Mostrando las entradas para la consulta valldonzella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta valldonzella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

13 de noviembre.

13 DE NOVIEMBRE.

Fueron leídas, en esta sesión, las siguientes apuntaciones hechas por los nueve comisionados relativamente a la venida del señor Primogénito y al juramento que se le hubiere de prestar.

Primerament semble esser necessari que dema per lo mati los deputats e consell vegen a la Excellencia de la Senyora Reyna e al Senyor Primogenit e apres humils e devotes recomendacions de part del Principat diguen a lur Altesa com vuy hora tarda es arribat lo correu ab lo qual lur Celsitud los avisave ques venien aposentar en Valldonzella e per quant ere ja vespre no creents los dits diputats e consell llur Excellencia tal hora vingues al dit monastir no son poguts exir fer honor a lur entrada segons ere degut e pertinent e loablament acustumat lo que molt los ha desplagut en son restats molt enugosos per quant sempre son prests e disposts a totes coses que hajen respecte al servir e honor lur.
Apres diran a lur Altesa com attes se ha entendre e apuntar la ferma del jurament prestador per lo dit Senyor Primogenit es molt necessari per remoure totes dubitacions lur Majestat manen e proveesquen que los vicecancellers e altres oficials no usen de jurisdiccio alguna fins tant lo dit jurament sie prestat degudament e en la forma acustumada e que lur Excellencia per merce sua ordonen restar en lo dit monestir tro a tant lo dit jurament sie apuntat com dit es.

Habiendo celebrado otra sesión, el mismo día, presentóse a los señores Diputados el alguacil Francisco Lobet, de parte de la ciudad, para hacerles saber la siguiente resolución del Concejo.

Que la ciutat ha delliberat tencar e fer guardar esta
(Francesch Lobet, en sus textos anteriores, siempre sale con palabras que no suelen usar los diputats, deputats, y otros, es muy interesante revisar sus cartas, letras o letres)
nit los portals de la ciutat per alguns sentimens (sentiments, algunas veces no escriben las t que no se pronuncian, como tan, tant) que dien haver pus la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit son venguts a Valldonzella e dema e altres jorns stiguen uberts e en les nits tenquats e guardats fins tant lo Senyor Primogenit haje jurat e que sia dit a mossen Jaume Janer (Giner, Gener, Jener, etc) qui ab basto de algotzir es entrat en ciutat palesament ans de la prestacio del dit jurament que se abstingue de portar lo basto fins sie prestat lo dit jurament.

Sobre lo que no recayó, por de pronto, resolución alguna, encargándole solo los señores Diputados de participarlo verbalmente a la señora Reina y señor Primogénito, al hacerles la visita de costumbre, y suplicarles al mismo tiempo previniesen al referido alguacil que no se presentase con carácter de tal, hasta haberse verificado la ceremonia del juramento.
El mismo día, se recibieron las cartas que siguen a continuación.

Als reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Princep primogenit gobernador (suele salir con v, pero hay excepciones) e lochtinent general etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem rebuda e per satisfer a vostre bon desig e a nostra gran voluntat que havem de esser entre vosaltres aquesta nit serem a Valldonzella ab la Serenissima Senyora Reyna mare senyora nostre colendissima e puix axi prest hi devem esser Deus mijançant les altres coses remetem a quant alli serem e a la presencia la qual en ell speram sera consolacio de tots. Dada en Martorell a XIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Princeps Ferdinandus. (Futuro rey de Aragón, Fernando el católico.)

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell llur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem rebuda e per satisfer a vostre bon desig e al que nos tenim e lo Illustrissimo Princep primogenit fill nostre dilectissimo de esser entre vosaltres havem deliberat aquesta nit anar nos ab ell a Vandonzella e puix axi prest hi devem esser Deus mijançant les altres coses remetem a quant alli serem e a la presencia la qual en ell speram sera consolacio de tots. Dada en Martorell a XIII de noembre any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
De Pina en fora scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables magnificencies del que alli fiu ab la Senyora Reyna en apres fuy a Çaragoça e doni vostra letra als jurats splicant los la crehensa. Ells conclogueren present mi de dar carrech a micer Bernart Dalgas hu dels jurats lo qual devia partir de alli lo cendema que ere divendres per al Senyor Rey per altres fets de parlar sobre aço al Senyor Rey e aderirse a vostres suplicacions e tremetreli copia de la letra que yols havia portada oferint se molt en totes coses que fossen be de aqueix Principat he dihentme que
per amor de Deu gordas lo dit Principat de no venir a hobres de fet. Yols repliqui que confiava tant de la justicia que lo Senyor Rey fera on aquest negoci que
no calguera venir a hobres de fet. En apres senyors arribi aci a nit ben vespre e vuy a punta de jorn lo Senyor Rey es anat a cassa (caza, de cazar; caça, caçar; cassera) ha de tornar açi a hora de misse tornat que sie sere a la sua Senyoria e fare ço que per quey so e per que lo present correu passe cuytant he fet la present per ço fossen en certitud de esser arribat yo açi. Lo proces quem ha de esser trames sobre los dans donats a don Jofre de Castre seria mester que fos ja aci car segons he sentit huy (o buy) per alguns cortesans bel haure mester que ja da aqui han avis per que vinch e han me dit que no es dupte que no fossen en guerra lo dit don Jofre ab mossen Cerdan e mossen Rebolledo. Jo fins haja parlat ab lo Senyor Rey no so volgut entrar ab ells en neguns merits. Feta en Calatayu disapte de mati a VII de noembre. - Quis recomane en gracia e merce de vostres reverencies nobleses e magnificencies prest al servey de aquelles Joan Ferrer.

Fueron expedidas, en la propia sesión, las siguientes cartas.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Rebuda havem de vostra Excellencia una letra feta en Martorell lo dia present per la qual veem vostra Altesa ha delliberat venir esta nit ab lo Illustre Primogenit aposentar al monastir de Valldonzella. E per que Senyora molt alta en semblants entrades acustumeu esser e exis los consellers de aqueste ciutat e nosaltres axi mateix hajam deliberat esser hi com es loablament acustumat. E entrant vostra Excellencia esta nit no par fos cosa covinent a la pratica inconcussament observada. Per tant humilment e devota suplicam vostra alta Senyoria sie de merce sua vulle diferir la venguda de Valldonzella fins a dema la hora que vostra Excellencia ordonara perque nosaltres e la dita ciutat puixam fer lo degut e pertinent a vostra Serenissima celsitud la qual nostre Senyor Deu mantingue e prospere votivament. Scrita en Barchinona a XIII de noembre del any Mil CCCCLXI. - Senyora molt alta. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen los diputats e conçell lo Principat de Cathalunya representants. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Bajo igual forma, se dirigió otra carta, el mismo día, al señor Primogénito.

domingo, 24 de mayo de 2020

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS. (Juan II) Y griega, hoc : sí

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parts.
Pere Joan Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Exequies, sepultura, Juan II de Aragó (son pare de Fernando II de Aragó, lo Católic)

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabut per los honorables consellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons costums dels antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajustaren en la casa del consell de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut en la dita cambra en un llit de camp en loqual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los metges que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs vergues per haver consell de promens de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable Miçer Jaume Deztorrent conseller en cap fou exposte notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels volguesen aconsellar e dir llur parer ells consellers com se devian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer loque deu e retra lo deute a son Rey e Senyor sentint tals cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e veura e entremetres axi de la indisposicio sua com de metges e medecines com encara de altres coses qui haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans tant quant la dita malaltia duras e la disposcicio requeris. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos ciutadans ço es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dits honorables consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne metge jueu trameteren ab correu volant al dit metge fos de continent asi per veure la dita Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar foren solicits e curosos de visitar lo dit Senyor donant tot endres quant en ells hera en las cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo dimars que comtavem a XII del mes de jener lo dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mestre March Bergua del orde dels frares menos fou desenganat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.
Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit dia ans de mitg jorn rete la anima a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura colocada en son Regne.
E pasat lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent ço es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat sobre lo llit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blanch e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retut lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustats en casa de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es acostumat.
E lo dimars apres seguent que comtavem a XX de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda la anima a son Creador com desliberasen portar lo cors a la sala del palau Real la qual sala era estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sala un llit alt ab bancals al entorn e cubert de matalaf sobre loqual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca penjada sobre lo dit llit lligada a una de les arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII altas ço es tres a cascun costat e dos al cap baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons damunt apar aquell no recaya en cerimonia fou desliberat que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi fou fet es ver que los dits honorables consellers ab llurs vergues ab vergues alçades se meteren en lo llur lloch ço es inmediadament tras lo dit cos ab orde sens que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un drap de brocat de or e de çeda negre molt bell e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita abla cara descuberta e alli sobre lo llit demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en laltre la espasa e manca lo pom com non tinguesen de fet e estech lo dit cors descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al altre dimecres axi estec VIII jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut de carmesi.

Aragón, Petronila, Ramón Berenguer IV, conde de Barcelona, Alfonso II, el casto, rey de Aragón, casa real, casa de Aragón

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII banderes ab llurs astes llansades al coll e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als peus e axi matex feren preparar los munteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço es primerament los qui aportaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes alçades ço es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camarlench X jorns a nostron Rey e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles la resposta llavors los dits IIII cavallers ab crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per terra e axi matex los altres IIII cavallers qui ya estavan preparats prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crits de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aqui plos e llamentacions que era gran pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregueren per totas las plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.
Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompanyats de promens ab caperons vestits anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit cos e posat cascu en son lloch despres lo dit cos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren lo nombre dels brondons entre los particulas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de çera negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze homens pagats per los marmaçors los quals foren vestits de negre ço es cotes e caperuç estan solament pagades per los dits marmasors. E los dits homens nos mostraven com estiguesen jus lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.
Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don Felip de Arago - Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don Joan - Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant llarch e dexat.
E dix la missa major lo reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e llamentacio tranca lo sagell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria salvo las lluminarias particulars damunt dites.
E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del dit mes de jener los honorables consellers feren convidar per los honorables obres de la dita ciutat acompanyats de dos ab gramalles e caparons vestits en lo entrevall que lo ofici divinal se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon los honorables consellers se ajustarian pera venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en traura lo cors de la Seu per portar aquell al monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se hera lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obrador ni obris portas de aquells y axi fou fet.
E per semblant los dits honorables consellers per honrrar e honorificar la exida del dit cors e ampraren totas las lluminarias de las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs creus e processo duas horas apres mitg jorn per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones qui eran estades convidades e ordenades portar lo dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimonia e ab tots los acompanyants qui si trobaren per llurs trats que lo disapte prop pasat era estar portara la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al monestir de Valldonzella ont per las monjas fou rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aturaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbe de Girona hisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de Poblet qui eran vinguts de llur monestir hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni abcreu alsada ab llur abat vestit portant mitra e crosa e aqui reberen lo dit corse metense devant lo cors ab tota la lluminaria demunt dita que era bella cosa de veuratiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens çerimonia alguna los dits frares sen portaren lo dit corsa coll de homens estependiats per los dits marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia de la present sepultura.
Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o terlis lo diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes de febrer e prengueren gramallas negras les quals aportaren fins a IIII de mars apres seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als dits consellers samarres de contray folrades de ales de çathi negre.
E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feta crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant senyal de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476 a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de mati ço es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e contrita com a vertader catolich e fet e fermat codicil com dies havia hagues testat fini gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe de Barchinona en lo qual la hora residia. En apres lendema dimecres fonch ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mesen la gran sala en lo mig ab lit pavallo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e construits en dita sala nou altars en losquals tots los matins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres dinar fent absolutions e orant continuament per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de Barchinona en la qual fonch fet solemne offici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent primer de febrer del dit any per los magnifichs consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit ........ Nota. Con la lengüeta el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para terminar este apunte.


Gabrielem Vilell presbyterum severi barcinonensis

miércoles, 23 de diciembre de 2020

20 DE MARZO.

20 DE MARZO. 

Recibiéronse en este día dos cartas de la Señora Reina, una, que era sencilla, por la mañana, y otra después de comer, con las credenciales del Castellano de Amposta y de Luis de Vich, quienes espusieron que la Reina acababa de recibir una carta del Señor Rey, manifestándole la gran admiración que le había causado, ver que se le negaba la entrada en la ciudad, así que, pasase a San Boy para tratar con el Primogénito, acerca de lo que se le había encargado; que si no lo permitían, fuese al monasterio de Valldonzella, y si también se oponían a esto, regresase de nuevo donde el Rey estaba. Visto el contenido de la primera carta, acordóse enviar embajada a la Reina, y a tal fin fueron nombrados embajadores el abad de San Juan de las Abadesas, Juan Çabastida, caballero, y Francisco Burgués, ciudadano y síndico de Tortosa, dándoseles las credenciales e instrucciones convenientes, que siguen después de las cartas de la Reina.

Als reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostres letres havem rebudes ab les quals som feta certa de la gran vigilancia e studi ab ques enten per vosaltres sobre los afers occorrents expedients trobar a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e nostra. E que per quant los dits afers son de tanta importancia quanta nos comprenem encara no ereu als dits expedients reposadament pervenguts insistiu e donau orde a aquells continuament e assidua supplicant nos per tant benignament e ab la humanitat acustumada vullam supportar certificantsnos que los dits afers Deu migançant se compondran a tota honor e servey de la predita Majestat e nostra e de coses sues e nostres com tal sia vostra delliberacio proposit e voler. Responentvos regraciam molt vostra vigilancia e studi devocio proposit e bon voler. E de nosaltres no havem james hagut ne havem ne poriem haver sino bona sperança pregantsvos e encarregants ab la major afeccio que podem continueu e hi doneu bona e presta conclusio axi virtuosament e loable com de vosaltres se spera e la Majestat del dit Senyor Rey e nos de vosaltres fermament e indubitada speram e comfiam havents per cert lo dit Senyor e nos en son cas e loch ho haurem be a memoria. Quant al nostre supportar benignament e ab la humanitat acustumada de quens supplicau volemvos sia cert la sperança e confiança gran que tenim de vosaltres e ferma creença que havem entenents en los dits afers ab la gran vigilancia e studi quens haveu scrit nos ha fet e fa sopportar benignament e humana sens molestia alguna. Es ver que la Majestat del dit Senyor Rey nos ha scrit signifícant algun molestia e congoixa del nostre no entrar en Barchinona donantnos en algun carrech. E per no danar lous major e contentacio de sa Majestat total repos dels dits afers a servey del dit Senyor Rey nostre e del lllustrissimo Princep nostre molt car e moll amat fill repos tranquillitat e benefici de aqueixa ciutat e de tot lo Principat desigam molt nostra entrada en la dita ciutat segons aço crehem vos sera significat per lo dit lllustrissimo Princep al qual ne havem scrit. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Nos ab nostres letres havem largament informats los venerable religios magnifichs be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostra lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich mestre racional de la cort del dit Senyor en lo regne de Valencia de algunes coses que sobre los afers occorrents de nostra part vos han a dir e explicar. Pregamvos per ço e encarregam quant pus afectuosament e streta podem a tot ço e quant los dits Castella e Mestre racional de part nostra vos diran e explicaran donets plena fe e creença axi com a nostra persona e ho deduhischats a efecte segons la ferma sperança e confiança indubitada que de vosaltres havem. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXl. - La Reyna. - Serena secretarius.

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Excellencia havem vuy rebudes dues letres una extesa altra de creenca per vostra Altesa acomanada als reverend Castella Damposta e al magnifich mossen Luis de Vich cavaller conseller e mestre racional de la cort del Senyor Rey en lo regno de Valencia los quals havem hoits a ple. E per respondre a les dites letres e explicar a vostra Altesa algunes coses havem delliberat segons havem vuy scrit a vostra Senyoria enviar los reverend mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses e los magnifichs mossen Johan Çabastida cavaller e En Francesch Burgues sindich e ciutada de Tortosa informats stesament de algunes coses que a vostra Excellencia explicaran de
nostra part. Supplicam per ço humilment a aquella que li placia donarlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra explicaran axi com si per nosaltres era dit en persona. E sia Deus Omnipotent molt alta e molt excellent Senyora vostra guarda e proteccio votiva la qual a nosaltres man lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Memorial o instruccions de les coses que per part dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya e del consell de aquells diran e explicaran a la lllustrissima Senyora Reyna los reverend e magnifichs mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Francesch Burgues sindich de Tortosa.
Primerament premeses les humils e acustumades recomendacions e besament de la ma li daran la letra de creença que sen porten e captada hora opportuna en virtut de aquella li diran e explicaran com los dits diputats e consell hoint e sabent per avisos certs que la Majestat del Senyor Rey hauria scrit a la prioressa de Alguayre li receptas e acullis docents homens en la vila de Alguayre e aqui mateix ha scrit a Agramunt e a Balaguer que facen provisio de forments farines civades palles e altres vitualles com la sua Senyoria hi enten enviar alguna gent e mes quen vol enviar a fornir lo castell de Algerri e que en Montço se ha feta crida que tots los de la vila stiguen preparats ab lurs armes tota hora que sien cridats e que lo castell de la dita vila se proveeix e moltes altres coses e novitats que donen gran admiracio als dits diputats e consell considerant los termens en que los afers de aquest Principat stan ab la sua Majestat los quals speren e confien en la sua clemencia e virtut e en la intervencio de la dita Senyora Reyna qui per sa merce se es mostrada e mostra haver voluntat e subiran desig ab be dels afers que obtindran lo fi desigat e saludable a aquest Principat a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna.
E mes diran e explicaran a la dita Senyora Reyna que los dits diputas segons han scrit e significat a la sua Senyoria continuament entenen e treballen ab subirana vigilancia en compondre e degut orde posar les coses quils han occorregut e occorren per servey e honor de la Majestat del dit Senyor e encara de la dita Senyora repos benefici bon govern e regiment dels poblats en lo dit Principat e de la republica e prestament Deus volent hi daran conclusio la qual feta presentara a la sua Altesa.
Item mes li diran e explicaran quant pus pertinentment poran que los dits diputats e consell suppliquen a la sua Altesa no prenga a enuig o molestia lo no entrar en aquesta ciutat per quant los afers en que treballen e entenen hauran pus prompta e millor expedicio. E encara la supplicaran li placia no fer moviment de la dita vila de Vilafrancha car los dits afers de alli se tractaran pus utilment a gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e sua e gran repos e benefici del dit Principat e encara sera obviat a molts inconvenients no fahent la sua Senyoria moviment de la dita vila. Los altres replicats sien remesos a la discrecio e providencia dels dits embaixadors substancia no mudada de les coses dessus scrites. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Apres la dada com en los dies passats haia convengut als cathalans com a forçats per observancia e conservacio de privilegis e libertats algunes coses fer per ells no previstes ans se poria dir quasi divinalment inspirades les quals ha aparegut esser molt dures e congoixoses a la Majestat del Senyor Rey es molt dubtat en lo present per no voler la Serenissima Senyora Reyna reposar e annuir al consell e supplicacions dels diputats e consell per les quals es supplicat e consellat no dever partir ni moures la sua Excellencia de Vilafrancha e per conseguent en Barchinona no entrar ni a Sent Boy ne altres parts acostar no se hajen fer e en execcio deduir alguns altres migans e remeys ja en la principal empresa cogitats e pensats jatsia aquells vullen e entenguen totalment excusar e apartar si donchs per la
dita Senyora per la raho ja dita de venir en aquesta ciutat non son forçats perque si los embaixadors en las resposta e replicats comprovaran la dita lllustrissima Senyora Reyna perseverar en la dita entrada de Barchinona venguda de Sent Boy o altra part consemblant ab la reverencia deguda lo present capitol e contengut en aquell a la dita Senyora present tot son consell li intimaran avisaran e explicaran per ço que de tot inconvenient que subseguir se pugue fora la persona real de la dita Senyora Reyna los diputats e consell en nom de tot lo Principat romanguen excusats. - Data ut supra.

Se enviaron el mismo día las siguientes cartas.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes en les quals nos certificau de molts avisos que haveu de Arago e de altres parts dels quals per altres vies nosaltres havem lo mateix sentiment e per ço volem star axi cautament e attenta com a la cosa es necessari e axi ne scrivim e encarregam lo capita ab tot que no podem creure que lo Senyor Rey vulla portar a efecte los tals preparatoris abans havem fiança en Deu que illuminara lo dit Senyor Rey e li donara coneixer la intencio santa feel e bona que aquest Principat ha haguda e ha a la sua honor e servey e comfiam molt en lo entreveniment de la Senyora Reina qui es deça e ab molta humanitat de virtut se interposa en aquells afers e per ço som en pratica ab sa Excellencia de expedients per los quals Deu volent creem la cosa vindra a bon port e axi placia a la clemencia divinal en lo mig e tota hora nos plau be la
diligencia que vos feu en haver los dits avisos dels quals axi com succehiran nos vullau per vostres letres certificar. E pregamvos a totes coses concernents salut e benefíci del exercit vullau attendre e en aquelles provehir segons fins aci haveu fet loablement e de vos be confiam. Dada en Barchinona a XX de mar any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General da Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per certs esguards havem delliberat que tota la gent de peu del exercit la qual gent sia alleujada en los lochs de Aytona Seros Penyalba e altres fora de Fraga sen intren en la ciutat de Leyda e aqui stiguen a ordinacio e comendament dels pahers de la dita ciutat. Axi empero que si per vos en apres per alguna occorrent necessitat la dita gent o part de aquella era demanada que seguesquen lo vostre comandament car no es intencio nostra a la capitania vostra en res derogar. Placiaus donchs provehir per vostres letres que la dita gent sen intre en la dita ciutat e faça axi e segons dessus se conte. E tingaus molt egregi senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Als molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Si en los dies passats no havem frequentat lo scriure a la manera acustumada nous sia maravella car la benaventurada entrada del Senyor Primogenit en aquesta ciutat nos ha tant occupals que en altre no havem pogut entendre hoc e havem considerada la indisposicio que sabiem de vostra persona de la qual nos som molt congoixats e no vehiem esser cosa pertinent que aquella durantvos fatigassem de algunes letres. Ara havem sabuda vostra bona convalescencia de la qual havem molt plaer eus pregam e encarregam queus vullau axi be sforçar com a vostra persona es obs e lunyarvos de totes coses que a la vostra salut en res obstar poguessen. Venint apres a respondreus a molts avisos que fets nos haveu dels preparatoris ques fan en Arago e de les municions de Balaguer de Montblanch e de Algerri. De totes aqueixes coses no fall a nosaltres sentiment pero no podem pensar que la Majestat del Senyor Rey les vulla metre en execucio ne que vulla rompre ab aquest Principat lo qual es tant devot a la sua Serenitat e tot lo que ha fet e fa es a recta e santa intencio per la fidelitat e honor de la real corona. E per tant fiam en nostre Senyor Deu que illuminara lo dit Senyor Rey el fara condecendre a tots expedients bons e utils a repos del dit Principat e comfiam molt en la intervencio e miga de la Serenissima Senyora Reyna la qual ab molta virtut e humanitat se interposa en aquests afers havent clara coneixença de la devocio e fidelitat dels cathalans. E per ço continuament tractam ab la dita Senyora Reyna qui es en Vilafrancha de Penades e per miga de nostres embaixadors som en pratica de tals expedients que speram Deu migançant succehira a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e seguretat vostra e nostra e de tots los poblats en aquest Principat e al bon stament de la cosa publica de aquell. En lo mig pero en tota hora cove e es necessari tant per les dites noves com per altres sguards lo exercit star attent e ab ses degudes guaytes e altres preparatoris en manera que res sinistre no li pogues succehir e que axi stiga hom mirant lo temps fins a Deu placia sia lo repos desigat aconseguit avisantvos senyor com lo Senyor Primogenit molt sovin entreve en nostres consells en seguir e portarse en totes coses en tal manera que a vos senyor e a tots nosaltres pot e deu esser molta alegria e consolacio. E quanta coneixença ha e quals gracies refereix del servici a sa Senyoria fet per aquest Principat seria longa cosa explicar per letres. De les coses que daçi avant succehiran no fallirem a scriureus e avisar de dia en dia. Hauriem entes senyor que algunes persones del exercit no havents discrecio ni moderacio en lur parlar se atrevirien en dir algunes coses no guardant en aquelles la reverencia e honor del Senyor Rey en la qual cosa senyor vos pregam e encarregam vos placia atendre e castigar los tals temeraris per manera que no sia algu qui altrament presumescha parlar no res dir que de humils e feels vassalls se pertany envers lur Rey e Senyor. Per la present senyor no curam mes dir sino que desigam esser certificats per vostra letra de vostra bona disposicio la qual supplicam nostre Senyor Deu vos vulla donar e havervos en sa guarda. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

jueves, 13 de junio de 2019

Tomo I, texto LIX, En Marti, Jaume comte Durgell

LIX.

Reg. 2.252, fol. 146. 18 de mayo de 1410.

En Marti etc. Al egregi e car nebot nostre don Jaume comte Durgell salut e dileccio. Ab diverses letres vos havem manat que per cessar los escandols e grans perills qui estan apparellats en la ciutat de Çaragoça per la questio queus es feta sobre la admissio del offici de lochtinent nostre general en lo regne Darago sobreseguessets en usar daquell tro que per lo Justicia Darago fos pronunciat per fur e justicia si deviets esser admes o no en lo dit offici: e segons que novellament havem entes vos no volets sobreseure en lo dit fet tro que la pronunciacio del dit Justicia sia feta en menyspreu de nostres manaments: de que havem haut fort grant desplaer quar donats occasio a molts perills mals o escandols. Perque deymvos e manam expressament que en usar del dit offici sobresegats totalment tro que per lo dit Justicia sia pronunciat que vos dejats per fur e justicia esser admes en aquell. E feta la dita pronunciacio manamvos expressament que la servets en totes ses parts: axi que si sera per ell pronunciat que vos dejats esser admes que usets daquell potentment e plenaria: e si sera pronunciat per ell que no dejats esser admes que cessets del tot e que nous entremetats de usar daquell daquiavant: volents e ordenants ab la present
que en cas que vos siats inobedient en les dites dues coses o en alcuna daquelles ço es que vullats usar del dit offici plet penjant e abans que per lo dit Justicia sia pronunciat o apres que per ell sera pronunciat si attemptarets usar contra la pronunciacio que per lo dit Justicia sera feta vos tengats per revocat e remogut del dit offici de lochtinent nostre general del dit regne e exercici daquell: quar nos ab aquesta matexa ara per ladonchs e ladonchs per ara en cas que no servassets totes les coses dessus dites e cascuna daquelles revocam cassam e anullam la comissio per nos a vos feta del dit offici de lochtinent general del dit regne e totes cartes letres e provisions queus hajam fetes e atorgades per raho del offici dessus dit: per la qual en los casos dessus especificats manam expressament e de certa sciencia a tots e sengles officials e sotsmesos nostres del dit regne e altres que la present revocacio nostra tenguen fermament e observen e contra aquella no venguen o alcu contravenir permeten per alcuna raho. Dada en lo monastir de Valldonzella sots nostre segell secret a XVIII dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici in consilio.
- Et viderunt eam vicecancellarius et thesaurarius bus fuit comissum.

Tomo I, texto LX, lo rey, mossen Anthoni

LX.

Reg. 2.237, fol. 73 de la 2.a foliac. 29 de mayo de 1410.

Lo Rey. - Mossen Anthoni. Vostra letra havem reebuda notificantnos per aquella la sanitat de nostre car net don Frederich Darago comte de Luna et la disposicio de aquexa terra que esta be de ypidimies: a la qual vos responem queus pregam axi affectuosament com podem que continuament donets tots aquells plaers que porets al dit nostre net haventne aquella cura que de vos fermament confiam. Dada en lo monestir de Valldonzella sots nostre segell secret a XXIX de maig del any MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Petro de Torrente. - Dirigitur Anthonio Torrelles militi.

lunes, 25 de noviembre de 2019

ACTAS DEL COMPROMISO DE CASPE

ACTAS DEL COMPROMISO DE CASPE, EN EL QUE FUE ELEGIDO REY DE ARAGON EL INFANTE DE CASTILLA DON FERNANDO.

INTRODUCCIÓN. (1)
(1) Damos principio a esta parte del proceso con las mismas palabras con que lo comenzó el notario, insertando a continuación la concordia firmada en Alcañiz entre los comisionados de los varios parlamentos, y que fue la norma a que hubieron de atenerse los nueve compromisarios elegidos en virtud de ella hasta llegar a la proclamación del soberano

 
ACTAS DEL COMPROMISO DE CASPE, EN EL QUE FUE ELEGIDO REY DE ARAGON EL INFANTE DE CASTILLA DON FERNANDO.

Núm. 410. Tom. 22. Fol.
2070.

Jesuchristi nomine devote et humiliter invocato cunctis
et singulis per universos orbis terminos constitutis presentibus et
futuris pateat evidenter: Quod dudum in mense madii anno a nativitate
Domini millessimo quadringentessimo decimo illustrissimo et
excellentissimo principe et domino domino
Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum
Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et
Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie sub
cujus predecessorum recordationis eximie ac stirpis gloriose sceptro
atque dominio virtuoso
amplissima regna et terre ipsa in
pacis quiete et tranquillitatis dulcedine fuerant feliciter gubernata
in monasterio de Valldonzella juxta civitatem Barchinone
constructo personaliter residente prout humanis corporibus solet
accidere idem dominus gravi fuit infirmitate percussus
que velut mortis nuntia sic truculenter deseviit in eum quod
ut verus tamen et ortodoxus christianus sicut Altissimo placuit die
ultima ipsorum mensis et anni spiritum reddidit Creatori: ob cujus
obitum ipsius regna principatus et terre
amaritudinis calicem degustarunt gravisque doloris in eorum
precordiis sensere pressuras cum per substractionem sue virtuose
presentie qua ipsa regna principatus et terras fulgore prudentie
rigore justitie limpiditate temperantie ac fervore fortitudinis et
virtutis dono Dei inter ceteros mundi principes insignitus stupentius
illustrabat se cernerent desolationis caligine obfuscatos. Sed
graviori et amarissima subditorum dicti gloriosissimi principis
viscera fuerunt commotione turbata et acriori doloris acerbitate
commota quia nullum certum reliquit proh dolor successorem. Oh delira
fortune cecitas inimica nature gratiarum noverca: quid tibi profuit
duo illa illuminaria magna extingere videlicet serenissimum et
triumphatorem invincibilem dominum Martinum regem
Trianche in dictis regnis et terris ut primogenitum
successurum et ejus postea gloriosissimum genitorem nullo sidere ut
prefertur relicto et turbionem densum in predictis regnis et
terris aspergere ubi lux exaltationis et letitie radiabat. Certe
nihil: sed solita statera dolosa thesauros tuos distribuens gaudium
in luctum liram in planctum et omne jocunditatis solatium in
desolationis calamitatem et miseriam convertisti. Que cum sic ut
accidit excellentissimus dominus rex predictus tamquam
princeps sapiens eleganti spiritu et profunda circunspectione
munitus jam ante sui obitum quodammodo presagiret querens suis regnis
principatui et terris pacis commoda et
quietis solatia
ejus dimittere post decessum magna et sollicita cura studuit
perscrutari cui post decessum ipsius suum diadema regium
spectaret cuique successio regnorum principatus
et terrarum ipsius per justitiam pertineret: sed ingluvie mortis ut
prefertur preventus ad perscrutationis
hujusmodi terminum non
valuit pervenire. Cumque dierum vite sue constitutus in fine
suscitatus ad quem suorum regnorum et terrarum successio
pertinere arcana sue mentis dilucidans sic respondit: quod dicta
successio illi post ipsius obitum perveniret cui per justitiam
deberetur. Regna igitur et principatus terre
predicta pro conservanda legalitate et fidelitate eorum preciosissima
nullo pretio comparanda que inter alios preciosos lapides ipsius
regie corone Aragonum clarioribus facibus reluceat tam
propria consideratione quam regia ammonitione commota ad
notitiam veritatis tanti negotii pervenire pre ceteris cupientes
eorum parlamenta generalia mora et quacumque somnolenta
lenticitate repulsis debite congregarunt prout de presenti sunt etiam
congregata in quibus prosperitatibus et sollicitis studiis exquisitum
extitit et tractatum qualiter et quomodo ad veritatem tam ardui
negotii possent celeriter pervenire prout per processus et acta
cujuslibet parlamenti potest difusius intueri. Tandem
parlamenta predicta pluribus et solemnibus ambaxiatis
et tractatibus hinc inde secutis ad concordiam quorundam capitulorum
inferius insertorum per Spiritus sancti gratiam devenere: post quorum
capitulorum concordiam atque firmam Deus scientiarum dominus volens
in subditos dicte precellentissime corone Aragonum mira
magnalia et magna mirabilia misericorditer opperari sic dictorum
parlamentorum velle unanimitatis compagine solidavit in unum sicque
in idem affectum et effectum fecit eorum dilabili concurrere
voluntates quod de novem personis que juxta formam et modum dictorum
capitulorum inferius insertorum in regnis principatu et terris
predictis verum regem et dominum publicarent sine
discrepantia concordarunt easque ad executanda et perfecta complenda
predicta concorditer nominant et unanimiter eligent: prout hec et
plura alia sub presentis processus compendio clarissime demostrantur.
Ne igitur ea que de et super premissis fuerunt executioni deducta
oblivionis valeant defectui subjacere imo potius eternis temporibus
clareant et ut digna vinciti memoria longum conserventur in evum
presens processus extitit compositus et formatus in quo primo
capitula supradicta a quibus tota fere virtus et effectus prenarrati
negotii derivatur et deinde omnia et singula que ipsorum vigore et
alias super dicto negotio acta et secuta fuere seriatim et per
ordinem subjunguntur.

Núm. 411. Tom. 22. Fol. 2071.

In
Christi nomini: noverint universi: quod die lune intitulata
quintadecima mensis frebroarii anno a nativitate Domini
millesimo CCCC° XII° in presentia mei Raimundi Bajuli
notarii ambaxiatorum parlamenti generalis Cathalonie
principatus necnon venerabilis Bartholomei Vicentii
et
Pauli Nicholai notariorum parlamenti generalis regni
Aragonum et testium subscriptorum ad hec specialiter vocatorum et
assumptorum: personis et partibus infrascriptis nominibus et pro
parte inferius dessignatis de quorum potestatibus inferius mentio
specialis habetur in ecclesia majori ville Alcanicii
intus videlicet capitulum ecclesie ipsius personaliter congregatis:
eedem persone et partes concordarunt firmarunt et jurarunt capitula
infrascripta eisdem seu in eorum presentia de verbo ad verbum ipsorum
ordinatione perlecta quorum tenores per ordinem subsequntur. -
Capitula tractata et concordata facta et firmata super factis vel
negotiis tangentibus successionem regnorum et terrarum
regie corone Aragonum subditorum inter reverendum in Christo
patrem dominum Dominicum episcopum oscensem ac multum
honorabiles circunspectos et providos viros dominos fratrem
Guillelmum Raimundum Alamanni de Cervilione comendatorem majorem
Alcanicii ordinis Calatrave Johannem del Archipestre
magistrum in Sacra Pagina canonicum et cantorem ecclesie Cesarauguste
in personam archiepiscopi Cesarauguste Anthonium de Castellot
procuratorem nobilis Petri Eximini de Urrea domini vicecomitatus de
Rueda Alfonsum de Luna procuratorem nobilium Johannis Ferdinandi de
Ixar et Johannis de Luna Egidium Roderici de Lihori militem Johannem
Eximini Cerdan militem Berengarium de Bardaxino dominum de Çaydi
Johannem de Funes legum doctorem Arnaldum de Bardaxino Bernardum
Durgell scutiferos Dominicum de La Naja jurisperitum civitatis
Cesarauguste Johannem Primeran jurisperitum comunitatis aldearum
Calatajubi et Johannem Sancii de Orihuela jurisperitum comunitatis
aldearum Albarracini deputatos sindicos et procuratores parlamenti generalis regni Aragonum in villa Alcanicii congregati
nomine et pro parte ipsius parlamenti: et reverendissimum in Christo
patrem dominum Petrum miseratione divina sancte terraconensis
ecclesie archiepiscopum ac multum honorabiles viros dominos
Filipum de Medalia in artibus et in theologia magistrum archidiaconum
Penitensis in ecclesia Barchinone nobilem Berengarium Arnaldum de
Cervilione Asbertum Çatrilla domicellum Johannem de Plano
legum doctorem civitatis Barchinone et Johannem de Ribesaltes
ville Perpiniani sindicos procuratores et ambaxiatores parlamenti
generalis Cathalonie principatus in civitate Dertuse
congregati nomine et pro parte ipsius parlamenti: de quorum omnium
predictorum potestatibus inferius mentio specialis habetur pro se et
omnibus eis adherentibus et adherere volentibus in futurum. - In
primis siquidem dicti deputati sindici et procuratores representantes
parlamentum generale regni Aragonum et ab ipso parlamento
posse habentes et pro ipso in subscriptis partem facientes et dicti
ambaxiatores sindici et procuratores representantes parlamentum
generale Cathalonie principatus et ab ipso parlamento posse
habentes et pro ipso in subscriptis partem facientes ipse ambe partes
et unaqueque earum et earum quelibet conjunctim et divisim ac simul
et in solidum protestantur salvant et retinent expresse etiam
consentiunt atque volunt quod per firmam promissionem et obligationem
infrascriptorum capitulorum seu alicujus eorum aut per subscripta vel
aliqua ex eis et per quecumque vigore infrascriptorum seu alicujus
eorum aut alias per eas vel alteram procedenda abinde fienda vel
enantanda non intendunt prejudicare aut in aliquo derogare quibusvis
foris constitutionibus usibus consuetudinibus
observantiis usaticis privilegiis libertatibus
ac aliis quibuscumque juribus competentibus aut competere valentibus
ipsi regno Aragonum brachiis statibus sive conditionibus aut
personis eorundem per se et in solidum universaliter ac
particulariter ac dicto principatui brachiis statibus sive
conditionibus aut personis eorundem per se et in solidum
universaliter aut singulariter aut cuilibet parlamento dictorum regni
et principatus per se et in solidum aut dictis regno et
principatui sive parlamentis eorum ac ipsorum personis insimul
nec viis quibuscumque eisdem et cuique vel alicui ex eis simul aut in
solidum conjunctim seu divisim qualitercumque pertinentibus et
competentibus a quibus discedere non intendunt per quoscumque actus
quantumcumque etiam contrarios nec eis nec ipsorum alicui in aliquo
derogare. Et volunt ac consentiunt dicte partes et earum quelibet
quod per infrascripta aut aliqua ex eis aut per quecumque que ipsorum
vigore nunc vel in futurum fiunt aut fient non adquiratur aliquid
juris alicui dictarum partium in prejudicium alterius sive econtra
nunc aut in posterum: sed quod unaqueque dictarum partium et illi
quos representant remaneant plenissime in eis foris constitutionibus
usibus consuetudinibus observantiis usaticis privilegiis
libertatibus et aliis juribus quibus erant ante firmam
infrascriptorum capitulorum: et sint salve eis et unicuique ex eis
vie quecumque ante firmam hujusmodi capitulorum quomodolibet
pertinentes: et voluerunt quod per electionem unius vie alteri non
renuncient nec censeatur renunciatum imo ad aliam vel alias vias
libere redire valeant quandocumque. Volunt tamen nichilominus et
expresse consentiunt quod capitula infrascripta et contenta in eisdem
observentur et executioni mandentur infra et non ultra tempus sive
tempora in quinto presentium capitulorum contenta et prout in eo
continetur. - Item cum finis seu terminus ad quem tendunt omnes
superius nominati sit habere citius quo fieri rationabiliter poterit
regem et dominum per justitiam prout inferius latius declaratur: est
tractatum et concordatum quod temporis dispositione et negotiorum
celeritate et qualitate pensatis non est nunc pro predictis
insistendum circa regnorum et principatus generalem ac
comunem in unum locum conventionem: sed quod ad dilationem tollendum
et malis periculis ac scandalis dispositis obviandum totum negotium
investigationis instructionis informationis noscionis recognitionis
et publicationis cui predicta parlamenta et subditi ac
vassalli regie corone Aragonum fidelitatis debitum
prestare et quem in eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere dabeant et
teneantur simpliciter et absolute ac plenissime comittatur et
remittatur aliquibus personis pure conscientie bone fame et idoneis
ad tantum et tale negotium peragendum in quas omnis potestas dictorum
parlamentorum quoad predicta transferatur hac vice cum dependentibus
emergentibus et incidentibus ex eisdem ac eis quoquomodo connexis. -
Item quod ad evitandum confusionem divisionem vitium et infectionem
que in multitudine reperiuntur faciliter et ad inveniendum facilius
sufficientiam scientiam concordiam et virtutem que in paucis
inveniuntur promptius quam in multis et consideratis pluribus que
malitia temporis exhibet dicte persone sint novem que in premissis et
infrascriptis per viam noscionalem ac bone conscientie informationis
procedant: et quod prefate persone postquam nominate fuerint seu
electe cujuscumque status gradus vel conditionis extiterint onus
assumere et in loco et termino assignandis interesse personaliter
teneantur: et quod nullus ipsas personas fraudulenter aut maliciose
retrahere vel impedire audeat a premissis. - Item quod dicte novem
persone que isto modo graduentur videlicet quod ponantur tres in
primo gradu et alie tres in secundo gradu et alie tres in tertio
gradu in villam seu locum inferius dessignatos convenire teneantur et
habeant: infra quam villam non intrent in statu excedente videlicet
tres prime ipsarum inter omnes tres triginta equitaturas et
quadraginta personas inter ipsas tres eorum arbitrio dividendas et
alie tres ultra totidem et restantes tres ultra totidem cum armis vel
sine prout ipsis videbitur. - Item omnes superius nominati videlicet
deputati et ambaxiatores sindici et procuratores parlamentorum regni
Aragonum et principatus Cathalonie predictorum vigore et
auctoritate potestatum per predicta parlamenta ipsis atributarum et
vice et nomine dictorum parlamentorum et cujuslibet eorum et omnium
eis coherentium et adherere volentium in futurum dant conferunt
tribuunt transferunt atque concedunt dictis novem personis de
quibus dicta parlamenta concordabunt infra viginti dies a die
firma presentium capitulorum in antea computandos onus et plenariam
ac plenissimam et generalem ac generalissimam auctoritatem facultatem
et potestatem investigandi instruendi informandi noscendi
recognoscendi et publicandi cui predicta parlamenta et subditi
ac vassalli dicte corone Aragonum fidelitatis
debitum prestare et quem in eorum verum regem et dominum
per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur et procedendi in omnibus aliis supra et infrascriptis cum
dependentibus emergentibus et incidentibus ex eisdem ac eis
quoquomodo connexis: ita quod illud quod dicte novem persone in
concordia sive sex ex ipsis in quibus sex seu inter quas sint unus de
dictis tribus primis et alter de dictis tribus secundis et alter de
dictis tribus ultimis publicaverint vel alias pro exequtione
presentium capitulorum fecerint aut exequtaverint quovis modo
habeatur pro facto justo constanti valido atque firmo: quam quidem
publicationem dicte persone facere teneantur infra duos menses a die
vicessima nona martii proxime futuri in antea continue numerandos qui
finient et terminabuntur vicessima nona die madii proxime tunc
sequentis inclusive: quem quidem terminum dicte persone in una vice
vel pluribus possint et valeant prorogare ita tamen quod earum
prorogatio sive prorogationes inter omnes terminum duorum mensium a
dicta vicessima nona die madii in antea continue computandorum et
inmediato sequentium qui terminabuntur et finient vicessima nona die
julii proxime tunc sequentis inclusive non excedat. Volunt inquam
dicte partes quod contra predictas novem personas nulla possit opponi
exceptio. - Item quod prefate novem persone postquam confesse fuerint
et comunicaverint audita missa et sermone solemniter et publice
voveant Deo et beate Marie et curie celesti et jurent
super ligno crucis Christi et sancta quatuor
Evangelia quod in dicto negotio successionis procedent et
verum regem et dominum quam citius rationabiliter
poterunt secundum Deum et justitiam et bonam eorum conscientiam juxta
eorum scire et posse publicabunt omnibus amore odio favore et timore
prece pretio dono gratia seu munere aut eorum quavis spe et alia
sinistra voluntate quacumque postpositis et rejectis. Item dicte
persone et alii qui in dicto negotio intererunt jurent ut supra quod
ante publicationem regis per predictas personas fiendam nemini
voluntatem intentionem seu mentem dictarum personarum circa predicta
ipse persone nec alii supradicti suam vel aliarum personarum
predictarum manifestabunt publicabunt vel aperient publice vel oculte
directe seu indirecte verbo scriptis aut signis vel alio quovis
ingenio sive modo. - Item quod si durante tempore informationis seu
investigationis per predictas personas recipiende aliqui pro parte
competitorum vel alicujus ipsorum voluerint ipsas personas verbo
scriptis vel alias de aliquo informare persone ipse informationes
audiant seu recipiant supradictas: hunc ordinem observando quod primo
informationem illius audiant sive recipiant qui se ipsis personis
presentaverit primitus paratus dictam informationem dicere seu
offerre et successive aliorum prout quisque eorum primo venerit modo
superius expressato. Et si omnes vel aliquos ipsorum insimul venire
contigerit sit in electione dictarum personarum audiendi seu
recipiendi informationes predictas illo quo voluerint ordine in
preferendo vel postponendo servato: et quandocumque ante
publicationem predictam dicte persone cum aliquo vel aliquibus ex
illis qui pro parte competitorum ipsos informaverint ut prefertur vel
alias quovis modo se super aliquibus voluerint informare hoc sit
ipsis personis licitum et permissum. - Item quod si prefate persone
aliquem vel aliquos pro se informando ad se accedere requisiverint
vel venire quilibet requisitus ad eas infra terminum dandum et
assignandum per ipsas et in statu quem ipse persone duxerint
limitandum teneatur venire expensis inferius designatis et ad id
remediis et penis debitis compellantur. - Item quod si aliqua vel
alique de dictis novem personis infra terminum ipsis dandum ad locum
villam seu castrum non venerint infrascriptum eo quia noluerint aut
non potuerint morte vel alias impedite aut postquam in eo fuerint
aliquam vel aliquas mori vel tali impedimento detineri contigerit
quod secundum judicium aliarum personarum electarum non possent
intendere in premissis: utroque capite sive casu dicte persone loco
talis vel talium per se ipsas aliam vel alias pure conscientie bone
fame et idoneam vel idoneas eligant citius quo poterint que habeant
similem potestatem quam habebant illa vel ille in cujus seu quarum
loco fuerit vel fuerint electa seu electe et teneatur ac teneantur
simile juramentum prestare ut alie persone prius electe. - Item quod
cum dicte novem persone fuerint in puncto ea que recognoverint et de
quibus se informaverint et deliberaverint publicandi mittant intiment
et denuncient parlamentis quod mittant in termino prefigendo per
ipsas aliquas personas notabiles cujuslibet parlamenti que tamen
numerum de sex pro quolibet parlamento non excedant mittant etiam pro
personis de quibus eis videbitur ut veniant ad audiendam
publicationem regis faciendam per eas: et omnes ingrediantur
locum in statu per dictas novem personas limitando: quibus in dicto
termino venientibus vel non venientibus ad publicationem procedant
supradictam. - Item quod de noscione manifestatione et publicatione
predictis fiant per verba et clausulas congrueritia necessaria utilia
et opportuna aliqua publica instrumenta in forma autentica et solemni
prout dictis personis videbitur esse fiendum. - Item quod die ad
dictam publicationem ut predicitur assignata dicte novem persone
missam et sermonem solemniter audiant: quibus auditis publicationem
et manifestationem publico et solemniter prout eis videbitur veri
regis faciant in nomine Jhesuchristi aliqua verba devota et
pertinentia premitendo et unum ex dictis instrumentis in posterum per
alteram ipsarum legi publico faciendo: post quam quidem publicationem
sic factam Te Deum laudamus campanis pulsantibus solemniter et
altitone decantetur devote insuper orationes dicantur et demum
gloria laus et honor exhibeantur Altissimo Regi regum: preterea
clangor tubarum et aliorum instrumentorum ibi resonet et major quo
fieri poterit letitia ostendatur: de qua publicatione etiam
recipiantur et fiant plura publica instrumenta. - Item quod prefate
persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine
provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum
procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et
conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium
regnorum et principatus et conservationem patrimonii
regii et bonum reipublice quanto securius et honestius
fieri poterit.
- Item quod locus conventionis et congregationis
dictarum novem personarum sit villa de Casp in regno
Aragonum prope flumen Iberi situata: quam facta
ceterorum comparatione castrorum et
locorum el super eisdem
subjiciendo rem oculis informatione diligenti recepta et consideratis
omnibus que in hujusmodi actu considerari secundum qualitatem et
dispositionem temporis debuerunt omnes deputati ambaxiatores sindici
et procuratores superius nominati tanquam aptam et idoneam eligunt et
nominant cum presenti. - Item quod dictus locus dimittatur et per
illum vel illos
qui super hoc potestatem habebunt simpliciter et
absolute ponatur in manibus dictarum personarum dominio atque posse
cum omnimoda jurisdictione et juramento fidelitatis hominum alias
prestari solito dominis dicti loci seu ville dictis personis vel
deputando seu deputandis ab eis prestando quamdiu dicte persone seu
aliqua earum pro predictis morabuntur erunt seu remanebunt in eo et
per octo dies ultra: ita quod durante tempore supradicto prefate
persone sint domine solum et simpliciter castri et loci seu ville
predictorum et omnium in eis et eorum terminis habitantium ut
prefertur: lapso vero termino supradicto castrum et villa seu locus
predicta in jus dominium atque posse illius seu illorum qui per prius
habebant et possidebant eadem ipso facto quacumque solemnitate
cessante transferantur et penitus revertantur et nunc pro tunc
habeantur totaliter pro translatis: et quia prefatus locus est
ecclesie supplicetur domino nostro pape quod supradicta concedere et
etiam illi vel illis ex dictis novem personis cui vel quibus
sanctitati sue placuerit jurisdictionem spiritualem clericorum et
personarum ecclesiasticarum in dicto loco et ejus terminis committere
de apostolica benignitate dignetur. - Item omnes superius nominati
eligunt nominant constituunt et de presenti faciunt atque creant duos
capitaneos generales videlicet Petrum Martinez de Marziella
filium Garcie Martinez de Marziella et Azbertum Çatrilla filium
Azberti Çatrilla milites domicellos qui presint nomine dictarum
novem personarum ville et terminis ejus et omnibus habitantibus in
eisdem seu ibi forum quomodolibet sortientibus et omnem
jurisdictionem exerceant in eisdem: et isti tales facient solemne
juramentum et homagium dictis personis de custodiendo ipsas personas
et eorum familiares ac quoscumque ambaxiatores et alios in dicta
villa admitendos et eorum bona et locum seu villam fidelíter et bene
juxta eorum scire et posse et de obediendo dictis personis
simpliciter et absolute: et idem juramentum et homagium facient
gentes armorum ballistarii et familiares dictarum
personarum principalium et omnes alii ad eorum deffensionem vel
servitium deputati: capitaneis autem predictis onus et sollicitudo
operum excubiarum murorum et custodiarum portarum loci seu ville
predicte et omnium aliorum ad custodiam facientium seu pertinentium
supradictam pertineant et incumbant: istos attamen et omnes alios
dicte novem persone possint deponere et amovere et eosdem vel alios
iterum ponere si et quando et totiens quotiens ipsis videbitur
faciendum. - Item quod uterque dictorum capitaneorum habeat
quinquaginta homines armorum cum singulis equis et quinquaginta
ballistarios pedites ita quod sint inter omnes centum homines armorum
equites et centum ballistarii
fideles et bone fame arbitrio eorundem capitaneorum. - Item quod
castrum et locus seu villa predicta muniantur et provideantur debite
de victualibus atque armis. - Item quod in castro predicto vel
domibus ubi dicte novem persone fuerint vel se receptaverint pro
premissis nullus absque ipsarum voluntate licentia et permissu valeat
introire: in locum autem seu villam quicumque sine armis et cum illo
numero de quo dictis capitaneis videbitur et non alias ingrediatur:
et super hoc fiant custodie diligenter hec et similia dictorum
capitaneorum ordinationi et arbitrio relinquendo. - Item quod nullus
cujuscunnque auctoritatis status gradus preheminentie aut conditionis
extiterit qui secum vel in ejus societate habeat ultra viginti
homines armatos de quatuor leucis audeat se appropinquare ad dictum
castrum seu villam de Casp exceptis ambaxiatoribus qui ultra
quadraginta equitaturas et quinquaginta personas pro qualibet
ambaxiata et sine armis in villa introducere non possint: et si
plures pro eorum societate duxerint illos statim ultra dictas quatuor
leucas remittere teneantur. Et quod quicumque officiales
quantumcumque magni non valeant ad villam prefatam de Casp
venire nec in eadem intrare permittantur nisi de licentia aut ad
requisitionem dictarum novem personarum. - Item quod pro parte
parlamentorum conjunctim quorum auctoritate superius nominati
funguntur mittatur celeriter et per personas autenticas presentetur
cuilibet ex competitoribus litera que contineat in effectu quod
parlamenta generala regni Aragonum et Cathalonie principatus
pro se et eis adherentibus notifficant intimant seu denunciant eidem
quod certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum
posse habentes in villa de Casp prope flumen
Iberi in Aragone constituta pro investigando instruendo
se et informando noscendo et publicando cui predicta parlamenta et
subditi ac vassalli dicte corone fidelitatis debitum
prestare et quem in eorum verum regem et dominum
per justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur hinc ad vicessimam nonam diem martii proxime futuri
convenient et erunt personaliter congregate processure abinde ad
investigationem instructionem informationem noscionem et
publicationem predictas. - Item quod dicta parlamenta continuentur et
durent donec facta fuerit regis publicatio supradicta et
deinde quamdiu ipsis parlamentis fuerit bene visum. - Item omnes
dicti deputati et ambaxiatores sindici et procuratores nominibus ante
dictis jurant et se obligant quod parlamenta predicta aut ipsi
potestatem dictis novem personis eligendis atributam non revocabunt
non impedient neo aliqualiter impugnabunt etiam inito et firmato
pacto inter predictos nominibus quibus supra mediante legitima
stipulatione vallato nomine et vice uniuscujusque dictorum parlamento
rum et singularum personarum eorundem ac etiam pro interesse regnorum et principatus predictorum et reipublice eorundem et
veri regis in posterum publicandi et quorumvis dictorum
competitorum et aliorum quorumcumque quorum intersit aut interesse
poterit in futurum: imo pro toto eorum posse dabunt consilium
auxilium et favorem quod presentia capitula exequtioni demandentur et
quod ordinetur latissime cum omnibus securitatibus et clausulis
necessariis et oportunis. - Item dicti deputati ambaxiatores sindici
et procuratores procuratorio nomine ac in animam suorum principalium
promittunt et se obligant atque jurant habere et nunc pro tunc et e
converso habent in verum regem et dominum illum qui per
predictas personas in concordia vel modo superius expressato pro rege
fuerit publicatus: et quod contra publicationem regis sic
factam per ipsas personas ac contra ea que per eas in et super
predictis processa et enantata fuerint aut contra personas
publicantium vel publicati vel contra formam aut ordinem eorum que
acta et publicata fuerint non possint verbo scriptis facto aut alias
quidquam dicere petere proponere objicere excipere aut alias
quovismodo impugnare seu etiam allegare. - Item quod litera
intimatoria de qua supra fit mentio presentetur domino
Frederico ut uni de competitoribus et hortetur per parlamenta
episcopus segorbicensis in cujus custodia dictus dominus
Fredericus existit ut pretensum jus dicti domini Frederici
in successione regnorum et terrarum corone regieAragonum prossequatur seu prossequi faciat per sufficientes
procuratores et advocatos.
- Item cum illi de regno Valentie
fuerint per magna tempora spectati fuerintque super hac materia ut
modo debito mitterent requisiti et eis protestatum propter moram et
materia presens ulterius dilationem non patiatur: est concordatum
quod procedatur in hoc tam urgenti negotio eorum absentia non
obstante. Si tamen suos ambaxiatores et nuntios in concordia
misserint taliter quod regnum Valentie representent
admittantur super hiis que nondum erunt exequtata de preparatoriis in
eo statu in quo tunc erunt negotia sine discussione vel impugnatione
quacumque eorum que facta fuerint seu etiam concordata. - Item quod
expense que pro premissis et sequentibus fient dividantur in hunc
modum: videlicet quod expense que personis et ministris aragonensibus
fient per aragonenses et cathalanis per cathalanos
solvantur: comunes vero prout est alias fieri assuetum.
- Item
quod capitula predicta et in eis et quolibet eorum contenta solum pro
forma substantiali et necessario observanda habeantur quoad tempora
numerum novem personarum voces publicationem modos substitutionis vel
electionis fiende in casibus supra in nono capitulo expressatis vel
altero eorundem: in ceteris vero possit forma et ordo in dictis
capitulis et in eorum quolibet contenti preposterari vel omitti. -
Que fuerunt acta die loco mense et anno prefixis presentibus testibus
ad predicta multum honorabilibus Francisco Daranda donato Porteceli
Jaufredo de Ortiguis licentiato in decretis et Dominico Cavero
canonico ecclesie ville Alcanicii. Et idem testes fuerunt
presentes firme multum honorabilis Johannis de Plano doctoris et
ambaxiatoris predicti qui imfirmitate podagre detentus firmavit in
domibus Guillermi Claver ubi idem ambaxiator hospitabatur et etiam
firme Anthonii de Castellot jamdicti qui utique detentus simili
infirmitate firmavit in domibus suis.

Se hallan seguidamente
copiados en el proceso los poderes de algunos diputados, el acta de
la elección de los nueve compromisarios, y las correspondientes
notificaciones a los pretendientes; empezando luego las actas de las
sesiones que dichos compromisarios celebraron en el castillo de
Caspe, hasta llegar a la proclamación de don Fernando, con la // parece que se corta //

Sesión del día 29 de marzo de 1412.



Principia
el acta con estas palabras:

Núm. 412. Tom. 22. Fol. 2100.

Adveniente autem die vicessima nona mensis martii hora
completorii vel quasi anno a nativitate Domini millessimo
quadringentissimo duodecimo de qua quidem die in quinto capitulorum
insertorum superius mentio specialis habetur apud villam de Casp
in regno Aragonum constructam in castro videlicet
ipsius ville fuerunt personaliter constituti reverendissimi in
Christo patres et domini Petrus archiepiscopus Terrachone
Dominicus episcopus oscensis ac multum honorabiles et
religiosus Franciscus Daranda donatus Porteceli
Berengarius de Bardaxino et Bernardus de Gualbis
utriusque juris doctor ex novem personis per parlamenta
regni Aragonum et Cathalonie principatus electis ad
investigandum noscendum et publicandum cui subditi et vassalli dicte
corone regie Aragonum fidelitatis debitum prestare et
quem in eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et
eorum conscientias habere debeant et teneantur deputatis et electis:
de quarum deputatione nominatione et electione ac potestate constat
per acta et capitula desuper jam inserta: qui per
organum dicti reverendissimi domini archiepiscopi Terracone
jamdicti dixerunt et se obtulerunt presentibus me Raimundo Bajuli
notario et Paulo Nicholai connotario meo ac
testibus infrascriptis paratos procedere in predictis juxta
potestatem eis atributam et formam capitolurum superius expressorum:
requirentes me et dictum connotarium meum ut de predictis
conficeremus acta publica ac etiam instrumenta.

Constituida,
pues, así la junta de Caspe, compareció en seguida Bernardo
Costeja, procurador de don Alfonso, duque de Gandía, y
entregó el siguiente escrito:

Núm. 413. Tom. 22. Fol.
2100.

Coram vobis reverendo domino episcopo oscensi et
egregiis nobilibus et honorabilibus dominis parlamento regni
Aragonum ac reverendissimo patre et domino domino archiepiscopo
Terracone ac egregiis nobilibus et honorabilibus dominis
ambassiatoribus parlamenti Cathalonie constitutus
personaliter Bernardus Costeya notarius procurator substitutus
ad infrascripta per honorabilem dominum Bernardum de Vilalig
militem procuratorem incliti domini Alfonsi ducis Gandie
ceterosque ambassiatores electos et deputatos ad infrascripta per
inclitum dominum antedictum
proponit: quod cum inclito domino
Alfonso patri dicti incliti principalis sui fuerit per vos scriptum
intimatum notificatum et denunciatum quatenus certas personas deberet
mittere apud locum de Casp XXIX presentis mensis martii
ad informandum vos et parlamenta ac supradictos embassiatores
de jure corone regie quod pretendit esse suum: super
quo habito consilio maturo elegit certos nuntios suos ad informandum
regnum et vestras reverentias de jure quod ipse reputat
se habere in corona regni Aragonis antedicti cui dictum jus de
jure debetur: et dictus dominus Alfonsus filius succedat juridice
in dicto jure corone: ideo dictos ambassiatores elegit ad
predicta vestris reverentiis destinandos. Cumque dicti ambassiatores
essent deliberati et parati accedere ad dictum locum de Casp
in tempore per vestras reverentias assignato contingerunt impedimenta
in via per quam opportebat eos necessario ad dictum locum superius
memoratum transire: que impedimenta sunt homines armorum
Castelle et Gaschonie qui fere totam viam occupant per
quam ipsi transitum facere opportebat: ea propter mittentes pro
salvoconductu responsionem adhuc recipere non valuerunt. Ideo
deliberatum extitit ut unus de ambassiatoribus antedictis precederet
magister in sacra theologia Johannes de Montesono et
dictus Bernardus dicto nomine una cum eo per mare usque
Dertusiam transitum facerent et deinde dictus procurator
accederet ad vestras reverentias per predicta omnia denuntiare.
Idcirco dictus substitutus procurator vestris reverentiis denuntiat
presentiam dicti reverendi magistri Johannis accedentis pro causa
superius memorata et dominos ambassiatores alios scilicet dominum
Bernardum de Vilalig militem dominum Franciscum Blanch
in legibus licentiatum et dominum Petrum de Falcho in decretis
licentiatum de proximo venturos eo facto quo salvum conductum
habuerint supradictum. Et nichilominus predictus magister Johannes
de Monço et dominicus Johannes Navarro legum doctor sunt
parati accedere ad declarandum et informandum vestras reverentias de
juribus incliti domini ducis antedicti. Ideo dictus procurator
substitutus vice dicti incliti domini ducis et aliorum
ambassiatorum predictorum offert se paratum de jure dicti
incliti domini ducis allegare: protestando quod interim
aliquod prejudicium dicto inclito domino principali suo non fíat nec
generari possit: requirendo de predictis sibi fieri publicum
instrumentum ad habendum rei
memoriam in eternum.

Leyéronse también y fueron aprobadas
las cartas que debían dirigirse a los cuatro compromisarios que no
se hallaban aun en Caspe, instándoles para que compareciesen
luego.

Sesión del día 30.

Se dio a Pascasio
Albert y a Juan Albiol el encargo de llevar a su destino
las cartas para los compromisarios ausentes, acordadas en la sesión
anterior.


Sesión del día 31.

Fue
leída una carta de don Fadrique, en la que, después de algunas
lijeras indicaciones sobre su derecho a la corona, manifestaba
su abandono y la necesidad que tenía de que se le proveyese de
abogados; y se acordó en seguida su contestación.

Sesión
del día 3 de abril.

Presentóse Juan Albiol, y dio cuenta de
haber entregado ya a Guillermo de Vallseca la carta que le
habían encargado los demás compromisarios que se hallaban en
Caspe.

Sesión del día 9.

Comparecieron los
enviados del duque de Gandía, pidiendo que se les señalase día y
hora para alegar y probar el derecho de su representado.

Sesión
del día 11.

Pascasio Albert hizo relación de haber entregado
a Bonifacio Ferrer y a Ginés Rabasa las cartas que
para ellos se le habían dado en la sesión del día 30 de mayo
anterior.

Sesión del día 12.

Asistieron ya a la
sesión de este dia Fr. Vicente Ferrer y Bonifacio Ferrer,
otros de los compromisarios que hasta entonces no se habían
aun presentado.

Sesión del día 14. (1)
(1) Los
compromisarios se reunieron también el día 13; pero omitimos el
estractar todas aquellas sesiones en que el escribano
secretario se limitó a levantar auto de que dichos árbitros se
habían reunido, dispuestos a oir en justicia a cualquiera de los
pretendientes o sus procuradores que quisiese demostrar su
derecho.

Se señaló el día 18 y demás sucesivos para oir a
los enviados del duque de Gandía.

Sesión del día 15.

Despacháronse algunas cartas relativas a las demandas de don
Fadrique.

Sesión del día 17.

Señalado este día
para que los compromisarios presentes prestasen el debido juramento,
procedióse a este acto según manifiesta el secretario en estos
términos:

Núm. 414. Tom. 22. Fol. 2111.

Et
incontinenti predicti domini deputati ibidem in dicta ecclesia
existentes per organum reverendissimi domini archiepiscopi
Terracone presentibus honorabilibus Narciso Astrucii
archidiacono Terracone et Dominico Ram priore ecclesie
Alcanicii testibus ad hec vocatis et assumptis dixerunt quod
cum ipsi descendissent de castro predicto et vellent accedere ad
fores ipsius ecclesie ubi paratum erat altare et alia necessaria pro
audiendo solemniter missam et sermonem comunicando jurando et alia
nonnulla acta peragendo juxta tenorem sexti capitulorum superius
insertorum: requisiverunt me dictum Raimundum Bajuli et alios
connotarios meos ibidem presentes ut de omnibus et singulis
actis que ibi fierent conficerem et conficerentur acta atque publica
instrumenta. - Et statim presentibus me Raimundo Bajuli et
dictis Paulo Nicholai et Jacobo de Monteforti
connotariis meis et testibus infrascriptis et presentibus
multum honorabilibus Gondisalvo Roderici de Neyra archidiacono
Dalmaçan et Petro Sancii legum doctore ambassiatoribus
assertis illustrissimi domini regis Castelle ac
Bernardo de Villarig milite et aliis ambassiatoribus dicti
incliti domini ducis Gandie superius jam contentis prenarratus
reverendissimus dominus archiepiscopus Terracone ibidem aliis
suis condeputatis jamdictis personaliter existentibus et audientibus
indutus vestibus pontifficalibus ut est moris ante fores ecclesie
predicte ad hec ut populus melius et spatiosius staret in platea
celebravit missam solemniter: et fuit diaconus dictus Narcisus
Astrucii archidiaconus Terracone et subdiaconus venerabilis
Bernardus Olzina prepositus ilerdensis et minister
venerabilis prior dicte ecclesie de Casp. Et postquam dictus
dominus archiepiscopus sumpsit corpus Christi reversus ad alios
dominos supradictos condeputatos suos coram altari flexis genibus
ordinatos et facta generali confessione per ipsos tradidit cuilibet
eorum sacratissimum corpus Christi comunicandum: et primo dicto
domino episcopo oscensi secundo priori Cartusie
tertio Francisco Daranda quarto magistro Vincentio Ferrarii
quinto Berengario de Bardaxino sexto Bernardo de Gualbis
qui omnes de manibus dicti domini archiepiscopi corpus sanctissimi
Jesuchristi sumpserunt et receperunt devote. Et postmodum perfecta et
finita missa fuit posita coram altari quedam crux aurea
perulis et lapidibus preciosis ornata in qua dixerunt fore ex ligno
vere crucis Christi et quoddam evangelisterium subtus
illam: et incontinenti idem dominus archiepiscopus et ex post ceteri
predicti deputati singulariter unus post alium per ordinem
supradictum flexis genibus jurarunt et voverunt alta et intelligibili
voce coram omni populo ibi stante super crucem et sancta
quatuor evangelia supradicta manibus uniuscujusque eorum
corporaliter tacta unusquisque ejus nomen et cognomen
exprimendo in modum sequentem:
- Yo Pere de Çagarriga
arquebisbe de Terragona solemnement et publica faç vot
a Deu et a la Verge Maria et a la cort celestial
et jur sobre la creu de Jesuchrist et los
sants evangelis que en lo negoci de la successio
procehire e vertader rey e senyor
lo pus prest que rahonablament pore
segons Deu et justicia et bona consciencia juxta
mon poder et saber ensemps ab los
altres segons el poder a ells et a mi donat publicare
tota amor hoy favor et temor pregaria preu do gracia o
servey o qualsevol sperança de aquells et
tota altra sinistra voluntat posposats et remoguts. Item que
abans de la publicacio dessus dita no manifestare
publicare e obrire a algu qui no sie dels nou
publicament o amagada directament o indirecta de paraula o per scrits
o ab senyals o ab altre qualsevol enginy o
manera la voluntat intencio o proposit de mi o de qualsevol de
mos companyons en et deves lo dit
acte.
- Et hiis per eos et quemlibet ipsorum dictis crucem et
evangelia supradicta devotissime fuit eorum quilibet osculatus.
- Et in predictis fuit differentia ista dumtaxat quod predicti domini
episcopus oscensis Franciscus Daranda et Berengarius de
Bardaxino votum et juramentum predicta in aragonensi lingua
pronuntiarunt: ceteri vero prout superius continetur.
- Et his
omnibus sic peractis dominus reverendus et religiosus magister
Vincentius Ferrarii predictis aliis condeputatis suis necnon
populo in multitudine copiosa ibidem congregato presentibus et
audientibus predicavit solemniter ibidem ante fores ecclesie predicte
summendo pro themate verba sequentia: Fiet unum ovile et unus
pastor illudque plurimis et diversis rationibus conclusionibus
et auctoritatibus ad materiam dicte successionis applicando
prossequendo et etiam concludendo.

Sesión del día 18.

Comenzaron sus alegaciones los enviados del duque de Gandía
(1).
(1) Como el actuario no insertó en el acta ni el estracto
de las arengas ni la copia de los escritos que cada abogado dijo o
presentó para apoyar el derecho de su cliente; nos vemos privados
también de continuar aquí ningún documento de esta clase.

Sesión
del día 19.

Continuaron las alegaciones de los embajadores
del duque de Gandía, y terminado el discurso de Francisco Blanc,
a quien había tocado hoy la palabra, se presentó Francisco de
Perellós para manifestar a los compromisarios que, a
pesar de haberse trasladado a Caspe Ginés Rabassa con
el deseo de cumplir la misión que le había sido confiada, con todo
que se lo impedían la enajenación mental y demás achaques de que
adolecía.

Sesión del día 20.

Prosiguió Francisco
Blanch en demostrar el derecho del duque de Gandía.

Sesión
del día 21.

Continuó la demostración del derecho del
mencionado duque.

Sesión del día 22.

Después de
haber prestado juramento Guillermo de Vallseca, con protesta
de no comprometerse a dar su voto dentro determinado plazo; se dio
comisión a los médicos Honorato Bonafé, de Perpiñan,
y Gerónimo, de Alcañiz, para que averiguasen la
certeza de lo espuesto por Francisco de Perellós
acerca de la enajenación mental de Ginés Rabassa.

Sesión
del día 23.

Autorizóse a Narciso Astruch, Gaufredo de
Ortigues y Domingo Ram, para recibir las informaciones que
creyesen convenientes sobre el estado de enajenación mental en que
se decía
hallarse Ginés Rabassa.
En este mismo día el
obispo de Huesca hizo entrega a los compromisarios de la jurisdicción
y dominio que le correspondían sobre el castillo y villa
de Caspe; y habiéndola aquellos aceptado, traspasaron dicha
jurisdicción a Asberto Çatrilla y Martin Martinez de Marziella,
gobernadores nombrados para ejercerla, los cuales prestaron en
seguida el debido juramento y homenaje.

Sesión del día 24.

Verificóse en este día la toma de posesión por los
gobernadores de Caspe, y se cumplió la solemnidad de separar y
nombrar de nuevo a todos los oficiales y empleados que ejercían
alguna autoridad en dicha villa. Últimamente se publicó un
edicto prohibiendo bajo pena de cinco sueldos el jugar a los dados.

Sesión del día 25.

Continuaron las solemnidades de
toma de posesión de la villa de Caspe por los gobernadores Asberto
Çatrilla y Martin Martinez de Marziella.

Sesión
del día 27.

Comparecieron los embajadores del duque de
Gandía, y entregaron escritas las alegaciones que en los días
anteriores habían pronunciado ante los compromisarios.

Sesión
del día 28.

Leyóse una carta con que don Fadrique reiteraba
su demanda de abogados y procuradores.

Sesión del día 30.

Se dio cuenta de una carta con que el parlamento aragonés
instaba a los compromisarios para que decidiesen luego el negocio de
la sucesión.

Sesión del día 4 de mayo.

Fueron leídas a los compromisarios dos cartas de los valencianos, en las que se trataba de las pretensiones de don Fadrique; y otra de los conselleres de Barcelona, exhortándoles a dar su fallo lo más
pronto que les fuese posible.

Sesión del día 5.

Primeramente se dio audiencia a Fernando de Vega, Juan González de Acevedo,
Miguel de Navés, Juan Sarañana, Martin
Sanchez de Sevilla, fray Juan de Villaban, Pedro Sanchez
de Castiello y Gonzalo Rodriguez de Neyra, embajadores del
infante don Fernando, los cuales pronunciaron algunos discursos para
demostrar el derecho de dicho pretendiente. Presentóse después
Francisco de Perellós,y pidió nuevamente que fuese declarado
inhábil para ejercer el cargo de árbitro su suegro Ginés Rabassa.
Por último, se dio cuenta de la información recibida para averiguar
el estado de enajenación mental de dicho Rabassa, y sobre ella
dieron los ocho compromisarios el siguiente fallo:

Núm. 415. Tom. 22. Fol. 2144.

Virginis filio invocato: nos deputati
predicti visis geminatis suplicationibus ac requisitionibus nobis
factis per nobilem Franciscum de Perellós // primera tilde
en latín que veo en estos textos // militem et generum
honorabilis Januarii Rabaça militis legum doctoris et una
nobiscum deputati: visa etiam informatione per honorabiles Narcissum
Astrucii archidiaconum Terrachone Jaufridum de Ortigiis et
Dominicum Ram priorem ecclesie Alcanicii in legibus
licenciatos ex comissione per nos eisdem facta habita et recepta
super requisitis et supplicatis per dictum nobilem Franciscum: visis
etiam depositionibus testium receptorum virtute comissionis predicte
et alias audita nichilominus relatione dictorum comissariorum et cum
dicto honorabili Januario Rabaça non solum semel immo pluries
presentialiter comunicato colloquio et potestate nobis in capitulis
supra insertis atributa: judicamus dicimus et declaramus dictum
honorabilem Januarium Rabaça nobiscum electum et deputatum ad
investigationem et publicationem nostri veri regis et domini non esse
idoneum seu suficientem immo penitus impeditum et inhabilem ad
faciendum et exequendum ea que nobis comissa existunt et ipsum non
posse intendere in premissis et propterea alium loco ipsius fore per
nos juxta dictorum capitulorum seriem eligendum et deputandum.

Sesión del día 6.

Después de haber dado segunda
audiencia a los embajadores del infante don Fernando, que continuaron
sus alegaciones; se dio cuenta de un escrito presentado por Gerardo
Zelonis de Luca
y Bernardo de Gallach, a nombre de
doña Violante y de su hijo el príncipe Luis,
en el cual eran recusados algunos de los compromisarios por enemigos
personales de dichos pretendientes.

Sesión del día 7.

Fueron oídos otra vez los embajadores del infante de
Castilla.
Por la tarde volvieron a reunirse los compromisarios; y
después de haber tomado el juramento a Domingo de La Naya y Ramon
Fivaller, guardianes o alcaides del castillo de
Caspe, y al notario Ramon Batlle; dieron audiencia a los
embajadores del duque de Gandía, los cuales presentaron por escrito
las razones que favorecían su derecho. Ultimamente Bonanato
Pere presentó a los compromisarios varios documentos relativos al
derecho de sucesión que habían sido enviados por los diputados de
Cataluña (1).

(1) Entre otros documentos, buscaron los diputados y remitieron por último a los compromisarios el que
menciona la siguiente carta:

- Al molt honrat senyor en Francesch Despuig deputat local de Tortosa.
- Senyor: una vostra letra havem reebuda responsiva a una letra nostra queus haviem tramesa ensemps
ab altres dues letres nostres quis dressaven
la una al batle general de Catalunya e laltra
als consols de Perpenya sobre un translat que
demanam de una pracmatica faent per la real
successio: de la qual segons som informats es stat
trames translat no ha molts dies a certa persona
desta ciutat tret daqueixa vila de Perpenya qui
apres fo liurat al governador de Cathalunya. E
responemvos quens meravellam molt com diets
quel dit batle es a Cochliure e que con
sia aqui que vos li darets la dita sua
letra: car bens semblaba pus propri que
vos haguessets tantost cavalcat e fossets
ab lo dit batle e praticat ab ell de ço
que demanam o almenys li haguessets tramesa la
dita letra per certa persona attesa la qualitat dels
affers e la gran cuyta a quels demanam. Perqueus
pregam senyor que si lo dit batle no es aqui cavelquets
e siats decontinent e con pus prest
porets ab ell e comuniquets ab ell
de ço de que scrivem o li trametats la dita
letra per persona certa. E per tant que hajats pus
clara certitud qual es la pracmatica que demanam vos
diem que aquesta pracmatica fo feta ab consentiment de
la terra en lo temps de la unio ço es con
se tractave que la filla del rey en Pere fos
jurada primogenita e que fos muller del
marques qui apres fo duch de Gandia:
la qual pracmatica conte que filla de rey no puxa
succehir en aquest regne. Direts aço
als dits consols e batle e serals remoguda la
incertitud de les paraules que diets son contengudes en
la dita nostra letra: e treballets ab
tota cuyta e fets que los dits consols
e batle treballen e entenen en aço segons
contenen les letres que ja havem trameses. Scrita
en Barchinona a XI dies de abril del any MCCCCXII.
- Los deputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes. (Reg. de la dip. De 1411. fol. 124).
- Sobre el contenido de la antecedente carta y la disposición de la pragmática de que en ella
se trata, es necesario advertir, que la corona de Aragón no
constituyó nunca un verdadero mayorazgo, que tuviese señalado
de una manera fija e invariable el orden de su transmisión; pues
recorriendo la serie de sus soberanos se ve que sucedieron
todos por llamamiento de su antecesor o por aclamación de sus
súbditos, y no en fuerza de ninguna ley constitutiva que
estuviese establecida de antemano. Las sustituciones y gravámenes
que algunos condes-reyes impusieron a sus herederos, según se
ve en los testamentos que conserva este archivo, casi
nunca se estendieron más allá del primero o segundo grado; y
por lo mismo todos dispusieron del reino y condado como
de libre y propio patrimonio, desmembrándolo a veces;
repartiendo entre sus diferentes hijos, como mejor les plugo,
considerable porción de sus estados; y aun cediéndolo
a personas enteramente estrañas, como lo hizo don Alfonso
el Batallador, que instituyó herederos a los templarios,
a los hospitalarios y al Santo Sepulcro de Jerusalén.
Así pues, la pragmática que aquí se cita hubo de ser por lo más
una disposición especial y aislada, que don Pedro el Ceremonioso
creyó prudente dar, porque juzgó que contribuiría a sosegar los
disturbios que a los pocos años de haber él ascendido al trono se
habían suscitado en Aragon y Valencia. En prueba de
que no estaba reconocida en las hembras semejante
incapacidad para suceder, baste considerar: que en los dos
testamentos que dejó otorgados el conde don Ramon
Berenguer el Grande, las llamó espresamente a la sucesión
del condado, en falta de los hijos varones: que si bien
don Ramon Berenguer 4.° parece que pretendió siempre derivar
su derecho al reino de Aragón, no del que le transmitiera su
esposa, sino de la cesión que le hizieron los templarios
y demás a quienes lo había legado el Batallador; doña Petronila no dejó de considerarse también por su parte verdadera reina por derecho propio, y como tal, muerto ya su marido, abdicó el reino a favor del hijo común instituido ya por el padre, y le nombró además heredero en su postrer testamento: que en la
última voluntad de don Ramon o Alfonso el Casto se hallan también esplícitamente llamadas las hijas para el
caso de no existir ningún hijo; y finalmente, que entre los muchos
consejeros y letrados a quienes consultó don Pedro antes de
declarar sucesora a su hija doña Constanza,
declaración que revocó después con la pragmática de
que aquí se trata, solo dos o tres opinaron por la incapacidad
de dicha hija para suceder en el reino. Se ve,
pues, que el órden de suceder en los estados de
Cataluña y Aragón no tuvo casi nunca otra norma que
la última voluntad del antecesor, y que si bien fueron
siempre preferidos los hijos a las hijas, también
estas escluyeron a los varones de otro grado más
remoto. A no haber sido estas la ley o costumbre y la
opinión del pais, no hubieran por este tiempo mostrado las
cortes tanto empeño en que don Martín declarase quién
quería que le sucediese, ni se hubiera siquiera puesto en
tela de juicio el derecho del infante don Fernando, ya que no podía derivarlo sino de doña Leonor, hija del señor don Pedro 4.° de Aragón.

Sesión del día 9.

Comparecieron Juan Icart, reclamando la sucesión para el conde de las montañas de Prades; y Gerardo Zelonis de Luca, pidiendo contestación al escrito que había presentado el día 6.
Diéronsela los compromisarios, desestimando sus recusaciones.

Sesión del día 10.

Dióse audiencia a Juan de Alzamora, Bernardo del Bosch y Bernardo de Gallach, enviados por doña Violante, viuda del rey don Juan primero de Aragón, para apoyar el derecho de doña Violante y don Luis de
Nápoles. Leyéronse, pues, algunas cartas de estos personajes, que
fueron presentadas por dichos mensajeros, y cuyo contenido se reducía
a pedir que fuese declarado el derecho de sucesión a favor del
mencionado príncipe Luis.

Sesión del día 11.

Después de haber oído nuevamente a Juan de Alzamora, Bernardo del Bosch y Bernardo de Gallach, se leyó una carta de los jurados de Zaragoza, en la que pedían que se decidiese prontamente el negocio de la sucesión.

Sesión del día 13.

Leyóse una carta de don Fadrique, en la que repetía sus demandas de abogados y procuradores. Contestósele que ya se había proveído lo necesario para que los tuviese.

Sesión del día 14.

Fue admitido por notario Juan Dezplá, enviado por los valencianos, y prestó el debido juramento.

Sesión del día 16.

Presentáronse y fueron oídos los enviados del conde de Urgel.
Reunidos nuevamente los compromisarios por la tarde del mismo día, procedieron a la elección de Pedro Bertran para que sustituyese a Ginés Rabassa en el cargo de compromisario por Valencia, Fueron por último leídas dos cartas, una con que el parlamento de Aragón instaba la pronta resolución de los
compromisarios, y otra con que don Fadrique reiteraba sus demandas.

Sesión del día 17.

Continuaron sus alegaciones los embajadores del conde de Urgel.

Sesión del día 18.

Compareció y prestó el debido juramento Pedro Bertran,
compromisario nuevamente elegido; y luego se dio otra vez audiencia a
los embajadores del conde de Urgel, para que continuasen demostrando
el derecho de su principal.

Sesión del día 19.

Continuaron las alegaciones de los embajadores del conde de
Urgel.
Por la tarde se procedió a nombrar por otro de los castellanos de Caspe a Guillermo Çaera, tomándosele en seguida el debido juramento.

Sesión del día 20.

Se presentaron nuevamente los enviados de don Jaime de Urgel, y continuaron sus alegatos.

Sesión del día 21.

Se dio audiencia a Geraldo de Ardevol y Pedro Ferrer, enviados por la condesa de Urgel
para demostrar el derecho de don Jaime. Presentóse después Bernardo
Zaidia, enviado por la ciudad de Murviedro para asistir a la futura
proclamación; y últimamente se leyó una carta con que el
parlamento de Valencia instaba a los compromisarios para que
verificasen luego la elección.

Sesión del día 22.

Los compromisarios nombraron secretarios suyos a los escribanos Bartolomé Vicens y Francisco Fonolleda, tomándoles en seguida el correspondiente juramento.

Sesión del día 23.

Fueron
oídos nuevamente los embajadores enviados por el conde y la condesa de Urgel para demostrar el derecho de aquel magnate.

Sesión del día 24.

Continuáronse las alegaciones de los enviados del conde de Urgel.

Sesión del día 26.

Por la mañana se dio otra vez audiencia a los embajadores de don Fernando; y por la tarde a los que había enviado la condesa de Urgel.

Sesión del día 28.

Acordaron los compromisarios prorogar hasta el día 29 del venidero junio el plazo que se les había
señalado en la concordia de Alcañiz; notificando desde luego
dicha prorogacion a los parlamentos de los tres reinos.
Pasóse después a la lectura de dos cartas, a saber, de una con que
los aragoneses instaban la pronta elección; y de otra
dirigida (dirgiida en el pdf) a Bonifacio Ferrer por el
obispo de Segorbe, recomendándole las demandas de don Fadrique. Los
embajadores de Castilla y los del duque de Gandía presentaron
también por escrito varios alegatos a favor de sus respectivos
principales. Por último, en este día los compromisarios nombraron a
Pedro Sabata gobernador de Caspe en
representación de Valencia, para que ejerciese su empleo
junto con Martin Martinez de Marcillo y Alberto Çatrilla, que lo eran respectivamente por Aragón y Cataluña.

Sesión del día 29.

Notificóse a Pedro Sabata su
nombramiento, y se le tomó el correspondiente juramento.

Sesión del día 30.

Se presentó Jaime Juglar, enviado por el
curador de don Fadrique para pedir que se difiriese el fallo del
negocio de la sucesión hasta tanto que este hubiese podido alegar su
derecho.

Sesión del día 1.° de junio.

Fueron leídas dos cartas del parlamento de Cataluña, relativa la una al
nombramiento de abogados para don Fadrique, y pidiendo en la otra
instrucciones sobre el modo de enviar las seis personas que debían
asistir a la proclamación.

Sesión del día 2.

Acordóse escribir al parlamento de Cataluña, prescribiéndole que los seis
diputados que enviase para oír la proclamación pudiesen ir con
aquel acompañamiento que conviniese a su estado y categoría; pero
que tres o cuatro leguas antes de llegar a Caspe debiesen
dejar su comitiva, y entrar en la villa con solas cuarenta
cabalgaduras y cincuenta personas por cada embajada.

Sesión del día 3.

Después de haber sido oído Matías Vidal, otro
de los embajadores del conde de Urgel que peroró a favor de dicho
conde; fueron leídas varias cartas, a saber: dos del parlamento
aragonés y otra de los jurados de Zaragoza, instando ambos para que
se procediese con brevedad a la elección; y otra finalmente de los
compromisarios a los jurados de Mallorca, pidiéndoles que enviasen
procuradores para oír la proclamación.

Sesión del día 6.

Espidiéronse instrucciones a los aragoneses y valencianos sobre el modo de enviar sus diputados para asistir a la proclamación.

Sesión del día 8.

Los embajadores del conde de Urgel y los de doña Violante, viuda de don Juan primero, presentaron por escrito las razones que antes habían alegado de viva voz a favor de sus respectivos representados.

Sesión del día 9.

Se espidió la órden a los parlamentos de los tres reinos para que enviasen a Caspe los diputados que debiesen asistir a la proclamación; y luego se dio audiencia a los abogados de don Fadrique, los cuales espusieron de palabra las razones que favorecían el derecho de su defendido.

Sesión del día 10.

Los abogados de don Fadrique presentaron por escrito las razones que en el día anterior habían alegado de viva voz.

Sesión del día 11.

Presentaron también sus alegatos por escrito los enviados de la condesa de Urgel.

Sesión del día 14.

Fueron oídos en este día otros de los abogados de don Fadrique.

Sesión del día 15.

Continuaron nuevamente sus alegaciones los embajadores del infante don Fernando.

Sesión del día 21.

Se recibieron los alegatos por escrito que presentaron los embajadores de Violante de Aragón y del duque de Gandía.

Sesión del día 22.

Los enviados de don Fadrique y los del conde de Urgel presentaron nuevos alegatos.

Sesión del día 23.

Peroraron nuevamente a favor de su defendido los abogados de don Fadrique.

Sesión del día 24.

Después de haber entregado sus últimos alegatos los defensores de don Fadrique, procedieron los
compromisarios a dar su fallo en el negocio de la sucesión, y lo hicieron en estos términos:

Núm. 416 (1). Tom. 21. Fol. 1920.
(1) No se estrañe el hallar en esta colección algún documento que haya visto ya la luz pública en otras obras; pues lo continuamos aquí solamente por no interrumpir el enlace que puede tener con los demás inéditos que publicamos.

In nomine Domini nostri Jhesu-Christi pateat universis: quod die sabbati
intitulata vicesima quinta mensis junii anno a nativitate Domini
millessimo quadringentessimo duodecimo hora tertiarum vel quasi
existentibus reverendissimis et honorabilibus dominis novem personis
infrascriptis ad investigandum instruendum informandum noscendum
recognoscendum et publicandum subscripta deputatis et electis in
quadam aula castri ville de Casp prope flumen Iberi
in Aragonia constitute personaliter congregatis in presentia
nostrum notariorum subscriptorum qui de auctoritate facultate et
potestate dictorum dominorum deputatorum et aliis per kalendaria
tactis et expressatis prout nominati sumus inferius faciemus
autenticam et veridicam fidem et in presentia etiam honorabilium
dominorum testium infrascriptorum: prefati domini mandarunt reverendo
magistro Vincentio Ferrarii subscripto quod ipsorum nomine
legeret et publicaret quamdam scripturam quam illico dictorum
dominorum ex parte reverendus in Christo pater et dominus
Dominicus Ram episcopus oscensis infrascriptus dedit et tradidit
eidem magistro Vincentio Ferrarii: et requisiverunt nos
infrascriptos notarios quod de predictis omnibus et singulis
faceremus unum et plura publicum et
publica instrumenta. Qui
quidem reverendus dominus magister Vincentius Ferrarii accepit
dictam scripturam et eam coram omnibus legit et publicavit cujus
tenor sequitur in hunc modum: Nos Petrus de Çagarriga
archiepiscopus Terrachone Dominicus Ram episcopus oscensis Bonifacius Ferrarii dompnus Cartusie Guillermus de Vallesicca legum
doctor frater Vincentius Ferrarii de ordine predicatorum
magister in sancta teologia Berengarius de Bardaxino dominus
loci de Çaydi Francischus Daranda donatus monasterii
Portaceli ordinis Cartusie oriundos civitatis Turolii
Bernardus de Gualbis ulriusque juris et Petrus Bertrandi
decretorum doctores novem videlicet deputati vel electi per generalia
parlamenta prout de nostra electione et subrogatione mei Petri
Bertrandi constat per publica instrumenta facta in Alcanicio
die quarta decima martii anno a nativitate Domini millessimo
quadringentessimo duodecimo et Dertuse tertia decima dictorum mensis et in castro de Casp sexta decima die madii ejusdem
anni cum plena ac plenissima generali ac generalissima auctoritate
facultate et potestate investigandi instruendi informandi noscendi
recognoscendi et publicandi cui predicta parlamenta et subditi ac
vassalli corone Aragonum fidelitatis debitum prestare et quem
in eorum verum regem et dominum per justitiam secundum Deum et
nostras conscientias habere debeant et teneantur ita quod illud quod
nos novem in concordia vel sex ex nobis in quibus sex seu inter quos
fuerit unus de qualibet terna publicaremus vel alias pro executione
capitiilorum inter dicta parlamenta concordatorum faceremus aut
executaremus quovismodo haberetur pro facto justo constanti valido
atque firmo: prout de predictis potestate et capitulis constat per
publica instrumenta recepta in Alcanicio per Barttholomeum
Vincentii Paulum Nicholay et Raymundum Bajuli
notarios die quinta decima februarii anno predicto: considerantes
quod inter cetera solemniter et publice quilibet nostrum vovit et
juravit quod simul cum aliis secundum potestatem concessam citius quo
rationabiliter fieri posset in negotio procederet et verum regem
et dominum publicaret prout in dictis voto et juramento de
quibus constat per publica instrumenta recepta in villa de Casp
per dictos Paulum Nicholay Raymundum Bajuli et Jacobum de Monteforti
notarios diebus decima septima et vicesima secunda aprilis et decima
octava madii anno predicti latius continetur: visis tenore et forma
dictarum electionis de nobis facte et potestatis nobis tradite et
juramenti et voti premissorum et prehabitis investigatione
instructione informatione noscione et recognitione que per nos fienda
erant et dictis ac datis et nominatis per justitiam secundum Deum et
nostras conscientias necessariis oppinionibus dictis atque votis et
illis ac aliis premissis recognitis et consideratis solum Deum
habentes pre oculis secundum tenorem potestatis et juramenti ac voti
predictorum dicimus et publicamus quod parlamenta predicta et subditi
ac vassalli corone Aragonum fidelitatis debitum prestare
debent et tenentur illustrissimo ac excellentissimo et potentissimo
principi et domino domino Ferdinando infanti Castelle et ipsum
dominum Ferdinandum in eorum regem et dominum
habere tenentur et debent. De quibus omnibus ad perpetuam rei
memoriam petimus et requirimus fieri unum et plura publicum seu
publica instrumenta per vos notarios infrascriptos: de quibus omnibus
et singulis supradictis dicti reverendissimi et honorabiles domini
novem deputati verbo etiam requisiverunt per nos notarios
suprascriptos fieri unum et plura publicum seu publica instrumenta.
Que fuerunt acta die anno et loco predictis presentibus honorabilibus
viris dominis Francisco de Pau milite Dominico Ram
licenciato in legibus milite Dominico de la Naja Guillermo
Çaera et Raimundo Fivallerii castellanis et
custodibus dicti castri de Casp ad hec pro testibus vocatis
specialiter et assumptis. - Sig+num mei Bartholomei Vincencii
notarii publici civitatis Cesarauguste et auctoritate domini
regis Aragonum per totam terram et dominationem suam
qui predictis una cum connotariis infrascriptis interfui et clausi
etc. - Sig+num Jacobi de Plano auctoritate regia notarii
publici serenissimi domini regis Aragonum qui premissis
omnibus et singulis una cum aliis connotariis suis hic contentis
interfuit. - Sig+num mei Raymundi Bajuli auctoritate
illustrissimi domini regis Aragonum notarii publici per totam
terram et dominationem suam qui premissis una cum connotariis meis
hic contentis presens fui eaque scribi feci et clausi. - Sig+num mei
Jacobi de Monteforti auctoritate regia notarii publici per
totam terram et dominationem illustrissimi domini regis Aragonum
qui omnibus et singulis supradictis una cum aliis meis connotariis
hic contentis interfui eaque clausi. - Sig+num mei Pauli Nicholay
illustrissimi domini regis Aragonum olim
scriptoris
auctoritateque ejusdem notarii publici qui predictis omnibus et
singulis interfui eaque clausi. - Sig+num mei Francisci Fonolleda
illustrissimi domini regis Aragonum olim scriptoris regiaque
auctoritate notarii publici per totam terram et dominationem suam qui
publicationi predicte requisitus una cum prenominatis connotariis
meis interfui eaque recepta per olim scriptum clausi.

Sesión del día 26.

Comparecieron los obispos de Vich y de
Barcelona, el conde de Cardona, Raimundo de Bages, Juan Dezplá y
Pedro Grimau, enviados por el parlamento de Cataluña para asistir a
la proclamación.

Sesión del día 27.

Se presentaron fray Romeo de Corbera, fray Pedro Pujol, Manuel Diez, Pedro Siscar, Juan Suau y Pedro Gil, enviados también por el parlamento
valenciano para oír la proclamación; y con el mismo objeto se
presentaron de parte de los aragoneses fray Iñigo de Alfaro,
don Pedro Jimenez de Urrea, don Juan de Luna, Juan de Bardaxi,
Juan de Ovelfa y Juan Sanchez Sadornil. Se acordó después
que el día siguiente se verificase la proclamación, y con este
objeto se dio al maestro fray Vicente Ferrer el encargo de
pronunciar el sermón y de leer públicamente la
sentencia.

Sesión del día 28.

Procedióse en este
día a la publicación de la sentencia y solemne proclamación de don
Fernando, del modo que esplica el acta con las siguientes
palabras:

Núm. 417. Tom. 22. fol. 2186.

Novissime autem die martis hora tertiarum vel quasi intitulata XXVIIIa dicti
mensis junii anno predicto a nativitate Domini MCCCCXII dicti domini
deputati in aula predicti castri de Casp personaliter
constituti convocatis nobis dictis eorum notariis et secretariis per
vocem dicti domini terrachonensis archiepiscopi dixerunt
se velle eadem hora accedere ad publicandam publice et solemniter
publicationem per eos factam cum instrumentis publicis in posse
nostri dictorum notariorum confectis die sabbati proxime lapso de
nostro vero rege et domino ad ecclesiam dicte ville et
in ea missam et sermonem solemnes audire et post eorum consumationem
publicationem facere supradictam: requirentes nos dictos notarios et
secretarios quatenus celebrationem dictorum misse et sermonis et
publicationem predictam et alia que in ipsis et circa ea fierent et
exequerentur continuaremus in presenti processu et de eis
conficeremus unum et plura publicum seu publica
instrumenta. - Et
quasi incontinenti dicti domini deputati accesserunt simul ad
ecclesiam supradictam ad cujus fores in illis videlicet que
respiciunt versus plateam fuit quoddam altare mirabiliter apparatum
et a dextris et sinistris ipsius erant scanna seu cadafalia
pro sessionibus dominorum ambaxiatorum designatorum inferius
fabricata: et dicti domini deputati excepto dicto domino oscensi
episcopo circa infrascripta occupato sederunt supra quoddam
scannum appositum quasi inmediate coram dicto altari intus
cancellum ibi factum sub forma et ordine qui sequntur. Dictus enim
reverendus dominus archiepiscopus sedit in medio dicti scanni
et ad partem dexteram post eum sederunt primo dominus Bonifacius
Ferrarii secundo Guillelmus de Vallesica tertio Franciscus
Daranda: ad partem vero sinistram primo Berengarius de
Bardaxino secundo magister Vincentius Ferrarii tertio
Bernardus de Gualbis et quarto Petrus Bertrandi
predicti. Ad partem vero dexteram dicti altaris in scanno seu
cadafallo ibi ut prefertur facto sederunt religiosi reverendus
nobiles et honorabiles deputati regnorum Aragonum et Valentie
subscripto ordine collocati. Primo enim religiosus frater Ennecus
Dalfaro comendator de Ricla ordinis sancti Johannis hospitalis
Jherosolimitani pro dicto regno Aragonum et post eum
reverendus frater Romeus de Corbaria magister militie beate
Marie de Muntesia et sancti Georgii pro dicto regno
Valentie deinde nobilis dominus Petrus Ximenez Durrea pro
eodem regno Aragonum et post eum religiosus Petrus Pujol
prior Vallis Jesuchristi pro dicto regno Valentie
successive autem nobilis dominus Johannes de Luna miles pro
dicto regno Aragonum et inmediate post eum nobilis Manuel
Diez pro eodem regno Valentie deinde autem honorabilis
Johannes de Bardaxino miles pro prefato Aragonum regno
et post eum honorabilis Petrus de Siscar miles pro dicto regno
Valentie et statim post eum honorabilis Johannes Dovelfa
pro eodem regno Aragonum et post eum honorabilis Johannes
Suau pro dicto regno Valentie et inmediate honorabilis
Johannes Sanchez de Sadornil pro dicto regno Aragonum
et post eum honorabilis Petrus Gil jurisperitus pro eodem
regno Valentie ambaxiatores seu nuntii. Ad partem vero
sinistram dicti altaris in alio scanno seu cadafallo
sederunt sub ordine infrascripto reverendi in Christo patres multum
nobiles et potentes viri et honorabiles domini ambaxiatores seu
nuntii Cathalonie principatus: primo enim Galcerandus
urgellensis secundo Franciscus barchinonensis episcopi
tertio dominus Johannes comes Cardone quarto Raimundus de
Lupiano alias de Bages miles quinto Johannes de Plano
legum doctor sexto Petrus Grimau ville Perpiniani:
intus vero cancellum predictum erant videlicet in dextera
parte ipsius honorabilis Dominicus de la Naya Cesarauguste et
Guillelmus Çaera in legibus licenciatus Valentie et in
parte sinistra Raymundus Fivallerii Barchinone
cives castellani et custodes dicti castri de Casp:
extra dictum vero cancellum ad partem dexteram dicti altaris
quasi ad pedes dictorum dominorum ambaxiatorunn dictorum regnorum
Aragonum et Valentie sederunt honorabiles Martinus
Martinez de Marziella pro dicto regno Aragonum et Petrus
Çabata pro dicto regno Valentie et ad partem sinistram
juxta pedes dictorum dominorum ambaxiatorum principatus predicti
Asbertus Çatria capitanei pro dictis dominis deputatis dicte
ville de Casp. Dictus vero reverendus dominus oscensis
episcopus indutus vestimentis sacerdotalibus in aparatu
pontifficali cui honorabilis Narcisus Astruci archidiaconus
Terracone et Cipressus Balaguerii ejus secretarius pro
subdiacono ministrarunt missam sancti Spiritus solempniter
celebravit. Finita autem dicta missa dictus reverendus magister
Vincentius Ferrarii suum incohavit sermonem in quo pro themate
sumpsit: Gaudeamus et exultemus et demus gloriam Deo quia venerunt
nuptie Agni: Apochalipsis XVIIII° capitulo: quod trinas dividens
in partes juxta solempnitatis materiam fuit notabiliter prosequtus.
Quo finito sermone dictus reverendus magister Vincentius ad
mandatum per dictos dominos deputatos sibi ut premittitur factum
publicationem de dicto nostro vero rege et domino dicta die
sabati proximo lapsa factam ibi publice alta et intelligibili
voce coram dictis dominis ambaxiatoribus et populo ibidem congregato
legendo de verbo ad verbum unum ex instrumentis super dicta
publicatione dicta die sabbati proxime lapsa confectis
solemniter publicavit. Et cum in publicatione predicta fuit in passu
illo seu puncto in quo nomen excellentissimi ac magniffici principis
et domini domini Ferdinandi nostri veri regis
et domini exprimitur seu continetur idem magister
Vincentius et omnes desuper nominati et alii etiam ibidem
presentes magnis et altis vocibus jocunditatem et gaudium
denotantes exclamarunt dicentes repetitis vicibus per magnam pausam
durantibus: Viva viva nostre rey et senyor
don Ferrando. Et post longam repetitionem dictorum verborum et
similium in effectu dictus reverendus magister Vincentius
publicationem predictam perfecit. Qua quidem publicatione sic ut
prefertur completa et facta statim dictus reverendus magister
Vincentius et universi alii de publicatione dicti nostri veri
regis et domini Altissimo regum Regi
laudes debitas persolventes Te Deum laudamus et alia cantica
et orationes flexis genibus decantarunt. Et dicti honorabiles
Dominicus de la Naya
Guillermus Çahera et
Raymundus Fivallerii castellani et custodes
dicti castri quoddam magnum vexillum sive bandera
armorum regis Aragonum in quadam magna asta seu lancea
coram dicto altari protinus erexerunt: et nichilominus pulsatio
campanarum clangor tubarum et sonitus diversorum
instrumentorum musicorum ibidem extitit incohatus ad quorum sonitum
dicti capitanei una cum pluribus aliis gentibus ibidem existentibus
eorum gaudium et letitiam aprobantes ac dicta verba viva
viva nostro rey et senyor don Ferrando continue geminantes
inceperunt ibidem coram dicta ecclesia in platea et
postea per dictam villam tripudiare: quod quidem tripudium per totam
illam diem quasi continue perduravit. De quibus omnibus et singulis
supradictis tam predicti deputati quam ambaxiatores seu nuntii
supradicti petierunt et requisiverunt eis fieri atque tradi per nos
notarios et secretarios supradictos conjunctim et vel
divisim unum et plura publicum et publica instrumenta ad
habendum de eis memoriam in futurum. Que fuerunt acta loco die et
anno predictis presentibus honorabilibus religiosis et providis viris
dominis Dominico de la Naya Guillelmo Çaera et
Raymundo Fivellerii castellanis et custodibus
castri Martino Martinez de Marziella Petro Çabata
Azberto Çatria capitaneis dicte ville de Casp Anthonio
de Bardaxino domicello Aragonum fratre Anthonio
Tolosano clavario ordinis militie beate Marie de Muntesia
et sancti Georgii valentine diocesis Jacobo de
Orries domicello Aragonum fratre Emanuele de Vilarasa
dicti ordinis beate Marie de Muntesia Garsia Munionis de
Pamplona domicello Aragonum Petro Desplugues milite
Valentie Eximino de Sayos domicello civitatis
Calathejubii Petro Sagarra ville Morelle
Beltrando Coscon domicello Cesarauguste Francisco
Desplugues domicello Valentie fratre Roderico de
Bardaxino comendatore Osce ordinis sancti Johannis
Hospitalis Iherosolimitani Giraldo de Gualba milite
Valentino fratre Fortunyo de Heredia comendatore domus
antique oscensis dicti ordinis sancti Johannis Andrea
Castella domicello Valentie Eneco Desparça
domicello ville Muriveteris Manuele Suau cive Valentie
Ludovico Coscon domicello Cesarauguste Raymundo
Constantini milite Valentie nobili Raymundo Dorcau
Francisco de Pau Raymundo de Calderiis Guillelmo de
Blaniis Guillelmo Raymundi de
Muntagut Lucha Davinyo Johanne Petri Fahena Petro
Arnaldi de Salli domicellis Johanne de Vallo Jacobo Columbi Hugueto
Fiveller Leonardo de Vallesicha Francisco de Gualbis Poncio de
Busquets Francisco Çaplana Bonanato Petro et Gaufrido de
Ortiguis in decretis licenciato civibus Barchinone
testibus ad premissa vocatis specialiter et rogatis et pluribus etiam
aliis in multitudine copiosa.

Volvieron después a reunirse
por última vez los compromisarios en la tarde del mismo día, y en
aquella sesión renunciaron la jurisdicción que durante el
compromiso habían ejercido sobre el castillo y villa de
Caspe; recibieron a los enviados de Aragón, Cataluña y
Valencia, que fueron a darles las gracias por haber terminado tan
felizmente su encargo; y acordaron finalmente notificar la elección
a los parlamentos, universidades y otros interesados, espidiendo
entre otras las cartas que siguen:

Núm. 418. Tom. 22. Fol. 2188.

Sanctissime ac beatissime pater:
premisso semper vestrorum pedum osculo beatorum. Celestis altitudo
potentie in excelsis habens imperium super cuncta sic distribuit
ineffabili providentia munera gratiarum sicque res universas disponit
quod in horum consideratione sensus hominis hebetatur cum sint
ininvestigabiles vie Domini et sapientie sue magnitudinem
humani non capiant intellectus. Ecce itaque beatissime pater quod
Deus judex justus nostros gemitus et dolores vestre
beatitudinis intercessionibus ut pie credimus respiciens occulo
pietatis: volens nobis de dictarum gratiarum muneribus impertiri non
modicam portionem: nos taliter fecit esse dispositos et paratos quod
die presenti juxta facultatem auctoritatem et potestatem nobis
plenarie atributas per justitiam duximus publicandum quod parlamenta
et subditi ac vassalli regie corone Aragonum debitum
fidelitatis eorum prestare tenentur et debent illustrissimo ac
excellentissimo et potentissimo principi et domino
domino Ferdinando infanti Castelle
illumque pro eorum rege et domino debent et tenentur
habere: super quibus in exultationibus et letitie jubilo consurgentes
tanto plenius agimus Deo laudes quanto specialius ab ipso donum
hujusmodi veritatis et justitie cognoscimus processisse. Verum ut
sanctitas vestre paternitatis inmensa de cognitione tanti filii
valeat in domino exultari premissa per venerabilem Dominicum Ram
licenciatum in legibus priorem ecclesie Alcanicii quem ad
sanctitatem vestram hac de causa tantummodo destinamus quique
sanctitati eidem unum ex instrumentis de dicta publicatione confectis
est in forma propria traditurus vestre beatitudini cum omni
humilitate decrevimus intimare: quam conservare et prosperare
dignetur Altissimus ad regimen universalis ecclesie sancte feliciter
in longevum. Scripta in castro de Casp sub sigillo reverendissimi domini archiepiscopi Terracone de
ordinatione omnium subsriptorum vigessima octava die junii
anno millessimo quadringentessimo duodecimo. - Vestre sanctitatis
humiles servitores et oratores devoti novem deputati ad
investigandum et publicandum regem et dominum per
justitiam in regnis et terris regie corone
Aragonum subjectis.

Núm. 419. Tom. 22. Fol. 2189.

Excellentissimo et serenissimo principi et domino domino Ferdinando Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comiti Barchinone Rossilionis et Ceritanie.
- Excellentissime et serenissime rex princeps et domine. Magna et inextimabili letitia et exultatione repleti
vestre celsitudini regie cum omnimoda reverentia intimamus
quod nos die presentí Spiritus sancti gratia illustrante juxta
facultatem auctoritatem et potestatem nobis plenarie atributas per
justitiam publicavimus quod parlamenta et subditi ac
vassalli regie corone Aragonum celsitudini vestre
debitum fidelitatis ipsorum prestare serenitatemque vestram pro eorum
vero rege et domino debent ac tenentur habere. Quocirca nos
qui exaltationem excellentie vestre ornatibus virtutum regalium
insignite tota mente diligimus de publicatione jamdicta jocunditatis
plenitudinem assumentes tanquam de illo quem sui nominis fama
precelsa strenuissimum diffundit per orbem et predicat gestis
laudabilibus gloriosum premissa per venerabilem Petrum Blan
domicellum nepotem archiepiscopi Terracone hujusmodi littere
portitorem quem ad excellentiam vestre regie majestatis
hac de causa tantummodo destinamus eidem regie majestati
inmediate decrevimus intimare: quam Pater altissimus donorum gratie
celestis adimpleat suique amoris ubertate fecundet feliciter et
longeve. Scripta in castro de Casp sub sigillo
reverendissimi domini archiepiscopi Terracone de ordinatione
omnium subscriptorum XXVIII die junnii anno MCCCCXII.
-
Serenissime rex princeps et domine vestre celsitudinis
servitores perhumiles et vassalli qui ejus gratie et mercedi nos
humiliter comendamus novem deputati ad investigandum et
publicandum regem et dominum per justitiam in regnis
et terris regie corone Aragonum subjectis.
- Similis domine regine mutatis mutandis. - Similis inclito et
magnifico domino infanti Alfonso primogenito Aragonum.
- Similis inclito domino infanti Johanni illustrissimi
domini Ferdinandi regis Aragonum filio. - Similis inclito
domino infanti et magistro sancti Jacobi serenissimi
domini Ferdinandi regis Aragonum filio. - Similis inclito
domino infanti et magistro Alcantere ordinis Calatrave
serenissimi domini Ferdinandi regis Aragonum filio. - Similis
inclito domino infanti Petro illustrissimi domini Ferdinandi regis Aragonum filio. - Item archiepiscopo Toletano mutatis mutandis.

Núm. 420. Tom. 22. Fol. 2190.

Excellentissime et serenissime rex princeps et
domine: gaudemus et exultamus in Domino sibique actiones
exsolvimus gratiarum qui spiritum innovans in nostris visceribus
veritatis dedit nobis recta et justa sapere et talia per justitiam
insuper operari per que regnis et terris regie corone
Aragonum subjectis firmiter et juste pacis et felicitatis
augmenta provenire credimus ut optamus. Hinc est
excellentissime
rex et domine quod cum ad investigandum et publicandum
cui regnorum et terrarum regie corone Aragonum
successio per justitiam pertineret in qua jus habere
competitores plurimi asserebant nos per parlamenta
fuerimus deputati in qua investigatione ex debito fidelitatis nostre
et alias hactenus insudavimus toto posse hodie data presentis
Spiritus sancti gratia illustrante juxta facultatem auctoritatem et
potestatem nobis plenarie attributas per justitiam duximus
publicandum quod parlamenta et subditi ac vassalli dicte regie corone Aragonum debitum fidelitatis ipsorum illustrissimimo ac excellentissimo et potentissimo principi et domino domino Ferdinando patruo vestre serenitatis prestare illumque pro eorum vero rege et domino debent et tenentur habere: super quibus in exultationis et letitie jubilo consurgentes
tanto plenius agimus Deo laudes quanto specialius ab ipso donum
hujusmodi veritatis et justitie cognoscimus processisse. Verum ut
serenitas vestre regie majestatis quem de recomendatione dicte
justitie parlamenta et nos per suos ambaxiatores et literas
hactenus oneravit de premissis certa valeat consolari eadem per
Arnaldum de Bardaxino domicellum hujusmodi littere portitorem
cum omni letitia et exultatione statim vestre celsitudine decrevimus
intimare: quam feliciter Altissimus conservet et prosperet pleris annis.
Scripta in castro de Casp sub sigillo reverendissimi domini archiepiscopi Terracone de ordinatione
omnium subscriptorum XXVIII die junii anno MCCCCXII. - Similis
serenissime et illustrissime principisse et domine domine
Caterine regine Castelle et Legionis
mutatis mutandis. - Ad omne servicium et mandatum excellentie vestre
prompti novem deputati ad investigandum et publicandum regem
et dominum per justitiam in regnis et terris
regie corone Aragonum subjectis.

FIN DEL TOMO TERCERO Y DEL COMPROMISO DE CASPE.