

E tú ne sias peccador

Tocant alcú carnal delit.

E si li estás obeit,

Serás a Deu molt desplaent;

E si estás enfortidament

Contra 'l tocament del malvat,

Serás per Deu e ‘ls sants amat,

E 'n libre de vida escrit,

On te scriurá Sanct-Sperit.

E veges, donchs, qual te val may,

O ‘l tocament de lo veray,
O 'l tocament de lo savay

Qui del cèl cahút stay

En turment qui tostemps está,

En lo qual tot home caurá

Qui ‘l vuyla creure per tocar;

Lo qual fá a contrariar

De ço qui es bé e es mal

El tocar es esperital,

E fálo ab consentiment

D' aquel qui son conçebiment

Consent al malvat senyal

Que l' enemich pren en l' hostal

On lo conçebiment está.

Car si ‘l malvat lá dins intrá

El conex qu' hom li consent,

E montiplica ‘l tocament,

E fá d‘ home tot ço qu‘ en quer;

Mas si él está en derrer

Qui dintre no puscha entrar,

Adonchs conex qu' hom en bé far

Está, pus no li consent.

Vet, donchs, qual es lo tocament,

E vet com ten porás gardar,

Si ço que t' ay dit sabs membrar;

E com de Deu grat pòts haver

E tú e altre complaer.

XVII.

DE PARLAR EN TEMPTACIÓ.

Adonchs com tú has ton affar

En Deu servir e en honrar,

Lo demoni no 't ha plaser.

E veges com ho pòt saber

Si bé ho volrás consirar,

Quant él ausirá ton parlar

Ab oreyles d' enteniment,

Temptar si él ha pagament (135)

De ço que tú fás en parlar,

Si el de Deu no pòt res far,

El conex que lo parlament

Es virtuós, e sent turment

En quant a tú se vòl acostar

E enaxí conex lo bé far,

Si bé no òu lo teu parlar (oye)

Ab oreyles corporalment,

Mas ab ceylas del temptament (136),

Las quals demunt dites haven.

Mas si él le tròba minten

E parlas erguylosament,

Haurá a tú acostament,

Del qual no sintrá lo turment

Que sent quant no pòt trastornar;

Enaxí conex ton mal far,

E tú pòts saber exament

Com está participament

De ton affar el seu saber.

Car si has en l' affar plaer,

E l' affar está virtuós,

E 't toca pensar viciós

Qu' es contra la virtut d' affar,

Adonchs pòts saber e provar

Que lo demoni 't vòl temptar,

Com per l' affar sias lausats

E no per l' affar Deus honrats,

Mas tú per ton bel parlament.

E si 't vires en continent

Com per l' affar sia honrat

Aquel senyor qui ‘l t' ha donat,

Haurás combatut e sobrat

L' esperit qui fá lo temptar,

E sintrás ton còr alegrar,

Com cavaler qui ha vençut

E cobrat lo qui ha perdut.

XVIII.

DE IMAGINACIÓ EN TEMPTAR.

Lo demoni te vòl temptar

En totas causas e sobrar;

E comença temptació

En la imaginació,

Per aquest mòu ul' ta pales (137),

Imagina alcuna res

Per alcu bé o per mal far,

O per la un l' altre mesclar,

O imagina a no scient,

E ‘n ests cuatre mòus verament
Pòts conexer temptació,

Car si has bona entenció

En ço que vòls imaginar,

Adonchs com volrás ordonar

Ton sentiment a la raysó,

La tua imaginació

Sintrás en estar libertat

Si farás ço que has pensat,

O si lo contrari farás;

Si sents qu' el bé far pena haurás,

O desplaer en alcuna re,

Adonchs te tempta en ço que

Estás tement de lo bé far;

Car de mentre te fá duptar,

Mortifica aquel amar

Qui mòu lo teu imaginar,

Quant comença en far lo bé;

E dementre enaxí 'l reté

Representet alcuna re

Qui es peccat o es mercé,

Qui per altre mòu se pòt far,

Per ço que 't faça oblidar

Lo bé qu' en lo començament

Imaginest a ton scient.

E si 'n aço 't pòt trastornar,

Asatz te fará amusar;

Car pasaran horas e mes

Que d' ela far no farás res (138);

E si imaginas a scient,

Com faças alcú faliment,

L' ángel bò te vòl conseylar

Que tú no vuyles lo mal far,

Ni lo pòs en elecció,

Si farás bé o mal; car no

Conseyla qu' hom faça lo mal.

Mas l' ángel qui es desleyal,

Fá lo contrari en lo temptar,

E toca ton imaginar

A començar tantòst lo mal;

E si aquel tocar no 'l val,

El aporta alcú semblant

De bé on no ha tant ni quant;

Per ço qu' ab él te meta avant

A lo mal far sens alonger;

E si tú consents al sender

En lo qual él te vòl menar,

Si hi entres no porás tornar;

Car el sender estarás pres (139),

Si donchs no t' ajuda mercés

E que tú a Deus la demans;

E car te vòl fer altr' engans,

Adonchs, quant vás imaginans

En far alcuna mercé

E representarte de se (140)

Qu' a far lo bé te cové far

Alcú mal que t' hi pòt aydar,

E que lo mal començ enans,

E haurá pres en tú enans

Cran si a ayço 't pòt aportar (141),

Car pus que vòls imaginar

En far lo bé, nuyl faliment

Del faliment te vé a talent (142)

E pus que lo t' ha fet amar,

De tú asaig ja pòt far
En mudar ta entenció

En far alcuna falió,
Feént lo bé oblidar

Que primerament volguist far;

E pus qu' axi 't pòt trastornar,

Tú est seu e en peccat cahút;

E si no es qui t' ajút,

Mòrt est en peccat, e dret vas

En infern, hon no exirás.

Encara ‘t vòl per altre cas

Metre a mòrt e peril fòrt,

Com te duga de tòrt en tòrt; (ducere : guiar, llevar; como te lleve de entuerto en entuerto)

Adonchs quant ociós serás,

E no imagines nuyl cas

Bò ni mal a negú scient;

E adonchs vé de lent en lent

E mostra alcuna faysó

A ta imaginació,

E far parer alcuna ré (143)

En qui porias fayre bé;

Lo qual bé per aquela res

Qu' él te mostra, no pòts ades

Començar, car no es de sa sòrt,

Car éla comença ab tòrt
Dóna 'y peccat e faliment (144).

E car a tú está plasent

Aquela res imaginar,

A excitar lo teu amar,

El teu entendre, e membrar

En ço qui vòls imaginar,

E per lo gran enantament

Qu' ha ton imaginament,

Començe 'l far d' imaginar;

E car bé no 'y pòt començar,

Comença ‘y mal e ha ‘t conques

Lo demoni, per cela res

On ha ton imaginar mes,

Membrant, amant e entenent,

Sens que de Deu no es tement.

XIX.

DE MEMORIA.

Tot hom que sia ‘n vetlant,

Cové que membre tant o quant;

Car home no poria vetlar

Si no estava membrar

Alcuna causa qual que fós,

Ab la qual causa 'l netleytós

Vòl temptar a mal mí e vos,

Per molt malvat remembrament.

E vuyl t' ho mostrar clarament

Ab que hi vuyles veer clar,

Quant tú vòls causa remembrar,

Segons deu e contra far bé,

Lo demoni qui vá e vé

De mal en mal, vòl asajar

Si son membrar pòt acordar

Ab lo teu, en ço que 't sové;

E en ayço a est me té (145),

E quant sent que son membrament

Ab lo teu ha acordament (146),

Conex que 'l teu membrar es mal,

E apres en cerqua equal

E 's la causa que tú sové;

E si encontinent no la ve, (castellano ve; veu; verbo ver : veure : vore)

El qui en tot mòlt subtil es,

En pòchs temps membra tantes res, (res : cosa, como en res publica : república)

Que aquela qu' has membrada

En aquel es atrobada;

E vet com se fá l' atrobar;

E quant él la membra sens posar (147)

Son membrar en acordament

Del teu membrar, encontinent

Conex ço on es ton membrar;

E quant ho ha conegut clar,

Pensa com faça 'l temptament,

E assoptila 's tant forment

Que moltas vias él n' enten,

E comença a temptar len

Perque no sias conexen

D' aquel engan qu' él te vòl far;

Car molt mils te pòt enganar; (millor : mejor)

E si tú has bó membrament

D' alcuna res a honrament,

Adonchs tira tant fòrt, volvent (volviendo)

A sá e lá lo teu membrar,

Trò que 'l te faça trastornar

En membrar mal contre lo bé;

E si en ayço no avé,

Temptar t' ha per entenció,

Conseylante que tú es bò,

Que sias honrat per la gent,

E faças honrar ton parent,

Per aquel bé qui volguist far;

Primerament al començar,

Quant membravas fayre honor

Per alcu bé a ton Senyor;

E si 'l vira ta entenció,

Lo teu membrar ja no es bò;

Car tú no deus nuyl bé membrar

Per tú ni per altre honrar,

Mas per lo Senyor solament

Que tú ha format de nient.

E si ‘l ne vòl dar honrament

A tú e al teu parent,

Adonchs te pòts per dret amar,

E ayço matex de ton par.

Vòlte encara per als temptar

Segons natura d' amament,

Quant toca a ton membrament,

Ab que no y sia enteniment (148)

Qui conex lo mal e lo bé,

E disponte alcuna ré

Qui está útil a membrar,

La qual utilitat amar

La fá tant fórt a lo voler,

Qu' el demoni no ha poder

Que puscha lo bé desviar.

Mas quant pòt l' entendre privar

De bò membrament e amar,

E fá membrar hom sens scient,

Tòst l' endúu a mal amament;

Car no ha prior ni patró

Qui los gart de far falió; (que les guarde de hacer fallo, caída)

E quant han pres enlassament (149)

E vòl entrar l' enteniment,

Estant en el vici, cregut (150)

Que l' entendre está vençut,

E no 'y pòt far acoriment, (acorriment)

E car desira acordament

Ab éls, e no vòl ignorar,

Vòl consentir al mal a far;

E vet e com t' ha desçebut.

Si vòls qu' él sia vençut,

Fé lo contrari exament

De ço on es lo temptament,

E esta regla es general (151)

Qui contra temptació val.

XX.

DE ENTENIMENT.

Dóna al enteniment

Lo demoni gran temptament,

Per ço que l' enduga a peccat (152).(induzca; duga : ducere : lleve, guíe)

E vet com comença el malvat

A temptar per mantes vias

En momens, horas e días. (moments : momentos; la t no pronunciada no está.)

Si has enteniment humil

E qu' él sia fòrt subtil

Ab erguyl en lo començar,

No 'l te volrá per res temptar,

Car tòst seria conegut

L' engan, e hauries vertut

A él a vençre e sobrar, (sobre : super : superar, estar por encima)

Car un contrari vénç son par

Si en alcú enantament (153)

El contrast sia simplement;

Mas si est home pauch entes

E ton entendre humil es,

Ab erguyl bé 't volrá templar

Adonchs quant res volrás parlar

Consirant molt sia adret

E per los oénts molt grait, (y por los oyentes muy grato; agradecido)

Per ço que 'n hajas vanitat

E ton entendre sia fat (fato; flojo de entendimiento; como regar después del diluvio)

Erguylós, vilá, obtinat; (obstinat : obstinado)

E pus que axí t' haja ligat,

Haurá a tú tòlt tú e Deu

E en erguyl serás tot seu.

Mas si est home bé entes

E ton entendre humil es,

Temptará ta humilitat

Ab erguyl mas alt e peccat

Que no sia de dret en dret

Contra humilitat, e ret

Lo temptar en gran lentetat;

Car si tempta ta humilitat

Ab tròp menjar e sejornar,

Ton entendre no está clar,

E puys fer lo t' ha erguylós,

Pus que en res l' atròb viciós (154), (atrobar, trobar : encontrar)

Car ab un vici altre en pren (155)

Contra virtut entendre fòrt;

E si empero te troba sórt,

Qu' ab menjar, ni sajornar,

Ni ab erguyl puscha temptar

Ton entendre, ni far falir,

Tocará ‘l voler a desir

D' alcuna res contra vertut;

E si 'l entendre es desçebut

Que no consir aquela res

Qui pe 'l voler amada es,

Ni sa fí es de bé o mal,

Enganar t' ha lo desleyal;

Car pus que l' object él ha amat (156)

Sens entendre, es obstinat

L' enteniment, car pres está

Sotz lo voler qui aferma (bajo, debajo; sots; sota; devall, davall)

O nega en tot ço que 's vòl;

Car tot l' enteniment ho tòl.

Enaxí está obtinat

E no está racionat

Segons moral virtut, ans es

Tant fòrt engruxat e conques,

Que si volets argumentar

E per raysó lo ver provar,

Ja no consintrá la major (consentirá)

Preposició ni menor,

Ans estará en posició

Consirada sens raysó;

E pus porets asatz parlar

Qu' en res nous volrá escoltar,

E será vas vos erguylós

Mintén, vila e vicios. (mintiendo; mintent, la t final que no se pronuncia no está)

E si enaxí nous pót forçar,

E queus en sapiats guardar,

Posant vostre entendre clar

Devant vostre desirar,

Per ço queus mostre la raysó

Si 'l desirar es mal o bò,

Virás vos ha vas altre pás

Per sus que puscha metr' el lás, (llas, llaç; lazo)

Axí com si vòl presentar

A vostre entendre e consirar

Alcuna causa qui pauch val,

E apres altre atretal,

Tant, que d' escaló en escaló

Entendrets sens discreció

Entenció a no scient

En causes sens profitament.

E adonchs vostre enteniment

Irá com la fulla qu' el vent

La mena vas la part on vé,

E pus que ociós vos té

Son entendre ment él lá sòl (157)

Vostre entendre en ço que 's vòl

E veus lo peccat conçebut (158),

E vejats com hi es vengut.
Moltas d' altres raysós poria

Mostrar, mes esquivar volria

Prolixitat eu, stant mostrat (159)

Del entendre com es temptat;

Que per ço que oyt n' havets,

Vos porets aydar, tòts vets (todas las veces; totes les vegades, voltes; totas las vegadas)

Que lo demoni eus vuyla far

Per vostr' entendre, res errar.

XXI.

DE VOLENTAT.

¡O (tú qui tót bé vòls amar!

Vejes e com te vòl temptar

Lo fals temptador desleyal,

Virante a especial

Amar, qui no está tan gran

Com lo general, ni val tan.

E vegés, tant hom n' ha vençut;

Car apenas es hom sabut

Qui de publich bé sia amich;

Ans es publich bé tan mendich,

Qu' apenas ha nuyl servidor;

Car quax tots se fán amador

D' especial bé, qui no val

Tant com val lo bé general.

Enaxí no ha gran amar

Gran subject on puscha estar;

E per ço car es ociós

En granea, es viciós

En amar bé especial,

E per ço gitalo a mal (y por eso lo expulsa - tira - saca - a mal)

Lo demoni ab son temptar,

Que d' alt en bax lo fá estar; (baix; bajo)

E pus no 'l tròba ab gran virtut (160),

Tòst l' ha combatut e vençut,

E no 'l porás já esforçar,

Trò qu' en sús lo vuylas pujar (hasta que hacia arriba lo quieras subir)

Al general bé on fó mes

Segons caritat, e james

Si 'n aquel grau lo fás estar

Lo demoni no 't pòt sobrar

De donar negú temptament;

Car tant es gran l' acorriment

Qu' et fá Deus, natura e raysó,

Que lo teu amar es bò

E está embegut de vertut, (embebecido)

E venç e no está vençut

Per pòch amar desconexent.

E fá encare altre temptament

Lo demoni a ton amar,

Per ço qu' et puscha far peccar;

Car si amas ton bòn Senyor,

Per ço car es digne d‘ amor,

Per senyoría e bontat,

Conseyla 'l que l' ams, car t' ha dat, (ames, de amar; dado, de dar)

No pas per ço car él es bò;

Enaxí gita 't de raysó,

E pus qu' amas contra dever

En tota res pren ton voler

A vilanía e peccat;

E si amas hom malvat,

Per ço car t' ha alcuna res dat,

E desamas cell qui es bò,

Car ab él ha contenció (161),

Pòts conexer que es errat

E per lo demoni enganat;

Car ab donar est amador

De malvestat contra valor;

E valgre 't mays res no 't fós dat (valguere; y valiera más -que- nada te fuese dado)

E que haguesses bò amat;

Car aquel es en gran destrich

Qui pren d' home mal enemich;

Car sovén ha gran passió

Qui ama hom qui no es bò;

E mòuli mas aquel turment,

Que no li val l' aur ni l' argent,

Lo qual ha pres d' home malvat.

Encara 't fá estar temptat

Si vòls mays esser desirat,

E mays obeit e honrat

Que Deu, ne que meylor que tú,

Car en ton voler no ha ú

Qui seguexca vera amor,

Qui fá per ço ver amador;

Car li fá mays amar meylor

Que cell qui menys val; car lausor
D' amor no poria estar,

Si no era el major amar

En la causa qui es meylor;

E per ço son li peccador

Qui aman ço qui tant no val,

Mays que ço qui es pus cabal.

Vet te una altre raysó

En qu' et fá la temptació.

Si tú vòls alcú bé gran far,

E sens pauch bé no 'l pòts menar

A fí ni a perfecció,

Temptar t' ha ‘l bé que pauch es bò (162),

Com per sí lo vuyles amar,

E que lex lo gran bé estar;

Car tròp es greu de procurar

E passar qu' has ab bé menor (163):

Vet com te fá l' enganador

Exir de perseverança,

De fortitudo, esperança,

E de la major caritat;

E pus ha ton voler mermat,

Ja lo t' ha enduit a peccat; (inducido)

E puys de grau en escaló ( (graó; escalón, peldaño; como el puerto Grao de Valencia)

Metrá 'l en tal condició,

Que quant será afrevolit,

Que la vertut e l‘ esperit

Falirán en lo bé amar,

E porá en ton còr entrar

Mal amor e mal desirar,

E será peccat ton amar,

E tú enemich de bé far.

E per molt d' altre occasió

Te pòt donar temptació;

Mas tú t' en porás ajudar,

Si ço que t' ay dit sàbs membrar.

XXII.

DE DEU RAHONS NATURALS D' HOME.

Com encara altres partidas (164)

Qui en home son establidas,

Ab que home está ordenat

Subject de la mortalitat,

Qui está via de salut,

Contre les quals es combatut

Per lo demoni e temptat;

La primera está bontat

E les altres ausir porets,

E lo demoni mantes vets

De la forma qui 's natural

A produir virtut moral,

Vòl que ajust a moralitat (165),

E veus n‘ exempli en bontat

E en las altres atresi; (anticuado en castellano: otrosi, otrosí)

E qui ha enteniment fí

Consir alcuna humilitat // Que pòt haver per est tractat.

XXIII.

DE BONTAT.

Tot ço qui 'n home está creat,

Está naturat en bontat;

Car Deus no creá nulla re

Que no sia covinent ab bé.

E ço es car no pòt crear

Neguna causa ab mal far;

E car creat está en bé,

Per ayço natura li vé

Que deja fer bé e no mal.

Mas veus que fá lo desleyal

Esperit, qui no vòl sofrir

Que un bé d' altre puscha exir,

Ans templa hom qui ìsca mal (salga; ixque, ixca; surti)

Del bé creat e natural,

Lo qual mal es tòrt e peccat,

Que vir contra moralitat

De la bontat qui 's natural (166),

Qui de bé moral fá sensal

A Deu en home virtuós.

Mas lo malvat vòl viciós

Sensal así per far lo mal

Contra lo sensal qui mòlt val;

E per ço si vòls nuyl bé far

Per ço qu' et puscha enganar,

Aportar t' ha mant argument

Que d' aquel far vé faliment,

Per ço que tú sias tement

En far lo mal; e continent

Tantòst quant t' haurá fayt duptar,

Te fará altre bé consirar;

Del qual no est fòrt coratjós.

E si ‘l vòls far, dar t' ha raysòs (167)

Que aquel bé no 'l deus tòst far:

E quant t' haurá fayt sperar,

Metrá 't devant un bé petit

Que no está de gran profit

E ‘n lo far mostrarte destrich (168)

Trò que del far sias enemich (169);

E quant t' haurá fayt ociós

En far lo bé e pererós,

Assatz atrobará engans,

Horas, dias, mesos, anys,

Cò 't faça estar en gran mal

Contra lo teu bé natural

Qui 'n portará pena mortal

Si en infern vá per fer lo mal;

Car molt está gran desraysó (sinrazón, des + razón)

Que home sia creat bò

E per bontat deja bé far,

E aquel servir a mal peccar

Contra ço que de bontat té;

Car lo fòch qui 's cált, no sosté

Que per calor sia fredor:

Adonchs bé fal lo peccador

Qui de bé fá lo mal exir.
Vejatz e com fá a punir,

Car no 'l soffir ni escoltar (170)

Que de bé vuyla mal usar,

Ço que no fá fòch ni moltó, (mouton; cordero, carnero)

Árbre, ausel, aur, ni pexó,

Mas tansolament hom malvat

Qu' en sí ha mays bé naturat

Que tot lo romanent del món,

En qui sia lonch ni pregon.

E tot est falir li avé,

Car escolta ‘l demoni en re,

Mas que faça ‘l bé que pòt far,

E vét lo mal que pòt vedar,

E sia fòrts combatedor

Ab ço que li vé del Senyor,

E de la natura atresí.

E si no 's combat enaxí,

Drets es qu' él sòl sia cahút,

Pus qu' él metex se té vençut;

E maraveylme per ma fé,

Car ha esperança en bé (171),

Usant de sí sens raysó

Ni d' on li vé clamar perdó.

XXIV.

DE GRANEA.

Ço perque home está gran

E 'n virtut mays glorifican,

Segons ha virtut natural (172),

Desira granea moral

En virtut contra tot peccat.

Mas adonchs l' esperit malvat

Vòl virar aquel desirer

En granea, d' on no 's pòt fer

Virtut moral, mas faliment;

E fá adonchs lo temptament

Que hom sia gran en poder,

En saber, amichs e haver,

En far grans fayts e grans messiòs, (messions: despeses: gastos)

E que granea de raysós

Ab que están vertuts morals

No sia a home corals,

Tant com granea sensual,

E tant com de vertuts no val;

E en est pas se fá lo mal:

Car home estant en procurar

Com sia gran en ajustar

Dinés, honors e honraments, (dinero, dineros; diners, esta r no aparece, no se pronuncia)

Amichs e d' altres manaments, (amigos; amics; la ch : k aparece muchos siglos después)

No pòt procurar caritat,

Justicia, humilitat,

E las altres vertuts morals;

E passa hom de un en als,

Tant, que granea corporal

Ama hom mays que sperital.

E enaxí es desçebutz ((y así es decepcionado)

Per l' enemich e está cahutz (caigut; caído)

En peccat, e no es pòt levar, (levantar)

Si no trastorna son amar

A la granea sperital,

E que ám mays esser leyal, (y que ame más ser leal)

Savi, just, humil, vertader,

Ab granea de son dever,

Que esser gran en honrament

En amichs, delitz, e argent. (deleites; delits; no delitos de delinquir; argent : plata, dinero)

Car ab aytal granea stada

Plasent a Deu qui la ha donada,

Virtut pus gran a hom leyal,

Qui es gran per virtut moral,

Que al cèl, ni al element,

Ni a castel, ni a honrament (173).

Perque si tú vòls bé far

En gran virtut a conquistar,

Tantòst lo fals te vé devant,

E diu que lo magnificant

Que aplega molt gran tresòr,

Gran honrament, es a tot fòr

Per tota gent molt nomenat,

E sobre los altres posat (174);

E car en lo magnificar

D' honraments, dinés ajustar,

Consent granea de ton còrs,

Si 'l creus faste star gran defòrs (fas + te : te fa, et fa : te hace)

Granea de moral vertut,

E dedins estás embegut

De gran vicis, mals e peccats.

E covenrá 't esser jutjats (convendrá; covindrá, convindrá)

Ab gran puniment, e es dret;

Car cell qui dins vici met (“ya que aquel que dentro vicio mete”)

E gran vertut posa el còrs

E gran vertut gita defòrs, (y gran virtud saca hacia fuera, expulsa)

No es amich a Deu façèl,

Ni ab él deu estar al cèl.

XXV.

DE DURACIÓ.

Si com hom es bò per bontat

E vertader per veritat,

Dura per la duració

Que pres en sa creació;

E per ayço vòl hom durar

En viure e honor delitar,

Segons natura corporal

E natura esperital.

E en est pás vé lo temptar,

Car l' enemich te vòl virar

A desirar gran durament

De corporal delitament,

En menjant, bevent, honrament,

E en solaz de ton parent,

Qu' en durar qui es de raysó;

Car mas val ú amar qui 's bò,

Que tota la duració

Qui es de causa corporal.

E per ayço lo desleyal

Vòl que tú desirs molt durar

Per molt menjar e sejornar;

No pas per durar bò amar,

Bò entendre e bò membrar,

E la obra de ton bé far

Vas Deu, vas tú e ton parent;

Car él per aytal durament

No pòt temptar ni enganar.

Mas car le mòu a desirar

Durament de delitament,

Mostra 't aquel durar plasent

Per tantas maneras, trò t' ha

De tot en tot pres en sa má.

E quant tú ne cuydes exir,

El te fá mant delict venir,

En qui 's está acustumat

E qui en tú han molt durat;

E han tant gran enlassament

Per raysó del gran durament,

Que pres estás e pereros

Estás a privar viciós

Membrar, entendre e amar (175)

E bò parlar, imaginar

De tú e lo bò conquerir.

E enaxí no pòts fugir,

Si no fás un gran durament
De ton membrar, enteniment

En consirar Deu e sa honor

Tant trò que te venga amor

E temor de ton faliment,

E que desirs lo durament

De bona custuma molt mays

Que de mala; e lo savays

Per aquest mòu vençre porás

E de ses mans escaparás;

E Deu a la tua part haurás

E ab él tostemps estarás

En lo cèl, si sàbs elegir

Que mays desir lo teu desir

Lo durament esperital,

Que lo durament corporal;

Car tòst es per vici vençut.

Mas l' esperital ha virtut

Tant gran, que no lo vénç peccat

Ab que sia bé ajudat (176)

Per justicia, prudencia,

Fortitudo, tempransia, (fortaleza, templanza)

Fe, esperança, caritat,

E faça tot quant pòt peccat

E tots los demonis que ‘y son;

Car tant no 't irán environ,

Que no 't porán en res sobrar,

Si virtuts fás en tú durar.

XXVI.

DE PODER.

Tot home qui viu ha poder,

En lo qual pòt esser haver;

Lo qual poder li es natural,

E per él pòt poder moral

Haver, e vertuts gasanyar

Contra malvestat e peccar.

E veus com vé lo temptament

Per lo malvat espirament,

Qui ha poder de conseylar

Mal far e lo bé esquivar:

Tú has poder de libertat

Qui está enfre bé e peccat;

E 'l latz vas qual está lo bé

Lo demoni no tempta re,

Car a él no 's pòt acostar,

Car lo bé no 'l lexa entrar,

Pus qu' él es mas e vòl mal far

El demoni vas acordar (177)

Ab altre latz on pòts peccar;

Lo qual en tú está plantat,

Car de no res estás creat,

Car de no re no vé per se

Negú poder plantat en bé,

Car já fóre alcuna res

Si per el poder bé pogués.

E car no re bé no pòt far,

Pòt per no ré hom franch estar

A fer lo mal, tòrt e peccar,
Per ço com es pòt estar

Franch a far bé si lo vòl far.

E deu lo far, pus es creat

De no re a far re bontat,

E si no 'l fá, pus n' ha poder,

Es contra Deu e son dever.

Veus, donchs, qui al poder esquerre

Vé, lo demoni el requerre (requiere; requerix; requereix)

Que li ajút a fer lo mal;

E si al dret poder no cal (178),

Lo qual está plantat en bé

Si tot es creat de no re,

Lo demoni t' ha abatut;

Car lo franch poder es vençut,

Pus que tú t' enclinas a mal

Poder, qui ha ab lo desleyal

Acordament contra vertut;

E si no est aperçebut (179),

Pus qu' el malvat en tú part pren,

Será lo montiplicamen (multiplicación; multiplicament, la t no está)

De tú e ‘l mal espiramen,

E la part que pòts en bé far

Está presa, pus que ajudar

Vòls al poder de far lo mal,

Creure vòls lo desleyal;

Assatz pòts cridar, trebaylar,

Que já no ‘t porás desliar, (deslligar; desatar)

Pus que tú ‘t ligas a mal far. (lligues; lías, atas)

Mas si d' ayço te vòls aydar,

Viret al latz on pòts bé far (180), (lado)

E comença a reclamar

A Deu, ab contricció gran,

Molt humilment e en ploran,

Que de tú haja pietat,

Trò haja 'l poder desliurat

Ab qui pòts far bé contra mal;

E puys fé contr‘ el desleyal

Tot quant porás ab lo poder

Que Deus t' ha donat, per dever

Far ço qui a bòn hom pertayn; (pertany; hacer lo que a buen hombre “pertenece”)

E' n ayço está jórn, més, ayn, (jorn : día; ayn, any, año, anno)

Tant trò que del latz viciós

No faças al malvat secós, (socorro; socors)

Ni per él puscha en tú entrar.

E vuylas tant acustumar

Lo poder qu' has en bé far,

Que quant lo poder de errar

Te volrá en res abelir,

Qué ab l' altre vuyle ‘t tant punir, (vullgue; quiera; punir : castigar)

Que tota hora sia son pres,

E sias franch o bé apres

Vas Deus e tú e ton amich;

E no creas lo fals mendich

Conseyl del malvat esperit (181);

E sias fòrt o bé norrit.

Encara ‘t fará mants barats, (barats : males; disbarats : disparates)

Si no 't gardas, lo fals malvats;

Car dirt' ha tú has gran poder (182)

D' alcuna causa gran a fer, (au → o, cosa)

E tú pòts ayço far durar;

Car son saber e amar

En tota res te consintrá,

Si en la far peccat está.

E en est pas conexerás

La temptació qu‘ haurás,

Que a nuyla hora no consintrá (183)

Tant noyra a sá ni lá

Que tú en gran far pòs lo bé;

Car seria hi vertut de se,

Ni en durar ni en saber.

E si axí 't vòls captener,

Estar has tostemps de sús

E far l' has tenir per gamús.

XXVII.

DE VIRTUT.

Contra vertut es combatut

Per lo demoni e vençut,

Quant home per lo temptament

Que li dona, faent parvent

Que ço qu' es vertut sia mal;

E veus com ho fá 'l desleyal:

Si havets volentat pia,

Membrar vos ha justicia,

Per ço que no façats perdós

E que jutjets com hom irós; (irat : irado : con ira, enfadado, etc)

E quant volrets per dret jutjar,

Remembrar vos ha perdonar;

E far vos ha en ayço estar (184)

Trò queus haja fayt oblidar

La una e l' altre, e de se

Ab un altre pensar vos vé

Apparent que sia vertut,

On será peccat escondut;

E fará 'l vos tant consirar,

Trò queus enduga a peccar.

E si volets vertuts amar,

Faráus aquelas desirar,

Per tal que ne siats lausats;

E pus qu' él vos haja virats,

Per ço a las vertuts haver,

Qu' hom vos en deja cartener (185),

Sotz hypocrit esdevengut

E en molt greu peccat cahút;

En lo qual caen tanta gent.

E fará altre temptament,

Car si vuyl haver caritat,

Virar m' ha a tal volentat,

Qui la caritat vulla amar (186)

Per parays a conquistar,

E fugir a fòch infernal;

Perque la caritat no val,

Si no la ám per lo Senyor

Mays que per mí; car peccador

Es tot hom qui ama alcú bé

Mays per sí que per cell d' on vé,

Digne de la major amor,

Per ço car es major Senyor.

Encara 't dona altre temptar

En aquel bé que volrás far;

Car semblar t‘ ha que per lo bé

Deus te deja haver mercé

D' alcú peccat que fayt haurás,

Sens que satisfer no 'l volrás;

E já lo bé no te valrá

Qu' en gloria n' hages de lá,

Si no 't penets de ton peccat, (si no te arrepientes de tu pecado; penets, no penedeixes)

Segons que t' ho havem mostrat,

Per contricció, confessar

E satisfer, merce clamar.

E si de tot te vòls gardar

Fé lo contrari del tocar

Qu' et fará lo mal esperit,

E lig sovén en est escrit. (legir, llegir : leer. llich, llitg, llitx)

XXVIII.

DE VERITAT.

Veritat es ço per que haver

Es que tú has ausir veer.

D' esta veritat natural

Deus tú far exír ver moral,

Per ço que amduas veritats (ambas)

Te façan hom contra peccats.
Mas lo demoni 't vòl temptar

Contra veritat, e mostrar

Que lo qu' es fals sia ver;

E quant t' haurá en son poder,

Ferte amar la falsetat

E desamar la veritat.

Mas tú 't garda del temptament;

E darte n' ay ensenyament.

Com te parrá que ver será

Ço que 't dirá, tú assaja

Aquela causa ab bontat,

Justicia e caritat,

E a cascuna altre vertut;

E adonchs será conegut

Aquel engan que 't volrá far,

Car falsetat no pòt estar

En concordança ab vertut;

Car veritat vést la vertut,

E la vertut la veritat.

Empero si estás irát

O has tròp menjat o begut, (molt, massa; mucho, demasiado; francés très)

Falirás en haver vertut,

A conexer ço qu' es ver;

Perqu' el demoni son poder

Fá que faça temptació,

Quant fá la disposició

A conexer lo seu temptar,

E que tú no vulles jutjar

En nuyla res, sino estás

Ab tot ton sen; e si ho fás,

Tal vetz cuydarás dir veritat, (tal vez te cuidarás de decir la verdad)

Que dirás molt gran falsetat.

Encare 't volrá enganar

En ço que volrás recomptar;

Car el ver fará 'l fals caber

Si ‘y afigs ço qui no es ver,

O si viras aquel sermó

A vanagloria, on ço

Per ver ditas mantes veritats,

E vestidas de grans peccats,

Estant en lo còr veritat

E en la boca falsetat:

O la boca dirá lo ver

E 'l còr lo fals volrá ver.

E que 't iria als dient,

Mas que si ‘t vé lo temptament

Que de ver te virs a mentir

E diges que enans vòls morir, (digas; digues; diguis; y digas que antes quieres morir)

Que viure home mentider

Qui no ha via ni sender.

XXIX.

DE GLORIA.

En hom gloria natural

Es una part substancial,

Per qual te vé naturalment

Desig de gloriajament; (desig; deseo; no desitg)

E lo desig es depertit

En sentir e 'n esperit;

E en est desig te dará

Temptació tant com porá

Lo demoni; car si plaer

Has en gloria ab Deu haver,

E ab los sants qui ab él son,

Mostrar t' ha del món son sejorn,

E la gloria d' aquest mon,

E 'l plaser que hom ha en veser

Bés, les causes, e fama haver

De grans fayts e de missions,

De vestirs, anels e cordons, (anillos; anells, aneyls)

E de parents richs e honrats.

E tú qui est dins natura hats (187)

A estas res a desirar,

Volrá 't ab élas trastornar (ellas)

En la gloria del sentir,

E la del esperit jaquir,

Dient que bé porás haver

Est món e l' altre a ton plaer.

E si ton pensament respon

A ayço on él es jausion (188),

En mòu que él n' haja plaer,

El conex que tú vols haver

En este món gloriajament,

E crexerá 't lo temptament

Tant d' una causa e d' altra,

Qu' en ton còr no romandrá

Desig de gaug esperital.

Enaxí irá tot a mal
La natura del esperit;

Mas si tú tens ton còr garnit

De natura de bon amor,

E desiras mays lo Senyor

Veer, haver, e los seus sants,

E consiras com malenants

Son en infern li peccador

Qui amaren haver honor

En est món e gloria haver,

Mays que far a Deu son plaer,

La natura de ton voler

T' ajudará tan fortment

Contra el malvat temptament,

Que mas amarás say estar

En trebayl, dolor, que lexar

La gloria esperital,

E ab Deu haver un hostal,

E ab los ángels atressí.

Perque, si 't defens enaxí,

Tota hora vençrás l' enemich

E de bòs fayts estarás rich; (buenos hechos, buenas obras)

Dels quals mays de gloria haurás

Que de quanta per lo mòn has.

XXX.

DE BELEA.

Hom ha belea natural, (bellea; bellesa; belleza)

E ha belea qui 's moral.

La belea d' on est format

Es natural, e hom pintat (189)

Ha belea qui es moral (190);

E cascuna es corporal,

E' n cascuna estás temptat.

Per ço que tú faças peccat

Contra belea natural

E corporal, lo desleyal

Te tempta a erguyl haver,

E a lutxuria mover.

Mas tú te 'n pòts bé ajudar,

Si consiras lo començar

De ton esser nativitat,

Vengut del món gran sutzetat,

E que la belea se 'n irá,

E 'l còrs en terra pudrirá,

E ayço será en breument,

E l' erguyl perpetualment

En tú cólpa fará estar,

D' on haurás pena aportar,

Si d' erguyl no t' has confessat

E lutxuriós est estat

Per ta belea o d' altruyl,

Que en tú has tan gran erguyl

Qui a Deu no requers perdó;

Perque si 't ve temptació

Per veer bela figura (bella)

Qu' et mova a lutxuria,

Consira la gran sutzetat

De lutxuria e 'l peccat,

E hajes gran meraveyla ((maravilla)

Com est mogut per belea

A causa de gran sutzetat,

De la qual serás tòst hujat.

La belea esperital,

La qual en tú es natural,

Com belea d' enteniment,

De volentat e membrament,

Requer defores son semblant;

Ço es, qu' en tot quant vás pensant,

Haje belea de vertut

Moral, e sies combatut (191)

Per l' enteniment, qu' el honrament

Qui vé per vertut moralment,

Dònchs orna lo teu consirar,

Vòl destruir e desformar,

Per ço que hajes leg membrar, (lletg; feo)

Leg entendre, e leg voler;

Per ço car fás contra dever,

Viret a lo informament

De la ánima, com moralment

Se fá lega en son mal far, (lletja : fea)

E desama lo informar,

E ama bel remembrament, (bell : bello, bonito)

Bel entendre, e amament,

Mas que aur, castel, ne ciutat,

En qui no ha tant gran vertat,

Com en un pauch de membrament

Qui es per vertut moralment.

XXXI.

DE LIBERTAT.

Deus t' ha donada libertat

Com faças lo bé de bò grat;

Car far bé deu esser elet

Per voler franch e no costret; (constreñido, obligado)

Car lo bé ha tan gran valor,

Que no deu haver amador

Qui aquel ám sens libertat;

Car aquel qui ama forçat

Per paòr ò per altre re, (paor; miedo; temor)

D' aquel amar mèrit no 'l ve;

E per aço la libertat,

Estrument de ta volentat,

Vòl lo demoni fals ligar,

Per ço que puscha desviar

La volentat en amar bé

Ab libertat; e 'l templar vé,

Vet còm, si ho sàbs bé pensar.

Quant tú volrás alcú bé far,

El te volrá altre res mostrar

Qui es contrari d' aquel bé

De la qual alcú delit vé;

E si ‘l te pòt far desirar,

Ab aquel desir te fará ligar

La volentat contra lo bé,

Tant, que libertat no val re;

Pus qu' el mal plaer vòl amar,

E fá a tú matex liar

La libertat qui de Deu vé,

La qual t' ha donada a far bé;

E met te en altre libertat,

Ab la qual fás lo mal de grat,

E aquela vé 't de no re,

Per ço que ta natura té

Aço on fó 'I començament,

Quant Deus te creset de nient; (cuando Dios te creó de la nada)

Al qual nient serias leu,

Si no volia tenir Deu

Ço que de nient ha creat.

E pus que t' has axí liat

E sécs lo córs on est vengut,

Estás vençut e combatut,

Axí com ayga qui dexent

Segons son córs, naturalment

Te vás en jus a lo mal far.

Mas si tú t' en vòls desliyar,

E requers cella libertat

Que Deus dona a la volentat,

Per ço qu' el bé sia amat,

E prega Deus qu' a tú perdó

E que 't dó la contricció

Que de sus já dita havem;

E Deus que vòl que el preguem,

No fá contra a la libertat (192)

Que t' ha donada, ne ligat
Vòl que sias per lo malvat;

Car tòrt te faria e peccat

Si 't tolia ço que t' ha dat, (quitar; tolere; toldre)

Pus qu' en proposes ben usar;

Car contra bé no pòt estar

Deus, pus qu' él fá esser lo bé

E a mal no s' acosta en re.

Está libertat estrument

Com sia franch l' enteniment

A conexer lo bé e ‘l mal;

E si no era natural

La libertat que ha 'n raysó,

No seria l' entendre bò

Per vertut del enteniment,

E seria 'l costreyniment

Ligament del enteniment;

E no seria conexent

Per sí mas per alcuna res;

E no seria ço que es.

Vet, dònchs, que t' havem demostrat,

Que l' enteniment libertat

Ha en fayre elecció

A conexer qu' es mal e bò,

Que 't cové, e lo temptament

Del malvat a l' enteniment,

Qui vòl liar sa libertat,

Per ço que entena forçat

Lo bé e 'l mal ab libertat,

Qui ha natura de nient;

Ab la qual li fá ligament

Si pòt liar la volentat,

Segons que já havem contat.

Car axí com l' enteniment

La volentat lassa e pren

Ab consciencia, raysó,

En voler lo bé e 'l mal no,

Ab ver de amabilitat

E ab ver d' odibilitat;

Enaxí mòu la volentat

L' enteniment a son obtat,

Segons que aquel vòl amar,

O segons qu' el vòl ayrar;

Perque l' enteniment costret,

Entens ho, aquel el sotsmet,

E ‘nsemps han una libertat (193);

Mas l' ús que 'n han está virat (194),

Segons que natura ho requer

E que l' object puscha haver

Cascú usant de libertat;

Perque 'l demoni té forçat

L' enteniment, si lo voler

Pòt liar ab lo seu plaser;

Car la volentat qui mal fá,

Lo fá entendre sá e lá,

E mene 'l, xí com fulla ‘l vent, (axí, així; así)

A la natura de nient,

E lunya lo a la raysó;

E si vòl far nuyl mal sermó,

Fá 'l a l' enteniment pensar

Sens que no li pòt contrastar,

Si dònchs no 's pren a desliar

E sa libertat recobrar,

Tant, que ab ella faça estar

Si franch en tot ço que enten,

Sens que no faça addimen

De sa libertat al voler,

Mas que vuyla en sí haver

Aytanta quant n' ha volentat;

Car a sí tórt fá e peccat,

Si ublida sa libertat

A cella de la volentat;

Si dònchs la volentat volren (195)

Aquel matex ubligamen

E que hajen societat

Egalment en la libertat;

Car Deus l' ha dada francament

A cascú e al membrament;

E si tots tres han egaltat

En ço que fan en libertat,

No 't nourá já temptació (196);

Car franch estarás en raysó,

E franch serás en ton amar,

Membrar, e vuyl te abreviar.

Tú si sábs egalment partir

Ta libertat e ton desir,

En ton entendre e membrar,

Lo demoni no 't pòt soptar

Per neguna temptació.

Mas si sents que egals no só

En libertat lo teu amar

E entendre, e ton membrar,

Sapies que tú estás temptat

E vestit d' habit de peccat;

E haver est ensenyament

Val mays que tot l' aur e argent

Que hac lo savi Salamó, (tuvo; pasado de haber : tener; Salomón)

Car mas ha temptació.

XXXII.

DE PERFECCIÓ.

Negú ha perfet compliment,

Mas lo Senyor omnipotent;

E car es ple de caritat

E vòl mostrar sa gran bontat,

Creada ha perfecció,

Segons que pòt la passió

Creada aquela haver (197);

Car si ni pogués mes caber,

Deus ni creara mays gran re;

La perfecció vet d' on vé;

Qui ens creat sia per se

Nombre complit, com la luna,

Ton còrs, caval e cascuna

Causa qui es establida,

Havent vida e no vida,

O on haja ser apropiat,

Ha Deus altre compliment dat,

Qui es per manera d' obrar,

Axí com compliment d' amar

E compliment qu' es per sentir

E per comprar, vendre o bastir.

Enaxí de cascuna re

Compliment en dues vets vé;

La una es de part l' estar,

E l' altre es de part l' obrar.

Aquela qu' es de part l' estar

Lo demoni et vòl temptar

Ab aquela qu' es de obrar.

E vet com t' ho mostra tot clar:

Si vòls haver complidament

Vertut o alcú nudriment,

Temptar t' ha lo mal esperit,

Dir t' ha no 'l pòts haver complit

Si alcú vici no 'y metz;

E ayço dirá tantas vetz,

Trò que t' ho faça consentir;

E si 'l seu conseyl vóls seguir,

Ab lo vici no pòts haver

Lo compliment, car no 's pòt fer

Que venga negú compliment

Ab vici ni ab faliment.

E pus lo vici haurás pres,

En tú lo tendrá tant estes,

Trò que no 'y romanga vertut,

E 'n serás en peccat cahút.

E si d' ayço te vòls gardar

En ço que volrás acabar,

Garda las parts de compliment (198)

Si l' una 'l altre has tú vivent (199);

E si son de naturament,

Per lo qual está compliment,

E adonchs pòts seguir obrar,

Si bé sàbs las parts acordar (200).

Si alcuna part no t' ho consent,

Prin lo contrari mantinent

D' aquela part, car ella es

Del compliment en tota res;

E quant haurás lo fayt complit

Venrá 't temptar mal esperit

Qu' el fayt no está acabat;

E tocará ta volentat

Qu' en lo fayre hac d' alcuna re (201),

La qual en lo fayt no 's cové;

Ans es per éla desformat.

E tú qui ‘l fayt veurás errat,

Haurás já major volentat

A alcuna res en él pausar;

E ‘n aysó te fará estar

Tant trò tot sia destruit.

Vet, donchs, com lo mal esperit

Te tempta per via d' obrar;

Lo qual obrar fá consumar

L' esser qui está per estar,

E es sobjèct del obrament.

Mostrat t' ay, dònchs, lo faliment

Lo qual vé per mòu de temptar.

Ara ‘t vuyl mostrar mòu d' orar.