Mostrando las entradas para la consulta spasa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta spasa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, X, Y.

X


XEXENTENA.


PER
treura Coltell, Spasa, o altre Arma Iradament
pac a la Cort Xexanta sous: apar en la primera
franquesa en libre den (dé, e con signo nasal, parecido a la
virgulilla
)
Sant Pera en la I. carta en la I. columna ciru
(circa) la fi de aquella.


(coltell,
ganivet, gaviñet : cuchillo; espasa : espada
)


Y


YPOTHECA.


PROVISIO
sobre les Ypotecas de les Mullers, e franquesa, es en libre
den Sant Pera en cartes 144. en la primere
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,


CAPITOL
24. DEN GRANYANA.


Item
supliquen al dit Señor Rey que si per furtuna algun
Fill de la Terra, o natural del dit Regne se trobara catiu
en terra de Moros, e estrobara algun catiu Moro
en lo dit Regne, que aquell tal catiu Moro se
puga
comprar de son amo per treura lo Fill de la
terra
, qui esta catiu en terra de Moros, y
aço per lo preu que haura costat al dit Señor, o
amo
ab les messions. Placet Regiae Majestati.


DEL
LLIBRE DEN ABELLO CARTES 165. CAP. 22.


Plau
a se Magestat que si lo Scriva per mudar las
partides dels ceñs; quant se trasporten, de vna
ma en altre, te 100. lliures de salari no puga
demanar ni exhigir altre cosa mes, sots pena de
privacio de Offici, si ja dons primer no enseñará que
a mes del salari de dites 100 lliures te legitima
institucio de rebre los 2. sous per lliure de que fa mensio
lo capitol.


(Dibujos,
cenefa)

jueves, 5 de marzo de 2020

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Juan I de Aragón

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone
ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis
super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis
Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et
a conservacio et bon stament daquella fos
atrobat et ordonat sagramental en Valles
en Lobregat en lo Maresma lo
regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo
qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells
fets hauria mester reparacio et creximent: per ço
a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les
persones et bens daquelles dels quals dejus es feta
mencio son fetes les ordinacions dejus scrites
per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich
et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona
et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes
et capitols de Barchinona et de Vich et labat et
convent del monastir del Estany et les universitats de
Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal
que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar
emper tots temps duradoras. Primerament que tots los
homens reyalenchs ço es que sien homens
propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna
poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona
et de Valles et parroquies et termens en aquella
constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien
en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço
es que sien homens propris o aloers del senyor
rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor
dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia
et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et
lochs dins aquelles constituits sien units sis
volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item
com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen
labat del Estany et son covent hajen
alguns locs et homens dins les dites vegueries de
Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria
de Moya: los dits mossenyer de Vich et
son capitol los dits mossen labat
del Estany et son convent de present meten
los lurs homens que han dins los
dits locs et parroquies et termens en lo dit
sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens
de vila qui hajen o hauran homens dins les dites
vegueries et sotsvegueria et batlia et
parroquies et termens daquelles puixen metre
lurs homens en lo dit sagramental: pero com los
hi metran hajen aço a fer denant los
sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de
reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo
bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo
bisbe et capitol de Vich et de mossen labat
et convent del Estany tots los preberes
poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et
parroquias et termens se alegren es
puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et
contribuesquen primariament en les despeses ques faran
per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço
que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si
alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries
de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages
et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs
et parroquies et termens daquelles et no seran del dit
sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et
contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per
qualsevol persona: que per be ques meta so a
sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de
exir ne de fer res qui pertanga al dit
sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans
si per aytal cas se met so encontinent
aquells del sagramental com sapien aço sen deguen
tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo
injuriador o dampnificador encara quel poguessen
pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent
que aquells qui no volran esser del carrech del
dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi
mateix los del sagramental no sien tenguts ne
degen exir ne defendre los homens de
barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals
se metra so a sagramental encontinent com ho
sabran hajen desamparar lo dit so et nos
curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço
no sia tolt quel dit sagramental no haje
loch en los caminans et viandans. Item
que tots los homens dins les dites viles castells lochs
et parroquies et mases habitants et habitadors axi del
sagramental vell com novell hagen a tenir armes
ço es saber ballesta ab deu tretes et ab
son arreu o almenys spasa o lança et
escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps
se defenen et seguesquen los malfeytors
et bandajats et gitats de pau et de treua del
senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun
del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira
al dit so pach cascuna vegada per pena deu
sous. Item que en cascuna de les viles castells et
lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien
elegits capitans segons la ordinacio del sagramental
vell e us daquell quis muden de dos en dos anys:
pero que sien elets per los sobreposats dejus
scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell
nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans
com elets seran se curen cascun en sa
capitania que los homens hajen les dites armes et
tinguen peno et corn et en altra manera se
procuren ques façen totes aquelles coses que a fer
se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com
los dits capitans seran elets vinguen jurar en
poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar
les ordinacions del dit sagramental axi com ja per
usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la
gent del dit sagramental et qualsevol daquells
enseguesquen segons dit es los malfeytors et
injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua
et aquells prenguen: empero si la gent del dit
sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns
dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats
de pau et de treua que nols puixen dar a
manleuta ans los meten en mans daquell
batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o
parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis
pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o
gitats de pau et de treua eren quels meten
en poder del veguer de Barchinona o daquell official
quels hauria bandajats o gitats de pau et de
treua: declarat que la gent del dit sagramental haje
estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits
capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins
que aquell senyor o official a quis pertanga hi
sia e tot hom haja star a manament et ordinacio
daquell. Item si fugents los malfeytors o
injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se
reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre
fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera
continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers
et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se
pertanyera parra ques deja fer: quels
dits officials requiren publicament davant molts
qualque tinga o administra lo dit loch
quels liure sens empatx los dits
malfeytors o injuriadors: e si aquell regent o
tinent lo dit loch diu que no son aqui
que haja encontinent dar escorcoll de
aquell loch als dits officials al qual escorcoll
entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich
sagramental: et si lo dit escorcoll lus era
denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests
cases si la dita gent del dit sagramental talara o
damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o
malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch
o lochs on lo malfeytor o malfeytors se
serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat
donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors
defendrien no sien tenguts del mal que facen
civilment ne criminal nin puxe esser inquirit:
empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma
talava o dampnificava que pagassen la tala
plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats
taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per
pena atretant de la qual fos la meytat dels
dampnificats et laltre meytat del senyor rey.
Item que pus quel veguer o batle de
Barchinona o veguer Dosona o de Bages o
batle o sotsveguer de Moya ço es cascun
en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so
tot hom del dit sagramental haja star a manament et
ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles
et sotsveguer et capitans quis seran manaran o
requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen
et menen algun pres en algun loch: que aquell o
aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço
fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de
la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio
del qual sera lo inobedient la quarta part et los
sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las
restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen
armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien
dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los
dits officials reyals que sien dels dits
officials axi que per lo dit senyor rey ne
officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço
com los capitans han major carrech per lur
offici que no han los altres del dit sagramental quels
dits capitans durant llur offici puixen portar
per defensio lur armes vedades per tot lo principat de
Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors
o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar
les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no
comprenga la present licencia si donchs daquesta
nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis
allegave os denunciave quel dit sagramental vell
e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o
delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell
que aço se haje a conexer determenar e
exeguir per lo veguer de Barchinona ab et
de consell dels advocats ordinaris del consell (pone
censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens
ells: axi que governador procurador general ne
lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol
official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de
qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos
puixen de res dallo entrametre en alguna manera:
pero si lo senyor rey en sa propria persona daço
entrametres o conexer volra que ho puixe
fer ell personalment present en Barchinona o dins les
dites vegueries batlies et sotsvegueria ab
et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell
de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la
denunciacio instancia et perseguiment del dit
sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per
part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne
persona de la tresoreria del senyor rey ne de la
senyora reyna ne per official e officials
lurs ne per altre qualsevol persona: la qual
part instant o denunciant abans que a res sia procehit
haje assegurar idoneament als delats les messions
del plet: en altre manera que la denunciacio o
instancia ces et no haja loch: et per
semblant los delats o accussats asseguren a la
part demanant les messions del plet: en altre
manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et
per semblant los delats o accussats asseguren a
la part demanant les messions del dit plet per ço
que agualtat sia en aço observada. Item que
aquells del dit sagramental tambe en general com en special
puixen fer talles entre si ab sabuda et
expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers
de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich
et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries
en los afers del dit sagramental axi per salaris
de advocats o sobreposats o descrivans o en altre
manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers
e bon estament daquell: e los sobreposats del
sagramental vell puixen fer ab sabuda et
consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers
de Barchinona les dites talles en lo sagramental
vell: et los sobreposats del sagramental novell
puixen ab consentiment dels dits bisbe et
capitol de Vich et sindich de Moya fer
atretal en lo lur sagramental. Item que per ço
quel dit sagramental haja millor regiment tots anys
sien elets tres sobreposats ço es un per lo
consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et
capitol de Barchinona axi com ja es acostumat
los quals regesquen lo sagramental antich
de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia
elet un altre sobreposat qui regesca lo
sagramental novell lo qual a la un any sia
elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo
bisbe et capitol de Vich et altre per mossen
labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey
o sos officials no puixen manar axi com no poden
en ost o cavalcada los homens del dit
sagramental com aquell sagramental sia novella servitut
a ells voluntariament imposada per ço que mils se
defenen: mas lo dit senyor rey haja
ost et cavalcada et altres coses en sos
homens et en los altres segons que havia abans de la
dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et
constitucions generals de Cathalunya et usatges
de Barchinona axi que per aquestes coses en sos
drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne
mudada ne encare tolta sino en tant com
dessus es expressat. Item que de les penes quis
cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes
demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans
o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts
eguals la una de les quals sie dels senyors de
qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits
sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels
quals seran los qui cometran les dites penes et laltre
restant del senyor rey et que daquelles parts de les
dites penes hajen a fer execucio prompta breument et
sens plet los dits senyors daquell o
daquells qui cometran les dites penes: et si los
dits senyors dels dits homens o algun dells no volien
fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada
a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los
dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita
execucio de les dites penes complidament: empero sia
entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de
les dites penes sis volran a lur volentat en cas
que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels
sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell
sagramental de temps en temps axi com los parra
ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe
et capitol de Barchinona ab volentat et
sabuda del bisbe et capitol de Barchinona
et lo sobreposat ordonat per lo consell de
Barchinona ab volentat et sabuda dels
consellers de Barchinona et lo sobreposat del
sagramental novell ab volentat et sabuda
de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del
abat del Estany et dels promens o
jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats
cercants lo dit sagramental regoneguen si los
homens estan axi com deuen et quey admeten
aquells qui de nou si volran metre et altres
coses facen que sien bones et profitoses al ben publich
daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e
la ordinacio et usança del dit sagramental antich
sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur
plena força et valor si no aytant com los presents
capitols et ordinacions deroguen e poden derogar
a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis
capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea
cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti
sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti
sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti
sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie
principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii
cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores
nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et
quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus
firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos
et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et
eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum
expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant
observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam
premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam
aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et
ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite
et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in
nostra regia bona fide quod dicta capitula seu
ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum
seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu
provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in
derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan
quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel
importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud
nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus
et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse
et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon
gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis
officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque
officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes
ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et
observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire
permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus
temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire
presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille
morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit
absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus
et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et
sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data
Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini
millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique
nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei
gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes
sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate
Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino
Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis
Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati
Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato
hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals
dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus
scrites per part de la esgleya de Barchinona
de la esgleya de Vich et del monastir del
Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol
persona que per be ques meta so a sagramental
algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne
de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII
que aquells del dit sagramental tambe en general com en
special puixen fer talles entre si ab
sabuda et expres consentiment dels bisbe
et capitol et consellers de Barchinona et
dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs
de Moya per fer despeses necessaries en los afers
del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon
estament daquell o los sobreposats del sagramental vell
puixen fer ab sabuda et consentiment dels
dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona
les dites talles en lo sagramental vell et los
sobreposats del sagramental novell puixen ab
consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs
de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur
sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage
millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et
XLI lo bisbe et capitol de Vich. -
Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente
thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus
locumtenens thesaurarii. - Idem.

 
reipublice Cathalonie principatus, república Principat de Catalunya

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

viernes, 27 de agosto de 2021

Geroni Rosselló, LO REY CONQUERIDOR, joglar de Maylorcha

LO REY CONQUERIDOR.

(Del Joglar de Maylorcha.)


Denant los murs de Maylorcha,  De Maylorcha en la ciutat,  S'apareyla l'host christiana,  Combatre fort desirant.


I.

Denant los murs de Maylorcha,

De Maylorcha en la ciutat,

S'apareyla l'host christiana,

Combatre fort desirant.


Lo brugit s'òu de las armas,

Trompas sonan e atabals,

Pavallós e tendes levan,

E mòuense de tots latz.


En Jacme rey d'Aragó,

Cavalcant en son cavayl,

Guarnit de èlm, espasa nua,

Quax no pòt pus esperar.

D'ira sos uyls li flamejan,

E d'ira son còr li bat;

Car no sguarda un sarrahí

Sens que hage sed de sa sanch.


Sagrament eyl prench dels nobles;

Tots los guerrers han jurat

De fer presa de la vila

O de morir massacrant.


Cent tors la vila environan,

Guarnides d'homens armats;

Mas, armes no l'espaventan

Ne host l'espaventa may.


E sguardant la part del mur

Que los ginys han derrocat,

Enaxí parla a los seus,

Metent l'ira en son parlar:


- “Sanct Jordi! Sancta Maria!

Lá vos esperan: á lor!

Cascun lo primer y sia

Si sent la fe dins son cor.


Hoc, molts n'y ha, mas no'ls ajuda

Lo braç ferm de Jesu-Christ;

Quant lur força hauretz retuda

Tot l'infern n'estará trist.

A lor! vergonya, chrestians!

Deus ho vol e jo'n suy cert:

Paucha es la sanch del vilans

P'els dampnatges que 'm soffert.


Ne burgés ne cavayler

Gir son dors, enquer que las;

Car será vil homeyer

E traydor qui torn atrás.


Per còlp ne per nafra pocha

Vuyla negun romanir;

Hajatz tots lo còr de rocha,

Ans que deshonra morir.


Qui vege a son frare occiure,

Vage avant, comanlo a Deu;

Per venjarlo vuyla viure,

E son còlp sia pus greu.


Negun en son briu defala,

Haje'n sed de sanch infael;

Sarrahíns morts fan l'escala

Per ont puja l'arma al cel. 


A lor! car Deus ens convida

A la victoria en est jorn;

Non rest enemich ab vida

En plus d'una legua en torn.

De vostres lançes quiscuna

Un cap sarrahí aport;

No hage sageta ninguna

Que no'n féra a un de mort.


De sanch de los vostres ávis

Guardatzlos plenes les mans;

Anatz venjar lurs agrávis

Fentne lo past dels milans.


Siatz l'açòt que Deus los dona,

No hagen treua ne perdó;

Faytz de lurs caps tor redona

Ont metetz lo ganfanó.


Muyren tuyt, pus master s'es,

Los qui no 's reten sclaus,

E façam p'els palafres

Estables de lurs palaus.


Vostre es lo forment que menjan,

Vostres son los lurs havers;

Esguardatzlos com s'arrenjan

Per vos emblar vostres plaers.


A quiscun tolgatz la vida,

Li tolretz del còrs verí;

l'Almudayna lá 'us convida;

En nom de Deu, anemhí.


Feritz en las vil maynades

Calcigant çerveyls por lá;

l'ombra irada dels Monchades

Lo sender eus mostrará.


De Mafumet la senyera

Ofega de ira lo còr;

La victoria ens vé derrera...

Cavaylers, á lor! á lor!” -


Dix lo rey, e quax volant

La ciutat scometia,

Diënt l'host: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta María!”


II.


Clams de dolor, mant dampnatge,

Brugit dels brants e'ls escuts,

L'ira faënt son carnatge,

Sobrats morts, cavayls perduts;


Sòns dels atabals de guerra,

Maçes, lançes e colteyls,

Flums de sanch corrent per terra,

Caps redolant sens capeyls;


Tors qui s'esfondrant conmouen

Les potestats del infern,

Guerrers qui col vent se mouen,

E flamas e foch etern....


Maylorcha! Maylorcha beyla!

Christ desliura ta ciutat;

Martyrs donan sanch per eyla,

Tras d'un rey benavirat.


Leós de tú fan lur presa,

Ton senyor será Aragó;

Rey noveyl no 't dó feresa,

Pus la crotz es son panó.


Sanct Jòrdi a la gloria 'l porta,

Cavalcant ab cavayl blanch;

La stela d'Abú s'es morta,

E càu dins un mar de sanch.


Quiscun alberch e mesquita,

Com casteyls s'han de esvahí;

Que sa ruina estia scrita

No ho vol creure 'l sarrahí.


Quiscun alberch e mesquita,  Com casteyls s'han de esvahí;  Que sa ruina estia scrita  No ho vol creure 'l sarrahí.



F. Mistral, chatelain, tresor, Felibrige



E- “¡Valor, fils del propheta!

Dix lo Xech als seus, broxant;

Non hage negun qui 's reta,

Car gaudeix lo trespassant.

Homeyers creman e talen,

D'ira cruel lo còr encès;

No saben eyls ço que valen

Fils d'un poble may sotsmes.


Mostratzlos qu'havets coratge,

E que tots amatz morir,

Ans que viure en vassalatge

Del qui occiu a son albir.


Per ço car de lig no tenen,

N'es malvestat lo còr seu;

Famolents açí s'en venen,

Desamparats de son Deu.


De vostre aur ab las mans plenes,

Volen sejornar los vils,

E metránvos en cadenes,

Malensenyant vostres fils.


No han dret e no han justicia,

E com lops per ço los veig;

De vostre haver han cubdicia,

De vostres fembres cobeig.


Per los vençre e per combatre,

Son secors eus dona Alá;

Eyl d'un còlp los pòt abatre,

Car sols eyl es sobirá.


Non hage negun qui 's reta;

Deffenetz vostres maysós;

Feritzlos, fils del propheta!

Mafumet, confonetzlos!” -


E lo sarrahi cridant,

Pus fort l'autre scometia...

E 'ls chrestians: - “Avant! avant!

Sanct Jordi! Sancta Maria!”-


E'l carnatge es renoveyla,

E 'ls critz arriban trò 'l cel;

Maylorcha! Maylorcha beyla!

Ton baptisme n'es fort cruel!


De ferir las hosts s'aglassan;

S'huja el braç de donar tayls;

Los qui los brants ultrapassan,

Los trossejan los cavayls.


Dona lo ferre ab lo ferre,

E spurnes n'ixen de foch;

Los uns avant per conquerre,

Los autres ferms com un roch.


L'ombra de la mort es ceyla

Qui en sus de las hosts s'ha stes;

No abastan escuts per eyla,

Ne lo perpunt, ne l'arnes.


E d'ira los còrs sclaten,

Uns dels autres faent scarn;

Lo ferre dels qui combaten

S'esmussa de tallar carn.


D'En Jacme lo cavayl corre

Ont lo peril es pus greu;

De son escut sanch decorre,

Mays va ab l'ajuda de Deu.


Ardit e spasa sanguenta,

Par lo venjament armat;

Lamp dins las núus que spaventa,

Áliga dins tempestat.


No y ha qui sos colps suport;

No y ha qui no's reta á eyl,

Car es senyal de la mort

Lo dragó de son capeyl.


Li paguá, son dors girant,

Ja scometre no 'l volia;

E 'l christians: - “Avant! avant!

Sanct Jòrdi! Sancta Maria!” -


E l'host christiana camina,

Com l'ona del mar brugent,

E desfá l'host sarrahina,

Com desfá la bòyra el vent.

Lançan l'arma los qui fujen,

Car per fugir n'es pesán;

Mas d'occiure no s'en hujen

Los qui derrera los ván.


E 'Is christians fan d'eyls carnatje,

Xi com lur crueltat mereix:

Crida 'l vençut sens coratje,

Mas Alah no 'Is exauseix.


- “Leissatznos vida, chrestians,

faytz ço que 'us sia mils!” -

Dixen los veyls angoxans.

Las mayres: - “Perdó p'els fils!” -


Ploroses las puelles ixen,

Faules plenes d'aur e argent,

E: - “Prenetzprenetz, los dixen,

No'ns fassatz, no'ns fassatz nient.” -


E l'host de Christ, de son cor,

Massacrant per çá e per lá,

Sols respòn: - “A lor! a lor!” -

Membrant de lo que jurá.

Sarrahins combatre a mort

Fó de Aragó la costum;

Per ço corre ab lo còr fort,

Per dins sanch, dins foch, dins fum.

E ja 'l Xech se desespera

E gira son dòrs e fuig;

Mas va li En Jacme derrera,

E li diu ences d'enuig:


- No cal t'estojes en casa;

No 't cal, no, fugir, no 't cal;

De la beyna trau l'espasa,

Veurás dels dos qui mes val.


Mostra'm al menys ton coratge;

Car mas tany a cavaylers,

Que a mos vassayls far dampnatge

E captivar lurs uxers.


No fuges del qui 't contrasta,

Sapia bè morir com dius,

El qui ha viltat que li basta

Per encreuar los catius. -


E 'l rey per fi'l desarmava;

E per la barba el tenia,

E l'host encare cridava:

- “Sanct Jordi! Sancta Maria!” -

___


EL REY CONQUISTADOR.

(Del Juglar de Mallorca.)

I.

Delante los muros de la ciudad de Mallorca, se dispone la hueste cristiana al asalto, y arde valerosa en deseos de combatir.

Óyese el ruido de las armas: resuenan por do quiera clarines y atabales: las tiendas levántanse y los pabellones, y cunde el movimiento en todas partes.

Don Jaime, rey de Aragón, montado a caballo, ceñido el yelmo y desnuda la espada, a duras penas contiene sus bríos y su impaciencia.

Chispéanle de ira sus ojos y le palpita de enojo el corazón, pues sed de sangre le devora al ver un solo sarraceno.

Juramento recibió a todos los nobles: todos sus guerreros han jurado entrar triunfantes en la ciudad o morir matando.

Cien torres defendidas por bien armados combatientes circundan la capital (2); mas no le espantó nunca al rey el aparato de las armas, ni hueste le hizo miedo.

Y mirando en el muro la brecha que abrieron las máquinas de guerra (ingenios, ginys, enginys), con palabras llenas de ira, dice a los suyos:

- San Jorge! Santa María! Allí os esperan ya: a ellos! Sea cada uno de vosotros el primero que hiera si en su espíritu arder la fé.

Sí, muchos son los enemigos; mas no les ayuda el brazo potente de Jesucristo. Cuando les hayáis vencido, habréis llenado de angustia el infierno todo.

A ellos! venganza, cristianos! Dios lo quiere, os lo aseguro: toda la sangre de esos villanos no compensará nunca nuestros sufrimientos.

Ni vasallo, ni caballero vuelva jamás la espalda, aun cuando le rinda el cansancio: vil asesino y traidor será quien retroceda.

Que nadie retroceda por golpe o por leve herida; todos corazón de piedra; antes la muerte que la deshonra.

Quien viere caer muerto a su hermano herido de muerte, siga adelante y ruegue a Dios por su alma; procure vivir para vengarle, y sean más terribles sus estocadas.

Nadie ceda en su furor; infúndaos aliento la sed de sangre infiel: cadáveres de enemigos han de formar la escala por donde vuestras almas suban al cielo.

A ellos! Invítanos hoy Dios a la victoria: en una legua a la redonda no ha de quedar con vida ninguno de nuestros adversarios.

Cada pica llevar debe por trofeo una cabeza musulmana: cada saeta ha de herir de muerte a un enemigo.

Mirad; manchadas tienen sus manos con sangre de vuestros abuelos; corred a vengar tantos agravios; haciendo de sus cuerpos pasto de milanos.

Sed para ellos el azote de Dios; no les concedáis tregua ni perdón; levantad con sus cráneos una torre para enarbolar en ella el cristiano estandarte.

Fuerza es, mueran los que no se rindan esclavos; convertid sus adornados palacios en establos para vuestros palafrenes.

Hasta el pan que comen os pertenece, vuestras son sus haciendas todas: mirad como se disponen y se ordenan para arrebataros los placeres del botín.

Veneno quitareis al cuerpo de aquellos a quienes arranquéis el alma: bríndaos allá la formidable Almudayna: avancemos en el nombre de Dios.

Cargad contra las viles mesnadas, hollando cabezas agarenas; la sombra airada de los Moncadas os señalará la senda de la gloria.

El estandarte de Mahoma me ahoga el corazón de ira: la victoria nos viene en pos. Caballeros, a ellos! a ellos!”-

Dice el rey, y volando se dirige contra la ciudad, en tanto que la hueste esclama:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!”-

II.

Gemidos de dolor, inmenso daño, ruido de espadas y broqueles, la ira haciendo horrible carnicería, vencidos muertos, caballos estraviados;

Sones de atabales, mazas, lanzas y alfanges; ríos de sangre corriendo por el suelo, y cabezas rodando sin casco.

Torres que al hundirse conmueven todo el poder del infierno, guerreros que corren y se mueven como el viento, y llamas y sempiterno fuego...

¡Ah, Mallorca! ¡hermosa Mallorca! hoy Cristo liberta tu ciudad; numerosos mártires vierten por ella su sangre, en pos de un rey afortunado.

Leones son los que acometen; Aragón será tu dueño. No te dé espanto tu nuevo señor, pues lleva la cruz por enseña.

San Jorge es quién le conduce a la gloria, cabalgando en un caballo blanco (3); en un mar de sangre cae eclipsada la estrella de Abu-Yahie.

Cada casa, cada mezquita ha de asaltarse como un castillo; no quiere creer el obstinado sarraceno que esté escrita su ruina.

Y - “Valor, hijos del profeta, dice el Jeque a los suyos esgrimiendo su cimitarra; nadie se rinda; eterna venturanza galardona al que muere combatiendo por la fé.

Asesinos son los que, encendido el corazón de ira, vienen a talar vuestras haciendas y a incendiar vuestras casas: mas ellos ignoran cuanto vale el furor de un pueblo nunca esclavo.

Mostradle vuestro esfuerzo y vuestro valor, mostradle que preferís la muerte, a ser siervos del que a su capricho asesina.

Su corazón es la iniquidad; no tienen ley ni religión: por eso vienen aquí hambrientos y desamparados de Dios.

Repletos de vuestro oro se han propuesto vivir en la molicie; y os cargarán de cadenas, y corromperán el alma de vuestros hijos.

No conocen el derecho ni la justicia; por eso les veis como una manada de lobos, codiciosos de vuestros bienes y de la hermosura de vuestras mugeres.

Para combatirlos y esterminarlos Alá os prestará su ausilio: él puede con un soplo abatir su soberbia, porque solo él es poderoso y grande.

Nadie ceje; defended con brío el sagrado de vuestras casas: acometedles, hijos de Mahoma; y confúndales el santo profeta!”-

Y dando el sarraceno fuertes alharidos, arremete lleno de coraje... Y los cristianos esclaman: - “Adelante! Adelante! San Jorge! Santa María!” -

Y renuévase la horrible matanza, y llega al cielo la vocería. ¡Ah Mallorca! la hermosa Mallorca! ¡cuán cruel es tu bautismo!

Fatígase la hueste de combatir y el brazo se cansa de dar tajos; despedazan los caballos aquellos a quienes traspasó el filo de las espadas.

Choca el hierro con el hierro, y saltan relucientes chispas; avanzan los unos afanosos de conquista, y los otros aguardan firmes como una roca.

La sombra de la muerte se cierne sobre ambos ejércitos; ni arneses ni cotas de malla bastan para resistirla.

Estalla la ira en los corazones en medio de los denuestos y las burlas: y el hierro del combatiente se embota en la carne del enemigo.

Corre Don Jaime, dirigiendo su bridón hacia donde es mayor el peligro; chorrea sangre su escudo, mas va acompañado del ausilio de Dios.

Valeroso, y agitando su rojo montante, semeja la venganza armada, rayo terrible que fulgura entre las nubes, águila en medio de la tempestad.

No hay nadie que resista a sus recios mandobles, nadie que a su empuje no ceda; señal es de muerte el dragón que lleva por cimera (4).

Ya el pagano vuelve la espalda; ya no osa acometer; y repiten los cristianos:
- “Adelante! adelante! San Jorge! Santa Maria!

La hueste de Cristo avanza como las oleadas del mar tempestuoso, y deshace las filas del ejército musulmán, asi como el aquilón arrolla la niebla (5).

Arrojan las armas los fugitivos, porque son pesadas para la fuga; mas no se cansan de herir los que les persiguen.

Y en ellos hace el cristiano terrible carnicería, tal como merece su crueldad. Perdido ya el ánimo, vocean los agarenos espantosamente; mas Alá ya no les escucha.

Y salen los ancianos, esclamando llenos de angustia: - “Perdonadnos la vida, y haced cuanto os plazca!” - Y las madres añaden: - “Perdón para nuestros hijos!” -

Y llorosas muéstranse las doncellas, de oro y plata llena la falda, diciendo: - “Tomad! tomad, con tal que no atentéis contra nosotras!” - (6)

Y la hueste cristiana, llena de brío, y esparciendo la muerte por todas partes, contesta recordando sus juramentos: - “A ellos! a ellos!” -

Guerra a muerte al musulmán, fue siempre de Aragón la divisa; por eso corre con esforzado ánimo por entre sangre, humo y fuego.

Y desesperado el Jeque vuelve las espaldas y emprende la fuga (7). Síguele Don Jaime diciéndole lleno de enojo:

- Inútil es que vayas a guarecerte en tu casa; que huyas de mi presencia: desembayna tu espada, y veremos de los dos quien más vale.

Pruébame a lo menos que tienes valor; que al fin esto cumple más a caballeros, que entretenerte en hacer daño a mis vasallos y en apresar sus naves.

No huyas, no, de quien te reta: y sepa morir dignamente como dices, el que tiene sobrada vileza para crucificar a los cautivos. -

Y por fin el rey le desarmaba, y le tenía asido de la barba (8); y aun resonaba el tremendo grito de la hueste: - “San Jorge! Santa María!” -” -