domingo, 22 de octubre de 2023

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?

¿Què vol Hitler? ¿Qué quiere Hitler?


Karl Cerff, Catalunya, Nazi, catanazis
El estrecho vínculo entre el nazismo y el nacionalismo catalán Es bien sabido, gracias entre otros a los estudios publicados por Francisco Caja o Jesús Laínz, que el nacionalismo catalán, así como sus múltiples facetas –desde el federalismo hasta el independentismo, pasando por el odio a España o la imposición lingüística–, hunde sus raíces en la concepción racial que sus ideólogos –Almirall, Gener, Guimerà, Prat de la Riba, Cambó, etc.– exportaron de Alemania a través de Francia.

No es menos desconocido que, junto a la idea de que los españoles se diferencian de los catalanes por su impura sangre judíaárabe africana, el nacionalismo catalán también hizo uso de uno de los baluartes del imperialismo nacionalista alemán: la Großdeutschland o Gran Alemania.



Ya en 1899 el historiador barcelonés Joan Pijoan publicaba su famoso “Pancatalanisme” (La Renaixensa, XXIX/7896, 16/8/1899, pp. 5133-5136), en donde se reclamaba una “Greater Catalonia” (la expresión es de Riba) que ocupase todos los territorios racial y lingüísticamente catalanes. También por esas fechas Joaquim Casas i Carbó publicaba en Catalònia (I/5, 25/4/1898, pp. 77-79) un breve ensayo en el que hablaba de Barcelona como la futura reina del Mediterráneo, irradiando todo el planeta con su cultura y su civilización, mientras Angel Guimerà, el poeta canario convertido en adalid del catalanismo, afirmaba que Cataluña se extendía hasta “donde se habla la lengua alemana” (“En lloansa d’en Joan Fastenrath per son llibre “Catalanische Troubadoure””, 18/5/1890). El mismo Prat de la Riba llegó a decir, refiriéndose también a España, que “[l]os pueblos bárbaros, o los que van en sentido contrario a la civilización, deben ser sometidos por las buenas o por la fuerza en la dirección y el poder de las naciones civilizadas. Las potencias cultas tienen el deber de expansionarse sobre las poblaciones atrasadas” (La nacionalitat catalananaciò catalana ? 1906, pp. 117 ss.). Este afán expansionista catalán provocará dislates casi dantescos, como el de Enric Usall, estudiante de derecho y compadre de Joan Sales, quien además de defender como aquél la catalanidad de Murcia, afirmaba que había que imponer el catalán “a golpes de sable”, para que “[u]na vez catalanizado este planeta nos lanzaremos a la conquista de otros; llegará el día en que ninguno de ellos podrá ir por el espacio si no lleva en su espalda las barras de Aragón” (Joan Sales, Cartes a Màrius Torres, 1976, pp. 65-66). La seducción del nacionalsocialismo alemán encontró su punto de máxima efervescencia con la creación del Círculo Español De Amigos De Europa o CEDADE, un grupo neonazi fundado en Barcelona en 1966 que, en un principio, nada tenía que ver con el catalanismo [1]. No obstante, las fecundas condiciones alimenticias que Cataluña y Galicia ofrecían al pensamiento fascista permitieron a CEDADE la creación de dos partidos nacionalistas no independentistas –el separatismo era considerado por ellos parte de una conspiración judía mundial–: el Partit Nacional Socialista Català (PNSC) y el Partido Nacional Socialista Gallego (PNSG). Fueron ellos quienes, la noche del 30 de enero de 1978, como conmemoración del 45º aniversario de la ascensión de Hitler al poder, pintaron cruces gamadas sobre las seis caras del monumento de la Victoria, el distinguido obelisco situado en el cruce de Avenida Diagonal y Paseo de Gracia. Se trata del acto fundacional del Partido, al que seguirá, la noche del 30 de abril, la coronación de una bandera nazi de 7 metros de ancho por 5 de alto en el Arco del Triunfo de la ciudad condal, como conmemoración del 34º aniversario de la muerte de Hitler. Todo ello acompañado, en los años siguientes, por hojas volantes y adhesivos alabando el régimen hitleriano bajo el lema de “Catalunya desperta” (imitando con ella el lema nacionalsocialista de “Deutschland erwache”). Las simpatías raciales no acabaron con CEDADE, como bien demuestra el segundo y último número de Quaderns del separatisme, un pequeño folleto editado por Nosaltres sols! en 1981 bajo el título “Fonaments cientifics dels racisme.” (8 págs.), o las más recientes declaraciones de Artur Mas sobre el ADN germánico presente en el pueblo catalán.

catanazis, CEDADE, HItler, nazi, nazismo, nacionalsocialismo

De izquierda a derecha: Adhesivo conmemorativo con la fotografía que apareció en la portada de CEDADE (XII/81, junio de 1978). Póster y adhesivo del PNSC con propaganda nazi. El artículo que hoy presentamos corresponde a una entrevista publicada originalmente en La nació catalana el 26 de septiembre de 1932. Ésta había sido recogida anteriormente por el periódico digital La Voz Libre (21 de junio de 2009), así como por varias publicaciones críticas con el nacionalismo catalán, pero debido a un error en la datación (17 de octubre de 1933) no había podido ser localizada. Gracias a la erudita investigación de Jesús Laínz en su libro España contra CataluñaHistoria de un fraude (Madrid, 2014), el texto ha podido ser finalmente identificado.

¿Què vol Hitler?  ¿Qué quiere Hitler?

Hemos podido celebrar una entrevista con el Dr. Karl Cerff, de Karlsruhe, delegado del Partido Nacional Socialista Alemán, que ha tenido la amabilidad de contestarnos a algunas preguntas que le hemos hecho sobre el programa de Hitler y su Partido. El conocimiento de dicho programa ofrece puntos muy interesantes, para los estadistas de todos los países del mundo, porque los problemas que hoy preocupan a la humanidad son, más o menos, iguales en todas partes. -¿Cuáles son los motivos de su viaje? -He venido a España por viaje de estudios y al mismo tiempo para hacer propaganda de nuestro Partido Nacional Socialista entre los elementos compatriotas que se han unido bajo las normas de las ideas de Hitler.
-¿Qué aspecto ofrece Alemania en estos momentos?
-Al que ha visto mi país antes de la guerra y al que lo ve ahora le sobreviene una gran tristeza por la miseria que se observa en todas partes. Los siete millones sin trabajo son la causa del malestar de mi país. Muchas industrias y una infinidad de pueblecitos [sic!] cierran sus puertas por no poder pagar la exagerada contribución; lugares florecientes donde antes se observaba una gran intensidad de trabajo, hoy hay la paz silenciosa de un Cementerio; hasta tal punto es así que popularmente existen las palabras “Cementerio de la industria y Cementerio de los puertos”. La posibilidad de compra del pueblo alemán, hoy, es tan mínima que el que gasta en las grandes ciudades es únicamente el turista y el banquero, en general, todos de raza judía, que explotan al pueblo alemán de una manera bárbara, dejando capital a un interés ilegal. El hogar familiar, antes ideal, está abandonado a causa de la necesidad de trabajar de la madre y de la mujer en lugares públicos para ayudar al mantenimiento de la vida, triste y cara. Comprenderá que no es éste el ideal que nosotros deseamos para la vida de nuestro pueblo.
-¿Qué consecuencias tendrán las últimas elecciones, al no haber llegado el partido N.S. a la mayoría absoluta?
-Así es, no tenemos mayoría absoluta; pero desde ahora no será posible un Gobierno sin los Hitlerianos. Nosotros reclamamos ya los siguientes puestos: Reichskanzler (Presidente del Consejo de Ministros), Ministerio del Interior y Ministerio del Trabajo. Una coalición con los otros partidos será imposible, si estos no reconocen los derechos políticos fundamentales del Partido Hitleriano. Por el momento, es esto lo que mueve la vida interna alemana.
-Si Hitler llega al Gobierno, ¿pondrá en práctica todo su programa?
-Nuestro pensamiento político fundamental es de sobras conocido y, por tanto, no será posible desarrollarlo en un día, puesto que nuestro programa contiene transcendencias tan grandes sobre la vida política interna y externa de mi Patria, que su aplicación necesitará bastante tiempo, al igual que se han necesitado diez años de dura lucha y sacrificios para la formación de nuestro gran Partido N.S. Con dos palabras señalaré el camino a seguir: Nacionalizar nuestro pueblo y Socializar la vida pública. Nuestro Nacionalismo no se entiende como el querer ser los amos del mundo; nuestro Nacionalismo quiere representar la unión de nuestra raza y la libertad integral de un pueblo trabajador, sano y de unas miras de elevado idealismo. Nuestro Socialismo no quiere representar el Socialismo Marxista, ya que este Socialismo sería la negación del NacionalismoMarx y Engels no son sangre de nuestra sangre: son judíos internacionales que no pueden favorecer Nación alguna, y no pueden liberar a ningún pueblo digno de sí mismo; únicamente expresan su pensamiento judío-internacional, como hombres sin Patria ni ideales. Diversas cosas que hacen mucho daño al pueblo trabajador las quitaremos; nosotros las sanearemos, para que no pesen sobre el presupuesto del Estado unas sumas exageradas; por ejemplo, simplificaremos en gran medida el aparato de la administración del Estado y de las Municipalidades; rebajaremos los sueldos de los ministros, les quitaremos las pensiones. Obligación de servir civilmente al Estado, cada uno dentro de su ramo, durante un año. Haremos un programa de trabajos públicos para los parados, ya que es indigno dar limosna a un hombre; nosotros les daremos trabajo y con este trabajo se crearán objetos útiles para la vida de la Nación. Hay muchos proyectados, tales como la construcción de bermas, trabajar las tierras yermasconstrucción de pueblos y muchas otras.
-Si Hitler en algunos puntos esenciales de su programa se viese obligado a renuncias, ¿qué haría el pueblo que lo sigue?
-El pueblo tiene completa confianza en su caudillo Hitler, hombre inatacable, hombre de una moral máxima, ya que ha podido convencer al pueblo en las regiones donde ha germinado el sentido de su programa N.S., que es realizable y ha llevado a cabo unas mejoras exuberantes para todo el pueblo afligido martirizado. Regiones como: CoburgBraunschweigOldenburg y Mecklenburg pueden dar a sus ciudadanos trabajo y una vida mejor a la que han tenido hasta ahora. No creo que Hitler se vea en la necesidad de reformar su programa, puesto que los hombres de gran moral que le rodean lo han confeccionado, no para engañar al pueblo, sino para mejorar su situación; éstos no son hombres políticos por la ambición de llegar al poder, sino que son verdaderos patriotas que saben sacrificarse por el bien de su Patria.
-¿Es Hitler partidario del Káiser?
-La forma de Estado, para nosotros, Nacional-Socialistas, es completamente secundaria. Hitler ha dicho: [“]¡prefiero una buena República a una monarquía absurda!”, y lo mismo al revés. Eso sí, la monarquía hereditaria no la queremos y la combatiremos siempre. Nosotros somos enemigos de las elecciones actuales, nosotros queremos un Parlamento de representantes de Gremios Sindicatos; no será la masa la que irá al Parlamento, sino los representantes de estos Gremios y Sindicatos. Es absurdo hoy que un abogado o un médico representen a los agricultores, o que un maestro de estudios represente a los obreros, y que un obrero del puerto represente a los comerciantes.
-¿Es Hitler partidario de una nueva guerra?
-Nuestros amigos nos echan cada día en cara que preparamos una nueva guerra. Por el solo hecho de ser Nacional-Socialistas quieren hacer creer que sólo sentimos “revanche” contra Francia. Al contrario; nosotros, Nacional-Socialistas, como idealistas humanitarios, queremos la Paz; por eso, nosotros queremos la Paz verdadera y ésta consiste en una libertad integral de todos los pueblos y no la libertad que otras Naciones nos impongan por su fuerza material o colonizadora. El derecho a la vida de cada individuo y la libertad colectiva serán las fuerzas que sacarán la “revanche” de los espíritus oprimidos. Lo que hoy domina a Alemania es el tratado de Versalles, donde unas manos traidoras Alemanas firmaron la culpabilidadacusación forzada y arrancada bajo las bayonetas del ejército de la Entente. Mientras no se borre esta mentira de aquel tratado humillante, sí que hay posibilidades de una “revanche”, pues una Nación digna, dice: “antes muerta que esclava”. El renacimiento de mi Patria no lo queremos realizar armando al pueblo, sino reforzando la voluntad única y Nacional del Pueblo Alemán a base de una moralidad máxima.
-¿Qué piensa Hitler del problema de las minorías nacionales?
-Uno de los puntos esenciales del pensamiento político de Hitler es: La creación de un Estado Nacional Alemán único que comprenda todos los pueblos de raza Alemana. Esto tiene como consecuencia que el Nacional Socialismo reconozca lo que quiere para él, o sea, la vindicación integral de las diversas Nacionalidades oprimidas existentes. El P.N.S. querría que todas las Naciones que rodean Alemania viviesen dentro de un Nacionalismo puro en paz y comprensión para el mejoramiento de la vida de los pueblos.
-Usted, que durante los días de vuestra estancia entre nosotros ha podido estudiar el pleito catalán, ¿qué puede decirme al respecto?
-El pleito Catalán lo encuentro muy interesante [;] nosotros sabemos que los catalanes son una raza muy diferente de la Española, por razones sobradamente conocidas y hoy universalmente admitidasEl catalán es trabajador, ama la libertad individual, es idealista e incluso me atrevo a decir aventurero. Los materialistas, en Cataluña, deben ser los judíos, y éstos con toda seguridad serán los antinacionalistas, los que estarán afiliados dentro de la masonería y es en las manos de estos hombres que está en peligro la libertad de todos los pueblos. Nosotros, N.S., comprendemos a los pueblos esclavos que sientan el nacionalismo y quieran liberarse de sus cadenas, etc.
Guillem de Montrodó
[1] Para la historia de CEDADE véase el comedido libro de Xavier Casals, Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995), Grijalbo, Barcelona, 1995.

//
La Cataluña de Macià dién piropos a Hitler y fen entrevistes. Un home inatacable fique al texto. Intachable com Pig Demon y lo Torrat. Cuántes vides s'hagueren salvat en sol una bala entre les selles de Adolf Hitler ...

Hem pogut celebrar una entrevista amb el Dr. Karl Cerff, de Karlsruhe, delegat del Partit Nacional Socialista Alemany, el qual ha tingut l'amabilitat de contestarnos algunes preguntes que li hem fet sobre el programa de Adolf Hitler i el seu partit. El coneixement del dit programa ofereix punts molt interessants, per als estadistes de tots els països del món, perquè els problemes que avui []


- El poble té completa confiança amb el seu cabdill Hitler, home inatacable, home d'una moral màxima, ja ha pogut convèncer el poble en les regions on ha germinat el sentit del seu programa N.S. que és realitzable i hi ha portat unes millores exuberants per a tot el poble sofert i martiritzat.


/ Com veéu, ya eren tan ploramiques entonses com ara los catalanistes, un poble sofert i martiritzat, y eren tan rassistes feixistes com los nazis alemáns. /

jueves, 19 de octubre de 2023

Sirventes divers. (60)

Sirventes divers.


Index:

I, cominal, vielh, flac, playdes

II, mos Cominals fai ben parer

III, Comtor d' Apchier rebuzat,

IV, Ancmais tan gen no vi venir pascor,

V, Reis, pus vos de mi chantatz,

VI, Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire,

VII, Mout mi plai quan vey dolenta

VIII, Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

IX, Guerra e trebalh vei et afan

X, Quan lo dous temps d' abril

XI, Sirventes e chansos lais

XII, Ar faray, sitot no m platz

XIII, Ara farai, no m puesc tener,

XIV, no m agrad iverns ni pascors

XV, D' un sirventes a far ai gran talen,

XVI, De nuilla ren non es tan grans cardatz

XVII, Tans ricx clergues vey trasgitar

XVIII, Per espassar l' ira e la dolor

XIX, Joan Fabre, yeu ai fach un deman

XX, Messonget, un sirventes

XXI, Pus chai la fuelha del garric

XXII, Belha m' es la flors d' aguilen,

XXIII, Chantarai d' aquetz trobadors

XXIV, Pus mos coratge s' esclarzis

XXV, Auiatz de chan com enans se meillura,

XXVI, Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

XXVII, No m laissarai per paor

XXVIII, Sirventes vuelh far

XXIX, Greu m' es a durar,

XXX, Ieu ai ja vista manhta rey

XXXI, Qui se membra del segle qu' es passatz

XXXII, Lo segle m' es camjatz

XXXIII, Per lo mon fan l' us dels autres rancura

XXXIV, Del tot vey remaner valor

XXXV, Un sirventes fas en luec de jurar,

XXXVI, Falsedatz e desmezura

XXXVII, Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

XXXVIII, Li clerc si fan pastor

XXXIX, Per folhs tenc Polles e Lombartz

XL. Tos temps azir falsetat et enjan,

XLI, Tals cuia be Aver filh de s' espoza,

XLII, Pus ma boca parla sens

XLIII, Qui ve gran maleza faire

XLIV, Tartarassa ni voutor

XLV, Tot atressi com fortuna de ven

XLVI, Tan son valen nostre vezi,

XLVII, Razos es qu' ieu m' esbaudey,

XLVIII, Un sirventes novel vuelh comensar

XLIX, Una cieutat fo, no sai quals,

L. Pus Peyre d' Alvernhe a chantat

LI, L' autre jorn m' en pugiey al cel,

LII, De sirventes aurai gran ren perdutz,

LIII, Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

LIV, Per tot so c' om sol valer

LV, Qui ha talen de donar

LVI, Mon sirventes tramet al cominal

LVII, Cristias vey perilhar Per colpa dels regidors,

LVIII, Qui m disses, non a dos ans,

LIX, Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar

LX, Vertatz es atras tirada


I.


Cominal, vielh, flac, playdes,

Paubre d' aver et escas,

Tant faitz malvatz sirventes

Que del respondre sui las;

E 'l vostra cavalaria

Venra tota ad un dia,

Quant er so denan detras,

L' avol bo e 'l bo malvas.


Anc un bon mot non fezes,

Non i agues dos malvatz,

Per qu' ie us tolrai vostre ses,

Mon chan ab que us fermiatz;

Quar chantatz ab vilania;

E 'l comtessa m' en chastia

Que ten Beders e Burlas,

Que ditz que vos rebuzas.


Anc sagramen non tengues

Del tornel, quant l' avias;

Ni nul temps ver non disses,

Si mentir non cuidavas;

Et anas queren tot dia

Qu' om se fi, e qui se fia,

Tenetz lo taulier e 'ls datz,

E del joc sabetz assatz.


Qu' ie us tolia Vivares,

L' Argentiera e 'l Solas,

On lor comtes mans orbes

Mezures vos hom lo vas;

Que quant Ponstorstz vos payssia,

E Sanh Laurens vos vestia,

Siatz totz paubres e ras,

Que sieus es enquer, si us plas.


Et avetz tan de mal pres

Aras e d' aissi entras,

Que non sai cum vos tolgues

Si 'l pe no us toli o 'l nas

O 'ls huelhs, o no us aussizia;

Si no fos la confrairia

De Chassier e de Carlas,

Ab los pecols anaras.


Garin d' Apchier.


II.


Mos Cominals fai ben parer

Que si 'l saubes dire ni far

So qu' a mi degues enuiar

Qu' el en faria son poder;

Mas jovens e poders li falh,

E paubreira e veillors l' assalh;

Per qu' al guerrier non fai paor;

E non a amic ni senhor

Que no 'l tenha per enueyos,

Mas tan quant ditz nostras tensos.


E s' ieu lo vuelh ben dechazer,

Qu' el vuelha tolre mon chantar,

Ja non er qu' ilh don' a manjar,

Ni 'l vuelha albergar un ser;

Mas metray lo chan din serralh,

Per qu' el soven trembl' e badalh;

Que la verchieira de sa sor

Vendet de son gay maint pastor,

Car lai vivia ab sos lairos,

Emblan las fedas e 'ls moutos.


Anc ab armas non sap valer

Hom meinz, tant s' en volgues lauzar;

Ni als guerriers, mas ab parlar,

No saup hom meinz de dan tener;

Mas soven mov guerra et assalh

A sels que an croz e sonalh,

Don mil monge dins refeitor

Pregan, ploran, nostre senhor

Qu' en Ponstortz e 'n Sanz Laurens fos,

Si cum es vielhs e sofraitos.


Leialtat sol molt mantener,

E falsetat totz temps blasmar;

Mas al tornei la i vim laissar,

E del tot metr' en non chaler;

Per que ditz lo par de Neralh

Que home que nafre e talh,

E prenda son lige senhor,

Ni qu' el toilla castel ni tor,

No 'l deu mantener nulhs homs pros,

Per qu' el no 'l mante ni 'n randos.


Ja nulh marit non cal temer

De lui, ni sa molher gardar,

Ans lo pot laissar domneiar

Et estar ab leys a lezer;

Que quals qu' el de bois vil entalh,

Deboissar lo pot d' aital talh,

Ses pel, ses carn e ses color

E ses joven e ses vigor;

E d' ome qu' es d' aital faysos

Non deu esser maritz gelos.


Garin d' Apchier.


III.


Comtor d' Apchier rebuzat,

Pos de chan vos es laissat

Recrezut vos lays e mat,

Luenh de tota benanansa,

Vencut, de guerra sobrat,

Comtor, mal encompanhat,

Ab pauc de vi e de blat,

Plen d' enuey e de carn ransa.


Aisi prenc de vos comjatz,

Pois may de mi no chantatz,

E del vostre vielh barat,

E de vostra vielha pansa,

E del nas tort, mal talhat,

E del veser biaisat,

Que tal vos a dieus tornat

C' anas co escut e lansa.


Be us a breujat lo corril

Monlaur que tenias per vil, 

Que de may tro qu' en abril

Vos fay estar en balansa;

E non aves senhoril,

Tant aut son dur cor apil!

Que ja us trobon en plan mil,

Per que m pren de vos pezansa.


Can vos clavon lo cortil

Sil que us son deus lo capil

E tornat de brau humil,

E tout chant et alegransa;

E s' anc raubes loc mongil,

Ara us faitz dire a mil

Que dieus e l' orde clergil

Vos a tout pretz et onransa.


Pos de chantar em al som

Aiss' ie us desampar lo nom;

Tot vostr' argen torn en plom,

E vostr' afar desenansa;

Vilhet pus blanc d' un colom,

Be us menon de tom en tom,

E no sabetz qui ni com;

Tart seres mais reis de Fransa.


Cominal.


IV.


Ancmais tan gen no vi venir pascor,

Qu' el ve guarnitz de solatz e de chan,

E ve guarnitz de guerra e de mazan,

E ve guarnitz d' esmay e de paor,

E ve guarnitz de gran cavalairia,

E ve guarnitz d' una gran manentia;

Que tals sol pro cosselhar e dormir

Qu' ara vay gent bras levat aculhir.


Belh m' es quan vey que boyer e pastor

Van si marrit q' us no sap vas o s' an,

E belh quan vey que 'l ric baro metran

So don eron avar e guillador,

Qu' ara dara tals que cor non avia,

E montara 'l pages qu' aunir solia,

Que grans guerra, quant hom no i pot gandir,

Fai mal senhor vas los sieus afranquir.


Ab nulha gent no trob om tan d' amor

Ni tan de fe, segon lo mieu semblan,

Com ab los sieus, que ja no falhiran

En nulha re, sol qu' om no falha lor;

Mas a senhor qu' els sieus forsa e gualia

Non pot hom fe portar ni senhoria,

Mas ab los sieus qui los sap gen baillir

Pot hom lo sieu gardar e conquerir.


El mon non a thesaurs ni gran ricor

Que si' aunitz, sapchatz qu' ieu prez un guan,

Qu' aitan tost mor, mas non o sabon tan,

Avols cum bos; e vida ses valor

Pretz meyns que mort, e pretz mais tota via

Honor e pretz qu' aunida manentia,

Quar selh es folhs que se fai escarnir,

E selh savis que se fai gen grazir.


Al pro comte de Tolza mon senhor

Prec que 'l membre qu' il valc ni qu' il tenc dan;

E que valha a cels que valgut l' an, 

E sian ric per lui bon servidor; 

Qu' el savis dis que cel qui be volria 

Esser amatz, ames be ses bauzia, 

Car qui be vol baissar ni frevolhir 

Sos enemics, bos amics deu chauzir.


Bernard Arnaud de Montouc.


V.


Reis, pus vos de mi chantatz,

Trobat avetz chantador;

Mas tan me faitz de paor,

Per que m torn a vos forsatz,

E plazentiers vos en son:

Mas d' aitan vos ochaizon,

S' ueymais laissatz vostre fieus,

No m mandetz querre los mieus.


Qu' ieu no soy reis coronatz,

Ni hom de tan gran ricor

Que puesc' a mon for, senhor,

Defendre mas heretatz;

Mas vos, que li Turc felon

Temion mais que leon,

Reis e ducx, e coms d' Angieus,

Sufretz que Gisors es sieus!


Anc no fuy vostre juratz

E conoissi ma folor;

Que tant caval milsoudor

E tant esterlis pezatz

Donetz mon cosin Guion;

So m dizon siey companhon

Tos temps segran vostr' estrieus,

Sol tant larc vos tenga dieus.


Be m par, quan vos diziatz

Qu' ieu soli' aver valor,

Que m laysassetz ses honor,

Pueys que bon me laysavatz;

Pero dieus m' a fag tan bon

Qu' entr' el Puey et Albusson

Puesc remaner entr' els mieus,

Qu' ieu no soi sers ni juzieus.


Senher valens et honratz,

Que m' avetz donat alhor,

Si no m sembles camjador,

Ves vos m' en fora tornatz;

Mas nostre reis de saison

Rend Ussoir' e lais Usson;

E 'l cobrar es me mot lieus,

Qu' ieu n' ai sai agut sos brieus.


Qu' ieu soi mot entalentatz

De vos e de vostr' amor;

Qu' el coms, que us fes tan d' onor,

D' Engolmes n' es gen pagatz;

Que Tolvera e la mayson,

A guiza de larc baron,

Li donetz, qu' anc non fos grieus;

So m' a comtat us romieus.


Reis, hueymais me veiretz pron,

Que tal dona m' en somon,

Cui soi tan finamen sieus

Que totz sos comans m' es lieus.


Le Dauphin d' Auvergne.


VI.


Vergoigna aura breument nostre evesque cantaire,

Sol veigna lo legatz que non tarzara gaire,

E farem denan lui los sirventes retraire,

O pels mieus o pels sieus lo cuig de l' orden traire;

Qu' anc mieils non o conquis lo seigner de Belcaire;

Sol dieus gart lo legat que per aver no s vaire.


Si no s vaira 'l legatz e vol gardar dreitura,

Ades nos ostara sa falsa creatura;

Alverne, be us garnic de gran mal' aventura

Qui 'l fetz governador de la sainta escriptura;

Be s pot meravillar qui conois sa figura

Cossi s' ausa vestir de sainta vestidura.


Li vestiment son saint, mas fals' es sa persona,

Cum cel que rauba e tol e pren, e ren non dona,

Mas vai guerra mesclan plus que 'l Turcs de Mairona,

E saup mieils prezicar la comtessa d' Artona;

Si fos nostre vezis lo legatz de Narbona,

Mais non portera anel ni crossa ni corona.


Anc tan fals coronat non ac en esta terra;

Grans meravilla es cum tota gens non erra,

Que nuills hom son amic ses aver non sosterra,

E quan pot tant donar, costa il mil solz la bera;

Et ab deniers dels mortz alonga al rei sa guerra:

Aitan l' azire dieus cum el ama Englaterra.


Englaterra ama el ben e fai gran fellonia,

Que lo reis l' a cregut de mais qu' el non avia;

E quant el li promes que del frair' el creiria,

Fetz li frangner Mausac, quan lo reis lo tenia;

Mal portara honor al rei ni seignoria,

Pois no la porta a dieu ni a sa preueiria.


L' evesques me dis mal segon sa fellonia,

Et ieu li port ades honor e cortesia;

Mas s' ieu dir en volgues so qu' ieu dir en sabria,

El perdria l' evescat et ieu ma cortesia.


Le Dauphin d' Auvergne.


VII.


Mout mi plai quan vey dolenta

La malvada gent manenta

Qu' ab paratge mov contenta;

E m plai quan los vey desfar

De jorn en jorn vint o trenta,

E 'ls trop nutz ses vestimenta,

E van lur pan acaptar,

E s' ieu ment, m' amia m menta.


Vilas a costum de trueia,

Que de gent viure s' enueia;

E quant en gran ricor pueia,

L' aver lo fai folleiar;

Per que 'l deu hom la tremueia

Totas sazos tener vueia,

E 'l deu del sieu despensar,

E far sufrir vent e plueia.


Qui son vilan non aerma

En deslialtat lo ferma,

Per qu' es fols qui be no 'l merma,

Quan lo vetz sobrepuiar;

Quar vilas, pus si conferma

En tan ferm loc si referma,

De maleza non a par,

Que tot quan cossec aderma.


Ja vilan non deu hom planher,

Si 'l vetz bras o camba franher

Ni ren de sos ops sofranher,

Quar vilan, si dieus m' ampar,

A cel que pus li pot tanher,

Per planher ni per complanher,

Nuls hom no 'l deu ajudar,

Enans deu lo fag refranher.


Rassa, vilana tafura,

Plena d' enjan e d' uzura,

D' erguelh e de desmezura,

Lur faitz non pot hom durar,

Quar dieu geton a non cura

E leialtat e drechura,

Adam cuion contrafar;

Dieus lur don mal' aventura!


Bertrand de Born.


VIII.


Belh m' es quan vey camjar lo senhoratge,

E 'ls viels laisson als joves lurs maizos;

E quascus pot laissar en son linhatge

Aitans d' efans que l' us puesc' esser pros:

Adoncs m' es belh qu' el segle renovelh,

Mielhs que per flor, ni per chantar d' auzelh.

E qui dona ni senhor vol camjar

Vielh per jove ben deu renovelar.


Vielha la tenc dona pus capelaya,

Et es vielha quan cavalier non a;

Vielha la tenc si de dos drutz s' apaya,

Et es vielha si avols hom l' o fa;

Vielha la tenc s' ama dins son castelh,

Et es vielha mal' ha ops de fachelh;

Vielha la tenc pos l' ennueion juglar,

Et es vielha quan trop vuelha parlar.


Joves dona que sap honrar paratge,

Et es joves per bos fagz quan los fa;

Jove se te quant a adreg coratge

E vas bon pretz avol mestier non a;

Jove se te quan guarda son cors belh,

Et es joves dona quan be s capdelh;

Jove se te quan no y cal devinar,

Qu' ab belh jovent se guart de mal estar.


Joves es hom que lo sieu ben enguatge.

Et es joves quant es ben sofraitos;

Jove se te quan pro 'l costa ostatge,

Et es joves quan fa estraguat dos;

Jove se te quant art l' arqua e 'l vaixelh,

E fai estorn e vouta e sembelh;

Jove se te quan li plai domneiar,

Et es joves quan ben l' aman juglar.


Vielhs es ricx hom quan re no met en guatge, 

E li sobra blat e vis e bacos;

Per vielh lo tenc liura huous e formatge

A jorn carnal si e sos companhos,

Per vielh quan viest capa sobre mantelh,

E vielh si a caval qu' om sieu apelh;

Viels es quan vol un jorn en patz estar,

E vielhs si pot guandir ses baratar.


Mon sirventesc port e vielh e novelh, 

Arnaut juglar, a Richart qu' el capdelh, 

E ja thesaur vielh no vuelh' amassar, 

Qu' ab thesaur jove pot pretz guazanhar.


Bertrand de Born.


IX.


Guerra e trebalh vei et afan

Sofrir a mant baron truan;

Pauc m' es del dol e menz del dan,

Per que m vueilh alegrar chantan,

Quar ab joi vauc et ab joi pes,

E pensamens no m' enpacha,

Ni sabers no m fai sofracha

De far un novel sirventes.


Guerra m plai, sitot guerra m fan

Amors e ma domna tot l' an;

Quar per guerra vei trair' enan

Cortz e domnei, solatz e chan;

Guerra fai de vilan cortes,

Per que m plai guerra ben facha, 

E m plai quan la trega es fracha 

Dels Esterlins e dels Tornes.


Esterlins e Tornes camjan,

Tollen e meten e donan

Veirem de ill dui reis, ans d' un an,

Lo menz croi, segon mon semblan;

Pero 'l senhers coms, ducs, marques,

N' a ben sa pegnora tracha,

Mas metre lo fan per gaicha,

So dizon Gascon et Engles.


En breu veirem qual mais poiran

Sofrir lo maltrach e 'l mazan;

Mant caval bai e mant ferran

Veirem e mant elm e mant bran,

E mant colp ferir demanes,

Mant bratz, manta testa fracha,

Mant mur, manta tor desfacha,

Mant castel forsat et conques.


Ges non crei Frances ses deman

Tengan lo deseret que fan

A tort a mant baron presan;

Pero meravilha m don gran

Del seinhor dels Aragones,

Quar ab lor dan non destacha,

Pueis sai nos ades a pacha

Desmandat a coms, duc, marques.


Qui s vuelha n' aia mal o bes

O enpacha, o desenpacha,

O bratz rotz, o testa fracha,

Que tan m' es del mort com del pres.


Gay mi ten una bella res,

Avinens, joves, ben facha,

Et ai ab lei aital pacha

Com an Pisan ab Genoes.


Bertrand de Born.


X.


Quan lo dous temps d' abril

Fa 'ls arbres secs fulhar,

E 'ls auzelhs mutz cantar

Quascun en son lati,

Ben volgr' aver en mi

Poder de tal trobar,

Cum pogues castiar

Las domnas de falhir,

Que mal ni dan no m' en pogues venir.


Qu' ieu cugiey entre mil

Una lial trobar,

Tan cuiava sercar;

Totas an un trahi,

E fan o atressi

Col laire al bendar,

Que demanda son par

Per sas antas sofrir,

Per qu' el mazans totz sobre lui no s vir.


Tant an prim e subtil

Lur cor per enganar,

Qu' una non pot estar

Que sa par non gali;

Pueys s' en gab e s' en ri,

Quan la ve folleiar;

E qui d' autruy afar

Si sap tan gent formir,

Ben es semblans qu' el sieu sapch' enantir. 


E selha que del fil

A sos ops no pot far,

Ad autra en fai filar;

E ja peior mati

No us qual de mal vezi;

Que so qu' avetz plus car

Vos faran azirar,

E tal ren abelhir

Que de mil ans no vos poiretz jauzir.

Si las tenetz tan vil

Que las vulhatz blasmar,

Sempre us iran jurar,

Sobre las dens N Arpi,

Que so qu' om ditz que vi

No s fai a consirar;

E saubran vos pregar

Tan gent ab lur mentir

De lurs enjans nulhs hom no s pot guandir.


Qui en loc feminil

Cuia feutat trobar

Ben fai a castiar;

Qu' ieu dic qu' en loc cani

Vai ben sercar sai:

E qui vol comandar

Al milan ni baillar

Sos poletz per noyrir,

Ja us dels grans no m don pois per raustir.


Anc Rainartz d' Isengri

No s saup tan gent venjar,

Quan lo fetz escorjar,

E il det per escarnir

Capel e gans, com ieu fas quan m' azir.


Donas, pois castiar

No us voletz de falhir,

Amtas e dans vos n' aven a sufrir.

Pierre de Bussignac.


XI.


Sirventes e chansos lais

E tot quan suelh far ni dire,

Que ja no 'n parlarai mais;

Quar des que fui natz,

Mi sui trebalhatz

Cum pogues mi dons defendre 

Dels manens malvatz;

Mas tot es niens,

Que l' aurs e l' argens,

El vis e 'l fromens

Fai ves si atraire

Dona de mal aire,

Que l' am e la bais,

E que 'l senhorey,

Sitot s' es de malvada ley.


Jamais feutres ni gambais,

Solatz, ni motz que fan rire,

Ni torneys, on hom s' eslais,

No seran prezatz,

Servitz ni honratz

Per elms ni per escutz fendre

Tals temps es tornatz!

Quar s' etz belhs e gens,

Larcx et avinens,

E non etz manens,

No vos valra gaire;

Q' us fals d' avol aire,

Vilas e putnais

Part vos non estey

Ab deniers que tenha e maney.


Era 'n faran colh e cais,

Si m vau josta lor assire,

Las falsas, cui dieus abais;

Et er me vedatz

Lo joys e 'l solatz,

Quar conosc e sai entendre

Las lurs malvestatz;

Pueys las avols gens

Diran entre dens

Qu' ieu sui mal dizens,

Et ieu, per mon paire,

Cuiava lur traire

Lo pel don lur nais

Malvestatz, e vey

Que per un lur en naisson trey.


Un pauc estan en bon plais,

Quan si podon escondire

Al prim que jovens las pais,

Tro qu' es aut montatz

Lur pretz ves totz latz,

Mas pueys lo fan bas deyssendre,

Qu' ab lur orretatz

En fan per totz sens

Lurs drutz conoyssens,

Per qu' ieu serai lens

De tornar al laire,

Si m' en puesc estraire;

Quar totz malvatz fais

Porta qui las crey,

E parec en la cub' al rey.


Ges ab donas no m' irais,

Ni ja negus no s cossire

Qu' ieu per lur mal dir engrais;

Mas tan suy iratz,

Quan vey lur beutatz

Lay, on no s' eschay, despendre,

Per qu' ay ajustatz

Aitals motz cozens

Que lur es grans sens

E castiamens,

Quar quant aug retraire

La foudatz ni braire,

Cove que s biais

E que no folley,

Ans fassa so que ben l' estey.


Mielhs mi vai qu' al rey

Ab que m melhur e non sordey.

Pierre de Bussignac.

XII.


Ar faray, sitot no m platz

Chantar verses ni chansos,

Sirventes en son joyos,

E sai qu' en seray blasmatz;

Mas del senhor suy servire

Que per nos suferc martir

Et en crotz deynhet morir,

Per qu' ieu no m tem de ver dire.


Quar vey qu' el temps s' es camjatz

E 'ls auzelletz de lurs sos;

E paratges que chai jos

E vilas coutz son prezatz,

Clercx e Frances cuy azire,

Qu' ieu per ver vey dregz delir

E merces e pretz veuzir;

Dieus m' en do so qu' ieu 'n dezire.


Tant es grans lur cobeytatz

Que dreytura n' es al jos,

Et enjans e tracios

Es dreitz per elhs apellatz,

Don pretz, dos, solatz e rire

Franh, e vezem car tenir

Los malvatz que ges servir

Non podon dieu ni ver dire.


Per qu' ieu suy al cor iratz,

Quar aissi s pert ad estros

Per sofracha d' omes bos

Aquest segle ves totz latz,

Qu' ieu vey qu' hom met en azire

Drechura per fals mentir,

E 'l tort ans qu' el drech escrir

E 'l mals enans qu' el bes dire.


Joglars, ben son desamatz

La flor dels valens baros

Cuy cortz, dompneyars e dos

Plazion joys e solatz;

Qu' er, si re als voletz dire,

Vos pessaran descarnir,

Quar ja no 'ls pot abellir,

Qu' aver aver lur tolh rire.


Lo valens coms, sens fench dire,

Mante pretz e s fa grazir

D' Astarac, e 'l platz servir

E donar e joy e rire.


Guillaume Anelier de Toulouse.


XIII.


Ara farai, no m puesc tener,

Un sirventes en est son gay,

Ab bos motz leus per retener,

Sitot chantar cum sol no m play;

Quar li ric son tan non chalen

Qu' el pretz ne perdon d' aquest mon,

Quar cobeytatz los vay vensen,

Don proeza s bayssa e s cofon.


Quar aras no ven a plazer

Joys ni deportz ni pretz veray,

Enans creys malvestatz per ver

E falsetatz contra ver vay,

E paratges pren aunimen

Per vilas coutz on totz be s fon,

Quar tan son ples de mal talen

Que tot bon fag de lor s' escon.


E qui vol de lor grat aver

Er ses merce ab cor savay,

E fara tot fach per aver

Sol que n' aya, que pueys n' er may

Honratz e tengutz per paren,

E sia vengutz no sai don;

Qu' er non es prezatz hom valen,

Si non a pro de que s' aon.


Mas us enfans cobra poder

Qu' es a paratge lums e ray,

Que ses elh no pogra valer

Ans er al bas per tos temps may,

Mas tant a pres gran honramen

De selhs de qui fetz planqua e pon,

Eychanple tal qu' ab cor temen

Son Frances, quar tan prop li son.


Don prec Ieshu Crist que poder

Li don e qu' el garde, si 'l play,

Que clercx no 'l puescon dan tener

Ab fals prezicx totz ples d' esglay,

Quar tant es grans lur trichamen

Qu' el fuecx enfernals plus preon

Ardran, quar volon tant argen

Qu' hom peccaire fan cast e mon.


A la gleiza falh son saber,

Quar vol los Frances metre lay

On non an dreg per nulh dever,

E gieton cristias a glay

Per lengatge sens cauzimen,

Quar volon lo segle redon;

Pero en camp clercx non aten,

Mas de perdon daran un mon.


Lo coms a laus de tota gen

D' Astarac, e s' espenh amon

Son pretz, et a en dar talen,

E flac cor ab luy no s' apon.


Guillaume Anelier de Toulouse.


XIV.


No m' agrad' iverns ni pascors,

Ni clar temps ni fuelhs de guarricx,

Quar mos enans me par destricx

E totz mos magers gaugz dolors;

E son maltrag tug mei lezer

E dezesperat mei esper;

E si m sol amors e dompneys

Tener guay plus que l' aigua 'l peys;

E pus d' amdui me sui partitz,

Cum hom eyssellatz e marritz,

Tot' autra vida m sembla mortz

E tot autre joy desconortz.


Pus d' amor m' es falhida 'l flors

E 'l dous frug e 'l gras e l' espicx,

Don jauzi' ab plazens predicx,

E pretz m' en sobrav' et honors,

E m fazia entr' els pros caber,

Era m fai d' aut en bas chazer;

E si no m sembles fols esfreys,

Anc flama tan tost non s' esteys

Qu' ieu for' esteyns e relenquitz

E perdutz en fagz et en digz,

Lo jorn que m venc lo desconortz

Que no m merma, cum que m' esfortz.


Pero no m comanda valors,

Si be m sui iratz et enicx,

Qu' ieu don gaug a mos enemicx

Tan qu' en oblit pretz ni lauzors;

Quar ben puesc dan e pro tener,

E sai d' irat jauzens parer

Sai entr' els Latis e 'ls Grezeis:

E 'l marques, que l' espaza m ceis,

Guerreye lai blancs e droguitz;

Et anc pus lo mons fo bastitz,

No fes nulha gens tan d' esfortz

Cum nos, quan dieus nos n' ac estortz.


Belhas armas, bos feridors,

Setges e calabres e picx,

E traucar murs nous et anticx,

E venser batalhas e tors

Vey et aug, e non puesc vezer

Ren que m puesc' ad amor valer;

E vauc sercan ab rics arneys

Guerras e coytas e torneys,

Don sui, conquerenz, enrequitz;

E pus joys d' amor m' es falhitz,

Totz lo mons me par sol uns ortz,

E mos chans no m' es mais conortz.

Lo Marques vey honrat e sors

E Campanes, e 'l coms Enricx,

Sicar, Montos e Salanicx,

E Costantinople socors,

Quar gent sabon camp retener,

E pot hom ben proar en ver;

Qu' ancmais nulha gent non ateys

Aitan gran honor apareys

Per bos vassals, valens, arditz,

E nostr' emperi conqueritz;

E dieus trameta nos esfortz

Qu' elh se trai' a cap nostre sortz.


Anc Alixandres no fetz cors,

Ni Karles ni 'l reys Lodoycx

Tant honrat; ni 'l coms N Aimericx,

Ni Rotlan ab sos ponhedors,

No saubron tan gen conquerer

Tan ric emperi per poder

Cum nos, don pueia nostra leys;

Qu' emperadors e ducx e reys

Avem fagz, e castels garnitz

Pres dels Turcx e dels Arabitz;

Et ubertz los camis e 'ls portz

De Brandis tro al bratz Sanh Jortz.


Doncs que m val conquitz ni ricors?

Qu' ieu ja m tenia per plus ricx,

Quant era amatz e fis amicx,

E m payssia cortes' amors;

N' amava mais un sol plazer

Que sai gran terr' e gran aver;

Qu' ades on plus mos poders creys,

N' ai maior ir' ab me mezeis;

Pus mos Belhs Cavaliers grazitz

E joys m' es lunhatz e faiditz,

Don no m venra jamais conortz;

Per qu' es mager l' ira e plus fortz.


Belhs dous Engles, francx et arditz,

Cortes, essenhatz, essernitz,

Vos etz de totz mos gaugz conortz,

E quar viu ses vos fatz esfortz.


Per vos er Damas envazitz

E Jerusalem conqueritz,

E 'l regnes de Suria estortz,

Qu' els Turcx o trobon en lur sortz.


Los pelegris perjurs faiditz,

Que nos an sai en camp gequitz,

Qui los manten en cort es tortz;

Que quascus val meins vius que mortz.


Rambaud de Vaqueiras.


XV.


D' un sirventes a far ai gran talen,

E farai lo, si dieus me benezia,

Quar tot lo mon vey tornar en nien,

Que negus hom l' us en l' autre no s fia;

Ans si m sirvetz, vos farai ab falsia

Tro que us aya fach lo vostre perden,

Et aissi a gran desconoissemen,

Per que ns dona dieus gran mal quascun dia,

E de tot be frachura e carestia.


De la gleysa vos dic primeiramen

Que y corr engans, e far non o deuria,

Quar cobeitatz la lassa e la pren,

Que per deniers perdonon que que sia;

E prezicon la gens la nueg e 'l dia

Que non aion enveya ni talen

De nulha ren, mas ges elhs non an sen,

E devedon renou e raubaria,

Et elhs fan lo, e d' elhs pren hom la via.


A legistas vey far gran falhimen,

E corr entr' elhs grans bautucx e bauzia,

Quar tot bon dreg fan tornar a nien,

E fan tener de tort la dreyta via,

Et en aissi dampno l' arma e la via;

Per que n' iran trastug a perdemen

Ins en yfern, e sofriran turmen

E greu dolor e peior malautia,

En escurdat, ab fera companhia.


En totz mestiers vey far galiamen

Sol que y corra nulha mercadaria,

Quar messorguier son compran e venden,

E ses mentir negus hom no us vendria;


E gieton dieu e la verge Maria

En messorgas per cobeitat d' argen.

Ailas! caytiu, quo no son conoyssen

Que als deniers donon tal senhoria

Que perdon dieu qu' els ten totz en bailia.


Ar vey lo mon mal e desconoyssen

E senes fe e de tot avol guia,

Quar hom paupres non troba ab manen

Nulh' amistat, si gazanh no y vezia;

E doncx aisselh que ns a formatz e ns cria,

E sofri mort oltra son mandamen,

Faym quascun jorn, e faym dieu de l' argen, 

E per deniers lo meten en oblia,

Et a la fin negus non porta mia.


Ancmais non ayc coratge ni talen

De repentir, mas aras si podia,

Quar quascun jorn propcham del fenimen,

Per que quascus cofessar si deuria,

Quar gran signe en vi antan un dia,

Que ploc terra e sanc verayamen;

Per so degram aver bon pessamen,

E que valgues a son par qui podia,

Et en aissi quascus s' emendaria.


A mon Azaut vai corren e ten via

Mo sirventes, quar es flors de joven,

E sobre totz yssaussa son pretz gen

E sa valor e sa gaya paria,

Et agradans es en tot luec on sia.


Pons de Teza, dieu prec que us benezia, 

Quar a totz etz de belh aculimen,

E quascun jorn creyssetz vostr' onramen, 

Per qu' ieu me suy mes en vostra bailia, 

Quar bona fi fai qui ab bon arbre s lia.


Pons de la Garde.


XVI.


De nuilla ren non es tan grans cardatz

Cum d' omes pros, e car n' es carestia,

Fai n' a plaigner uns pros qan se cambia;

Et eu dic lo pel vescomt de Burlatz,

C' auzit ai dir q' es de bon pretz camjatz,

Car no il platz jes aitan cum sol valors;

Eu non dic jes per so q' a mal so tenga,

Enanz o fatz per respeig que reveigna;

Que vida es anta e desonors

Qui non a pretz segon q' es sa ricors.


Que hom non es tan pros ni tan prezatz

Que non aia blasme de cui que sia;

E si us fols li ditz mal per follia,

Jes per aisso no s tenga per blasmatz,

Enanz s' en deu tener per ben lauzatz,

Que blasmes es del fol al pro lauzors;

Per qu' eu li prec que mon conseill reteigna, 

E cum se sol captener se capteigna,

E laisse dir als nescis lor follors,

Que ill conoissen en diran pro d' onors.


Qu' ieu ai auzit mal dire d' En Blacatz,

Que per aisso non i s refrenet un dia,

E d' En Raimon Agout que tan valia,

E del marques de cui fon Monferratz;

Que per aisso non semblet nuills iratz,

Ni non tolgron benfaig a cantadors.

Pauc vos ama, vescoms, qui us enseigna

Que de ben far hi de pretz no us soveigna;

Leu aura fait vostre fins pres son cors,

Si non avetz amics e lauzadors.


De las domnas mi platz be lur honors

De Caherci, e voill mal als seignors.


Cadenet.

XVII.


Tans ricx clergues vey trasgitar

En aissi col trasgitaire,

Que 'l filha c' an de comayre

Fan lur nepta al maridar;

Et atruep ne d' autres fols vers

Que an tan d' ipocrisia,

C' om non conoys lor bauzia 

Ni l' enjans don lor ven l' avers.


Falses clergue, e cals devers

Es fassas tan gran folia,

E qu' el be mostres tot dia?

Es be fols doncx vostres volers!

Bos pastres non deu hom preyar

Sas fedas per nulh afaire;

E que vos o vulhatz faire

Qu' es pastor, fariatz a cremar.


Qui ben vol de dieu prezicar

Non deu esser fols ventayre,

Car fols es lo prezicayre

Que ben ditz, e vuelha mal far;

E fols si no 'l destrenh temers,

E fols qui s fenh que bos sia,

E fols sel que dieus oblia,

E fols qui sec sos vas plazers


On que s' an lo devis poders

Sap cal clercx fai bona via,

E sap be la tricharia

Dels fals ples de totz mals sabers;

E sap com per otracuiar

An portels tras lor repaire,

Per on intran li cofraire

Vergonhos, can van cofessar.


Lo mal qu' ilh fan deu hom blasmar

E 'l ben grazir e retraire:

Ufana non lor play gayre,

Que aisso lor puesc ieu lauzar,

Ni ricx manjars ni ricx jazers,

Ni erguelh ni feunia;

Mas empero tota via

Fan so c' a dieu es desplazers.


A sel hom cui es fis pretz vers,

Sirventes, e cortezia,

Al mieu car senhor t' envia

Dir qu' ie 'l prec que s gar de fals clercx;


E qu' ieu soi sieus ses bauzia

Per far e dir totz sos plazers.


Bertrand Carbonel.


XVIII.


Per espassar l' ira e la dolor

C' ay dins mon cor, e per cofizamen

C' ay bon en dieu, fas lo comensamen 

D' un sirventes contra la gran folor 

Que fals clergue fan sotz bela semblansa; 

Qu' ilh dizon be, mas en vey ses doptansa 

Qu' ilh fan tot mal, don yeu ay dolor gran, 

Car sel que vai la lei de dieu mostran, 

Degra ben far, e seguir drech semdier; 

Mas cobeitat fay home messongier.


Laia cauza es tengud' al doctor,

So dis Catos, can nescis lo repren;

E qui mais val mais fay de falhimen,

Can falh en res, que us hom ses valor:

Qui prezica c' ayam en dieu fiansa,

E fassam be per la su' amistansa,

Sertas ben dis; mas lo repres deman

Qu' o dis per que fai nulh fach malestan;

Que honestat non porta costalier,

Ni fier ni franh ni fay fach de murtrier.


Ai! fals clergue, messongier, traidor,

Perjur, lairo, putanier, descrezen,

Tant faitz de mals cascun jorn a prezen

Que tot lo mon avetz mes en error:

Anc Sans Peyre non tenc captal en Fransa,

Ni fes renou, ans tenc drech la balansa

De liautat; no faitz vos pas senblan,

Que per argen anatz a tort vedan,

Pueys n' absolvetz, pueys no datz empachier, 

Pueys ses argen no y trob om deslieurier.


Non crezantz pas silh fol entendedor

Blasme totz clercx, mas los fals solamen;

Ni d' autra part no vazan entenden

C' aiso digua per doptansa de lor:

Mais que m plagra fezessan acordansa

Dels reys que an guerr' e desacordansa,

Si c' otra mar passessan est autr' an,

E 'l Pap' ab els; e lay fezesson tan

Que crestiantat s' en dones alegrier;

E valgra may, qu' encar son sa guerrier.


Ar es ben dretz, pus ieu n' ai dich blasmor,

Qu' el be qu' els fan laus e vaza dizen;

Drap de color e vaysela d' argen

Refudan tot per dieu nostre senhor:

Aissi 'ls gart dieus de mal e de pezansa

Com els non an ni erguelh ni bobansa,

Ni riquezas no van cobezeian,

Ni joc d' amor, mas autre dieu non an:

Adonc mostran can veian, qu' en l' armier

S' en vay l' arma e la carn el carnier.


Al pus privat Proensal, ses doptansa,

Que huey viva e de mais d' alegransa

Vay, sirventes, a sel on car lay van

Miey sirventes, dir qu' el pres qu' entr' enan

Sosten, qu' el gart de fals clercx, car leugier

Son a mal far e fals e messongier.


Bertrand Carbonel.


XIX.


Joan Fabre, yeu ai fach un deman

A ton fraire, et a m' en bel espos.

G**, dis ieu, per que es fabre vos?

E respondec: Car ieu vau fabregan

D' aquel mestier que hom a, cal que sia,

O d' aquel art lo vay lo mons seguen,

C' aysi n' a faitz dretz adhordenamen.


Doncx qui foudat fay per aital semblan

Dic ieu qu' es fols, c' aisi 'l jutja razos;

Et es tracher sel que fay trassios;

Et es layres aysel que vay emblan:

Qui malvestat fay nulhs hom non poiria

Tolre lo nom del malvat sertamen,

Per que fay bon renhar adrechamen.


Per tu, Joan, que vey anar obran

Malvayzamen, soi per sert cossiros;

S' ieu dizia que savis iest e pros,

Mon cor dira: Bertran, tu vas faulan,

Que anc nulh homs mays no fetz de fulia

Ni d' avoleza que Joans vay fazen

En son alberc, prezen de tota gen.


Qu' ab ta molher et ab tu va s colcan

E manj' e beu la femna d' un gibos;

Tos temps devetz esser fort doloiros,

Caitieu, dolens de ta folia gran.

A joc de datz o en bordelairia

Te troba hom, cant hom te vay queren,

Joan, per sert, mens vales de nien.


Totz hom savis garda per adzenan;

Doncx veyas y, e cals es tos ressos,

E 'l mal c' adutz fol' e vils messios,

On non yray mon sirventes selan,

Ans lo volray ensenhar cascun dia

A tot home per so c' an retrazen

La malvestat del teu cor recrezen.


Joan, car ieu t' ay amat ses bauzia,

E t' am encars, te vau aiso dizen,

C' amicx non es qui non o fay parven.


Bertrand Carbonel.


XX.


Messonget, un sirventes

M' as quist, e donar l' o t' ay

Al pus tost que ieu poyrai

El son d' En Arnaut Plagues;

Que autr' aver no t daria,

Que non l' ay; ni s' ieu l' avia,

Non t' en seria amicx,

Que s' era de mil marcx ricx,

D' un denier no t' en valria.


Qu' en tu non es nulha res

De so qu' a joglar s' eschai,

Que tos chans no val ni play,

Ni tos fols ditz non es res;

E croya es ta folia,

E paubra ta joglaria

Tan que si no fos N Albricx

El marques que es tos dicx,

Nulhs hom no t' alberguaria.


Mas d' una res t' es ben pres 

Que d' aisso, qu' aras pus play, 

As pus qu' anc non aguist may 

Follia e nescies;

E si negus hom que sia 

De ta folhor te castia,

Tu non creiras sos casticx,

Quar per folhor t' es abricx

Tal que per sen no t valria.


Per tu blasmon lo marques

Li croy joglar e 'l savay,

Per lo ben que elh te fay;

Per qu' ieu vuelh qu' en Verones

Al comte tenhas la via;

Mal dig, que mais li valria

Us braus balestiers enicx

Que traisses als enemicx

Que s' ieu tu li trametia.


Hugues de Saint-Cyr.


XX.


Per solatz revelhar,

Quar es trop endormitz,

E per pretz qu' es fayditz

Aculhir e tornar,

Mi cuyei trebalhar;

Mas er m' en sui giquitz,

Per so quar sui falhitz,

Quar non es d' acabar;

Cum plus m' en ven voluntatz e talans, 

Plus creys de lai lo dampnatges e 'l dans.


Greu es a sofertar,

A vos o dic, qu' auzitz

Cum era jois grazitz

E tug li benestar,

Hueymais podetz jurar,

Que ja de fust no vitz

Ni vilas miels formitz

Estra grat cavalgar:

Lagz es l' afars e greus e malestans

Don hom pert dieu e reman malanans.


Ieu vi torneis mandar

E segre gens garnitz,

E pueys dels miels feritz

Una sazo parlar;

Ar es pretz de raubar

Buous, motos e berbitz;

Cavaliers si' aunitz

Que s met a domneiar,

Pus que toca dels mans motos belans,

Ni que rauba gleizas ni viandans.


On son gandit joglar

Qu' ieu vi gent aculhitz,

Qu' a tal mestier fo guitz

Que solia guidar?

E vey senes reptar

Anar tals escarits,

Pus fon bos pretz failhitz

Que solia menar

De companhos, e no sai dire quans,

Gent en arneis e bels e benestans.


E vi per cortz anar

De joglaretz petitz

Gen caussatz e vestitz,

Sol per domnas lauzar;

Ar non auzon parlar,

Tant es bos pretz delitz,

Dont es lo tortz issitz

De las mal razonar.

Diatz de quals d' elhas o d' els amans,

Ieu dic de totz, qu' el pretz n' a trag enjans.


Qu' ieu eys que suel sonar

Totz pros hom issernitz,

Estauc tant esbaitz

Que no m sai cosselhar,

Qu' en luec de solassar

Aug en las cortz los critz,

Qu' aitan leu s' es grazitz

De lans e de bramar

Lo comtes entre lor cum us bos chans 

Dels ricx afars e dels temps e dels ans.


Mas a cor afrancar,

Que s' es trop endurzitz,

Non deu hom los oblitz

Ni 'ls viels faitz remembrar,

Que mal es a laissar

Afar pus es plevitz,

E 'l mal don sui guaritz

No m qual ja mezinar,

Mas so qu' om ve, volv e vir en balans,

E prenda e lais e forss' e dams los pans.


D' aitan me puesc vanar

Qu' anc mos ostaus petitz

No fon d' els envazitz;

Sels cui aug totz duptar

Anc no fetz mas honrar

Los volpils mal arditz;

Doncs mos senher chauzitz

Si deuria pensar

Que non l' es ges pretz ni laus ni bobans 

Qu' ieu que m laus d' el sia de lui clamans.


Eras non plus per que no m' o demans,

Que blasmes er, si vau d' aissi clamans,

So di 'l Dalphins que conois los bons chans.


Giraud de Borneil.


XXI.


Pus chai la fuelha del garric

Farai un guai sonet novelh,

Que trametrai part Mongibel

Al marques qu' el sobrenom gic

De Monferrat, e pren selh de sa maire,

Et a laissat so que conquis son paire;

Mal resembla lo filh Robert Guiscart

Qu' Antiocha conques e Mongizart.


Marques, li monges de Clunhic

Vuelh que fasson de vos capdel,

O siatz abbas de Cystelh,

Pus lo cor avetz tan mendic,

Que mais amatz dos buous et un araire

A Monferrat qu' alhors estr' emperaire;

Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart 

No s mes en crotz a guiza de raynart.


Gran gaug agron tug vostr' amic

Quant agues laissada la pel

Don folretz la capa e 'l mantelh;

Quar tug cuideron estre ric

Silh que per vos son liurat a maltraire,

Que son tondut et an paor del raire:

Quascus aten socors de vostra part;

Si no y venetz, qui dol y a, si 'l guart.


Marques, li baron vair' e pic

An contra cel trait un cairel

Que lor tornara sus capel;

E de l' emperador Enric

Vos dic aitan que ben sembla 'l rey Daire

Que sos baros gitet de lor repaire,

Dont elh ac pueys de morir gran reguart; 

Mas mantas vetz qui s cuida calfar s' art.


Lo regisme de Salonic,

Ses peirier e ses manguanel,

Pogratz aver, e man castel

D' autres, qu' ieu no mentau ni dic;

Per dieu, marques, Rotlan dis e sos fraire,

E Guis marques e Rainaut lur cofraire,

Flamenc, Frances, Burgonhos e Lombart

Van tug dizen que vos semblatz bastart.


Vostr' ancessor, so aug dir e retraire,

Foron tug pros, mas vos non soven guaire;

Si 'l revenir non prendetz geynh et art, 

De vostr' onor perdretz lo tertz e 'l quart.


Elias Cairels.


XXII.


Belha m' es la flors d' aguilen,

Quant aug del fin joy la doussor

Que fan l' auzelh novelhamen

Pel temps qu' es tornat en verdor,

E son de flors cubert li reynh

Gruec e vermelh e vert e blau.


De molherat ges no m' es gen

Que s fasson drut ni amador,

Qu' ab las autruis van aprenden

Engienhs ab que gardon las lor;

Mas selh per que hom las destrenh

Port' al braguier la contraclau.


Vilas cortes hi eis de son sen,

E molherat dompneiador,

E l' azes quan brama eyssamen

Cum fai lebriers ab son senhor,

Mas ieu no cre pros dompna denh

Far drut molherat gelos brau.


Molherat fan captenemen

De veziat enguanador,

Que l' autruy pan guasta e despen, 

E l' sieu met en luec salvador,

Mas selh a cuy grans fams en prenh

Manja lo pan que non l' abau.

Maritz que marit vay sufren

Deu tastar d' atretal sabor,

Que car deu comprar qui car ven;

E 'l gelos met li guardador,

Pueys li laissa sa molher prenh

D' un Girbaudo filh de Girbau.


D' aqui naisson li recrezen,

Q' us non ama pretz ni valor:

Ai! cum an abaissat joven

E tornat en tan gran error!

Sest ama l' aver e l' estrenh,

Li folh e 'l gars son naturau.


Sancta Maria, en Orien

Guiza 'l rey e l' emperador,

E faitz lor far ab la lor gen

Lo servizi nostre senhor,

Que 'lh Turc conosco l' entressenh

Que dieus pres per nos mort carnau.


Aissi vay lo vers definen,

Et ieu que no 'l puesc far lonjor,

Qu' el mals mi ten e lo turmen

Que m' a mes en tan gran languor,

Qu' ieu no suy drutz, ni drutz no m fenh, 

Ni nulhs joys d' amor no m' esjau.


Dieus, que nasques en Betlehen,

Tu los capdela e 'ls acor,

Que per lo nostre salvamen

Prezes en cros mort e dolor;

Vers dieus, vers hom, vai m' accoren,

Trinus unus n' aor e 'n lau.


Non er mais drutz, ni drutz no s fenh

Los pitars, ni joys non l' esjau.


Pierre d' Auvergne.


XXIII.


Chantarai d' aquetz trobadors

Que chantan de manhtas colors;

El sordeyor cuida dir gen,

Mas a chantar lor er alhors;

Qu' entremetre n' aug cent pastors

Q' us no sap que i s monta o i s dissen.


D' aisso m' er mal Peire Rogiers,

Per que n' er encolpatz premiers,

Quar chanta d' amor a presen;

E covengra 'l mielhs un sautiers

En la gleisa, o us candeliers

Portar ab gran candela arden.


El segonz Guirautz de Bornelh,

Que sembla drap sec al solelh

Ab son magre chantar dolen

Qu' es chans de vielha portaselh;

E si s mirava en espelh,

No s prezaria un aguilen.


El tertz Bernatz del Ventadorn

Qu' es menres d' En Bornelh un dorn;

Mas en son paire ac bon sirven

Per trair' ab arc manal d' alborn;

E sa maire calfava 'l forn,

Et amassava l' issermen.


El quartz de Briva 'l Lemozis,

Us joglaretz pus prezentis

Que sia tro en Benaven;

E semblaria us pelegris

Malautes, quan chanta 'l mesquis,

Qu' a pauc pietatz no m' en pren.


En Guillems de Ribas lo quins

Qu' es malvatz defors e dedins,

E dis totz sos vers raucamen;

Per qu' ieu non pres ren sos retins, 

Qu' atrestan s' en faria us chins;

E dels huelhs sembla vout d' argen.


El seizes N Elias Gausmars

Qu' es cavayers e s fai joglars;

E fai o mal qui lo y cossen

Ni 'l dona vestirs belhs ni cars,

Qu' aitan valria 'ls agues ars

Qu' en joglaritz, s' en son ja cen.


E Peire Bermon se baysset,

Pus qu' el coms de Toloza 'l det,

Qu' anc no soanet d' avinen;

Per que fon cortes qui 'l raubet,

E fe o mal, quar no 'l talhet

Aquo que hom porta penden.


L' ochen es Bernatz de Sayssac 

Qu' anc negun bon mestier non ac 

Mas d' anar menutz dons queren; 

Que despueys no 'l prezei un brac 

Pus a 'N Bertran de Cardalhac 

Queri un mantelh suzolen.


El noves es En Raymbautz

Que s fai per son trobar trop bautz;

Mas ieu lo torni a nien,

Que non es alegres ni cautz;

Et ieu pres trop mais los pipautz

Que van las almornas queren.


En Ebles de Sancha 'l dezes

A cuy anc d' amor non venc bes,

Sitot se canta de Coyden;

Vilanetz es e fals pages,

E ditz hom que per dos poges

Sai si logua e lai si ven.


E l' onzes Guossalbo Rozitz

Que s fai de son chan trop formitz,

Tan qu' en cavallairia s fen;

Et anc no fon tan ben guarnitz

Que per elh fos dos colps feritz,

Si doncs no 'l trobet en fugen.


El dozes us petitz Lombartz

Que clama sos vezins coartz,

Mas elh es d' aquelh eys parven;

Per q' us sonetz fai gualiartz

Ab motz amaribotz bastartz;

E luy apellon Cossezen.


Peire d' Alvernhe a tal votz

Que chanta cum granolh' en potz,

E lauza s trop a tota gen;

Pero maiestres es de totz

Ab q' un pauc esclarzis sos motz,

Qu' a penas nulhs hom los enten.


Lo vers fo faitz als enflabotz

A Poivert tot jogan, rizen.


Pierre d' Auvergne.


XXIV.


Pus mos coratge s' esclarzis

Per selh joy dont ieu suy jauzens,

E vey qu' amors part e chauzis,

Per qu' ieu n' esper estrenamens,

Ben dey tot mon chant esmerar,

Qu' om re no mi puesca falsar,

Que per pauc es hom desmentitz.


Selh en cui sest' amors cauzis

Joves, cortes e sapiens,

E selh cui refuda delis

E met a totz destruzemens;

Quar qui fin' amor vol blasmar

Elha 'l fai si en folh muzar

Que per art cuida esser peritz.


So son fals jutges raubador,

Fals molheratz e jurador,

Homicidi e lauzengier,

Lengu' a loguat, creba mostier,

Et aissellas putas ardens

Qui son d' autrui maritz cossens; 

Cyst auran guazanh ifernau.

Homicidi e traidor,

Simoniaix, encantador,

Luxurios e renovier

Que vivon d' enoios mestier,

E cill que fan faitilhamens,

E las faitileiras pudens

Seran el fuec arden engau.


Ebriaicx et escogossatz,

Fals preveires e fals abatz,

Falsas reclusas, fals reclus

Lai penaran, dis Marcabrus,

Que tuit li fals y an luec pres,

Car fin' amors o a promes,

Lai er dols dels dezesperatz.


Ay! fin' amors, fons de bontatz,

Quar tot lo mon enlumenatz,

Merce ti clam, lai no m' acus

Em defendas, qu' ieu lai non us,

Qu' en totz luecx me tenh per ton pres,

Per ton lairon en totas res;

Per tu esper estre guidatz.


Mon cor per aquest vers destrenh,

Quar mi plus qu' els autres reprenh,

Que qui autrui vol encolpar

Dregs es que si sacha guardar

Que no sia dels crims techitz

De que lieys encolpa e ditz,

Pueis poira segur castiar.


Pero si er asatz cauzitz

Sel que ben sap dire e 'l ditz,

Que pot si se vol remembrar.


Marcabrus.


XXV.


Auiatz de chan com enans se meillura,

E Marcabrus, segon s' entensa pura,

Sap la razo e 'l vers lassar e faire,

Si que autr' om no l' en pot un mot traire.


Pero sospir, quar mouta gens abura

De malvestat, c' ades creis e peiura,

C' aquist baro an comensat estraire,

E passat per un pertuis de taraire.


Li sordeior an del dar l' aventura,

E li meillor badon ves la penchura;

La retraissos fai trist e sospiraire,

C' a rebuzos fant li ric lur affaire.


No i a conort en joven mas trop surra,

Ni contra mort ressort ni cobertura;

Qu' ist acrupit l' an gitat de son aire

E de cami per colpa de la maire.


Qui per aver per vergonh' e mezura,

E giet honor e valor a non cura,

Segon faisson es del semblan confraire

A l' erisson et al goz et al laire.


Proeza franh e avoleza mura,

E no vol joi cuillir dins sa clauzura;

Dreitz ni razo no i vei mais tener guaire,

Quan per aver es un gartz emperaire.


Coms de Peiteus, vostre pretz s' asegura

Et a 'N Anfos de sai, si gaire ill dura,

Lai Avignon e Proensa e Belcaire

De meils per sieu no fes Tolzan son paire.


S' aquest N' Anfos far contenensa pura,

Ni envas mi fai semblan de frachura,

Sai vas Leo en sai un de bon aire,

Franc de sazo, cortes e larc donaire.


De malvestat los gart sanct' escriptura,

Que no lur fassa c' a floquet ni peintura

Sel qu' es e fo regom, recx e salvaire;

La sospeiso del rei 'n Anfos m' esclaire.


Marcabrus.


XXVI.


Belh m' es quan vey pels vergiers e pels pratz

Tendas e traps, e vey cavals armatz,

E vey talar ortz e vinhas e blatz,

E vey gienhs traire, e murs enderrocatz,

Et aug trompas e grans colps dels nafratz,

E mal lur grat meto 'ls en las postatz;

Aital guerra m' agrada mais que patz,

Non tals treguas ont hom si' enganatz.


Tot aisso dic per l' Enfant d' Arago;

E deu aver nom Enfant per razo,

Quar leu s' ave qu' enfans fa fallizo,

Et elh falhi quant aucis son baro

Raymon Guillem, qu' anc treguas no 'l tenc pro,

Ni en sa cort jutjamens datz no 'l fo;

Per que totz selhs a cuy elh treguas do

Devon duptar aquelh enfant fello.


Treguas trencar escien esta lag

E quant a fe no s' emenda 'l forfag;

Per que l' enfant a fag un sol assag,

Qu' ab un mal sag qu' als Catalas a fag,

E dizon tug qu' om de selhs treguas gag,

E qu' el son cors y fo mes en fol plag;

Qu' a filh de rey esta mal atrazag,

Quant ampara nulh offici de sag.


En aissi par qu' el sag no fon certas,

Quar n' a lauzor d' aul gent e de vilas

E gran blasme de totz los sobiras;

E si d' est sag no s clamon Catalas,

Hom los tenra totz per flacx e per vas,

E plus suffrens que negus hermitas;

E meta hi quascus per si sas mas,

Ostenra pus que rabia de cas.


Al vescomte de Cardona despley

Mon sirventes, ans que alhors desrey,

Que mai vol pretz que laire pres mercey,

Quar en valor se banha, don ieu crey

Que pro a pretz, qui s vuelha so plaidey,

Tot vescomte qui n' a egal d' un rey.


A gran poestat esta mal, fe que us dey, 

Que trenc treguas ni que tan lag desrey,

Quar de guerra no s pot honrar lo rey,

Trencan treguas, o vol tornar so crey.


Bernard de Rovenac.

XXVII.


No m laissarai per paor

C' un sirventes non labor

En servizi dels fals clergatz;

E quant sera laboratz,

Conoisseran li plusor

L' engan e la fellonia

Que mov de falsa clerzia;

Que lai on an mais forsa ni poder

Fan plus de mal e plus de desplazer.


Aquist fals prezicador

An mes lo segl' en error,

Qu' il fan los mortals peccatz:

Pois cill cui an prezicatz

Fan so que ven far a lor,

E tuit segon orba via;

Doncs si l' uns orbs l' autre guia,

Non van amdui en la fossa cazer?

Si fan, so dis dieus, qu' ie 'n sai ben lo ver.


Vers es que notre pastor

Son tornat lop raubador,

Qu' il rauban deves totz latz,

E mostran semblan de patz,

E confortan ab doussor

Los oveillas noit e dia,

Pois quant las an en bailia

Et ill las fan morir e dechazer

Ist fals pastor, don eu m' en desesper.


Pois fan autre desonor

Al segle, et a dieu maior;

Que s' uns d' els ab femna jatz,

Lendeman tot orrejatz

Tenra 'l cors notre seignor;

Et es mortals eretgia,

Que nuls preire no deuria

Ab sa putan orrejar aquel ser

Que lendeman deia 'l cors dieu tener.


E si vos en faitz clamor,

Seran vos encusador,

E seretz n' escumeniatz;

Ni, s' aver non lor donatz,

Ab els non auretz amor

Ni amistat ni paria.

Vergena, sancta Maria,

Domna, si us platz, laissatz me 'l jorn vezer 

Qu' els puosca pauc doptar e mens temer!


Vai sirventes, ten ta via,

E di m' a falsa clerzia

Qu' aicel es mortz qui s met en son poder; 

Qu' a Tolosa en sab hom ben lo ver.


Guillaume Figueiras.


XXVIII.


Sirventes vuelh far

En est son que m' agensa,

No 'l vuelh plus tarzar

Ni far longu' atendensa,

E sai, ses duptar,

Qu' en aurai malvolensa,

Car fauc sirventes

Dels fals d' enjans ples,

De Roma que es

Caps de la dechasensa

On dechai totz bes.


No m meravilh ges,

Roma, si la gens erra,

Qu' el segl' avetz mes

En trebalh et en guerra,

Car pretz e merces

Mor per vos e sosterra:

Roma enganairitz,

Qu' etz de totz mals guitz

E sims e razitz;

Lo bon reys d' Anglaterra

Fon per vos trahitz.


Roma trichairitz,

Cobeitatz vos engana,

Qu' a vostras berbitz

Tondetz trop la lana;

Mas sayns Esperitz

Que receup carn humana

Entenda mos precx,

E franha tos becx,

Roma, e no m' en precx, 

Quar yest falsa e trefana 

Vas nos e vas Grecx.


Rom', als homes pecx

Rozetz la carn e l' ossa,

E guidatz los secx

Ab vos ins en la fossa;

Trop passatz los decx

De dieu, quar es tan grossa

Vostra cobeitatz,

Quar vos perdonatz

Per deniers peccatz; 

De trop mala trasdossa,

Roma, vos cargatz.


Roma, be sapchatz

Que vostr' avols barata

E vostra foldatz

Fetz perdre Damiata.

Malamen renhatz,

Roma, dieus vos abata

En dechazemen,

Quar tan falsamen

Renhatz per argen;

Roma, de mal' escata

Es ab fals coven.


Roma, veramen

Sabem senes duptansa

Qu' ab gualiamen

De falsa perdonansa

Liuretz a turmen

Lo barnatge de Fransa,

La gent de Paris;

E 'l bon rey Loys

Per vos fon aucis,

Qu' ab falsa prezicansa

'L gitetz del pays.


Rom', als Sarrazis 

Faitz petit de dampnatge,

Mas Grecx e Latis 

Geratz a carnalatge: 

Ins el foc d' abis,

Roma, avetz vostr' estatge

E 'n perdicio;

Mas ja dieus no m do,

Roma, del perdo

Ni del pellegrinatge

Que fetz d' Avinho.


Roma, ses razo

Avetz manta gent morta,

E ges no m sap bo

Quar tenetz via torta,

Qu' a salvatio,

Roma, serratz la porta;

Per qu' a mal govern

D' estiu e d' ivern

Qui sec vostr' estern,

Qu' el diables l' enporta

Ins el foc d' ifern.


Roma, ben dessern

Los mals qu' om ne pot dire,

Quar faitz per esquern

Dels crestias martire;

Mas en qual cazern

Trobatz qu' om dey' aucire,

Roma, 'ls crestias?

Vers dieus e vers pas

E vers cotidias

Me don so qu' ieu dezire

Vezer dels Romas.


Roma, vers es plas

Que trop etz angoissoza

Dels prezicx trefas

Que faitz sobre Toloza;

Lag rozetz las mas

A ley de cer rabioza

Als paucs et als grans:

Mas si 'l coms prezans

Viu encar dos ans,

Fransa n' er doloirosa

Dels vostres enjans.


Roma, tant es grans 

La vostra forfaitura, 

Que dieus e sos sans 

En gitatz a non cura, 

Tant etz mal renhans, 

Roma falsa e tafura;

Per qu' en vos s' escon 

E s baissa es cofon 

L' enguan d' aquest mon, 

Tant faitz gran desmezura 

Al comte Ramon!


Roma, dieus l' aon, 

E 'l don poder e forsa

Al comte que ton

Los Frances e 'ls escorsa,

E 'ls pen e 'n fai pon,

Quant ab luy fan comorsa;

Et a mi plai fort,

Roma, dieus recort

Li vostre gran tort,

Si 'l plai, qu' el coms n' estorsa 

De vos e de mort.


Roma, be m conort,

Qu' abans que trigue guaire

Venretz a mal port,

Si l' adreitz emperaire

Endressa sa sort,

E fai so que deu faire:

Roma, ieu dic ver,

Que vostre poder

Veyretz dechazer,

E dieus, del mon salvaire,

Lais m' o tost vezer!


Roma, per aver 

Faitz manta fellonia, 

E mant desplazer, 

E manta vilania;

Tan voletz aver

Del mon la senhoria,

Que res non temetz

Dieu ni sos devetz,

Ans vei que fairetz

Mais qu' ieu dir non poiria

De mal per un detz.


Roma, tan tenetz 

Estreg la vostra grapa 

Que so que podetz 

Tener, greu vos escapa; 

Si 'n breu non perdetz 

Poder, a mala trapa

Es lo mon cazutz

E mortz e vencutz. 

Roma, la vostra papa 

Fai aitals vertutz.

Roma, selh qu' es lutz

Del mon e vera vida

E vera salutz

Vos don mal' escarida,

Quar tans mals saubutz

Faitz, don tot lo mons crida.

Roma desleyals,

Razitz de totz mals,

Els focs yfernals

Ardretz, senes falida,

Si non pessatz d' als.


Roma, als cardenals

Vos pot hom ben rependre

Per los criminals

Peccatz que fan entendre; 

E non pensan d' als

Mas cum puoscan revendre

Dieu e sos amicx,

E no y val casticx.

Roma, grans fasticx

Es d' auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.


Roma, ieu suy enicx

Quar vostre poders monta

E quar grans destricx

Totz ab vos nos afronta

Quar vos etz abricx

E capdelhs de gran anta

E de dezonor,

E vostre pastor

Son fals e trachor,

Roma, e qui 'ls acointa

Fai trop gran folhor.


Roma, mal labor

Fa 'l papa, quar tensona

Ab l' emperador,

Ni 'l dreg de la corona

Li met en error,

Qu' a sos guerriers perdona,

Et aitals perdos,

Qui non siec razos,

Roma, non es bos,

Ans qui 'l ver en razona

Es trop vergonhos.


Roma, 'l glorios

Que sufri mort e pena

En la crotz per nos,

Vos don la mala estrenha;

Quar totas sazos

Portatz la borsa plena,

Roma, d' avol for;

Quar tot vostre cor

Avetz en tezor;

Don cobeitatz vos mena

El foc que non mor.


Roma, del mal cor

Que portatz en la gola

Nais lo sucx don mor

Lo mons e s' estragola

Ab dossor del cor;

Per qu' el savis tremola,

Quar conois e ve

Lo mortal vere,

E de lai on ve,

Roma, del cor vos cola

Don li pietz son ple.


Roma, ben ancse

A hom auzit retraire

Qu' el cap sem vos te,

Per qu' el faitz soven raire;

Per que cug e cre

Qu' ops vos auria traire,

Roma, del cervel;

Quar de mal capel

Etz vos e Cystelh,

Qu' a Bezers fezetz faire

Mout estranh mazelh.


Rom', ab fals sembelh 

Tendetz vostra tezura,

E man mal morselh

Manjatz, qui que l' endura;

Car' avetz d' anhelh

Ab simpla guardadura,

Dedins lop rabat,

Serpent coronat

De vibra engenrat,

Per qu' el diable us apella

Com al sieu privat.


Guillaume Figueiras.


XXIX.


Greu m' es a durar,

Quar aug tal descrezensa

Dir ni semenar;

E no m platz ni m' agensa;

Qu' om non deu amar

Qui fai desmantenensa

A so don totz bes

Ven e nais et es

Salvamens e fes;

Per qu' ieu farai parvensa

En semblan que m pes.


No us meravilhes

Negus, si eu muov guerra

Ab fals mal apres

Qu' a son poder soterra

Totz bos faitz cortes,

E 'ls encauss' e 'ls enserra:

Trop se fenh arditz,

Quar de Roma ditz

Mal, qu' es caps e guitz

De totz selhs qu' en terra

An bos esperitz.


En Roma es complitz 

Totz bes, e qui 'ls li pana

Sos sens l' es falhitz; 

Quar si meteys enguana, 

Qu' elh n' er sebellitz, 

Don perdra sa ufana: 

Dieus auia mos precx,

Que selhs qu' an mals becx,

Joves e senecx,

Contra la ley romana,

Caion dels bavecx.


Roma, selhs per pecx

Tenc totz e per gent grossa,

Per orbs e per secx,

Que lur carns e lur ossa

Cargon d' avols decx,

Don caion en la fossa,

On lur es sermatz

Pudens focx malvatz,

Don mais desliatz

No seran del trasdossa

Qu' an de lurs peccatz.


Roma, ges no m platz 

Qu' avols hom vos combata;

Dels bos avetz patz, 

Q' usquecx ab vos s' aflata: 

Dels fols lurs foldatz

Fes perdre Damiata;

Mas li vostre sen

Fan sels ses conten

Caytiu e dolen,

Que contra vos deslata,

Ni regna greumen.


Roma, veramen

Sai e cre ses duptansa,

Qu' a ver salvamen

Aduretz tota Fransa;

Oc, e l' autra gen

Que us vol far ajudansa.

Mas so que Merlis

Prophetizan dis

Del bon rey Loys

Que morira en pansa,

Ara s' esclarzis.


Piegz de Sarrazis

E de pus fals coratge,

Heretiers mesquis

Son qui vol lur estatge;

Ins el foc d' abis,

Vay en loc de salvatge,

En dampnatio, 

Quar selhs d' Avinho 

Baysses, don m' es bo, 

Roma, lo mal pezatge, 

Don grans merces fo.


Roma, per razo

Avetz manta destorta

Dressad' a bando;

Et uberta la porta

De salvatio

Don era la claus torta,

Que ab bon govern

Bayssatz folh esquern;

Qui sec vostr' estern,

L' angel Michel lo 'n porta,

E 'l garda d' ifern.


L' estiu e l' yvern

Deu hom ses contradire,

Roma, lo cazern

Legir, si que no s vire;

E quan ve l' esquern

Cum Iehus pres martire,

Albir se lo cas

Si 's bos crestias;

S' adoncx non a cossire,

Totz es fols e vas.


Roma, los trefas

E sa leys sospechoza

Als fols gigz vilas,

Per que fos de Tolosa

On d' enjans certas

Non es doncx vergonhoza,

Ni ans de dos ans;

Mas si 'l coms prezans

Cove qu' els engans

Lays e la fe duptoza,

E restaur' els dans.


Roma, lo reys grans

Qu' es senhers de dreytura,

Als falses Tolzans

Don gran mal' aventura,

Quar tot a sos mans

Fan tan gran desmezura,

Q' usquecx lo rescon

E torbon est mon:

E 'lh comte Raymon

S' ab elhs plus s' asegura,

No 'l tenray per bon.


Roma, be s cofon

E val li pauc sa forsa,

Qui contra vos gron,

Ni bast castelh ni forsa,

Quar en tan aut mon

No s met ni no s' amorsa,

Que dieus non recort

Son erguelh e 'l tort

Don pert tota s' escorsa,

E pren dobla mort.


Roma, be m conort,

Qu' el coms ni l' emperaire,

Pueys que son destort

De vos, no valon gayre;

Quar lur folh deport

E lur malvat veiaire

Los fatz totz cazer,

A vostre plazer,

Q' us no s pot tener;

Sitot s' es guerreiayre,

Non li val poder.


Roma, ieu esper 

Que vostra senhoria

E Fransa, per ver, 

Cuy no platz mala via, 

Fassa dechazer 

L' erguelh e l' eretgia, 

Fals heretges quetz 

Que non temon vetz, 

Ni cre als secretz; 

Tan son ples de feunia 

E de mals pessetz!


Roma, be sabetz

Que fort greu lur escapa

Qui au lor decretz;

Aissi tendon lur trapa

Ab falces trudetz,

Ab que quascus s' arrapa;

Totz son sortz e mutz,

Qu' el lur tolh salutz

Don quecx es perdutz, 

Qu' ilh n' an capel o capa,

E remanon nutz.


Clauzis e sauputz

Naysson, senes falhida,

Crematz o perdutz,

Que lur malvada vida

Qu' anc negus vertutz

No fe, ni ges auzida,

Non avem sivals,

E si fos leyals

Lur vida mortals,

Dieus crey l' agra eyssauzida;

Mas non es cabals.

Qui vol esser sals

Ades deu la crotz penre

Per heretiers fals

Dechazer e mespenre;

Qu' el celestials

Hi venc son bras estendre,

Tot per sos amicx;

E pus tals destricx

Pres, ben es enicx

Selh que no 'l vol entendre 

Ni creyr' als chasticx.


Roma, si pus gicx

Renhar selhs que us fan anta

Al Sant Esperitz,

Quant hom lor o aconta,

Tan son fols mendicx

Q' us ab ver no s' afronta,

No y auras honor;

Roma, li trachor

Son tan ples d' error

Qu' on plus pot quascus monta

Quecx jorn sa follor.


Roma, folh labor

Fa qui ab vos tensona;

De l' emperador

Dic, s' ab vos no s' adona,

Qu' en gran deshonor

Ne venra sa corona,

E sera razos.

Mas pero ab vos

Leu troba perdos

Qui gen sos tortz razona,

Ni n' es angoissos.


Roma, 'l glorios

Que a la Magdalena

Perdonet, don nos

Esperan bona estrena;

Lo fols rabios

Que tans ditz fals semena,

Fassa d' aital for

Elh e son thezor

E son malvat cor

Cum heretiers mor.


Germonde, dame de Montpellier.


XXX.


Ieu ai ja vista manhta rey

Don anc no fis semblan que vis,

Et ai ab tal joguat e ris

Don anc guaire no m' azautey;

Et ai servit a manht hom pro

Don anc no cobrey guazardo;

Et a manh nesci, ab fol parlar,

Ai ja vist trop ben son pro far.


Et ai ja vist per avol drut

A domna 'l marit dezamar,

Et a manh nesci acaptar

Plus qu' a un franc aperceubut,

E per domnas ai ja vist ieu

A manht hom despendre lo sieu;

Et ai ne vist amat ses dar,

E mal volgut ab molt donar.


Ieu ai vist donas demandar

Ab plazers et ab honramens,

Pueys venia us desconoyssens

Abrivatz de nesci parlar

Qu' en avia la mielher part.

Esguardatz si son de mal art!

Manthas n' i a qu' els plus savays

Acuelhon mielhs en totz lurs plays.


Ieu ai vist en domnas ponhar

D' ensenhatz e de ben apres,

E 'l nescis avinen nemes

Qu' el plus savis ab gen preyar;

Et ai vist nozer chauzimens

A trops valer ab trichamens,

Per que val mais, a mos entens,

En luec foudatz que sobriers sens.


A domn' ai vist hom encolpar

De so que no meria mal,

E que so laissavon de tal

On se pogron a dreg clamar;

Et ai ja tal ren esguardat

On n' er en ren mon cor virat,

Per que m' an fait mos rics volers

Manthas vetz dons e desplazers.


Guillaume Adhémar.


XXXI.


Qui se membra del segle qu' es passatz

Com hom lo vi de totz bos faitz plazen,

Ni com hom ve malvais e recrezen

Aquel d' aras, ni com er restauratz

Non er per cel qui venra plus malvatz,

Totz hom viura ab gran dolor membran

Cals es ni fo ni er d' aissi enan.


Mas non es dreitz c' om valens ni prezatz

Se recreza per aital membramen,

Ans taing s' esfortz tot jorn plus vivamen

C' om sufra 'l fais de pretz qu' es mesprezatz;

Car cel n' a mais que plus fort n' es cargatz,

E car es dreitz s' esforso ill prezan

De ben, on plus l' avol s' en van laisan.


En plus greu point non pot nuillz esser natz

Com cel que pert dieu e 'l segl' eissamen,

Tot aital son li trist malvatz manen

C' an mes a mort domnei, joi e solatz;

Tan los destreing non fes e cobeitatz

C' onor e pretz en meton en soan,

E dieu e 'l mon en geten a lor dan.


Ai! com pot tan esser desvergoignatz

Nuls hom gentils que an' enbastarden

Son lignatge per aur ni per argen;

Que l' avers vai leumens e la rictatz,

E 'l vida es breus, e la mortz ven viatz;

Per c' om degra leialmen viure aman,

Deu retener del mon grat gen regnan.


Dels maiors mov tota la malvestatz

E pois apres de gra en gra deissen

Tro als menors, per que torn en nien

Fins jois e pretz, e qui vol pretz ni 'l platz

Pot l' aver leu, car tan n' es granz mercatz

Que per cinc solz n' a hom la peza e 'l pan,

Si 'l tenon vil li ric malvatz truan.


Na Gradiva, qui que estei malvatz,

Per vos n' azir malvestat et enjan,

Et am valor e joi e pretz e chan.


Al rei tramet mon sirventes viatz

Cel d' Aragon, qu' el fais lo plus pesan

Sosten de pretz, per qu' el ten entre man.


Sordel.


XXXII.


Lo segle m' es camjatz

Tan fort, don suy iratz,

Qu' a penas sai que m dia,

Qu' ieu suelh esser uzatz

De chans e de solatz,

E de cavalairia

Mesclat ab cortezia;

E so per qu' om valia

Era ma voluntatz

Et en ditz et en fatz

Et en tot quan podia;

E las domnas vezia,

Selhas cuy valor tria,

Ab lur plazens beutatz,

Don era conortatz

De gran joy qu' en avia,

E trac en garentia

Amor que mi movia;

Del tot m' era donatz.

A so que valor platz,

E 'l segles m' o sufria.


Aras tem que blasmatz

En fos e condampnatz,

S' ieu res d' aisso fazia;

Del tot mi suy viratz,

Totz enicx e forsatz,

A so que no m plai mia;

Que me coven de platz

Pensar e d' avocatz,

Per far libelhs tot dia;

E pueys esgart la via

Si nulh corrieu veiria,

Qu' ilh venon daus totz latz,

Polsos et escuyssatz,

Que la cortz los m' envia,

E si dizon folhia

Blasmar non l' auzaria,

Pueys me dizon: Puiatz

En cort e demandatz,

La pena s' escieuria,

Qu' om no us perdonaria,

Si 'l jorn en vos falia.


Veus a que suy tornatz,

Senhors, ar esgardatz

Si sui be a la lhia,

Qu' ieu am trop mais lo glatz

No fas las flors dels pratz;

Que no sai on me sia,

Senhors, a dieu siatz,

Quar hom que viu iratz

Val meyns que si moria;

Qu' al rey Castellan platz,

Qu' es sobre totz honratz,

Qu' ieu tengua lai ma via,

Qu' en elh m' er restauratz

Joys e chans e solatz

Qu' alhors no m revenria.


Bertrand d' Alamanon.


XXXIII.


Per lo mon fan l' us dels autres rancura

Li clerc dels laicx, e 'l laic d' elhs eissamen,

E li poble s planhon de desmezura

De lors senhors, e 'l senhors d' elhs soen;

Aissi es ples lo mons de mal talen:

Mas er venon sai deves Orien

Li Tartari, si dieus non o defen,

Qu' els faran totz estar d' una mensura.


Per manh forfag e per mantha laidura

Qu' an fag e fan clerc e laic malamen,

Venra, si ven esta dezaventura

A crestias, s' a dieu merce non pren,

Que fass' al papa metr' atempramen

En so don an li clerc e 'l laic conten;

Quar si 'lh los fai ben d' un acordamen,

Non lor pot pueys nozer nulh' aventura.


A! per que vol clercx belha vestidura,

Ni per que vol viure tan ricamen,

Ni per que vol belha cavalgadura?

Qu' el sap que dieus volc viure paubramen:

Ni per que vol tan l' autrui ni enten?

Qu' el sap que tot quan met ni quan despen

Part son manjar e son vestir vilmen,

Tolh als paubres, si non men l' Escriptura.


Els grans senhors per que no y s prendon cura

Que no fasson tort, ni forson la gen?

Qu' ieu non tenc ges per menor forfaitura

Qu' om fors' els sieus cum quan l' autrui dreg pren;

Ans es mager, quar falhis doblamen,

Quar so de se ni d' autrui non defen

A son poder los sieus, adrechamen

Falh en dreg lor tan qu' en pert sa drechura.


Mas totz pobles a de bon sen frachura

Qu' a son senhor fassa en re falhimen;

Quar totz hom deu amar d' amistat pura

Son bon senhor e servir leyalmen:

A senhor tanh qu' am los sieus bonamen,

Que lialtatz lor ne fai mandamen

Que l' us ame l' autre tan coralmen

Que no s puesca entr' els metre falsura.


Reys Castellas, l' emperis vos aten;

Mas sai dizon, senher, qu' atendemen

Fai de Breto, per que s mov grans rancura,


Que d' aut rey tanh, quant un gran fag enpren,

Qu' el tragu' a cap o 'n segua s' aventura.


Guillaume de Montagnagout.


XXXIV.


Del tot vey remaner valor

Qu' om no s n' entremet sai ni lay,

Ni non penson de nulh ben say,

Ni an lur cor mas en l' aor;

E meron mal clercx e prezicador,

Quar devedon so qu' a els no s cove,

Que hom per pretz non do ni fassa be;

Et hom que pretz ni do met en soan

Ges de bon loc no 'l mov al mieu semblan.


Quar dieus vol pretz e vol lauzor,

E dieus fo vers hom, qu' ieu o say;

Et hom que vas dieu res desfay,

E dieus l' a fait aitan d' onor,

Qu' al sieu semblan l' a fait ric e maior,

E pres de si mais de neguna re;

Doncx ben es folhs totz homs que car no s te,

E que fassa en aquest segle tan

Que sai e lai n' aya grat on que s n' an.


Ar se son faitz enqueredor

E jutjon aissi com lur play;

Pero l' enquerre no m desplay,

Ans me plai que casson error,

E qu' ab belhs digz plazentiers ses yror

Torno 'ls erratz desviatz en la fe,

E qui s penet que truep bona merce;

Et en aissi menon dreg lo gazan

Que tort ni dreg no y perdan so que y an.


Enquers dizon mais de folhor

Qu' aurfres a dompnas non s' eschay,

Pero si dompna piegz no fay

Ni 'n leva erguelh ni ricor,

Per gen tener no pert dieu ni s' amor;

Ni ja nulhs homs, si 'lh estiers be s capte,

Per gen tener ab dieu no s dezave;

Ne ylh per draps negres ni per floc blan

No conquerran ja dieu, s' al re no y fan.


Tug laisson per nostre senhor,

Nostre clercx, lo segle savay,

E no pessan mas quan de lay

Aissi 'ls guart dieus de dezonor,

Cum elhs non an ni erguelh ni ricor,

Ni cobeytatz no 'ls enguana ni 'ls te,

Ni volon re de so belh que hom ve;

Res no volon, pero ab tot s' en van;

Pueys prezon pauc qui que s' i aia dan.


Sirventes, vay al pros comte dese

De Toloza, membre 'l que fag li an,

E guart se d' elhs d' esta hora enan.


Guillaume de Montagnagout.


XXXV.


Un sirventes fas en luec de jurar,

E chantarai, per mal e per feunia,

De malvestat que vey sobremontar

E decazer valor e cortezia,

Qu' ieu vey als fals los fis amonestar

Et als lairos los lials prezicar;

E 'ls desviatz mostron als justz la via.


Enguanatz es en son nesci cuiar,

Folhs qui cuia que enjans e bauzia

Fassa son don decazer e mermar,

Enans los sors e 'ls creys e 'ls multiplia;

Meravilh me cum totz no van raubar,

Pus malvestat ama hom e ten car,

E lialtat ten hom a fantaumia.


Glotz emperier no vol vezer son par,

E li clerc an aquelha glotonia

Qu' en tot lo mon no volrion trobar

Home mas els que tengues senhoria,

Qu' els feyron leys per terras guazanhar,

Cum poguesson creysser e non mermar;

Ades fai pron un petit de baylia.


Ab totas mas vey clergues assajar

Que totz lo mons er lurs, cuy que mal sia;

Quar els l' auran ab tolre o ab dar,

O ab perdon, o ab ypocrizia,

O ab asout, o ab beur', o ab manjar,

O ab prezicx, o ab peiras lansar,

O els ab dieu, o els ab diablia.


En Gostia, diguatz m' a 'N Azemar,

Si defendre si vol de la clercia,

Miels qu' en lur fag si guart en lur parlar,

O si que non en bada s' armaria,

Qu' els trazon so don hom no s pot guardar

Que quant autres fan enguanas farguar

Et elhs enguans per maior maystria.


Non aus dire so que elhs auzon far,

Mas anc rascas non amet penchenar,

Ni elhs home qui lur dan lur castia.


Pierre Cardinal.


XXXVI.


Falsedatz e desmezura

An batalha empreza

Ab vertat et ab dreytura,

E vens la falseza;

E deslialtatz si jura

Contra lialeza;

Et avaretatz s' atura

Encontra largueza:

Feunia vens amor

E malvestatz honor,

E peccatz cassa sanctor

E baratz simpleza.


Si es hom que dieu descreza,

Sos afars enansa,

Ab que non aia grineza

Mas d' emplir sa pansa:

A cui platz dreitz e tortz peza

Soven a grevansa,

E qui s' enten en sancteza

Tray greu malanansa;

Et an l' enguanador

De lur afar honor;

Mas li mal entendedor

Jutjon per semblansa.


Aras es vengut de Fransa

Que hom non somona

Mas selhs que an aondansa

De vin e d' anona,

E qu' om non aia coindansa

Ab paupra persona,

Et aia mais de bobansa

Aquelh que meyns dona,

E qu' om fassa maior

D' un gran trafeguador,

E qu' om leve lo trachor,

E 'l just dezapona.


Coms Raymon, ducx de Narbona,

Marques de Proensa,

Vostra valors es tan bona

Que tot lo mon gensa;

Quar de la mar de Bayona

Entro a Valensa,

Agra gent falsa e fellona

Lai ab viltenensa;

Mas vos tenetz vil lor,

Que Frances bevedor

Plus que perditz ad austor

No vos fan temensa.


Ben volon obediensa

Selhs de la clercia;

E volon ben la crezensa,

Sol l' obra no y sia:

Greu lur veyretz far falhensa

Mas la nueg e 'l dia;

E no porton malvolensa

Ni fan symonia;

E son larc donador

E just amassador;

Mas li autres n' an lauzor,

Et ilh la folhia.


No sai dire l' error

Del segle fals traytor,

Que fai de blasme lauzor

E de sen folhia.


Dieu prec per sa doussor

Que ns gar d' enfernal dolor

E ilh verge Maria.


Pierre Cardinal.


XXXVII.


Ricx hom que greu ditz vertat e leu men,

E greu vol patz e leu mov ochaizo,

E dona greu e leu vol qu' om li do,

E greu fai be e leu destrui la gen,

E greu es pros e leu es mals als bos,

E greu es francx e leu es orgulhos,

E greu es larcx e leu tol e greu ren,

Deu cazer leu d' aut luec en bas estatge.


De tals en sai que pisson a prezen

Et al beure rescondo s dins maizo;

Et al manjar no queron companho,

Et al talhar queron en mais de cen;

Et a l' ostal son caitiu e renos,

Et a tort far son ric e poderos;

Et al donar son de caitiu prezen,

Et al tolre fortz e de gran coratge.


Malditz es hom qui 'l ben laissa e 'l mal pren;

E 'ls ricx an pres enguan e tracio,

Et an laissat condug e messio;

Et an pres dan e gran destruzimen,

Et an laissat lays e vers e chansos;

Et an pres plaitz, e novas e tensos,

Et an laissat amor e pretz valen;

Et an pres mal voler e far outratge.


Aissi cum son maior an meyns de sen

Ab mais de tort et ab meyns de razo,

Ab mais de dan tener, ab meyns de pro,

Ab mais d' orguelh, ab meyns de cauzimen,

Ab mais de tolre et ab meyns de bels dos,

Ab mais de mals, ab meyns de bels respos,

Ab mais d' enueg, ab meyns d' ensenhamen,

Ab mais d' enguan, ab meyns de bon coratge.


Ara diguatz, senhors, al vostre sen

De dos barons qual a maior razo,

Quan l' un dels dos pot dar e tolre no,

L' autre pot tolr' e dar no pot nien:

Ar diran tug que dars val per un dos,

E veyretz los tolre totas sazos;

A que far doncx van emblan ni tolen,

Pus lo donars a dos tans d' avantatge?


Mos chantars es enueg als enoios

Et als plazens plazers; cui platz razos

Tug li dig son enoios e plazen;

So qu' als us platz als autres es salvatge.


Pierre Cardinal.


XXXVIII.


Li clerc si fan pastor

E son aucizedor;

E semblan de sanctor

Quan los vey revestir

E pren m' a sovenir

d' En Alengri q' un dia

Volc ad un parc venir,

Mas, pels cas que temia,

Pelh de moton vestic,

Ab que los escarnic;

Pueys manjet e trahic

Selhas que l' abellic.


Rey et emperador,

Duc, comte e comtor,

E cavallier ab lor

Solon lo mon regir;

Aras vey possezir

A clercx la senhoria

Ab tolre et ab trazir

Et ab ypocrizia,

Ab forsa et ab prezic,

E tenon s' a fastic

Qui tot non lor o gic, 

Et er fag quan que tric.


Aissi cum son maior,

Son ab mens de valor

Et ab mais de follor,

Et ab mens de ver dir

Et ab mais de mentir,

Et ab mens de clercia

Et ab mais de falhir,

Et ab mens de paria;

Dels fals clergues o dic,

Qu' ancmais tant enemic

Ieu a dieu non auzic

De sai lo temps antic.


Quan son al refector,

No m' o tenc ad honor,

Qu' a la taula aussor

Vey los cussos assir,

E primiers s' eschausir;

Auiatz gran vilania,

Quar hi auzon venir,

Et hom non los en tria;

Pero anc non lai vic

Paupre guarso mendic

Sezer latz qui son ric;

D' aisso los vos esdic.


Ja non aion paor

Alcays ni Almassor

Que abbas ni prior

Los anon assalhir,

Ni lurs terras sazir,

Que afans lur seria;

Mas sai son en cossir

Del mon quossi lur sia,

Ni cum En Frederic

Gitesson de l' abric;

Pero tal l' aramic

Qu' anc fort no s' en jauzic.


Clergues, qui vos chauzic

Ses fellon cor enic

En son comde falhic,

Qu' anc peior gent no vic.


Pierre Cardinal.


XXXIX.


Per folhs tenc Polles e Lombartz

E Longobartz et Alamans,

Si volon Frances ni Picartz

A senhors ni a drogomans;

Quar murtriers a tort

Tenon a deport;

Et ieu non laus rey

Que non guarde ley.


Et aura 'l ops bos estandartz

E que fieira mielhs que Rotlans,

E que sapcha mais que Raynartz, 

Et aia mais que Corbarans;

E tema meyns mort

Qu' el coms de Monfort,

Qui vol qu' a barrey

Lo mons li sopley. 


Mas sabetz quals sera sa partz

De las guerras e dels mazans?

Los critz, las paors e 'ls reguartz

Que aura fagz, e 'l dol e 'l dans

Seran sieu per sort.

D' aitan lo conort,

Qu' ab aital charrey

Venra del torney.


Ben petit val tos giens ni t' artz,

Si pertz l' arma per tos efans;

Per l' autruy carbonada t' artz,

E l' autruy repaus t' es afans;

Pueys vas a tal port

On cre que quecx port

L' enguan e 'l trafey

E 'ls tortz faitz que fey.


Anc Carles Martel ni Girartz

Ni Marsilis ni Aigolans

Ni 'l rey Gormons ni Yzombartz

Non aucizeron homes tans

Que n' aion estort

Lo valen d' un ort;

Ni non lur envey

Thezaur ni arney.


Non cug qu' a la mort

Negus plus enport

Aver ni arney,

Mas los faitz que fey.


Pierre Cardinal.


XL.


Tos temps azir falsetat et enjan,

Et ab vertat et ab dreg mi capdelh,

E si per so vauc atras o avan,

No m' en rancur, ans m' es tot bon e belh,

Qu' els uns dechai lialtatz mantas vetz,

E 'ls autres sors enjans e mala fes;

Mas si tant es qu' om per falsetat mon,

D' aquel montar dissen pueys en preon.


Li ric home an pietat tan gran

De paubra gen, com ac Caym d' Abelh;

Que mais volon tolre que lop no fan,

E mais mentir que tozas de bordelh:

Si 'ls crebavatz en dos locx o en tres,

No us cugessetz que vertatz n' issis ges

Mas messongas, don an al cor tal fon

Que sobrevertz cum aigua de toron.


Mans baros vey, en mans luecx, que y estan

Plus falsamen que veyres en anelh;

E qui per fis los ten falh atrestan

Cum si un lop vendia per anhel;

Quar els no son ni de ley ni de pes;

Ans foron fag a ley de fals poges, PUGESA

On par la cros e la flors en redon,

E no y trob om argent quan lo refon.


Daus Orient entro 'l solelh colguan

Fas a la gent un covinent novelh;

Al lial hom donarai un bezan,

Si 'l deslials mi dona un clavelh;

Et un marc d' aur donarai al cortes

Si 'l deschauzitz mi dona un tornes;

Al vertadier darai d' aur un gran mon,

Si m don' un huou quecx messongier que y son.


Tota la ley qu' el pus de las gens an

Escriuri' eu en un petit de pelh,

En la meitat del polguar de mon guan;

E 'ls pros homes paysseria d' un tortelh,

Quar ja pels pros no fora cars conres; 

Mas si fos hom que los malvatz pagues, 

Cridar pogra, e non gardessetz on: 

Venetz manjar li pro home del mon.


Sel que no val ni ten pro per semblan,

Pros ni valen non tanh que hom l' apel

Ni vertadier, quan met dreg en soan,

Quan dreitura ni vertat non l' es bel;

Car qui fai mal ni tort, razos non es

Qu' en cueilla grat ni lauzor ni pretz ges;

E se ditz ben un reprochier pel mon:

Sel q' una ves escorja autra non ton.


A totas gens dic e mon sirventes

Que si vertatz e dreitura e merces

Non governon home en aquest mon,

Ni sai ni lai no cre valors l' aon.


Faidit, vai t' en chantar lo sirventes

Drech al Tornel a 'N Guigo, qui que pes,

Car de valor non a par en est mon

Mas mon senher En Ebles de Clarmon.


Pierre Cardinal.


XLI.


Tals cuia be

Aver filh de s' espoza,

Que no y a re

Plus que selh de Toloza;

Quar s' esdeve

Que la molher coitoza

Acuelh ab se

Alcun baratador,

Don ilh rete,

Plus vilh d' un' autra toza,

Un filh de que

Fai heres al senhor:

Per so ai fe

Que malvestatz si noza

En tal qu' ieu cre

Que fon filhs de prior.


Tant es viratz

Lo mons en desmezura

Que falsetatz

Es en luec de drechura,

E cobeitatz

Creys ades e melhura,

E malvestatz

Es en luec de valor,

E pietatz

A d' hoste sofrachura,

E caritatz

Fai del segle clamor,

Et es lauzatz

Qui de dieu non a cura,

E pauc prezatz

Qui vol aver s' amor.


Qui des en sai

Entro en la Turquia,

E daus en lai

Tro que part Normandia,

Ad un savai

Baron tot o daria,

Non cug ni sai

Que visques ses rancor;

Que greu si fai

Que fort gran manentia

Son don apai

De conquerre maior;

Mal li eschai

Aitan grans baronia

Pus non l' estrai

Del nom de raubador.


Mais val assatz

Un ribaut ab pauprieyra,

Que viu en patz

E sofre sa nescieyra,

Q' us coms malvatz

Que tot jorn fai sobrieira

D' avols peccatz,

Que non tem dezonor;

Qu' al ribaut platz

La via dreitureira,

E 'l coms es las

De dieu e de sanctor;

E quar lo bas

Hom a valor entiera

E 'l coms non pas,

Pretz ieu mais lo melhor.


E que faran

Li baron de mal aire

Que tot jorn fan

Lo mal e 'l be non guaire?

Quossi poiran

Los tortz qu' an faitz desfaire?

Que lur enfan

Seran plus tolledor,

E non daran

En l' arma de lor paire

Lo pretz d' un guan,

Ni negus en la lor;

E li enguan

Qu' auran fag l' enguanaire

Retornaran

Sobre l' enguanador.


Non ai talan

D' aver aital repaire,

Qu' eras en chan

E totz temps mais en plor.


Pierre Cardinal.


XLII.


Pus ma boca parla sens

E mos chantars es faitis,

Vuelh ab belhs motz ben assis

Dressar los entendemens

Dels malvais mal entendens, 

Que cuion que valha mais 

Hom messongiers que verais; 

E 'l sen tenon a folhia,

E 'l dreit tornon en biais.


Ves yfern fay son eslais,

E 'l govern ten ves abis,

Selh que vertatz aborris

Ni ab dreitura s' irais;

Quar tals bast murs e palais

Del dreit de las autras gens,

Qu' el segles deconoyssens

Ditz que mot fa bona via,

Quar es savis e creyssens.


Tot atressi com l' argens

El foc arden torna fis,

S' afina e s' adoussis

Lo bons paupres paciens

En las trebalhas cozens;

E 'l malvatz manens savais,

On plus gent si viest e s pais,

Conquier de sa manentia

Dolor e pena e pantais.


Mas d' aisso no 'l pren esglais,

Quar gallinas e perdis

Lo conorton e 'l bos vis,

E 'l ben qu' en la terra nais,

Dont el es jauzens e gais;

Pueys ditz a dieu en ligens:

Ieu suy paupres e dolens.

E si dieus li respondia,

Poiria 'l dire: Tu mens.

Semblans es als aguilens

Croys hom que gent si guarnis,

Que defora resplandis

E dins val meyns que niens;

Et es mager fenhemens

Que si us escaravais

Si fenhia papaguais,

Quan se fenh que pros hom sia 

Us malvatz manens savais.


Tals si fenh pros e valens,

Quar sol gent si viest e s pais,

Que es malvatz e savais;

Mas si los autres payssia,

Per aquo valria mais.


Pierre Cardinal.


XLIII.


Qui ve gran maleza faire

De mal dir no se deu traire;

Per qu' ieu vuelh dir e retraire

Que ricx hom dezeretaire

Es piegers que autre laire,

E fai diablia

Peior que negun raubaire,

E tart se castia.


Ricx hom, quan va per carreira,

El mena per companheira

Malvestat, que vai primeira

E mejana e derreira;

E gran cobeitat enteira

Li fai companhia;

E tort porta la senheira,

Et erguelh la guia.


Ricx hom mals quan vay en plassa

Que cuiatz vos que lai fassa?

Quant autr' om ri e solassa,

A l' un mov plag, l' autre cassa,

L' un maldi, l' autre menassa,

E l' autre afolhia;

E no y fai joy ni abrassa,

Si com far deuria.


Ricx hom, quan fai sas calendas

E sas cortz e sas bevendas,

De toutas e de rezendas

Fai sos dos e sas esmendas,

Sos lums e sas oferendas,

E de raubaria;

Et en guerras met sas rendas

Et en plaideria.


Ricx hom mals, quan vol far festa, 

Auiatz quossi fai sa questa:

Tant bat la gent et entesta

Tro que denier non lur resta,

Que no y qual venir tempesta

Ni fam ni moria;

Pueys fai cara mout honesta,

Qui no 'l conoyssia.


Un pauc ai dig de la gesta

Que dire volia;

Mas tan gran massa n' y resta

Que fort pauc embria.


Pierre Cardinal.


XLIV.


Tartarassa ni voutor

No sent plus leu carn puden

Com clerc e prezicador

Senton ont es lo manen:

Mantenen son siei privat,

E quan malautia 'l bat,

Fan li far donatio

Tal que 'l paren no y an pro.


Frances e clerc an lauzor

De mal, quar ben lur en pren;

E renovier e trachor

An tot lo segl' eyssamen;

Qu' ab mentir et ab barat

An si tot lo mon torbat,

Que no y a religio

Que no sapcha sa lesso.


Saps qu' esdeven la ricor

De selhs que l' an malamen?

Venra un fort raubador

Que non lur laissara ren,

So es la mortz, qu' els abat;

Qu' ab quatr' aunas de filat

Los tramet en tal maizo

Ont atrobon de mal pro.


Hom, per que fas tal follor

Que passes lo mandamen

De dieu, que es ton senhor,

E t' a format de nien?

La trueia ten el mercat

Selh que ab dieu se combat,

Qu' el n' aura tal guizardo

Com ac Judas lo fello.


Dieus verais, plens de doussor,

Senher, sias nos guiren;

Guardatz d' enfernal dolor

Peccadors e de turmen;

E solvetz los del peccat

En que son pres e liat;

E faitz lur verai perdo

Ab vera confessio.


Pierre Cardinal.


XLV.


Tot atressi com fortuna de ven

Que torba 'l mar e fa 'ls peyssos gandir,

Es torbada en est segle la gen

Per un fort ven que dels cors fan salhir

Fals messongiers, deslial e trahire,

Ab que s cuion eyssaussar e formir;

Et en aissi fan veritat delir,

E 'n pert son dreg hom bos qui 'l ver vol dire.


A! greu sera est segl' en l' estamen

Que a estat, segon que auzem dir;

Que hom era crezutz ses sagramen,

Ab sol la fe, si la volgues plevir,

E veritatz era sens escondire;

Ar es tornatz lo segl' en tal azir

Que quecx pessa de son par a trazir;

Per qu' ieu apelh aquest segle trazire.


Qui auzes dir quals son li falhimen

Que fan en cort selhs qui degron regir,

Et an jurat de tenir lialmen

Dreg a quascun? primiers los vey fallir,


E fan semblan aqui mezeis de rire;

E 'ls clamatiers, quan ven al departir,

Ab penhoras, ab dar et ab servir

Perdon lo sen, quant auzo 'l jutge dire.


Entr' els clergues non truep departimen,

Tut son d' un sen, d' un cor e d' un albire,

E siervon dieu aitan honestamen,

Nulh' autra ren non lur pot abellir,

Ni es nulhs hom que mal en puesca dire

Mas selh que y es, si doncx no vol mentir,

Qu' el cavalguar e 'l manjar e 'l dormir

E 'l juec d' amor tenon a gran martire.


No y truep cosselh mas qu' estem lialmen,

E que pensem e Ihesum Crist servir,

Quar el nasquet pel nostre salvamen,

E volc en crotz per nos la mort sofrir;

Aital senhor, qui 'n poiri' autr' eslire,

Qu' el fes de se nau per nos reculhir

Als grans perils don no podem gandir

Ses cofessar, e so qu' aurem fag dire.


Pierre Cardinal.



XLVI.


Tan son valen nostre vezi,

E tan cortes e tan huma,

Que si las peiras eran pa

E que las aiguas fosson vi,

E li pueg bacon e pouzi,

No serion larc, tals n' i a.


Tals n' i a, mas non dirai qui,

Que foron porc en Guavauda,

Et en Vianes foron ca,

Et en Velaic foron masti,

Seguon l' afaitamen cani;

Mas, quar non an coa, rema.


En jurar de femna no m fi,

Ni son sagramen no vuelh ja;

Quar si 'l metiatz en la ma

Per ver dir un marabeti,

E per mentir un barbari,

Lo barbari guazanhara.


Tals a lo semblant effanti

Qu' el sens es de Trebellia,

E 'l lengua de logicia,

E 'l voluntatz d' En Alengri:

Tals a belh cors e saura cri

Que dins a felh cor e vila.

Dig vuelh aver de Sarrazi

E fe e ley de crestia,

E subtileza de paia,

Et ardimen de Tartari;

E qui es guarnitz en aissi

Val be messongier Castella.


Quar fai tort e messongas di

Atressi com de tals n' i a.


Pierre Cardinal.


XLVII.


Razos es qu' ieu m' esbaudey,

E sia jauzens e guays

El temps que fuelha e flor nays,

Et un sirventes despley,

Quar lialtatz a vencut

Falsedat; e non a guaire

Que ieu ai auzit retraire,

Q' uns fortz trachers a perdut

Son poder e sa vertut.


Dieus fai e fara e fey,

Si com es dous e verays,

Dreitz als pros et als savays,

E merce segon lur ley:

Quar a la pagua van tut

L' enguanat e l' enguanaire, 

Si com Abels e son fraire; 

Que 'l traytor seran destrut 

E li trahit ben vengut.


Dieu prec que trachors barrey

E los degol e 'ls abays

Aissi com fos los Alguays,

Quar son de peior trafey:

Mas aisso es ben sauput,

Pieger es tracher que laire.

Atressi com hom pot faire

De covers morgue tondut,

Fai hom de trachor pendut.


De lops e de fedas vey

Que de las fedas son mays;

E per un austor que nays 

Son mil perditz, fe que us dey: 

Ad aquo es conogut

Que hom murtrier ni raubaire

No platz tant a dieu lo paire,

Ni tan non ama son frut

Com fai del pobol menut.


Assatz pot aver arney

E cavals ferrans e bays,

E tors e murs e palays,

Ricx hom, sol que dieu reney:

Doncx ben a lo sen perdut

Totz hom a cuy es veiaire

Que, tollen l' autrui repaire,

Cuge venir a salut,

Ni 'l don dieus quar a tolgut.


Quar dieus ten son arc tendut

E trai aqui on vol traire;

E fai lo colp que deu faire

A quec, si com a mergut,

Segon vizi e vertut.


Pierre Cardinal.


XLVIII.


Un sirventes novel vuelh comensar

Que retrairai al jorn del jutjamen

A selh que m fetz e m formet de nien;

Si 'l me cuia de ren ochaizonar;

E si 'l me vol metre en la diablia,

Ieu li dirai: Senher, merce no sia,

Qu' el mal segle trebaliey totz mos ans,

E guardatz me, si us plai, dels turmentans.


Tota sa cortz farai meravilhar,

Quant auziran lo mieu plaideyamen;

Qu' ieu dic qu' el fai ves los sieus fallimen,

Si 'l los cuia delir ni enfernar;

Quar qui pert so que guazanhar poiria,

Per bon dreg a de viutat carestia;

Qu' el deu esser dous e multiplicans

De retener sas armas trespassans.


Ja sa porta non si degra vedar,

E sans Peires pren hi gran aunimen,

Quar n' es portiers, mas que y intres rizen

Quascun' arma que lai volgues intrar,

Quar nulha cortz non er ja ben complia

Que l' uns en plor e que l' autres en ria,

E sitot s' es sobeirans reys poyssans,

Si no ns obre, sera li 'n faitz demans.


Los diables degra dezeretar

Et agra en mais d' armas pus soven,

E 'l dezeret plagra a tota gen,

Et el mezeis pogra s' o perdonar

Tot per mon grat; totz los destruiria,

Pus tug sabem qu' absolver s' en poiria;

Bel senher dieus, siatz desheretans

Dels enemicx enoios e pezans.


Ieu no mi vuelh de vos dezesperar,

Ans ai en vos mon bon esperamen;

Per que devetz m' arma e mon cors salvar,

E que m valhatz a mon trespassamen;

E far vos ai una bella partia,

Que m tornetz lai don muec lo premier dia,

O que m siatz de mos tortz perdonans;

Qu' ieu no 'ls feira, si no fos natz enans.


S' ieu ai sai mal, et en yfern ardia,

Segon ma fe, tortz e peccatz seria;

Qu' ieu vos puesc be esser recastinans,

Que per un ben ai de mal mil aitans.


Per merce us prec, dona sancta Maria

Qu' ab vostre filh nos siatz bona guia,

Si que prendatz los paires e 'ls enfans,

E 'ls metatz lay on esta sanhs Joans.


Pierre Cardinal.


XLIX.


Una cieutat fo, no sai quals,

On cazet una plueia tals

Que tug l' ome de la cieutat

Que toquet foron dessenat.

Tug dessenero, mas sol us;

Aquel escapet e non plus,

Que era dins una maizo

On dormia, quant aco fo:

Aquel levet, quant ac dormit

E fon se de ploure gequit,

E venc foras entre las gens

On tug feiron dessenamens.

L' us fo vestis, e l' autre nus,

L' autr' escupi vas lo cel sus;

L' uns trais peira, l' autre astelas,

L' autre esquisset sas gonelas,

L' uns feri e l' autre enpeis,

E l' autre cuget esser reis

E tenc se ricamens pels flancx,

E l' autre sautet per los bancx;

L' us menasset, l' autre maldis,

L' autre ploret e l' autre ris,

L' autre parlet e no sap que,

L' autre fes metoas de se.

Et aquel qu' avia son sen

Meravilhet se molt fortmen,

E vi ben que dessenat son;

E gard' aval e gard' amon

Si negun savi n' i veira; 

E negun savi non i a:

Grans meravelhas ac de lor;

Mas molt l' an els de luy maior,

Qu' el vezon estar saviamen;

Cuion qu' aia perdut lo sen,

Car so que ill fan no ill vezon faire.

A quascun de lor es veiaire

Que ill son savi e ben senat,

Mas lui tenon per dessenat;

Qui 'l fer en gauta, qui en col;

El no pot mudar no s degol.

L' uns l' enpenh, l' autre lo bota,

El cuia eissir de la rota;

L' uns l' esquinta, l' autre l' atrai,

El pren colps e leva e chai.

Cazen, levan, a grans ganbautz

S' en fug a sa maizo de sautz,

Fangos e batut e mieg mortz;

Et ac gaug quan lor fon estortz.


Aquesta faula es al mon

Semblan et a tug silh que i son;

Aquest segles es la cieutatz,

Que es totz ples de dessenatz;

Qu' el maior sen c' om pot aver

Si es amar dieu e temer,

E gardar sos comandamens:

Mas ar es perdutz aquel sens;

La plueia sai es cazeguda;

Una cobeitatz es venguda,

Uns orgoills et una maleza

Que tota la gen a perpreza;

E si dieu n' a alcun onrat,

L' autr' el tenon per dessenat

E menon lo de tom en vil,

Car non es del sen que son il,

Qu' el sen de dieu lor par folia;

E l' amicx de dieu, on que sia

Conois que dessenat son tut,

Car lo sen de dieu an perdut;

E 'lh tenon lui per dessenat

Car lo sen del mon a laissat.


Pierre Cardinal.


L.


Pus Peyre d' Alvernhe a chantat 

Dels trobadors qu' en son passat, 

Chantarai a mon escien

D' aquels que pueissas an trobat;

E no m' aion ges cor irat,

S' ieu lor malvatz fatz lur repren.


Lo premiers es de Sanh Desdier

Guillems que chanta voluntier,

Et a chantat mot avinen;

Mas, quar son desirier non quier,

Non pot aver nulh bon mestier,

Et es d' avol aculhimen.


Lo segons de Sanh Antoni

Vescoms qu' anc d' amor non jauzi,

Ni no fes bon comensamen,

Que la primeyra 'l a tray;

Et anc pueis re non li queri,

Siei huelh nueg e jorn ploran s' en.


E lo ters es de Carcasses

Miravals que fai motz cortes,

E dona son castel soven;

E no y estai l' an ges un mes,

Et ancmais kalendas no y pres;

Per que no i ha dan qu' il se pren.


Lo quartz Peirols, us alvernhatz, 

Qu' a trent' ans us vestirs portatz,

Et es pus secs de lenh' arden,

Et es sos chantars peiuratz;

Qu' anc, pus si fon enbaguassatz

A Clarmon, no fes chan valen.


E 'l cinques es Gaucelms Fayditz

Que es de drut tornatz maritz

De lieys que sol anar seguen;

Non auzim pueis voutas ni critz,

Ni anc sos chans no fon auzitz,

Mas d' Uzercha entro qu' Agen.


E 'l seizes Guilems Azemars,

C' anc no fo pus malvatz joglars;

Et a pres manh vielh vestimen,

E fai de tal loc sos chantars

Don non es a sos trenta pars;

E vey l' ades paubr' e sufren.


Ab Arnaut Daniel son set,

Qu' a sa vida ben non cantet

Mas uns fols motz qu' om non enten;

Pus la lebre ab lo buou casset,

E contra suberna nadet,

No valc sos chans un aguillen.


En Tremoleta 'l catalas

Qui fai sos sos leuetz e plas,

E sos cantars es de nien,

E peinh sos peills cum s' er' auras;

Ben a trent' ans que for' albas,

Si no fos lo negrezimen. 


E 'l noves N Arnautz de Maruelh,

Qu' ades lo vey d' avol escuelh;

E si dons non a chauzimen,

E fay o mal, quar no l' acuelh;

Qu' ades claman merce siei huelh,

On plus canta l' aigua 'n dissen.


Salh de Scola es lo dezes

Que de joglar s' es faitz borges

A Brajairac o compr' e ven;

E quant a vendut son arnes,

El s' en va pueis en Narbones

Ab un fals cantars per prezen.


L' onzes es Guiraudetz lo Ros

Que sol vieure d' autrui chansos;

Es enoios a tota gen,

Mas quar cuiava esser pros, 

Si se partic dels filhs N Anfos 

Que l' avian fag de nien.


E lo dotzes es en Folquetz

De Marcelha, us mercadairetz;

Et a fag un fol sagramen

Quan juret que chanso no fetz;

Perjur nos an say dig pro vetz

Que s perjuret son essien.


E lo trezes es mos vezis

Guillems lo marques mos cozis,

E non vuelh dire mon talen;

Car ab los seus chantars frairis

S' es totz peiuratz lo mesquis,

Et es viells ab barba et ab gren.


Peire Vidals es dels derriers

Que non a sos membres entiers;

Et agra l' obs lenga d' argen

Al vilan qu' er uns pelliciers;

Que anc, pus si fetz cavaliers,

Non ac pueys membransa ni sen.


Guilhems de Ribas lo quinzes

Qu' es de totz fatz menutz apres,

E canta voluntiers non jen;

E percassa s fort, s' il valgues,

Car nulh tems no 'l vim bel arnes,

Ans vieu ses grat e paubramen.


Ab lo sezesme n' i aura pro

Lo fals Monge de Montaudo

Qu' ab totz tensona e conten;

Et a laissat dieu per baco,

E quar anc fetz vers ni canso, 

Degra l' om tost levar al ven.


Lo vers fe 'l monges, e dis lo

A Caussada primeiramen,

E trames lo part Lobeo

A 'N Bernat son cors per prezen.


Le Moine de Montaudon.


LI.


L' autre jorn m' en pugiey al cel,

Qu' aniey parlar ab sanh Miquel

Don fui mandatz;

Et auzi un clam que m fon bel:

Eras l' auiatz.


Sanh Jolias venc denan dieu,

E dis: Dieus, a vos mi clam ieu

Com hom forsatz,

Dezeretatz de tot son fieu,

E malmenatz.

Quar qui ben voli' alberguar,

De mati m solia preguar

Qu' ieu 'l fos privatz;

Eras no y puesc cosselh donar

Ab los malvatz.


Qu' aissi m' an tolt tot mon poder, 

Qu' om no m pregua mati ni ser; 

Neys los colgatz

Laissan mati dejus mover;

Ben suy antatz.


De Tolza ni de Carcasses

No m plang ta fort ni d' Albiges,

Com d' autres fatz:

En Cataluenh' ai totz mos ces,

E y suy amatz.


En Peiragorc e 'n Lemozi,

Mas lo coms e 'l reys los auci,

Sui ben amatz;

Et a 'n de tals en Caerci

Don sui paguatz.


De lai Roergu', en Gavauda,

No m clam ni m lau qu' aissi s' esta;

Pero assatz

Y a d' aquelhs q' usquecx mi fa

Mas voluntatz.

En Alvernhe ses aculhir

Podetz alberguar e venir

Descovidatz,

Qu' il non o sabon fort gent dir,

Mas ben lur platz.


En Proensa et els baros

Ai ben enquera mas razos;

Non sui clamatz

Dels Proensals ni dels Guascos

Ni trop lauzatz.


Le Moine de Montaudon.


LII.


De sirventes aurai gran ren perdutz,

E perdrai en enquera un o dos

Els rics malvatz on pretz es remasutz,

Qu' a lor non platz donars ni messios,

Ni lor platz res que taingna a cortezia,

Mas be lor platz quant ajoston l' argen;

Per so n' a mais cel que lo met plus gen,

C' onors val mais que avols manentia.


Ja non serai desmentitz ni vencutz

Qu' anc hom escars non fo aventuros;

E si n' i a un qu' en sia cregutz,

Doncs n' a el faig alcun fag vergoignos:

C' avers non vol solatz ni leugaria,

Ni vol trobar home larc ni meten,

Ans lo vol tal qu' estia aunidamen

E tal qu' endur so que manjar deuria.


Que val tesaurs qu' ades es rescondutz,

Ni cal pro tenc a nuill home qu' anc fos?

Aitan n' ai eu, sol non sia mogutz,

Com an aquil que lo tenon rescos.

C' a mi non costa un denier si s perdia,

E ill an tot l' esmai e 'l pessamen;

E quan perdon l' aver perdon lo sen,

Et a mi an pro donat de que ria.


Per valens faitz es hom miells mantengutz

Et acuillitz et honratz per los bos;

E n' es hom miells desiratz e volgutz,

E 'n pot menar plus honratz compaignos:

Que malvestatz ab pretz no s' aparia,

Ni s' acordon per lo mieu escien;

Que pretz vol dar e metre largamen,

E malvestatz estreing e serra e lia.


Lai a 'N Guillem Augier, on pretz s' es clutz,

Tramet mon chant, car el es cabalos;

E 'ls enemics ten sobratz e vencutz,

Et als amics es francs et amoros,

Larcs et adregs e senes vilania;

E tot quant a dona e met e despen,

E non o fai ges ab semblan dolen;

Per qu' en val mais, ja tan pauc non metria.


Bertrand du Pujet.


LIII.


Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

Sempre de bos servidors sofraichos,

Et ab gran dreg prendon maintas sazos

Danz e destrics, quan se pogran gandir,

Et ab gran dreg faillon a conquerer

Terras e gent, quan n' an cor e voler,

Car an mes tot so per qu' om vai pueian

En honrament et en pretz, en soan.

E car il tan senz tota valor son

Non dur' ab els servire fiz ni bos,

Car s' esdeve, sia tortz o razos,

Que cascuns vol l' us aprendr' e seguir

De son seignor per miels ab lui caber:

Doncs si fezesson aissi lur dever

Li croi seignor com il s' en van loingnan,

Grieu aurion servidor mal obran.


E sol per so si dechai e s cofon

Lo segl' e s pert, car il son nuaillos

E nonchalen de totz faitz cabalos;

E m meravil com pot esdevenir

Qu' il no voillan proeza mantener,

Car s' ab proeza pueion en poder

Et en ricor, don tan gran talent an,

Per qu' eu m' en vau trop fort meraveillan.


Car totz seingner, on mais a cor volon

D' aver mais e d' esser mais poderos,

De valer deu esser mais voluntos

E de tot so que fassa 'ls pros grazir,

E maiorment de dar, car fai tener

Per pro maint hom a pauc d' autre saber,

E de tot' autra valor sol que n' an,

Qu' el don si gart qu' o met en luec prezan.


E s' om prezatz, que don pren, no i respon

Gent, quant obs es l' onors e 'l pretz e 'l pros

Qu' en ven, celui per cui faig es lo dos,

Restaura tot; car chascus que l' au dir,

Si s preza ren ni sab en re valer,

A tan bon cor vas lui com degr' aver

Cel que n' a pres lo don, per qu' a afan

No s deu nuls hom tener dar si onran.


Als seingnors cug aver faig gran plazer 

En aquest chant, al pros per mantener 

Lur bel capteing, et als autres montran, 

S' il volon far lur pron, so qu' a far an.


Boniface Calvo.


LIV.


Per tot so c' om sol valer

Et esser lauzatz

Deval et es encolpatz,

Car es proeza folia

E leialtatz non sabers

E gaieza leujaria,

C' aissi es camjatz valers

En avoles' e il en lui, qu' om te

Lo croi per pro, e qu' el pros non val re.


E sitot * eu saber

De far malvestatz,

Per q' eu seria prezatz,

Et en poder puiaria;

Conoissenza e devers

Mi capdellon tota via

De guiza, que mos volers

No m sofre ges que m plaia fais, per que

Mi prezon cil qu' el mal tenon per be.


Anz voill ab aital voler

Meinz poder assatz,

Que dels crois mal enseingnatz

Ples de tota vilania

Mi plai en re lurs plazers

Ni lur mendiga paria,

Car mi par lur chapteners

Tant laitz e tant aunitz, que per ma fe, 

Qan sovinenza n' ai, m' enueg de me.

E sai qu' eu faria parer

Ab mos ditz serratz,

Que m lau com outracuidatz,

Non a totz, que s' o fazia

De messoini' auri' el vers

Semblanz', e tant se valria;

Mas sitot no m faill lezers,

Ges de chantar no m membra ni m sove,

Mas sol per cels qu' entendemenz soste.


Domna, tan mi fai plazer

Bels faitz e honratz,

Lo senz e la granz beutatz,

La valors e 'l cortezia

De vos que res fors poders

No m sofraing a far que sia

Perdutz l' auzirs e 'l vezers

E 'l senz dels avols, per cui s' esdeve

C' om lau celui c' avinen no s capte.


Boniface Calvo.


LV.


Qui ha talen de donar

Tal don que sia lauzatz

Entr' els savis, deu pensar

Tres chauzas, ben o sapchatz:

Cals es el eis taing que s pes,

E cals cel qu' el don deu penre,

E cals los dos; qu' estiers res

No 'l pot de blasme defendre.


Qu' om don tan gran non deu dar

Qu' en sia trop fort grevatz,

Ni tant pauc qu' a soanar

Lo taingna cellui qui er datz;

Ni dons avinens non es

C' om lo 'n poiria rependre,

O chauzir qu' el non saubes

So que s taing a far entendre.


E quant hom per si honrar 

Da 'l sieu e n' es desonratz, 

No s pot maiorment desfar; 

Qu' avers e l' honors prezatz 

Val mais que nuls autre bes; 

Doncs qui 'ls pert non pot contendre 

Que d' autra guiza pogues

Tan bassa valor descendre.


Per que requer' e pregar

Lo rei castellan mi platz

Qu' el deia mos chanz membrar,

E non crei' uns sieus privatz;

Car il an tal us apres

E tal art, so il vol aprendre,

Que quecs, per pauc qu' el n' agues,

Son pretz volri' escoiscendre.


Tan mi fai ma dompn' amar

Amors, qu' en sui fol jugatz;

Que can deuria poingnar

El rei de servir, li fatz

Plazers; e no m' en tueil ges,

Car sai qu' il m' en degra rendre

Bon guierdon, s' il plagues

Adreg sa merce despendre.


Boniface Calvo.


LVI.


Mon sirventes tramet al cominal

De tota gen, e si 'l volon auzir

Ni l' entendo ni 'l sabo devezir,

Quascus hi pot triar lo ben del mal;

Que cobeytatz a tant sazit en brieu

Lo mon que no y cort dreg ni tem hom dieu,

Ni no y trob om merce ni chauzimen,

Ni vergonha ab lo pus de la gen.


Clergue volon trastot l' an per engual

Ab cobeitat gent caussar e vestir;

E 'l ric prelat volo s tant enantir

Que ses razo alargan lor deptal

E si tenetz de lor un honrat fieu

Volran l' aver; e no 'l cobraretz lieu,

Si no lor datz una summa d' argen,

E no lor faitz plus estreg covinen.


Rey e comte, baylo e senescal

Volo 'ls castels e las terras sazir,

A lur gran tort las paubras gens delir;

E li baro son tornat atretal;

E ditz quascus: Ieu penrai d' aquo mieu; 

Et ab tot son plus paubres que romieu; 

E no tenon vertat ni sagramen;

E nos autres em tug d' aquelh eys sen.


Si monge nier vol dieus que sian sal

Per pro manjar ni per femnas tenir,

Ni monge blanc per boulas a mentir,

Ni per erguelh Temple ni Espital,

Ni canonge per prestar a renieu,

Ben tenc per folh sanh Peir' e sanh Andrieu 

Que sofriro per dieu aital turmen, 

S' aquest s' en van aissi a salvamen.


Si capelan per pro beure a Noal,

Ni legistas per tort a mantenir,

Et ostalier per son oste trahir,

E loguadier per falsar lor jornal,

E raubador e metje e corrieu,

Rauban la gen, se salvo, non cre ieu

Que menudet no vivon folhamen

E selhs qu' estan cofes e peneden.


Revendedor, obrier e menestral

Iran a dieu, si lor o vol sofrir,

Ab car vendre et ab pliven mentir;

E camjador et home de portal,

E renovier yssamen com Juzieu,

E noyriguier panan so qu' om lor plieu,

E laurador terras sensals tenen,

Festas obran e mezinas crezen.


A l' autra gen darai cosselh leyal,

Sitot no 'l say a mos ops retenir,

Que quecx pesses de be far e de dir,

Que non aurem negus plus de cabal,

Ni 'n portarem escrit el nostre brieu

Ad aysselh jorn que rendrem comt' a dieu,

Al derrier jorn' que tenra parlamen

Ayselh senhor que ns formet de nien.


De totz los reys ten hom per pus cabal

Lo rey 'N Anfos, tan fay bos faitz grazir,

E dels comtes selh de Rodes chauzir

Fai sa valor e son pretz natural,

E dels prelatz selh de Memde, qu' el trieu

Sec drechamen e despen gent lo sieu,

E dels baros son fraire, tan valen

Son tug siey fag e siey captenemen.


Qui mon chantar me repren no m' es grieu, 

Si maynt fan be sitot pauc m' en fatz ieu; 

Ab que las gens renheson leyalmen,

Pueys poirion dir: De folh apren hom sen.


Raimond de Castelnau.


LVII.


Cristias vey perilhar

Per colpa dels regidors,

Quar entr' elhs no cap amors

Ni patz ni dreitz, qu' ab tortz far

Son d' autruy dreg enveyos,

E creys lurs iniquitatz,

Creyssen lurs possessios.


En aisso truep voluntos

Lo pus de las poestatz;

Ja non dirai dels prelatz

Qu' ilh devon governar nos,

Mostran via per salvar;

Si s fan don lur tanh lauzors,

E dieus fassa 'ls drech guidar!


Per sas obras deu mostrar

Selh que repren las follors,

Si que 'l n' eschaya honors;

Qu' ayssi deu hom essenhar,

Quar non es maiestres bos

Per sol dictar apelatz,

Si 'ls faitz no fay cabalos.


Aisso lais, qu' autra razos

M' o tolh don suy apessatz,

Qu' els reys truep desacordatz,

Que d' un voler non sai dos;

Tant vol quascus contrastar

Ab l' autre, don es paors

Que dieus tot o desampar.


Un temps vol dieus yssausar

Crestias, e 'l fon sabors,

Quar el pus era valors;

E pessavan d' elh honrar

Contra Sarrazis fellos,

Et avian entr' elhs patz

Et amor totas sazos.


Mas er es contrarios

L' us a l' autre, que duptatz

No y es enjans ni baratz

Ni cuberta tracios;

L' us cuia l' autr' enjanar:

Mas pus greu m' es dels maiors,

Qu' el mals pot a mais montar.


Quan l' us ve l' autre baissar,

Se deurian far socors,

Quar qui val a valedors;

Mas estiers los vey obrar,

Que del creysser son gilos

E del mermar fan solatz,

Qu' om val als pus poderos.


Bos reys castellas, N Anfos,

Ab dreg faits tot quant fassatz

Et auretz pro companhos.


El devers sia gardatz

Vostres, e 'l pretz per vos.


Giraud Riquier.


LVIII.


Qui m disses, non a dos ans,

Qu' el laus me fos desgrazitz

Del rey 'N Anfos, de pretz guitz,

Mot me fora greus afans;

Qu' er es tant vil tengut sai

E blasmatz, que sol parlar

Non aus de luy ad honor,

Don ai al cor tal dolor

Qu' ab pauc chant no 'n desampar.


A moutz homes l' aug blasmar

Que li foran valedor,

Si guerra l' agues sabor

Tant com a cor de donar:

Mas ieu las! suy en esmai,

Com me sol lauzar mos chans,

Per elh que m' er abelhitz

Tant qu' ieu serai sebelhitz,

Ans que dreg alhors los lans.


Mala veyra sos efans,

Si 'l pus de la gent ver ditz, 

Que vius n' er despostaditz; 

E dieus don me mort enans, 

Quar ja gran joy non aurai 

Tro per ver auia comtar

Que 'l sieu enemic maior

Aian ab luy tal amor

Que d' elhs no 'l calha gardar.


Ab dreg a volgut renhar

Et ab pretz et ab valor,

Creyssen de terr' ab lauzor,

Lo reys N Anfos que dieus gar;

Et aras deu mielhs e mai

Voler dreg e patz dos tans,

Sol que non si' escarnitz;

Per que de dieu si' aizitz,

E sos pretz no s desenans.

Mos ditz sera pro bastans

Sol que per luy si' auzitz,

Qu' ieu parti totz esferzitz;

E si m' enten, non l' er dans;

Pero aitan li dirai

Que reys deu amicx amar,

Mas de l' als dir ai temor,

E 'lh chauzisca son melhor

Per son dreg dever a far.


Jamais no m' esforsarai

D' el rey castellan lauzar,

Ni d' autre, si en error

Ven son pretz, qu' a deshonor

Me pogues ab dan tornar.


No suy astrucx de senhor

Que m vuelha de cor amar.


Giraud Riquier.


LIX.


Fortz guerra fai tot lo mon guerreiar

E destruir, per que tot er destrutz,

Qu' ab totz esfortz vey las gens esforsar

De dechazer us austres dechazutz

De drechura, q' us non es drechuriers,

Ans es ab tort qui pot pus torturiers,

Tant que temors de dieu no y fai temensa,

E qui conoys mescre sa conoyssensa.


Per qu' el mons es estranhatz de mondar,

Quar hom no cre autre ni es crezutz,

Ni es amatz per ren ni pot amar

Ni ben voler, ans es totz ben volgutz

Qu' om dona dreg, dat per dieu, per deniers;

E per aver avera 'ls messongiers

Per que dieus fa ses pro far penedensa 

Als crestias crestatz de paciensa.


Q' us ab son par no s pot apariar

Ses decebre, don quecx es deceubutz

E gualiatz, tan vol quecx gualiar,

Creyssen lo sieu, don mals es tant cregutz

Qu' om no vol far ben, e fa voluntiers

Mal, per que patz nos fug, qu' el vers paziers

Par que nos falh per la nostra falhensa,

E no nos val quar nos no 'l faym valensa.


Mas qui fes totz los bes que pogra far,

E que s tengues dels mals on es tengutz,

Et oblides so que deu oblidar,

E decores de cor so qu' es salutz,

E volgues dreg quar dreitz es dreitz semdiers,

Qu' aissi viven viu hom e non estiers,

Et obezis so qu' es d' obediensa,

De belh saber agra belha sabensa.

Vers paires dieus, don no ns podem pairar,

Vera via, vertatz e vera lutz,

Vers salvamens per que ns devem salvar,

Vera bontatz don totz bes es vengutz,

Amaires vers als amadors entiers,

Defendemens defendens d' aversiers,

Faitz nos obrar tals obras ab crezensa

Qu' entr' els gueritz trobem ab vos guirensa.


Amples camis ab trops de caminiers,

Leus per saber e per tener leugiers,

Es selh de mort, e mortals ab temensa

Selh de vida, per qu' a paucx vius agensa.


Si be m falhic no crey que y fes falhensa,

Mos Belhs Deportz, deport truep e guirensa.


Giraud Riquier.


LX.


Vertatz es atras tirada

E messonja enantida

E lialtatz encaussada

E falsetatz aculhida,

Qu' om ten per dreg son voler 

Et obra de son poder

Don tortz es tan poderos

Que dreitz es a non chaler

Vengutz, que no y val sermos.


Sancta fes es sermonada

Mot, e pauc l' obra seguida;

Tant es plazens e privada

Selha de mondana vida,

Qu' om, per complir son plazer,

Desconoys dreg e dever,

E d' aver es tant curos

Hom, e pro non pot aver,

Que no sap que s' es razos.


E crey qu' a dieu non agrada

Quar amors non es aizida,

Ni merces non es trobada;

Per que patz nos es falhida,

Qu' om non la vol enquerer;

Don deu lo mons dechazer,

Quar dieus totz savis, totz bos, 

No vol en loc remaner

On baratz renh e tensos.


Mas si patz fos essercada

Tant com es guerr' afortida,

Erguelhs non agra cassada

Merce qu' al mon fort oblida,

Per qu' amors no y pot caber

Ni sens no y pot res valer,

Qu' erguelhs e baratz ginhos

Tolhon auzir e vezer

Ad home totas sazos.


Ihesus Cristz nos a mostrada

Via qu' es del ver gaug guida,

Mas tant es pauc ademprada,

Per que petit es polida,

Quar mot es greus per tener

Qu' om manjar be ni jazer

No y pot, ans viu sofrachos

Del mon que deu fort temer,

Quar tot l' es contrarios.


Lo mons no dona lezer

De be, e fai mal plazer;

E qui pus l' es amoros

Mens a de ben far poder,

Tant es lo mals saboros!


Sanctz paires dieus glorios,

Senher, datz nos tal saber

Qu' el mon azirem per vos.


Giraud Riquier.