DON PEDRO EL GRANDE. (Pedro III de Aragón)
III.
22 abril 1277. (MCCLXXVII)
E en
Barchinona VIII dies a la ixida del mes dabril
del any MCCLXXVII lo senyor rey ordena que daquiavant
per tots temps tots los cavallers et fils de cavallers
de casa sua com el entrara en Arago et
exira de Cathalunya romanguen en Cathalunya
aquels quin son et tornen en lurs alberchs
et sofiren sen ab els matexes:
et aço lur dege dir lescriva de racio.
Et semblantment com lo senyor rey exira Darago
et ira en Cathalunya o en regne de Valencia
quel dit escriva de racio o dege dir als cavallers et fils
de cavallers Daragon que romanguen en Arago ab
si matexs. Atressi com exiran de regne de
Valencia et iran en Arago o en
Cathalunya que ho dege dir a aquels qui
seran de regne de Valencia en aquella matexa manera
dels altres de Cathalunya et de Aragon.
- Item en
lo dia damunt dit ordena lo senyor rey que null
de casa sua que no seguesca continuament la cort que si
ve al senyor rey sens que no sia request per
letra del senyor rey que no li sia fet albara de
quitacio daytant com hi sera si donchs lo senyor
no ho manava de certa sciencia et sia rich hom
cavaller o altre de qualque condicio sia lo dia
que vendra a la cort quel escriva de racio li dege
dir si ve per sos affers o si ve per seguir
continuament la cort que no li faria compte de res. - Encara en
aquell dia matex ordena lo senyor rey que
compartesca son estage per tots temps en aquesta
forma que estia en los regnes de Valencia
et de Murcia IIII meses del any ço es noembre
deembre janer et febrer. Item en Arago altres
IIII meses març abril mayg et juyn. Item en
Cathalunya los remanens IIII meses ço
es juyol agost septembre et vuytubre. - Encara el
damunt dit VIII dia a la exida del mes dabril el
senyor rey ordena que daquest dia a enant a tots cells
de casa sua de qualque condicio sien que tendran
lurs alberchs en qualque loch on lo senyor
rey sia quels sia fet compte de lur
quitacio complidament es assaber a aquells a qui compte dege
esser fet: et ja sia ço que en lo temps
passat tro al dia damunt dit fos ordenat que no fos fet compte
a tots aquells qui serien en lurs alberchs en
que la cort fos cor a la meytat de lur quitacio
lo senyor rey o a relexat de special
gracia axi que complidament los sia fet compte
de lur quitacio segons que desus es dit.
DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.
ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)
Reg. n.
1529: Pars 1. fol. 1
Ordena lo senyor rey primerament quel
majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar
be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage
res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço
es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item
que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. -
El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir
los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus
son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey
prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que
en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en
diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. -
Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se
despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als
porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija
libre de cera. - Item
una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de
present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes
que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes
de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D
solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha
Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch
on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies
atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia
pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et
a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ab
lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que
romandra per el en son loch prena racio a
IIII besties et ell que meta museu per la cuyna
a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien
obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena
damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor
rey prena de menjar de tots los moltons qui en
aquella cena se despendran les pelles et totes les
menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey
despena en cort axi de cena com menys de cena los cols
et les rabades et los blascos: et daquella de
racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint
et convinentment levat sens affollament daço que
romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena
los cols els blascos et daquella
de racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena
com menys de cena et de racio los cols els sagins. -
Item prena dels porchs salatz los caps els cols
e les illades
daquells quis
menjaran en cort: et daquells de racio los caps els
cols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present
les pells et les menuçies et el quels fassa
guardar et escorxar a sa mession. - Item prena
de tots los congres et de tot peyx de tall les
coes ço es a III dits sots lo
lombrigol: et si el senyor rey se acordava
quels donas diners sabuts per tots los drets damunt
dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien
partits entre el els cuyners axi com acostumat
es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al
sobrecoch per ço que el sia pus obligat
a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt
dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga
al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III
diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey
sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters
de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens
de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques
ques couran en la cuyna.
- Item prengan los
caps els cols
els ventrels els peus et la ploma de tota
veleteria exceptat de pahons. - Els sien
tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els
tallyadors: et si res sen pert que sien
tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis
trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent
et aquell quen diga al majordom et que sescriva
en libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets
de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et
nengunes altres coses no prena an sien
totes del senyor rey
en qualque manera el les pusche aver ni
percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el
paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present
sis menuguen en casa et los cuyrs de les
besties que morran als hon de cort quel senyor rey
dege esmenar. - Botiller prena D solidos de
Barchinona per cascun any sots la manera desus
dita et nengunes altres coses no prena: et prena los
cors de les vaques de racio et de present daquels que
muyren a ops de casa et de racio de cena et de present.
- Reboster prena per tots sos drets D solidos de
barchinonenses per cascun any et prena I morabetin
daur per cascun caval quel senyor rey
do en caval o en diners daquel a qui lo caval
sera donat exceptats aquels cavals de son cors
que tenga cavalleris de que age pensat deu dies:
et nenguns altres drets ne nengunes
altres coses no prena ne cera ne salers ne
nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans
sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils
que puche et sie tengut de darne compte per
menut. - Item lo reboster ades en present do
scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro
al menor qui el rebost son ne totes quantes ni
vendran daqui avant et tot ço qui sen
despena ne sen guast ne el senyor rey do
que ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell
quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra
liureli lo reboster lo lit et les
vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats
et aquels quel conega que age ops
a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals
ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le
venia en poder per nenguna manera aytantost aquel
dia matex sie tengut de liurarho al
reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell
qui servira les taules liurali lo reboster tot largent
et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells
que continuament agen ops a servir et liureli
candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops
del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs
mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos
entremetre dals ans si res li venia en poder en
nenguna manera aytantost aquell dia matex sia
tengut de liurarho al reboster mayor o a son
lochtinent. - E totes les atres coses unes et altres
tenga guart et procur lo reboster: et
guait lo reboster que no prendra azembles
al rebost sino tantes com naura ops a portar ço
quel senyor rey aura mester en los
viages que fara et que les besties vagen carregades
convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de
null hom menys de manament del senyor rey.
-
Et guart lo reboster lo lit del senyor
rey com se fara ne hon et tots los
officis del rebost que sien be et ordenadament servits et
guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr
et de fer tot ço que reboster los man ne
los orden: et si res hi va a mal sie la
colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que
per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui
del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar
exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el
los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna
sen perdia fassa esmenar lo reboster ad
aquel a qui liurada la hauria. - Et com lo
reboster se partira de cort leix en son loch
qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien
tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es
tengut. - En lo rebost correga liure et march
de Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost
sien tenguts dajudar la un al offici del
altre en son loch ab que fretura no fassa
en son offici. - Porter major et los altres porters
prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie
reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom
L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel
senyor rey do a nengu o de loch quel
senyor rey do que villa murada sia
cent solidos daquella moneda qui en aquell loch
correga. - Item prenguen de tot richom a qui lo
senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. -
Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren
per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma
lo delma si pugen a deenes: mas
daço que no puga deena no prenguen res. - Item
prenguen les preses dels civades con lo
senyor rey do civada de racio. - Item prenga lo
civader II civades per mesurage et per solatge
et tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo
et de peyx de tayll quis leven de la
taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar
que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo
cap et de tota vaca de present qui muyra en casa:
et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell
prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no
isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia
que sia la colpa sobre ells et especialment que degen
pagar a los argenters la meytat de les escudelles si
nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders ne
entren a levar ne al gitar del senyor rey sino
aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra
la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren
la un vespre els et laltres altre.
-
Item que null hom noy age en lalberch
del senyor rey sino aquels que el volra.- Item
que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne
aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. -
Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major
la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et
aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides
et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles
del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no
sen entremeten los altres ne torben re daço que
els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey
prendra en menjar un molto viu o hun congre sech
st es dejuni o si paguen la
messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea
prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et
altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval
qui sia de cors del senyor rey que
cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil
dona lo senyor rey hun morabati daur
daquell a qui lo senyor rey lo dara et de
tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el
tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell
loch. - Et les selles vellyes els esperons
vellyes et les oses el capel de sol els
guans quel senyor rey lexara si el senyor rey
o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null
dret: et no gos null home metre a pensar de les
besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. -
Açembler major prena XII diners barchinonenses
o de reyals de Valencia per loguer de cascuna
bestia quel senyor rey haja ops axi de sella
com de bast la hon
correguen barchinonenses o reyals et la on
correguen jaccenses X diners jaccenses et si
costa menys sien del azembler et si costa mes
pach ho lo azembler. Et sia tengut de
guardar lo azembler que les besties vagen cargades
convinentment et guart los basts et la roba que
liurada li sera: et si azembla hi va buyda
sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler
que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del
senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir
prena I morabati daur de tot pres que age
tengut X dies o mes et age tots dies I brandon
de candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga
lalguazir VIII homs de peu qui sien bons
et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests
estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los
troters de baralla et de castigar los quen criden
ne auquen ne fassen brogit et que ne
lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor
rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a
exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et
de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella
moneda qui correga en aquell loch et I brando de
candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de
comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab
los officials majors. - Et de dar la racio quel
senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex
et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels
qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota
racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona
a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa
mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch
si donchs per malaltia no ho feya. - Et
sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de
guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy
degen. Et si y menge nengu qui menjar noy
dege que man als porters quel ne giten.
Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun
loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo
senyor rey o el majordom menjaran: et que
servesquen los officials majors mentre lo senyor
rey menjara e apres mengen ab lo majordom et
servesquen ab los officials: et los
escuders no mengen a taula de cavallers levat los
officials majors els escuders qui tallen davant lo
senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.
- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio
lo dapne et git mantinent de racio. - Item que
nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch
de daus sino a taules o a escachs si donchs
cavaller no jugava en aquel
joch: et si o fan que perden la merce del
senyor rey. - Los officials tots ab los homens
quel senyor rey los ha atorgats que
tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora
exceptat lo loch on
tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et
menjar en lur alberch o estar de penyores
si altra companya esta a penyores prenia racio. -
Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo
kaffiç de forment a mensura de Valencia
et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el
kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort
quen deu haver III en lo quarter de Valencia
a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits
et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que
del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la
civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de
bustia acembles munters et altres homens de peu qui
sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus
et sarrayns
qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha
malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que
agen affer per lo senyor rey prenguen
racio de fora es assaber I peça de molto sens tota
altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga
racio de carn en la cuyna. - Els troters de bustia
prenguen los peus de les vaques de cena et de present
quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II
solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. -
Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a
jornades dretes et pus tost si manat los era
per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia
pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs
par justa escusa no seren aturats. - Item
no gosen res acaptar de null hom mas si
hom los
o dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no
gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen
vistes o si les han oydes comptar comptenles axi
com les hauran oydes. - Item no gosen departir ni
rahonar ni tenir bando de nengu en nengu
loch quel senyor rey los trameta
ne gosen desonrar ne viltenir nengu
mas que fassen lurs messageries segons
que demanat los sera et no se entremetan dals.
- Munters fassen segons quen Pascual
Montero los manara els ordenara en casa et fora
casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos
et una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no
romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en
Pascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prena
M solidos barchinonenses cascun any et sia
tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs
estranys et de los albergar et de ferlos venir
davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel
senyor rey manara.
Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii
