Mostrando las entradas para la consulta soven ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta soven ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de junio de 2019

Tomo I, texto XXI, lo rey Darago, rey Martín de Sicilia

XXI.

Reg. 2.252, fol. 83. 1 de junio de 1409.

Lo rey Darago. - Rey molt car primogenit. Quatre letres vostres havem novellament reebudes continents vostra salut e bon estament e la occurrencia dels affers daqueix regne e moltes altres noves de que havem haut singular plaer e consolacio: perqueus pregam affectuosament rey molt car primogenit que soven nos vullats de tot ab vostres letres alegrar: e per tal com certament sabem quen haurets molt gran plaer rey molt car primogenit significamvos que som en bona disposicio de nostra persona merce de nostre Senyor Deus. Rey molt car primogenit nos havem haut fort singular plaer com lestol dels sicilians es ja aqui ab vos e loam molt la bona ordenansa quens havets trames a dir que havets feta de les naus e de les galeas vostres que havets tramesas a la isla de Sant P. e com deuen aqui esperar lestol de Cathalunya: e de tot ço que hauets ordenat que façen placia a nostre Senyor Deus quels hi endres quar la empresa es bona e fort rahonablement deu venir a bona perfeccio. Al fet del estol de Cathalunya quens supplicats quel vos trametam com pus prestament porem vos responem rey molt car primogenit que huy ha VIII jorns que parti tot ensemps de la plaja de Barchinona ab mossen Pere Torrelles capita general de les nostres armades e creem fermament que segons lo bon temps que han haut ja deuen esser
aqui ab vos o no molt luny: la raho per que tant ha trigat a partir daçi lo dit estol lo dit mossen Pere rey car primogenit vos hu deu haver dit ous ho dira quant sera ab vos. Sobre totes coses rey molt car primogenit vos pregam axi cordialment com podem que tengats bon regiment en vostra persona e queus guardets de mals ayres e usets de ço queus ordena laltre dia maestre Pere Soler de que altres vegades vos havem scrit. Rey molt car primogenit encontinent que sabem quel estol dels sicilians era arribat
aqui scrisquem a tots los prelats e monestirs de nostres regnes pregantlos que faessen continues e devotes oracions a nostre Senyor Deus queus endressas ensemps ab vostres gents en tots vostres affers e aixis fa de fet: perqueus pregam rey molt car primogenit quey hajats devocio quar les oracions de les persones devotes solen molt en semblants coses e molt majors aprofitar e no deu hom reputar a poc ne
menyspresar com soven se mostre per experiencia esser ver. Encaraus pregam afectuosament rey molt car primogenit que sobrel fet de la batalla vos vullats haver en la forma que de nostra part vos dira lo dit mossen Pere Torrelles lo qual ne havem ben informat queus ho diga e que no vullats massa usar de
crueltat vers los sards mas queus hajats misericordiosament vers ells e majorment si tornen liberament a
obediencia nostra e vostra: pero pregamvos eus avisam rey molt car primogenit que sils perdonats vos hajats en tal manera vers ells que nos puixen jamay rebellar quar en altra manera pijor seria la derrera error que la primera. Rey molt car primogenit fort gran plaer havem haut del matrimoni de don Frederic de quens havets scrit que havets finat ab la filla de don Jayme de Prades quondam: pregamvos rey molt car primogenit ab gran affeccio quel dit matrimoni vullats fermar e portar a final conclusio per nostra part e vostra e que no solament soven mas cascun jorn si possibleus sera nos escriscats de la successio de tots los affers e de les noves que sabrets. E sia la sancta Trinitat rey molt car primogenit vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret lo primer dia de juny del any MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Al rey de Sicilia nostre molt car primogenit.

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles

XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estants en la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia: e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennos reverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largament lo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimable plaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui per tenirhi novena e complir altres vots que ya haviem fets esperants la bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmenge e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguent a IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exits despuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuants tots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirs e esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manants e pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiats que som estats fort merevellats de la batalla quar be sab nostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatsli que nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesem als de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperam fermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxat recapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preyca fort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet loffici açi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap hom que jamay en Barchinona se faes processo que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papa sera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnament porem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnos en lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calria tembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho faça quar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLII, XLIII, mossen Dalmau de Dernius

XLII. 


Similis fuit missa duci de Berri.

XLIII.

Reg. 2.252, fol. 127.

Memorial de ço que de manament del senyor rey deu fer mossen Dalmau de Dernius ambaxador seu en França.
- Primerament ira al duc de Burgunya e feta per ell la salutacio acostumada de part del dit senyor darali la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtud de la qual li dira les coses seguents. - Bernardus secretarius. - ço es quel dit senyor ha fort gran desig de saber la sua salut e bon estament axi com daquell que ama tant com si era son frare e quel prega ab la major affeccio que pod que soven lon vulla ab ses letres certificar quar lo dit senyor ne esta cascun jorn ab gran congoxa per moltes novitats que hou dir fort soven ques fan en França les quals son dites et recitades al dit senyor rey en moltes e diverses maneres de que lo dit senyor ha sovent gran desplaer per raho de la cordial e intrinseca amor que ha al dit duc. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel dit senyor rey per gracia divinal es en bon estament de sa persona e que apres que hague sabuda la dolorosa mort del rey de Sicilia primogenit seu a gran instancia del sanct pare et a supplicacio de tots sos regnes e terres veents quel dit senyor no havia fills qui li poguessen succehir ha presa per muller la yllustre dona Margarida de Prades: e quel dit senyor ha delliberat de passar ab la ajuda de nostre Senyor Deus en la primavera vinent en Sardenya e apres en lo regne de Sicilia per visitar e reformar aquell e que totes aquestes coses li fa saber lo dit senyor per tal com sab certament quen haura gran plaer. - Bernardus secretarius. - E semblant manera tendra lo dit mossen Dalmau de Dernius ab lo duc de Berri recitantli totes les dites coses ab les plus gracioses maneres que pora. - Bernardus secretarius. - E apres que seran fetes totes les coses dessus dites lo dit mossen Dalmau dira al dit duc de Burgunya quel dit senyor rey ha gran desig de saber dell qui en tots los affers de la Esgleya
ha cabut en quina manera es estat procehit en aquells quar lo dit senyor non ha pogut encara haver clara informacio per tal com los dits fets li son estats recitats e trameses a dir per scriptura en diverses maneres e fort discordants la una de laltra: e quel dit senyor no informat de la veritat axi com desige lo prega fort affectuosament que li trameta a dir clarament et distincta en quina manera es estat passejat en los affers dessus dits quar lo sanct pare axi com lo dit duc no ignora es vengut en la terra e senyoria del dit senyor e hi es huy en dia e si lo dit senyor era ben informat dels dits fets tendria manera que ell e lo dit duc lo qual lo dit senyor axi com lo ama en lo cors e en lo temporal vol amar en la anima e en lespiritual ne reportarien gran e assenyalada honor en la qual amaria mes lo dit senyor que fos participant ab ell lo dit duc que persona del mon per la intrinseca amor e cordial affeccio que li ha: e ladonchs lo dit mossen Dalmau tendra esment e veura com li respondra lo dit duc e ab quin gest e cara ho pendra. E finalment fara tot son poder de saberne clarament la sua intencio e sabuda aquella trametra encontinent al dit senyor ab lletra continent tot ço que fet haura un cavalcador que sen mena: e si cas sera quel dit mossen Dalmau conegues que degues esperar resposta del dit senyor sperarla ha: o si vehia quel cas ho requeris e li fos pus expedient de tornarsen al dit senyor ladonchs tornarsen ha: e tot aço remet lo dit senyor a la discrecio del dit mossen Dalmau que sabra ben conexer qual partit li sera millor pero en tot cas certificara continuament ab ses letres lo dit senyor axi de les coses dessus dites com de totes noves que pora saber de quals parts del mon se vulla. - Bernardus secretarius. - Noresmenys se veura lo dit mossen Dalmau ab lo rey de Navarra e apres la salutacio acostumada darali de part del senyor rey la letra de creença que sen porta per virtud de la qual li explicara totes les coses dessus contengudes tocants la salut e bon estament del dit senyor e com apres la dolorosa mort de son primogenit lo rey de Sicilia de gloriosa memoria ha presa muller e com enten a passar en la primavera vinent en Sardenya puys en Sicilia: recitantli tot aço tant solament en la forma que al dit duc ho haura recitat no parlantli ne faent mencio del fet del scisme si donchs no vehia quel dit rey lon metesen noves primerament o que conegues que fes afer e lo temps ho requeris. - Bernardus secretarius. - Puys dirali de part del dit senyor la gran e fort intrinseca amor quel dit senyor ha a la reyna de Sicilia filla sua e que la ha feta lochtinent general en lo regne de Sicilia e li ha dat semblant o major poder que ella havia en vida del rey de Sicilia marit seu e quel dit senyor li ha fet saber que si ella volra romanir en lo dit regne que a ell plau o si sen volra tornar deça ell la fara acompanyar honorablament e si volra romanir en la cort del dit senyor que ell hi trobara fort gran plaer e la tractara totstemps com a filla axi propriament com si son marit fos viu o si per ventura sen volra tornar en lo regne de Navarra la fara acompanyar com pus honorablament pora e que tot aço remet a la sua volentat et plaer. - Bernardus secretarius. - Noresmenys dara al vezcomte de Perellos e de Roda e a mossen Ponç de Perellos les letres de creença quel dit senyor lus tramet e certificarse ha ab ells de totes les coses quel dit senyor vol saber del duc de Burgunya e de la intencio quel dit duc haura sobre aquelles e de totes noves que pora saber ab ells de les quals apres scriura largament e clara al dit senyor. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

Tomo I, texto XLV, sindichs, ciutats, villes, reyals

XLV. 


Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, parte 2.a, fol. 540. 16 de diciembre de 1409.

Subsequenter autem die lune sumpto prandio intitulata sexta decima dicti mensis decembris existente personaliter dicto honorabili Bonanato Petri regente cancellariam jamdicti domini regis in dicta domo capituli et more ac loco solitis sedente convenerunt ibidem isti scilicet. - Reverendus in Christo pater Alphonsus elnensis episcopus etc. etc.
- Et sic existentibus istis ac sedentibus more consueto statim dictus reverendus episcopus elnensis nomine ut dixit et pro parte personarum ecclesiasticarum ac etiam nobilium et militum obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam requisitionem et supplicationem ac alia in se continentem circa tria folia occuppantem hujusmodi seriei.
- No ignoren las savieses de vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals ajuntats en la cort present com lo vicicanceller del senyor rey en nom e per part del dit senyor precedents diverses supplicacions fetes per la cort al dit senyor que fos sa merce attes lo temps epidemial qui era e es per voler de Deu en la ciutat e territori de Barchinona per conservacio de la salut de la persona del dit senyor e de la senyora reyna hoc encara dels convocats e presents en la dita cort se mudas en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent hon continuas e a fi deguda deduhis la present cort e daço mateix fon suplicada la dita senyora que ellan volgues lo dit senyor supplicar de la dita mutacio per les causes damunt dites: e apres per lo vicicanceller es stat dit a la cort que lo dit senyor attes lo dit temps epidemial era prest mudar sa persona e la dita cort en algun loch sa e covinent a les dites coses dins lo principat de Cathalunya pregant la dita cort li volgues subvenir dalguna quantitat de moneda e que per preservar aquella de prejudici la dita cort demanas aquelles coses que rahonables e necessaries a la dita cort e cosa publica del dit principat li aparegues. E sobre aço entre vosaltres e nosaltres sien stats diverses colloquis e procehit a ordinacion de certes coses contengudes en un memorial del qual vos fon donada copia be ha un mes e dit que si altres coses millors e pus profitoses a la dita cort o principat vos occorrien aquelles volguessets dir e comunicar en la dita cort e ab les dites condicions ecclesiastica e militar la qual cosa fer havets cessada: e les prop dites dues condicions vehents e considerant la oferta del senyor rey e lo creximent de les dites epidemies e lo perill de la persona del dit senyor e dels altres de la cort e los sinistres qui sen poden seguir haguessen ordenat supplicar lo dit senyor en scrits en la forma dejus inserta de la qual suplicacio vos fon donada copia e pregats que volguessen esser tots ensemps supplicants heus fon donada copia per estes de les coses que entenien demanar al dit senyor e contengudes en lo dit primer memorial concernents mera utilitat e necessitat a la dita cort e als del dit principat. E vehents les dilacions e que de vosaltres no podien aver resposta clara hagen dada al dit senyor e a la senyora reyna e als consellers del dit senyor intimada en quant a ells se sperava la dita supplicacio en scrits la qual es de la tenor seguent. - Molt excellent senyor: testimoniege tota scriptura divinal e humanal la salut de la cosa publica en un princep deure residir perque lo tot es de naturalesa e dels subdits aquella conservar ab totes forces car lo defalliment o separacio del princep e de la cosa publica son notoris exterminis del regne: aço considerants les persones ecclesiastiques los barons e los cavallers en la cort general que de present se celebra als cathalans en Barchinona congregats advertints encara com peccats exhigints som viduats de primogenit e fill de la vostra sacra persona diverses vegades han supplicat a vostra reyal magestat que per conservacio daquella vos plagues lunyar ensemps ab la senyora reyna daquest
territori e de la ciutat de Barcelona les quals proh dolor son infectes de pestilencia greu don se segueix aquelles ulceres pessimes e innumerables les quals per peccats se troben en la Sacra Scriptura per Deu cominades. E com senyor lo Rey dels reys haja statuhits diverses sufragis de natura no deu esser temptat per vos senyor ne per altre ans a eximpli del benenuyrat rey David qui jatsia fos en gracia e proteccio de Deu fugi a la ira del rey Saul e en altra part se depenye orat denant lo rey son enemich devets fugir a la ira de Deu car si muntats en lo cel be sabem los supplicants que lla es si devallats pus baix de la terra al costat vos es mas a eximpli del sant patriarcha Abram lo qual no dupta mintre per restaurar la vida devets usar dels expedients que Deus vos ministre. Per ço senyor los dits supplicants e altres qui a ells volran adherir cridants ab sant Agusti Hoye Deu si vos no volets hoyr e ab lo Psalmista Hogen los cels ja fatigats de diverses supplicacions a la vostra senyoria sobre aquest material offertes humilment vos suppliquen e ab gran instancia vos requeren sia vostra merce mudar vos e la dita senyora reyna en algun loch sa del principat de Cathalunya e covinent en tal forma que per les grans e evidents utilitats e necessitats de vostres sotmeses e principat se puxa la dita cort celebrar e Deu volent a bon acabament venir. Protestants senyor ab humil reverencia de vostra altesa que no esta per ells com sien prests en les dites coses rahonablement e justa e sens prejudici prestarhi lur consentiment e donar tot aviament segons que mils poran ab vostra senyoria concordar. Protesten encara contra tots embargants e desviants tacitament o expressa les dites coses de tots dans e sinistres quis poguessen seguir ço que Deu averta: e de la present suppliquen esser fetes carta o cartes les quals requeren esser preses per vosaltres notari etc. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey e de la senyora reyna e encara dels de son consell resposta en scrits segons se segueix.
- Raho natural Scriptura sacra philosophia moral e drets scrits induexen e mostren en la conservacio de la cosa publica e politich regiment quel princep regint e dominant e los subdits dominats e regits fan e son un cors mistich inseparable lo cap del qual es lo princep e los vassalls membres seus los quals sentintse del perill del cap e volents provehir a la conservacio daquell per si o per sa propagacio natural entenen notablement en la llur e son dignes de molt comendable lahor segons fan e son les persones ecclesiastiques e barons e cavallers del principat de Cathalunya qui son en la dita cort general: la intencio e proposit dels quals loant lo senyor rey los regracie molt aquell lo qual no han nels ve per novella consideracio o invencio mas per ferma naturalesa e antiquada affeccio de tots temps persistents immutablement en aquella. E es ver axi com disertament han explicat en lur cedula la ciutat de Barchinona e son territori esser molt infectes de gran e pestilencial malaltia de lo qual deu sol esser lo millor remey lunyar e apartarsen segons han scrit e consellen molts e sollemnes metges es dedueix per divinal scriptura en la qual ut a facie arcus fugiant significationem dat Deus et salvandos nuntiat eos qui a civitate ubi est pestilentia nuntiat se fugiendos ad montes et Lot migrare voluit a destruenda civitate Sodome. Aço mostra raho natural e occular experiencia ho manifesta et nauta jactibus maris fluctibus procellosis tu periculum evadat fortune eam fugiens in portum se receptans quietis et agricola ut imbrem evadat tempestuosam querens lacebras se receptat in specubus vel tugurio rusticali. E ja al dit senyor es stat de paraula dit altres vegades per la dita cort e instat moltes hores per la senyora reyna e fort soven e molt stretament e congoxosa per tots los del conssell del dit senyor en general e per cascu en singular qui per innada naturalesa affeccio singular e gran lur carrech e deute soven lon han supplicat e instat oportunament e importuna sen fora partit e anat a loch sa e de present sen iria e partiria si succehis es conformas possibilitat o facilitat a sa aviditat e just voler segons ell ha dit e fet dir a la dita cort diverses vegades. Mas segons saben los supplicants e es notori la longa pendencia de la cort general ha molt occupat lo dit senyor e embergat de entendre en altres affers e ha donat total torb e desviament a fets fiscals e a tots emoluments: e lo dit senyor qui per semblants rahons fon continuament occorregut a son sosteniment en altres corts per ell celebrades en sos altres regnes no ha haut sosteniment de la cort present a son viure jatsia en altres grans fets lo haja la dita cort molt granment acorregut e servit. E saben les dites persones que per moltes alienacions fetes antigament lo dit senyor no ha rendes o peccunies ordinaries e per aço ha cessat e cessa cor als no pot partirse del territori de la dita ciutat e del gran perill en que es e coneix esser per la dita epidemia e ayre esser infectes e corrumput: mas continuant les dites persones lur dit notable proposit acorreguen al dit senyor de condecent subvencio en tanta necessitat e perill de la persona del dit senyor e cap llur e de la senyora reyna ab que a loch sa puxen anar e star e lo dit senyor ab aço volenterosament e tantost se concordaria ab les dites persones de loch e manera dins lo dit principat sa e idoneu e ben decent a mutacio e continuacio de la dita cort e sens tot prejudici seu e de la cort. E per tal prega lo dit senyor les dites persones els requer instantment que en aço entenguen curosament e sens triga per obviar ab lo voler de Deu a tant contagios mal e tant temedor prompte perill en lo qual solament per la dita necessitat stan los dits senyor e senyora e staran car als no poden tro que per los dits supplicants e altres sia occorregut de la dita subvencio. E altra e altra vegada los prega e requer instantment lo dit senyor que ho facen instantlos segons dessus que en altra manera noy pot partir jatsian volgues esser partit cuytadament e lunyat: certificantlos lo dit senyor que no sta per ell que no sic partesca es mut mas que aquells de la cort per qui stara e per qui aquets affers pendran torb o dilacio en los quals affers va la vida e salut de lur rey e senyor natural haurien gran carrech de tot perill e dampnatge quen pogues seguir als dits senyor e senyora e per aço al dit principat en sdevenidor. Manant la present scriptura esser scrita e continuada apres la offerta per les dites persones ecclesiastiques e barons e cavallers e que luna sens laltra no sia liurada: manant encara de amdues ensemps e no de la una sens laltra esser feta e closa carta publica. - E ans de la dita resposta e apres per les dites condicions siats stats diverses vegadas en cort e apart de paraula molt pregats e instats que volguessets elegir aquelles persones queus paragues qui ensemps e concordablement ab les eletes per les dites dues condicions tractassen ab los dits vicicanceller e altres elegits per lo dit senyor sobre les coses offertes al dit senyor e ja manifestades e en scrits dades a nosaltres ans ques produhissen e apres o sobre altres si altres na haviets o sabiets pus necessaries e profitoses a la dita cort e principat: de la qual cosa resposta clara no han encara poguda haber de vosaltres ans ço que pijor es habets dissentit a aquelles segons appar en lo proces de la cort les quals sabets que una e moltes vegades son stades demanades concordablement per la dita cort e instades ab gran cura e instancia al senyor rey axi com aquelles qui sobiranament son necessaries a la dita cort utils e expedients al dit principat e conformes als antichs processos de les corts pasades. Emperamor daço les dites dues condicions ço es ecclesiastica e militar intimants a vosaltres honorables sindichs de les ciutats e viles reyals del dit principat presents en la cort les dites coses e singularment les dites supplicacio e resposta de les quals consta per cartes preses e testificades per en P. Dezpont e Francesch Fonolleda scribans del dit senyor e notaris publichs vos preguen e requeren que per tolre tota via e manera de discensio e discordia la qual tots devem e som tenguts squivar mostrantho la regla del sant Evangeli que diu: Omne regnum in se divisum desolabitur etc. vullats elegir algunes certes persones per tractar ab los ja elets sobre aço e tots ensemps ab lo dit senyor e los de son consell per aço elegits sobre los dits capitols e coses contengudes en les dites suplicacio e resposta e altres qui sien justes pus expedients necessaries e utils a la dita cort e cosa publica del dit principat de Cathalunya facils de obtenir. En altra manera si aço recusats complir ço que no creen les dites dues condicions attesa la malicia del temps epidemial e los perills contenguts en les dites requesta e resposta e la utilitat que per obtenir les coses per ell demanades se espera a seguir a la dita cort e al ben publich del dit principat specialment la breu reparacio dels greuges e lo aviament de la universal justicia e altres utilitats contengudes en los dits capitols offerts: vos certifiquen que ells per squivar lo carrech lo qual per lo dit senyor es posat en la sua resposta a aquells qui la sua partida e mutacio de cort axi causada dilataran o torbaran e per obtenir aquells beneficis que mes poran profitoses a la comunitat de la dita cort e principat procehiran de fet en triga e culpa de vosaltres a tractar e concordar ab lo dit senyor e ab los de son consell a aço elegits on mils e pus profitosament poran a be avenir de la cosa publica e del principat protestants de tot perill dan e sinistre qui per triga o dilacio de vosaltres o qualsevol altres qui torben o dilaten les dites coses se puxen seguir segons pus larch dessus se conte: supplicants ab la present lo senyor rey per major descarrech de les dites condicions que la present intimacio e requesta man continuar en lo proces de la cort per haver memoria en lesdevenidor e encara requirents de la present intimacio e requesta lus sien fetes e liurades per lur descarrech e scusacio tantes cartes com haverne volran per vosaltres notaris açi presents.
- Qua preinserta papiri cedula circa tria folea papiri occupante presentata statim predicti eam offerentes petierunt et requisiverunt eam in hoc presenti processu continuari et fieri instrumenta publica per me dictum Johannem Dezpujol notarium et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda notarios. Et incontinenti fuit tradita copia dicte preinserte cedule dicto Gondisalvo Garidelli sindico Dertuse nomine et de voluntate aliorum sindicorum ibidem presentium.

lunes, 4 de octubre de 2021

GLOSARIO, S.

S.



S‘.
pron. Se.



SA.
pron. Su. (sa mayre, sa sor : germana)



SÁ.
adv. Aquí. (de sá, çá y de llá)



SÁ.
adj. Sano. (sana fem.)



SABE.
V. SABER. (sabé)



SABER.
v. modo inf. Saber.



SABER.
sust. c. Saber, ciencia.



SABES.
v. Sabes.



SABGA.
v. Sepa. (sápia, sapia, sábiga, sápiga)



SABGES.
v. Sepas. (sapies, sábigues, sápies, sápigues)



SABETS.
v. sabéis, sabed.



SABETZ.
v. SABETS.



SABIAMENT.
adv. Sabiamente.



SABIATS.
v. Sabed. (sapiats)



SABIDOR.
sust. c. Sabedor, el que sabe.



SÁBIEN.
v. Saben, sepan. (sápien, sápiguen)



SABIETS.
v. Supieseis. (sabiguéreu o sabiguereu)



SABORAMENT.
sust. c. Sabor, el acto de saborear.



SACIARSE.
v. modo inf. Saciarse, hartarse.
SACRE. adj. Sagrado, sacro.



SADOLATS.
part. pas. pl. de "sadolar". Saciados, hartados. (hartos, ahítos; sadollar)



SADOLL.
adj. Harto, lleno, saciado.



SADOLLA.
V. Harta, llena. (saciada).



SADOLLAT.
part. pas. de "sadollar”. Hartado, lleno, saciado.



S‘
AFINA. Se afina.



SAGEL,
sust. c. Sello, signo. (sagell, segell : sigillo)



SAGNIA.
sust. c. Sangría. (sang, sanc, sanch : sangre; sanguijuela;
sangonera
)



SAGRAMENT.
sust. c. Sacramento, juramento.



SAHÓ.
sust. c. Sazón. (humedad en la tierra para plantar)



SAJORNAR.
V. SEJORNAR.



SAJUS.
adv. Aquí bajo, debajo. (jus, dús, dejús)



SAL.
sust. c. Sal.



SAL.
v. Salve. - Si Deus me sal: así Dios me salve.



SALAMÓ,
sust. p. Salomón.



SALVAIRE.
V. SALVAYRE.



SALVAMENT.
sust. c. Salvación.



SALVAT.
part. pas. de "salvar”. Salvado. - Li salvat: los salvados.



SALVAYRE.
sust. p. El Salvador.



SALVETAT.
sust. c. Salvación, protección, seguridad.



SALS.
adj. pl. Salvos.



SALUDÁ
'L. v. Le saludó.



SALUDAMENT.
sust. c. Salutación, saludo.



SAMFUNIMENT.
sust. c. Quizás sea un equivalente de funestidad, tristeza,
sentimiento,



SANADOR.
sust. c. El que cura, el que sana.



SANAMENT.
sust. c. El acto de curar o de sanar, curación.



SANAR.
v. modo inf. Curar, sanar.



SANAT.
part. pas. de “sanar”. Curado, sanado.



SANCT,
SANCTA. sust. c. Santo, santa. (sant, sent, santa)



SANCT
ESPIRIT. sust. p. Espíritu Santo.



SANCTETAT.
sust. c. Santidad. (santedat, santidat)



SANCT
ESPIRAMENT. V. SANCT ESPIRIT.



SANCT
SPERIT. V. SANCT ESPIRIT.



SANCT
'SPIRAMENT. V. SANCT ESPIRIT.



SANCT
SPIRIT. V. SANCT ESPIRIT.



SANGLOTS.
sust. c. pl. Sollozos. (como el hipo cuando se llora; singlot)



SANGLOTZ.
V. SANGLOTS.



SANITAT.
sust. c. Salud, sanidad.



SANT
SPIRIT. V. SANCT ESPIRIT.



SANTS.
sust. c. pl. Santos.



S'
APARELL. Se prepare, se disponga.




APAREYLÀ. Se preparó, se aprontó, se aparejó, se dispuso.



SAPIATS.
v. Sabed, sepáis. (sapiau, sabeu o sabéu, sapigáu, sabigáu)



SAPIENCIA.
sust. c. Sabiduría.



SAPIES.
v. Sabe, sepas.



SAPIETZ.
v. Sabed, sepáis.



SARRAHÍ.
sust. c. Sarraceno.



SARRAHINAT.
sust. c. Mahometismo. (Islam, religión de Mahoma, Mafumet,
Mohammad
)



SARRAHYNS.
sust. c. pl. Sarracenos. (moros; mahometanos, islamistas, etc)



SARRAYNS.
V. SARRAHYNS.



SAS.
pron. Sus.



S'
ASSAUTE. Se complace, se acomoda.



SATISFAR.
v. modo inf. Satisfacer.



SATLAR
por SALVAR. v. modo inf. No
conocemos la significación de esta palabra. Quizás esté equivocado
el texto y se haya puesto SATLAR por SALVAR.
(Perque avar no' s
pòt
satlar; creo que es
contracción de sadollar: saciar
)



SAUBRAY.
v. Sabré. (ay → é; a veces la au → o, como pauc : poc)



SAUBER.
sust. c. Saber.



SAUBÉS.
v. Supiese.



SAUBETS.
v. sabéis. (sabeu o sabéu)



SAUTA.
v. Salta. (Todavía en Vielha, y Val de Arán, hay algún saut :
salt de ayga
)



SAVAY.
adj. Astuto, malo, pérfido, infame.



SAVER.
sust. c. Saber, ciencia.



SAVI.
sust. c. Sabio. (se encuentra también sabi : Com sia sabi
e complit;
)



SAVIA.
v. Sabía.



SAVIAMENT.
adv. Sabiamente.



SAVIEA.
V. SAVIESA.



SAVIESA,
sust. c. Sabiduría.



SAVl
' S. Sabio es.



SAY.
v. Sé.



SAY.
adv. Aquí, en este mundo.



SCALF.
V. ESCALF.



SCALÓ.
sust. c. Escalón.



SCAMPAR.
v. modo inf. Diseminar, esparcir.



SCAPÁ.
v. Escapó. (escapá; es va escapar, Puigdemont se va escapar cap
a Bélgica
)



SCAPAR.
v. modo inf. Escapar.



SCAPATS.
part. pas. pl. de "scapar”. Escapados.



SCARN.
sust. c. Escarnio.



SCÉ.
v. Sé.



SCHARIOT.
sust. p. Judas Iscariote.



SCIENCIA.
sust. c. Ciencia. (la fórmula de certa scientia se encuentra en
muchos textos
)



SCIENS.
sust. c.. pl. Sabios, los que saben.



SCIENT.
v. gerundio de "saber”. Sabiendo.



SCIENT.
sust. c. Discernimiento, ciencia, espíritu, entendimiento, discurso,
viveza, agudeza, ingenio, mente. - Sens scient : sin discernimiento,
sin saberlo. - A son scient:
con todo su saber. - A scient: a
sabiendas.



SCIENTZ.
V. SCIENT.



SCOLTADA.
part. pas. term. fem. de "scoltar”. Escuchada.



SCRIT.
part. pas. de "scriurer”. Escrito.



SCRIURÁ.
v. Escribirá.



SCUT.
sust. c. Escudo. (escut, scuts, escuts, escuder, scuder, escudero,
etc...)



SDEVENDRIA.
V. Acontecería, sucedería, sobrevendría.



SDEVENGUT.
part. pas. de "sdevenir". Sucedido, sobrevenido, acaecido.



SE.
pron. Su.



SE.
Sí. - En se: en sí. - De se: de sí. - A veces significa también
él, ella.



SECH.
v. Sigue, siguió.



SECHAS.
adj. term. fem. Secas.



SECOR.
sust. c. Socorro, ayuda.



SECOR.
v. Socorre, ampara.

SECÓS. sust. c. Socorro, ayuda.



SECS.
v. Sigues.



SEGNAL.
sust. c. Señal, signo.



SEGUENT.
Siguiente y alguna vez según.



SEGUENT.
v. gerundio de "seguir". Siguiendo.



SEGUEIX.
v. Sigues, sigue.



SEGUESCAS.
v. Sigas.



SEGUEXCA.
v. Siga.



SEJORN.
sust. c. Descanso, reposo.



SEJORN.
v. Descanse, repose.



SEJORNAR.
v. modo inf. Descansar, reposar. (sajornar)



SEJORNAT.
part. pas. de "sejornar”. Descansado, reposado.



SEJORNIU.
adj. Muelle, amigo del reposo o del descanso.



SELICI.
sust. c. Cilicio. (cilici)



SEM.
adj. Privado, desprovisto de alguna cosa. (semar : una planta :
secarse, no crecer
)



SEMBLÁ.
v. Parece. (sembla, sin tilde: pareix)



SEMBLÁN.
v. SEMBLANT.



SEMBLAN.
adj. Semejante.



SEMBLANÇA.
sust. c. Semejanza.



SEMBLANT.
adv. Semejanza, modo, manera. - Templar t' ha per aquest semblant: te
tentará de este modo.



SEMBLANT.
adj. Semejante, parecido. - No es semblant que: no parece que.



SEMBLANTMENT.
adv. De la misma manera, igualmente.



SEMBLAR.
v. modo inf. Parecer, asemejar.



SEMEN.
sust. c. Semilla. (semen masculino : simiente; papá puso una
semillita ...
)



SEMPITERNAL.
adj. Eterno, sempiterno. (ver EVITERNAL)



SEN.
sust. c. Entendimiento y otras veces sentido. (seny, seyn : sensus
: sentido literal
)



SEN.
pron. y prep. Se. - El sen: se lo.



SEN.
Se (de ello o con ello). - Sen servís: se sirviese de ello. (como
el siguiente:
)



S'
EN. Se (de ello o con ello). - El delit que s‘ en pot haver: el
deleite que de ello o con ello puede proporcionarse.



SE
‘N. Se. - Se 'n va: se va.



SENDAT.
sust. c. Cierta clase de tejido o tela. (cendal ?)
SENDER.
sust. c. Senda, camino, sendero. (como el apellido de Ramón J.
Sender
)



SENES.
Variante de SENS. - Véase esta palabra.
SENS. prep. Sin. (sine
enganno latín : sense engany : sin engaño
)



SENS.
sust. c. Sentido, sentidos.



SENSA.
prep. Sin. (sense; senza italiano; sans culottes francés)



SENSUAL.
adj. Sensible, sensual.



SENSUALITAT.
sust. c. Sensibilidad.



SENT.
v. Siente.



SENT.
v. gerundio de "esser”. Siendo, estando.



SENTÍ.
v. Sentí, sintió.



SENTIT.
part. pas. de "sentir". Oído, sentido.



SENTITS.
v. Sentís. (sentiu, sentíu)



SENY.
sust. c. Juicio, sentido, buen sentido, entendimiento, acuerdo,
señal.



SENYAL.
sust. c. Señal, signo, seña. (SEÑAL REAL DE ARAGÓN)



SENYERA.
sust. c. Bandera, estandarte. (SENYAL REAL DE ARAGÓ)



SENYET.
v. Santiguó.



SENYORETJADOR,
sust. c. El que señorea.



SENYORETJATS.
v. Señoread, señoreáis.



SENYORIA.
sust. c. Señoría.



SENYOR.
sust. c. Señor. (Ramon Lull también escribe Señor con ñ, al
menos así lo transcribe Gerónimo Rosselló
)



SENYS.
sust. c. Sentidos.



SER.
sust. c. La tarde y otras veces ser. - Ser e matí: mañana y
tarde. (este ser recuerda al francés soir, “suá”,
como en vous voulez coucher avec moi, c'est soir
)



SERÁ.
v. Será, habrá, existirá. - No será christiá ab regnat: no habrá
cristiano que sea rey.



S‘
ERA. Se había.



SERÁLI.
Le será, le estará.



SERAPHIN.
sust. c. Serafín.



SERÁS.
v. Serás, estarás.



SERÁ
‘T. Te será.



SERAY.
v. Seré, estaré.



SERCATS.
part. pas. pl. de "sercar". Buscados. (cercar : cercats
: recerca
)



SERETS.
v. Seréis, estaréis.



SER
HO. Serlo.



SERIETS.
V Seríais, estaríais.



SERIETZ.
V. SERIETS.



SERMÓ.
sust. c. Discurso, conversación, razonamiento. (sermón)



SERMONAR.
v. modo inf. Hacer discursos, arengar, predicar. (sermonear)



SERMONES.
v. Hablas, predicas, razonas. (sermonejes o sermoneges)



SERRA.
sust. c. Sierra. (igual la de serrar que la montañosa; pl.
serres, apellido también
)



SERU.
Serlo. (ser ho; del hoc latín; yo escribo “séu” en
chapurriau
)



SERVA.
sust. c. Sierva.



SERVENT.
v. gerundio de "servir". Sirviendo. - Usado como
sustantivo: sirviente, siervo.



SERVESCHA.
v. Sirva.



SERVEY.
sust. c. Servicio. (servei para los que no están acostumbrados a
la y antigua)



SERVISCAM.
v. Sirvamos.



SERVITUT.
sust. c. Servidumbre.



SERVU.
sust. c. Siervo, esclavo. (En 146x aparece la compra de alguno en
textos, correspondencia de los Deputats del General de Cathalunya
)



SES.
pron. Sus. (ses germanes : sus hermanas)



S'
ES. Se es, se ha.




ESDEVÉ. v. Acaece, acontece, sucede.




ESFORÇA. Se esfuerza.



SETENA.
Nombre numeral. Séptima.



SETGLAR.
sust. c. Seglar.



SETGLE.
sust. c. Siglo.



SEU.
pron. Su, suyo. (Ayçó es seu, li perteneix)



SEU.
sust. c. Silla. (se encuentra en estos textos sella, de montar;
cadira no
)



S‘
EU. Si yo.



SEY.
pron. Sus. (Que li poren dar sey parent : que le pueden dar sus
parientes, familiares
)



SEYAL.
V. SENYAL.



S‘
EYL. Si él.



SEYN.
V. SENY.



SFORÇ.
V. ESFORÇ.



SFORÇAR.
V. ESFORÇAR.



SGUARDAMENT.
V. ESGUARDAMENT.



SGUARDARON.
V. ESGUARDARON.



SGUART.
v. Mire, miro.



S‘
HA. Se ha, se tiene.



S'
HAN. Se han, se tienen.



S'
HONORS. Su honor, sus honores.



S'
HUJA. Se cansa.



SI.
pron. Sí. - A sí: a sí. - De sí: de sí. - En sí: en sí. - Ab
sí: consigo, a sí mismo.



SI.
adv. Tan, así. - Si obligat: tan obligado.



SIA.
v. Sea, exista.



SIA
'L. Sea el. (sia el, sia lo)



SIAM.
v. Seamos y también me sea. (siám : seamos; síam : me sea)



SIA
'N. Sea en.



SIATS.
v. Sed, seáis, estéis.



SIAUS.
Os sea y también seáis.



SIEM.
v. Seamos.



SIENT.
v. gerundio de "seurer". Estando sentado. (seient,
seyent)



SIGNIFICAMENT.
sust. c. Significación. (significado)



SIGNIFICANT.
part. a. De "significar". El que significa.



SIGNIFICANT.
v. gerundio de “significar”. Significando.



SIGNIFICAR.
v. modo inf. Significar.



SIGNIFICAT.
part. pas. de "significar". Significado.



SIGNIFICON.
v. Significan.



SIGUENT.
adj. Siguiente. (següent; siguién)



SIGUENT.
v. gerundio de "seguir". Siguiendo. (seguín; seguint)



SI
'L. Si el, si lo, si le.



SI
‘LS. Si los, si les.



SILLABES.
sust. c. pl. Sílabas.



SI
‘M. Si me.



SIMPLEMENT.
adv. Simplemente.



SIMPLICITAT.
sust. c. Simplicidad.



SIMPLIFICAR.
v. modo inf. Simplificar.



SIMPLIFICAT.
part. pas. de "simplificar”. Simplificado.



Sl
'N. Si (de ello). - Si ‘n fa: si de ello hace.



SINGULAR.
adj. Singular.



SINGULARITAT.
sust. c. Singularidad.



SINGULARMENT.
adv. Singularmente.



SINQUENA
Nombre numeral. Quinta. (cinquena, cinc, cinch; sinc etc en las
romances
)



SINTENT.
v. gerundio de "sentir". Sintiendo.



SINTRÁS.
v. Sentirás.



SINTRA
'S. Se sentirá. (sintrá ‘s, sentirá ‘s)



SION.
v. Sean. (siguen)



S‘
IRÁ. Se irá y otras veces se enojó.



SIRVENT.
sust. c. Siervo, servidor, sirviente.
SI ‘S. Si se, si es.



SISENA.
Nombre numeral. Sexta.



SI
‘T. Si te.



SITIATS.
part. pas. pl. de "sitiar". Situados. (quizás también
sitiados en un sitio : siti
)



SITOT.
conj. Luego que, al instante que, al punto que, así que. (Si tot)



SI
‘U. Si lo. (SI HO)



SIUS.
Si os.



SMARIA.
v. Pensaría, consideraría, reflexionaría.



SÓ.
pron. Esto y alguna vez su.
SO. sust. c. Son, ruido, sonido.
(Como Montço, Montsó, Montso: Monti sono : Monzón)



SÓ.
v. Soy y alguna vez son. (En Mallorca se dice jo som, no jo sòc o
soc o sóc. Este só puede tener tilde nasal, por lo que sería son o
som.
)



SO
HO. Esto lo. (Este so : ço)



SOBIRÁ.
adj. Soberano.



SOBJET.
sust. c. Sujeto. (subject)



SOBRAR.
v. modo inf. Vencer, contrarrestar, sobrar. (superar, estar por
encima
)



SOBRAT.
part. pas. de "sobrar”. Vencido, contrarrestado, sobrado.
(superado)



SOBRE
'L. Sobre el. (sobre lo)



SOBR‘
EST. Sobre este. (Igual se usa este que aquest)



SOBTOSAMENT.
v. SOPTOSAMÉN.



SOCCORS.
V. SOCORS.



SOCIETAT.
sust. c. Sociedad. (sossiedat)



SOCORS.
sust. c. pl. Socorros.



SOFER.
V. SOFFER.



SOFERI.
V. SOFFERI.



SOFFER.
v. Sufre.



SOFFERI.
v. Sufrió. (sofferí, ton tilde en la í)



SOFFERIR.
V. SOFFRIR.



SOFFIR.
Desconocemos la significación de esta palabra. Nos inclinamos a
creer que hay equivocación en el texto. Quizás se escribió SOFFIR
en vez de SOFFER.



SOFFRIR.
v. modo inf. Sufrir.



SOFRATXA.
sust. c. Falla, defecto, escasez de alguna cosa.



SOFFRATXA.
V. SOFRATXA.



SOJORNAT.
part. pas. de "sojornar”. Descansado, reposado. (sajornar,
sejornar
)



SOL.
adj. Solo.



SOLAZ.
sust. c. Solaz.



SOLRÁS.
v. Solventarás, resolverás, darás resolución. - Solrás
questions: resolverás cuestiones.



SOLRE.
v. modo inf. Resolver, soltar la cuestión, dar solución, solventar.



SOLS.
adj. Solo, solos.



SOLVIMENT.
sust. c. Solución.



SOLL.
sust. c. Suelo. (sol; solar; solada etc...)



SOM.
sust. c. Cima.



SOM.
v. Soy, estoy; somos, estamos. (jo som : yo soc; natres som,
nosaltres som, estem
)



SON.
pron. Su. (son payre, son pare : su padre; son frare : su hermano
: son germá
)



SON.
v. Soy, estoy; son, están. (SOM)



SONSÉ.
Se son, hánse (se han, el acento creo que debería estar en la o,
sin tilde
).



SOPTADAS.
part. pas. term. pl. fem. de “soptar”. Sorprendidas, asaltadas,
acometidas. (de sopte : de repente)



SOPTAR.
v. modo inf. Sorprender, asaltar, acometer.



SOPTAREN.
Sorprendieron, asaltaron, acometieron.



SOPTOSAMEN.
adv. Súbitamente, prontamente, con presteza.



SORT.
sust. c. Sordo, suerte. (sordo : surdum : sord, la d y t finales
se confunden
)



SOS.
pron, Sus. (sons; sos parents, sons parents; els seus; los seus)



SOSPIR.
sust. c. Suspiro. - Li sospir: los suspiros.



SOSPIRÁN.
v. gerundio de "sospirar". Suspirando. (sospirant,
suspirant
)



SOSTÉ.
v. Sostiene, sufre, permite. No sosté: no sufre.



SOSTENA.
v. Sostenga, sufra, permita.



SOSTENA
'N. Sostenga en.



SOSTENCH.
v. Sostuvo, sufrió, permitió.



SOSTENENT.
v. gerundio de "sostenir. Sosteniendo.



SOSTENER.
v. modo inf. Sostener, sufrir, permitir.



SOSTENIDOR.
sust. c. Sostenedor, el que sostiene. (sostén para las tetas
también
)



SOSTENIMENT.
sust. c. El acto de sostener.



SOSTENIR.
V. SOSTENER.



SOSTENON.
v. Sostienen, sufren, permiten.



SOSTENTAR.
v. modo inf. Sustentar.



SOTA.
adv. Bajo, debajo. (SOTZ)



SOTERRAR.
v. modo inf. Enterrar, sepultar. (so + tierra : bajo tierra)



SOTERRAT.
part. pas. de "soterrar". Enterrado, sepultado.



SOTMET.
v. Somete, sujeta.
SOTMETS. v. Sometes, sujetas. (sot, sota,
sotz : so : debajo : someter
)



SOTS.
adv. Bajo. - De sots: debajo.



SOTS.
v. Sois, estáis.



SOTSMES.
part. pas. de "sotsmetre”. Sometido, sujeto, sujetado.



SOTSMET.
v. Someto, somete; sujeto, sujeta.



SOTSMETA.
v. Someta, sujeta.



SOTSMETENT.
v. gerundio de "sotsmetre". Sometiendo, sujetando.



SOTSNE.
Sed (de ello), sois (de ello).



SOTSPENA.
v. Suspenda.



SOTSPES.
part. pas. de "sotspendre”. Suspenso, suspendido.



SOTSPOSANT.
v. gerundio de "sotsposar”. Suponiendo. (suposant)



SOTSPOSAT.
part. pas. de "sotsposar". Supuesto.



SOTTERRATS.
part. pas. pl. de "sotterrar". Sepultados,
enterrados.



SOTZ.
v. Sois, estáis, habéis.



SOTZ.
adv. Bajo, debajo.



SOVÉ.
v. Recuerda y alguna vez acordáis. - Si de mí nous sové: si de mí
no os acordáis.



SOVÉ.
adv. Amenudo. (sovint; soven; a sovint, assobín en chapurriau)



SOVEM.
v. Recuérdome, recuérdame, acuérdome. (me acuerdo, recuerdo, me
recuerda
)



SOVEN.
adv. A menudo, con frecuencia. (SOVÉ, sovint; soven)



SOVENS.
v. Recuerdas.



SOVENT.
V. SOVEN.



SOYL.
sust. c. Sol.



SPAORDIT.
part. pas. de “espaordir”. Espantado.



SPAVENT.
sust. c. Espanto.



SPECTETZ.
v. Esperéis. (espectar : esperar; esperéu o espereu, esperau)



SPALLES.
sust. c. pl. Espaldas.
(Ya en torno a 1300 se encuentra
spatla, spatles, y spalles sin t, porque no se pronuncia. Un destalentao aragonés catalanista, Daniel Vives Albesa, me escribió que su
pueblo, Fuentespalda, Fondespala, se tiene que escribir Fontdespatla o Fontdespatlla,
que esas t se pronuncian
)



SPASA.
sust. c. Espada. (Espasa)



SPERANÇA.
V. ESPERANÇA.



SPERAR.
v. modo inf. Esperar.



SPERIT.
sust. c. Espíritu.



SPERITAL.
V. ESPERITAL.



SPIRAR.
V. ESPIRAR.



SPIRATS.
V. ESPIRATS.



SPIRITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.



STÁ.
v. Es, está.



STABLE.
sust. c. Estancia, mansión. (será también establo : stabulum?)



STABLIT.
part. pas. de "stablir”. Establecido, ordenado.



STADA.
v. Está, es.



STADA.
part. pas. de "star”. term. fem. Sido, estado.



STÁN.
Están, son. - Usado como gerundio de "star". Estando.



STANT.
v. gerundio de "star”. Estando.



STAR.
v. Ser, estar.



STÁS.
v. Estás.



STATS.
v. Sois, estáis.



STAY.
v. Estyo.



STRENYEDAT.
sust. c. El acto de echar (de) menos su país, nostalgia.
(extrañar, añorar; enyor, anyor)



STIATS.
v. Estéis, seáis.



STIMARIEN.
v. Estimarían.



STOL.
sust. c. Flota, armada.



STORÇA.
v. Libre, liberte. (libere)



SUA.
pron. Su, suya. (la sua casa; la seua casa; la seva casa)



SUAU.
adj. Suave. (Marca de brandy de Mallorca)



SUAVETAT.
sust. c. Suavidad.



SUBJECT.
V. SUBJET.



SUBJET.
sust. c. Sujeto.



SUBSTANCIAL.
adj. Sustancial.



SUBSTANCIAT.
part. pas. de “substanciar". Sustanciado. (Desustanciados
hay muchos
)



SUBTIL.
adj. Sutil.



SUBTILMENT.
adv. Sutilmente.



SUCCESSIÓ.
sust. c. Sucesión.



SUFFRIR.
v. modo inf. Sufrir.



SUMMA.
adj. Suma.



SUMMITAT.
sust. c. Altura.



SUPPLICH.
v. Suplico.



SUPSTANCIALS.
adj. pl. Sustanciales.



SURÍA.
sust. p. Siria.



SUS.
adv. Arriba, encima, sobre. En sus: encima. (de sus, de sús,
dessús, dessus
)



SUSPIR.
v. Suspiro.



SUSPIR.
sust. c. Suspiro.



SUSPIRAMENT.
sust. c. Suspiro, el acto de suspirar.



SUSTENTAT.
part. pas. de “sustentar". Sustentado.



SUSTINENT.
v. gerundio de "sustenir”. Sosteniendo.



SUTZ,
SUTZA. adj. Sucio, sucia. (brut, bruta)



SUTZETAT.
V. SUZIETAT.



SUTZURA.
sust. c. Mancha. (macula : suciedad)



SUY.
v. Soy, hé, estoy. (como el francés je suis : “sui”)



SUZIETAT.
sust. c. Suciedad. (bruticia, brutissia)