LVIII. Reg. n. 19. fol. 192. 3 noviembre 1274. quinque probos homines

LVIII. Reg. n. 19. fol. 192. 3 noviembre 1274.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum Majorice et Valencie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani volentes circa regimen civitatis Barchinone provisionem debitam adhibere et statum ejusdem civitatis de bono in melius reformare concedimus vobis universis probis hominibus Barchinone et vestre universitati quod a proximo venturo festo sancti Andree usque ad decem annos completos continue venturos habeatis et liceat vobis habere quinque probos homines de civitate vestra illos quos eligere volueritis consiliarios vicarii et bajuli nostri Barchinone qui in presencia ipsorum vicarii et bajuli vel alterius eorum jurent tenere secretum de eo quod dictum fuerit inter eos et consulere vicario et bajulo bene et legaliter ad fidelitatem nostram et nostrorum et comunem utilitatem civitatis quandocumque et quocienscumque a predictis vicario et bajulo fuerint requisiti ita quod pro precibus timore vel amore non consulant vicario et bajulo nisi secundum Deum juxta eorum bonam conscienciam et quod qualibet septimana in die martis et in die sabbati congregent se in palacio nostro vel in alio loco idoneo quem ipsi consiliarii voluerint sine amonicione vicarii et bajuli et ibi cum vicario et bajulo si ab ipsis consiliariis fuerint requisiti iidem vicarius et bajulus habeant collacionem et tractatum de omnibus hiis que in civitate et curiis fuerint gesta et reforment procurent et tractent ea que ad fidelitatem nostram et publicam utilitatem fuerint ordinanda: et ipsi quinque consiliarii cum fuerint electi et jurati eligant simul cum nostro vicario et bajulo vel altero eorum centum probos homines de civitate qui in posse ipsorum consiliariorum jurent tenere secretum et juvare vicarium et bajulum et dictos consiliarios et eorum consilium quando et quotiens per ipsos consiliarios fuerint demandati: et isti quinque consiliarii teneantur hoc onus sustinere per unum annum et in fine anni scilicet in festo sancti Andree predicti centum probi homines jurati vel qui de ipsis centum ibi fuerint teneantur eligere duodecim probos homines de ipsis centum qui duodecim electi ab ipsis centum vel ab illis qui ibi fuerint teneantur alios quinque consiliarios eligere qui cum fuerint electi et jurati eligant centum probos homines de civitate secundum formam superius comprehensam et sic fiat de ceteris quolibet anno per predictum decennium: et illi qui fuerint electi teneantur jurare et dictum onus sustinere modo superius comprehenso: quod si facere noluerint per nostrum vicarium et bajulum compellantur. Si vero contingeret quod unus vel plures de dictis quinque consiliariis vel de dictis centum juratis decederet vel esset absens aut detineretur infirmitate ceteri remanentes locum ejus vel eorum teneant et observent. Volumus autem quod vicarius noster juret in posse dictorum quinque consiliariorum stare consilio ipsorum consiliariorum et quod eorum consilio non requisito non congregent similiter generale parlamentum nisi nos hoc specialiter mandaremus. Volumus etiam quod bajulus noster promittat in posse ipsorum consiliariorum sub fide juramenti nobis prestiti et sub fide qua nobis tenetur quod stet consilio ipsorum consiliariorum et quod eorum consilio non requisito non congreget similiter generale parlamentum nisi nos similiter hoc specialiter mandaremus et ut predicta omnia majori gaudeant firmitate in jungimus firmiter et mandamus vicario et bajulo Barchinone presentibus et venturis quod prescripta omnia sub fide qua nobis tenentur et juramento ab eis nobis prestito observent et faciant infra predictum tempus decem annorum inviolabiliter observari et in aliquo non contraveniant si de nostra confidunt gracia vel amore: et si dictus vicarius et bajulus noluerint vel neglexerint tenere justitiam aut non compleverint mandata nostra vel non starent consiliis dictorum consiliariorum volumus et mandamus dictis consiliariis quod per nuncium vel suas litteras denuncient nobis predicta et nos taliter faciemus et castigabimus eos quod non erunt ausi similia atemptare.
Data Barchinone III nonas novembris anno Domini millessimo CCLXX quarto. - Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani.
- Testes sunt Bernardus vicecomes Caprarie Gaucerandus de Pinos G. de Cervilione Raimundus de Capraria Huguetus de Sancta Pace.

LIX 1273

LV. Reg. núm. 7. fol. 280. 13 abril 1265. Barchinone, IIII probis hominibus

LV. Reg. núm. 7. fol. 280. 13 abril 1265.

Noverint universi quod nos Jacobus etcetera volentes circa regimen civitatis Barchinone provisionem debitam adhibere et statum ejusdem civitatis de bono in melius reformare per nos et nostros concedimus vobis universis probis hominibus Barchinone et vestre universitati quod hinc usque ad proximum venturum festam Pentecostes et ab ipso festo usque ad X annos completos primos venturos habeatis et liceat vobis habere IIII probos homines de civitate vestra illos quos vos elegeritis consiliarios vicarii et bajuli qui in presentia predictorum vicarii et bajuli jurent tenere secretum quod dictum fuerit inter eos et consulere vicarium et bajulum bene et Iegaliter ad fidelitatem nostram et nostrorum et comunem utilitatem civitatis quandocumque et quocienscumque a predictis vicario et bajulo fuerint requisiti et nos nolumus quod consulatis vicarium et bajulum nostrum pro precio precibus timore vel amore non consulant vicarium et bajulum nisi secundum Deum juxta eorum bonam conscienciam et quod qualibet septimana in die sabbati congreguent se in palatio domini regis sine amonicione vicarii et bajuli et ibi cum vicario et bajulo habeant collationem et tractatum de omnibus hiis qui in civitate et curiis fuerint gesta et quod reforment procurent tractent et ordinent ea que ad fidelitatem nostram et publicam utilitatem fuerint ordinanda: et ipsi quatuor consiliarii cum fuerint jurati eligant simul cum nostro vicario et bajulo centum probos homines de civitate qui in posse vicarii jurent tenere secretum et juvare vicarium et bajulum et dictos consiliarios et venire ad ipsum vicarium et bajulum omnes vel eorum pars quando per ipsos vicarium et bajulum et consiliarios fuerint demandati: et isti quatuor consiliarii teneantur hoc onus sustinere per unum annum et in fine anni scilicet in festo sancti Marchi evangeliste teneantur alios IIII consiliarios eligere qui cum fuerint electi et jurati sint cum vicario et bajulo nostro et cum probis hominibus civitatis eligant alios centum probos homines de civitate secundum formam superius comprehensam et sic fiat de ceteris quolibet anno: et illi qui fuerint electi teneantur jurare et dictum onus suscipere modo superius comprehenso et si facere noluerint per dictum vicarium et bajulum compellantur. Si vero contigeret quod unus vel plures de dictis quatuor consiliariis vel de dictis centum juratis descederet vel esset absens aut detineretur infirmitate ceteri remanentes locum ejus vel eorum teneant et observent. Volumus autem quod vicarius noster et bajulus stent consiliis dictorum quatuor consiliariorum et pro eorum consilio irrequisito non congregent generale parlamentum nisi nos hoc specialiter mandaremus. Et ut predicta omnia majori gaudeant firmitate injungimus firmiter et mandamus vicario et bajulo Barchinone presentibus et futuris quod prescripta omnia sub fide qua nobis tenentur et sacramento quod nobis vel infanti Petro filio nostro .... prestit .... et de cetero prestabunt observent et faciant per suprascriptum tempus X annorum inviolabiliter observari et in aliquo non contraveniant si de nostri confidunt gratia vel amore. Et si vicarius et bajulus Barchinone noluerit aut neglexerit tenere justitiam aut non compleverit mandata nostra mandamus et volumus consiliariis quod per nuncium vel suas literas denuncient nobis contradiccionem et negligenciam ipsorum et nos taliter faciemus et castigabimus eos quod ceteri non erunt aussi similia atemptare.
Datum Barchinone idus aprilis anno Domini millessimo CC °LX quinto.

LVI 1267

LXXI. Reg. n.° 951, fol. 104. 19 octubre 1339. mostaçafie, Barchinone

LXXI. Reg. n.° 951, fol. 104. 19 octubre 1339.

Noverint universi quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone animadvertentes qualiter regali plurimum competit dignitati circa ea que publicam utilitatem respicere dinoscuntur auctoritatem suam regiam prestare pariter et assensum: hinc est quod cum pro parte consiliariorum ac proborum hominum universitatis civitatis Barchinone nobis fuerit instantissime supplicatum ut pro bono statu dicte civitatis ac habitatorum ejusdem concedere dignaremur quod officium mostaçafie sit de cetero in civitate jamdicta: eapropter nos conspicientes quod hujusmodi officium utilitatem comunem respicit evidenter: tenore presentis corte nostre perpetuo valiture concedimus consiliariis ac universitati ac consilio centum juratorum dicte civitatis Barchinone quod ammodo in civitate ipsa sit mustaçafus qui dictum mustaçafie officium teneat atque regat sub modo et forma inferius comprehensis quique eligatur anno quolibet in festo beati Andree sub hac forma:
videlicet quod per dictum consilium dicte civitatis eligantur tres probi homines ejusdem civitatis ad officium antedictum nomina quorum sic electorum in scriptis nobis si presentes fuerimus in civitate ipsa alias nostro bajulo Cathalonie generali vel ejus locumtenenti in civitate ipsa presententur per consiliarios civitatis jamdicte nosque seu dictus bajulus generalis nobis inde absentibus vel ejus locumtenens unum ex ipsis tribus eligamus et eligere teneamur ad officium ipsum ac etiam nominemus: statuentes ac etiam ordinantes quod dictus mustaçafus cum electus et nominatus fuerit ut prefertur sit ipso anno mustaçafus et tenent penes se originalia ponderum et mensurarum tam panis vini olei pannorum et aliorum omnium que venduntur ac vendi consueverunt sub penso pondere vel mensura quodque quilibet mustaçafus in principio administracionis ejusdem officii faciat preconitzari per preconem publicum in locis dicte civitatis in quibus preconitzaciones fieri sunt solite quod quicumque homo vel mulier qui aliqua emat vel vendat ad pondus pensum sive mensuram teneatur sub certa pena arbitrio dictorum consiliariorum apponenda et infra certos dies portare vel mittere pensum pondus vel mensuram eidem mustaçafo ut cum suis comprobentur et ad rectitudinem reducantur ob hoc ut omnis fraudis et doli materia evitetur: qui quidem mustaçafus in fine sui officii subsequenti successori in officio supradicta originalia tradere teneatur.
Dictus vero mustaçafus sine vicario bajulo et alio officiali nostro auctoritate propria sui officii recognoscat et possit recognoscere et judicare pro veris aut falsis pensa pondera et mensuras et deliquentes punire vel eis facere gratiam usque ad decem solidos barchinonenses tantum et infra et etiam ultra decem solidos barchinonenses cum et de consilio vicarii vel bajuli Barchinone prout officio uniuscujusque ipsorum hoc competat juxta tamen formam statutorum bannorum ordinatorum vel ordinandorum per consiliarios et probos homines dicte civitatis. Pene tamen deliquencium sub prescripta vel infrascripta forma adquisite vel adquirende deductis tamen prius expensis proinde fiendis dividantur hoc modo videlicet quod tercia pars curie nostre tercia vero universitati civitatis predicte et tercia dicto mustaçafo pro suo salario et labore factis tribus equis partibus adquirantur: adicientes quod dicta universitas terciam partem sibi ut permittitur adquisitam in operibus publicis et aliis rebus communibus convertere teneatur. Dictus etiam mostaçafus habeat seu teneat et habere seu tenere debeat unum vel duos sagiones qui sibi assistant continue vel illi qui ponderabit pro eodem et illud quod sagionibus ipsis vel alteri eorum per ipsum mustaçafum in execucione ipsius officii mandatum fuerit exequantur. Teneatur etiam idem mustaçafus in fine anni quo dictum dimitet officium reddere rationem et compotum bajulo nostro Barchinone vel ejus locumtenenti presentibus consiliariis dicte civitatis vel illis quos ipsi ad hoc duxerint ordinandos vel deputandos de administratione et hiis que receperit et expenderit de emolumentis ac proventibus officii memorati: dictus tamen mostaçafus si occurrerit dubium de aliquibus rebus an sint male comixte incamerate vel false de et cum consilio consiliariorum predicte civitatis cognoscat et determinet supradicta secundum ordinationes seu statuta que per dictos consiliarios edita fuerint super eis et faciat prout cognitum fuerit executionem publice per plateas et exigat calonias sive penas a delinquentibus seu transgressoribus prout sibi visum fuerit expedire: que tamen calonie in tres partes sicut continetur superius dividantur distribuantur ac etiam convertantur. Preterea super disensionibus et questionibus operum portalium fenestrarum de spileres stillicidiorum parietum mediocrium viarum et aliarum consimilium idem mostaçafus cognoscat et procedat summarie et de plano non recepta in scriptis petitione vel responsione sed solum rationibus parcium verbo auditis et ea omnia determinet et decidat verbo tantum per se vel cum et de consilio si dubia sibi ocurrerint consiliariorum civitatis predicte ac illorum qui preterito tempore ipsum officium tenuerunt: a qua quidem cognicione vel decisione nemini liceat appellare et si fuerit appellatum ipsis appellacionibus non admisis dicte cause seu questiones per dictum mostaçafum terminentur et etiam exequantur: nos enim jamdicto mostaçafo tenore presentis carte nostre damus et concedimus cognicionem decisionem exequcionem et exactionem omnium predictorum ac etiam universorum et singulorum bannorum ordinatorum seu ordinandorum per consiliarios et probos homines dicte civitatis Barchinone presentes et futuros super illis videlicet rebus super quibus in civitate Valencie banna exiguntur ac levantur per mostaçafum eiusdem ac super omnibus et singulis eidem potestatem plenariam et liberam facultatem conferimus ut superius continetur.
Per presentem autem concessionem nolumus prejudicium aliquod generari officio operariorum dicte civitatis vel privilegiis aut usibus eorundem quinimo ipsa officium privilegia et usus in suo volumus robore permanere presenti concessione in aliquo non obstante. Volumus tamen et declaramus quod id quod reperiatur ad ipsorum operariorum oficium non pertinere ad dictum mostaçafum et ejus officium pertinere noscatur quatenus tamen sub presenti concessione nostra comprehendi valeat seu includi: statuentes nichilominus ac etiam ordinantes quod dictus mostaçafus et sagiones qui in ipso sibi assistent antequam utantur eorum officio teneantur assecurare idonee in posse bajuli Barchinone de tenendo tabulam et alia faciendo que facere teneantur juxta constituciones celebrium Catalonie curiarum. Mandantes per presentem cartam nostram procuratori nostro generali ejusque vices gerenti vicario Barchinone et Vallensis ac bajulo civitatis ejusdem ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris quod hujusmodi concessionem nostram et omnia et singula supradicta et contenta firma habeant et observent et ab omnibus faciant inviolabiliter observari et dictum mustaçafum in predictis vel singulis per modum apellacionis vel alias non impediant inquietent vel perturbent in execucione sui officii circa premissa per nos superius declarata nec de predictis que jamdicto mostaçafo per nos comittuntur se aliquatenus intromittant nisi si et cum eorum auxilium per dictum mostaçafum fuerit imploratum. Et ut predicta omnia et singula majori gaudeant firmitate juramus per Deum et ejus sancta evangelia manibus nostris corporaliter tacta ea tenere et observare ac facere inviolabiliter observari et non contravenire aliqua ratione. in cujus rei testimonium presentem cartam inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus insigniri.
Data Barchinone XIIII kalendas novembris anno Domini MCCCXXXIX. - Examinavit P. - Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
- Testes sunt inclitus infans Petrus Rippacursie et Impuriarum comes inclitus infans Raimundus Berengarii comes Montanearum de Prades inclitus infans Jacobus comes Urgelli et vicecomes agerensis Arnaldus Terrachonensis archiepiscopus frater Ferrarius Barchinonensis episcopus. - Sig+num B. de Podio predicti domini regis scriptoris qui de mandato ipsius hec scribi fecit cum litteris rasis et emendatis in linea XVIIII ubi dicitur per se vel cum et de et in XXIII ubi scribitur aut usibus eorundem quinimo ipsa offi et clausit die et anno quo supra. - B. de Podio mandato domini regis presente domino infante Petro.

LXXII 1345

LXXXV, 4 marzo 1272 (de 1338; callum judaicum Barchinone)

LXXXV. 4 mar. 1272. (1338)

Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone.
Fideli nostro Guillermo Maxella jurisperito Barchinone salutem et gratiam. Quia ad audienciam nostram noviter est deductum quod nobilis Jordanus de Illa consensit et voluit celebrari officium misse intus judariam seu callum judaicum Barchinone in domo videlicet Samuelis Benvenist judei et sacrificari corpus inibi Jhesus-Christi occasione cujus est per nos cum res hujusmodi sit enormis quod intra habitaciones infidelium tale divinum misterium celebretur contra dictum judeum et bona sua fortiter procedendum: ideo vobis dicimus et mandamus expresse quatenus adversus dictum judeum predicta ratione diligentissime inquiratis: et ipsa inquisitione perfecta ipsum judeum tam in persona quam bonis suis juxta ipsius inquisitionis merita condempnetis taliter quod ejus pena sit exemplum de cetero judeis quibuscumque volentibus similia in suis domibus consentire nos enim vobis super hiis vices nostras comittimus plenarie per presentem. Et nichilominus cum hac eadem vicario Barchinone et Valensis damus firmiter in mandatis quod incontinenti visis presentibus capiat dictum judeum et tamdiu teneat captum si et prout faciendum fuerit donec per vos fuerit terminatum quid de ipso judeo et bonis suis predictis fuerit faciendum aut nos aliter providerimus super eo.
Data Valencie IIII nonas marcii anno Domini millessimo CCC° XXX° octavo. (1338)

lxxxvi-legajo-cartas-reales-79-11-diciembre-1339

XXX. Perg. n. 639, Alfonso II. Nov. 1192.

XXX. Perg. n. 639, Alfonso II. Nov. 1192.

lldefonsus Dei gratia rex Aragonensis comes Barchinone marchio Provincie venerabilibus in domino episcopis abbatibus prioribus et universis ecclesiarum monasteriorumque prelatis ac ceteris viris religiosis omnibusque magnatibus militibus etiam et ceteris tam civitatum quam villarum probis hominibus et populo a finibus Ilerde et in corpore ejusdem civitatis usque ad fines Salsarum constitutis cum habunduncia pacis salutem plurimam. Nulli ex vobis credimus venire in dubium jam longis retro temporibus ante pacium novarum constitucionem quas comuni assensu procerum nostrorum et magnatum feceramus sed postea ad nimiam eorundem instanciam et importunitatem apud Barchinonam celebri curia in irritum deduximus paces inquam domini seu treguas ab illustrissimis predecessoribus nostris Barchinone comitibus constitutas fuisse quod eciam ipsa usaticorum scriptura manifeste declarat quorum tenorem et formam antiquarum in ipso solucionis articulo pacium novarum in auribus omnium qui aderant retinuisse meminimus in perpetuum quas quo modo eos observari oporteat presenti pagina duximus declarandum. Ante omnia igitur quia sunt Dei proprium venerabiles ecclesias sedes videlicet omnes cum earum sufraganeis monasteria quoque tam ordinis cisterciensis quam aliorum monachorum sancti Benedicti Hospitalis etiam loca Templi milicie ac Sepulcri Domini regularium quoque omnium uc sancti Redemptoris nostre novelle plantacionis necnon et omnia loca sacraria et religiosa cum ipsis eciam personis ecclesiasticis regularibus virisque religiosis tam laicis quam literatis cum omnium insuper rebus et possesionibus prephatorum et hominibus et feminis ceterasque Domini catitras et que ad nostram pertinent propietatem sub Dei et nostro regimine suscipimus. Generaliter eciam tam ad comune bonum supradictorum quam omnium magnatum militumque terrarum cum suis simul subjectis hominibus et rebus ac illorum posessionibus que in predictis finibus morantur noxam ignis sive incendium omnino fieri prohibemus tempore pacis et belli ita quod nullus omnino nobilis aut ignobilis ulla racione ulla occasione ullo denique modo ignem mitere presumat. Sub eodem precepto nichilominus constituentes ne boves aratorios aut cetera quelibet animalia aratoria vel aratrum cum suis aparatibus et joverio sive bubulco leddere vel invadere quoquomodo presumat nam eorum utrumque sacrosanta romana Ecclesia que est mater et caput universe christianitatis ab ipso sui fere primordio usque in hodiernum diem servare consuevit coluit et tenuit gravioribus inminentibus penis iis qui contra fecerint quod eciam in romanis legibus et decretis eternaliter continetur. Caminos item seu vias publicas mercatos et nundinas sive firas tam ad nostrum quam ad .... et comodum spectantes atque emunitates sive salvitates Hospitalis Milicie locorumque religiosorum salvas esse et securas precipimus. Item omnes euntes ad nos et ad curiam nostram indeque redeuntes guidaticos etiam nostros nostrorumque vicariorum sigilla nostra et penones nullus invadere presumat. Quicumque igitur quod absit in aliquo deliquerit penam XXX solidorum statim incurrat dampnumque infra XV dies in simplum resarciat: quod si tam contumax extiterit quod monitus ab episcopo in cujus diocesi factum fuerit vel a vicario nostro aut bajulo constituto et infra XV dies id facere noluerit ex tunc et malefacta ei qui passus fuerit in duplum restituere et penam LX solidorum sustinere cogatur: episcopus eciam contumacem post XV dies vinculo excomunicacionis vel quam mereat pastorali sentencia innodare non moretur: at in terris villarum et mansorum cumunioribus simul et vicario vel ipse vicarius episcopo deficiente tamdiu persequatur donec ad plenum reos ille .... est satisfacere curaverit: hoc adjuncto quod ultra penam constitutam in suis predictis capitulis quicumque tam temerarius extiterit quod venientes ad nos ut supra dicitur vel recedentes a nobis male presumserit aut guidaticum nostrum vel vicariorum sive cartas nostras vel penones confregerit reum se majestatis nostre cognoscat et nostro inde imperio subjacere cogetur: predictos autem tam XXX quam LX solidos qui pro pena dabuntur episcopus et vicarius per medium habeant cum tamen episcopus ad hoc copiam sui fecerit vel aliquem vice sui idoneum transmisserit singula executurus juxta prephata capitula: quod si neutrum fecerit vicarius qui onus portaverit emolumentum accipiat. Ad persequendum autem malefactorem dictus domus tam nostrarum quam omnis ecclessie monasteriique dominicaturarum ad mandatum episcopi vel vicarii exeat qui etsi tam juxtam habuerit excusacionem que plus remanere habeat vel debeat quam ire in exercitum mitat loco sui aliquem in armis valentem: quod si utrumque comptemserit et meus ipse fuerit VI solidos incontinenti vicario dabit insuper et meo ipse stare habebit mandato: si vero alterius domini fuerit nichilominus VI solidos dare teneatur quorum una pars domino alia vicario alia episcopo dabitur voluntati eciam et mandato domini sui nostro tamen consilio satisfacturus. Excipimus autem ab hujusmodi constitucionibus viduas omnes et eciam illas mulieres apud quas viri arma ferre valentes non invenientur et omnes homines qui nimis pauperes fuerint et egeni. Item et si malefactor obstinax et injuriosus extiterit quod neque in prefixo capitulo de simplo neque in scriptis de duplo nec eciam usque in exitu cavalcatarum satisfacere curaverit ex tunc dispendium et gravamen quod cavalcata et populus inde sustinuerit sustinentibus restituere cogatur salvis semper penis commemoratis in supradictis capitulis atque omne dampnum et gravamen quod inde acceperint sine spe restitucionis sustineat: constituentes eciam quod predicti homines nostri et ecclessiarum se ad invicem pignorare non atemptent ex causa vicinatici vel senioratici sive alia quolibet ocassione nisi ille qui pignoraverit debitor aut fidejussor extiterit: vicarius tamen si noster fuerit injuriosus ille non eum moretur ad satisfaccionem compellere idemque faciant de suis domini et gubernatores ecclesiarum et locorum religiosorum: quod si noluerint aut non potuerint vicarius habeat potestatem hoc faciendi: utraque autem deficiente vel malignitate querelator repulsam in eis passus sub testibus adhibitis auctoritate sua deinde possit libere vicinos injuriose pignorare nullam inde sibi penam inminente: sed qui pignoraverit per XX dies teneat postea vero vel impignoret pro suo si poterit vel veniat bona fide nec hoc vicarius prohibeat nec injuriosus conmoneat. Hoc autem est sciendum quod si creditor ille seu querelator viator fuerit non ultra X dies teneatur pignus penes se tenere et deinde faciat sicut in supradicto capitulo de pignore continetur: quod si creditor ille sive extraneus sive viator sive origena fuerit et capitulis predictis contrafecerit pignorando V solidos incontinenti vicario pro pena et pignus ablatum domino suo reddere cogatur si debitum quod exigat C fuerit solidorum si autem plus aut minus pena juxta pretaxatum modum V solidorum ascendat atque descendat .... constitucione .... omnes viduas mulieres cum universis rebus earum.
Facta carta apud Barbastrum mense novembris anno MCXCII. - Signum + Ildefonsi Dei gracia regis Aragonis comitis Barchinone marchionis Provincie. - Sig+num G. de Granata. - Sig+num R. Gaucerandi. - Sig+num Xamen de Artussella. - Sig+num Sancii de las Celas. - Sunt preterea testes domnus Terragone archiepiscopus B. Barchinone et P. Ausone sacriste cum ceteris curie et Guillelmus de Bassia domini regis notarius qui hoc scripsit et fecit hoc sig+num.

XXXI Julio 1191

XIX, perg. 633, Jaime I, 17 mayo 1234

XIX.
Perg. n. 633. Jai. I. 17 may. 1234.

In Christi nomine. Notum sit cunctis quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonum et regni Majoricarum comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani predecesorum nostrorum sequentes vestigia apud Terrachonam in generali curia constituti habito consilio episcoporum et aliorum Ecclesie prelatorum et magistrorum Templi et Hospitalis ac nobilium subscriptorum ad honorem Dei el subditorum nostrorum paces et treugas ultimas quas olim fecimus Barchinone quando ivimus ad Majoricas penitus renovantes et iterum confirmantes ea que de nostris regalibus et de ecclesiis katedralibus et aliis per Cataloniam constitutis de clericis et locis religiosis de venerabilibus domibus Hospitalis et Templi cum omnibus rebus suis et hominum eorum mobilibus et inmobilibus sicut in cartis nostris plenius continetur quedam capitula eisdem pacibus dignum duximus adjungenda omnem superfluitatem a nobis penitus resecantes ut cum Dei auxilio infideles barbaras naciones expugnemus salvis in omnibus usaticis et consuetudinibus Barchinone. In primis statuimus quod omnes homines de pede tam rustici quam villani sive sint nostri sive ecclesiarum vel locorum religiosorum sive militum sive de alodio sive de feudo cum guerra et sine guerra sint sub pace et treuga firma et secura sub fidelitate et legalitate nostra cum omnibus rebus suis mobilibus et inmobilibus exceptis personis illorum qui in cavalcatis inventi fuerint vel forte caperentur in castro vel forcia aliqua expugnata. Veruntamen postquam reversi fuerint de cavalcatis sint salvi et sub ipsa pace libentes et securi cum suis bestiariis grossis et minutis ortis campis et vineis domibus possessionibus arboribus cujuscumque sint generis ac rebus aliis mobilibus et inmobilibus que dici vel cogitari possunt ad eosdem homines pertinentes exceptis latronibus et raptoribus manifestis. Item statuimus quod nullus homo capiat per se vel per alium nec raubet nec raubari faciat aliquem de genere laicum vel clericum nisi ipsum acuidaverit antea per quinque dies: et hoc intelligimus de illis qui non sunt in guerra nec sunt valitores alicujus guerre: et qui ceperit vel interfecerit eum sit statim traditor. Item statuimus quod nullus vicarius noster vel aliquis homo de vila pignoret aliquem militem vel ejus hominem vel ecclesiarum vel locorum religiosorum vel faciat eis aliquod malum pro aliquo malefacto debito vel delicto nisi primum invenerit fatigam directi in eo vel in domino suo: quam si invenerit possit suum debitum pignorare in omnibus rebus suis exceptis personis hominum et animalibus aratoriis que omnia sint in pace. Eodem modo milites vel eorum homines nec homines ecclesiarum vel locorum religiosorum non possint nostros homines nec alios pignorare nec malum eis facere sine premissa fatiga inventa in nostris hominibus vel nobis vel in vicario sub quo nostri homines fuerint constituti. Item statuimus quod nullus reptatus de bauzia sustineatur in nostra curia vel alibi nisi se purgare voluerit de bauzia secundum consuetudinem Barchinone. Item statuimus quod nos nec aliquis subditus noster non comedamus in die nisi de duabus carnibus semel et de una istarum possint fieri assature si alie assature ut edi et porcelli defuerint et de istis duabus carnibus non possint preparari nisi uno modo: de una vero carne possit prendere vel tenere. Carnes vero salse sive sicce vel venaciones in istis duobus carnibus minime computentur: de quibus venacionibus ita statuimus ut ille qui ceperit eas preparet sibi quot modis voluerit. Qui autem emerit eas non possit preparare nisi de una venacione: si vero date sibi fuerint faciat de ipsis ac si cepisset eas. Item statuimus quod nos nec aliquis subditus nobis non portet vestes incisas listatas vel trepatas nec portet in vestibus aurum vel argentum nec aurifrigium nec auripellum nec setam sutam nec cembelinum nec erminium nec lutriam nec aliam pellem fractam vel retortam nec allibails cum auro vel argento sed erminium vel lutriam integram simplicem solummodo in longitudine incisam circa capucium cape et aperaturas manicarum quas dicuntur braçaleres et in capitibus manicarum et in mantellis similiter et cotis sive garnatxiis. Item statuimus quod nos nec aliquis alius homo nec domina demus aliquid alicui joculatori vel joculatrici sive soldadarie seu militi salvatge sed nos vel alius nobilis possit eligere et habere ac ducere secum unum joculatorem et dare sibi quod voluerit. Item statuimus quod nullus filius militis qui non sit miles nec ballistarius sedeat ad mensam militis vel domine alicujus nec calcet caligas rubeas nisi sit talis qui secum milites ducat. Item statuimus quod nullus joculator nec joculatrix nec soldataria presentes vel futuri nec illa que olim fuit soldataria sedeant ad mensam militis nec domine alicujus nec ad gausape eorundem nec comedant nec jaceant cum aliqua dominarum in uno lecto vel in una domo nec osculentur aliquam earundem. Item statuimus quod nullus faciat aliquem militem nisi filium militis. Item statuimus quod omnis homo sive miles sive alius qui iverit cum domina generosa sit salvus et securus nisi fuerit homicida. Item statuimus quod non fiant tornejamenta voluntaria nisi fuerint in guerra. Item statuimus quod per singulas civitates et castella et loca nostra et nobilium et militum et locorum religiosorum omnium Catalonie apud Ilerdam et in locis Catalonie ubi currit moneta jaccensis vendatur kaficium Ilerde frumenti ad precium viginti quinque solidorum et kaficium ordei XV solidorum et in aliis locis ubi sunt diverse mensure vendatur mensura illa secundum quantitatem kaficii Ilerde. In Catalonia ubi currit Barchinone moneta vendatur quarteria Barchinone de frumento al plus XX solidos et quarteria ordei septem solidos quarteria siliginis octo solidos et in aliis locis Catalonie ubi sunt diverse mensure vendatur mensura illa secundum valorem et quantitatem quarterie Barchinone. In episcopatu vero gerundensi migeria de frumento ad plus vendatur VI solidis et de ordeo IIII solidos migera de monellis de frumento IIII solidis et dimidium et de ordeo III solidis et ad hanc racionem cetere mensure que sunt in episcopatu gerundensi valeant et vendantur: in Catalonia vero ubi currit moneta acrimontensis vendatur frumentum et ordeum ad valorem cambii jaccensis et ad quantitatem mensure ilerdensis. Si quis vero ex prestito debebit bladum solvat predictam summam peccunie si maluerit et non teneatur reddere bladum pro blado. Valeat hoc statutum a festo sancti Johannis de junio usque ad unum annum. Item statuimus quod per quamlibet civitatem et loca instituantur duo probi homines et fideles secundum magnitudinem civitatis et loci et unus clericus fidelis qui sacramento astringantur coram populo quod predictum statutum in omnibus fideliter exequatur: et si forte in hiis exequendis reperti fuerint culpabiles puniantur a domino pena corporis et averi. Hoc idem jurent vicarius et bajulus locorum el eadem pena puniantur. Item statuimus quod omnes homines Catalonie tam nobiles quam clerici quam laici quam judei sive sarraceni compellantur vendere bladum suum cujuslibet generis sit sub forma predicta: ita quod illi qui sunt de episcopatu illerdensi urgellensi et terrachonensi et dertusensi deducant bladum ad expensas suas et sue familie necessarias secundum cognitionem eorum qui fuerint constituti a tempore isto usque ad festum sancti Johannis de junio et deinde usque ad unum annum: illi qui sunt de episcopatu Barchinone deducant expensas predictas usque ad festum sancti Jahannis (Sant o Sent Johan: Joan) et de ipso festo usque ad unum annum: residuum cogantur vendere dicto modo. Illi qui sunt de episcopatu Gerunde vicensi deducant expensas predictas usque ad exitum intrantis mensis julii tantum: residuum cogantur vendere dicto modo. Item statuimus quod nullus debitor teneatur solvere suo creditori nomine usurarum nisi XII .... (1: La abreviatura dice mas, que podrá ser minas, mundinas o monetas. ) pro C in anno et XII solidos pro centum et non plures et secundum hanc quantitatem solvat de aureis quilibet suo creditori. Judei vero accipiant pro C solidis viginti in anno et non plures et si plus acceperint sint incursi nostri cum corporibus et averis: et si forte debitores querimoniam ecclesie fecerint currant eos per villam flagellando et amitant penitus petitionem. Item statuimus quod quilibet sacramento manifestet predictis executoribus quantum bladum habeat et si in hoc repertus fuerit perjurus amitat totum bladum de quo se perjuraverit. Item statuimus quod nullus possit emere bladum nisi de mense ad mensem quantum sibi necesse fuerit et familie sue secundum cognitionem executorum. Has novas constituciones observari a presenti die usque ad festum sancti Michaelis et de eodem usque ad triennium continue completum precipimus a nobis ipsis et ab aliis omnibus sub nostro dominio constitutis eo salvo quod superius dictum est de termino bladi et salvis pace et treuga et consuetudinibus ac usaticis Barchinone. Qui contra ista capitula vel contra unum ex istis venerit et infra decem dies ex quo amonitus fuerit a nostro vicario non emendaverit penam dupli sustineat. Hec omnia juramus et jurari precipimus a nobilibus et militibus universis Catalonie: et qui jurare noluerit sit ejectus a pace et treuga cum omnibus bonis suis et excomunicetur ab episcopo diocesano et quodcumque malum illi violatori istarum constitutionum evenerit nullo unquam in tempore sibi emendetur et si aliquod malum alicui ipse violator fecerit ea racione illud malum sive dampnum quodcumque sit restituat in duplum et nos juvabimus illum cui datum fuerit dampnum et ab hominibus et vicariis nostris juvari faciemus viriliter et potenter. Hec omnia facta sunt apud Terrachonam XVI kalendas aprilis anno Domini M°CC°XXX° quarto consilio subscriptorum prelatorum et nobilium virorum qui nobiscum sunt in curia constituti. - Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum et regni Majoricarum comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. - Berengarii episcopi Barchinone. - G. episcopi gerundensis. - Berengarii episcopi ilerdensis. - P. episcopi dertusensis. - B. episcopi elenensis. - R. Patot magistri milicie. - H. de Fullalquer magistri Hospitalis. - P. infantis Majoricarum.
- N. Sancii. - P. Hugonis comitis Empuriarum. Juravit salvo jure et dominio suo in omnibus comitatibus ejus. - R. Fulconis vicecomitis cardonensis jurantis. - B. de Ça-Portella jurantis. - G. de Mediona jurantis. - Gaucerandi de Pinos jurantis. - G. de Podioviridi jurantis. - Dalmatii de Timor jurantis. - Berengarii de Podioviridi jurantis.
- G. de Ça-Guardia jurantis. - G. de Angularia jurantis. - B. de Sancta Eugenia jurantis.
- Berengarii de Angularia jurantis. - P. de Cervaria jurantis. - P. de Querald jurantis. - G. de Cervaria jurantis. - P. de Grainana jurantis. - P. Berengarii de Ager jurantis. - G. de Montecatano jurantis. - H. de Mataplana jurantis. - Gaucerandi de Rocaberti jurantis.
- Dalmacii de Sancto Martino jurantis. - Gilaberti de Crocillis jurantis. - G. de Sancto Vincentio jurantis. - F. de Sancto Martino jurantis. - G. de Palacons. - B. de Palacio jurantis. - P. de Montecatano jurantis. - Gaucerandi de Cartaia jurantis. - Dalmacii de Castello jurantis. - Berengarii de Cervaria jurantis. - B. de Rocafort jurantis. - A. de Rubione jurantis. - P. de Grainanella jurantis. - P. de Angularia jurantis.

XX 1139, 1 agosto 1253

XLVI. Reg.Núm. 9, fol. 14. 15 ene. 1257.

XLVI.
Reg.Núm. 9, fol. 14. 15 ene. 1257.

Quod nos Jacobus etc. Volentes circa regimen civitatis Barchinone provisionem debitam adhibere et statum ejusdem civitatis la melius reformare per nos et nostros successores concedimus vobis universis probis hominibus Barchinone et vestre universitati quod habeatis et liceat vobis habere Vlll probos homines de civitate consiliarios vicarii qui la presencia ipsius vicarii et aliorum proborum hominum jurent tenere secretum quod inter eos fuerit dictum et consulere vicarium bene et legaliter ad fidelitatem nostram et nostrorum et comunem utilitatem civitatis quandocumque et quotienscumque ab ipso vicario fuerint requisiti et quod precio precibus timore vel amore non consulent vicarium nisi secundum quod melius et utilius juxta eorum bonam conscienciam eis videbitur expedire et quod qualibet septimana et die sabbati congregabunt se la aliquo loco ad hoc assignato per se sine monicione vicarii ut ibi inter se cum vicario habeant collacionem et tractatum de hiis que la ipsa septimana la civitate vel curia sint gesta et revocent eorum consilio et retractent ea que fuerint racionabililer retractanda et reforment procurent tractent et ordinent ea que ad fidelitatem nostram et publicam utilitatem fuerint ordinanda vel tractanda: et ipsi VIII cum fuerint jurati eligant simul cum vicario nostro CC probos homines de civitate qui la presencia dictorum VIII et posse vicarii jurabunt tenere secretum et juvare vicarium et dictos consiliarios et venire ad ipsum vicarium omnes vel eorum (corum) pars quando per ipsum vicarium et consiliarios fuerint demandati: et isti VIII consiliarii teneantur istud onus sustinere per unum annum et in fine anni scilicet la die apparicionis Domini teneantur alios VIII consiliarios eligere qui cum fuerint electi et jurati simul cum vicario nostro eligant alios CC probos homines de civitate secundum formam superius comprehensam et sic faciant de ceteris quolibet anno: et illi qui fuerint electi teneantur jurare et dictum onus suscipere modo superius comprehenso quod si jurare noluerint per nostrum vicarium compellantur. Si vero contingeret quod unus vel plures de dictis VIII consiliariis vel de CC decederet vel esset absens vel detineretur infirmitate ceteri qui remanerent locum ejus vel eorum teneant et observent. Volumus autem quod vicarius noster stet consiliis dictorum VIII consiliariorum et quod eorum consilio et requisitione congreget parlamentum. Sunt autem consiliarii hujus prcesentis anni Poncius de Alesto G. Moneder Berengarius Adan F. de Menresa P. de Vilacaulium Berengarius Boneti R. Romei et G. Burgesii. Predictam autem ordinacionem quamdiu nobis et nostris successoribus placuerit volumus durare. Data Barchinone XVIII kalendas februarii anno Domini MCCL septimo.

LXXXVI, legajo cartas reales, 79, 11 diciembre 1339

LXXXVI.
Leg. de cartas reales. Núm 79. 11 dic. 1339.

Petrus Dei gratia rex Aragonum Valencie Sardinie et Corsice comesque Barchinone dilecto nostro vicario Barchinone et Vallensis vel ejus locum tenenti salutem et dileccionem.
Cum nonnulli ut perpendimus capiant perdices cum filiatis et cum losella et etiam interficiunt cum ballista nosque velimus quod dicte perdices per modum predictum nisi cum avibus capiantur sive interficiantur: propterea vobis dicimus et mandamus quatenus ut omnibus nota sint predicta preconitzari publice in locis assuetis faciatis quod nullus audeat capere vel interficere perdices nisi cum avibus sub pena sexaginta solidorum quorum medietas fisco regis aplicetur et alia medietas acusatori tribuatur: quam quidem penam a contrafacientibus absque remissione aliqua habeatis.
Data Barchinone tercio idus decembris anno Domini millessimo trecentessimo tricesimo nono.

Nota: losella: lloseta.

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/02/lxxxvii-cartas-reales-jaime-ii-716-hegira.html

XXIII, reg 9, fol 14, 15 enero 1257

XXIII.
Reg. 9. Fol. 14. 15 ene. 1257.

Noverint universi quod nos Jacobus etc. simul cum venerabili et dilecto nostro A. Dei gratia episcopo et capitulo Barchinone necnon et aliis viris ecclesiasticis juredictionem habentibus ac probis hominibus civitatis eiusdem attendentes quod rustici et homines forenses dictorum episcopi capituli et ecclesie Barchinone necnon et aliarum ecclesiarum et proborum hominum civitatis Barchinone dampnificantur raubantur sive depredantur per fures raptores et per alias personas terre nostre volentes huic morbo decentem adhibere medelam: volumus et mandamus quod omnes predicti rustici sive homines constituti per parrochias Provinciani Sancti Baudilii Sancti Johannis de Pinu Sancte Marie de Corneliano et Sancti Clementis Sancte Marie de Sanctis de Speluncis Sancti Justi de Verocio Sancti Felicis Sancti Vincencii de Ortis Sancte Crucis de Olorda ville nostre Molendinorum Sancte Columbe de Villa de Canibus et de Gavano et Castri de Fels et de toto termino castri de Arepruniano teneant in domibus eorum arma scilicet ballistas vel enses et lanzeas ex quibus possint se deffendere et quod quilibet eorum si dampnificatur raubatur depredatur ab aliquo fure raptore vel alio emitat sonum et omnes homines comorantes iri eisdem parrochiis teneantur exire ad sonum predictum et quod unanimiter ad invicem se defendant. Quicumque autem ex eis non exierit ad sonum sive ad deffensionem predictam solvat XX solidos pro pena de quibus habeamus nos decem solidos et domini ipsorum alios X solidos exceptis hominibus ecclesiarum de quibus habeant bannum domini eorum: concedentes etiam eis quod si ex predicta deffensione fecerint aliquod malum illis qui dampnum eisdem intulerint vel inferre voluerint non teneantur nobis in aliquo nec eisdem predictum malum restituere compellantur. Mandantes vicario nostro Barchinone quod auctoritate nostra et dominorum hominum predictorum sub predicta pena compellat predictos rusticos et hominum predictarum parrochiarum et terminorum ad predicta arma tenenda scilicet quod quilibet eorum teneat per mansum suum ballistam et C tretes vel lanceam et ensem et quod predicta faciat adimpleri hinc ad duos menses: et si predicta omnia que superius continentur non impleverint predictam penam ab illis qui adimplere distulerint viriliter exigat ut superius continetur et in predicta deffensione ipsos manuteneat et deffendat: et hac autem ordinacione non fiat perjudicium dominis ipsorum rusticorum sive hominum forensium set eorum totum jus et dominium plenum et integrum perseveret. Hec autem omnia supradicta durent tanto tempore quanto nobis episcopo capitulo Barchinone et dominis predictorum rusticorum vel hominum predictarum parrochiarum placuerit et non ultra: ita tamen quod quam cito dictus episcopus vel quicumque alius dominus ecclesiasticus se substrahere velit a comunione seu deffensione hujusmodi quod hoc possit et quod nos nichilominus eorum homines sicut nunc deffendere contra quemlibet teneantur. Datum Barchinone XVIII kalendas februarii anno Domini M° CC° L° septimo.

xxiv-reg-9-fol-31-29-agosto-1257

CXXXV, reg. 1900, fol 206, 27 febrero 1392

CXXXV.
Reg. n. 1900, fól. 206. 27 feb. 1392.

Nos Johannes etc. Per venerabilem religiosum ac dilectum nostrum fratrem Vincencium de Rippis priorem beate semper virginis Marie de Monteserrato percepimus quod vos Jacobus dez Mas lapicida civitatis Barchinone qui in ecclesiarum domorumque et aliorum operibus estis valde subtilis et expertus refetorium monasterii ejusdem operastis subtiliter atque bene necnon quedam alia opera ipsi monasterio necessaria incepistis et continuatis que absque vestri interventu et magisterio qui illa sollicite cogitastis et in mentis archano habetis ad debitum minime possent perduci effectum et nisi opera sic incepta fierent monasterium prefatum sine dubio susciperet non modicum detrimentum. Propterea idem prior et conventus dicti monasterii nobis humiliter supplicarunt quod vobis qui de disraubatione et bonorum judeorum civitatis Barchinone depredatione his diebus turpissime facta debito honestatis abjecto coram nobis delatus et proinde pro pace et treuga legittime citatus fuistis de his guidare et assecurare ad unum annum de solita clemencia dignaremur: nos ob honorem illius Dei Unigenitricis inviolate semper virginis Marie cui ad serviendum ex toto cordis affectu astringimur ipsi supplicationi favorabiliter annuentes: tenore presentis in nostra bona fide regia guidamus et assecuramus vos dictum Jacobum dez Mas de crimine supradicto ac ipsius inculpacione ut prefertur delatum sic quod durante presenti guidatico nostro quod per unum annum a data hujusmodi in antea continue secuturum et ex post per quindecim dies si ipsum duxerimus revocandum que revocatio vobis intimari habeat personaliter vel in propria vestri habitatione aut voce preconis in dicta civitate Barchinone fienda durare volumus et valere non possitis capi impediri detineri vel in persona aut bonis vestris aliquatenus molestari imo possitis durante presenti guidatico nostro per totam terram et dominationem nostram stare morari et abinde exire recedere et redire salve pariter et secure sicut poteratis ante inculpacionem aut perpetracionem criminis supradicti et citacionem prenarratam. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie vicario et bajulo Barchinone ceterisque universis et singulis officialibus nostris vel eorum locatenentibus presentibus et futuris quatenus guidaticum nostrum hujusmodi teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant et non contraveniant seu aliquem contravenire permittant aliqua ratione. Per hoc autem guidaticum nolumus nec intendimus quod bonorum vestrorum annotatio si qua est in aliquo ledi valeat vel anni tempus ullatenus interrumpi: quinimo illud remanere volumus in eorum viribus robore et effectu: sed processus quivis judicialis et extrajudicialis contra vos inde factus seu inceptus durante presenti guidatico suspendatur exceptis bonorum vestrorum annotatione confiscacione et eorum execucione que post annum licite fieri valeant presenti guidatico in aliquo non obstante. Volumus tamen et sub hac condicione hujusmodi guidaticum vobis facimus et concedimus quod teneamini idonee assecurare mediante publico instrumento in posse prioris antedicti antequam gaudeatis et utamini guidatico supradicto quod per unum annum continuum vos una cum quodam servo vestro quem habetis operabitis et continuabitis opera supradicta sollicite atque bene nullum salarium propterea recipiendo: quod si secus egeritis presens guidaticum nullam obtineat roboris firmitatem et pro non facto penitus habeatur. In cujus rei testimonium hanc vobis fieri et sigillo nostro jussimus comuniri.
Data Barchinone XXVII die febroarii anno a nativitate Domini millessimo CCCLXXXX secundo. - Rex Johannes. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Cavasthani et fuit tradita in hac forma.

cxxxiv-reg-1900-fol-228-6-marzo-1392

LXV, reg. 197, fol 180, 5 septiembre 1300

Dilecto suo vicario Barchinone vel ejus locum tenenti salutem etc. Cum nuper in civitate Ilerde generale studium in utroque jure medicina philosophia et aliis quibuslibet artibus et scienciis tam auctoritate apostolica nobis in hac parte concessa quam nostra duxerimus ordinandum et ut idem studium magis proficiat incrementum statuerimus firmiter et districte ne in aliquo loco terre aut dominacionis nostre habite vel habende preterquam in studio Ilerdensi aliquis audeat jura medicinam vel philosophiam legere seu docere neve quis a quocumque leccionis causa presumat audire sub pena mille morabatinorum quam transgressores incurrere volumus ipso facto: idcirco vobis dicimus et mandamus quatenus in civitate Barchinone villis et locis insignibus infra jurisdiccionem vobis comissam constitutis faciatis hoc edictum et ordinationem nostram sollempniter publicari. Et ne contra inhibicionem nostram predictam ab aliquo cujuscumque preheminencie dignitatis condicionis legis aut status existat aliquid atemptetur curetis arcius evitare si de nostra confiditis gratia vel amore. Data ut supra.

LXVI

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.