Del
Lochtinent e scrivans del maestre racional.
Per tal con
loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es
carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura
per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no
sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis:
statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinent
sufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual
se pertanga fer en absencia del dit maestre racional
totes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es
tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit
nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotse
scrivans per ço que mils sia servit los
quals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver
aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi
en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a
ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sots
aytal forma sots la qual es tengut de jurar lo
maestre racional faça: exceptat quel secret del
consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans
al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de
les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o
a aquells los quals per rahon de lur offici
la dita quantitat saber poden.
ACI COMENÇA
LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT
Del Maestre
racional.
Entre les sollicituts reyals per les
quals a la utilitat de la cosa publica es conseylat e honor
real es conservada aquelles mes lo cor del princep
deuen estrenyer que la sua casa per totes coses
saviament sia disposada. E con la casa real
en senyal de preheminencia universes a ella recorrents
liberal esser deja e uberta e per
aço axi a infinites despeses es posada les quals a
envides per humanal enginy se poden
moderar: molt se conve del princep deure guardar quen
lo regiment de la casa sua mesura davant totes altres
coses sia observada per tal que no sesdevenga ço
que sescriu: Envides sens mesura dura la real cura. E
per tal con nos pot en les despeses mayorment
reals mesura laugerament pendre si donques
al princep no ve en clar quant en suman monten
les rendes e obvencions e altres drets fiscals
los quals en son erari cascun any son
aportats: emperamor daço necessari esser se mostra
que en la casa de cascun princep alcuna persona
feel e savia davant posada esser deja al offici
del qual se pertany de les rendes e proveniments
e drets reals de cascun ayn encercar
veritat e de la summa daquell al princep retre
rahon. Emperamor daço nos cobeejants la casa
nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura
disposar e manera e via querer ab les quals mesura
puscam congruentment observar sabens que per aço
a la honor nostra es guardat e al profit dels sotsmeses es
provehit: statuim e ordonam quen la
nostra cort sia alcun en loffici dels comptes
retedors a nos principalment instituit lo qual maestre
racional sia nomenat: en lo qual offici tal
persona volem esser reebuda que sia feel e
avista e encara en comptes e en rahons
aordonadores e en altres coses les quals al offici
daquest se pertanyen ben sia sabent
e esperta axi que algun no deja enganar
ne per los altres laugerament puga esser
enganat. E per tal quel maestre racional per
oblivio o per ignorancia alscunes coses daquestes
les quals al offici dell se petanyen no pusca
pretermetre les quals son moltes aquelles ordenadament
descriurem. E primerament lo maestre racional sapia a
sollicitut de son offici pertanyer que oja
comptes e raho reeba dels camarlenchs de les nostres
joyes que ministren: encara reeba compte del
protonotari e dels secretaris escrivans et del thesaurer e del
escriva de racio e encara del comprador de casa nostra e dels
procuradors reyals nostres e batles generals e
aministradors de les nostres rendes e veguers justicies
e procuradors locals e de quals que quals nostres officials e
persones altres per aministracio de lur offici o
per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebents
o despenents en qualque manera sino daquells que
en part o en tot al escrivan de racio retre son
estrets. Mas si volra los comptes
daquells majorment per causa examinar fer ho pot: e si
per aventura trobava que alcun dels officials
damunt dits apres los comptes retuts als drets
de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que
nos cascun any li nomenarem que reeba en
si totes aquelles quantitats de diners que haura trobats quels
officials damunt dits degen restituir a la cort. Al
qual manam que reebudes en si les dites restes pach
primerament dels dits diners los dits maestre racional
lochtinent escrivans e verguer del dit offici
lur quitacio ordinaria y vestit; e si alguna cosa lin
romandra dallo respona al nostre tresorer:
e a ell manam retre compte de les dites restes que
haura reebudes al nostre escriva de racio lo qual haja
a mostrar en retiment de son compte certificacio del
maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les
dites restes: la qual certificacio ensemps ab les
cauteles que haura reebudes haja a retre al dit
escriva de racio. E donam poder al reebedor de les dites
restes de costrenyer e forsar tots los
oficials damunt dits qui per raho de lurs
aministracions hagen alcuna cosa cosa a tornar a
la nostra cort: e si ço que deu retre contradira
costrenga aquell per capcion de penyores o per
altres remeys convinables: e con haura restituit
e complit ço que deu lavors lo maestre racional
auda certificio per ell que la resta li es
pagada faça a ell albaran de compte retut per
ell e quel remeta espeegat. Si pero fet compte
appar alcuna cosa esser restituydora a aquell
compte reten lavors lo maestre racional a ell
faça dos albarans un testimonial de compte per ell
retut e altre per lo qual sia pagada
la quantitat a ell restituydora. En apres esgartse
ben lo maestre racional que si els officials qui
de la sua ministracion ab ell comptaran no
mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les
apoches o els albarans per aquell compte necessaris o
al compte espectans o en altra manera defectivament
comptaran: decontinent lo dit racional los dits
defalliments de scriptures e altres en son memorial
repos los quals no determen sens
compliment de cartes letres apoches e altres cauteles a
declaracio dels dits comptes necessaries: e sils retens
los comptes aquelles
haver no poran o altres duptes
hi haura per los quals lurs comptes no puxen ser
espetxats aquells comptes lo maestre racional no
defenesca sens consciencia e volentat nostra e
entretant los comptes havens aytals duptes
romanguen indifinits: e ultra aço si fet lo
compte appar ells alcuna cosa deure decontinent
a aço restituyr sien costrets. En apres
los batles generals e procuradors reals e
ministradors de les rendes nostres de qualsque terres
nostres en los comptes lurs los quals retran
cascun any per lo dit racional sien costrets
mostrar al dit racional apoches e albarans de pagues
les quals se deuen fer dany en any per salaris qui als
gavernadors nostres e procuradors justiciers qui a jutges o
assesors e batles e a veguers a justicies merinos
e a castellans e a notaris e altres als quals se donen
certs salaris o annuals pensions: dels quals salaris o
pensions annuals les quantitats escrites tenga lo
dit racional en lo libre seu de notaments: e
escrites encara tenga totes coses les quals los dits
procuradors e batles generals e aministradors nostres
ordinariament son tenguts de pagar a qualssevol persones
cascun any. Sia encara tengut lo racional donar
fe als dits nostres procuradors reals e batles generals
e ministradors en sos comptes sobre les despeses les
quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables.
Sia encara curos lo maestre racional que reeba
en escrit de nostres procuradors reals et batles
generals et aministradors los preus de qualsque sien
rendes nostres encontinent con les dites rendes cascun
any seran venudes per los procuradors batles et
aministradors damunt dits e apres los dits preus
escrisca e repos en son libre: e encara
sia curos aytant com pora que sapia la
veritat dells de les
falles les quals se faran axi per nostres
domestichs com per altres nostres officials falles
faents e aquelles a execucio deguda faça menar
per ço quels dits domestichs e els altres
officials no hagen ocasion de fallar. Regonega
encara el racional que de mig en mig any e tota hora
ques volra e obs sera totes les reebudes
per los procuradors reyals batles generals e
aministradors nostres e les pagues fetes e encara cant
sera envers ells en moneda cant sera degut per ells:
proveesca encara e als procuradors et batles et
aministradors damunt dits sollicit que en lo cap
de cascun any complit sien appareylats los
dits procuradors batles et aministradors sens defalliments
lurs a retre
comptes per tot aquell any complidament. Manam encara quel
maestre racional haja e tenga tres libres
ordinaris dels quals la un sia appellat libre
de notaments comuns en lo qual not e escrisca
totes coses les quals regonexera haver reebudes lo
tesaurer e els altres officials nostres a fin
que en los comptes ab ells faedors veer
pusca el maestre racional aquelles coses les quals
donen a ell per reebudes. Axi meteys not en lo
dit libre totes altres coses les quals fer poguessen a
instruccio del dit racional e daquells qui ab ell deuen
comptar. Tenga encara segon libre qui sia
appellat libre dalbaran dels comptes en lo qual
not e escrisca les finances de tots los comptes:
retenga encara ab si aquell libre o escriptura
ab lo qual lo compte reten haura comptat ab
ell: e encara retenga apoches e albarans ab los
quals faran a ell fe de les dades e pagues aquells qui
retran lurs comptes. Haja encara lo terç
libre qui sia appellat libre ordinari
en lo qual escrisca tota la suma de les reebudes
nostres e de les dades de tots los comptes que
difinira: lo qual libre tenga lo
mestre racional o son lochtinent secretament dejus
clau e aquell no dege monstrar ne revelar a
neguna persona sino a nos con per nos li sera manat. E
res no menys sia tengut de fer enfilar totes les letres
nostres de manamens apoches e altres cauteles necessaries
als
dits comptes les quals cauteles dege fer scriure e
consignar en los margens dels dits comptes que
difinira per manera que puxa esser trobat e vist que
les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivans
cobrades daquells qui los dits comptes retran
per tal que daqui saber puscam quant crexen o
minuen cascun any les rendes de nostre patrimoni e les
despeses compensats los carrechs de Ies expedicions
nostres les quals segons mes e menys seran esdevangudes e
quant sera de resta cascun any. Reeba encara el
racional de nostre thesaurer compte de sis en sis meses
cascun any e reeba en compte totes les quantitats les
quals li dira si haver pagades per dons los quals
haurem fets entro a quantitat de cent solidos
jacsia que de la quantitat daquella o menor negun
albara no mostre o manament cor a la sola paraula sua
volem esser creegut: oltre la quantitat empero
desus dita en altra manera en compte no reeba si
donques no mostrava albaran o letra o manament nostre escrit e
dels nostres segells comu o secret segellat
o si donchs lo dit tresorer albara del
dit maestre racional o del escriva de racio dalcun deute no
mostrava. Retut pero el compte per lo tesaurer
e finat lo racional sia tengut a ell fer albaran
testimonial e complit segons la forma del qual e continencia
nos pugam fer al tesaurer carta de quitacion e
fin de bon e de ver compte retut: lo dit empero mestre
racional sia tengut de fer fer notaments al thesaurer
de totes quantitats que trobara esser liurades al dit
thesaurer per los altres comptes que reebra. E
sien monstrats per lo tesaurer tots
encara els cambis que contractats e fets haura e dits de
consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament
haja contractat e fet e servades les coses dessus
dites e altres les quals en tan gran compte per verificacio daquell
haura vist servadores. E los officials
qui al regiment del mestre racional son sotsmeses e los
quals a ells deu esser el major son aquests tresaurer
scrivan de reccio e lurs scrivans e
procuradors reyals e batles generals e ministradors
de les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e sengles
qui a son offici son sotsmeses si excesses
hauran comeses e punir de quitacio de un mes o menys exceptat
lo tesaurer o escriva de racio procuradors e batles
demunt dits los quals no pusca punir sens
manament e licencia nostra. Atorgam encare al mestre
racional que si alcun qui compte deja retre no
vuylla o retre lo contradiga pusca
a ell la quitacio la qual de nos reeb emparar. Haja
encara el mestre racional ab si en scrits totes
aquelles coses les quals son tenguts de fer per raho de lur
offici los demunt dits officials qui a ell son
sotsmesos per tal cor si deffallien o erraven
en son offici mils ne pora saber
veritat e pus covinablement corregir e punir.
Faça encare memorial de tots los cambis
los quals lo tesaurer fara de consentiment del
dit racional e les maneres e ab quals aquells se faran
per tal que en lo temps lo qual lo tesaurer
retra compte daquelles coses li sia clar
plenerament. Sapia encare a son offici pertanyer
que tots los falsaris de les monedes nostres e els
delinquents engir ell faça pendre e aquells
liurar al algotzir e els ordinaris dels
delinquents a requisicio dell los delinquents sien
tenguts de pendre. Si empero el delinquent es de
companya e de casa nostra lavors lalgotzir a requisicio
dell lo delinquent faça pendre e el
nostre alguatzir a manament del racional aquell pendre fer sia
tengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivans
en lo compte lur alcuns deutes meten al
mestre racional qui a ells per quitacio o vestits ordinaris no seran
deguts aquells no reebe lo racional ans
romanguen sobre ells: si donchs per ventura aquells deutes no
eren manats esser reebuts de nostre special manament.
En apres ordonants quel demunt dit mestre
racional ans del entrament de la sua aministracio
sagrament a nos prestar sia tengut que en son offici
be e feelment se haura: jurara encara e a nos homenatge fara
que a neguna persona sino a nos e a aquells als quals per
occasio e per rahon de lur offici pertanyera no
revelara la quantitat annual de nostres rendes e proveniments
ne la quantitat del nostre tresor. En apres sera
tengut en nostre conseyl promoure les causes e els
drets de nostre patrimoni e aquelles defendre segons son
poder: guartse pero en aço que per ell alguna
calumpnia noy esdevenga mas allech
per lo nostre dret ço que pora justicia en res
no offesa. E encara con en nostre conseyl lo
maestre racional segons nostra real
ordinacio dels conseylers sia reebut a nos lo
sagrament per los conseylers expressat en la dita
ordinacio faça e fer sia tengut.
lochtinent scrivans maestre racional
