Dels Homens de la escuderia.

Dels Homens de la escuderia. 

Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son tractats e pensats davant totes altres coses curosament e encara que a pensar los cavalls a cascun
sengles macips sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per nostre arbitre elegidors al offici dels quals se pertanga pensar dels cavayls nostres e de les altres besties a nostre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades axi que a hores
degudes guardan la qualitat del temps sien nedejades: ço es que en temps del estiu per lo mati encontinent que el lum del dia esclarira per gardar aquelles descalfament les estrijolen e nedegen et
con lo sol comensara los seus rays per terra escampar aquelles al aygua ab les mantes cubertes menen a espau guardants aquelles de correr e malmenar. En temps pero del yvern quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties damunt dites aquesta manera no es servadora: car ço quel un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch seran lavors que aço bonament fer se pusca aquelles en loch appartat
al sol rayant estrijolaran e espolsaran cor en aquest temps la calor del sol es gran plaer e recreacio a totes les coses: e quant lo sol sera passat de mig dia avant en la manera damunt dita los dits nostres cavalls e
besties menaran abeurar: e tornants a son pas ans del entrament del estable ab manils o altres draps a aço covinents los braces e cames de les dites besties sien tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells ronya o malanança alcuna no sen pogues engenrar: e civada a aquelles hauda primerament sobre aço certificacio del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quantitat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment ministraran: e en tal manera en les dites coses diligents se mostren quels cavalls e les altres besties nostres damunt dites en les necessaries coses dells alcun deffalliment no hagen. Volem encara e ordonam quels dits macips o dos almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinentea
hi haura o almenys con pus poran prop de aquell per tal que si alcuna de les dites besties de nits sesdevenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem encara quels dits macips als nostres cavallerices
apres los majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e homenatge facen al mayordom segons la forma del offici dells inserta. E totes aquestes coses volem encara esser fetes per los macips logadors
en nostres estables a servir deputats.

Del falconer mayor

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties
que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se
apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons
et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la
dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso
son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici
pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra
cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici
sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen
en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans
que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent
be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir.
E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici
ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits
cavallerizes fer a nos son astrets.

Del menescal

4 DE ABRIL.

4 DE ABRIL. 

Con motivo de ser sábado santo no hubo sesión. Siguen, con todo, las cartas que se recibieron, y se mandaron escribir en tal día.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra de XXVIII del present he vuy rebuda a IIII hores apres miga nit en la qual veig es vostra delliberacio que lo capita e lo veguer ab les banderes e tot lo exercit sen tornen la via de Leyda e que aqui sien retenguts cinch cents homens e cinquanta rocins per acompanyar les banderes. En que mossenyors me occorren los dubtes seguents. Primerament yo he provat tots los conestables e gent de peo si volrien servir lo exercit per dos mesos mes que no sen obligaren pagantlos lo sou acustumat hi ells han presa opinio que los aveu molt hi molt mester e uns ab altres son se consellats que no pendrien sou sino a raho de VIII florins lo mes e los conestables X florins. Ani altres que a negun for no volen anar ani altres pero pochs qui man respost son contents de servir a quin se vull for e forçadament nos anem de aturar de aquesta e que los qui han fet avol e vil resposta sien licenciats de tornarsen a ses cases XX o XXV dies ans del temps que han de servir e que los qui han ben respost resten per fer lo servey conplit e enquare al cap temps agen de sperar en inçert si seran soldegats o no aço sera cosa per metre entre ells gran cisme e divisio. Perque mossenyors yo havia pensat si a vosaltres era ben vist que tornat lo capita en Leyda tot hom axi de peu com de cavall servis son temps que es tengut de servir e que si hi havia alguns quis cansassen o que haguessen desig de anar dar recapte a ses coses ab cor de tornar per servir quels licencies quant hu hi quant altre e axi sens despesa neguna del General lo exercit sia acompanyat de gent de peu e de cavall e quant cascu agues servit son temps que sen anas en bona ora e axi passare be un mes que lo General no despendra res en gent de peu car ja de Leyda hi ha CCCC homens que ab socorriment que han pres dels XV dies han a servir fins a III o IIII de març e de aci a llavors poras hom fornir de gent triada a sa guisa hi enquare si entre tant voleu que gent sia stapolade tornant lo sou per ventura guanyara lo General mes CCC e hun flori e ço que dich dels de peu dich tenbe de la gent de cavall (la segunda l más alta, como si se hubiese añadido, página 175 del pdf) hi es mester que sia delliberat quins L rocins seran los qui restaran car mester es a mon parer que sien gents o rocins utils car si eren homens de armes
squasament hi hauria XV rocins utils. Don Felip es vingut sis dies ha ab ben XXXVIII rocins en que ha be XXVIII ginets de gent ben destre. Nom se per quant lo havem pagat. Semblem aquest poria servir hun gran temps sens messio del General fent compliment de altre gent als dits L rocins e axi mateix mossenyors placieus pensar sil aurieu bo per capita per no haver entrar en pensament de tremetre ni altre host bo saria que lo veguer capitanagas la dita gent car puix es en loch del Rey lo major hom es de la terra. Tot aço
mossenyors dich movents de aqui anant lo delliberar rest en vosaltres. Dijous si plau a Deu a dinar serem en Leyda hens levarem de aci en manera deguda e pertinent e de alli scriure a vostra reverencia e magnificencia del que occorrera. Entretant placieus tremetre vostra delliberacio del fet del licenciar de la gent segons he scrit. Feta en Fraga dimarts a XXXI de març.
Jo so aci en gran questio ab los soldats ques tenen per dit que lo dia ques acorden aqui comensa correr lo sou dels dos mesos per molt que trigen metres a punt yo dich quells corre del dia de la mostra car lavors son prests e per ells no sta que no servesquen.
Placieus avisarme de vostre parer.
Sobre tot mossenyors me par sia molt necessari que en los sinchcents homens que restaren ab les banderes haja L spingardes car mes servey e honor faran que tots los restants.
Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegaria de Tortosa et cetera.
Honorable senyer. Jatsia per altre letra vos haguessem scrit que negunes fustes de aqui no partissen de aqueixa platge o port sens nostra licencia. Ara per certs sguards que no curam aci explicar volem eus manam que lexets anar ahon se vulla lo balaner den Guillem Lombard qui es aqui e no sia pus per nosaltres detengut. Dada en Barchinona a IIII de abril any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat e vegaria de Tortosa et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti de Modica capitaneo.
Egregi senyor e strenuu baro. Jatsia darrerament haguessem scrit a vostra Senyoria que licenciasseu tota la gent de peu e de cavall fins en cert nombre pero que retinguesseu los de cavall qui no havien scrit (servit) per lo temps que havien a servir ara per certs sguards havem delliberat que los rocins de mossen Johan Torrelles e de mossen Johan Çarriera sen puguen venir tota hora ques vullen. E axi mateix jatsia vos haguessem scrit que licenciasseu los capitans de cinquantenes de la gent de peu ara encare volem si aquells no havieu licenciats licencieu En Bernat Turell e Baltasar de Gualbes Serra Johan Turell Aymerich de la Via Berenguer Sayol Jaume Girgos Francesch Benda capitans de les dites cínquantenes ab lurs macips e patges. E encare volem que si licenciat no haveu En Pere Caselles conestable dels ferrers licencieu ab tota sa gent. E si cars era senyor que vos ereu partit volem que lo veguer exequt totes les coses damunt dites e haja la present per sua. Dada en Barchinona a IIII de abril any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent.

Sumari, M.

MONADERS.

De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.

De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins
e masamodines e besants en la primera columna.

De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.

De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.

Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.

De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.

De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.

Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.

Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).

De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.

Moneda
de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.

Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.

De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.

Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes

271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.

En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders)

MERCAT.

Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.

MILITARS.

Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo) de persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.

Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.

Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.

Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.

Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.

Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.

MVRS,
MVRADE, VALLS.

Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.

Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.

Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.

De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.

La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.

De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.

Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

MOLA DE ANDRAIG.

De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.

No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.

De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus

De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.

Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.

Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.

MOSTASSAF.

Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.

Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.

E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.

Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.

E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.

E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.

E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,

Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.

Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.

Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus

Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.

Lo
Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.

Lo
Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.

MERCADERS.

Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.

Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.

Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.

Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.

MENAMENTS
PENALS.

Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.

Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .

MERCADERIES
E FET MERCANTIL.

Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.

En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.

MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)

De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

MOROS.

Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den
Sant Pera en la primera columna.

METGES.

Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.

MANLLEVTA.

De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera

columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.

De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.

MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba)

Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.

Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.

Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.

Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.

Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.

Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.

Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.

MISSATGERS,
MISTATGES.

De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.

Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.

MESVRATGE.

De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

MORBERS.

Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.

Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.

Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.

MENESTRALS,
E ARTESANS.

Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.

Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.

Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.

MATRIMONIS.

De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues).

E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.

MALLORQVES,
E MALORQVINS.

Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.

Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.

Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.

Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.

Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.

Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.

MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.

La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido) en la primera pagina.

De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.

Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)

Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

MENORS.

Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.

Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona

pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.

MANTELLS
DE BAGASSES.

Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,

comensa.
Martinus.

MVNITIONER.

Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.

MISSATGERS.

De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.

E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.

Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.

Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.

Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.

Iuni
1587.

Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.

Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).

Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.

Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.

Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.

Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.

Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.

Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.

Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.

(salta
página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.

Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.

Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.

Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy

1363
en libre de Corts Generals.

Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.

Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.

Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.

Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.

Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.

Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.

5 DE MARZO.

5 DE MARZO.

Fueron leidos en esta sesión los siguientes papeles.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Calhalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors. Si per les rahons en vostra letra dada en Barchinona a XXVII del passat largament deduhides alterant mon natural desig militar menys alegre reste de esser intrat e haver hagut a ma mia per lo Principat la vila e castell de Fraga sens colp ne ferida alguna e sens aquell strepit que de cavallers voler e desigar se deu del que fera si expugnant aquell hagues vençut no menys es causa a mi de leticia infinida com veig les coses succehir segons voler e delliberacio vostra a la qual complaure e satisfer faç e fare tot mon studi. E per seguir aquella dels dits vila e castell de Fraga dins los quals de present so partir ne moure nom entench yo ni res de ma gent fins a tant per vostres reverencies nobleses e magnificencies sera delliberat e a mi scrit segons per moltes altres letres mies vuos eu stat ofert. E jatsia que aquella innada fidelitat de la qual expressament ab vostres letres es feta mencio naturalment desigas la liberacio del Senyor Primogenit per lo be e leticia de aquell com-encara (en dos lineas) per aquell esser reconciliat e reduhit en amor e benivolencia de son pare Rey e Senyor nostre poch avis de aquella per incert que fos fos a mi molta occasio de creure e crehent la dita liberacio de sa real persona cause en mi molta raho de molt alegrarrne. Sens comparacio me so molt mes alegrat e reste molt mes aconsolat com per letra vostra dada en Barchinona lo primer del present so stat certificat de la nova sobre la dita liberacio que autenticament per lo home de Morella haveu haguda. Regraciant a Deu omnipotent tants e tant grans beneficis com per aquella tots aixi en comu com en particular speram de que no solament per lo que per vosaltres es dit en la letra closa a XXVlll del passat ço es que per quant sperau que aquesta bona nova que haveu de la liberacio del Senyor Primogenit se meta en obra e aquella migançant lo negoci pendra bon assossech e repos a servici de Deu e del Senyor Rey e benefici de aquest Principat voleu que pacificament e quieta stiga en aquesta vila ab lo exercit guardant aquella e son castell. Son content tenir e guardar la dita vila e castell mes encara don en parer se deu fer tant e tant longament fins no obstants les coses enantades per aquest Principat qualsevol persona qui per los dits enantaments sera stada irada de aquella ira tal persona sia mitigada e los qui dan o congoixa speraven haver de no haver aquella sien mesos en segur. E de aço a prima faç ne amare mes lo hoc que lo no tots temps remetent lo que a la delliberacio e parer de vostres gran reverencies nobleses e magnificencies. E tinch a molt santa e propici delliberacio la de que per vostres letres so avisat del soccorriment a cascun home de peu fahedor de tres florins com ma creença sia que de mil dels acordats los DCCCCLXXXXVIIIl en cas que fossen desarmats se son acordats a fi de armarse del dit sou qui avant sperar una de dues coses o que lo seguir aquest exercit no durara vuyt jorns o que si ho fahia poguessen furtar e anar a roba de tot hom. Los quals vehents neguna de aquestes coses fins aci no seguirse resten molt desesperats e en tant que tots los capitans de Italia no bastarien en governarlos sino quels sia fet lo dit soccorriment per vosaltres delliberat. Entes empero que si la hora que los diners seran tramesos per En Johan Ferrer e a ell donada la comissio de fer la dita emprestança provehischau que ans que aquella no sia liurada se hajenh a pagar alguns furts e occisions de moltons ovelles cabrits anyells que segons la remor qui en aquesta vila sen fa prenen summa passats docents florins. Quant al parer vostre quem trameteu sobre la consulta per mi a vosaltres feta de e sobre la resposta fahedora als embaixadors dels diputats e regne de Arago e ciutat de Çaragoça si per ells era res demanat de ço que a vosaltres ab aquella consulta fon scrit regraciat lo dit avis vos dich aquell no freturar com segons ab Ietres ab les quals de sa venguda son stats apres consultats podeu haver vist no han demanat res del que yom pensava perque fretur respondrets res del que scrit haveu. Mas per quant los embaixadors de la dita ciutat de Çaragoça segons per altra vos he ja scrit delliberaren no moures de la present vila ans aturar dins aquella fins tant yo haja vostra resposta de aquella consulta que per mi de e sobre la sua venguda vos es stada feta majorment com per lo Senyor Rey ab letra sua de la qual vos tramet trellat ne son pregats vos haure a singular plaer vos placia la dita resposta quant pus prest poreu me trametau. Avisantvos com micer Stopinya me ha dit parlant ir lo dit micer Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça ab lo dit Stopinya e Johan Ferrer lo dit micer Lorenç los dix com lo Senyor Rey donant causa e raho a ells jurats de Çaragoça e als aragonesos de la preso e detencio del Senyor Primogenit los dix entre les altres rahons que la una de les causes per les quals sa
Majestat havia pres lo dit Senyor e aquell tenia si era perque lo dit Senyor Primogenit havia delliberat fer lo matrimoni de Castella e aquell fet tornar en Cathalunya ab molta gent darmes de Castella e vivint sa Majestat ab la dita gent darmes e Principat de Cathalunya se levara es fera Rey e axi convinguera fer a ell ab los realmes de Arago e de Valencia guerra als dits son fill e Principat la qual cosa sa Majestat avorria. E perque tal discordia entre sos regnes e terres nos seguis per occasio del dit son fill la persona de aquell presa tenir volia. Al qual micer Lorenç segons micer Stopinya me ha dit fonch amplament respost per ell e per lo dit Johan Ferrer singularment que era una gran maravella que la Majestat del Senor Rey dels cathalans hagues haguda tal creença com de algun temps nos pogues dir los cathalans a son Rey e Senyor no esser stats obedients leals e feels axi be com valencians e aragonesos e com qualsevol altres vassalls de sa corona real fahent certa sa Majestat que si may lo Senyor Primogenit vivint lo Senyor Rey son pare tal pensament se metia al cap que en la execucio de aquell se opposarien e aquell empatxarien axi prest e pus prest que aragonesos e valencians e encara de ells mateixos en haver treballat en la liberacio de sa persona feta de present e ab sa real Majestat viurien e morrien. Sobre lo ques diu per part vostra de e sobre la provisio del castell de aquesta vila de mossen Johan Torrelles e den Renard vos dich que jatsia ladonchs com vos fou scrit de la nominacio e eleccio del dit mossen Torrelles per castella (castellà; castellán) fos feta segons fon scrit pero may lo dit En Renard ha leixat lo castell ne lo dit mossen Torrelles lo ha pres. Del quen sera en lo sdevenidor sobre lo que per vosaltres a mi es stat scrit ara derrerament quant sera fet per letra sereu avisats. E la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

El Rey.
Ximeno Gordo amado nuestro. Recibimos vuestra letra con Sancho Paternoy vueslro fiijo el qual havemos hoido en todo lo que de vuestra parte nos ha querido dezir. Tenemosvoslo en mucho servicio porque los de Barchinona significaron al maestro de Muntesa e al noble don Lop Ximeniz Durrea visrey de Sicilia que haurian a plazer que delliurado el Principe la Serenissima Reyna nuestra muy cara e muy amada muger lo levasse a Barchinona. La dicha Reyna partio de aqui de Çaragoça despues que hovimos delliberado de dellibrar el dicho Principe miercoles mas cerca passado e aunque dubdamos que las grandes pluvias que ha fecho no hajan dada alguna dilacion a su camino pero somos ciertos que a noche tarde e hoy hora de comer la dicha Reyna es stada en Morella e a la hora de agora el dicho Principe es dellibre e assi de la delliberacion que se fizo para librar el dicho Principe como de la partida de la dicha Reyna para dellibrarlo e levarlo a Barchinona como es dicho los de Barchinona ne son avisados con correu. E por esso nos parece e assi vos lo rogamos e encargamos que vos e los otros que sodes ydos assi por part del regno como por part de la ciudat de Çaragoça devedes star con essas gentes e no partir dende mas significarles aquestas cosas que vos scrivimos por muy ciertas e instarlos e tener manera con ellos que se detengan e no fazer cosa alguna mas avant fasta que les sea scrito del que sera delliberado por los de Barchinona despues que aquellos hauran sopido las dichas cosas. Car si otra cosa fizieren sera procurar por ventura inconvenientes en los aferes e pues dende no partades como es dicho poredes nos mejor avisar assi de lo que los sera scrito por los de Barchinona despues de sabidas las dichas cosas como de lo que aquessas gentes faran e querran fazer. De Çaragoça el ultimo de febrero anyo Mil CCCCLXI.

Al molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors los diputats vintisetena e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors.
De Çaragoça vos scrivim una letra dimecres passat que comptavem XXIIII del mes passat e ab aquella vos ne trametem una altra de la Senyora Reyna de aquell mateix kalendari les quals degues rebre per mans de mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer. Per aquelles haureu vist com la dita Senyora devia partir per anar a delliurar e traure lo lllustrissimo Senyor Princep del castell de Morella. Per aquesta vos avisam com vuy diumenge a les tres o quatre hores part mig jorn aquella arriba en aquesta vila e sens descavalcar ne aturar un moment sen munta al castell hon ja havia miga hora nosaltres erem justs perque de manament seu nos erem avançats per donar noticia de sa venguda al dit lllustrissim Senyor lo qual li ixque al encontre fins a la porta del dit castell hon la dita Senyora apres que lo molt magnifich Johan Ferrandiz hac fet totes ses cerimonies per son descarrech entra e lo dit lllustrissimo Senyor volentli besar la ma ab molta voluntat e la dita Senyora Reyna resistint de no stigueren tant fins que nosaltres supplicam e quant tenintli lo braç lo dit Senyor li besa la ma e apres la bocha e altra vegada la ma. E perque lo loch era indispost sen muntaren en una cambra e alli en presencia del senyor archebisbe de Çaragoça e de nosaltres dos la dita Senyora ab molta humanitat e virtut li feu un breu rahonament no altrament que si li fos propria mare e lo dit Senyor li respos com a obedientissimo fíll per forma que nosaltres dos haguem prou a fer a podernos contenir de plorar. En les particularitats dels dits rahonamenls no curam intrar remethentho a la relacio queus ne farem puys tant prest havem a esser aqui e de altra part per no detenir lo correu. Fet aço de fet sen devallaren abdosos ensemps e ma per ma fins a la posada de la dita Senyora hon stigueren per miga hora e delliberaren de scriure abdosos a la Majestat del Senyor Rey e a vostres reverencies providencies e magnificencies. E per ço dins la present sera una letra de cascu de les sues senyories e axi mateix parlareu de la partida. E en cas la prefata Senyora Reyna fos venguda a jornades tirades per malissimos e aspres camins e ab indispost temps de pluges e vents delliberava partir dema sino que lo dit Senyor Princep la ha supplicada que restas e reposas dema tot lo dia e axi es stat delliberat. E per ço plaent a nostre Senyor Deu partrem dimarts per lo mati a dinar e a dormir a Trayguera que es un loch de mi lo mestre de Muntesa hay cinch grossissimes legues e de mal cami. Dimecres irem a Tortosa e son altres cinch legues grans e de alli prosseguirem nostre cami segons hon nos porem be allehujar. E sien certes vostres senyories e magnificencies que nons tardarem en lo cami car tots tenen e tenim voluntat de esser aqui prestament maxime que aquests afers han un tant gran e bon principi e no sen pot ne deu sperar als sino gran servey de nostre Senyor Deu servici e util de la prefata Majestat del Senyor Rey benefici e utilitat dels dits Senyora Reyna e Senyor Princep pau quieta e repos de tots los regnes e terres de la sua Serenitat e signantment de aqueix Principat. Avisantvos per vostra consolacio que los dits Senyora e Senyor mare e fill se principien a portar per forma e ab tanta de contentacio e aquella reciproca que no sen pot sperar sino tota contentacio alegria e consolacio e axi placia a la misericordia de nostre Senyor Deu la clemencia del qual no solament los hi conserve mas a ells dos e a la prefata Majestat los hi augmente. Del ques seguira continuament vos avisarem e ordonau lo queus placia e sera fet. En Morella a II de març a les cinch de mati any LXI. - A la ordinacio de vostres senyories e magnificencies prests lo mestre de Muntesa Lop Ximeniz Durrea.

Als reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats XXVIIna e altres del Principat de Cathalunya congregats en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Per altra nostra letra que de Çaragoça vos havem feta sots kalendari de XXIIII de febrer pus prop passat vos havem scrit e avisat de la partida que de alli fahiem e causa de aquella per aquesta vila per traure la persona del lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill e per aquesta vos certificam com vuy diumenge data de la present entre tres e quatre hores apres mig jorn encara quens siam plevida de la festa per fer tal e tant benefici som arribada en la present vila e muntada al castell del qual havem tret lo dit lllustre Princep e ab ell ensemps som devallada baix en la dita vila hon per la gran indisposicio del temps de pluges e vents los quals fins aci nos han acompanyada e detenguda per lo cami e esser venguda a jornades tirades e per malissimos e aspres camins per condecendre als prechs del dit lllustre Prince qui per los dits respectes nos ha vist cansada e fatigada havem delliberat aci en aquesta vila reposar dema per tot lo dia. E lo dimarts subseguent Deus volent ensemps ab lo dit lllustre Princep partrem proseguint nostre cami fahent aqueixa via en la forma e manera per la Majestat del Senyor Rey senyor e marit nostre molt car e molt amat a nos manada e que per altra nostra letra vos havem scrit e axi havem delliberat per avis vostre parentnos degut e expedient de les dites coses per esser tals e tant essencials e de plaer a tots fervos la present. Dada en la vila de Morella lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

A los egregios reverendos nobles venerables caros y bien amados mios los diputados y XXVll del Principado de Cathalunya.
Egregios reverondos nobles venerables caros y bien amados mios. Por vuestra consolacion vos aviso oy por mano de la Senyora Reyna como la que mes verdadera Senyora y madre he seido puesto en mi pura libertad y su Senyoria y yo seremos presto en essa cibdat donde de la mucha merced que ma fecho con mi Ie deveis render infinitas gracias. De mi mano en Morella primero de março. - El Principe que vuestro bien desea. - Charles.

Als molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs. Vuy be rebuda una letra vostra de XXVIII de febrer de la qual he hagut subiran plaer e stava maravellat com nom havien scrit o respost en moltes letres queus he fetes. E responent en vostra letra vos avis sera servat lo que per vosaltres es comandat. E mes vos grahesch la bona voluntat me significau haveu en ferme administrar la mia justicia. Mes avant mossenyors per lo carrech que per vosaltres me es dat avis com alguns se atreveixen en fer alguns robatoris e tachanyeries e esne causa la gran pobresa que es entre la gent e soposat que lo capita e yo ho vullam castigar no hi bastam car la gent diu que farem sino havem diners o licenciaunos que puixam vendre larnes o donaunos a menjar. E dichvos que yo son cert que gran necessitat los fa fer ço que no volrien car los homens de peu los mes quant son stats fornits de armes poch los ha sobrat e axi mossenyors es de gran necessitat la gent haver algun soccorriment si voleu que scandels cessen los quals veig venir si lo dit soccorriment prest no es fet. Aço mossenyors dich per la bona voluntat e endreça que tinch les coses succehissen en la honor del Principat e de aquest exercit. E axi placiaus volerhi dar orde car yo no puch pus fer sino avisarvosne e haureus a grat sovint me vullau scriure. Oferintme tots temps a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a III de març any Mil CCCCLXI. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Vuy de mati he trobat quem han portat una vostra letra feta a XXVllI del passat la qual no he pogut saber qui lam ha portada en casa dins la qual ha una anima en la qual me es dit que do prestament orde que les letres del vezcomte de Rochaberti e de don Johan Dixer los sien prestament trameses. Les dites letres no son vengudes en ma ma ni ells tant poch son absents de la present vila car des que hi entram non son exits. Crech yo que lo capita les haura donades e encara ho sabre ab ells de cert. Responent mossenyors a vostra letra vos dich que yom tinch ja per dit de obtemperar vostre manament ço es no acordar home degu de peu ne de cavall en despendre res en municions de castells ni de artelleries. E sien certes vostres reverencies e honorables savieses que de aci avant no si despendra diner si donchs per vosaltres nom era scrit. Es ver que nom puch abstenir de fer desavanços en provisions en lo camp car attes que aquests soldadats son tant mal ordonats los pagesos venen forçats en portar provisions e yo perque lo camp no vingue en destret he a fer portar pa de Leyda e lochs circunvehins e hey a fer tornes lo port e a les voltes la aygua travessem lo sach e axi tot lo pa se pert. Algunes voltes he provat de tenir amagat vuyt o deu carregues de pa per provar si sens provisio del General se poguera sostenir lo camp e veig que nos pot fer que tantost se comença de afamar. Mil voltes men so volgut anar a Leyda per levarme de aquest treball e despesa del General mas duptantme que qualque nit per manchament de viures nos seguis qualque scandel de aquesta gent nostra ab los de la vila nou he volgut desemparar fins se sia mes en tret la gent de aci de poder pastar a compliment de la gent forastera qui hi es. Del que scriviu al capita vezcomte e don Johan Dixer que mes avant no proceesquen sino que stiguen en lo stament ques troben jatsia que ells ho facen pero tots temps haure a bo que en cada letra ne sia fet un capitol al capita e specialment que castich furts de bestiars tales e robaries que si fan de les quals si fa poch castich e esmena e encara crech de aço iran clams en vostre consistori. Es ver que perque laltre dia quant don Johan Dixer vench aci al cap del pont e la vila li feu traure pa e vi sens pagar ab delliberacio del consell del dit capita yo ho he pagat als mostaçafs de la vila perque no haguessen a creure que aquest exercit vingues per robarlos. Pero si quant apres si ha fet hagues a pagar dubtem que al dar del
compte no fos prou embaraçat. Perque mossenyors placiaus hi pensar e provehir car encara que cobrem lo Senyor Primogenit e totes les coses sien ben aplanades tots temps sera bo que los poblats en aquest regne de Arago no se hajen a desloar de la gent de vostre exercit o siu fan coneguen almenys que los presidents son disposts en castigar los mals ques fan. Al quem dien vostres reverencies e honorables savieses que a mi no vengues be seguir lo exercit me havieu scrit que donas carrech a qualque persona disposta qui hagues carrech de les municions et cetera de mi mossenyors no cal dubtar que no vinga be tot quant vosaltres me manareu. Es be ver que volria aquest exercit fos ordonat en manera quel meu aturar hi pogues fer mes fruyt quo noy fa car practiques si
tenen stranyes. Han dat alguns entenent a la gent que yo tinch comissio de vosaltres de soccorrer tot hom de una mesada e que nou vull fer. Ja veheu aquest quin article es pera menejarlo eutre una gent tan rahonable com aquesta pero com se vulla sia quant aci quant en Leyda yo donare recapte a les coses necessaries per lo dit exercit. Haure be a plaer ques pens be al temps si cas sera axi com crech Deus volent sera que lo Senyor Primogenit sia delliure aquestes armes e artelleries que tinch aci de les quals he venut molt poques empero mes les am tenir que barrejarles que les fare si les que tinch aci tornare a Leyda o si restaran en lo castell en cas que dellibereu tenir alguns dies sperant lo temps en que donara e si les que son en Leyda volreu que les leix aqui comanades en Leyda per vendre per discurs de temps o si voleu que les port aqui per aygua o per terra e que servesquen en part a fornir la botiga del General que sta molt pobra e miserable segons vostres reverencies e magnificencies saben. Aci mossenyors he entes a dir que vostra intencio es que les crides e actes que se hajen a fer en lo exercit se hajen a fer per manament de mossen lo veguer de Barchinona e a requesta del capita. Jo no se aço quant benefici o quant dan porta al vostre proces car yous se dir que nos fa axi ans se fan per manament del capita e si aço es perjudicial o no remetmen a vosaltres. Be se que per lo consell li es stat dit que fes segons per vosaltres es stat ordonat pero no veig que res sen faça. No se vosaltres si li haveu donada altra comissio. Per molts que venen de Çaragoça se advera que diumenge proppassat lo Senyor Rey feu publicar ab crida lo Princep per primogenit. Tot aço son judicis indubitats de be. Dada en Fraga lo segon de març any Mil CCCCLXI. - Si per vostres reverencies magnificencies e honorables savieses era delliberat que encara que lo Primogenit fos aqui lo vostre exercit tot o part nos degues partir de aci e era factible que yon fos avisat hauriau a gracia perque ab altre avantage poria proveir ab provisio de un mes o de dos o de XV o XX dies que no fo ab provisio de cada dia car stich ab Ies orelles altes si partirem vuy o dema. - Del quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors.
Vostra letra de dos del present e vuy rebuda en lo cami venint de Fraga a Leyda en la qual veig vostra reverencia e honorables magnificencies se reposen en la oppinio que en la municio del castell de Fraga no sia res despes fins per vosaltres no haje altre avis e axi sera fet com manau e non cal scriure gens an Johan Mayans sobre aço segons me diheu car com rebi vostra primera letra en quem manaveu no despengues res en nom de homens darmes e de peu ni en municions de castells e artelleries me scrivis que nom calia lexar carrech (se lee carreeh) a negun de aquestes en ma absencia. E axi no he curat (se lee eurat; las c en este fragmento del pdf parecen e) pus de dir res al dit Johan Mayans. Es ver que per aquest hun jorn o dos que al pus larch stare assi per fet del exercit e leixat hun meu en Fraga qui les armes e artelleries qui son alli te en una botiga a peticio del capita tota hora que mester les hage. Veig mes mossenyors en vostra letra que per la nova que haveu de la deliuracio del Senyor Primogenit voleu que lo capita ab lo dit exercit stiga en Fraga fins per vosaltres li sia scrit lo contrari avisantvos mossenyors que des que En Lorenç Dalgas jurat de Çaragoça es en Fraga ell e jo havem parlat familiarment diverses voltes de aquest material e mostra bo esserse trobat en part on ses ben cartejat lo usatge Quoniam per iniquum et cetera e tots los altres usatges e constitucions fahents per aquest fet que tenim entre mans. E ham dit vuy senyaladament que puys lo capita era informat e certificat del deliurament del dit Senyor Primogenit la qual nova e letra de sa ma ha haguda vuy de mati que volia dir que no sen tornava e com no buydava Fraga en la qual stava a carrech del regne de Arago e jo li digui que yo ignoraba la causa del seu aturar e del seu pertir pero quem semblava que attes quo Fraga reportava tan gran util de star alli lo exercit per los grans diners que hi despenia que nos devien cansar dell e que fins alli yo no creya que lo Principat de Cathalunya cregues que lo regne Darago hagues a greu lo star del dit exercit en Fraga car no havia raho e sabieu jo be que era stat present com lo vaguer de Barchinona acompanyat solament de tres o quatre en termens juridichs requeri los jurats e oficials de la vila de Fraga que li obrissen les portes e aquells tant be responent juridicament les li obriren e axi nos podia causar greuge ni interes negun. Apres moltes rahons que passaren entre ell e mi jo comprench que pus lo primogenit es solt e ell veu que cessa la causa perque lo vaguer es entrat en Fraga jo crech que ell haje consultats sos principals a Çeragoça per dar qualque requesta al dit vaguer e capita e exercit que li buyden la vila. De aço jo no so cert siu fara mas parlant ab ell me semble que haja poscut compendre aço de ses rahons. Perque placieus mossenyors pensar ab temps quina resposta pora fer lo dit vaguer e capita en cas que li fos feta requesta semblant. Encara me ha feta lo dit don Lorenç Dalgas mencio dels dans e robaries fetes en la dita vila e termens de aquella dels quals dans a veritat parlar ne han mes los cathalans que los aragonesos car dues cabanes hi ha de homens de Puigcerda de bestias qui son stades mes dampnatjades que negunes altres. Aço la veritat es hun poch en carrech del capita qui siu volgues ben scusar nos fera. Pero en aço que yo he entrevengut pens haver prou assegurada la honor del Principat car primerament la nit que don Johan Dixer vench al cap del pont de Fraga la vila li feu traure vitualles per ell e per la sua gent de les quals sen furtaren de pa e de vi per XXXXIIII .... Arribat jo alli lo sendema ab lo exercit he vista fer clamor davant lo capita de aço attes que la vila tant amigablament havia trames lo mostassaf per casa de cascun per traurels vitualles per los de fora. Jo no obstant no hagues tal comissio me oferi de pagarho per part del General e de fet ho pagui e tinchne apocha dels dits mostassafs los quals compartiren aquells diners entre aquells de la dita vila a qui eren stades preses les dites vitualles. E apres congoxantse lo justicia de Fraga de aquella gent mateixa que aquella nit prou indegudament hi havien barrajada una terra que tenia en la orta de Fraga en la qual hi havien mort cent parells gallines e deu de pagos (pavos?) e molta civada e encara alguna roba vehent que al principi de nostra entrada era mester que entrassem ab mel en boça e no ab vinagre me volgui allargar a mes que no havia comissio faent compte que havia a fer ab vosaltres mossenyors qui havieu sguard tots temps als meu zel e intencio e digui al dit justicia en presencia del dit vaguer de Barchinona e daltres que tota volta que lo dit mossen lo vaguer de Barchinona volgues inquirir de aquells quis dehien havien dat aquell dan en la dita terra em volgues comunicar lo proces per lo qual se mostras que eren aquests qui haguessen fet que yo li oferia pagar tot lo dan donat si fossen homens del exercit. E axi aquestes justificacions com altres de crides apres fetes de part e manament del dit capita e dites al dit don Lorenç Dalgas les quals he plaer que vostres reverencies e magnificencies sapien perque sen puixen servir en cas que per lo dit regne o particulars de aquell ne fos feta clamor. Del soccorriment mossenyors que dieu haverme ja scrit fins aci non he haguda mencio alguna en vostres Ietres quant me scriureu em trametreu forma pera ferho ohehire vostres manaments ab tot que en ma fe crech que tant dolents se seran ab soccors com menys de soccors e de aci a XV dies tornareu en lo treball mateix e molts ho han mester e molts sen poden fluxar pero sis fa sera forsat ferla alli egual.
Hun home he cobrat devers Ribagorça Barbastre Muntço Serinyena e de aqueixa terra e son certificat com lo Rey dema haura VIII jorns feu manar al procurador de abat de Sant Victoria que diluns passat li hagues D homens dels vassalls del dit abadiat e del comdat de Ribagorça altres D. Aquests se son scusats que dos anys ha que no han cullit res e que no han diner ni malla e que no poden anar. A Oscha lo Rey ha trames per saber en quin orde staven e ferlosne anar e sermonar e molts li han respost absolutament que faran ço que sa Senyoria ordonara. Los altres li han respost ab condicio que son contents pus no hagen anar contra lo Primogenit. Lo castell de Barbastre lo qual te mossen Rebolledo per lo Rey e lo castell de Muntço se fornexen tots jorns de vitualles. Nom se aço a que pot tirar. Los de Muntço han dit al comanador que ells son huns ab cathalans e que ab ells han a viure. Aquest los ha respost que ell es llur senyor e quel han obeir. Los dits homens a la derreria li han dit que encara quel hagen obehir es en Ies coses degudes mas que si ell per dar bons o mals consells al Rey se vol perdre que ells nos volen perdre. Aquest home ses volgut molt informar de la causa per que aquesta empressa fa e hanli dit mercaders de Basbastre hon mossen Rabolledo te sa casa que homens del dit mossen Rabolledo han dit moltes voltes que si mossen Rabolledo tenia en Balaguer mil homens de peu e CC rocins que correria tot Urgell. Altres dien que les treues de mossen Rabolledo de la casa de Castre son passades o que es fama que don Phelip es aqui e que per ventura que mossen Rebolledo se vol metre a punt per garrejar la casa de Castre e axi sots aquella color ab una pedra matara dos perdals (pardals; pardal; pardales; matar dos pájaros de un tiro). De aci no sen ha al present sino conjectures si res hi haura pus cert avisarne vostres reverencies e magnificencies. Aquesta ciutat sta be en temor del Senyor Rey tanque molts portals a pedra. Ir sich mogue en *horat hun avolot lo major del mon dient que III M. homens havia al portal de Sant Anthoni. Los quis veheren mal fornits darmes sabent que jon tenia aci prou del General en una casa anarenhi e per força feren obrir e fornirense de les lances e paveses mes a ma. Manquenni algunes. Feu compte que stan tan storats que no ve negun que nols porte armes contra ells pero lo moviment del avalot no fo res ni hi havia causa. E he entes a dir que volen trametre aqui per demanarvos algun socos. Feta en Leyda a IIII de març a X hores de nit. - Quim recoman en gracia e merçe de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Hair que teniem tres del present mes lo Senyor Primogenit vos scrivi de Traiguera e no trobi correu per trametreus les letres. Esta nit que comptam quatre del dit mes es arribat lo dit Senyor en Tortosa e ham manat que pus nous havia trames les letres que esta nit les vos trametes ab daltres queus na fetes. Perque mossenyors jous tramet hun correu ab les dites letres lo qual parteix esta nit a les XII hores de nit. Ha de esser junt aqui divendres a les sis hores de mati e donarli eu vuyt florins dor. En Tortosa a quatre de març. - Del vostre Franci de Santmenat prest a vostra ordinacio.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo capita general no creent lo Senyor Primogenit fos liberat acorda ab son consell trametre a mi per ferlo cert de la cosa e encara veure quin cami deliberave fer lo dit Senyor per entrar en lo Principat de Cathalunya e diumenge arribi en Morella e trobi la Senyora Reyna que havia soltat lo Senyor Primogenit e mes en sa libertat e de continent fiu correu al dit capita avisantlo de la libertat del dit Senyor. E vuy que comptam tres del present mes a hora tarda arribam ab la dita Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit a Traygera e han deliberat partir dema de mati per anar a Tortosa. Ham manat lo dit Senyor vos scrivis per quant tots quants venen de aqui diuen que vosaltres no creeu sia veritat la deliberacio del dit Senyor. Ell vos scriu una letra e altra als consellers de aqui e prohomens les quals van dins aquesta. Hajau per certa la cosa. Ell ha deliberat segons ma dit de no aturar en neguna part fins sia arribat aqui. No he mes a dir sino quem coman a vosaltres. Scrita en Traigera a III de mars. - Senyors. - Del vostre prest a vostra ordinacio Franci de Santmenat.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per letres dels magnifichs mosen Dalmau dez Volo e de mossen Johan Sampso cavallers embaxadors de aquest nostre stament militar som avisats de la bona e desijada nova com lo Senyor Rey hauria mes en libertat lo Senyor Primogenit de Arago e de Sicilia et cetera e que la Senyora Reyna cavalcava la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit en aqueixa ciutat en poder vostra per lo Principat e jatsia de vosaltres letra no hajam haguda vehem la raho es suficient per dits nostres embaxadors ne siam stats avisats als quals los fets son stats comunicats fahents gracies e lahors a Deus omnipotent del bon conduiment e fi de dita liberacio havents plena sperança sera gran repos e benavenir del dit Principat axi en lorde de la justicia qui tota era alienada e perduda com en altres coses que haurau necessaria reformacio e reparacio. Placieus voler a tot attendre e provehir en manera que lo dit repos sorte son efecte. Aço nou dihem sino per una explicacio de afeccio car creem en cert que vostres deliberacions son e seran tals que axi bones per altres nos porien divinar e que tot lo Principat axi com es fins aci nestara aconsolat. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a dos de març del any Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. Los residents en Perpinya dels quinze elets per lestament militar del comdat de Rossello prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e molt honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt honorables senyors. Vuy lo primer de març al mig jorn rebem una letra de vostres reverencies ab la qual romanem avisats de la bona nova de la liberacio del lllustre Primogenit Darago segons en hun trellat interclus en la dita vostra letra se conte significantsnos que per molts sguarts los preparatoris fets per la dita raho se stiguen e de aquells algu nos desiste fins a tant que per vostre consell sia feta altra deliberacio. A fer quals coses molt reverend magnifichs e honorables senyors vos significam que en tots los actes e preparatoris axi urgents hi toquants los dits negocis que en esta vila se son fets sempre es stada e sera nostra voluntat en res no desestir ans sempre perseverar en aquella fins a tant per vosaltres sia deliberat. E sia la Sancta Trinitat proteccio e custodia vostra. De Cervera diumenge lo primer de març any Mil CCCCLXI. - molt reverend magnifichs e honorables senyors a tota ordinacio vostra apparellats los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Diumenge comptavem lo primer del mes corrent a sis hores apres mig jorn rebem per correu una letra de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses de XXVII del passat mes de febrer notificant nos era arribat correu ab letra de don Lop Ximenis al senyor archabisbe son frare per lo qual e per letra de persona que tenits en cort del Senyor Rey era scrit lo dit Senyor Rey a supplicacio de la Senyora Reyna feta per part sua e de aquest Principat hauria atorgada libertat al Senyor Primogenit. E ja la dita Senyora seria partida anant la via de Morella per portar lo dit Senyor Primogenit libert en aqueixa ciutat segons havem vist per la copia de la letra feta al dit senyor archebisbe a nosaltres tramesa dins vostra dita letra interclusa. Nova es de molt gran consolacio e leticia e es ben raho segons vostra dita letra no fer per lo present alimaries (alimares, alifares) ne menys partir o desistir de tots los preparatoris fets per prosseguir la liberacio del dit Senyor Primogenit e per conservacio de les libertats de la patria e benefici de aquella fins hajam lo dit Senyor Primogenit ans en aquelles star e perseverar axi be com primer e en aqueix proposit som nosaltres. Supplicant la gracia del Sant Sperit li placia conduir lo negoci per lo present e sdevenidor en tot be. E placieus molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors de continent quel dit Senyor Primogenit sera libert en aqueixa ciutat avisarnosne per correu per saciar lo gran apetit que sempre havem hagut en la sua liberacio e per aquella retre laors e gracies a nostre Senyor Deu. Supplicant la Santa e infinida Trinitat sia proteccio continua de vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies. Scrita en Perpinya a III de març del any mil CCCCLXI. - Sabuda la dita nova mossen lo diputat local a consell de nosaltres ha sobresegut en acordar gent segons vos scriu largament (no hay punto) - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Diumenge passat per home expressament trames vos scriu largament de totes coses necessaries fins en aquella jornada axi com per aquella haurets vist apres altres noves de França ni de Foix no he haudes que fossen de importancia de scriure. Dit diumenge intrant de nit aquesta vila resebe lo vostre correu ab la bona nova del Senyor Primogenit de que tots havem hauda una grandissima consolacio e lesperam major com siam certs sia en aqueixa ciutat. Deus per la sua merce loy port com es desijat. Ab lo dit correu ha haudes letres de mossen Thomas Tequi embaxador de aquesta vila qui diria als honorables consols que vosaltres mossenyors deliberaveu de no mes acordar e axi mes stat aconsellat per los dits consols que yo sobresegues en lo acordar en degues consultar vostres reverencies si continuara en lo acordar o no e axi he deliberat sobreseure e fer a vosaltres la present consulta. Ver es que dissapte passat yo acordi dos homens darmes als quals he bestret lo sou de hun mes per metres en orde. Diumenge deuen partir e a la partida convendra darlos lo sou per altre mes. Perque placieus deliberar e manarme ans de llur partida yo com me regire. Ir se volia acordar don Marti Johan de Rochaberti senyor de Vinsa ab XII rocins lo qual no he volgut acordar per dita raho. E a present molt reverend e magnifichs mossenyors no he mes a dir. Manenme vostres reverencies ço que plasent los sera. E sia Lesperit Sant vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a III de març any Mil CCCC sexanta hu. - A vostre ordinacio e manament prest Gabriel Girau diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors. La present hora que son set hores apres mig jorn es entrat en aquesta ciutat lo lllustrissim e ab ell ensemps la molt excellent Senyora Reyna lo senyor archebisbe de Çaragoça lo mestre de Muntesa lo Visrey lo castella Damposta e molta altre gent de be es stat rebut per aquesta ciutat molt honorificament. Tots los capitans e conestables que son aci hi son volguts exir quiscuns ab ses gents e ab ses armes ben ordenats aixi com son venguts e tots los oficials de aquesta ciutat ab ses banderes axi mateix armats hi son exits pero ab tota submissio reverencia e humilitat besant la ma a la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit. Sonse fetes grans alimaries e alegries. No ha volgut lo dit Senyor Primogenit permetre que sia stat rebut ab pali mas la sua recepcio es stada feta ab tota altra honorificencia deguda e pertanyent. Laors e gracies sien fetes a nostre Senyor Deu com Ions ha donat axi com vosaltres mossenyors e tot lo Principat desijava. Diuse que deu aturar aci dema e apres partir dreta via a aquesta ciutat. Perque mossenyors vos avisam de les dites coses ab la present. E manennos vostres reverencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a IIII de març del any Mil CCCCLXI.
- Lo correu portador de la present perteix huy qui es dimecres a les vuyt hores apres mig jorn. Deu esser aqui dins XXVI hores. Darli heu XII florins si cumpleix. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prests Pere Jorda diputat local e Guillem de la Bruna.

Als molt reverend magnifichs savis los senyors diputats de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Tota nostra voluntat e deliberacio es stada es y (y griega; se encuentra e, et) sera sempre de tenir servar e fer totes aquelles coses que sien benavenir del negoci tocant la deliuracio del Senyor Primogenit e de star e exequutar la voluntat e ordinacio de vosaltres e de les vinteset (27) persones per vosaltres sobre lo dit negoci elegides e en aquest negoci no fallir ni mancar per via alguna. Es veritat que alguns de nostra braç han suscitats alguns actes que a parer de nosaltres nos devien aceptar. E nos volent grantment que repos hi fos mes erem stats molts contents de la interposicio per los consols de aquesta vila sobre los dits actes feta pero fins aci no ha culpa de nosaltres aquesta discencio no ha repos. E per quant molt desijam la bona fi del negoci damunt dit havem deliberat de tots los actes trametreus copia fe portant per tal que aquells vists e regoneguts per vosaltres a quis pertany puscam deliberadament als qui es necessari e a nos scriure. Supplicam per ço a vostres reverencia magnificencies e savieses de vosaltres senyors queus placia prestament veura e regonexer tots los dits actes e als qui es necessari a a nos rescriure car lo que per vosaltres sera deliberat e a nos scrit crehem indubitadament que sera conforma a les libertats e privilegis de nostre braç als quals per neguna via no falirem ni permetriem esserhi derogat en neguna manera. E sia la Deytat increada vostra proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XXIIII de febrer any Mil CCCCLXI.
Molt reverend e magnifichs senyors. Apres feta la present havem deliberat trametre En Thomas de Vivers a vostres savieses per tots los qui discentim eus clamam de la desordonada sobreria quens fan e volen fer. Perqueus placia donar fe e creença en tot ço e quant per lo dit Thomas de Vivers de nostra part vos sera explicat e suplicat. - Qui a les reverencia magnificencies e savieses de vosaltres molt se recomanen los nominats al discentiment fet a la Xv^na (quincena, quinzena).

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati entra vuyt e nou hores es attes a mi hun correu trames per lo lllustrissimo Senyor Primogenit ab una petita letra tota scrita de ma sua ab la qual per jo e lo present exercit participar la lelicia sua e dels altres de sa companya per la liberacio de sa persona reyal tant desijada me fa cert de aquella segons per seria de la dita letra veure poreu com de aquella vos trameta translat interclus dins la present. De aquesta molt reverends nobles e magnifichs sera
portador lo noble e magnifich don Johan Dixer lo qual anar aqui a vostres grans reverencies nobles e magnificencies es stat deliberat a fi que per ell a bocha siau plenissimament e veridica informats de algunes coses qui porten significacio de enteniment contrari a la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e demanda feta per letres e embaxadors aci atesos quel present exercit de ci partir e tornas atras e encara a les ofertes fetes si aços feya de total repos tranquillitat e seguretat dels bens e persones dels habitans en lo Principat de Cathalunya. E mes lo dit noble e magnifich don Johan anar aqui es stat deliberat per visitar e besar la ma al dit Senyor Primogenit qui aqui sera crehent e sperant la persona del dit don Johan esser tant accepta al dit Senyor que sa reyal persona veure aquell no pora sino molt alegrarse e daquiavant per intercessio del dit don Johan lo dit Senyor en molts bons efectes esser supplicat conduhit e persuadit perque de e sobre les dites coses placieus al dit don Johan donar plena fe e creença axi amplament e ab veritat com si per mi vos eren dites e de vosaltres confiu en companyia del qual leix anar e ha donada licencia En Viladamany En Torrelles e Jofre Çariera los quals he presos ab sagrament que de continent se hajan a presentar a vosaltres mossenyors de diputats e presentats façan segons per vosaltres sera ordenat.
Comanant les persones vostres inteniments de aquelles a nostro Senyor Deu qui en les coses deliberades e fahedores per vosaltres vos sia director e protector. De la vila de Fraga a IIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de molt gran providencia rnossenyors. Lespia que yo he tramesa en lo comdat de Foix es tornada en lo qual comdat nengun moviment de gents darmes no si fa. Ver es comte que cent sinquanta (50, cincuenta, cincuanta) fins en docents macips del dit comdat sen passaven per lo vezcomte de Castellbo en Arago.
Dehies anaven en ajude de les bandositats que son en Arago. Entre los dits macips no habia nenguna persona de cap que axi de deu en quinze sen son passats. Lo comte de Foix es en la cort del rey de França. Havia demanada licencia e tots jorns demanave. Fins aci no la havia obtenguda. Lo jutge de Foix es vengut de la cort del Rey de França poch ha e creu que lo comte obtendra licencia de venirsen. Lo que sen sabra per avant de continent ne sereu avisats. Les gents darmes del Rey de França stan per garnions en Bordales e en Guiayne altre moviment del acostumat no fan. Diuse embaxada del Delfi sespere al Rey de França per concordar del tracte ques manege de concordia. Creuse segons dihen los francesos seran de cort. Yo fins aci no son stat consellat dels consols ni encara en part fos necessari trametre les spies en Prohense (Proensa, Provenza, Provença, Provençe, provintia, provincia) ni en França pur jo crech les trametre. Del que portaran si cas es que vagen sereu de continent avisats.
La gent de cavall que fins aci es acordada son XVI rocins ço es IIII homens darmes e quatre homens utils segons veureu per les letres que cascun dells sen porten exceptat hun qui es per dos homens utils. Se deuen presentar aqui davant vostres reverencies dama (demà; demá; mañana) que es diumenge. Lo dels dits dos homens utils se deu presentar dimecres. Vuy man dit se acordaran X rocins. Yo fas tot jorn diligencia en haver la mes gent que puix. Los Ortafans e los Lupians crehie prenguessen lo sou qui son XXX rocins abdosos. Fins aci no son venguts ni crech que vinguen.
Mossen Johan de Pau ab alguns altres adharents han donada una certa requesta als quinze elegits per lestament militar. Ab tot que significa unitat en lo bon stament e tranquillitat del Principat yo no he duptat e dupte no sia causa de cisme a tracte meu. Dos voltes los consols daquesta vila entreveninthi yo ab ells ho han tengut en lurs mans. No es stada sort de poderlos acordarse cascuna de les parts han occorregut en vostre consistori. Supplichvos ab lo menys sentiment fer se puga se senten lurs diferencies e per vostres reverencies sia prest aplanat. Sap Deu que congoixa tinch de mort que aqui hajen anar pur com dit he cascun signifiquen en lo concorrent negoci esser hun cor e hun voler ab lo Principal quant yo puix compendre no es per pus sino com en la quinzena son tants Lopians sis podia donar orde lo nombre dels XV se amplias. Vejau aqui ah lo vczcoinle Dilla Philip Albert mossen Jordi Batlle mossen Sampso Berenguer Dolius e En Romeu de Rochafort qui son tots de la quinzena e son aqui si ab meneix de aqueix la cosa se poria concordar com altrament lo contrari seria veri. Supplichvos per amor de Deu aqui hi sia diligentment treballat pus tots son en vostres mans. Los consols daquesta vila man presentada certa raquesta sobre lo castella del castell daquesta vila e procurador reyal e a consell del loctinent de mon assessor li he feta certa requesta treslat de la qual vos tramet ab la present e per lo semblant de la resposta quey ha feta lo dit castella copia lo qual ma feta hostencio de tot lo castell. Vejau en aquestes coses com me deig regir. Aci ses comptat com aqui seria stada feta una crida per part de vostres reverencies que tots castellans de castell haguessen star sots pena de mort a vostres requestes. Los consols daquesta vila man demanat si yo tenia tal crida que la fes publicar els dit que tal cosa yo no tinch. Vejam si es expedient e necessari feria en aquesta vila trametessen lam. Daquiavant no he mes a dir. Manenme vostres reverencies lo que plasent los sia. Supplicant la divina Potencia vos vulla tenir en la sua bona guarda. Scrita en Perpinya a XXVIII de febrer del any Mil CCCCLXI. 
Tots los oficials trienuals e altres reyals daci stan molt attents que fins no havien mostrat en observar les raquestes del General. 
La present ses tradada (tardada) per no haver portador fins vuy que es lo primer de març. A mig jorn deu esser aqui per lo portador della. Dimarts per tot lo jorn fets lo pagar aqui axi com es acostumat com vage solament per aquesta e per altra qui va a vosaltres.