BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE
GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart
donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den
Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova
donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva:
qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres
del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia,
Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en
Tarragona).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son
den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den
Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de
Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den Sbert
Ca Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de
Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de
Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell
de Caça: del dit Gasto de
Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den
Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de
Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada:
son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya
cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de
perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de
Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de
Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de
Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de
Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen
Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la
perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs
de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos
líneas). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de Sent
Sedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de
Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.

Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll
de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany.
51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs
del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.

Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles:
de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany
Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit
Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del
terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e
vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139.
(Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats:
de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de
cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. Ça
Nespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia
de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de
Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de
Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den
Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell
de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de
Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat
de Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son
de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de
Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de
cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi
del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.

Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu.
2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de
veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de
Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.

Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria.
5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia
de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent
Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet:
del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de
Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau.
89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.

Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.

Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.

Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.

Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella.
5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.

Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra
tallada, piedra tajada).
Canapost: del dit noble. 14.

Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.

Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.

Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit
noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa
Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia,
Pelaya)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales:
del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.

Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau.
22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.

Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.


FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar:
franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers
poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent
Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.

Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.

Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya.
1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de
perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de
Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs
franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de
perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent
Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch.
5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de
perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de
Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs
franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de
perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan.
11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.

Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del
loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau.
4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs
franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de
perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills.
15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers
de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de
Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March
de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar.
2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui
son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas).
3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia
de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer Sa
Vila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon:
franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.

Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia
de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia
de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia
de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu.
1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.

Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.

Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia
de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell
de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.

Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.

Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.

Perroquia de Borraça. 11.
(Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia
de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila
de Nures. 2.
Sent Merti Ça
Serra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.

BISBAT DE GERONA.

FOCHS
REYALS.

Ciutat de Gerona ço
es qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats
en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan
tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona.
5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49.
(Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols.
115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels
pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de
podium; pagesos : payeses).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt
dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.

Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de
Fontcuberta. 15 e 1 terç.

Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo:
episcopus Bisuldun* ).
Figueres. 105.
Torroella de
Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs
desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs
desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau
de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de
Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. Ses
Eres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de
Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P.
de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La
Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex.
9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de
Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell
de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.

Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya
del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son
desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de
perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui
son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya:
qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.

Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de
Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols:
del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de
Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia
de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells:
desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui
son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.

Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu
de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son
desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.

Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent
Genis Ça Costa: del dit abat.
4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de
Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila
de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent
Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs
desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son
desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.

Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia
de Corçan: qui son desgleya.
31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs
desgleya de perroquia de Flaçan.
25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs
de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de
Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana.
12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de
Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son
desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs
de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs
desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de
Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys.
15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs
desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo loch
de Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4.
(Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc;
o Monte Juno : Júpiter).
Fochs
desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de
perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir.
16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de
perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar.
7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de
perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes.
4.
Castell de Ruppia ab
la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell
de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e
perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs
desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent
Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs
desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son
del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens
de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son
desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha,
Ágatha)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (Como
Moncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.

Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia
de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.

Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de
vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illa
e Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.

Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es
como la latina, geminada, doble I.).
Perroquia Dollot:
del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia
de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.

Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de
Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de
Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia
de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia
de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de
Tornariça de Sent Salvador de
Sent Ponç: del abat de Sent
Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria
de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria.
10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies
de Ça Cots (como el
apellido Sassot) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la
dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria:
desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon.
13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget:
desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan Çes
Abadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de
vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de
Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de
Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de
Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son
desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.

Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila
del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya.
1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son
desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.

Perroquia de Sent Steve Çaluy
del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.

Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia
de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.
12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.

Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3
mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.

Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia
de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de
Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.

Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria.
6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.

Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia
de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita
vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.

Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda
de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.

Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia
de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de
Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.

Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como
la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel,
etc: Catalunya).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels
cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.

Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia
de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent
Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha
prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de
Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de
Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e
terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guell
de la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de
perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera.
7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de
Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares.
9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)

Vilavenut. 19.
Pontons. 10.

Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.

Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia
de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti Ca
Serra. 11.
Ça
Cirera. 2.
Çestella. 13.

Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.

Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles.
14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.

Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras.
36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des
Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en
lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de
Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol.
3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de
ciutada den Bernat Struç del
loch de Vilascua. 11.
(Struç
: Strauss : Strauß: Avestruz)
Fochs
de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme
Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.

Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.

P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan
Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.

Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer
Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.

Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori
Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent
Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti
Vey: qui son den Francesch Ça
Casademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la
perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de
Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert
de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit
Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan.
15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans
de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills
de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs
de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de
perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines.
2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent
Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat Ca
Brugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de
Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa
Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.

Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles:
den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia
de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans
vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del
castell de Rochabruna. 2.

Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme
del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de
Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de
Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.

LXXXIV. Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387. Juan II, textorum, tintoriorum, Barchinone

LXXXIV.
Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo
ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniter ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

- Ara hojats. Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran.
Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denunciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.
- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam.
Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.

Les reynes Darago se faran consegrar, los reys Darago les coronaran

ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN.

Scrit es en la sancta Scriptura que apres totes les coses creades Deu omnipotent crea lom e veent quel hom tot sol no era profitos dix: No es bo hom esser sol façam a ell ajutori semblant a ell. Perque apar per la paraula demunt allegada e per les seguents en ço que diu façam a ell ajutori semblant a ell que Deu dona Eva a Adam per companyona majorment con fo formada de la costella del costat de Adam segons que en la sancta Scriptura es demostrat per les paraules seguents: E con hagues dormit pres una de les costelles daquell e umplila de carn e nostre Senyor Deu hedifica la costella que havia presa de Adam en fembra e amenala a Adam. E axi apar que Eva fon dada a Adam per companyona cor del mig loch del cors del hom fo presa e formada e no de les parts jusanes a dar entendra que no fos subdita al hom ne axi mateix fo presa o formada de les parts sobiranes per tal que no fos entes ella esser sobirana al hom. Donchs conve que axi con nostre Senyor Deu deputa e ordena per companyona Eva a Adam que les reynes Darago companyones sien dels reys Darago e daquelles gracies spirituals honors e prerogatives que sancta mara Esgleya los reys Darago ha insignits se alegren. On con entre les altres gracias spirituals de les quals sancta mara Esgleya ha ennobleits e exaltats los reys Darago si es lo sant sagrament de unccio en lo qual sancta mara Esgleya mana les reynes Darago esser participants: per ço ordonam que les reynes Darago sien consegrades per lo matropolita e per los reys Darago coronades segons que davall se conte car daço havem figura espressa del rey Assuer qui corona Hester on es scrit: Posa la corona del regne en lo cap daquella. Per ço ordonam quel dia avans de la vigilia de la festa que la reyna se deura coronar la reyna se bany en lo vespre e apres lo dia de la vigilia en lo mati seguent se confes e reebe ab aquella humilitat e devocio que puxa lo cors de Jesuchrist es mut de camisa e de totes vestedures novas: en lo qual dia de la vigilia a hora de completa la reyna partira del alberch del rey e ira vestida ab les vestedures blanches e ornaments de cap acustumats saul que no port garlanda ne corona en lo cap e cavalcara en cavall blanc sens que null hom no la men per les regnes del cavall e axi ab molts brandons e luminaries e altres sollempnitats de goig e de alegria ira tro a la Seu e fara oracio en la Seu e aquella oracio feta ira posar e dormir en aquell loch pus apte e pus covinent dins la Seu o defora pus prop daquella. E lo dia de la festa de mati levar sa e vestida ab les vestedures e en la forma quel vespre precedent hi sera anada irassen a la Seu e en la porta major de la esgleya seran larchabisbe o matropolita e altres bisbes e prelats vestits in pontificalibus e tots los altres clergues en la processio be ornats devant anant lo sant Evangeli ab dos creus e ab encenser e ab luminaries et en la dita porta de la esgleya lo pus honrat dels bisbes qui aqui seran diga la oracio quis segueix.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus fons et origo totius bonitatis qui feminei sexus fragilitatem nequaquam reprobando avertis sed dignanter comprobando potius elegisti et qui infirma mundi eligendo fortia queque confundere decrevisti quique etiam gloria virtutisque via triumphum in manu Judith femine olim judayce plebi de hoste sevissimo resignare voluisti: respice quesumus ad preces humilitatis nostre et super hanc famulam tuam N. reginam nostram que suplici devotione assumpta est in reginam bene+dictionum tuarum dona multiplica eamque dextera tue potentie semper et ubicumque circunda ut umbone tui muniminis undique firmiter protecta visibilis seu invisibilis hostis nequitias triunphaliter expugnare valeat et una cum Sara atque Rabecha Lia atque Racxele beatis reverendisque feminis fructu uteri sui fecundari seu gratulari mereatur ad decorem totius regni statumque Sancte Dei Ecclesie regendum necnon et protegendum: per Christum Dominum nostrum qui ex intemerate beate Marie virginis alvo nasci visitare et renovare hunc dignatus est mundum qui tecum vivit et gloriatur Deus in unitate Spiritus sancti per inmortalia secula seculorum.

E apres la reyna en mig de dos bisbes ira devant laltar major e aqui siali apparallat un siti reyal ornat de drap dor prop laltar en la part on se diu levangeli e lo matropolita dira la oracio seguent.

Oratio.

Deus qui solus habes inmortalitatem lucemque habitas inaccessibilem cujus providentia in sua dispositione non fallitur qui fecisti ea que futura sunt et vocas ea que non sunt tanquam ea que sunt qui superbos equo moderamine deicis atque humiles dignanter in sublime provehis inefabilem misericordiam tuam supplices exoramus ut sicut Ester reginam israhelitice causa salutis de captivitatis sue compede solutam ad regis Assueri talamum regnique sui consortium transire fecisti ita hanc famulam tuam N. reginam nostram humilitatis tue benedictione christiane plebis salutis gratia ad dignam sublimemque regis nostri copulam et regni sui participium misericorditer transire concedas et ut regalis federe conjugii semper permanens pudicam proximam virginitati palmam continere queat tibique Deo vivo et vero in omnibus et super omnia jugiter placere desideret et te inspirante que tibi placita sunt toto corde perficiat. Per Dominum.

E dita la dita oracio la reyna entrarsen ha en la sagrestia e despullar sa aquelles vestedures ab les quals hi sera entrada e vestes primerament una camisa romana de lenç fesa en lo cabeç devant e detras ab botons en quascuna fanadura ab los quals se cloguen les fanadures del cabeç de la dita camisa romana:
e sobre la dita camisa vestes lo camis de drap de seda blanch e sobre lo dit camis cinyes un cordo de seda blancha: e vestides aquestes vestedures vestes la dalmatica feta a forma de dalmatica de sotsdiacha con diu la epistola a la missa la qual sia de vallut blanch fresada e sembrada de obratges dor ab perles e pedres precioses: e apres pintenla la pus honrada donçella quiy sia: e aço fet sia comenat lo ceptre a una dona e lo pom a altra les quals isquen de la sagrestia primerament en un agual axi que la pus honrada daquestes dues port lo ceptre en la man e vaga a la part dreta e laltra lo pom en la man e vaga a la part esquerra: e apres daquestes isque altra dona qui port en les mans un baci dargent bell e xich en lo qual port la corona ab la qual la reyna deura esser coronada e aquesta dona sia pus honrada que totes les altres. En apres isqua la reyna e vaga ab los cabells solts e no port en lo cap vel ne ligat alcun ne garlanda ne cordo: e persona alcuna no vaga prop la reyna. E en aquesta manera la reyna e les dones demunt dites vagen tro a laltar major de la Seu: e quant seran devant laltar major un dels bisbes prena la corona del bacin e posla sobre laltar e altre bisbe prenga lo ceptre e altre lo pom e posenlos sobre laltar. E aqui a un pas devant laltar major la reyna romangue ab duas donçelles les pus honrades qui hi sien e ajonollse e prostrada en terra sobra un coxi ella estia e les donçelles desense della. E aço fet dos honrats clergues començen e diguen la latenia segons que demunt en la consagracio del rey es ja scrita e contenguda salvant que en aquell pas on diu: ut presentem famulum tuum N. benedicere et sanctificare digneris e apres la on diu: ut ipsum regem benedicere et conservare digneris sia dit:
Ut presentem famulam tuam N. reginam nostram bene+dicere et coronare digneris -
te rogamus audi nos.
E aquella latania acabada un dels bisbes diga ço quis segueix:
Pater noster qui es in celis. - Et ne nos inducas in temptationem. - Sed libera nos a malo.
- Salvam fac ancillam tuam. - Deus meus sperantem in te. - Esto ei Domine turris fortitudinis. - A facie inimici. - Nichil proficiat inimicus in ea. - Et filius iniquitatis non apponat nocere ei. - Domine exaudi orationem meam. - Et clamor meus ad te veniat. - Dominus vobiscum. - Et cum Spiritu tuo.

Oremus.

Protende quesumus Domine famule N. regine nostre dexteram celestis auxilii ut te toto corde perquirat et que digne postulat assequi mereatur. Per &c.

Oratio.

Actiones nostras quesumus Domine aspirando preveni et adjuvando prosequere ut omnis nostra oratio et operatio a te semper incipiat et per te cepta finiatur. Per &c.

Oratio.

Omnipotens sempiterne Deus hanc famulam tuam N. reginam nostram celesti benedictione sancti+fica que in adjutorio regni regina extitit per te electa tuamque ubique sapientiam doceat atque confortet ut Ecclesia tua fidelem famulam semper agnoscat. Per eundem &c.

E dites aquestes oracions lo dit bisbe tenent les mans junctes als pits diga ab veu mijancera lo prefaci seguent:
Per omnia secula seculorum. - Amen. - Dominus vobiscum. - Et cum Spirituo tuo.
- Sursum corda. - Habemus ad Dominum. - Gratias agamus Domino Deo nostro.
- Dignum et justum est.

Prephatio.

Vere dignum et justum est equum et salutare nos tibi semper et ubique gratias agere Domine Sancte Pater omnipotens eterne Deus donorum cunctorum actor ac distributor benedictionumque omnium largus infusor. Tribue super hanc famulam tuam N. reginam nostram benedictionis tue copiam et quam humana sibi electio preesse gaudet tue superne electionis ac benedictionis infusio acumulet. Concede ei Domine auctoritatem regiminis consilii magnitudinem sapientie prudentie et intellectus abundantiam religionis ac pietatis custodiam quatenus mereatur benedici et augmentari in nomine ut Sara visitari et fecundari ut Rebeca contra omnium muniri vitiorum monstra ut Judith in regimine regni eligi ut Hester ut quam humana nititur fragilitas benedicere celestis potius intimi roris repleat infusio ac que a nobis benedicitur in reginam a te mereatur obtineri in premio eternitatis perpetue et sicut ab hominibus sublimatur in nomine ita a te sublimetur fide et operatione. Illo etiam sapientie tue eam rore perfunde quem beatus David in repromissione et filius eius Salomon percepit in locupletate. Sis ei Domine contra cunctorum ictus inimicorum lorica in adversis galea in prosperis sapientia in protectione clipeus sempiternus: sequatur pacem diligat caritatem abstineat se ab omni impietate loquatur justitiam custodiat veritatem sit cultrix justicie et pietatis amatrix religionis vigeatque presenti benedictione in hoc evo annis plurimis et in sempiterno sine fine eternis. Per omnia secula seculorum. Amen.

E aço fet lo matropolita proceesca a la sacra unccio segons ques seguex a la qual unccio sia apparallat lo li sanctificat ab lo qual lo matropolita li uncte lo cap dels pits e la sumitat de cascuna de les spatles e apres torchli los lochs unctats ab un bell drap de li. E dementre lo matropolita fara la dita unccio diga les oracions seguents.

Oratio.

Deus pater eterne glorie sit tibi adjutor et Omnipotens benedicat tibi preces tuas exaudiat vitam tuam longitudine dierum adimpleat benedictionem tuam jugiter confirmet te cum omni populo in eternum conservet inimicos tuos confusione induat et super te Christi sanctificatio ac hujus olei infusio floreat ut qui tibi in terris tribuit benedictionem ipse in celis conferat meritum angelorum ac bene+dicat te et custodiat in vitam eternam Jesus Christus Dominus noster qui vivit &c.

Oratio.

Spiritus sancti gratia nostre humilitatis in te copiosa descendat ut sicut manibus nostris licet indignis oleo materiali oblita pinguescis exterius ita ejus invisibili ungimine delibuta impingari merearis interius ejusque speciali unctione perfectissime semper imbuta et illicita declinare tota mente et spernere discas et valeas et utilla anime tue cogitare jugiter optare atque operari queas et operes auxiliante Domino nostro Jesuchristo qui cum Patre.

E aço fet lo rey que aqui sia present vestit ab les sues insignies reyals prenga la corona del altar e posla en lo cap de la reyna e dementre la li posara en lo cap lo matropolita diga les oracions seguents.

Oratio Corone.

Officio nostre dignitatis in reginam sollemniter benedicta accipe coronam regalis excellentie que a manibus regalibus capiti tuo imponitur unde sicut exterius auro et geminis redimita renites ita interius auro sapientie virtutumque geminis decoran concedas quatenus post occasum hujus seculi cum prudentibus virginibus Sponso perempni Domino nostro Jesus-Christo digne et laudabiliter occurrens regiam celestis aule merearis ingredi januam auxiliante eodem Domino nostro Jesu-Christo qui cum Deo patre.

E esplegades les dites oracions lo rey liure a la reyna lo ceptre en la ma dreta e dementre lo li liurara lo matropolita diga la oracio seguent.

Oratio Ceptri.

Accipe virgam virtutis et equitatis et esto pauperibus misericors et affabilis viduis pupillis et orphanis diligentissimam curam exhibeas ut omnipotens Deus augeat tibi gratiam suam. Qui vivit et regnat per &c.

E apres lo rey prenga lo pom dor de laltar e donlo en las mans de la reyna e tengalo en la man esquerra e dementre aços fara lo matropolita diga la oracio seguent.

Oratio Pomi.

Accipe dignitatis pomum et per id in te catholice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina et principissa regni et populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et fidei christiane ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor et gloria in secula seculorum. Amen.

E apres lo rey liure lanell a la reyna en lo quart dit de la man dreta qui es appellat medicus e lo matropolita diga la oracio seguent.

Nota: lo quart dit de la man dreta qui es appellat medicus : el cuarto dedo de la mano derecha que es llamado "medicus". El dedo anular, (anuli, anulum, etc), anell, anillo.

Oratio Anuli.

Accipe regie dignitatis anulum et in te catholice fidei cognosce signaculum quia ut hodie ordinaris regina populi ita perseveres auctrix et stabilitrix christianitatis et christiane fidei ut felix in opere locuplex in fide cum Rege regum glorieris per evum cui est honor et gloria in secula seculorum.

E encontinent un dels bisbes començ a dir alta veu aquest ymne: Te Deum laudamus te Dominum confitemur segons que demunt es contengut en la consagracio del rey e per tot lo cor de la clerecia sia continuat sollempnialment e una de les oracions ques seguexen apres lo dit ymne qui comença: Benedicat tibi Dominus et custodiat.
Depuys sia proceit en la missa. E dit lo evangeli quant se cantara lo ofertori la reyna sia manada per los dos bisbes a la oferta e ofira aquell dia set diners dor en significança de les set virtuts cardinals contraries als set peccats mortals. E apres sia tornada en son siti reyal e sia proceit en la missa tro a la fin. E en la manera demunt dita sia feta e celebrada la unccio e coronacio de la reyna. Empero si per ventura sesdevenia quel rey e la reyna abdosos se consegrassen es coronassen en un dia la manera demunt dita en tot e per tot sia observada en cascun dells ensemps segons que demunt pus clarament es expressat: axi empero quel rey sia tota vegada primer en totes coses axi en cavalcar com en reebre benediccions e en la consagracio e en la coronacio e en reebre les altres insignies reyals demunt dites. E apres dita la missa la reyna vajassen cavalcant en lo dit cavall vestida ab la dalmatica e ab totes les altres insignies reyals e vestedures demunt dites ab les quals haura estat en la missa e la corona en lo cap al alberch del rey. E lo cavall port los sobresenyals blanchs e los pus nobles homens qui hi sien prenguen lo cavall per les regnes e vagen pus prop della: e apres los cavallers e en apres los ciutadans pus honrats e devant la reyna vage tot hom a peu. E apres derrera la reyna vagen totes les nobles donas e altres a peu. E en aquesta manera la reyna e tots los altres vagen al alberch del rey. E con la reyna sera al alberch del rey descavalch e entresen en la sua cambra e despullse la dalmatica e la camisa romana e lo camis e vestes cota e mantell de drap dor e isca de la cambra ab la corona en lo cap e ab lo ceptre en la man dreta e ab lo pom en la man esquerra e vajassen al palau on deura menjar lo qual sia ornat e apparellat aquell dia segons ques seguex. Primerament la sua taula sia en loch eminent posada en guisa que per tots los menjans en aquell sia vista. E en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell o daltre drap lo qual monstre en si senyal de la reyna e del rey: e sobre aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge mateix. En apres tot lo romanent del palau sia encortinat per les parets tant solament de bells e preciosos draps. E anans que la reyna se assega a la taula lo matropolita qui laura consegrada o altre honrat prelat diga la benediccio qui es acostumada de dir al seent de la taula. E aquell dia sega la reyna sola a la taula. E apres pos lo ceptre en la taula a la part dreta e lo pom a la part esquerra: e sia apparallada una taula pus prop daquella de la reyna que neguna altra en que seguen les dones dels reyals e mullers daquells: e totes les altres dones e donçelles seguen en les altres segons que es acostumat. E con la reyna haura menjat leuse de la taula e lo dit matropolita o altre honrat prelat diga la benediccio la qual es acustumada de dir al levant de la taula. E la reyna prenga lo ceptre en la man dreta e lo pom en la man esquerra e ab la corona al cap vagessen al palau o sala la qual li sia apparallada per estar apres menjar ab les dones e donçelles lo qual sia apparallat e ornat en la forma seguent. Primerament li sia apparallat un siti reyal en alt en guisa que per tots estants en lo dit palau sia vista e en les espatles en la paret sia fermat un drap dor e de vellut vermell o daltra drap rich a senyal del rey e de la reyna pus rich que aquell del palau de menjar e sobra aquell sia posat un sobracel daquell senyal e obratge mateix. E apres tot lo dit palau o sala sia encortinat per les parets de bells e preciosos draps e per lo sol del palau o sala sien esteses tapits e altres draps bells acustumats de stendra per terra. E la reyna coman lo ceptre e lo pom a les pus honrades dos dones quiy sien e tenga solament la corona en lo cap. E apres un poch sia dat del vin a la reyna e a tots los altres ab confits. E apres la reyna entressen en la sua cambra la qual sia ornada en la forma seguent. Primerament hi sia apparallat un lit ab cobertor e cortines acabades de bells e richs draps de un obratge tot. E en apres la dita cambra sia encortinada per les parets de pus bells e richs draps que la dita sala o palau. E axi mateix en lo sol de la cambra sien esteses tapits e draps pus bells e pus honrats que aquells de la sala e palau: e aqui pos la corona e no cavalch ne isca de casa aquell dia. E la reyna aquell dia e laltre seguent tenga tinell a tot hom: e aquests dos dies deuen servir los infants e nobles segons ques segueix. Car si hi ha dos infants fills de reys la un es assaber lo major o pus antich servesca aquells dos dies de offici de majordom et laltre de offici de camarlench.
E los altres nobles e barons exercesquen singularment los officis del palau devall scrits es assaber de coper sobrecoch de botaller de raboster de panicer de tallar devant la reyna e de portar lo tallador de la sua vianda e de ventall en qual temps vulla que sia.

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio.

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us se deterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

lochtinent scrivans de racio