Ley XXVI.
Com los cavallers
deuen esser amesurats et ben nodrits en menjar et en
beure et en dormir.
Menjar beure et dormir son coses naturals
sens les quals los homens no poden vire: pero aquestes
deuen usar en tres maneres. La una ab temps
laltra ab mesura la terça bellament et
neta. E per ço los cavallers eren molt be
acostumats antigament a fer aço: car be axi com
en temps de pau menjaven a ora certa en manera que poguessen
menjar dues vegades lo dia et de bons menjars et be
apparellats et ab coses quels sabessen
bones axi meseix com havien a guarrejar menjaven
una vegada per lo mati et poch et lo
menjar major fahien lo vespre: e aço
fahien per tal que no haguessen gran fam ni gran set
et per tal que si fossen nafrats guarissen pus tost.
E en aquella ora davenlos a menjar viandes grosses et
que menjassen poc daquelles et quels abhundassen
molt et quels feessen les carns dures et forts:
e axi meseix los daven a beure vin flach et molt amerat en manera que nols
torbas lenteniment nil sen: e quan fahia
les grans calors davenlos un poch de vinagre ab
molta aygua per ço quels tolgues la set
et nols lexas encendre la cremor en manera que
naguessen a esser malalts: e bevienlo axi meseix
de dia quan havien gran set en manera quels conservas els
cresques la vida et la salut e que no lals tolguessen
menjan et beven. E oltra tot aço hi
trobaven altre gran profit que per aquesta raho no fahien
tan gran messio per que poguessen mils bastar als grans
fets que es cosa ques conve molt als que han a
guerrejar. Axi meseix los acostumaven que no fossen
dormidors per tal com lo massa dormir nou molt
als grans fets que han a fer et senyaladament als cavallers
com son en guerra: e per ço axi com consentien
en temps de pau que portassen draps blans et molls en que jaguessen
axi no volgren que en guerra jaguessen sino en
pochs draps et durs o en lurs espatleres o
perpuntes: e aço fahien perque menys dormissen
et acostumavense a sofrir treball car tenien que alcun
plaer que haver poguessen no era tan bo com esser vencedors.
Ley XXV.
En quinya
manera se deuen vestir los cavallers.
Draps de colors senyalats ordenaren los antichs que portassen vestits los
cavallers mentre que fossen jovens axi com vermels festaquins
verts o blaus per ço que les belles colors los donassen plaer
et alegria: mas negre burell ni altra color quels fees
entristar no tengueren per be que vestissen sino
en temps que ho haguessen a fer per necessitat: e aço feeren
per tal que les vestedures fossen belles et ells
anassen alegres els cresquessen los
coratges pera esser pus esforçats e aço per tolre
ira la qual segons la Sancta Scriptura desseca los
osses et es cert que ira fa lom temeros et li fa fer
son dan perque honest plaer fa lom alegre et
ardit. E com se vulla que les vestedures fossen de
talls de moltes maneres segons que son departides les costumes
de les terres: pero lo mantell acostumaven de portar
tots en aquesta manera quel fahien gran et lonch
en guisa quels cobris fins als peus et sobrava tant de
la una part et de la altra sobrel musclo
dret quey podien fer un nuu et fahienlo de guisa
quen podien metre et trer lo cap
sens algun embargament: et aquest mantell appellaren
mantell cavalleros. E aquest nom lix dixeren per
tal com nol devien portar aytal altres homens
sino los cavallers. El mantell fo fet per
aquesta manera per mostrar quels cavallers devien esser
cuberts de cap a peus de la virtud subirana de
humilitat pera obeir a lurs majors: el nuu
hi feeren axi com a manera de ligament de religio et de
honestat et mostrals que sien obedients no tan
solament a lurs senyors mas encara a lurs
capitans o officials: e per aquesta raho tenien lo
mantell axi be com menjaven o bevien com quan seyen o
anaven o cavalgaven. E totes les altres vestedures portaven
netes et fort gentilment fetes cascun segons los
uses de lurs terres o lochs: e aço
fahien per tal que per quis vol quels vis
los pogues conexer entre les altres gents per quels
sabessen honrar. E aço meseix ordenaren de les armes
que portassen que fossen belles et gallardes.