LOS URREA CONTRA LOS CORNEL

169. LOS URREA CONTRA LOS CORNEL (SIGLO XIV. ZARAGOZA)

Doña Brianda de Luna, una joven perteneciente a la importante familia de este apellido, estaba casada con el rico-hombre don Lope Ximénez de Urrea, mas el destino y la fatalidad quisieron que el enlace no funcionara bien y la muchacha, alegando que su marido era impotente, inició los trámites del divorcio.

Sin esperar la resolución pertinente, la joven abandonó el hogar, que estaba situado entre la calle del Sepulcro y la ribera del Ebro. Intervinieron en el asunto tanto el arzobispo de Zaragoza, que era familiar suyo, como los abades de Montearagón y Veruela, conminando todos a la muchacha a que volviera con su esposo al menos hasta que se resolviera el caso.

Regresó contrariada Brianda con su marido, pero como estaba resuelta a terminar con él, a los pocos días se descolgó por una ventana que daba al río, huyendo en compañía de su primo y amante, don Luis Cornel, para refugiarse ambos en el cercano castillo de Alfajarín. Al hacerse pública esta noticia entre los zaragozanos, los Urrea y los Cornel entablaron una disputa que desembocó incluso en luchas y choques sangrientos.

El rey Pedro IV, viendo que las desavenencias entre tan importantes familias estaban asolando Alfajarín y sus contornos, decidió convocar a ambas partes a las Cortes reunidas en Zaragoza, con citación especial de los dos promotores de la discordia.

Acudió don Lope Ximénez de Urrea, el marido burlado, ante los brazos de las Cortes, pero no así don Luis Cornel, el amante burlador, que no sólo recibió con chanzas a los embajadores del rey sino que incluso arreció sus ataques contra las posesiones de su enemigo.
El rey, profundamente enojado por esta actitud, dispuso que sus tropas arrasaran los campos de Alfajarín, tomaran por asalto el castillo y llevaran prisionero a don Luis Cornel, que fue condenado al destierro, mientras doña Brianda acababa sus días recluida en un convento.

[García Ciprés, G., «Ricos hombres de Aragón. Los Luna», en Linajes de Aragón,

II (1911), 65.

Sánchez Pérez, José A., El Reino de Aragón, págs. 204-205.]

https://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/22/35/01otal.pdf

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_los_Cornel_(Alfajar%C3%ADn)

http://www.sipca.es/censo/1-INM-ZAR-017-017-002/.html

 Gran Enciclopedia Aragonesa. alfajarin&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= «El castillo de Alfajarín»

1.  Heraldo de Aragón. «Alfajarín rehabilita torre del castillo»
2.  Turismo de Zaragoza. «El Castillo de Alfajarín»

El castillo de los Cornel se sitúa en el término municipal de Alfajarín, en la provincia de Zaragoza sobre una cumbre de los Montes Blancos, junto a la ermita de la Virgen de la Peña de la localidad.

El castillo de Alfajarín fue construido por los musulmanes en el siglo XI. Alfajarín y su castillo se rindieron ante el avance cristiano (1119) tras la reconquista de Zaragoza por Alfonso I el Batallador en 1118, pero poco después volvió a manos musulmanas y en 1131 tuvo que volver a tomarlo el rey Alfonso, poniendo como tenente a Fortún Galíndez.

Tras la muerte de Alfonso I Batallador, a consecuencia de las heridas sufridas en la batalla de Fraga en 1134, volvió a poder de los almorávides, no siendo reconquistado definitivamente hasta 1141, durante el gobierno de Ramón Berenguer IV quien puso tenentes al frente de la guarnición hasta 1196.

Desde final del siglo XIII y hasta finales del siglo XIV perteneció a la baronía de los Cornel,​ como consecuencia de la donación hecha por Jaime II de Aragón en 1293. Tras extinguirse esta baronía fue comprado por diferentes personajes. Entre ellos destaca Ramón de Espés y la familia de los Alagón. Con posterioridad el castillo quedó abandonado y comenzó un proceso de ruina.

La fortaleza se sitúa sobre un espolón rocoso sobre la ribera del Ebro, defendido por los lados norte y este por acantilados naturales y en el resto se construyó un foso defensivo para proteger la entrada teniendo acceso con puente levadizo protegido con dos torres. En una de las torres se encontraba el acceso en recodo, con arco apuntado revestido de ladrillo, en la actualidad muy deteriorada. La otra torre destaca por su volumen, presenta planta cuadrada, de unos 6 metros de lado, y gran altura. Interiormente se estructuraba en dos plantas superpuestas, cubiertas con bóvedas de cañón apuntado, de las que la de la planta baja ha desaparecido. Posee dos puertas y una ventana en arco apuntado situadas en la cara que mira al interior del recinto. el recinto tiene planta pentagonal irregular midiendo aproximadamente 100 por 60 metros. El muro norte es el menos deteriorado y en él se abre un portillo que lo une con la Torre del Homenaje, vigilado a su vez por un torreón rectangular. En el extremo este presenta existe torreón pentagonal en muy mal estado. Existe un foso artificial en todo este extremo. La torre del homenaje se construyó en el siglo XIV y en esta época también se reforzó todo el castillo. Esta torre debía ser imponente, pero sólo conserva dos paredes de gran espesor. La construcción es de tapial revestido de ladrillo macizo hasta media altura.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 8

Núm. 375. Tom. 20. Fol. 1767.

Als molt honorables et savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables et savis senyors: certificamvos que la senyora reyna de Napols induhida segons crehem per alguns fills de iniquitat e enemichs de veritat ha tramesa novellament als honorables procuradors de aquesta ciutat de Tortosa una sua letra assats verinosa punyent et enginyosament procurada tocant grantment la inmaculada fama directament e indirecta de aquest principat ab excogitades et fabuloses persuasions inductives a sembrar divis entre les ciutats e viles del dit principat lo qual per gracia divinal singularment en aquest temps resplandeix de virtuosa unitat per la qual es stat preservat de tribulacions e inconvenients en altres parts per divisions seguides: la qual letra en efecte conte: ques clar e manifest e a tot lo mon notori que la justicia de la successio de la corona reyal Darago se pertany a la dita regina o a son primogenit e que maxinosament e fraudulosa nou persones son stades eletes et donat poder a les sis de aquellas que facen la declaracio et publicacio qual es lo vertader rey: de les quals nou ja de certa sciencia e per frau hi son stades meses et posades V persones a la part de la dita senyora notoriament et publica sospitoses. Perque los ambaxadors del rey de França et los de la dita senyora vehents clarament e uberta la ficcio et engan que en la dita eleccio de persones et altres intermedis ses observat axi fraudulosa e descuberta desesperats de tota sperança de justicia e veritat se son partits de juhi recusantlo per fraudulos e ple de tirania e manifest engan la qual cosa segons scriu la dita senyora e sos parents no poden passar sens condigne reparacio: perque requer los dits honorables procuradors desta ciutat que tanta offença no vullen sostenir per restauracio de molts et infinits mals los quals per aço stan apparellats. E tot aço es narrat en la sobredita letra: on molt honorables et savis senyors com segons dit es la dita letra e les paraules de aquella per art diabolical contra tota veritat fabricades sien molt desonestes sembradoras de zitzania e divisio en aquest principat de Catalunya et molt carregoses a ell en persones de nosaltres qui aquell representam e denigrants la fama que tro ara havem hauda en procehir virtuosament e sens declinar de la semita de justicia en la dita successio e perque crehem que la dita regina haura trames semblants letres a vosaltres e a les altres ciutats e viles reyals de aquest principat per metre divis en aquell com dit es e entenem que la resposta de vosaltres deja esser concordable e uniforme ab totes les altres ciutats e viles reyals sobredites a les quals sobre aço scrivim monstrants lo sentiment ques pertany en aquest negoci: deliberam per ço de avisarvosne pregantsvos tant affectuosament com podem e sabem quens vullats certificar si tal letra havets de la dita regina hauda e en quina deliberacio sots de la resposta que deu haver la qual nos par que dejats deferir tro queus ne hajam scrit altra vegada a fi que la vostra resposta sie concordable et uniforme a les respostes que sobre aços faran. E placieus de aço per lo present correu respondrensen plenament e tingueus en sa comanda la Trinitat sancta. Dada en Tortosa sots lo segell del reverend bisbe Durgell de ordinacio del parlament a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostra honor.

En los mismos términos fue escrito también a otras varias ciudades.

Sesión del día 11.

Entre varias otras cartas de ningún interés, fueron leídas en este día las que siguen:

Núm. 376. Tom. 20. Fol. 1769.

Als molt reverends egregis nobles honorables et cars amichs lo parlament del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs: La mia anima de tantes tribulacions congoxada havie presa alguna consolacio pensant quels meus infortunis haurien trobat aleujament e les durs adversitats qui han tant multiplicadament combatut lo meu cors haurien hagut terme o almenys feyt algun entervall: som trobat de ma sperança frustrat e veig quem revenen les persequcions em son huy pus aspres e mes les sent. Havia yo molt reverends egregis nobles honorables e cars amichs sentit que vos e los altres parlaments dels regnes e terres a la reyal corona Darago subjectes cascun per si e apres tots ensemps haviets acordada per justicia a mi qui non he nen pusch haver subvencio de rahonadors advocats e procuradors qui devant les nou persones per los dits parlaments a investigar decisir determenar e publicar lo dret de la successio de la dita reyal corona Darago elegides rahonassen allegassen e monstrassen los drets e la justicia que a mi pertanyen en la dita successio et haviets offert que fariets instancies a compellir los que yo nomenaria a pendre lo carrech de les dites coses: et quant es vengut al strenyer en lo parlament de aquest regne nom son atorgats ab effecte los que yo los he nomenats e designats ans micer Johan Mercader advocat ordinari meu e de la mia casa gran temps ha e qui en mos feyts sab e ha vist mils que algun altre mes tolt e ab exquisides maneras torbat e empatxat perque no haje facultat de rahonar allegar e monstrar mos drets et ma justicia devant los dits elets: ni mi valen demonstracio de les letres vostres ni del parlament Darago ni dels dits elets sobre aço a ells trameses per les quals es stat exortat et request ne la offerta per vosaltres e ell feta ni mi han valgut ni valen prechs requestes exortacions et protestacions tantes que es anuig per part mia fetes al dit parlament: et per be que molts e los demes del dit parlament hi hajen haguda et de present hi hajen intencio sana justa e dreta per ço noy han falgut niy fallen qui la exequcio de les dites coses ja per ells atorgades et promeses hajen dificultada entrigada et tornada del tot a no res ni han volgut forçar los altres per mi nomenats qui son micer Arnau Conques e micer Guillem Strader ab aquell effecte ques pertany jatsie he hagut sentiment que es exida secretament et per manera insolita una letra del regent loffici de la governacio daquest regne als dits nou elets endreçada per la qual los certifica que ell ha compellits e forçats los rahonadors advocats et procuradors que yo he designats a pendre lo carrech e anar per rahonar mos drets et ma justicia. Perque molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs com ço que yo dich sta veritat eus ho mostrare ab actes autentichs e ab cartes publiques actitats et fetes en lo parlament daquest regne los quals axi prestament no he poguts haver mas nos laguiara molt quels veurets si plau a Deu ni veig que pusque mes fer: vos prech affectuosament com pusch ne se e en deute de justicia requir que per vosaltres me sia provehit degudament e sien compellits ab total effecte aquells que devant vosaltres ab mes letres son stats nomenats per rahonadors et advocats en tal manera que dins lo temps assignat pusquen mostrar rahonar et allegar los dits meus drets devant los dits elets segons se pertany: en altra forma yo sens alguna culpa mia romandre no hoit ni defes et la proferta a mi feta sera del tot infructuosa. E sie lo sant Sperit molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs en vostra guarda. Scrita en lo castell de Segorb a VIII dies de maig del any MCCCCXII.
- Frederich Darago a vostra honor.

Núm. 377. Tom. 20. Fol. 1773.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya. - Molt honorables e savis senyors: demostrants vostra diligencia virtuosa que havets en conservacio et tuicio daquexa terra et del principat de Cathalunya havem reebudes vostres continuades letres sobre alguns ardits toquants lo fet de Cerdenya e altres avisaments que havets de gran nombre de gent darmes ajustades en la ciutat de Tolosa e del gatge o sou que ha pres Bociquaut del rey Luys per DCCC bacinets: e ara derrerament havem reebuda vostra letra scrita en Perpenya a IIII del present mes ab les copies de les letres e scriptures que de la regina de Napols e dels ambaxadors del rey et altres senyors de França residents en Barchinona novament havets reebudes per les quals letres los dits ardits de la dita gent darmes pus stretament e scalfada se continuen. A la qual vostra letra responem que per ço com a nosaltres era stada açi comunicada una letra tramesa per la dita regina de Napols als procuradors de aquesta ciutat dun mateix effecte et tenor que es la a vosaltres tramesa: nosaltres dubtantsnos que tals letres a vosaltres et a les altres ciutats e viles reyals fossen stades trameses haviem deliberat de scriureus segons scrivem a les altres ciutats et viles del principat que a tals letres verinoses iniques e fabuloses per introduhir et persuasir divisions et mals et subvertir lo sant et just procehiment ques fa a examinar la justicia de aquell qui es nostre rey princep e senyor justicia migançant vosaltres no fessets resposta sens nostra consultacio a fi que totes les respostes de les ciutats et viles hon han scrit sien uniformes: e segons havem vist vostres grans saviesas eren ja de aquest acord. Perque senyors vos pregam que axi com saviament et be havets acordat vullats sobreseure en fer la dita resposta car Deus volent per tots sera tal ordonada e feta segons la qualitat del negoci requer. E senyors molt honorables considerants com per machinosa art contraria de veritat los inventors de tals letres en tan sancta eleccio de persones et en llur just vertader et maravellos procehiment que fan en examinar qui es nostron ver rey et senyor gosen posar carrechs dapnats et a Deu et al mon abhominables: certament per vostra consolacio et repos vos certificam que ab la direccio divinal dins breu nos sera publicat segons Deu et pura justicia nostre ver rey et senyor ab qui haurem pau equitat et justicia. Sobre la deffensio senyors que instats et socors en aquexa terra per los dits ardits es veritat que continuament praticam e tractam de aquella e fort prest sen seguira obra executiva: perqueus placia entretant star ben avisats et apercebuts segons la disposicio de tal temps requer et merex e de vostres grans savieses nosaltres indubitadament confiam no innovant algunes coses en lo general ans cancellets de fet la empara que havets feta en aquell com sia cosa de mal exempli et perdicio total del dit principat per moltes rahons e special que cascu prenent exempli de vosaltres los volra squinçar et pendre sa part segons vosaltres comentats et no hauria durada ans volent cascu ajudar a si mateix confondria tot lo principat et seria empatxament de la dita defensio general. E tingaus Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a XI dies de maig del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparallat a vostra honor.

Sesión del día 13.

Empezóse por la lectura de las cartas que siguen:

Núm. 378. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem hauda ab una altra que los deputats vos han tramesa e per lo portador de aquella havem haut un quern en que ha translat autentich del testament del senyor rey en Johan e de la renunciacio absolucio e difinicio que la senyora reina de Napols feu en temps de son matrimoni ab la confirmacio del rey son marit. Encara mes havem haudes les allegacions de Butrigal de Paulo de Leazaris et de Rayner et den Çaera quens ha portades lo dit portador: mas fallnos la renunciacio de la reyna de Castella e lo translat de la ordinacio que lo senyor rey en Marti feu que succehis a qui per justicia se pertanyerie. Pregamvos quens ho vullats fer trametre lo testament del senyor rey en Marti e ço que te en Bernat Çaplana pus nos pot haver sens gran cost e dificultat flixarnosnem: si gran mester ho haviem scriuremvosne. Mes avant senyors molt reverends nobles et honorables vos pregam quens façats trametre les coses seguents ço es sis ballestas de torn et dos torns per parar aquelles. Item dues caixes de passadors de leva. Item sis caixes de passadors punta fort. Item tres caixes de passadors de matzem. Item XII pavesos de posta. Item L pavesos de braç: e que aço sie trames decontinent ab bisties car en Verdaguer ho pendra aci ab inventari eus ne donara raho. E sie molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp a VIIII dies de maig del any MCCCCXII. - Larchabisbe de Terragona G. de Vallsecca et Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Núm. 379. Tom. 20. Fol. 1776.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: Los honorables consols de Perpenya nos han scrit ara derrerament ab lur letra mencionant diverses rahons per les quals stam en recel que gent darmes stranyes no entren en aquelles parts e que per aquestes rahons e perque dubten que la subvencio a ells fahedora no tardas massa han request lo governador dels comdats de Rossello e de Cerdanya que faça retenir les monedes de les generalitats quis cullen en lo bisbat de Elna perque puixen daquelles subvenir a gent darmes en la deffensio daquella terra com vehessen fos necessari. E ab veritat senyors com nosaltres hoym quels dits consols havien feta aquesta requesta fom moguts a tan gran admiracio e a tan gran greuge que nous ho poriem explicar vehents que es stada cosa tan aspre que despuys que som en esta deputacio no la hoym semblant ni axi sonant la destruccio del be publich. E de fet ne havem rescrit et respost de nostra intencio als dits governador et consols ab altres nostres letres: e per ço que vosaltres senyors vejats pus seriosament e mes stesa en qual manera los dits consols nos han scrit et nosaltres a ells respost et scrit al dit governador trametemvos translat de les dites III letres. Perque placieus senyors que de les coses contengudes en les dites letres vos vullats sentir axi com devets et sobre aquelles per obviar a tants inconvenients provehir degudament et presta. Haviem pensat senyors saul vostre notable consell ja si ultra altres provisions scriuriets daço a mossenyer de Terragona instantlo que ell degues scriure a son frare governador demunt dit que ell se haje en aquests affers axi com deu e es stret a conservacio de la cosa publica del general. Part aço vos avisam senyors quel general es tant empobrehit de monedes que nous ho pensarieu e si haguessem hauda la provisio dels emoluments dels officials et fossen stades adjudjades les penyores que tenim foremnos de molt ajudats quel dit general no fora vengut a tan gran pobresa: perqueus placia senyors que sobre aço et sobre totes les altres coses de queus havem scrit toquants quel dit general sie guardat que no stigua axi flach de monedes vullats prestament provehir car be vehets que molt es necessari. E sie molt reverends egregis nobles et honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en Barchinona a nou dies de maig del any MCCCC dotze. - Los deputats del general de Cathalunya e les sis persones a ells adjunctes a vostro servey et honor apparellats.

Núm. 380. Tom. 20. Fol. 1778.

Als molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares egregis nobles honorables e cars amichs: Huy dada de la present he rebuda vostra letra scrita en Tortosa a XXVII dies dabril prop passat continent en sustancia que vosaltres havents singular affeccio que la justicia que pretench haver en la successio de la reyal corona Darago et dels altres competitors sia ben reconeguda et clarament vista havets provehit que dels tres advocats queus havia demanat ne hagues los dos com laltre ço es micer Bonanat Pere fos stat prevengut et demanat per les nou persones eletes a prestar consell a aquelles e queus paria que havent sis advocats dos Darago dos de Catalunya et dos de regne de Valencia quen seria ben provehit segons les dites coses et altres son en la dita vostra letra largament expressades. A la qual molt reverents pares egregis nobles et honorables et cars amichs vos responch regraciantvos la bona sana et justa intencio que havets a la justicia et volets que aquella sia per ma part ben vista et examinada: mas com se mostrara clarament per part mia que no hage sino aquexos dos advocats car daquest regne non puisch aver nengu nil parlament los vol constrenyer a anarhi segons ja per altra letra vos he scrit e Darago jatsia ni haja nomenats nom se encara que ni haja algu: donch plascia a vosaltres zelados de la bona et vera justicia que de Barchinona men sien almenys altres dos ministrats com a vosaltres sia cert que per cascun dels altres competitors ni ha no solament sis mas X o XV de gran temps a ença prevists en les allegacions et drets que cascun preten haver e los meus per molts que fossen venen tots novellament en la causa et attesa la brevitat del temps no poden axi veure e encercar llargament mos drets et ma justicia com haurien fet si de tant de temps ença com los altres hi haguessen treballat. Perqueus prech axi affectuosament com puch ni se que en defalliment dels altres com segons dit he atteses les maneres no crech quen haja algu daquest regne ni del de Arago me vullats ministrar e donar ensemps ab micer Pere Basset et micer Francesch Amella micer Bernat Miquel et micer Jacme Caliz a fi que almenys sien quatre si dels dits regnes Darago et de Valencia non hi ha: e aço sera cosa queus haure a singular gracia dels altres rahonadors axi com son nobles et cavallers pus a vosaltres es vist fahedor que no ni haja quen sia complit vostre parer et voler. E sia en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en lo castell de Sogorb a VIIII dies de maig del any MCCCCXII.- Frederich Darago a vostre honor.

Leídas las antecedentes cartas, se separó luego el parlamento para volver a reunirse por la tarde; pero en su segunda junta no se trató mas que de algunas providencias que debían adoptarse sobre la administración del Principado.

Sesión del día 14.

Se acordó escribir varias cartas, relativas todas a la buena custodia del castillo de Caspe.

Sesión del día 16.

Tratóse de las cantidades que debían enviarse a Caspe para pagar a los ballesteros y demás gente de guerra que tenía allí el Principado.

Sesión del día 17.

Versó la discusión sobre los mismos asuntos que la anterior, y sobre los abogados y procuradores que reclamaba don Fadrique.

Sesión del día 18.

Fue invertida toda en la lectura de una larga carta del parlamento de Valencia, en la que manifestaba el estado de aquel reino, y sus esperanzas de conseguir luego la deseada concordia.

Sesión del día 19.

Se acordaron varias medidas conducentes a la concordia y pacificación del reino.

Sesión del día 20.

Fueron leídas dos cartas con que los diputados de Cataluña comunicaban al parlamento algunas noticias que tenían de Cerdeña.

Sesión del día 21.

El parlamento acordó escribir a las autoridades de Cerdeña, sobre algunos negocios de aquella isla.

Sesión del día 25.

Sobre los mismos negocios de Cerdeña se acordó también escribir a los diputados de Cataluña y conselleres de Barcelona; y luego se trató nuevamente de la demanda de abogados que reiteraba don Fadrique.

Sesión del día 26.

Se continuó tratando de las demandas de don Fadrique, y se procedió en seguida al nombramiento de varios individuos para las vacantes que habían resultado en algunas comisiones. 

Sesión del día 27.

Se acordó escribir a los diputados de Cataluña y a los abogados que había escogido don Fadrique, para que estos apresurasen su ida a Caspe a desempeñar su comisión.

Sesión del día 28.

Fue leída una carta de los abogados valencianos que don Fadrique tenía ya en Caspe, en la que manifestaban estar esperando a los de Cataluña para principiar la defensa.

Sesión del día 30.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

Núm. 381. Tom. 20. Fol. 1868.

Als molt reverends nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles et honorables senyors: certificam vostres grans reverencies noblesas et honorables saviesas que nosaltres tots en comuna concordia per algunes justes e necessaries rahons huy data de la present havem prorogat lo terme de XXVIIII del present mes de maig a nosaltres prefigit segons forma dels capitols en Alcaniz concordats daci a XXIX del prop sdevenidor mes de juny inclusivament que sera la festa de San Pere: placia a nostre Senyor Deu quens faça obrar segons la sua voluntat: pregantvos que en lendemig vullats donar tal orde en les persones qui deuen esser aci trameses per hoyr la benaventurada publicacio de nostre vertader rey e senyor que quant per nosaltres vos sera intimat sie ja lo fet dispost en tal manera que sens altra triga pusquen decontinent aci venir. E sie molt reverends nobles et honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a XXVIII dies de maig del any mil CCCCXII. - Les nou persones deputades a fer la investigacio e publicacio de nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Se leyeron además algunas otras cartas sobre asuntos peculiares de Cataluña; y últimamente, se acordó escribir al gobernador de Rosellon y a otros varios sobre la invasión con que amenazaba al Principado el capitán francés Boucicaut.

Sesión del día 31.

Fueron leídas algunas cartas de poco interés.

Sesión del día 1° de junio.

Quedó acordado escribir varias cartas, que no se hallan en el acta; y luego se trató de los asuntos de Cerdeña.

Sesión del día 4.

Tratóse de los asuntos del conde Urgel, con motivo de ciertas cartas y embajada que había enviado al parlamento, y cuya substancia no esplica el acta.

Sesión del día 6.

Fue leída en ella la carta del tenor siguiente: 

Núm. 382. Tom. 21. Fol. 1866.

Molt reverends nobles e honorables senyors: Vostra letra havem hauda sobre la limitacio del stat dels embaxadors o missatgers qui deuen aci venir per hoir la benaventurada publicacio de nostre vertader rey e sensor: a la qual vos responem que nostra intencio e deliberacio sobre aço es que cascu dels ambaxadors puscha venir en aquell stat que li plaura a honor de aquells per qui hic seran tramesos. Mas com seran a quatre o tres legues daquesta vila lexaran de lurs companyes per los lochs vehins e vindran aci tan solament ab XXXX cavalcadures e cinquanta persones per cascuna embaxada compartidores entre ells axi com a vosaltres plaura ordinar o los embaxadors se concordaran. Perque senyors molt reverends nobles et honorables placieus fer estar los que venir hic deuen apparellats de guisa que a la primera letra que sobre lur venguda vos sera tramesa pusquen decontinent e sens dilacio aci venir: e sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverend senyor arquebisbe de Terragona a dos dies de juny del any MCCCCXII. - Les nou persones deputades a investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia apparellades a vostre honor.

Discutiéronse luego otros varios asuntos; pero sobre ninguno recayó resolución definitiva.

Sesión del día 9.

Luego de abierta, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 383. Tom. 21. Fol. 1883.

Molt reverends nobles e honorables senyors: Aci es lo honorable en Ramon Fivaller castella daquest castell de Casp lo qual notablament e be exerceix e fa son offici e satisfa a la honor daqueix principat de son poder. Per raho del offici e carrech de castella a ell comanat e donat li ha convengut fer algunes extraordinaries messions e despeses de les quals informara vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses lo honorable micer Johan Dezpla: placieus senyors molt reverends nobles e honorables que en aquelles vullats haver sguard e haver lo dit en Ramon Fivaller favorablament per recomanat. E sia molt reverends nobles e honorables lo sant Sperit vostra garda. Scrita en lo castell de Casp a X dies de juny del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Fueron además leídas en esta sesión otras varias cartas, que versaban en la mayor parte sobre negocios pertenecientes al gobierno particular del Principado.

Sesión del día 13.

Dióse cuenta de algunos documentos que se hallan apuntados en el acta, pero sin esplicarse su objeto ni contenido.

Sesión del día 13.

Se acordó escribir a los compromisarios de Caspe, que el parlamento procuraría con toda diligencia que concurriesen allá luego las seis personas que habían sido llamadas.

Sesión del día 14.

Empezóse por la lectura de la carta que sigue:

Núm. 384. Tom. 20. Fol. 1785. 

Als molt reverents molt nobles et molt honorables et savis senyors del parlament general del principat de Cathalunya en Tortosa. - Molt reverents molt nobles et molt honorables senyors: les nou persones per la gracia de nostre Senyor Deus procehexen et van avant continuament a no perdre jornada et pens que lo temps no passara sens fruyt et no presumesch que altra prorogacio si faça entre ells. Per gracia de Deus ha bona unitat et concordia: ohen tots matins la missa et sermo de mestre Vicent et apres se apleguen demati et apres dinar per semblant: ab tot axo jo no stich de congoxarlos tot jorn que spaxen et per lur humilitat prenenho ab paciencia. Mes avant los prech que pus han oits tots los advocats et haudes allegades que volguessen assignar jornada a les XVIII persones, Pens que si los advocats de don Frederich per Valencia et per aquex principat trametedors eren aci los quals sich speren tot jorn com los de Arago ja hi sien que la jornada sera assignada. Yo molt reverents molt nobles et molt honorables senyors faç e complesch et treball en tot ço qui es per ells ordenat et manat sens cançar apparellat tots temps a servir vostres grans reverencies noblesas et saviesas a les quals me recoman. Scrita en la vila de Casp a X de juny.
- A vostres manament et ordinacio tot prest Bonanat Pere missatger vostre.

Leída la carta que precede, fue aprobada la siguiente contestación a un escrito que habían presentado los de Cerdeña, pidiendo que el Principado les socorriese.

Núm. 385. Tom. 20. Fol. 1789.

Lo parlament general del principat de Cathalunya responent a la cedula preinserta continent requesta et protest de part del molt noble mossenyer Berenguer Carroç compte de Quirra et dels honorables cavallers scuders gentils homens et altres de sa companyia qui son en lo regne de Sardenya diu: que be saben los dits offerens la dita cedula et lurs nobles ethonorables principals quel principat de Cathalunya no es tengut ni stret en manera alguna o raho de socorrer al regne de Sardenya perque daço en que es tengut inutilment et impertinent de sola mera voluntat li es protestat et demanat lo dit subsidi axi com si lo dit principat hi fos tengut com lo senyor rey qui es rey princep et senyor de tots james en semblant forma demana socors per Serdenya al principat de Catbalunya pretenent quel dit principat hi fos tengut ans diverses vegades quels na pregats que graciosament lin volguessen donar per la dita raho li han expressament denegat: pero no contrastant quel dit parlament no sia tengut subvenir al dit noble compte et altres honorables cavallers et gentils homens et altres qui son en lo dit regne de Sardenya attes lo bon servey et loables actes que fets han en lo dit regne apres la mort del senyor rey en Marti de alta recordacio ultimament deffunt de et per los quals son dignes de grans laors premis et remuneracions envers lo senyor rey sdevenidor hauria de bon grat voler complaure als dits noble comte et altres honorables cavallers et gentils homens dessus dits sens prejudici empero de ses libertats si ses facultats a present hi eren bastants: mas los grans carrechs quel dit principat ha haguts a supportar apres la mort del dit senyor rey et li cove et covendra necessariament sostenir tro que hajam rey indubitat lan axi apres que no han manera al present complaure al dit comte et altres damunt dits. Esta pero en veritat que ab grans treballs et despeses del dit principat la declaracio et publicacio daquell qui es nostre verdader rey et senyor se fara fort prestament la gracia divinal propriciant: et aquell qui sera declarat nostre verdader rey et senyor qui aura carrech de complir les coses dessus demanades sens falla hi satisfara liberalment axi com los altres reys passats notablament han fet en los temps passats. E lo present parlament apres la dita declaracio se te per dit et acor de informar nostre verdader rey prestament per justicia declarador dels assenyalats serveys quels dits noble compte et altres notables cavallers et gentils homens han fets a la corona reyal Darago en lo dit regne de Cerdenya: et fara lo dit parlament gran instancia ab lo dit senyor quels remuner altament los serveys passats et provehesca als sdevenidors en tal manera que aquell regne acabadament sia reduhit a obediencia sua que tots los poblats en aquell visquen en pau et repos perpetual de que los principals dels dits missatgers reportaran meritament gran renom et gloriosa memoria perpetualment: et per ço lo dit parlament ha et haver deu versemblantment plenera confiança de la noblesa strenuitat et haver prudencia dels dits principals que per tant poch de temps dins lo qual haurem et hauran rey qui condignament los remunerara et amplament premiara no desseriran ço que tant loablament et virtuosa han començat et proseguit ans ho continuaran et tolleraran animosament: e dissentint rahonablament et necessaria lo dit parlament a la protestacio feta per los dits missatgers indegudament volents en quant en ells es imputar injustament et sens causa al dit parlament et a quiscun singular de aquell lo cas sinistre si algu o perdicio del dit regne sen seguia etc. com tal imputacio sia impropria injusta et indeguda et en null cas ne en alguna manera nos puxa ni porie justament per tal protesta causa esser feta ni fer al dit parlament ni a algun singular de aquell: et la present resposta requir etc.

Sesión del día 14.

Empezóse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 386. Tom. 20. Fol. 1792.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors: a la vostra molt gran saviesa notifich com per lo patro del laut armat quels honorables consellers de Caller hichan trames he rebut un plech de letres de vosaltres senyors trameses ensemps ab los capitols que la senyora reyna trametia per mossenyer Bertran de la Saga lo qual plech yo he reebut et he vista la sustancia de les dites letres. E de present per correu ho tramis tot a mos companyons en Cathania dels quals he haguda resposta feta a vint et set de abril com han reebut lo dit plech et dada la letra a la dita senyora et als barons de son consell et han explicat de paraula et satisfet segons lo carrech que en la vostra letra per vosaltres senyors nos era donat. De la resposta de la dita senyora et dels barons de son consell sereu plenariament informats per lo honrat en Montholiu lo qual dies ha sta en Mecina sperant les galeas dels venicians ab les quals vol muntar: et si a Deus plaura que passen per sta ciutat yo hi muntare et men ire en sa companyia per ço car me sembla que la concordia de la dita senyora et dels barons de sa part no es en termens ques faça guardant les maneres que per la dita senyora et per son consell son tengudes: ço es quels capitols de la concordia feta et tractada per los navarresos et loats et fermats per la dita senyora et signats de la sua ma et segellats de son segell en neguna manera no ha volguts aquells tenir ne servar: et per nos missatgers vostres fon tractat stant la dita senyora en lo castell de Solento que la dita senyora passas als dits capitols anedinthi algunes altres coses que demanava: et treballam tant quel noble baro mossenyer Bernat de Cabrera mestre justicier passa et loha les addicions que la dita senyora volia: pero ella retengut que nou juraria neu loaria tro tant queu hagues demanat alguns barons en que ho havia promes et jurat que concordia alguna no faria ab lo dit mestre justicier tro los ne hagues demanats.
Et ab aquest pacte parti de Solento per anar al castell de Cathania hon devia tenir son dret cami et no exir en neguna ciutat ne vila que alguns poguessen esser pus poderosos que ella ne al dit castell de Cathania no permetria intrar barons que li poguessen tolre sa libertat: e sots aquests pactes mos companyons sen anaren ab ella tres: en quant foren a Cathania la dita senyora volch exir a la ciutat et per los dits companyons meus fo requesta que li plagues no isques de la galea ne prengues terra sino al castell axi com havia promes: e no stant per cosa que ells li diguessen ella isque a la dita ciutat els dits companyons meus romangueren en la galea que non volgueren exir tro tant que la dita senyora fon al castell en poder de mossenyer Gabriel de Fano. E stant aqui la dita senyora ha haut diversos consells et acorts ab los barons et ab aquells que li ha plagut et ha respost que no passaria en les coses concordades a Solento que convenia que dels quinçe milia florins que devia reebre ans de sa anada que fossen vint milia florins et quel mestre justicier perdonas a tots los foraexits de les terres del domay en manera que segurament poguessen star quiscuns en lurs cases et que fes treua general ab tots los barons et altres parcials seus: e ab aquesta concordia et conclusio fon trames aci en Macia Just scriva nostre: e yo presenti los dits capitols al dit mestre justicier ab una letra quels dits companyons meus li trameteren de la qual havia gran malaltia et ab gran dificultat se podia hom rasonar ab ell: pero ab la gracia del Sperit sant et ab ajuda del noble mossenyer Archimbau de Foix treballi tant et tengui les millos maneres que a mi foren possibles. Lo dit noble baro mossenyer Bernat justicier loha et ferma de fet en poder de notari ço que la dita senyora demanave dels vint milia florins et de la treua dels barons et de la remissio dels foraexits e tot aço havia per loat et fermat ab carta publica tota hora que la dita senyora hagues loats et jurats et fermats los dits capitols ço es en sustancia que totes les terres del domay et les terres et castells de la cambra de la dita senyora fossen meses en mans et obediencia del dit mestre justicier per part de aquel qui per justicia sera elet rey de Arago et de Sicilia: la qual cosa me appar que la dita senyora no hage volgut loar ne fermar jatsia moltes de vegades ho haja atorgat et dit de paraula la qual cosa apparria ara nou volgues fer ne metre en obra per ço car en Mecia Just parti daci a deu deabril ab los dits capitols los quals havia carrech de dir a mos companyons que de present com la dita senyora hagues lohats et fermats los dits capitols per correu propri scrivissen notifficantho al dit mestre justicier et a mi e fins vuy non havem haut certifficacio. Perquel mestre justicier et tot hom generalment se te per dit que la dita senyora no ha cor ne voluntat de fer la dita concordia et aquells per qui ella se governa no li ho consellen: e par be versemblant que apres que la dita senyora es en Cathania ha fet liurar lo castell de Sent Felip a mossenyer Golota de que la gent de la vila se son molt sentits et han haut gran desplaer en tant ques diu certament quel dit mossenyer Golota ha presos et feta justicia de alguns dels millors de la vila per ço com resistien a la sua senyoria: apres ses seguit quel comte Johan de Vintimilla sa ocupada la ciutat de Xifalo dihent al poble que per nom et per part de la dita senyora ho ha fet mostrant letra sua quel ha fet capita de guerra: pero lo castell que te Johan Aragones nol ha volgut obesir ans ha scrit al dit mestre justicier requirintlo de socorrerli: jatsia tota hora haja stat en obediencia de la dita senyora ara empero no ha acceptada la dita letra la qual li es stada presentada per lo dit comte Johan o per son procurador: perque lo dit mestre justicier hi ha trameses dues galiotes per socorrerlo de ço que haja necessari. Perque mos senyors tot hom hic fa comte que es necessari quel mestre justicier sia poderos et favorit en tal manera que puga conservar aquest regne per la casa de Arago que sens falla si ell fos mort de aquesta malaltia tota la nacio cathalana fore sterpada de aquest regne: hoc encara los barons cathalans qui no son de sa obediencia ab los quals lo dit mestre justicier vol fer pau segons ha dit et atorgat a nos missatgers tota hora que parlat havem ab ell de aquesta materia: pero ab los barons sicilians quel senyor rey que Deus haja havia condempnats no ha atorgada pau neguna sino la treua dessus expressada. Al present noych ha altres coses necessaries scriure a la vostra molt gran saviesa la qual man a mi tot ço quem sia possible. E sia la Trinitat sancta guarda de tots. Scrita en Palerm a cinch del mes de maig del any de mil et quatrecents et dotze. - Apres la data de la present sich es sabut per letra qui es venguda del Matzari que mossenyer Johan de Munchada ses ensenyorit del castell et de la vila de Plosa et que lo castellan quil tenia se te molt per enganat de la manera que li han tenguda perques diu que lo dit mossenyer Johan te vuy la vila et lo castell. Closa en lo dit loch a sis dels dits mes et any. - Lo vostre missatger en lo regne de Sicilia qui humilment se recomana en gracia de tots vosaltres senyors Guillem Gavella.

Fueron leídas después algunas otras cartas en que se trataba de las demandas de abogados que hacía don Fadrique, y de las comunicaciones que había dírigido a las universidades doña Violante.

Sesión del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta de los valencianos. 

Núm. 387. Tom. 20. Fol. 1810.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: entesa una letra vostra a nosaltres liurada per lo discret en Pasqual Pellicer notari et hoit algun rahonament per aquell feyt en virtut de la crehença per vosaltres a aquell acomanada considerants los motius tocants en la dita letra vostra et sobre aquells haut assats rahonament copios havem a be gran grat dels avisaments et motius per vosaltres moguts et assats largament rahonats en la dita vostra letra com conegam aquells procehir de zel verdader desijants lo pacifich repos de totes les terres subjectes a la corona reyal les quals coses no deuen passar ab ulls entelats ans deuen esser be abraçades en cas loch et temps congruents. Pero senyors molt reverents egregis nobles et honorables qui pensa degudament quant benefici es stat la concordia de les nou persones et tals eletes per la investigacio et declaracio de nostre rey princep et senyor per justicia et la manera molt sancta loable et digna de memoria tenguda et servada per aquells tro aci en los procehiments ja feyts et com ab la ajuda de nostre Senyor Deu speram de prop la publicacio tan desijada: es be rohonable de reduptar de fer novitat tal que pogues o fos vista arguir a llarch de temps algu a la dita investigacio e publicacio mas es nostre parer et conexem esser molt necessari sperar ans de totes coses la dita declaracio: cor qui considera lo temps prefinit a la dita declaracio et lo temps necessari a fer concordia entre tots los competitors et qui atten a la distancia dels uns als altres et les persones et alguns per causa de llur edat qui son et com tals causes se merexen tractar es mes que impossible dins lo temps restant a la dita declaracio poder encloure los dits affers. No dehim empero aço per tant que en les coses toquades et per vosaltres mogudes ab soberga vigilancia no si dega entendre. Perque senyors molt reverents nobles et honorables appar a nosaltres et es nostra clara intencio que feta primerament la publicacio de nostre rey princep et senyor les dites nou persones qui son ydonees et molt congrues et abtes per fer concordia et procurar pau et bona amistat entre los competitors ab lo dit senyor declarat per justicia et entre si deuen haver a singular carrech de entendre ab soberga cura en la dita concordia et pau et en altres beneficis dels regnes et principat del dit senyor: et que de aço en son cas et temps los deu esser donat a singular carrech per los qui seran per los parlaments dels regnes et principat a la dita declaracio destinats. Quant es la concordia en virtut de la creença a nosaltres explicada de algunes poques persones qui son en Algezira ab nostre parlament general de aquest regne no sabem tro açi causa alguna de debat com tota hora que ells o altres volran esser o entrevenir en aquest general parlament seran abraçats et acceptats e hoits molt liberalment et benigna. Et sia ab vosaltres senyors molt reverents nobles et honorables la sancta Trinitat Amen. Scrita en Valencia et sagellada ab lo sagell del reverent senyor bisbe de Valencia a XIII de juny del any MCCCCXII. - Lo parlament general del regne de Valencia prest a vostra honor.

Se leyeron además algunas otras comunicaciones sobre la discordia que había entre los valencianos; y por último se trató del pago de algunas cantidades.