Mostrando las entradas para la consulta ministrar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ministrar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Sobrecochs.

Dels Sobrecochs.

A la honor nostra esguardar creem quels sobrecochs a servey de nostra persona diputats mayorment
aquells qui a nos viandes ministraran sien abtes e avists e esperts e sien en ministrar aquelles discrets que defalliment alcu digne de reprensio noy puga esser atrobat: entre los quals aquells en especial aytals
esser volem qui a la escudella o escudelles a nos en la taula portadores seran destinats: e axi ordonam
e establim que dos escuders de linatge de cavallers qui sobrecochs sien appellats per la dita nostra escudella o escudelles portadores sien en nostra cort deputats los quals totes les viandes que a escudella o escudelles pertanyen a nos portar sien tenguts e aquelles liurar al maestre del hostal o majordom per posar en la taula: e con los menjars davant nos seran posats los dits sobrecochs sien curoses diligents e ateses que per lo majordom qui les haura posades assi faça donar a tastar per tal que per aço nos en ells freturem de suspita. Axi mateix de les dites viandes fer tast lo majordom sia estret quant aquelles seran posades davant nos: e en apres per tal que los majors davant sien als menors segons que orde de dret o requer volem quels dits sobrecochs davant en son offici a cascun de la cuyna mayors sien e aquells manar pusquen aquelles coses que hauran vist espedients. E gardense quel trencament de les carns o en altre manera frau cometre nos pusca en qualque manera e que totes coses e sengles axi cos pertany a real cort be e degudament sien appareylades: encara que dels dits dos sobrecochs aquel qui es primer en loffici tota hora que sera present loffici aquell degudament fer pora. Declaram encara e volem que si amdos los sobrecochs diverses escudelles porten a nos aquelles axi mateix liurar degen al majordom e ell reebent lescudella primerament del primer reebut en loffici e aquella posada devant nos reeba laltre del altre. Ordenam encara que aquell qui primer sera reebut en loffici tovalloles belles e netes en apparell haja e aquelles en lo seu coll pos e ab aquelles lescudella cobra e axi coberta port davant nos; si empero en alcun cas sesdevenia que nengun dels sobrecochs nostres present no fos un dels officials dobles derrer reebut si en la nostra cort present sera o en absencia daquell un o dos dels escuders de la cambra lescudella o escudelles nostres aportar degen e ministrar les coses tocants loffici: volents encara ells axi con los altres nostres familiars als majordomens esser sotsmeses per rahon de lurs officis e a ells obeyr sien estrets. Los damunt dits empero sobrecochs ans que lur offici exercescan sagrament e homenatge a nos facen segons la forma espressada en lo sagrament lo qual a nos fan lo beure a nos aministrants.

dels coyners mayors

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra


A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de
nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

Dels ajudants de la cambra

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, M.

M.



MA.
pron. Mi. (la meua, la meva; ma mayre, ma mare, man germana)



MAB.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra que no hemos
visto usada hasta aquí por otro autor alguno lemosín. Quizás Lulio
obligado de la rima varió la letra última consonante de la palabra,
y dijo MAB, por MAS, que como sustantivo significa casa, habitación.
Esto empero no pasa de una conjetura muy aventurada.



MAESTRE.
sust. c. Maestro. (Se usa mucho en las órdenes militares, Temple,
Hospital, Calatrava, Montesa - Montessa, el gran maestre
)



MAFUMET,
sust. p. Mahoma. (Mohammad, etc)



MAGNIFICAR.
- v. modo inf. Magnificar, ensalzar.



MAGNIFICARVOS.
V. Magnificaros, ensalzaros.



MAITÍ.
sust. c. Mañana. (matí; maitines)



MAJORITAT.
sust. c. Mayoría. (majoria)



M'
AJUT. Me ayude.



MAL,
sust. c. Mal, malo, perverso. - El mal: el malo. - Li mal: los malos.



MAL.
adj. Malo.



MALAMENT.
adv. Malamente, con maldad.



MALANANÇA.
sust. c. Malandanza.



MAL
APRES. adj. Incivil, salvaje, descortés, de mal proceder, de mal
trato.



MALAUT,
MALAUTA. sust. c. Enfermo, enferma. (malalt, malalta; dolén,
dolenta : dolens
)



MALAUTIA.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



MALAVIRATS.
adj. pl. Malaventurados, desventurados.



M‘
ALBIR. Me parece.



MALDIR.
v. modo. inf. Maldecir. (maleir; mal dir)



MALDIT.
part. pas. de "maldir". Maldecido, maldito. (maleit)



MALEA.
sust. c. Maldad, mal.



MALEFICAR.
v. modo inf. Dañar, perjudicar, causar daño.



MALEFICIS.
sust. c. pl. daños, perjuicios,



MALENANTS.
sust. c. pl. Malandantes.



MALENCOLIA,
sust. c. Melancolía.



MALENSENYAT.
part. pas. de "malensenyar". Mal enseñado, mal aconsejado,
ignorante.



MALHAYA!
int. Malhaya!



MALIGNE.
adj. Maligno.



MALORCHA.
sust. p. Mallorca.



MALORQUES.
V. MALORCHA.



MALS.
sust. c. pl. Males. - Como adj. malos.



MALVAT.
adj. Malvado. (malvats : malvados)



MALVESTAT.
sust. c. Maldad, ruindad, malignidad, malicia.



MALVOLENT.
adj. Malévolo.



MALVOLGUT.
part. pas. de "malvoler". Malquistado, malquisto, desamado,
aborrecido.



MAN.
adv. Muy, mucho.



MAN.
v. Mande.



MANAMENTS.
sust. c. pl. Mandamientos.



MANDAMENT.
sust. c. Mandamiento, precepto, mandato, orden.



MANDATS.
v. Mandáis, mandad; ordenáis, ordenad.



MANEJIAR.
v. modo inf. Manejar.



MANES.
sust. c. Manos. (mans)



MANES.
adv. Prontamente, enseguida, sin detenerse.



MANIFESTAMEN.
V. MANIFESTAMENT.



MANIFESTAMENT.
adv. Manifiestamente.



MANT.
adv. Mucho, tanto, harto.



MANTE.
adv. Mucha, tanta.



MANTÉ.
v. Mantiene. - Úsase como recíproco. (se manté, es manté)



MANTEL.
sust. c. Manto. (mantell; mantellina)



MANTELL.
V. MANTEL.



MANTENER.
V. modo inf. Mantener, conservar, defender.



MANTES.
adv. Muchas, tantas.



MANTENIMENT.
sust. c. Mantenimiento, conservación.



MANTINENT.
adv. Ahora, al presente, hoy, hoy en día, desde luego. (maintenant
fr.
)



MANTS.
V. MANTZ.



MANTZ.
adv. Muchos, tantos.



M'
APORT. Me traiga.



MARAVELA.
sust. Maravilla.



MARAVELOSA,
adj. term. fem. Maravillosa.



MARAVELL.
v. Maravillo. Úsase como recíproco. - Me maravell: me maravillo.



MARAVELLAR.
v. modo inf. Maravillar, - Úsase como recíproco.



MARAVELLÁS.
v. Maravillose. (se maravilló : extrañó : sorprendió)



MARAVELLAT.
part. pas. de "maravellar”. Maravillado.



MARAVEYL.
v. Maravillo.



MARAVEYLA.
sust. c. Maravilla.



MARAVEYLAM.
V. Maravillamos.



MARAVEYLOSA.
V. MARAVELOSA.



MARQUES.
sust. c. Marqués. - Usado como plural: marqueses. (plural marquesos)



MARRIMENT.
sust. c. Tristeza, aflicción, pena.



MARRIT.
part. pas. de "marrir". Entristecido, afligido.



MARTÍR.
sust. c. Martirio. (martiri)



MARTURIAR.
V. modo inf. Martirizar.



MARTURIAT.
part. pas. de “marturiar”. Martirizado.



MAS.
adv. Mas (pero, empero).



MASSACRÁ.
v. modo inf. Matar. (masacrar)



MASSACRANT.
v. gerundio de "massacrar". Matando. (masacrando)



MASSACRARETZ,
v. Mataréis. (masacraréis)



MASTER.
sust. c. Menester. (mester)



MATEXES.
pron. Mismas. (mateixes; mateixa, mateix, mateixos)



MATEIXA.
pron. Misma.



MATEIXES.
pron. Mismas.



MATERNITAT,
sust. c. Maternidad.



M‘
AUGEN. Me oyen.



MAUR.
V. MAURE.



MAURE.
sust. c. Moro. Li maure: los moros.



MAY.
adv. Nunca y alguna vez más (mays).



M‘
AY. Me he, me tengo. (m‘ hay minjat mich conill pera amorsá)



MAYLORCA.
V. MALORCHA.



MAYLORCHA.
v. MALORCHA.



MAYLORCHES.
v. MALORCHA.



MAYLL,
sust. c. Palabra cuya significación ignoramos. Quizás esté
adulterada en el códice. (Donar de mayll lo phloch que fóu
digut; mall : mazo : mallo : martell : martillo
)



MAYNADA.
sust. c. Manada, cohorte, mesnada, tropa, compañía, sociedad,
familia.



MAYNS.
sust. c. pl. Manos. (mans)



MAYOR.
adj. Mayor. (major)



MAYRE.
sust. c. Madre. (mare; mara)



MAYS.
adv. Nunca, más.



MAYSÓ,
sust. c. Casa, mansión, morada. (maison)



MAYTINAS.
sust. c. pl. Maytines. (maitines; questa mattina mi sono alzato
...
)



ME.
pron. Mí.



MEDECINA.
sust. c. Medicina.



MEI
(mey). pron. Mis. - Mey uyl: mis ojos. (los meus ulls; els
meus ulls
)



MELLORIA.
sust. c. Mejoría.



MEMBR.
v. Recuerdo.



MEMBRAMEN,
sust. c. Recuerdo.



MÉMBRAN.
V. MEMBRANT.



MEMBRANÇA.
sust. c. Recuerdo, memoria.



MEMBRANOS.
v. Recuérdanos.
MEMBRANT., v. gerundio de “membrar”.
Recordando.
MEMBRAR. v. modo inf. Recordar, memorar. (rememorar)



MEMBRAT,
MEMBRADA. part. pas. de "membrar”. Recordado, recordada;
memorado, memorada.



MEMBRATS.
v. Recordáis, recordad.



MEMBRE.
v. Recuerdo, memoro (rememoro); recuerda, memora (rememora).



MEMBR'
EL. Recuerda el.



MEMBRES.
V. Acuerdas, acuerdes; recuerdas, recuerdes; memoras, memores.



MEMBRET.
v. Recordó y otras veces acuérdate.



MEMBREUS.
v. Acordaos.



ME
‘N. Me (de ello). - Me 'n peneda: me arrepienta de ello.



MENAÇ.
v. Amenazo.



MENAÇAS.
sust. c. pl. Amenazas.



MENAÇES.
V. MENAÇAS.



MENAR.
v. modo inf. Llevar, llevar a cabo, conducir, gestionar, dirigir.



MENARET.
sust. c. Minarete.
MENÁS. v. Llevase, condujese.



MENASSÁ.
v. Amenazó.



MENAT.
part. pas. de “menar”. Conducido, llevado.



MENATS.
v. Lleváis, conducís.



MENDICH.
sust. c. Mendigo.



MENE.
v. Conduce, lleva. - Mene ‘l: le conduce, le lleva.



MENEM.
v. Llévame, condúceme.



MENORITAT.
sust. c. Minoridad, minoría.



MENÓS.
v. MENORS.



MENORS.
adj. Menores, orden de menores.



MENTÓ.
sust. c. Barba. (mentón, barbilla)



MENTRE.
adv. Mientras, entretanto.



MENYS,
adv. Menos.



MENYSPREAR.
v. modo inf. Menospreciar.



MENYSPRESSAR.
V. MENYSPREAR.



MERCE,
sust. c. Gracia, merced.



MERMAT.
part. pas. de "mermar". Disminuido, mermado,



MERITAR.
v. modo inf. Merecer.



MES.
adv. Mas. (pero, empero)
MES. pron. Mis. (mes cosas, mes
coses, mes germanes; les meues, les meves
)



MES.
part. pas. de "metrer". Puesto, metido, colocado. - Alguna
vez significa metió, puso.



MES.
Alguna vez equivale a me es. (como la siguiente)
M‘ ES.
Me es.



MESCLAMENT.
sust. c. Mezcla, el acto de mezclar o mezclarse las cosas.



MESCLAR.
v. modo inf. Mezclar.



MESCLAT.
part. pas. de "mesclar". Mezclado, confundido.



MESQUÍ,
MESQUINA. adj. Mezquino, mezquina.



MESQUITA.
sust. c. Mezquita.



MESSIÓS.
sust. c. pl. Expensas, gastos, costas. - Ab mies messiós: a mis
costas, a mis expensas.



MESTER.
adv. Menester, necesario.



MESURA.
sust. c. Medida.



MESURA.
v. Mide.



MESURADANENT.
adv. Mesuradamente.



MESURAR.
v. modo inf. Medir.



MET.
v. Mete, coloca, pone.



META.
V. Meta, coloque, ponga.



METAL.
v. Métalo, póngalo. (pronunciado métal, meta ‘l)



METAM.
v. Pusimos, metimos.



METAS.
v. Póngase.



METEN.
v. Meten, ponen, colocan.



METETS.
v. Ponéis, metéis, colocáis



METEX.
pron. Mismo. - Per sí metex: por sí mismo. (mateix)



METIA.
V. ponía, metía, colocaba, introducía.



METRA.
v. modo inf. Poner, meter, colocar. (Marieta, déixamela metra per darrera.)



METRA.
V. Metiera, pusiera, colocara.



METRÁ.
v. Meterá, colocará, pondrá. - Metrá ‘l: le pondrá. - Metrá
‘t: te pondrá. (Marieta, aquesta nit el teu marit te metrá o
ficará mirant cap a Conca
)



METRE.
V. METRA.



METRE
‘L. Meter el, colocar el, poner el.



METREM.
v. Meteremos, pondremos, colocaremos.



METRETS.
v. Pondréis, meteréis, colocaréis.



METS.
v. Metes, pones, colocas.



MET
TE. Te mete, te pone, te coloca.



METVOS.
Os pone, os mete, os coloca.



METZ.
V. METS.
MEYLÓ. V. MEYLOR.



MEYLOR.
adj. Mejor.



MEYLLOR.
V. MEYLOR.



MEYNS.
adv. Menos. (menys)



MEYNSPREAR.
V. MENYSPREAR.



MEYNSPREAT.
part. pas. de "meynsprear”. Menospreciado. (menyspreat,
preuat, preu
)



MEYTAT.
sust. c. Mitad. (mitat)



MEYTADAT.
part. pas. de “meytadar”. Partir por mitad, repartir por mitad.

M‘ HA. Me ha.
M‘ HAN. Me han.
M‘ HAS. Me has.
M‘
HO. Me lo.



MI.
pron. Mi, me y a veces yo. - Ab mi: conmigo. - No res mí faça: nada
haga yo.



MICHAEL,
sust. p. Miguel. (Miquel, Michele, Michelle, Michaelis, Miquelet,
etc
)



MIES.
pron. Mis, mías. (míes)



MIG.
adv. Medio. - En mig: en medio.



MIJÁ.
adj. Mediano. (mitjà)



MIJA.
adv. Media.



MI
‘L. Mi el.



MILA.
sust. c. Milla.



MILIA.
Miles o millares. - Mil milia mons crear: crear mil millares de
mundos.
MILS. adj. y adv. Mejor.



MI
‘LS. Mi les. - Qui per mí 'ls es vengut: que por mí les ha
venido.



MILLORIA.
V. MELLORÍA.



MILLS.
V. MILS.



MINISTRADOR.
sust. c. El que ministra o administra. (ministro; ministre;
administrador
)



MINISTRAR.
v. modo inf. Ministrar. (administrar)



MINORITAT.
V. MENORITAT.



MINTEN.
V. MINTENT.



MINTENT.
v. gerundio de "mentir”. Mintiendo.



MINTENT.
adj. Mentiroso, el que miente. (mentider; mentirós; mentides o
mentires
)



MINVA.
v. Disminuye, merma, mengua. (minvar; menguar; de minus, minuar)



MINVA.
sust. c. Disminución. (mengua)



MINVAMENT,
sust. c. Disminución, merma.



MINVAT.
part. pas. de "minvar”. Disminuido, mermado, menguado.



MIRMAMENT.
sust. c. Disminución.



MIRVAR.
v. modo inf. Diminuir, mermar, menguar.



MIRVAT.
part. pas. de "mirvar". Disminuido, mermado.



MISAGES.
sust. c. pl. Mensajeros. (missatgers; sonará misagés)



MISATJE.
sust. c. Mensajero. (missatger; sonará misatjé en estos textos)



MISERICORDIANT.
adj. Misericordioso.



MISSATGER.
sust. c. Mensajero, enviado.



MISSIONS.
sust. c. pl. misiones, embajadas.



MIST.
adj. Mixto (misto), mezclado.



MIT.
v. Mete, pone, coloca y alguna vez pon.



MITJA.
V. MIJÁ.



MITJANS.
adj. pl. Medianos.



MÍUS.
A mí mismo os. - Mius present: os presento a mí mismo.



MOCH.
v. Movió y alguna vez vino.



MOGUT.
part. pas. de "mover". Movido.



MOLTIPLICAR.
v. modo inf. Multiplicar, aumentar considerablemente.



MON.
pron. Mi. - Mon parer: mi parecer. (lo meu, el meu)



MONASTIR.
sust. c. Monasterio.



MONEDAT.
adj. Hecho moneda. - Aur monedat: oro amonedado.



MONGE.
sust. c. Monje. - Li monge: los monjes.



MONIMENT.
sust. c. Monumento, sepulcro. - Sanct moniment: santo sepulcro.



MONT.
sust. c. Monte y alguna vez mundo. (tout le monde rit de
Puigdemont
)



MONTANYAS.
sust. c. pl. Montañas.



MONTIPLICADURA.
sust. c. Aumento considerable, multiplicación.



MONTIPLICAL.
Multiplica el.



MONTIPLICA
‘L. Auméntale, multiplícale.



MONTIPLICAMENT.
sust. c. El acto (de) multiplicar o de aumentar.



MONTIPLICAR.
v. modo inf. Aumentar considerablemente, multiplicar.



MONTIPLICAT,
MONTIPLICADA. part. pas. de "montiplicar”. Aumentado,
aumentada, considerablemente, multiplicado, multiplicada.



MONTIPLICATS.
v. Multiplicad, multiplicáis.
MONTIPLICH. v. Aumente mucho,
multiplique.



MOR.
v. Muere.



MORALITAT,
sust. c. Moralidad. Moralitats: ciencia moral.



MORAY.
v. Moriré. (sonará moré, morré en otras partes)



MORDEN.
v. Muerden. (mosseguen)



MORIENTS.
sust. c. Muertos, los que mueren.



MORÍ
‘L. Murió el.



MORIMENT,
sust. c. Muerte, el acto de morir.



MORIRENNI.
Murieron allí. (e morirenni d' altres bé trò a LXXX...)



MORRÁ.
V. Morirá.



MORRÁN.
v. Morirán.



MORRÉ.
V. Moriré.



MORRIA.
V. Moría, moriría.



MORRIU,
sust. c. Palabra para nosotros desconocida. - Véase la nota 57 de la
pág. 699.



MORS.
sust. c. pl. Muertos.



MORT.
sust. c. Muerto. - Li mort: los muertos.



MORTALITAT.
sust. c. Mortalidad.



MORTS.
sust. c. Muertos, y a veces muerte. (muerte : mors)



MOS.
pron. Mis. (mos : mons pares; mons tíos)



MOSTRADA.
part. pas. de "mostrar”. Demostrada, mostrada, enseñada.



MOSTRALI.
Enséñale.



MOSTRÁN.
v. gerundio de “mostrar".
Mostrando, demostrando, enseñando.



MOSTRARAY.
v. Mostraré, enseñaré, demostraré.



MOSTRARETS.
v. Mostraréis, demostraréis, enseñaréis.



MOSTRAT.
part. pas. de “mostrar". Demostrado, enseñado. (amostrar)



MOSTRA
‘T. Te muestra.



MOSTRATS.
v. Mostráis, mostrad; demostráis, demostrad.



MOSTRE.
v. Muestre, enseñe, demuestre.



MOSTR‘
EL. Muestro el, demuestro el.
MOSTRON. v. Muestran, demuestran,



MOU.
sust. c. Modo.



MOU.
v. Mueve, excita, induce.
MOUA. v. Mueva, induzca, excite. (moga)



MOULI.
v. Muévele.



MOURAT.
Te moverá, te inducirá, te excitará. (mourá ‘t)



MOURE.
V. MOVER.



MOUS.
v. Mueves.



MOVA.
V. MOUA.



MOVEDOR.
sust. c. El que mueve.



MOVENT.
part. a. De "mover”. El que se mueve. - Usado como sustantivo:
agitación, movimiento.



MOVER.
v. modo inf. Mover, agitar, retirar, quitar (remover),
excitar, venir.



MOVETS.
v. movéis.



MUDAMENT.
sust. c. Mutación, cambio, variación.



MUDATS.
v. Mudad, mudáis.



MUL.
v. Baño, mojo. (mull; mullar)



MULER.
V. MULLER.



MULTIPLICAMENT.
sust. c. El acto de multiplicar, multiplicación.



MULLER.
sust. c. Mujer, consorte.



MUNDAR.
v. modo inf. Lavar, limpiar. (el contrario de mundicia :
inmundicia
)
MUNDAT. part. pas. de “mundar”. Lavado,
limpiado. (limpio)
MUNDATS. v. Laváis, limpiáis.



MUNDEN.
v. Laven, limpien.



MUNTANYA.
sust. c. Montaña.



MUR,
sust. c. Muro, muralla.



MURRIA.
V. Moriría.



MUTAYRE.
adj. Variable.



MUYR.
v. Muero.
MUYRA. v.
Muera.



MUYT,
MUYTA. adj. y adv. Mucho, mucha. (aragonés muyto, muito;
portugués
)
MUYTZ. Muchos.

sábado, 28 de diciembre de 2019

Del Pastador.


Del Pastador.

Experiencia maestra de les coses nos ha ensenyats e la fi de les coses manifestament o demostra que aquelles per pus perfet eximent fi reeben les quals per especial delegacio e industria de persona elegida son elegides esser fetes. Emperamor daço ab aquesta nostra present ordonacio ordonam quel pastador o flaquer de la nostra casa real lo pan panades e empastats e totes quantes altres coses que per la persona nostra a taula real en los forns o en altra manera se appareylen que saviament e nedea se facen e separada e secreta per lo pastador desus dit perque negunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en neguna manera obviar. Ordonam encara quel dit pastador o flaquer lo pa del qual en nostra taula usarem o aquells qui en la dita taula siuran empanades o empastats e totes altres coses les quals a la sua art pertanyer son mostrades per si pastar e en altra manera apperellar deja e no per altre en qualque manera sino axi com dejus es ordonat molt gran diligencia haven que saviament e nedea se fassen e en loch de tot en tot separat en tal manera que via de malignar per dificil entrament a cascu sia preclusa: e con a taula per menjar irem o abans a convinent hora al panicer major lo pan lo qual menjar deurem no tart de ministrar: ell empero primerament en alcuna manera fer tast daquell no oblit ne ignor a ell pertanyer aquelles coses que al dit offici de panicer e de pastador sesguarden per tots los familiars e domestichs nostres en la sala nostra ab lo sotspanicer procurar sobre les quals coses tal diligencia cur de haver que per lo seu ministeri defalliment en alcuna cosa no sofira. E de totes aquelles coses que per rahon de lur offici haura procurades e en altra manera aministrades compte retre no tart al nostre majordom o escriva de racio: si pero per malaltia o per altre manera sera embargat aquelles coses que per ell pera nostra persona faedores son ab licencia del majordom lavors lo servy faent e ab consciencia de nostre mayor panicer a algu bo e soficient pastador coman: ell empero en les coses tocants son offici al panicer e al sotspanicer deputats de la nostra boca apres los majordomens obehir regonega si esser obligat: semblant pero sagrament e homenatge a nos sie tengut de fer lo qual lo panicer nostre a nos en la precedent nostra constitucio es obligat de fer.

dels escuders davant nos tallar ordonats