Mostrando las entradas para la consulta secretarii ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta secretarii ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 28 de noviembre de 2019

APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE - 2


Núm. 7. Reg. 2401. (falta el folio, error al transcribir)

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.


Núm. 11. Reg. 2401. Fol. 112.

Al alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros Yuçaf rey de Granada nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo: despues que vos scriviemos por nuestras letras significandovos como apres de la nuestra bienaventurada entrada en nuestros regnos nos havian con grant honor solempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos havian jurado en rey princep e senyor natural primerament el regno de Aragon e despues todo el principado de Cathalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement quen hauviedes plazer e consolacion grant assi como nos hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor vuestro: certificamosvos que de present havemos havido nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nuestros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los incolas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nuestra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia nuestro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por todos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e universidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afeccion han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nuestra propia persona: e finalment todo aquel regno nuestro esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tranquilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran plazer e consolacion rogandovos assin affectuosament como podemos que de la salut e buen stamiento e de todas prosperidades de vuestra persona nos en querades certificar por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e consolacion muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena voluntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias dabril del anyo MCCCCXIII.- Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium. 

Núm. 12. Reg. 2401. Fol. 113.

Al molt alt e molt poderos princep en Carles per la gracia de Deu rey de França nostre molt car e molt amat frare: en Ferrando per aquella matexa gracia rey Darago e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab gran desig de saber bones novelles del bon stament et sanitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e molt amada sor e dels infants vostres fills pregamvos axi cordialment com podem que per vostres letres tota vegada queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna e los infans nostres fills erem sans e en bon stament de nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare: significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragonesos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del regne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de present de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo regne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots los de aquell regne: e axi la reyna dona Blancha nostra cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre cosi germa qui Deus haja com tots los prelats barons cavallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey et senyor lur et obeexen als dits nostres ambaxadors axi com farien a nostra propia persona: e finalment tot aquell regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et subjeccio de nostra real dignitat. Totes aquestes coses rey molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos notificam per tal com creem fermament que de la honor et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivitsnosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus - Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.

Núm. 13. Reg. 2401. Fol. 121.

Lo rey. - Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda dada en Balaguer a VIII del present mes dabril en la qual fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent la governacio de Cathalunya dels nostres veguers de Leyda e de Tarrega suplicantnos que als dits greuges vullam remediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem tramesa per remediar los dits greuges vullats que sia per tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algunes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina dels dits greuges mes incentiu de majors: a la qual letra vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de favors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficials que façen per justicia e que daltra part en celat li façam fer lo contrari: car certificamvos que si nos haviem a fer ab lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets clars e no simulats: molt mills pot tot hom de sana pensa pensar que ab nostres vassalls ço que fem no es simulat ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos responem: que no trobam de consell que mossen Riembau anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e de treua ferho pogues e daço per nostres letres nol havem repres axi com no deviem. Be es ver que per ço com per vostres missagers som imformats quels dits gitats de pau e de treua restituis e crehem com lo contrari no hajam oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments ha obeits: perque no cal algun conjecturar que dit mossen Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scrivim. Del fet de Corbins de que erem informats per nostres missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scrivim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem examinar e si per expedient ho habia fet ho rescrivis. E segons apres som stats informats per ses letres ell no ha pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la jurisdiccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga lo qual havia gitat de pau e de treua an Guillem Ramon de Sacorbera e alguns altres requeri lo veguer de Leyda e lo dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gitat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit spital mas solament ço qui era del dit gitat de pau e de treua: pero que no apar que los clams que fets sobre el dit fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats de pau e treua son perseguits en los lochs on havets jurisdiccio e dels altres barons es segons ley de la terra e nous en devets maravellar. De ço quens fets saber que vegueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso facto gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres letres afermats que son imposats fentament crims quis pertanyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau posar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra ell e informacions denant anans mostren clarament que ell ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau e de treua et per conseguent es legut a nostres officials cum tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pendre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos haguessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament e daquen ixint nit roben los camins prenen e faen rescatar los caminants: nos calguera a nos ne a nostres officials fer los enantaments que fem contra ells dins vostre comtat: car podets pensar que en alguna manera no podem tollerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en los temps passats son stats preservats de semblants oppressions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga per proces de fautoria contra alguns homens de vostre comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per conseguent no poden esser dits fautors aquells qui ignoraven esser gitats de pau e de treua: laltra quel dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat: en aço vos responem segons relacions per aquells qui han aportades les letres requisitories als officials vostres e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar les letres als vostres officials ans los era menaçat a mort si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles que poguessen presentar les dites letres e per aquesta raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles o lochs: perque apar que si les dites letres no son stades presentades als vostres officials personalment seria stat per lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar ans ha sobresegut en los enantaments dels afers jatsia en aquells pogues haver proseguit. Perque si vos e la dita infanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre comtat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre los mals e scandels damunt specificats. En aço que fets sobre que inhibiscam al dit portantveus de governador nostre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus de governador haja feta alguna cosa perque la dita inhibicio li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari fehia nos lon castigarem axi com se pertanyera. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dirigitur comiti Urgelli. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 14. Reg. 2403. Fol. 19.

Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos explicaran trametem a vos plenerament informats de nostra intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra cort mossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues doctor en leys als quals vos pregam affectuosament donets plena fe et crehença a tot ço que per part nostra vos diran axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tingaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC tretze. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicolai. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferrando per la gracia de Deu etc. ut supra etc. - Similes fuerunt directe ducibus subscriptis. - Al inclit et magnifich en Odoart duch de Bar. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Borbo. - Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.  

lunes, 2 de marzo de 2020

CXIX, reg 945, fol 214, 5 mayo 1385

CXIX. 

Reg. n. 945, fol. 214. 5 may. 1385.

In Dei nomine pateat universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc.
attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles
nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos
Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis
ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne
archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi
nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi
Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana
archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie
nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello
nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris
Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de
Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et
Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de
Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone
Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios
civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis
legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum
Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde
qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus
militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus
nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis
cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac
reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime
principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse
reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis
responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum
inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata
capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt
descripta.


Molt alt e molt excellent princep e
senyor com vos ab letres vostres hajats
appellades certes persones de la esgleya e dels barons
e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya
per haver coloqui et consell dells sobre alscuns
affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per
la qual rao les persones per vos appellades son stades
ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor
hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca
vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet
convocar lusatge Princeps namque per rao deles
companyes darmes qui de la part de França son
entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar
aquella e per aço sia stada feta una covinença
per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch
la qual cosa se diu esser importable a la terra: la
qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les
dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos
senyor vullats haver sobre aço colloqui et
consell posantvos en tota via raonable et comportable a
la terra: per ço les dites persones haut sobre aço
consell e deliberacio vos donen senyor lo consell
seguent:
ço es que entenen per foragitar
les gents darmes stranyes que huy
son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes
DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L
lances e C pillarts sien en Rossello
per obviar que mes gents darmes no entren en
la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes
nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre
vostre o del capita: e que alscunes lances les quals
sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes
se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot
posar setge en aquell loc o locs que les dites
gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una
galea stiga en la mar per ço que les dites
gents darmes vianda o altres secors per la mar
no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia
pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes
present: et si dins aquets dos meses no haura fi
aquella que deu que dur per altre mes apres seguent
pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa
la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la
terra e la carestia que es en aquella: et passat
aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son
dret del dit usatge no contrastants alscunes
covinences qui sien per qualsevol paraules ne
ab qui stades fetes ab vos senyor les quals
daqui avant no puguen haver loc ans sien
haudes per casses e nulles. Et per ço
que totes les dites DC lances de fet servesquen pus
sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que
alcu no sen partesca ne una persona o cavall
pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita
mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio
damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero
que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey
sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia
obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes
senyor que per ço com la terra es fort carregada axi
per la gran e importable subvencio que ha feta
del temps passat com encara per aquella queus ha a fer
per III meses sdevenidors inclus lo
present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus
placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat
de mijant marz a ença pus prop passat
que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos
enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey.
Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira
axi del temps passat com del sdevenidor vinga en
ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen
la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en
altre en hajen a retre compte a la persona o personas
que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo
senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es
degut per raho del usatge sesguard a les
personas qui per los del consell hi seran ordenadas
axi que son tresorer non haja res a reebre:
mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades
per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço
e quant es degut per lo dit usatge tro per tot
lo mes de abril prop passat. E per ço
car los del consell dupten que les execucions
per aço fahedores nos facen rigorosament et
inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça
aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne
per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos
tengut a pagar salari ne messions que sen faessen.
E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues
esser dit quel tresorer faes les execucions dessus
dites ans de temps degut quen haja consell de
dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir
e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen
elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen
consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia
entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui
pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig
flori per foch ço es de XV de mars a ença
tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del
temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV
dia de marz haja segons la composicio que feta hauran
ço es que paguen segons los altres I flori
per foc lo mes. Plau al senyor rey ço
quel dit capitol conte del present mes de maig e dels
II meses prop vinents. E per ço senyor que en
les dites DC lances hajen comtes vescomtes
e altres grans persones de la terra e que lo foragitar
de les dites gents darmes stranyes se faça pus
spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure
al senyor infant prestament e que saperceba ab
aquella gent darmes que pora e que ab poca gent
o molta vinga a la vostra senyoria com pus
ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que
per la venguda del infant lo fet no sia retardat
en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca.
Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable
et comportabla daquest fet del dit usatge ab
lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de
Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia
partiren de Gerona: car persones
son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de
consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat
remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de
qualque condicio o stament sien totes penes si
en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si
los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos
han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos
e volenterosos
vinguen al vostre servey quels
vos placia guiar: sens los quals e daltres
comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita
subvencio se pogues pagar per la raho damunt
dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey
fara la dita remissio los empero quis alegraran
daquella faents dins lo temps que haura loch
lo servey del dit usatge ço es del temps
passat per via de remença e del sdevenidor per remença
o per servey personal segons que es convengut. E per ço
senyor com si mes gents darmes stranyes entren en
Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran
nombre axi com se diu que saparella et si ho fan
Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e
per conseguent sia cosa rahonable que los
regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden
axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de
Castella als dits regnes Darago et de Valencia
e per aço lo general de Cathalunya entena
emprar los dits regnes: consellen senyor que a
vos placia de dar en aço tota favor e endreça
que puscau com sien affers vostres e tot torn a
honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor
rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la
execucio que vos senyor li fets sia feta causa e
occasio principal del entrament de les dites gents estranyes
lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la
corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los
grans perills daquestes gents darmes e daltres
qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab
vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus
se faça e torn a honor et a reverencia vostra et
ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany
de fer e majorment com sia de vostra sanch e los
fills del dit comte sien vostres nets: ab humil
supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra
merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo
dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha
fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la
corona honorable que placia a vos de haverli
misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres
nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi
com dit es que la dita subvencio ces de tot.
Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel
ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant
la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats
per via dost en general o en special ne
en altre manera haver trer o fer exir les osts
reyals de Cathalunya en general o en singular vulles
per via de consell com en altra manera ne les dites osts
o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi
o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse
senyor les persones per vos appellades que per aquest consell
no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols
fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio
de les corts de Fraga ans aquells e les coses en
aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que
plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per
les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de
segell. Plau al senyor rey.

Tenore presentis
capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones
factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque
quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas
concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis
ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et
locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones
easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et
in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum
Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris
tacta in posse nostri secretarii et notarii
infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine
omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta
capitula et omnia et singula contenta in eis juxta
responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu
et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea
nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo
jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique
petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro
pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio
civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini
MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. - Guillelmus
de Vallesica. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. -
Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de
Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols
algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius
Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores
Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et
nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et
Berengarius Vallossera secretarius domine regine.
- Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis
predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et
dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato
scribi feci et clausi. - Dominus rex mandavit michi
Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.

 

sábado, 30 de noviembre de 2019

Apéndice, 4, Molt car et molt amat primogenit

Núm. 16. Reg. 2403. Fol. 135.

Lo rey. - Molt car et molt amat primogenit:
lo Rey dels reys posant lo fre en la boca dels superbioses lur elacio conculca en les baxeses et los corns daquells elats subjuga a servitut per tal que no posen lur sedilla en les alteses et no presumesquen esser
fets semblants al Altissime. Tant es publich que no creem ignorets con Jayme Durgell rompent los ligams de sa faeltat per la qual a nos axi com a son rey e senyor es stret quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et malvades obres ab diabolica austucia havia concebut perit et abortat offenent nostra reyal majestad volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et rebellio de la qual en aquella james fon trobada alguna sement: per lo qual provehints a la indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut
personalment venir aci et ab propries mans ministrar salut en ten orrible plaga e havem assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella no sens gran renom et fama de nostre car oncle lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers gentilshomens et altres axi de nostres regnes et terres com del regne de Castella aci presents ab diverses et multiplicades invasions et artallarias haven macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors ha humiliat et oppremit lo cor del dit Jacme que ell ab ses muller mare et germanes ses vengut metre en nostre poder ab jonols fiquats demanant merce et misericordia confessan sa gran error. E nos moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme havem perdonat mort natural mutilacio de membres et exili perpetual de nostres regnes et terres et a les dites muller mare e germanes sues les dites morts mutilacio et exili et encare
presons: pero lo dit Jacme pres et ben guardat nos havem detengut per tal que purgues la pena de sos peccats orribles. E per tal quen haurets pleer les dites coses vos notificam ab .... exibidor de la present.
E hajaus molt car et molt amat primogenit en la sua sancta guarda la sancta Divinitat. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI dies doctubre del any mil CCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Gabriel Mascaroni mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.

Lo rey. - En Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per vos a nos tramesa vos havent en los fets e aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller cambrer nostre havets ja mirats drap dor e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e belluts blanchs e altres en lo dit acte de coronacio necessaris. E axi matex nos fets saber que havets parlat ab en Guillem Mulet de les joyes e penyores de don Jayme Durgell e de sa mare e de sa muller lo qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de que som molt maravellats com siam informats quey havia mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam que de les dites joyes e penyores diligentment
encerquets e sapiats praticant e comunicant daço ab los dits Guillem Mulet e Torramorell lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats prestament quins e quals draps ço es acetonis tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan haver daqui e quants ni porem haver dor ni de seda per tal que daquells quis poran
trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita benaventurada coronacio ensemps ab los dessus nomenats o sens ells treballets ab sobirana diligencia en tal manera que migençant vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments
e per aquests e altres serveys a nos per vos fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes gracies e favors. Dada en Leyda sots nostre sagell secret a XXII dias de noembre del any MCCCCXIII.
- Rex Ferdinandus.
- P. D. - E si cas es que vehets o coneixets que aqueix hom sen fracas os metia en torn en no manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci a nos decontinent ab una altra persona.
- Dada axi com dessus. - Dominus rex mandavit michi Petro Margall.

Núm. 18. Reg. 2403. Fol. 142.

Rex Aragonum et Sicilie. - Religiose devote ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier
Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod
vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello
fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et
domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus
iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes
nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et
in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus
compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut
abciso radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem
personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus
civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii
ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi
multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute
prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris
ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod
a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis
illud davidicum verbum materna linga prosiliens
Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de
ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non
rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti
eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique
securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus
et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum
conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie
sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic
dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine
pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et
dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi
hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti
gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes
sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet
instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri
edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem
catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino
exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex
predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis
ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint
perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam
ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis
solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu
predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad
orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro
procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat
necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo
secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII.
- Rex Ferdinandus. - Venerabili et religioso dilectoque ac devoto nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina pereximio professore. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De 1413 a 1416. Fol. 128.

Als molt honorables e molt savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
- Molt honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey sobre la convocacio del Princeps namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab barret negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat destivals
lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia
fon puyat al senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don
Jayme marit seu e mes que fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver los homens
de Balaguer si nos retien per traydors per tot lo dit mes doctobre a ir que fon dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a la mort del archabisbe de Çaragossa e del governador de Valencia en tant que sen poguessen anar soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia.
E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present certificar: de la composicio o avinença par que la dita missatgeria non hage encara finat ab lo dit senyor. Daço ques seguira per avant vos certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit
don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona dijous a dos dies de noembre ora del seny del
ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII.
- Los deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. -
Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis et Johannes Ros. - Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.

jueves, 5 de marzo de 2020

CXLI, reg. 1910, fol 117, 23 junio 1395, callo, Sanahuja

CXLI.
Reg. n. 1910, fól. 117. 23 jun. 1395.

Nos Johannes etc. Gratanter accepto tam relacione nobilis Petri de Beviure consiliarii et secretarii nostri dilecti cui comisimus ista verbo quam alias quod Arnaldus Maçana de thesauraria nostra et Ludovicus de Jonqueriis Petrus de Podiolo Franciscus de Pedralbis medici fisici ac Bernardus de Pinos noviter ad catholicam fidem conversi anelantes avide et sincere fructu repleri suavissimo quo ipsam fidem Christi sanguine consecratam sumpserunt tanquam novellam eis plantulam fidelia singulorum gustu viscera mirabiliter reficientem quod in votis habent ut quedam capella per eos de novo constructa sub invocacione beatissime Trinitatis in callo vocato dudum den Sanahuja civitatis Barchinone videlicet in illo et eodem loco ubi antea damnabiliter tenebatur et supersticiosis sermoniis testamenti veteris colebatur a judeis perfidis sinagoga dedicetur ipsi gloriosissime Trinitati et ordini fratrum ejusdem cum omnibus patuis et alis pertinenciis et juribus capelle ipsius: que quidem patua dicti neophiti dedicationi tradiderunt et concesserunt eo proposito ut ibi solemnis paulisper hedificetur ecclesia et monasterium competens construatur in quo decens numerus fratrum ipsorum deservituri Deo et ordini suo valeant residere: quodque super hoc vobiscum religioso et dilecto capellano nostro fratre Johanne Benedicto locumtenente provincialis ipsius ordinis in provincia Aragonum ac ministro Ilerde certos ipsi fideles et devoti conversi duxerunt seu inierunt tractatus: hujusmodi vota quidem velut Deo accepta mente placida et benigna suscepimus: et pensantes quod in dicta civitate Barchinone nulla est alia ecclesia vel monasterium prefato ordini Trinitatis sanctissime dedicatum utique tam pro salubrique operi vultu sereno concurrimus liberali assensu: recte enim ac etiam miro modo fit in conspectu mortalium quod ibi sancta et individua patris et filii et spiritus sancti trinitas collaudetur et devote gerantur ac celebrentur preconia ejus semper ubi tam longis temporibus usquequa depravatum extitit nomen ejus ex ritu fatuo et damnatissimo judeorum: et congratulandum est ipsis neophitis quod iidem caligine cecitatis quo obducti sunt virtutum et operum caritatis firmo animo zelatores qui erant seduli blasfematores Christi ac ecclesie ac totius christiane fidei contemptores. Vobis imo etiam ministro provinciali jam dicto et aliis ipsius ordinis Trinitatis fratribus hujus serie concedentes quod in dictis capella et patuis valeatis edifficare ecclesiam ac monasterium ad laudem honorem ot gloriam ipsius Trinitatis santissime et sui ordinis prelibati augmentum dicteque civitatis decorem: nos enim premissorum intuitu ipsam capellam et patua et quecumque sicut pretangitur super edificanda et in posterum construenda in nostra regia proteccione constituimus et ab omnibus insolenciis et ofensis de certa scientia providemus esse libera et exempta cum servitoribus et benefactoribus operum predictorum: ac requirimus et rogamus episcopum et capitulum ecclesie Barchinone necnon dilectos et fideles nostros consiliarios et probos homines ipsius civitatis precibus utique mandamenta jungentes quatenus in et super his velut operum caritatis participes sua prestent ob reverenciam tam excellentissime et gloriosissime Trinitatis omnia continente singulaque disponente sine cujus inefabili gratia nullum potest salutis beneficium inveniri nostri quoque honoris intuitu et eterne sue utilitatis respecta vobis et aliis servitoribus ac benefactoribus operis sancti hujus auxilia et consilia oportuna inde fidenter spectaturi mercedem unde bona cuncta proveniunt sine quo nichil in bonum sua possunt homines prevalere virtute. Mandamus etiam cum presenti universis et singulis officialibus nostris eorumque loca tenentibus presentibus et futuris quatenus hujusmodi concessionem nostram et omnia precontenta observent ac observari faciant inviolabiliter per quoscumque et contra non faciant nec fieri aut veniri permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri jussimus nostro sigillo pendenti munitam.
Data in territorio Barchinone die XXIII junii anno a nativitate Domini MCCC nonagessimo quinto regnique nostri nono. - Vidit Sperendeu. - Dominus rex mandavit Petro de Beviure.
(Nota: En el texto anterior Sperendeu : Sperans in Deo).

miércoles, 4 de marzo de 2020

CXXVIII, reg. 1900, fol 28, 3 junio 1391, Juan I, Aytona

CXXVIII.
Reg. n° 1900, fól. 28. 3 jun. 1391.

CXXVIII, reg. 1900, fol 28, 3 junio 1391, Juan I, Aytona


Nos Johannes Dei gratia rex Aragonis Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rosilionis et Ceritanie. Licet interiora per exteriora judicia judicentur et etiam arbitrentur atamen firmiora et veritatis constantiora persistunt que ad occulum patent quam que probacionum seu experienciarum formis ad veritatem deducuntur. Idcirco ad ingentem supplicacionem pro parte universitatis studii artis medicine generalis civitatis Ilerde et medicorum ejusdem propterea nobis factam tenore presentis nostri privilegii cunctis temporibus valituri statuimus ordinamus ac etiam universitati studii predicti et medicis ac lucubrantibus in eodem presentibus et futuris concedimus quod infra tres annos a data presentis nostri privilegii in antea continue computandos et ex post de triennio in triennium perpetuo bajulus vicarius et curia seu paciarii ac probi homines vel alii quicumque officiales civitatis predicte seu ille vel illi eorum ad quem seu quos pertineat seu spectet quomodocumque cum per vos universitatem predictam seu medicos ejusdem requisiti fuerint tradant et dent ac tradere et dare teneantur unum hominem cujuscumque legis seu status existat morti atamen ejus demeritis exhigentibus condempnatum vobis dictis medicis studii seu civitatis Ilerde antefate sic quod quacumque maneria seu specie mortis quam ejus demeritorum occasione subire debeat minime obsistente palam coram omnibus qui eum videre sic obire voluerint per officiales nostros predictos in aqua judicialiter demergatur et inibi penitus sufocetur: quo ab hac luce modo et forma predictis sublato per juncturas et partes et arterias corporis pro videndo membrorum occultorum disposicionem intercipiatur et incidatur ad vestre omnimode libitum voluntatis: que incisio apud medicos anathomia nominatur: qua quidem incisione seu mutilacione per eos facta corpus seu cadaver ipsius sic defuncti per vos tradatur ecclesiastice sepulture.
Mandantes per presens privilegium nostrum dictis bajulo vicario et curie paciariisque ac probis hominibus et ceteris officialibus dicte civitatis et aliis ad quos spectet presentibus et futuris quatenus hominem predictum in quolibet triennio cum per vos medicos qui nunc estis vel fuerint pro tempore in dicta civitate seu per majorem partem vestrum seu eorum requisitus seu requisiti fuerint ut prefertur tradant liberent atque dent pro dicta experiencia seu anathomia fienda omni difficultate cessante. Injungentes nichilominus inclito infanti Martino duci Montisalbi carissimo fratri nostro ac in omnibus regnis et terris generali gubernatori ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et aliis etiam ad quos spectet quatenus privilegium et ordinacionem nostras hujusmodi teneant inviolabiliter et observent tenerique et observari faciant inconcusse et non contraveniant seu aliquem contravenire permitant aliqua ratione: cum nos ob utilitatem et comodum rei publice et cum predicta in lumen et verificacionem artis medicine redundent sic de certa sciencia fieri ordinaverimus et velimus. In cujus rei testimonium presentem vobis fieri jussimus nostre majestatis sigillo in pendenti munitam.
Data in loco Daytona tercia die junii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo primo regnique nostri quinto.- Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonis etcetera. Rex Johannes. - Testes sunt Eymericus de Scintillis Poncius de Perillionibus majordomus Bernardus Margariti Franciscus Çagarriga milites et Guillelmus de Vilarnau camerarius domini regis predicti.- Sig+num Bernardi de Jonqueriis secretarii dicti domini regis qui mandato ipsius hec scribi fecit et clausit cum literis rasis et emendatis in linea VI officiales nostros predictos.

cxxix-reg-1900-fol-58-5-julio-1391

martes, 3 de marzo de 2020

CXXIV, reg. 1899, fol 140, 14 febrero 1391

CXXIV.
Reg. N° 1899 fol. 140. 14 feb. 1391.

Nos Johannes etc. Attendentes illustrissimum ao magnificum Ildefonsum clare memorie regem Aragonum comitem Barchinone et marchionem Provincie tempore quo agebat in humanis laudasse concessisse atque auctorizasse monasterio sancti Victoriani et abbati et monachis ejusdem qui tunc erant et pro tempore essent imperpetuum omnes donaciones et franquitudines et libertates quas antecessores sui eidem monasterio concesserant: nec minus enfranquisse et franquos et inmunes fecisse imperpetuum homines et vassallos sancti Victoriani presentes et futuros ab omni lezda homicidio pleyto et calonia et aliis prout continet privilegium seriei sequentis.
- In Dei nomine ego Ildefonsus Dei gratia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie visis querelis a Martino Dei gratia abbate sancti Victoriani et ab omnibus sui honoris de quibusdam injuriis et malis quas merini et homines mei faciebant eis quod non erat rectum neque bonum super franquitudinem et libertatem quam antecessores mei rex Sanccius et rex Petrus fecerant jam eidem monasterio et hominibus totius honoris sui: idcirco ego Ildefonsus Dei gratia vidi cartas donaciones et autoritates et franchitudines et libertates quas antecessores mei rex Sanccius et rex Petrus fecerant monasterio Sancti Victoriani quas michi hostendit Martinus Dei gratia abbas in curia mea apud Monson: et propter hoc mando et volo laudo et concedo atque actorizo (auctorizo) eidem monasterio et abbati Martino omnibusque abbatibus et monachis imperpetuum ut homines totius honoris sancti Victoriani presentes et futuri non donent unquam leztam neque homicidium neque ullam caloniam vel plectum in tota mea terra michi nec meis successoribus sive merinis et potestatibus et hominibus meis sed donent hec omnia abbati et monasterio sancti Victoriani integre imperpetuum. Nullus vero merinus vel bajulus meus vel alius quilibet homo per me neque per se ipsum neque per successores meos non sit ausus demandare vel accipere amplius ab hominibus ipsius monasterii leztam nec homicidium caloniam vel peytam sed sint hec omnia de sancto Victoriano imperpetuum. Si quis contra hanc cartam libertatis et donacionis ad infringendum venire tentaverit nullatenus audeat facere et insuper stabilis et firma semper permaneat. Facta carta apud Montemsonum mense madii anno Domini M° C° LXXX° VIII° (1188).
- Sig+num Ildefonsi Dei gratia regis Aragonis comitis Barchinone marchionisque Provincie. - Hujus rei testes sunt Sanccius de Orta et Exemeno Dartusella et Petrus majordomo. - Signum Guillelmi de Gorron scriptoris qui hoc scripsit die et anno quo supra. - Et nunc fuisse nobis pro parte vestri venerabilis et religiosi abbatis et conventus dicti monasterii humiliter supplicatum quod cum vos abbas et monachi ac vassalli dicti monasterii a data preinserti privilegii vigore ipsius sint et fuerint quiti franchi et immunes ab omnibus et singulis contentis in eodem privilegio pedagium et pontagium per verba expressa positum non fuerit et a nonnullis in dubium revocetur a paucis citra diebus an sub verbis in dicto privilegio positis pedagium et pontagium comprehendantur: quia tamen mens verborum predictorum id comprehendunt et hoc usus antiquus qui est optimus legum ac privilegiorum interpres habuit dignaremur de nostri solita clemencia omnino declarare nos predictos abbatem monachus et conventum ejusdem monasterii homines et vassallos ipsius presentes pariter et futuros ab omni pedagio et pontagio de cetero franchos quitios et immunes existere premissorum vigore et alias preinsertam confirmacionem et franquitatem laudare approbare et confirmare et noviter etiam concedere. Idcirco dicte supplicacioni inclinati benigno ob devocionem sinceram et zelum fervidum quem habemus ad ordinem supradictam et volentes dictorum predecessorum nostrorum bona opera imitari ut per accionem bonorum operum veram bonisque necessariam Domino dominancium in die judicii valeamus de talento nobis tradito reddere racionem: tenore presentis carte nostre cunctis temporibus valiture prenominatum privilegium et omnia et singula in eo contenta laudantes approbantes et nostre confirmacionis presidio roborantes prout melius hactenus usi fuistis vos abbatem monachos et homines ac vassallos dicti monasterii presentes et futuros certificati plenarie de predictis pro vestri parte desuper nobis expositis decernimus et declaramus vigore preinserti privilegii et aliorum premissorum franchos et immunes a prestacione cujusvis pedagii et pontagii: necnon de novo de nostri certa scientia et expresse enfranquimus et franchos et immunes facimus a quocumque pedagio et pontagio ita quod vos dicti abbas monachi et homines ac vassalli dicti monasterii presentes pariter et futuri sitis a predictis pedagio et pontagio et ab omnibus aliis in preinserto privilegio seu franquitudine contentis liberi quitii et immunes. Mandantes per hanc eandem inclito infanti Martino duci Montisalbi fratri carissimo et in omnibus regnis et terris nostris generali gubernatori nostro gubernatoribus justiciis ceterisque universis et singulis officialibus nostris collectoribus arrendatoribus dictorum jurium et portariis quatenus preinsertum privilegium et omnia et singula in eo contenta et hanc nostram confirmacionem declaracionem et novam concessionem firmam habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant juxta eorum series pleniores et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostre majestatis sigillo impendenti munitam.
Data Cesarauguste XXIII die februarii anno a nativitate Domini M° CCC° LXXXX primo regnique nostri quinto. - Signum + Johannis Dei gratia etcetera. Rex Johannes. - Testes sunt Garsias Cesaraugustanus archiepiscopus Petrus Insule et Caneti Raimundus de Roda vicecomites Raimundus Alamanni de Cervilione et Eimericus de Centillis milites. - Sig+num Bernardi de Jonquerio secretarii dicti domini regis qui mandato ipsius hec scribi feci cum literis rasis et emendatis in lineis secunda essent in quarta quam in IXa cum in Xa quia in XI vos predictos et alibi in eadem ipsum in XII dominancium in XIII fuistis in XIIII ac et clausi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit mihi Bernardo de Jonquerio.

Real Monasterio de San Victorián, CXXIV, reg. 1899, fol 140, 14 febrero 1391


//

El Real Monasterio de San Victorián (o San Beturián en fabla batúa, San Victorian en aragonés y popularmente) es un complejo monástico ubicado en la localidad de Los Molinos, perteneciente al municipio de El Pueyo de Araguás, en la comarca de Sobrarbe, Huesca, Aragón.

Está situado a 1200 metros de altitud en las faldas de la Sierra Ferrera, en la que destaca la Peña Montañesa, a 14 kilómetros de la villa de Aínsa.

Algunos investigadores sitúan el origen del monasterio de San Victorián en el siglo VI, bajo la denominación de San Martín de Asán, convirtiéndose así en el monasterio más antiguo de la península ibérica. Está vinculado al santo italiano Victorián (Victoriano de Asán), el cual fue ermitaño en la ermita de la Espelunca, situada a poca distancia del monasterio. Su creciente popularidad y veneración le llevaron a aceptar el cargo de abad del monasterio, el cual adquiriría desde entonces su nombre por el de San Martín de Asán.

El monasterio adquirió una gran importancia e influencia en toda la zona del pirineo oriental aragonés, llegando a convertirse, según la tradición, en panteón de los míticos Reyes de Sobrarbe. Se conservan los sepulcros de Gonzalo I y de Íñigo Arista.

Sin embargo, documentalmente no puede confirmarse la existencia del monasterio hasta el siglo X. Desde la segunda mitad de este siglo hasta el primer tercio del XI, bajo el reinado de Sancho Garcés III de Pamplona, se realizaron las primeras construcciones documentadas, de las que no han quedado restos.

Su hijo Ramiro I de Aragón donó al monasterio, entre otros, dos familias de esclavos —la de Oriolus y su mujer Elo, de Villa Alascore, y la de otro hombre, mujer e hijos, de Villa Luzares— y sus propiedades y sus descendientes, en perpetuidad:

…concedo supradicto monasterio unum hominem, in villa Alascore nomine Oriolus, cum uxore sua Elo, et alium hominem in villa Luzares cum filiis et filiabus suis… hos homines dono jam dicto monasterio cum domibus et uxoribus suis, et cum universis posteritatibus suis, et com omnibus que possident, vel in antea augmentare, comparare, vel escalidare potuerint, ipsi et omnes generationes eorum per secula seculorum.

En el reinado de Sancho Ramírez, su hijo, se produce un importante impulso constructivo al monasterio, coincidiendo con la política real que establece a San Victorián como garante del poder de la monarquía en un territorio alejado de los centros del poder real. Es entonces cuando se inicia y consolida el poder del monasterio, con la sumisión de antiguos monasterios ribagorzanos y la adquisición de señorío sobre numerosos lugares.

La mayor parte de las construcciones conservadas datan del siglo XVI. En la segunda mitad de este siglo el monasterio pierde su preponderancia en la zona, con la creación del obispado de Barbastro y los recortes de poder a los monasterios.

En 1835 es desamortizado y sus posesiones pasan a manos privadas, así como una parte del conjunto arquitectónico. En la década de los años 50 el monasterio fue vaciado de sus bienes muebles por decisión del obispo de Barbastro, Cantero Cuadrado. La sillería del coro fue trasladada a la iglesia de San Pedro de Boltaña, el retablo mayor a la catedral de Barbastro y otro retablos fueron repartidos entre otras iglesias de la zona.