Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.

Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Ley XXXI.

Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.

Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la ley davant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanya que fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch alt per ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.