Abjuratio

Abjuratio. 

Nosaltres Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Compte (Comte, no Compte; Comte es de comite, conde; compte de computo, cuenta) tots de la ciutat de Barcelona de nostra libera franca spontanea e agredable voluntat abjuram detestam renunciam appartam e lunyam de nosaltres tota e qualsevol heretgia e special aquesta de que som infamats e testificat (testificats) la qual nosaltres havem confessades ço es de judeizar e de guardar e de observar les serimonies de la ley de Moyses e de fer les ritus cerimonies e solemnitats dels juheus les quals en special quiscun de nosaltres ha confessades les quals mes largament son contengudes en la sentencia que contra nosaltres ses donada e declarada. E confessam de la nostra propria boca ab pur e vertader cor la Sancta fe catholica christiana la qual te preica segueix mostra e ensenya la Sancta mare Esglesia catholica romana. E aquella tenim volem e promettem tenir e seguir e en aquella volem perseverar e morir e nunqua nos nos volem apartar ni partir de aquella. E juram per nostre Senyor Deu e per los seus sagrats quattre evangelis davant nos posats e per lo senyal de la cr+eu de tots temps star e esser subjectes a la obedientia del beneventurat mossenyer Sanct Pere princep dels Sancts Apostols e vicari de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e del nostre molt Sanct Pare Alexandre Papa sise lo qual huy en en dia governa e regeix la Sancta Esglesia catholica e apres de ell als seus successors que a ell canonicament succeiran e de nunqua james apartar nos ne lunyar nos de aquesta obedientia per alguna persuasio heretica e en special per aquesta judaica heretgia e per tots temps perseverarem e starem en la unitat e congregatio de la Sancta Mare Ecclesia e serem tots temps en defensio de la Sancta fe catholica cristiana e perseguirem tots aquells qui contra aquella seran ni veuran e manifestarem e publicarem aquells e james nons ajustarem ni aplegarem ab ells ni creurem en llurs vanes e folles creençes ni en llurs dits ni obres ni aquells rebrem ni acullirem ni deffendrem nils consellarem ni favorirem directament ne indirecta publicament ni amagada per obra ni per senyal ni per dit. E si contra aquestes coses en algun temps farem o veurem volem incidam e encorregam en pena de relapsos. 

Quam siquidem abjurationem praedicti Joanna Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça Comte fecerunt modo et forma et sub tenore subscriptis coram prefatis reverendo domino episcopo barcinonensi et reverendis inquisitoribus in presentia reverendorum Petri Buada decretorum doctoris Antonii Pellicer canonicorum Sedis Barcinone et Jacobi Ferrer notarii et Scribae maioris domus deputationis Cataloniae et Petri Michaelis Carbonell notarii Barcinonae et Archivarii Regii et magnificorum Stephani Eugan militis et Jacobi de la Ran alias Arenes domicelli Barcinonae populati et Joannis de Plaxes decretorum doctoris et Joannis Joffre et Guillelmi Laurador notariorum et Joannis Borrada fusterii habitatorum Barcinonae testium ad haec specialiter vocatorum et assumptorum et etiam in presentia quamplurimorum aliorum tam marium quam feminarum in multitudine copiosa in dicta sede Barcinonae congregatorum.

Qua quidem abjuratione per illos facta dictus reverendus dominus episcopus Barcinonensis interrogavit illos de articulis fidei sigillatim et distincte qui responderunt se credere in illis quorum articulorum verba sunt haec.

Interrogationes reconsiliandis faciendo de articulis fidei et primo de articulis divinitatis. 

Creheu vosaltres que Deu omnipotent es infinit e sobiranament bo que es pare fill e Sanct Spirit e es un Deu en essentia e trino en persones.

Creheu vosaltres que lo pare es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat.

Creheu vosaltres que lo fill es Deu omnipotent no fet no creat mas del pare eternalment engenrat.

Creheu vosaltres que lo Sanct Spirit es Deu omnipotent no fet no creat no engenrat mas proceint del pare e del fill e egual al pare e al fill. 

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu qui es trino en persones e hu en essentia per la sua omnipotentia haja creat lo cel e la terra e la mar e totes coses visibles e invisibles que en aquelles son.

Creheu vosaltres que aquest mateix Deu pusqua remettre (redimir) los delictes e peccats e no altri sino ell.

Creheu vosaltres que en lo jorn del judici final tots resuscitarem e quiscu ab son propri cors e anima e axi starem davant lo tribunal e cadira de nostre Senyor Deu Jesu-Christ Deu nostre e ell donara a quascu gloria o pena segons los merits o demerits de quascu. 

Sequuntur articuli humanitatis Christi. 

Creheu vosaltres que lo fill de Deu ço es nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia stat concebut de la gloriosa Verge Sancta Maria per obra del Spirit Sanct sens ajustament de home.

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ sia nat de la Verge Maria vertader Deu e vertader home la Verge Maria stant verge ans del part en lo part e apres lo part. 

Creheu vosaltres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ en aquella sacratissima carn que ha pres del ventre virginal de la Verge Maria sia stat crucificat mort e soterrat per los nostres peccats e defalliments. 

Creheu vosaltres que apres que nostre Senyor Deu Jesu-Christ fonch mort e lo seu sagrat cors estant en la carn la sua sagrada anima davallas (davall, devall) als inferns e la divinitat stant ab lo seu precios cors ab la dita sagrada anima davallas als inferns e de aquells tragues e delliuras los Sancts pares que alli eran ço es Adam Eva Noe etc. 

Creheu vosaltres que lo tercer dia apres de la sua sagrada passio en son propri poder car es Deu resuscitat de mort a vida la sua anima sanctissima ajustada al cors glorificat ço es en aquell cors lo qual jague e fonch posat en lo sepulchre e lo qual penja en la creu. 

Creheu vosaltres que apres la sua sagrada resurrectio lo quarenten jorn de son propri poder sen muntas als cells hon seu a la dreta part de Deu lo pare. 

Creheu vosaltres que a la fi del mon nostre Senyor Jesu-Christ venra per judicar los vius e los morts e lavors donara a quascu gloria o pena perpetua segons los merits o demerits de cascu ço es als bons gloria e als mals pena. 

De Sacramentis. 

Creheu vosaltres en lo Sanct Sagrament de la Missa ço es que com lo prevere ses revestit al altar e lo schola li ha presentat la ostia que es pa material del qual nosaltres usam tots dies e lo prevere ha dites sobre lo dit pa aquelles sagrades paraules que nostre Senyor Deu Jesu-Christ dix lo dijous de la Cena cenant ab los seus Sancts apostols e dexebles que en virtut de les dites paraules lo dit pa material sia convertit e transubstanciat en vertader cors precios de Jesu-Christ.

Creheu vosaltres en los set sagraments de la Sancta Mare Ecclesia ço es en lo baptisme confirmatio penitentia en lo sagrament de la Sancta Missa en lorde sacerdotal en lo sagrament del matrimoni e de la extrema unctio segons que la Sancta Mare Ecclesia de Roma creu preica mana e observa.

Creheu vosaltres tot ço e quant Sancta Mare Ecclesia de Roma creu e confessa. 

Quibus ita gestis et peractis praefatus reverendus dominus episcopus barcinonensis absolvit illos in forma Ecclesiae a sententia excomunicationis et anathematis quam propter dicta crimina haeresis et apostasiae incurrerant. Quibus peractis de mandato suarum reverendarum paternitatum fuit processum ad legendum 

et publicandum capitulum sequens cum penitentiis et finem praesentis sententiae ut sequitur. 

E per quant per la confessio e abjuratio per los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares Aldonça muller den Gabriel Comte davant nos fetes nos consta aquells haver confessats los grans errors culpes e crims per ells comesos ab bona contritio tant quant havem pogut conexer. Volents aquells reunir a la unio e gremi de la Sancta Mare Ecclesia catholica Romana la qual no tanqua lo seu gremi a aquells qui ab deguda contritio e vertadera penitentia se tornen a aquella demanant misericordia e abjurant sos crims e errors trobam que devem manar axi com ab la present manam absolre e ab la present absolem e per absolts denuntiam los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den (pone deu) Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte de la sententia de excomunicatio e de anathema maior que per los dits crims e heretgia e apostasia del dia que aquells commetteren feren e son stats ligats e illaqueats e reduim e admettem aquells tant quant de dret podem e devem al gremi e unio de la Sancta mare Ecclesia catholica Romana ab vertader e pur cor e no ficte ni simulat se tornen en aquella e les penitenties a ells davall injungides e posades servaran e compliran e si hauran confessada tota la veritat de tots e sengles crims de heretgia e apostasia que sabut hauran axi de simateys com de qualsevol altres persones vives e mortes presents o absents. E per quant los damunt dits han offes molt temerariament nostre Senyor Deu Jesu-Christ e la sua Sancta Ecclesia e fe catholica per la qual raho et alias no se pot conexer si aquells van en lum o en tenebres o si vertaderament o ficta o simulada se son tornats a la Sancta fe catholica per nostre Senyor Deu Jesu-Christ. Per tant per aquesta nostra diffinitiva sententia sententiam e declaram penitentiam e per penitentia condamnam tots los damunt dits Joana Libiana Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares et Aldonça muller den Gabriel Comte e cascun de ells a carcer perpetual ab confiscatio de tots sos bens segons ja desobre es dit.

E mes los manam e per penitentia los injungim que de huy a un any prop seguent tots los damunt (pone damuut, típico error u - n) dits e cascun de ells dejunen e sien tenguts de dejunar tots los divenres de dit any e en pa e aygua e que per tot lo dit any ab bona devotio en cascun divenres quiscu de ells diga per trenta vegades les orations del Pater noster Ave Maria e lo Credo in Deum e Salve Regina si aquells saben e aquells que no saben dites oracions que dins spay de tres mesos prop seguents aquells sapian e aprenguen perfetament sots les penes a nostre arbitre reservades. E mes que les dites orations del Pater noster Ave Maria Credo in Deum e la Salve Regina hajan e sien tenguts de monstrar als seus fills e filles sots les dites penes a nostre arbitre reservades.

E mes los manam e per penitentia los injungim que en tota sa vida natural cascun any se hajen de confessar e de fet se confessen a sos confessors tots llurs peccats tres vegades ço es una vegada abans de la Nativitat de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e altra a la Pascha de resurectio e altra en la festa de cinquagesma e que combreguen lo cors precios de nostre Senyor Deu Jesu-Christ al manquo una vegada lany ço es a la Pascha de resurectio sis trobaran disposts per combregar encarregant sobre aço les conscienties de llurs rectors e curats. 

E mes los injungim e per penitentia los manam per senyal de humilitat a tots los damunt dits que en tota sa vida natural no porten sobre si ni en llurs vestidures per si honrar or ni argent ni perles ni pedres precioses ne vesten seda ni grana ni xamellot ni porten coral ni ambre (ámbar). E mes que en tota sa vida no pusquen tenir ni tenguen officis publichs en les ciutats viles e lochs hon habitaran e viuran ni benificis en les Esglesies ne sien fisichs ni cirurgians ni botiguers ni speciers ni procuradors ni arrendadors per si ni per altra persona ni sien cambiadors ni notaris ni scrivans publichs ni cavalquen en cavall ni porten armes. Les quals penitenties segons que dessus se contenen a tots los dessus nomenats reconsiliats e a quascun de ells manam e injungim que facen e complesquen sots pena de relapsos les quals coses dessus dites totes axi pronuntiam manam e injungim en aquests scrits e per 

aquests scrits. - Petrus episcopus barcinonensis. - Antonius inquisitor. - Petrus inquisitor.

Lata fuit preinserta diffinitiva sententia per prefatos reverendum dominum Petrum episcopum Barcinone et Antonium de Contreras decretorum doctorem et Petrum Pariente in sacra theologia licentiatum inquisitores hereticae et apostolicae pravitatis in civitatibus et diocesibus barcinonensi tarraconensi Vici Gerundae et 

Helnae (Elna) a Sancta Sede Apostolica creatos et deputatos pro tribunali sedentes in dicta sede barcinonensi et de suarum reverendarum paternitatum mandato lecta et publicata per me Bernardum Texidor (1) presbyterum urgellensis diocesis apostolica auctoritate notarium publicum et Sanctae inquisitionis notarium et scribam modo et forma supra scriptis presentibus dicto venerabili Martino Ximeniz procuratore fiscali Sanctae inquisitionis ex una et dictis Joanna Libiana vidua Marquesia uxore Pauli Badia Chatherina uxore Galcerandi Bertran Gabriele Rabaçer Isabele uxore Francisci Pallares reconsiliati et Alduncia uxore Gabrielis Comte ex alia parte die mercurii intitulata XXIII die mensis martii anno a nativitate Domini millesimo CCCC nonagesimo sexto. Quibus quidem omnibus et singulis praedictis sic peractis praedictus Martinus Ximeniz procurator fiscalis Sanctae inquisitionis petiit et requisivit de omnibus et singulis suprascriptis fieri unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta per me praedictum notarium presentibus pro testibus ad hec specialiter vocatis et assumptis praedictis reverendis Petro Buada decretorum doctore Antonio Pellicer canonicis Sedis Barcinonae et venerabilibus et discretis 

Jacobo Ferrer notario et scriba maiore domos Deputationis Cataloniae et Petro Michaele Carbonell notario Barcinonae et Archivario Regio et magnificis Stephano Engan (antes Eugan) milite et Jacobo de la Ran alies Arenes domicello Barcinonae populato et Joanne de Planxes (antes Plaxes) decretorum doctore et Petro Latzaro minore dierum et Joanne Jofre et Guillelmo Laurador notariis et Joanne Borrada fusterio Barcinonae habitatoribus et praesente etiam clero et populo in dicta Sede congregato in grandi multitudine.  

(1) Hic Bernardus Texidor obiit apud villam seu oppidum Cervariae 

die dominico festo Sancti Bernardini XX maii anno a nativitate Domini M. D. nono. (1509)

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir

28 DE JULIO.

28 DE JULIO.

Acordóse que, en virtud del juramento prestado por los individuos del Consejo, o por sus sustitutos, cuando estos fuesen requeridos para asistir a las sesiones, tuviesen la obligación de hacerlo, a menos de hallarse enfermos; exijiéndose, por consiguiente, a los sustitutos que todavía no hubiesen comparecido el mismo juramento, so pena de no ser admitidos.
Se recibió, en este día, la carta que se halla a continuación.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Una letra vostra de quinze del present havem rebuda ab la qual som avisats donassem diligencia prestament fessem ajustar lo consell de aquesta ciutat e que per aquell se fermas la loacio aprovacio e concessio de la capitulacio fermada per la Serenissima Senyora Reyna e vostres reverencies de continent es stat ajustat lo dit consell per lo qual concordablament la dita loacio aprovacio e concessio juxta la forma interclusa tremesa es stada fermada de la qual ne son stats fets dos publichs instruments lo hu dels quals vos trametem per lo exhibidor de la present e lo altre lo pus prest que porem volents se sobre aço aquesta ciutat conformar al que en vostre consistori es stat delliberat e per lo consell de cent jurats de aqueixa ciutat es stat fermat e les altres coses que per vostres reverencies e aqueix consistori seran delliberades som prests inseguir. E sia senyors molt reverend magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. - Scrita en Tortosa a XXI de juliol del any Mil CCCCLXI. - A
tota ordinacio de vostres reverencies molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO. 

Los individuos del parlamento, puestos de acuerdo con los concelleres de la ciudad, resolvieron contestar a los embajadores con la carta que a continuación se inserta, con otras de que se dio cuenta en la misma sesión.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors. Per una letra dels quinze de vosaltres molt prudents senyors a la qual fins aci respost no havem per no haver necessitat som stats certificats del parlament fet per lo Illustrissim Senyor Primogenit als sis qui vocats anats hi eran del qual parlament havem compres lo que a vosaltres ne ha paregut. Mostrase be la composicio del primer parlament e de quanta instruccio procehie. Lo replicat fet per lo Senyor Primogenit al vostre parlar se coneix be esser natural apartat de instruccio e de qualsevol simulacio. Es stat lo replicat e informacio per los dits sis feta per nosaltres molt comendat per quant es stat fornit de gran virtut e pertinencia segons tostemps havem indubitadament sperat. Apres hir cerqua les set hores de nit rebem una letra de vosaltres LVIIII dada a tres del present per la qual som certificats de la entrada feta ab salvament en la ciutat de Leyda e reverencia exhibida a la Majestat del Senyor Rey de que havem hagut grandissimo plaer e consolacio com en les personas de vosaltres vage molt a aquest Principat e majorment en aquest temps que sta constituhit en tanta oppressio e perill de tanta desolacio e congoxas car spere lo dit Principat remey sentir e total repos esserli donat per la industria mitga e virtut de vosaltres dels quals si desamparat era james tanta dolor fou en una terra sentida e desolacio. E si no fos la grandissima sperança que se ha en la representacio virtut e bon sforç de vosaltres e nosaltres indubitadament serien ja seguits grans inconvenients. Causa ha ja donada aquesta representacio a gran benifici e salut de la patria nostra a tots comuna e de tots mare a la sustentacio de la qual som inmensament obligats la qual obligacio a totes altres es preferida. E per ço tots a la patria devem nostre deute retre e qui mes ho cuyta e mes hi fa millor ret son deute e serveix a Deus omnipotent al qual los benificis publichs e comuns son pus acceptes per haver mes perticipi en lo divi. Grans perills e treballs se lig esser stats subits per defensio de cosa publica de que infinita gloria e premi han aconseguit los certants en tal materia car mentre vivien eran comendats e adorats de tot lo mon bendits e staven en libertat que es la pus cara cosa que en aquest mon haver se pot e apres eternament viuen e son en continuo exemplar de virtut portats. O glorios nom e premi perpetuament durador en aquest mon del qual no ignoram tots haver en poch moment exir e virtuosament obrant restamhi perpetuament e femnos via dreta a la gloria eterna. Los qui en aquesta forma han viscut e viuen no son stats subjectes a les moltes ignominias servituts congoxas e miserias que ha convengut comportar als miserables de virtut privats qui ab ignavia e viltat la natural libertat han perduda e axi poch aquella com la adquisida per predecessors lurs defendre no han sabut. Aquestes miserias covendra a tots subir e suportar si en aquest negoci virtuosament no sera entes e les libertats e grans interessos de la patria ben defesos los quals defendre no ha molt a fer pus a Deus omnipotent ha plagut inspirar en aquest Principat e poblats en aquell tant unica voluntat e conforme en obrar virtuosament a conservacio del cors de aquesta cosa publica de la qual vosaltres sou tant precipua e notable part qui haveu e deveu aquella defendre e totes coses
virtuosament per tal defensio empendre. En aquesta mateixa obligacio som nosaltres qui virtuosament e sforçada indubitadament lo matex farem e encara que en lo maneig occorreguen moltes coses qui per ventura a huns o altres no convenguen tot hom hic ha bon comport car sabut es que en una multitud degut es esser seguit lo parer dels mes e no lo parer de cascu particular. Som certs que observantse aquesta regulacio e unitat indubitament lo Principat sera relevat de incorrer los grans inconvenients qui cominats li son. E vosaltres per exequucio obra e miga dels quals tant gran benifici reportara la cosa publica del Principat obrareu virtuosament com sempre se ha sperat en haureu utilitat perpetua honor e gloria.
Lo partit reportat a vosaltres per los missatgers de aquesta ciutat del qual en dita letra nos avisau es vist fer recaure lo Principat en los inconvenients majors ques podrien car lo dit partit es vist no voler alre dir sino fer desistir de la prossequucio del negoci e que del mal que ha lo Principat no puxa recorrer a metge. Aço seria recaure en grandissimo error molt major sens comparacio dels aragonesos qui dispensaven en lur libertat e nosaltres seriem vist venir acordats e consents en sostenir nostres prejudicis que tenim car primerament lo dit partit importa dilacio qui es gran contrari per donar loch que entren les divisions en les quals se fa continua diligencia e sollicitut e per ço es provehit sia servat lo memorial extra les instruccions derrerament donat. Importa encare mes ab gran confusio e vergonya que stant lo Principat interessat e prejudicat consente no poder reparacio demanar de sos prejudicis. Aquesta e semblants vias seria mort e sepultura del Principat car continuament si farien prejudicis e tantost se inquiririen consemblants vies perque no se haguessen reparar. Perque es nostre parer e deliberacio per forma alguna no consentir ne loch donar al tractat de tal partit nens par aquest o altre algu qui desvias o dilatas la peticio del Principat ja feta deure esser manejat o tractat ans vos pregam afectuosament e requerim en virtut del sagrament prestat que dissapte primer vinent que seran set del present tota consulta cessant sia legida a la Majestat del dit Senyor la segona instruccio la qual en les instruccions es ordenat esser legida e tantost nos avisau de la resposta certificantvos lo consell de aquesta ciutat esser en aquest parer e voler e scriu a sos embaxadors en la dita lectura sien ab vosaltres ensemps e presents. Placiaus demanarloshi e encara los altres embaxadors qui hi sien de Rossello e de universitats del Principat. Totes dites instruccions e memorial son stades legides e delliberades unitament en la dita casa de la ciutat.
Havem sabuda la venguda dels reverent e magnifich mestre de Muntesa e visrey de Sicilia de la quai som ben alegres e contents car veuran e trobaran altre virtut e unitat que per ventura no es cregut per la Majestat del Senyor Rey e vist a quant foch hic sera tengut sen podra fer altre report a la dita Majestat e hi haura credit donar altrament que fins aci no mostra haver fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. - Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors de gran providencia. Per quant segons haveu vist en les nostres altres letres dades de la present havem delliberat que en la lectura que fareu a la Majestat del Senyor Rey sien convidats e presents los embaxadors de aquexa ciutat e a ells es scrit per los consellers e consell de la dita ciutat que hi sien e tots parlen ab una veu e una boqua e una cosa attes la dita ciutat ha mostrada e mostra una grandissima afeccio e incomutable voluntat en la prossequucio de aquests afers la qual cosa quant sia util e necessaria vostres reverencies e providencies senten be per ço vos pregam e encarregam molt stretament que en lo anar e estar en consell e en tota altra cosa los doneu e colloqueu en lur loch e grau pertinent e quant que mes de lur loch e grau hajen no sia menys. Car lo temps e los afers e la dita intencio e unio en vosaltres ho merexen. E jatsia ab les altres vos hajam scrit incautant a vosaltres que dels partits expedients siau hoydors e no promovedors encara a major cautela ab les presents de nostra intencio inconmutable volem siau certs com axi ab deliberacio del consell vejam esser necessari per benifici del negoci que tractam per molts respectes los quals no curam exprimir pregantvos tots ab molta unitat e concordia entengau en dit negoci car sens dubte fahentho axi nostre Senyor Deus sera servit e la real Majestat e lo benifici del Principat sera fet. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors e de gran providencia la Sancta Trinitat en vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable e molt savi mossen Franci Dezpla cavaller hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Mossen molt honorable e molt savi. Molt som maravellats attesa vostra virtut e singular industria com continuament e de jorn en jorn no avisau e si en universal no ho feu com vos particularment nons scriviu dels negocis en quint punt son e de les particularitats axi dels de la casa del Senyor Rey e dels qui van e venen e com sta e si novitats si seguexen per lo semblant Leyda que fa e com stan e deveuvos recordar de moltes coses eren aci dites per alguns de Leyda. No sabem causa com vos adormiu axi que nons avisau del que es necessari. Placiaus ab summa diligencia entendre en dit negoci no sia necessari daqui avant sollicitar a vos mas vos siau sollicitant los altres e confortantlos a be e unidament ab molta virtut e sforç obrar tolent e abolint totes rugues e temptacions diaboliques que destruen lo be obrar. Siau hi caut e sollicit com de vos speram. E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat en vostra guarda. Data en Barchinona a cinch de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable e molt savi mossen Johan Agullo hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen e molt savi. Be crehem vos recorde vos fonch donat carrech que de les coses occorrents e del stat de aquexa ciutat e de altres circunstancies per vos fossem avisats. Stam marevellats com de hora en hora e de jorn en jorn cessau de avisar a nosaltres fahentsnos specificadament mencio de totes coses car com saben moltes coses son stades significades per vos fahents per la utilitat del negoci de les quals seria bo fossem avisats a fi que poguessem millor delliberar en lo que fer se deuria.
E sia molt honorable mossen e molt savi la Sancta Trinitat vostra custodia e proteccio. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al molt honorable micer Johan Andreu doctor en leys hu dels embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Be vos recorde lo parlament vos fonch fet e lo carrech vos es stat donat e per ço vos es stat fet memorial apart pera vos. Necessari es ab summa diligencia entengau en dit negoci axi en lo cap de la cort com altres ço es que com saben per millor conduir lo negoci al fi desiderat es expedient sia per alguns impugnada la prorogacio feta per lo Senyor Rey absent del Principat a fi que entretant sia provehit segons per Deu sera disposat. Mes avant es necessari si per lo Senyor arquebisbe ne sereu demanat li digau lo interes fundat en dret que ha lo Principat en demanar la liberacio del Princep e com aquesta es libertat precipua sobre les altres. Apres es necessari sia be informat de juribus patrie circa media per haver lo Princep e lo que lo Principat demane e satisfaccio als objectes. Pregamvos donchs siau molt sollicit en dit negoci sollicitant los altres e confortantlos a unidament obrar removent totes rugues cautament e discreta sogons de vos confiam. Dada en Barchinona a V de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverent nobles e honorables senyors. Una letra he rebuda per la qual rest avisat de la eleccio per vosaltres feta de la embaxada de XXXXV persones al Senyor Rey en quem desplau summament com yo personalment no puch entrevenir per causa de la indisposicio de ma persona. E per tant per satisfer a vostra voluntad e al degut en aquella part que mes possible he elegit que en mon loch vage mossen Guillem Barçalo vicari meu general e dega de ma esglesia Durgell ab procura bastant per entrevenir si mester sera en les corts lo qual sera a Tarrega a la jornada per vosaltres asignada e tremetra procura aqui bestant a rebre la quantitat per vosaltres per causa de la dita embaxada consignada. E per la present no he mes dir sino que si alguna cosa vos sera plasent ab confiança men scriviu. - En Salas a XXXI de janer. - Prest a tota vostra ordinacio e voluntat lo Patriarca de Laxandria bisbe Durgell. (Alexandria)

Tomo I, texto LIV, comte Durgell, Jayme Darago

LIV.

Legajo de cartas reales n.° 107. 4 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey - Del comte Durgell. - Molt alt e molt victorios princep et senyor.
- De vostra gran senyoria ab humil reverencia he rehebuda una letra en la qual senyor me manats que yo us de mon officy de la lochtinencia et exescesca aquell en aquest regne asi senyor que la pau et bona amistat que yo he feta de les bandositats dels bandos et altres sia conservada entre ells sia feta justicia. Axi mateix seyor (senyor) man avets feyt saber que de aquest feyt havets scrit al archebisbe et als nobles homens als diputats del regne et als jurats de Çaragossa a que senyor vos respon que de continent que les vostres letres
hagueren rehebudes los dits jurats de çaragossa ab molts consellers foren a mi et los nobles don Anthon de Luna don Pedro de Castre lo castella Damposta lo comenador de Montalban don Johan Dixar don Artal Dalago don Francesch Dalago don Artal Dalago lo jove don Felip de Castre mossen Johan de Luna et cavallers mossen Gonçalbo de Linyan mossen Felip Durries mossen Federic Durries mossen Marti de Pomar mossen Marti Loppez de Lanuça mossen Johan Royz de Moros mossen Garcia de Sese mossen
Ramon de Palafoys mossen Johan Eximenez de Salanova mossen Johan Dazlor mossen Bravo et molts altres nobles cavallers et scudes et ciutadans del regne et los dits jurats de çaragossa ab molts altres consellers diguerenme que la ciutat de çaragossa de continent que hague rehebuda vostra letra
en consell havia deliberat que me admetessen els plahia que usas de ma lochtinencia et exercis aquella
et aço senyor me mostraren per actes publichs preses et testiffiquats per lescriba de son consell:
instant et pregantme senyor que daquiavant los juras furs privilegis et libertats del regne et quels
fes justicia. Yo senyor acceptant la dita admissio los dix que offeria fer la justicia et que era prest de jurar
los furs et privilegis et servarlos aquells et les libertats del regne et de totes aquestes coses se pres carta
publica. Axi matex senyor los missatgers quey son deles ciutats villes et lochs del regne me fan gran instancia quels visite car prests son de admetrem tan son desigosos de justicia. Et a les dites coses senyor tots los dessus nomenats et molts daltres son concordes els plau volenterosament: empero senyor al arquebisbe de çaragossa a don Pedro Durrea et altres de sos partides les dites coses nols son agradables lo zel senyor perqueu fan no crech quels alce gayre que justicia en aquest regne fos feyta. E sepiats (sapiats) senyor que de feyt han stablides la seu casa del arquebisbe les lurs posades: perque senyor notifican a la senyoria totes les dites coses humilment supplich que en cas que del dit fet vos sia scrit eus informassen per altra manera lo dit arquebisbe o altres queus placia senyor no donarhi crehença com aquesta sia la veritat ni tampoch senyor en los dits fets provehissets per altra manera senyor toquan
derogacio de vostres derreres lettres et honor mia cor yo senyor pus tant avant ne cavalcat per vostra honor et mia migançant la grassia de Deu me tinch per dit pus ab consentiment dels dessus dits son estat admes de venirne a bona fi et deguda conclusio: et manme vostra senyoria ço que de sa merce sia.
Scripta en çaragossa a IIII de maig del any de MCCCCX.
- Senyor. - Vostre humil nebot qui besant vostres mans et peus se recomane en vostra grassia et merce - Jayme Darago comte Durgell. - Jayme.

CLVIII, letres batalla comte Iscle, mossen Torrelles, Franci dez Valls

CLVIII.
Letres de batalla contra lo comte de Iscle mossen Torrelles tremeses per mossen Franci dez Valls pus jove.
Mem. Antig. Núm. 39. Año 1471.

Quant es vergonyosa cosa en publichs actes tenir la honor los cavallers avorrida de si es tant palesa la veritat que les paraules no son necessaries en divulgar tal letgesa: e aquesta es la occasio qui a mi fa star maravellat de vos senyor comte Discle molt noble que per rebre de mi tanta honor com es actes tan honrats voler vos acullir flaquesa danimo e los crims de vostros damnats actes a tant basten en vos fer ediffici que en tantes indegudes maneres en aqueixa ciutat hajau conduit en vostres mans no arribas ma requesta de betalla dada en la vila de Puigcerda a II de setembre any MCCCCLXX partida per A. B. C. sotscrita de la mia ma e ab lo segell de mes armes segellada per veritat persavant a vos tremesa. Mes si be mirat haguesseu loffici de aquests actes a queus obliga la temensa de la mort en vos no haguera fet tant hedifici que no vinguesseu manifestament a conexer tals provisions a vos no scusaven en fer lo que devieu. Mes com a persona que la extima teniu avorrida amau mes attendre al que vostre flach animo demana que no al que mes honrar vos poria: e aquesta desliberacio nous pot venir sino per veure lo persever de vostra detestable vida conaxent quant per tal mija reparar se poria. E axi manifestare lo que de vos en aquest pas me occorre perque los miradors coneguen parle yo ab major veritat que no aquells que per rembre a vos de aquests actes indegudament man volgut criminar: car recordem la traycio que haveu comesa contra lo rey don Ferrando fill de vostre rey natural qui tant honradament tractat vos havia que lo regne de Napols possehir qui entre los altres benificis que dell rebut havieu honra vostra persona tant que del comdat Discle lannoblei lo qual nom encara huy reteniu en memoria e acte auctentich de vostra publica malesa de que maresques per aquell senyor seguir contra vos aquella trista cirimonia que se acustuma fer contra aquells que tal cometen e axi stan en aquell reyalme en memoria de tant mala obra per que mirant los altres vostra letgesa de faresa hajen temensa de venir en tals actes. Del rey don Johan de qui ereu natural vassall es demasiat fer mentio de traytio que contra ell haveu comesa renegant a ell e a vostra patria apres de havervos ell donades les armes de sos regnes. E veus com en aquests dos reys de qui ereu vassall e vuy enemich publich sou del hun haveu retengut lo nom e del altre les armes perque vostros cosos no puguen esser delits del recort dels vivents de que haveu gonyat als qui encara sesperen a nexer de vostre linatge eternal infamia. Recordau vos en aquest pas lo senyor que pot de vos presumir ne quina seguretat ne pot haver que en aquells reys de qui mes beneficis presos havieu haveu acordadament oblidant vostra honor tant fallit. E ab tot que per tal obrar siau (no se ve bien) fet inabil e membre mort e yo no puga attenyer honor en vençre una persona tan vençuda en la extima: mes seguir sen ha que la malesa que de mi haveu dita restara per mes mans satisfeta e vos de vostres faltes portareu aquella punitio que degudament vos es permesa. E per ço venint al cars que per mi sou stat request per ma primera letra qui es sobra la detentio de ma persona feta a XVI del mes de agost del any MCCCCLXVII en la ciutat de Barchinona e son les paraules que vos mentint haveu dit en publich aquella preso esser en mi seguida per yo haver comes crim de lesa majestat. E perque ma honor rest deffesa per aquells mijans qui es permes als cavallers qui degudament aquella deffendre volen: en lo nom de Deu e de la gloriosa Nostra Dona e del beneventurat sant Jordi so prest e apparellat a tota ma requesta si gosareu sostenir que yo haja comes crim de lesa majestat combatreusho a betalla a ultrança la persona mia contra la vostra: e si volreu dir que tals paraules no hajau dites en publich devant moltes persones so prest combatreusho en la forma en ma primera querela expecificada: y encara si gosareu sostenir si tals paraules confesau haver dites no haver aquelles falsament e malvada dites vos ho combatre segons en ma primera letra vos he mentionat. E axi elegiu armes e forma de betalla e cercar plassa a mi no sospitosa e tots drets a deffenedor pertanyents.
E recordauvos ferme tal seguida que occupats los miradors en vostra animosa resposta aparten de lur record vostres passats e confusos actes: car si lo contrari feu nous fallira aquella seguida que si res vos resta de vergonya no degau tembre: fahentvos cert trobareu en la vila de Perpinya persona ab bastant poder per rebre qualsevulla resposta qui de vos me vingue. E perque paraules mudar nos puguen vos tremet la present partida per A. B. C. sotscrita de la mia ma hi ab lo segell de mes armes segellada per Dalphim haraud a la relatio del qual stare.
Dada en la vila de Perpinya a VI del mes de maig del any mil CCCCLXXI.

clix-mem-antig-num-39-ano-1471

8 DE MAYO.

8 DE MAYO. (Yo nací el mismo día, 516 años después)

Los señores Diputados mandaron escribir las cartas que se hallan a continuación, y publicar el pregón que las sigue.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la vila de Besalu.
Molt honorables e savis senyors. Jatsia per Nanthoni Carreras a nosaltres trames per part de aqueixa universitat vos hajam scrit ab nostra gran letra de quatra del corrent mes e a ell mateix de paraula hajam dit entre les altres coses lo que ab aquesta vos scrivim encara per tant com apres sa partida es vengut a nosaltres En Vidal Carnisser ab altra vostra letra avisatoria de la roberia feta per alguns del dits homens de remença de set carregues de forment e dels CCCC moltons vos certificam que Deu mijançant dema que sera digmenge començara exir una gran part del exercit de aquest Principat e continuament aviarem la resta fins que tota hic sia fora. E havem ferma creença nostre Senyor Deu obrira via o cami que per mija del dit exercit los desordonats actes dels dits pagesos se arreglaran e aqueixa vila sera sublevada de congoixes on no lo capita socorrera o aquexa vila o a altres parts segons la necessitat volra per forma que lo Principat sera preservat de inconvenients e la cosa publica de aquell conservada a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal. Entretant vosaltres com be haveu acustumat siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila a fi quen puixau dar bona raho. Car ab tot cregam la Excellencia de la Senyora Reyna haura debitament provehit a la indemnitat de aquella encara vosaltres hi deveu be retre vostre deute attesa la concorrencia del temps. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del general e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

A la molt noble la Senyora de Cruilles.
Molt nobla senyora. Vostra letra havem reebuda per la qual e per relacio den Miquel Marques portador de aquella som stats certificats del fet de mossen Burutell e de altres molt detestables actes fets e quis cominen per los homens dits de remença dels quals avisos havem hagut pler. Veritat es que nosaltres per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey conservacio repos e benefici de aquest Principat havem fet lo exercit lo qual dema Deu volent començara exir de aquesta ciutat e continuament lo aviarem fins haja son compliment. Havem ferma creença nostre Senyor Deu obrira via e cami que per mija del dit exercit los desordenats actes dels dits pagesos se arreglaran e vostra noblesa sera sublevada de les congoixes en que sta on no lo capita socorrera lla on li semblara necessari per forma que lo Principat sera preservat de inconvenients e la cosa publica de aquell conservada a lahor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat reyal perque avisant vostra noblesa de les dites coses exortam aquella sia be attenta en la custodia del castell e vila car ab tot cregam la Excellencia de la Senyora Reyna proveeix a tota indemnitat vostra encara li deveu be retre vostre deute attesa la concurrencia del temps. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona a VIII de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda, - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Johan Exerrat diputat local en la vila de Castello e comdat de Empuries. (https://www.castello.cat/)

Honorable senyer. Entes havem que Nanthoni Vidal de aqueixa vila ha dit e diu publicament loant e scalfant los actes que fan los pagesos de remença que faran be dient ho dels dits pagesos que no paguen dret de General e que axi ho deurien fer e que maleyts sien ells siu paguen e altres moltes paraules greus e de mal exempli les quals redunden en vilipendi nostre e del dit General e en gran interes e dan de aquell. Per ço no podents dar comport a tals coses vos dehim e manam que rebuda la present tota triga post posada en la pus cauta e secreta manera que poreu ab lo scriva de vostra Diputacio local prengau informacio de les dites coses ab totes les circunstancies. E si per aquella vos constara axi esser decontinent requeriu lo lochtinent de procurador o batle de aqueixa vila que lo dit Vidal mete en la preso be guardat e alli stigue per nosaltres e trameteu nos la dita informacio closa e segellada. Encarregants vos en les dites coses doneu bon recapte ab tota eficacia a fi que no hajam a creure tingan nostres manaments en neclecte. Dada en Barchinona a VIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Sigue un pregón, que acaso remitirían al antedicho diputado local.

Ara oyats de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya tots los acordats del exercit que de present se fa per lo dit Principat que tots los caps de cinquantenes conestables ab lur gent qui han pres sou e son apunt per partir sien diluns primer vinent en la casa de la Diputacio armats per fer la mostra e partir decontinent per anar alla hon per part dels dits diputats e concell los sera comendat e daquiavant los lo sou. E los altres caps de cinquantenes e conestables qui han pres sou e no son ara apparellats per partir sien prests e a punt dijous primer vinent que comptarem XIII del corrent mes de maig per fer la mostra a la dita casa de la Diputacio e partir decontinent per anar alla hon los sera comendat e daquiavant los correra lo dit sou. E aço façau en virtut del sagrament e homenatge per ells prestat.

En el mismo día, los señores Diputados recibieron la siguiente carta.

Molt reverend e honorables senyors. Dimarts passat que teniem quatre del mes present he rebuda una letra de vostres reverencies e honorables savieses contenent en efecte requiris los oficials de aquesta diputacio local que si certa crida que per ells era stada feta per part de la Serenissima Senyora la Senyora Reyna ab la qual en efecte era manat a tot hom generalment que axi gent a cavall com de peu nos acorden en lo exercit del Principat de Cathalunya ne prenguen sou segons aquestes coses e altres a la dita letra largament fou contengudes a la qual me refer la qual letra rebuda ab aquella reverencia e honor ques pertany decontinent fiu ordenar una requesta al batle o veguer de aquesta vila e en obsencia (absencia) del dit veguer presenta aquella als sots veguer e batle los quals oficials se oferiren obeirles e complir les coses requestes demanaren copia de la dita requesta la qual a cascu particularment fonch donada e aprosseguir e complir lo efecte de la dita letra. Hir que era dimecres que teniem cinch del dit mes ab lo notari de mon ofici cavalqui a la Vilanova e Larbos e als batles dels dits lochs presenti semblant requesta la qual fonch per ells ab aquella honor ques pertany rebuda. E per quant la dita crida per ells no era stada publicada se oferiren que ans per ells no seria procehit a exequtar tal crida o semblants coses fer ne consultarien vostres reverencies e honorables savieses e de totes les dites coses levar acte publich al dit notari de mon ofici. E vuy dada de la present los dits sotzveguer e batle han feta publicar en la present vila una crida revocatoria de la predita de la qual absemps ab les dites requestes tramet copia a vostres reverencies e honorables savieses segons ab dita letra mes menat.

Certificant vostres reverencies e honorables savieses he hagut gran treball tant en fer ordonar dites requestes quant encara dels dits sotzveguer e batle los quals se retien promptes en fer dites revocacio de crida pus per mi fos ordenada e com yo no tingues tal manament nou he volgut fer pero a la fi ells lan feta segons dit es. Per queus haure a gracia molt singular vos placia que les coses que per avant per vostres reverencies e honorables me seran manades yo faça me sien trameses ordonades en manera que hagen pus prompte expedicio restant tots apparellats obeir e complir les coses per vostres reverencies e honorables savieses a mi manades. De Vilafrancha de Penedes a sis del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Qui en gracia de vostres reverencies e honorables savieses molt me coman Farrer Pallisser diputat local de la vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes. - Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Siguen el pregón revocatorio y el requirimiento a que alude la carta que antecede.

Ara hojats tot hom generalment de part del honorable En Jacme Bosch sotsveguer e regent la vegueria de Vilafrancha de Penedes per absencia del honorable En Jacme Miquel veguer de aquella e P. Ramon de Busquets batle de la dita vila per lo molt alt Senyor Rey que per part del honorable En Ferrer Pellicer (Farrer Pallisser justo en el texto anterior) diputat local en la vegueria de Penades los es stada presentada una requesta de la tenor seguent. Poch aprofitaria verament pactes transaccions e convencions fer o altres qualsevulla capitulacions si a exequucio deguda no eren manades e los contrahents de qualsevulla condicio sien aquells observassen com de dret es tant que aquells qui permeten ab obre sien complits. E axi sia que en dies no molt ha passats vos molt honorable batle de la dita vila inconsultament e inmatura honor tots temps salves e reverencia haveu feta preconitzar (pregonar) o publicar per los lochs acustumats de aquella vila una provisio patent del inclit primogenit de Arago e de la Serenissima Senyora Reyna tudriu del dit Primogenit ço es assaber algu de qualsevulla condicio o stament sia ne a cavall ne a peu per algun pacte o via ne per raho de peccunia o qualsevulla nom sots pena de haver e cors presumis seguir lo exercit o armada que de present se fa en lo Principat de Cathalunya en gran dampnatge e detriment del dit Principat e contra encara la capitulacio feta o (inhibide, inhibida) inhide entre lo Illustre Senyor Rey de Arago ara gloriosament regnant e lo dit Principat de Cathalunya la qual capitulacio fou jurada per quascuns e majorment per la Serenissima Senyora Reyna tudriu damunt dita encara en nom de procurador del lllustre Senyor Rey ver que axi com dit es la dita preconitzacio feta en contra lo dit Principat capitulacio e be publich del Principat e vos dits honorables veguer sotsveguer e encara batle en lo principi de vostres oficis hajats prestats sagrament e homenatge de obtemperar requestes faedores o fetes per los honorabilissims o de aquell lochtinent en lo dit Principat de Cathalunya als quals se pertany es spera la dita capitulacio e be publich del dit Principat gordar e defendre. Per tant aquestes coses attesses e altres En Ferrer Pellicer diputat local de la present vila en nom e per part dels honorables diputats en lo dit Principat de Cathalunya ab gran instancia e indilatament requer a vosaltres tots veguer e sotsveguer e batle axi conjunctament com divisa que axi injustament per vos les coses exequutades al primer deduhiau stament (intercambio de stament y deduhiau) e la dita capitulacio ab jurament callada romanga en la sua fermetat fahents publicar per los lochs damunts dits e acustumats de la dita vila e encara en altres lochs supposats a les vostres jurediccions en los quals la dita crida fou feta que qualsevulla sensa pena pusque lo dit exercit o armada la qual de present se fa es salebra (celebra) per tuicio e defensio del Principat e dels drets e libertats de aquell seguir o ab qualsevulla altra manera per ço que la dita capitulacio romanga ellesa (illesa; ilesa) en força del sagrament e homenatge per vos e cascu de vosaltres prestat. E si lo contrari per vos e cascu de vosaltres es fet lo que nos creu seria procehit contra vos e bens de vosaltres e de quascu de vosaltres virilment e potent de dret e de fet axi com a inimichs del dit Principat e de la cosa publica. E no resmenys encara axi com a transgressors de sagrament e homenatge per vos prestat axi com es dit de obtemperar a qualsevulla requestes fetes per part de diputats del dit Principat e en altra manera axi com de dret e de raho sera trobat requiren a vos discret notari que de les coses dessus dites a eterna memoria fassau publichs instruments si obs sera la qual requesta a nosaltres feta com aquells qui en lo introhit de nostros oficis havem jurat complir totes e qualsevol requestes per part dels honorables diputats de Cathalunya a qualsevulla consultes consells e dilacio cessants notificam les coses contengudes en la dita requesta a tot hom generalment. E que sens incorriment de cos e de haver e de pena alguna pugau seguir lo dit exercit o armada la qual se fa vuy en Barchinona en tuicio e defensio del Principat de Cathalunya drets e libertats de aquell.

Parum enim prodesset pacta transacciones vel convensiones fieri aut quasvis alias capitulaciones nisi exequucioni debite mandarentur et contrahentes cujusvis condicionis existant illa observarent quoniam jure cautum est quod en que promittuntur opere compleatur et hinc sic quod cum diebus non longe elapsis vos multum honorabilis vicarius aut sub vicarius Villefranche Penitencis (penedir; arrepentirse, penitencia, penitentes) et vos honorabilis bajulus (vicarius, bajulus : veguer, vaguer; batle, balle, batlle) ejusdem ville inconsulte et inmature honore semper salvis et reverencia feceritis preconitzari (pregonar) seu publicari per loca solita (lugares donde se suele, donde se acostumbra; locs, llocs, lochs, llochs acostumats, acustumats) ejusdem ville quandam provisionem
patentem incliti primogeniti Aragonie vel Serenissime Regine tutricis (tudriu; tutrix; institutriz, tutora) dicti Primogeniti ne videlicet aliquis cujusvis condicionis seu status existeret nec equester (ecuestre, a caballo) vel pedester (a pie, a peu) aliquo pacto vel via nec pretextu peccunie seu quovismodo sub pena eris et corporis presumeret sequi exercitum seu armatam que de presenti fit in Principatu Cathalonie in grande dampnum et detrimentum dicti Principatus et contra etiam capitulationem factam seu initam inter Illustrissimum regem Aragonum nunc gloriose regnantem et dictum Principatum Cathalonie. Quequidem capitulacio fuit jurata hinc inde et maxime a Serenissima domina Regina tutrice prefacta ac nomine procuratorio lllustrissimi Domini Regis. Verum quia ut predictum fuit predicta preconitzacio facta est contra dictum Principatum capitulacionem el bonum publicum dicti Principatus et nos dicti honorabiles vicarius subvicarius et etiam bajulus in principio vestrorum oficiorum prestiteritis sacramentum et homagium de obtemperando requisicionibus fiendis seu factis per honorabilissimos deputatos seu eorum locumtenentem in dicto Principatu Cathalonie ad quos pertinet et spectat dictam capitulacionem aut bonum publicum dicti Principatus tueri aut defendere pro tanto his attentis et aliis Ferrarius Pellicer deputatus localis presentis ville nomine et pro parte honorabilium deputatorum in dicto Principatu Cathalonie maxima cum instancia ac indilate requiritur vos omnes vicarium subvicarium et bajulum tam conjunctim quam divisim quatenus tam injuste per vos exequutata ad primevum reducantur statum ut dicta capitulacio juramento vellata remaneat in sui roboris firmitate faciendo publicari per loca prefata dicte ville. Et etiam in aliis locis vestrorum jurerdictioni suprapositis in quibus dicta preconitzacio facta fuit quod quicumque sine metu corporis et bonorum valcat et possit dictum exercitum seu armatam sequi vel alio quovismodo ad hoc ut dicta capitulacio remaneat illessa rigore sacramenti et omagii per vos et quemlivet vestrum prestiti alias si contrarium per vos et quemlivet vestrum fit quod non creditur contra vos et bona vestra et cujuscumque viriliter et potenter de jure et facto veluti inimicos dicti Principatus et reypublice (la república catalana, pero con Rey y Reyna, tócat els cullons) et nichilonimus (nichilominus, nihilominus, no res menys, nada menos) etiam tanquam contra transgressores sacramenti et homagii per vos prestiti ut predicitur de obtemperando quibusvis requisicionibus factis pro parte deputatorum dicti Principatus et alias prout rationis et juris fuerit repertum requirendo vos discretum notarium quatenus de premissis ad eternam rey (rei) memoriam conficiatis (confeccionar) publica instrumenta si opus fuerit (obs, ops: fassau publichs instruments si obs sera).
Parum enim prodesset pacta transacciones vel convenciones fieri aut quasvis alias capitulaciones nisi exequcioni debite mandarentur et contrahentes cujus vis condicionis existant illa observarent quoniam jure cautum est quod ea que promittuntur opere conpleamur et cum ad auditum multum honorabilium deputatorum deventum sit quod Serenissima domina Regina tutrix incliti dicti Primogeniti miserit seu mitere debeat vobis honorabi bajulo Villenove de Cubellis quandam preconitzacionem patentem continentem in efectu ne aliquis cujusvis condicionis seu status existant nec equestre vel pedestre aliquo pacto vel via pretextu peccunie seu quovismodo sub pena eris et corporis presumeret sequi (seguir; séquito) exercitum seu armatam que de presenti fit in Principatu Cathalonie in grande dampnum ac detrementum dicti Principatus et contra etiam capitulationem factam seu initam inter Illustrissimum Regem Aragonum nunc gloriose regnantem et dictum Principatum Cathalonie. Que quidem capitulatio fuit jurata hinc inde et maxime a Serenissima domina Regina tutrice perfecta ac nomine procuratorio Illustrissimi domini Regis verum quia predicta preconitzacio est contra dictum Principatum capitulationem et bonum publicum dicti Principatus et vos dictus honorabilis bajulus in principio vestri oficii prestiteritis sacramentum et homagium de obtemperando requisicionibus fiendis seu factis per dictos honorabiles deputatos seu eorum locum tenentes in dicto (se lee dictò) Principatu Cathalonie ad quos pertinet et spectat dictam capitulacionem aut bonum publicum dicti Principatus tueri aut defendere pro tanto his attentis et aliis Ferrarius Pellicer deputatus localis Villefranque Penitenciis nomine et pro parte dictorum honorabilium deputatorum in dicto Principatu Cathalonie maxima cum instancia requirit vos dictus honorabilis bajulus quatenus caso quo dicta preconitzacio vobis aliquo modo presentata esset ad exequcionem et publicationem nullatenus procedatur ut dicta capitulatio juramento vallata romaneat (romandre; remanente) in sui roboris firmitate cum prepositum et voluntatem dictorum honorabilium deputatorum et eorum consilium dictum Principatum representantem sic quod quicumque sine metu corporis et bonorum valeat et possit dictum exercitum seu armatam sequi vel alio quovismodo ad hoc ut dicta capitulatio remaneat illesa rigore sacramenti et homagii per vos prestiti alias si contrarium per vos fit quod non creditur procederetur contra vos et bona vestra viriliter et potenter de jure et de facto veluti inimicos dicti Principatus et
rey publice et nichilominus etiam tanquam contra transgressores sagramenti et homagii per vos prestiti ut predicitur de obtemperando quibusvis requisicionibus factis pro parte deputatorum dicti Principatus et alias prout rationis et juris fuerit repertum requirendo vos discretum notarium quatenus de premissis ad eternam rey memoriam conficiatis publica instrumenta si opus fuerit.
Parum enim prodesset pacta transacciones vel convenciones fieri aut quasvis alias capitulationes nisi exequucioni debite mandarentur et contrahentes cujusvis condicionis existant illa observarent quoniam jure cautum est quod ea que premittitur opere compleantur et cum ad auditum multum honorabilium deputatorum Cathalonie deventum sit quod Serenissima domina Regina tutrix incliti domini Primogeniti misserit seu mittere debeat vobis honorabili bajulo ville de Arbucio (Arbós) quandam preconitzacionem patentem continentem in efectu ne aliquis cujusvis condicionis seu status existeret nec equester vel pedester aliquo pacto vel via nec pretextu peccunie seu quovismodo sub pena eris et corporis presumeret sequi exercitum seu armatam que de presenti fit in Principatu Cathalonie in grande dampnum (daño; dan, dany; damnificar, dañar, etc) et decrementum dicti Principatus et contra etiam capitulationem factam seu initam inter Illustrissimum regem Aragonum nunc gloriose regnantem et dictum Principatum Cathalonie Quequidem capitulatio fuit jurata hinc inde et maxime a Serenissima domina Regina tutrice perfecta ac nomine procuratorio Illustrissimi domini Regis. Verum quia predicta preconitzacio est contra dictum Principatum capitulationem et bonum publicum dicti Principatus et vos dictus honorabilis bajulus in principio vestri officii prestiteritis sacramentum et homagium de obtemperando requisicionibus fiendis seu factis per dictos honerabilissimos deputatos seu eorum locum tenentes in dicto Principatu Cathalonie ad quos pertinet et spectat dictam capitulationem aut bonum publicum dicti Principatus tueri aut deffendere pro tanto his attentis et aliis Ferrarius Pellicer deputatus localis Villefranche Penitenciis nomine et pro parte dictorum honorabilium deputatorum in dicto Principatu Cathalonie maxima cum instancia requirit vos dictus honorabilis bajulus quatenus casu quo dicta preconitzacio vobis aliquo modo presentata esset ad exequucionem et publicationem nullatenus procedat ut dicta capitulatio juramento vallata remaneat in sui roboris firmitate cum prepositum et voluntatem dictorum honorabilium deputatorum et eorum consilium dictum Principatum representantem sic quod quicumque sine metu corporis et bonorum valeat et possit dictum exercitum seu armatam sequi vel alio quovismodo ad hoc ut dicta capitulatio remaneat illesa vigore sacramenti et homagii per vos prestiti alias si contrarium per vos fit quod non creditur procedatur contra vos et bona vestra viriliter et potenter de jure et de facto veluti inimicos dicti Principatus et reypublice et nichilominus etiam transgressores sacramenti el homagii per vos prestiti ut predicitur de obtemperando quibusvis requisicionibus factis pro parte deputatorum dicti Principatus et alias prout rationis ac juris fuerit repertum requirendo vos discretum notarium quatenus de premissis ad eternam rey memoriam conficiatis publica instrumenta si opus fuerit.

Sumari, V.

VENEDORS.

VENEDOR
de Vi, Farina, y de totes coses de meniar si tendra
false mesure perde totes les coses que ven, e la tersa
part sia de la cort e les dos parts de la Murade.

Asso
matex sen ten en lo Flaquer, o
Flaquera qui ven pa a manco pes, que sie
posat en lo Costell o do 5. sous apar an
libre den Sant pera en la primera carta en la 2.
columna circa la mitat de aquella.

Asso
matex es que nengun, es tingut a fer Crida del Vi, Oli, o de
les altres coses venals, ne puxa crexer
lo preu que en lo principi hi haura mes ni fassa
mescla, es en la dita franquesa vt supra.

Lo
Venedor de Mercaderies, y altres coses es primer aquelles
stants en poder del comprador que qualsevol altre creditor in libro
den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna,
comensa. Item si.

VEGVER,
E VEGVER DE FORA.

La
Iurisdictio del Vaguer, es en libre den Sant Pera en la segona
carta en la franquesa qui comensa. Hoc est tranlatum.
(translatum …. fideliter ...)

Del
Vaguer se fa mensio en dit libre en la sisena carta la
tercera columna a la fi de aquella franquesa, Noverint vniversi, es
en lo matex libre a 27. cartes en la primera columna, comensa. Pateat
vniversis.

De
la lurisdictio del Vaguer fa mensio dit libre en la franquesa a 34.
cartes en la primera lolumna, comensa. Hoc est tranlatum.

Si
lo Vaguer tant de la Civtat com de fora sera
inhabil, e insufficient, mireu en dictio Ordinaris.

Del
Vaguer de la Ciutat, e Iurisdictio de aquell parla la franquesa en lo
dit libre en 100. cartes en la segona pagina, comensa. Li (In)
Xpi. Nomine.

Lo
Vaguer ha de vacar 3. Añys mireu en dictio Officials.

Lo
Vaguer no sie comprador de les Rendes de la Ciutat ne
Personers, es en dit libre en caates 138. en la primera
pagina.

Negu
pot esser Vaguer per causa de prestuch, o de compra, es en
libre den Rossello en cartes 51. en la primera pagina, comensa.
Encare donam.

Les
Armes de quisuulla sien e bans de aquelles deuhen
esser del Vaguer, es en libre den Sant Pera a 34. cartes en la
primera columna, comensa la franquesa. Declara en Ramon
Alemañy.

Lo
Vaguer nos pot empatxar de les causes tocants al Execudor, es
en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa. Noverint
vniversi.

Los
Vaguers han de vacar 3. Añys, e los Assessors 2. es en Rossello en
cartes 374. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.

VSVRES.

Que
nos puguen pagar vsures mes havant de quatra
diles (dines, diners, dinés, dineros, denarios) per
lliura, es en libre den Sant Pera en lt quarta carta en
la segona columna, comensa. Noverint vniversi.

Asso
matex dispon la franquesa en dit libre en la sinquena carta en
la primera columna en lo principi.

Los
Ordinaris poden conexer de vsures es en libre den Sant Pera a 35.
cartes en la Primera columna, comensa. Attendat Locum Tenens.

VESINATGE.

Del
dret del vesinatge parla la franquesa en libre den Sant
Pera en la sisena carta en la primera columna, comensa. Quoniam
vniversae (o vniversoe) libertates.

VITVALLES.

Portants
vitualles en lo Regne son franchs de
totes imposicions, es en libre den Sant Pera a 27. cartes en la 1.
columna: excepta los Drets Reals acostumats a pagar.

Confirmacio
per tretta de vitualles de Arago, Valencia, e
Cataluñya per Mallorques, es en libre den Sant Pera en
cartes 200. en la 1. pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Portans
vitualles en lo Regne son franchs dels Drets
exceptats los Drets Reals acostumats pagar, es en libre den
Rossello en cartes 158. comensa. Pateat vniversis en la primera
pagina.

En
cas de necessitat los Iurats poden detenir los Navilis
portans vitualles, e compellir en descarregar aquelles
en libre den Sant Pera en cartes 72. en la tercera columna § finali,

comensa.
Pateat manifeste vniversis.

VIA
PUBLICA.

En
la via publica, e los camins, e llochs publichs
nos pot edificar ni aquella aminuar, es en libre den
Sant Pera en cartes 34. en la primera columna in primo.

Les
vitualles publicas se tengan en condret, e lo
qui demanará que sien adobades hage de pagar la
mitat del adob. e laltre mitat la
Vniversitat, es en libre den Rossello en cartes 310. en la segona
pagina, comensa. Petrus.

VENDES
FETES PER LA CORT.

Que
les Vendes fetes per la Cort puys sie servade
solemnitat deguda son valides, e nos poden Retrectar,
es en libre den Sant Pera en cartes 35. en la quarta columna,
comensa. Postremum.

Que
les vendes, e alienacions fetes per la Cort hagen fermament, es en
libre den Sant Peta en cartes 136. comensa. Nos Petrus.

Que
les permicions e ordinacions sobre les vendes fetes per la
cort tant dels Mobles quant Immobles sien servades, es en libre den
Rossello en cartes 224. en la primera

pagina,
comensa. Nos Petrus.

La
Pecunia de la cosa venuda per la cort, es lliurade al vigilant
creador qui la feta vendra, dade empero
fermansa posats altres primers Creadors pretenen tenir hi
millor dret

perque
no trobant altres bens pora retornar contra lo dit vigilant en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera, comensa. Item si
bona.

VISALMIRALL.

Del
Offici de Vissalmirall parla la franquesa en libre den Sant
Pera en 26. cartes en la 2. pagina comensa. Nos Ioannes.

VIDVES.

Que
les Vidues lo primer Añy hagen provisio, e no altra
Goyda, es en libre den Sant Pera en cartes 123. en la primera
pagina, comensa. Sancius Deu Gratia.

Asso
matex en dit libre en cartes 182. carta 2. pagina.
(Texto
anterior: Tambe
se poden euocar causes de Vniuersitat, per que en elles hi ha viudes,
pupils, y pobres, y de Religiosos, y monestirs, per la notoria
paupertat.)

VASSALLS.

Lo
Señyor Rey, es tingut deffensar los vaxalls,
llurs bens contra totes les persones del Mon, es en libre den
Sant Pera en cartes 137. en la segona pagina, comensa. Prometen
en care. (Prometem encare)

VSOS.

De
bons vsos, mireu en la dictio consuetud. e bons vsos.

Vsos contra Privilegis no poden esser trets en consequencia, es
en libre den Sant pera en cartes 141. comensa. Nom fos.
(Namfos, En Alfons, N´Alfons, rey Alfonso, suele ser Alfonso V)

VNIVERSISAT.

La
Vniversitat per franquesa te binifici de Restitucio in
Intregrum (Integrum, integrum, íntegro, reintegrar)
com lo Menor, es en libre den Sant Pera en cartes 166. en la
primera pagina.

La
Vnivercitat ha tacita hypotheca en lo Matex lloch.

VILES.

Les
Viles tenen lo dit Privilegi de restitucio in Integrum com la
Vniversitat, mireu en la dictio Vniversitat, les Viles han tacita
hipotecha, mireu en dit lloch.

VET
DE BLAT.

Res
que parla de Vet de Blat mireu en dictio Blat.

VIGILANT
CREHEDOR.

Del
Vigilant creador, (acreedor) mireu en la dictio vendes
fetes per la cort en cartes 70.

VSATGES.

Los
vsatges antichs de les custumes de la cort que en
(la o con virgulilla, sin n, parecido a Ramó) Ramon
Berenguerves
Bescomte de Barcelona, e se Muller Stabliren
tenir en llur terra, son continuats en libre den Rossello en
cartes 181. e duren fins en cartes 199. no es cosa que hom se puga
servir, mes es stat posat pe seguir lorde del
libre que per vtilitat.

Dels
vsatges de Bercelona parla la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta en la segona columna, e
mirau dalt en Iniuria.

VERGVERS
DE LA GOVERNACIO, E DE LA VNIVERSTAT.

Los
Verguers de la Governacio han de salari 10. lliures dels bens de la
Vniversitat, es en vn capitol de la Pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola, en cartes 112. en la segona pagina, comensa. Item Statuim.

Lo Varguer pus vell dels Iurats te la guarda de la
Sala, e hage habitacio en aquella franca, es en la pragmatica de
Mosen Huc de anglesola en cartes 117. en la segona pagina,
comensa. Item com nos hajam.

VEHEDORS.

Los
Vehedors no han Salari de la Vniversitat, mes son pagats
per les parts segons llurs treballs, a coneguda del Mostassaph
e ha esser mestre, es en la Pragmatica de Mosen Huc de Anglasola
en cartes 113. en la primera pagina, comensa. Item que en tems
passat.

Vniversitat
no ven ceñs. a habitadors de fora Regne folio 6. del llibre
den Abello.

Valls
de la Ciutad que nos sembren Carta Real dat en Madrid a 27.
8bre 1574. folio 16. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
Iuren llisament observancia dels privilegis, vide observancia.

Virreys
no impedescan los Iurats (Inrats) en escriura,
a se Majestat, vide Iurats Virreys
de Barcelona amparen los Sindichs de Mallorca, vide bens.

Virreys
en materias de Pesta que dexen obrar a los
Iurats, vide Peste, Iurats, Morbaria.

Virreys
no deuhen impedir los Iurats, y Mostasaph en rao (hasta
ahora se encuentra solo raho) de provehir a se voluntad
les places de Carn: Carta Real dat en Madrid a 21. 9bre 1574. folio
17. del libre de Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
deuhen comunicar los pregons, o Ordinacions que faran, a los Iurats:
Carta Real dat en el Pardo a 27. Mars 1577. folio 24. del libre de
Cartes Reals ab cuberta de Plegami.

Virreys
en materia de Provisions nos entremeten ab los Iurats Carta Real dat
en Madrid a 22 Agost 1627. folio 158. del libre de Cartes
ab cuberta de Plegami.