Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, aragonesos, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón, història, Valencia, Mallorca, Mallorques, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera, condados, comtats, conde, comte, Reyes de Aragón, Corona de Aragón, aragonensi lingua, lengua aragonesa, Barras de Aragón, escudo de Aragón, armas de Aragón, conquista, reconquista, cristianos, moros, judíos, sarracenos, Ramiro I, Ramiro II, Petronila, Alfonso I, Pedro I
domingo, 29 de diciembre de 2019
Dels Algutzirs.
jueves, 6 de febrero de 2020
Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.
Ley XXXI. Com los cavallers han apartades honors et libertats mes quels altres.
Conegudes et apartades honors han los cavallers sobrels homens no tan solament en les coses que dites havem en la ley davant aquesta mas encara en les altres que açi direm: e es aço que quan lo cavaller haura alcun pleyt del qual espera haver juhi per si o per son procurador que si sesdevenia que hagues a posar alguna excepcio per defendre si meseix de la demanda que seria contra ell posada que jassia que aquesta exepcio no fos posada abans del juhi o de la sentencia que depuys la poria posar apres del juhi o sentencia et provan aquella no li nouria lo juhi sentencia ço que altre hom no poria fer si donchs no era menor de edat de XXV anys. E axi meseix com algun cavaller fos acusat dalcun crim que hagues fet jassia que fossen trobats contra aquell indicis per los quals per semblants crim et indicis altre hom seria posat a turment no deu aquell esser posat a turment: exceptat empero per fet de traicio que tocas lo rey del qual seria natural vassall ol regne en lo qual habitas per raho dalcuna naturalea quey hagues. Encara deim que jassia que fos provat no li deuen dar vil mort axi com roceganlo o penjanlo mas deuenlo escapçar per dret o ociurel a fam quan volguessen mostrar contra aquell tan gran crueltat per alcun mal
que fet hagues: e encara tan tingueren los antichs Despanya que fahien mal los cavallers de entremetres en emblar o robar les gents o fer baya o traicio les quals son faenes que fan los homens qui les fan vils de cor que fossen espanyats de loch alt per ço que tots lurs membres fossen trencats et encara quels negassen en la mar o en altres aygues per tal que no apareguessen sobre terra ols donassen a menjar a besties salvatges. E oltra tot aço han altre privilegi los cavallers que mentre ells fossen en hosts o en missatgeria de rey et per son manament que en tot aquell temps que axi estiguessen fora de lurs cases per alguna daquestes rahons damunt dites ni ells ni lurs mullers no poden res perdre per rahon de passament de temps. E si algu dixes que hagues alcuna cosa guaanyada dells o de lurs mullers per rahon de passament de temps poden aquella demanar per via de restitucio del dia que seran tornats a lurs cases entro a IIII anys: mas si en aquest temps no ho demanaven daqui a avant no porien demanar. Encara deim que han privilegi en altra manera que poden fer testament o lexa en aquella manera que ells voldran jassia que en lo testament o lexa no sien guardades totes aquelles coses que deurien esser meses o guardades en los testaments o lexes dels altres.
miércoles, 11 de marzo de 2020
APÉNDICE, BATALLA DEL SALADO
BATALLA DEL SALADO (1).
Núm. 1.
Reg. n° 1111, fol. 7. 19 set. 1337.
En Pere por la gracia de Dios rey Daragon et cetera. als amats consellers nostres en Galceran Marquet et Narnau Ballester salut et cetera. Significamvos que nos per raho del estol lo qual entenem a fer Deus volent contra alcuns enemichs nostros en la primavera seguent havem obs arbres entenes et altres coses necessaries al dit estol per ço a vos deim et manam expressament que encontinent regonegats los arbres et les entenes den Jacme Roda e den Benart Duerto (Bernat) vehins de Aynsa los quals te Nancull en la botiga de Feliu de Valls. Encara regonexets quants arbres e entenes hi ha que sien aptes a les galees que nos entenem a fer. E assi mateix vejats si en nengun altre loch dins Barchinona na de que hom puxa fer comte. E semblantment regonexets pera quantes galees hi trobarets arbres entenes e escales ni de quin preu son per ço com nos navem ja parlat ab lo dit Berenguer Dorto qui ha una quantitat darbres entenes et escales ja tallades en termen de Belsa. Encara vos certifiquets de quantes mans de lonch ne de quantes mans o pams dample havem obs los arbres ne les entenes ne quina quantitat ni en qual temps es necessari que sien a Tortosa cor dalli sauran a compartir pera Barchinona e pera Tarragona e pera Valencia e fets compte que la armada deu esser en mar en la primavera vinent. Item vos femos saber que de rems no podem haver recapte Darago ne daltra part deça perque es obs que encontinent pensets de qual partida ne pora hom haver pus ivarçosament e que sia mellor fusta et ..... quen procurets ab aquelles persones que vejares vos sia que pus tosts mils hi pusquen donar bon recapte. Item nos certificats quina quantitat de canem havem mester per ço car sa a comprar en Arago on es mellor e de mellor mercat.
E per ço que en aquestes coses mils puxats pensar e nos ne puxats mils certifficar femvos saber que es nostre enteniment de fer LX galees ultra aquelles que ja son fetes en Ies maritimes de les quals LX enten hom que dejan esser XL galees grosses aptes a batalla et XX leugeres. Et regonegudes totes les demunt dites coses et ahuda informacio de aquelles com en aço no sia mester triga per raho del temps qui es breu segons que veer podets volem et a vos manam quens certifiquets encontinent clarament per letra vostra la qual liurets al correu portador de la present de tot ço qui damunt es dit. Et aço en nenguna manera no mudets ne metats alcuna triga.
Data en Darocha sos (sots) lo segell nostre secret a XIX dies de setembre anno Domini MCCCXXXVII (2).
- Guillermus de Pulcroviso mandato regis facto per thesaurarium.
(1) Habiendo sido esta gran batalla, que los árabes llamaron de Wadacelito, uno de los hechos militares más gloriosos y de mayores consecuencias para la completa restauración de España, no tanto por las derrotas de Juzef Abul Hagiag rey de Granada, cuanto por el exterminio de los formidables ejércitos del orgulloso Ali Abul Hasan, o Albohacen, rey de Marruecos, y hallándonos en tiempos en que se hacen tantas ediciones y reimpresiones de la historia de España, mientras se escriben y publican otras generales de nuevo, por plumas las más acreditadas con tanta aceptación pública; creemos muy oportuno, por todas estas consideraciones, anticipar en esta colección, por vía de apéndice, algunos documentos, para ilustrar tan memorables hechos de don Alfonso V de Castilla coligado con el IV de Portugal y don Pedro el Ceremonioso de Aragón. Los archivos de Sevilla, en cuya ciudad residía entonces el monarca castellano, y en la que se hicieron los aprestos para estas expediciones, podrán acaso dar mayor extensión a esta prueba histórica, que no desconoció el docto e infatigable P. Mariana.
(2) Aunque los documentos que damos a luz están puestos por orden de meses, la cronología de los años es de la encarnación hasta el de 1351 en que don Pedro el Ceremonioso introdujo, en las cortes de Perpiñan, la data de la natividad en su real cancillería de Aragón: y sin esta advertencia es fácil incurrir en mil anacronismos; porque como los años de la encarnación corren de 25 de marzo a 25 de marzo, resulta necesariamente que el enero, febrero y marzo son los tres meses últimos del año, así como son los tres primeros de la natividad del Señor. Debemos también advertir que la cancillería de Aragón empezaba su año de la natividad el mismo día 25 de diciembre. Castilla no dejó sus Eras, según Flórez, hasta el año 1383, que con la rebaja de los 38 años y días andados del mes, hemos puesto en las datas marginales de los mismos documentos.
viernes, 31 de enero de 2020
Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.
Ley XXIII. Quin deute han los cavallers novells ab aquells quils fan cavallers et ab los padrins quils descinyen les espases.
Deute han los cavallers novells no tan solament ab aquells quils fan cavallers ans encara ab los padrins quils descinyen les espases: car be axi com son tenguts dobeir et donrar aquells quils fan cavallers els donen lorde de la cavalleria axi son tenguts als padrins qui son confermadors daquell orde. E per aço ordonaren los antichs quel cavaller james no fos contra aquell de qui hagues reebuda cavalleria exceptat empero sino ho fahia ab son senyor natural e encar ladoncs ques guardas aytant com pogues de ferirlo et de ociure aquell per ses mans si donchs no veya que li volgues ferir ociure son senyor. Axi meseix no deu esser en feit ni en consell de alguna cosa que fos son dan ans o deu descolre quant puga que no sia e sino notificarliho exceptat que no fos cosa que tornas en damnatge de son senyor natural si li ho fahia assaber o de si meseix o de son pare sil havia o de son fill o de son frare o de son parent del qual ell fos tengut de demanar o clamar sa mort. Pero aço senten si per lo desenganament que aquell fees pogues venir a algu dels sobredits mort deshonor o desheretament car per altres coses oltra aquestes no ho deu dexar de ferho saber: car sens tot aço aço li deu jurar contra tot hom qui li pogues mal fer sino contra aquests sobredits o contra altre hom ab qui hagues el o son pare feta covinença o homenatge de amistat car aytant com la covinença duras deu guardar que no sia contra aquell ab qui ha la covinença e axi meseix deim que deu guardar que no sia contra aquell entro passats III anys apres que li hagues cenyida lespasa: pero alguns dixeren que aço devia esser entro a VII anys. E per aço los cavallers novells pus que tan gran deute han ab aquells quils descinyen lespases deuen guardar ans que al fet vinguen qui son aquells qui pregaran que sien lurs padrins pera descenyirlos les espases.
viernes, 24 de enero de 2020
Ley V, com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.
Ley V.
Com lo poble se deu apoderar de la terra per esforç.
Apoderarse deu lo poble de la terra per esforç quan no o pot fer per maestria o per art: car ladonchs se deuen aventurar a venscre les coses per esforç et per fortalea axi com es en son cas trenquan les grans roques et derrocan les grans muntanyes et aplanan los lochs alts et alçan los baixs o ocien les besties braves et forts et aventurarse ab elles pera fer son profit. E per tal com totes aquestes coses nos poden fer sino continuan o porfidian o contenen ab elles: per ço aytal contesa es appellada guerra. Perque aquell poble es amador de la sua terra qui ha en si saber et esforç per apoderarse de aquella. E ultra aço deuen haver esforç contra totes coses a ells contraries et majorment contra sos enemichs qui volen guerrejar ab ells per ferlos força volenlos tolre lur terra o ferlos mal en aquella. E pera fer aço ben se conve al poble que haja dues coses ço es saviesa et esforç: per ço que sapien be defendre ço del seu et toldre ço de lurs enemichs. E per ço deim quel poble que aço no fees errarie en moltes maneres: primerament que passaria lo manament de Deu: et encara ques mostraria poble davol seny et de flach cor no saben si guardar de sos enemichs danlos via et carrera per la qual sapoderassen dells meseixs et de lur terra: e sens la pena la qual Deu los daria per aço no seria poca la que dels enemichs lus vendria quan lus haguessen feta perdre la terra a gran dan et deshonor lur. E aytal poble com aquest no deu esser appellat amich de sa terra mas enemich mortal axi com aquell qui ço del seu vol pera sos enemichs et vol esser vençut ans que venscre e vol esser catiu mes que franch.
viernes, 21 de febrero de 2020
XC, reg 1123, fol 70, 13 abril 1345
XC.
Reg. n. 1123, fol. 70. 13 abril 1345.
Lo rey Darago. Sapiats que havem entes per algunes letres que havem vistes e lestes e per relacio dalcunes persones quen Azmet Sarahi menescal e de casa nostra ha jagut ab I cristiana en la ciutat de Barchinona. On com nos per lo offici nostre real siam tenguts de encerquar e haver veritat daytals affers con sien enormes e de fort mal exempli e que no deuen passar sens correccio digna: perçous deim expressament eus manam que encontinent vista la present segons la informacio que sobre aquets affers vos sera dada e en altra manera on pus secretament fer se pora façats diligentment inquisicio. E ço que trobar ne porets tantost nos trametats per tal quey puxam fer ço que sera de justicia.
Dada en Perpenya a XII dies del mes dabril en lany de nostre senyor MCCCXLV° sots nostre segell secret.
- Rex Petrus. - Franciscus Fuxi mandato domini regis. - Fo tramesa al governador de Barchinona.
domingo, 26 de enero de 2020
Ley XIX. Quals no deuen esser cavallers.
Ley XIX.
Quals no deuen esser cavallers.
E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltra de raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E ço que ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses empero senyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axi com raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren los antichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar ab aquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferir pena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos pogues ajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament sia traydor o bare o dat per aytal en juhi ni hom qui sia stat jutjat a mort per errada que hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent pera reebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donas hagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poria esser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni leguda de reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honor que ve per noblea la persona no la pot haver si donchs no es tal que la meresca per linyatge o per sen o per bonea que haja en si.
sábado, 29 de febrero de 2020
CIX, reg, 1351, fol, 31, 10 abril 1371
CIX.
Reg. n. 1351, fol. 31. 10 abr. 1371.
Lo rey. Be creem que sapiats com entre mossen Thomas de Feelton gran senescal de Guiana duna part e mossen Ramon de la Caussada senyor de Puigcornet de la altra es estada firmada batalla la qual ells han elegida fer en poder nostre: e nos sabents que la ciutat de Valencia es de les pus insignes de nostra senyoria et copiosa de viandes et de gents qui molt be sabran reebre les dites parts et ferlos aquell acolliment ques pertany e quey guardaran nostra honor havem deliberat que la dita batalla se faça en la dita ciutat on nos Deu volent entenem a esser per tenir lo camp segur e fer lo juciament de la dita batalla. E com lo portador de la present de casa del dit mossen Thomas sen vaja aqui per pendre posada per ops del dit mossen Thomas et per comprar aquelles viandes que haura mester e nos hajam deliberat que al dit mossen Thomas sia dada per posada lo monastir del frarers menors et altres entorn daquell a ops de les companyies que ab ell vendran: perçous deim et manam que guardant que en aquest fet va molt a la nostra honor acullgats graciosament lo dit mossen Thomas et ses companyies e aximateix per semblant manera los altres quant venran. E no resmenys donets al dit portador lo dit monastir per posada et li façats liurar viandes a covinent for et altres coses a ell necessaries: certificantvos que daçons farets pler et servey et lo contrari nos desplauria molt. Nos vos trametrem dins breus dies mossen Francesch Çagarriga lo qual vos dira sobre les dites coses pus largament nostra intencio.
Dada en Tortosa sots nostre segell secret a X dies dabril del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex missit signatam. - Fuit directa locumtenenti gerentis vices gubernatoris in regno Valencie ac justiciis juratis et probis hominibus civitatis Valencie.
(Nota: En algún texto anterior se lee Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania, en este: Guiana.
En otros textos como el de Bernardino Gómez Miedes, "Don Alonso sucedió por testamento en el Condado de la Proença de la Aquitania, que llaman Guiayna.").
martes, 18 de febrero de 2020
LVIII, reg 6, fol 134, 25 diciembre 1283
LVIII.
Reg. Núm. 6. fol. 134. 25 dic. 1283.
Nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia als feels seus a tots homens de la val Dandorra (1) saluts et gracia. Avem entes que vos no havets complit ço que promes es a nos ni avets volguts fer lomenatge per nos a aquels que nos vos tramesem: et sabets be vosaltres que denant lo comte de Foix cara a cara nos ho promeses: perque vos en aço no podets haver neguna bona raho ne escusa nius en devets estar per negun altre manament contrari. On vos deim eus manam que vos vistes les presents letres nostres façats per nos et en loc de nos al amat cavaler nostre En Comenges o a aquels qui el en son loch hi metra los homenatges el complescats totes les altres coses qui nos avets promeses de complir: en altre manera si azo no fets femvos saber que enantarem contra vos et vostres coses axi con seynor deu enantar contra sos homens quel son rebelles et no volen esser obedients al seu manament. Datum Barchinone VIII kalendas januarii.
(1) El conde de Urgel don Ermengaudo, hijo del de Barcelona don Borrell, dio en satisfacción de sus pecados al Monasterio de San Saturnino, situado sobre el río Valeria de su condado de Urgel, a los idus de junio del año 11° del reinado de Roberto, la mitad del censo del valle de Andorra o Annorra que lindaba de oriente con el condado de Cerdaña, de mediodía con el río Negro, de poniente con el condado de Pallars y de cierzo con el término de Savartes. Véase el pergamino núm. 84 de la colección del 6° conde.
(Nota: fíjense ustedes cómo les escribe el Rey de Aragón Pedro III a todos los hombres de la Vall de Andorra o Annorra, donde los ladrones Pujol llevan su botín; y comparen este texto con otros del mismo tiempo escritos en occitano, verán las 8 diferencias, o ninguna.)

domingo, 26 de enero de 2020
Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.
Ley XX.
Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.
Nedea fa aparer belles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascuna cosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurs costumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs armes que portaran: car jassia que lur mester et offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasalten naturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquelles que ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran mils coneguts et que tots se pendran dells mils guarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obra que par defora aço que han de dins en lurs voluntats: e per ço manaren los antichs quel escuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo los escuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell lit que poran haver e alli han los cavallers a calçar et a vestir les millors vestedures que haura. E apres que axi lauran fet net et bell en lo cors deuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesia en la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sos pecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebre en manera que puga defendre la sua ley et fer les altres coses a serviy de Deu segons ques conve e que Deu li sia guarda et defeniment dells perills et dels embarchs et coses contraries daquest mon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar son poder en aquelles quan et axi com li plau empero senyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: car en man sua es de dar la mort et tolrela et de fer quel flach sia fet forts el forts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigilia dels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quel guiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.
sábado, 25 de septiembre de 2021
LOS CIEN NOMBRES DE DIOS. ELS CENT NOMS DE DEU. I-XIX, 1-19
LOS
CIEN NOMBRES DE DIOS.
La extensa obra que bajo este título
escribió Raimundo Lulio en Roma por el año de 1285, se compone de
cien salmos hechos quizás para el canto plano, puesto que si bien
sus versos no carecen de rima dejan de guardar orden en la medida o
en el número de sus sílabas. El prólogo en prosa que el autor
colocó al frente del poema nos explica el objeto con que Lulio lo
compusiera, dispensándonos por consiguiente de entrar en ulteriores
observaciones.
Algunos
han querido deducir del contexto del citado prólogo que Lulio no
poseía el latín, puesto que dirige su voz al Santo Padre de la
Iglesia y a los cardenales para que dispongan una versión latina del
poema. Mas sobre no probar esto la suposición, consta por otra parte
de datos positivos, que Raimundo no sólo sabía escribir en aquel
idioma, sino que en él explicaba su Arte general en la Universidad
de París y en muchas de las escuelas en que le enseñó; y aún
manifiesta que le fue necesario introducir en el poema algunas voces
latinas para explicar más propiamente los conceptos; por
consiguiente, aquel dicho en que se apoyan los antagonistas de Lulio,
que se empeñan deprimir su saber, no justifica otra cosa, sino que
deseaba que el poema se pusiese en un latín castizo, bello y
elegante; cosa a decir verdad no muy asequible en aquel tiempo en que
tanto se había barbarizado el idioma de Horacio.
Lo
que hace a veces pesada la lectura de esta obra es la circunstancia
de estar trazada en muchas de sus partes, según el método de su
Arte demostrativo: de modo que llega a menudo a una sutileza casi
incomprensible, más regular en los tratados escolásticos que en la
poesía. Sin embargo el carácter que domina por lo general en la
composición es el sentencioso, y de ella pudieran entresacarse un
sin número de máximas de la moral más exquisita. - "Poner en
obra, dice, un amor virtuoso, y una inteligencia sin vanidad, vale
más que edificar altas torres o soberbios castillos. - Poco sabe la
naturaleza del amor quien ama a Dios para salvarse o para evitar los
eternales castigos. - El hombre a quien el pecado esclaviza no tiene
franca la voluntad, porque la justicia se la aprisiona. - Santo es
Dios en sí mismo, y de él no puede venir mal, antes santifica a
quien le sigue. - Quien vilmente vive, muere cada día. - La virtud
tiene más valor que cualquier tesoro, porque ella es la mejor
defensa del hombre contra su enemigo. - La verdad hace al hombre rico
de bondad y de espíritu, al paso que la mentira le hace mendigo. -
La verdad se encuentra en el dadivoso y no en el avaro, porque la
verdad es amiga de dar. - La justicia hace humilde a la criatura y
inspira piedad, misericordia y amor; y el que a sí mismo se juzga,
está próximo a ser perdonado y tiene los pies en el camino de la
salvación. - El que se defiende con lealtad, rectitud y verdad, se
defiende mejor que el que va armado.
- Más vale defenderse con
la virtud que con escudo y lanza, porque con ella mejor se levanta el
hombre cuando caído. - Quien tuviere el entendimiento enfermo, ponga
en alto sus pensamientos y lo sanará; quien tuviere enfermo el amor,
diríjalo a Dios con todo su entendimiento y su memoria. - No es
esforzado ni valiente quien no cumple con sus deberes, pues el mal
obrar hace cobardes. - La caridad está vestida de suavidad. - Mejor
sirve el hombre a Dios con pensamientos leales y humildes que con
lanza y riquezas: y vale más la buena intención que todo el oro y
la fortuna que tuvieron Salomón y Alejandro."
Cuando
no brotan del talento fecundo de Raimundo las ideas sentenciosas, o
no divaga en deducciones teológicas según su sistema, toma a veces
la obra un carácter individual al par que elegíaco. - "Con
grande tristeza estoy, exclama, cuando veo que la trinidad del Dios
omnipotente es ignorada y no amada de todos. Tú eres, o Dios, mi
padre, porque de la nada me criaste; mas yo no soy hijo tuyo porque
estoy en pecado. - Ah Espíritu Santo, que por el amor fuiste
concebido! tuyo es el mundo, que casi perdido está porque poco te
ama y te conoce. Por ti se unen grandeza y bondad por naturaleza de
amante, amable y amado, une pues en nosotros piedad y misericordia. -
Dios mío! tú que oyes las súplicas de cada uno de los mortales
para el bien especial, ¿por qué no me oyes a mí que te ruego para
el bien general, que vale más que todo? Pídote que infundas a los
hombres saber y voluntad para que te sirvan, y no sé si querrás
escucharme; y con suspiros y lágrimas te imploro la gracia de que me
des predicadores celosos que publiquen tus excelencias. - Dios me ha
dado gran fuerza de voluntad para hacer bien, mas por castigo de mis
culpas no me ha dado gran poder para ejecutarlo. - Largo tiempo ha
que soy procurador de Cristo para que se le ensalce y se le honre por
toda la faz de la tierra; mas por desgracia no encuentro quien me
ayude." -
Como
ejemplo de inspiración melancólica es notable, entre otros, el
salmo XLIV, que no podemos menos de traducir en su mayor parte. -
"Dios, dice, da consuelo al hombre culpable, cuando le
representa en su memoria la penosa pasión que quiso sufrir por el
amor que nos tiene; mas, ay! yo no puedo consolarme cuando veo el
menosprecio en que al Criador se tiene por los hombres en el mundo.
¿Y quién no ha de dar rienda suelta a sus lágrimas al ver cuán
poco es el amor que le dispensan aquellos que tanto le deben? Día y
noche estoy sumido en la más profunda aflicción si considero las
ofensas que recibe, y los eternos castigos que aguardan a los que así
le ultrajan con sus pecados. Quien se consuela cuando ve a su Señor
vituperado por sus mismos servidores, no sabe ni conoce la fuerza del
amor. Dios consuela al hombre con los dones de amor y de esperanza,
con el perdón y dádivas de inestimable precio. La paciencia y la
piedad, la justicia y la lealtad consuelan al que se ve sumido en las
amarguras del vilipendio. Y a quien tiene abierto a Dios su corazón,
poco le importa la pérdida de todos los bienes mundanales, porque
Dios satisface completamente todas las necesidades; ni cabe ya el
consuelo en quien está sumido en el lodazal del pecado, porque el
culpable desespera siempre de la divina misericordia." -
Seríamos
difusos en las citas si hubiésemos de detenernos en los pasajes
dignos de mentarse por el mérito de los conceptos, así como lo
fuéramos también si debiésemos tildar todos aquellos de pesada y
fastidiosa lectura. Mas de todos modos tenemos por resultado que el
poema de los Cien nombres de Dios, a pesar de que contiene no pocas
bellezas, es seguramente la obra poética de Lulio que menos gloria
reporta a su autor, si bien es la que con más frecuencia ha corrido
en manos de los aficionados al estudio de las obras del célebre
mártir. Varias son las copias que andan manuscritas de este poema,
debidas a la avidez sin duda con que han procurado proporcionárselo
los adeptos de Lulio; lo cual no ha dejado de contribuir a que fuese
más generalmente conocido, aun en perjuicio de las otras poesías de
un mérito mayor, muchas de las cuales no sabemos que existan más
que en los códices que tenemos la fortuna de poseer. Y visto esto,
ya no es extraño que algunos escritores al tratar de hacer mención
de Lulio, considerado como poeta, le designen con el nombre de el
autor de los Cien nombres de Dios, como si no tuviera títulos
mejores y más valederos para alcanzar la fama poética de que
generalmente se ha querido prescindir al tratar de tan gran maestro.
No
concluiremos empero sin hacer observar al lector las palabras que
Raimundo Lulio estampa en el prólogo del poema, repetidas en
muchísimas obras de su pluma, y que se refieren al Padre Santo y a
la Iglesia, a cuya corrección somete completamente el escrito por si
acaso contiene algunos errores. Esta humilde sumisión en un poema de
moralidad sin tacha, fruto de la más cristiana y ardorosa fé y del
más acendrado catolicismo, demuestra la injusticia y la sinrazón
con que se han ensañado contra Lulio sus contrarios, al contar en el
catálogo de los heresiarcas al más celoso apóstol de la doctrina
de Cristo, y al más entusiasta por la dilatación de la fé
católica.
ELS
CENT NOMS DE DEU. (Se encuentra más veces los como artículo
plural )
Deus,
ab ta virtud comença RAMON aquest libre qui es del Cent noms
teus.
Com
los sarrayns entenen provar lur lley esser donada per Deus,
per ço car l' Alcorá es tan bell dictat que no 'l poria fer null
hom semblant d' éll, segons que ells dien; eu, Ramon indigne,
me vull esforçar ab ajuda de Deus, de fer aquest libre, en qui ha
meyllor materia que en l'Alcorá e a significar que en axí com eu
fas libre de meyllor materia que en l'Alcorá, pòt esser altre home
que aquest pos en axí bell dictat com l' Alcorá. E aço fas que hom
puscha arguir los sarrayns que l'Alcorá no es dat de Deus: jat sia
aço que sia bell dictat. Empero deim que aquest libre e tot bé es
donat de Deus, segons que dir se cové. Perque eu, Ramon, supplich al
sant Pare Apostolich e als senyors Cardenals qu' el fassen pausar en
lati, car eu no li sabria pausar, per ço car ignor
grammática. E si eu en alguna cosa erre en aquest libre contra la
fe, sotmet lo dit libre a correcció de la santa Esgleya romana.
Los
sarrayns dien que en l'Alcorá son noranta nou Noms de Deus, e qui
sabria lo centé sabria totes coses, perque eu fas aquest libre de
CENT NOMS DE DEUS, los quals scé. E per tot ço no's
segueix que sapia totes coses, e aço fas a rependre lur falsa
opinió.
En aquest dictat pos mols noms que son pus
propris a Deus, que alguns qu'els sarrayns a Deus apropien. La manera
que propós tenir en aquest libre es que parla naturalment dels noms
de Deus qui simplament a éll se pertanyen; e que de aquells noms qui
a Deus se pertanyen parle segons esguardament de creatura e segons ço
que als noms de Deus se pertanyen. En cascun dels Noms de Deus posam
X versos, los quals hom pòt cantar segons que els psalms se canten
en la Esgleya. E aço fem per ço car los sarrayns canten l'Alcorá
en lur mesquita. Aquest libre es bon a contemplar e a conexer Deus e
a provar la fe christiana, segons que en éll appar. E es libre de
gran consolació e plaer, e es bon a preycar. En aquest libre coven
usar de alguns vocables que son en latí, sens los quals no' l
poriam tan bellament ne bon a fer. Lo primer Nom es Deus, lo segon
Essencia, e axí dels altres segons que en las rubriques appar. Com
Deus haja pausada virtud en paraules, pedres, e en herbes, quant mes
donchs la ha pausada en los seus noms. Perque eu conseyl que hom
cascun dia diga los CENT NOMS DE DEUS, è ab si escrits los aport.
Com haurá dit un capítol diga aquella Laor en loch de Gloria Patri,
la qual es escrita avall en la fí de aquest libre. Aquests versos
arrimam per ço que hom los puscha mils saber de còr. E no fem força
si en alguns versos ha mes síllabes que en altres, per ço que
meyllor materia puscham pausar en aquest libre. E ha major dificultat
pausar tan subtil (pareix subtll) materia en rims, que no es
pausar l' Alcorá en lo dictat que es pausat.
I.
iO
DEUS!
¡O
Ens divinal! tú est Deus per obrar,
Que
en tú has axí com est Deus per estar,
Perque
en tú null accident no y pòt estar.
Si no fosses Deus en obrant
E
que fosses Deus en estant,
Fóres
menor Deus en amant.
Tú est Deus per ta bontat,
E
ta bontat per deitat,
E
est Deus per lur unitat.
Si en bondat no fós deificar,
E
si en deitat no fós bonificar,
Deus
no fóre Deus per son obrar.
Tú est un Deus per unitat,
Si
com est Deus per deitat,
Est
amorós per voluntat.
Infinit bé en Deus no pogra estar
Si
en sa bontat no hagués bonificar,
Per
natura de entendre e de amar.
Aquell Ens qui es Deus appellat,
Cové
que sia sens peccat,
Sens
temps e sens quantitat.
Si en Deus fós ociositat,
De
sa granea e bontat,
Covengra
que en éll fós peccat.
Tant es Deus larch del nom seu
Que
home Christ fá nomnar Deu,
Al
qual present tot mí e 'l meu.
Aorte
Deus en ta majestat,
De
deificant, deificable, deificat,
Distincts
tots tres en trinitat.
II.
¡O
ESSENCIA!
¡O
Essencia, qui est eternal e infinida
E
qui estas de tot ben cumplida!
Tú
est mon conort, gaug e ma vida.
¡O Essencia paternal, filial,
espirital!
Tú
ets tres en nombre personal,
E
estás una en nombre substancial.
Tú, Essencia, estás sens
ociositat
De
bontat, infinitat, eternitat;
De
essenciant, essenciar, essenciat.
Si tú, Essencia, fosses sens
essenciar,
Bona
e gran fóres en ton amar,
E
no bona ne gran en substanciar.
Si Essencia no fós luny a
minoritat
Per
essenciant, essenciar, essenciat,
Fóre
prop a no esser per ociositat.
Essencia divina! tú estás aytant
infinidament
Per
infinit, infinir, infinient,
Com
fas per amant, amable, e amament.
Tú, Essencia, estás
indistincta en trinitat,
Qui
está distincta proprietat,
De
tú, Essencia, en personalitat.
Si
tú, Essencia, no fósses en essenciar,
No
pogres esser en concordança ni en concordar,
Ne
egualtat, egualar no pogra en tú estar.
O esser qui est de tot
altre esser senyor!
Esdevengut
es lo meu esser peccador,
Perque
't prec te membres esser perdonador.
¡O esser infinit, tan luny
a peccat,
Que
peccat en sí no pòt haver entitat,
Per
ço que en res no 't sia assemblat!
III.
¡O
UNITAT!
Eternitat
e infinitat
Son
un esser en singularitat,
Lo
qual esser es Deus appellat.
Si
fossen molts Deus o fóre la U termenat,
O
fóre l' altre en infinitat,
Qui
no fóre en gran singularitat.
Cové
donchs que sia un Deus tan solament,
Per
ço que sia gran bé e gran compliment,
E
en sa Unitat omnipotent.
Granea de la divina Unitat,
Es
que en sí haja gran unificat,
Distinct
de unificant, unificar en trinitat.
Si en divina Unitat no fós
unificar,
No
hagra gran poder, saber e amar,
E
pogra en sí mateixa ociosa estar.
Enaxí se han Unitat e unir,
Com
se han compliment e son complir,
Perque
Unitat e unir no 's poden departir (1).
Major poder ha Unitat en
unir,
Que
no ha sensualitat en sentir,
Ne
volentat d' home en desir.
Tan gran poder ha divina Unitat,
Que
pòt estar en distincta trinitat,
E
romanir U en substancialitat.
Enaxí
's coven que en Deus U sia de un,
Com
se coven que éll sia un,
Per
ço que en éll sia propri e comun.
Volch
Deus mostrar lo poder de sa Unitat
E
en esser home unit ab divinitat,
Una
persona de deitat e humanitat.
IV.
¡O
TRINITAT!
¡O
divina molt alta Trinitat!
Enaxí
es per tú tota pluralitat,
Com
es unitat creada per divina unitat.
Si Deus no fós en distincta
Trinitat,
No
fóren en éll concordança, concordar e egualtat,
E
fóre prop a contrariar, desagualar, e contrariat.
Estan en Deus
divinas proprietats,
Per
ço que en éll sian entenduts e amats,
Actus
distincts de deitat no separats,
Está Trinitat deitat divina en
paternitat,
Filiació,
espirabilitat,
E
totes tres están una essencia en una deitat.
En Deus no pòt
quaternitat estar,
Pus
que a deitat poren bastar,
Deificant,
deificable e deificar.
Sens Trinitat no pogra deitat
Estar
en natura de amable, amant e amat,
Sens
los quals fóre en vacuitat.
Si no fós distincció entre
entenent, entendre e entes,
No
pogra Deus saber negun dels tres qual es,
Ne
infinit e eternat no pogra esser nulla res.
En tristicia estich e
en pensament,
Car
la Trinitat de Deus omnipotent
No
es amada e sabuda per tota gent.
Cell
qui sab Trinitat e no la vòl mostrar
A
aquells qui la porian saber e amar,
No
par que de colpa se puscha escusar.
V.
¡O
PARE!
¡O Deus Pare, qui est molt gloriós!
Tú,
has fill Deus ab qui est poderós,
En
espirar Sant Esperit d' amdós.
Deus es Pare en sa
substancialitat
Entenent
sa gran potestat,
En
engenrar lo fill de sa deitat.
Es de Deus Pare fill Deu,
Al
qual ha dat lo esser seu,
Al
qual fá esser Deus meu.
Es Deus Pare en singularitat,
Per
ço que a una paternitat
Abast
una infinitat.
Deus
es Pare en engenrant,
Entenent
que éll pòt en aytant,
Com
es son poder en estant.
Es Deus Pare en comensamen,
En
qui done esser e no 'l pren
D'
altre perque Pare s' enten.
Aytant es Deus Pare substancialment,
Com
está Pare relativament,
E
per ço está Pare sens negun accident.
Si fós Deus Pare per
sola relació,
Sens
deitat, pogren dir que no
Es
tan gran Pare com per creació.
Tú est, Deus, mon Pare en
creant,
Mas
eu no son ton fill en peccant,
Fem
donchs ton fill mercé clamant.
Si
tú est Pare bò, sávi e virtuós,
Eu
so fill, mal fill e viciós,
Quit
clam Pare just e misericordiós.
VI.
¡O
FILL!
¡O
Deus Fill! Per çó estás sens quantitat,
Car
est Fill en infinitat e eternitat,
De
infinida e eternal paternitat.
Tú
est, Fill, per ço que pare puscha estar,
E
que tú e éll Deus posqués donar,
Que
es Sant Esperit per espirar.
Car
entre pare e Fill se pertany major volentat,
Major
poder e major egualtat,
Son
pare e Fill en Deus de necessitat.
Si
en Deus pare e Fill no poguessen estar,
No
pogra en Deus estar major concordar
Per
natura de entendre e de amar.
E están lo pare e lo Fill en
unitat
De
natura, essencia e deitat,
E
son distincts en natura de engenrant e engenrat.
Está lo Fill en
lo pare per amor,
El
pare, el Fill per ardor d' amor,
Ix
d' amdós espirant Deus d' amor.
Deus,
qui es Fill de Deitat,
Es
pare de home deificat,
Per
ço que en deificar sia al pare ressemblat.
Si el Fill de Deus en
home no fós encarnat,
Mes
pogra home de Deus pendre bontat,
Que
no li 'n volgra dar divina volentat.
Car Fill eternal e Fill
creat
Están
en major proporcionitat;
No
fó lo pare n' el Sant Esperit encarnat.
A
tú, Fill home Deus encarnat,
Dó
mon enteniment e ma volentat,
Si
't plau qu' els muts de pena e de peccat.
VII.
¡O
SANT ESPERIT!
¡O
Sant Esperit, qui estás espirat
De
engenrant e de engenrat,
Hages
merce de nos e pietat!
Es
Sant Esperit per ço que complir
Puscha
infinitat lo seu infinir,
E
divina amor lo seu desir.
Car
lo pare e 'l fill s' han gran volentat,
Espiren
Sant Esperit qui es proprietat,
En
qui s' ha fina natura d' amor e d' amistat (2).
Axí com lo pare
ha lo fill entenent conçebut,
Han
lo pare e 'l fill lo Sant Esperit volgut,
Amantlo
un e l' altre ab granea de virtut.
Si
el amar qu' el pare e 'l fill s' han no fós personat
En
natura de infinitat e eternitat,
Fóre
lur amar finit ab quantitat.
Tant s' aman lo pare e ‘l fill en
unitat,
Que
amdos han una sola espiritivitat,
En
espirar una sola espirabilitat.
¡O Sant Esperit, en qui' s
complex lo nombre de trinitat,
Per
ço car no espires, estás espirat,
Espira
a nos a fer la volentat!
Entre
‘l pare e 'l fill cové esser espirar,
Per
ço que en amdós sia gran concordar
Per
natura d' amor e d' amar.
Ah
Sant Esperit, qui per amor est conçebut!
Lo
mon es teu, e es tot quaix perdut,
Per
ço est poch amat e conegut.
Com
per tú, Sant Esperit, sian conjuntes granea e bontat,
E
aço per natura d'amant, amable e amat,
Conjuny
per nos misericordia e pietat.
VIII.
¡O
SINGULAR!
¡O
Ens, qui estás Singular
En
infinir e eternar!
A
tú tot sol dó mon amar.
Molt major es eternitat
Si
está ‘n singularitat
Que
si fós en dualitat.
Axi
com Deus es Singular en infinitat,
Cové
que sia Singular en eternitat,
Per
ço que en éll haja egualtat.
Singular es Deus en infinir,
En
eternitat e en complir,
E
en deificar e en unir.
En
Deus poder, saviesa e volentat
Están
en singularitat,
En
quant ensemps son una unitat.
Amar es Singular en amor
De
amable e de amador,
E
axí mateix es de lausor.
Singularment es granea bona per bontat,
E
singularment es amada per volentat,
E
materialment es creació de creat.
Deus ha presa una humanitat,
Per
ço que en una singularitat
Encarnació
haja mays de bontat.
Si en Deus no fós singularitat,
De
propria proprietat,
No
fóra gran sa unitat.
Car
Deus es Singular en valor,
A
éll pertany singular honor
Que
sia a totas major.
IX.
¡O
ESTANT!
¡O
rey qui est Deus en Estant!
Tú
estás Deus en engenrant,
E
estás Deus en espirant.
Enfre Estant e estar
Está
molt gran concordar
De
entificant e entificar.
Está poder en amar,
Está
amar en possificar,
Está
infinit en infinitar.
Poder, saber, e volentat
Están
en Deus en unitat
De
essencia, natura e deitat.
Está granea en bontat,
Está
bonea en eternitat,
Está
Deus bò, eternal en infinitat.
Deus está aondós
De
gloria e de gloriós,
A
la qual gloria ha creat nos.
Car en Deus está jutjar,
Pietat
e perdonar,
Devem
estar en temor e en esperar.
Com en Deus estiga veritat,
Home
estant en falsetat
No
pòt estar en amabilitat.
Car en Deus está egualtat
De
intelligibilitat e amabilitat,
A
amar e a entendre es hom obligat.
Está mon cor en tristor,
Car
no pusch empetrar honor
A
Deu digne de lausor.
X.
¡O
FAENT!
Deus
pare obra en virtut,
Fill
qui d' éll es conçebut,
Esperit
Sant d' amdos produt.
Fan
la trinitat estar
Per
natura de' entendre e d' amar,
Obra
que sia de bontat,
De
infinitat è eternitat,
No
ha de rè necessitat.
Si
en Deus no fós obrar
De
infinit e eternar,
Falliment
en éll pogra estar.
Bon
fá de veritat
Verificable,
verificat
Ab
verificar qui ix d' amich e d' amat.
Obrar amar que sia virtuós,
E
entendre que no sia ergullós,
Val
mes que obrar castells ne tors.
Deus ha obrat hom ab bontat,
E
hom mal obra ab peccat,
Mal
dir e mala volentat.
Si
no fós Deus per son obrar,
Fóre
major per son estar
Que
per son entendre e amar.
Obrá sens fé e caritat
Esperança
e fermetat,
Es
obra de mal e peccat.
Mes
val haver bon pensament
Que
guessanyar aur ne argent,
Ne
haver fills ne honrament.
XI.
¡O
ENS NECESSARI!
Deus,
qui est de necessitat,
Per
çó car est infinitat e eternitat,
Tú
sias conegut, amat e honrat.
En infinitat es necessari infinir,
Axí
com en compliment complir,
Sens
lo qual compliment no 's pogra sofferir.
Si no fós eternitat
Seguir
es de necessitat
Que
çó qui es, fós per sí començat.
Necessari es que en Deus sia
poder,
E
qu' en volentat se puschan saber,
Amant,
amable e voler.
En
Deus poder, saviesa e volentat,
Son
una natura de necessitat,
Per
ço que éll sia infinit en unitat.
Necessari es que en Deus
obrar
Sia
aytant gran com son estar,
Perqu'
en Deus puscha esser deitar.
En Deus es necessari concordar,
Distinccionar
e egualar,
Per
ço que ociós no puscha estar.
No ha Deus fora sí necessitat,
Car
complit es de tota bontat,
Perque
ha en sí obra e obrat.
Deus es nostra necessitat,
Car
sens Deus no fóre ens sustentat,
Ne
a neguna fí menat.
Necessari
es a hom Deus amar,
Conexer,
servir e honrar,
E
bé está en Deus mercé e perdonar.
XII.
¡O
PERSEITAT!
Deus está per sí en poder,
En volentat é en
saber,
E pòt en tot quant vòl haver.
Es Deus causa e no
causat,
Perque tot hom es obligat
A obeir sa volentat.
Deus
está per sí aondós,
E assí mateix ha creat nos,
Aytal per
sí es gloriós.
Es Deus per sí paternitat,
Filiació,
espirabilitat,
Es donchs per sí en trinitat.
Deus está per sí
en bontat,
Infinitat e eternitat,
Donchs deu esser per sí
amat.
Qui ama Deus per sí salvar,
E que infern puscha
esquivar,
Poch sab de natura d'amar.
Null hom pòt per sí
estar,
Ne pòt per sí negun be far,
Perque no's deu en sí
fiar.
Per si es null hom senyor,
Perque no li tany
servidor,
Pus que per sí no há honor.
Pus que per mí no son
creat,
Tort ay e fas gran pecat
Si per mí vull esser
honrat.
Per sí está hom peccador,
E
enemich de bona amor,
Perque de mí ay gran pahor.
XIII.
¡O
LIBERTAT!
Franch es Deus en son estar,
E es franch en son
obrar,
Ab possificant, possificable, possificar.
Poder franch
ha Deus en sa bontat,
De bonificant, bonificar e bonificat,
E
aço mateix en infinitat e eternitat.
Deus
es pus franch en son poder
Que no es home en son voler:
Sa
Libertat ¿quí la poria saber?
Está Deus franch en infinir,
En
eternar e en complir,
A Deus no pòt rè contradir.
Mays val
franquea en voler,
En remembrar e en saber,
Que en regnar ne en
haver.
Creá Deus hom franch en virtut,
Mays hom es servu
esdevengut,
Per ço car s'es desconegut.
Tot hom pòt Libertat
haver
En amar Deus e car tener,
Car Deus no força null
voler.
Hom qui es servu de peccat,
No está franch de
volentat,
Car justicia l'ha encarçerat.
No está servu hom ab
virtut,
Ne está franch home caút
En pecat trò s'es
conegut.
Mays val servitut en turment
Ab que hom hi sia
justament,
Que Libertat en honrament.
XIV.
¡O
SIMPLE!
Car
Deus es sa simplicitat,
Es
aytant Simple en trinitat,
Com
es Simple en Unitat.
En Deus está simplificar,
Per
engenrar e espirar,
E
en éll compost no pòt estar.
Deus de la sua simplicitat,
Simplifica
simplificat,
En
simplificat engenrat.
Está Deus Simple en estant,
E
está Simple en obrant,
Car
no ha detrás ne davant.
Está en Deus Simple poder,
Simple
saber, Simple voler,
E
per ço pòt Simple haver.
Simplement están en bontat,
Bonificant,
bonificat,
Ab
bonificar espirat.
Concordança e egualtat
Están
en Deus simplicitat,
Per
natura de trinitat.
A
vos, ver Deus omnipotent,
Me
dó enaxí simplement,
Que
d' altre no vull honrament.
Aquell que ha Simple saber,
Simple
membrar, Simple voler
En
honrar Deus, no pòt caer.
Aquell
ama Deus simplement
Qui
fá per éll principalment
Tot
ço que fá a son scient.
XV.
¡O
SANCT!
¡O
Sanct dels sancts qui est sanctetat!
A
tú dó tota ma entitat
E
tú donem paciencia e caritat.
Deus es Sanct en sí mateix,
E
d' éll negun mal no 's segueix,
E
es tot hom Sanct qui 'l serveix.
Car
Deus es Sanct, se cové
Qu'
en éll sia Sanct de bé
E
que 'l Sanct sia de sé.
Sanct está Deus en amar,
E
Sanct está en son jutjar,
E
Sanct está en perdonar.
Qui ha bona volentat
Está
fill de sanctetat,
Qui
'l vest de sa puritat.
Mays val home per sanctetat,
Que
per emperi ne regnat,
Per
vida e sanitat.
Sanctetat fá hom humil,
E
li fá fér fayts gentil,
E
'l guarda de mal e peril.
Sanctetat fá humilitat,
Mesura
gran e leyaltat,
E
aporta de Deus bon grat.
Mays val en sanctetat morir
Que
tostemps viure sens finir,
Ço
que val Sanct ¿qui ho pòt dir?
Esguardats
els sancts qui son passats
Per
quants homens son remembrats,
E
los no sants com son oblidats.
XIV.
¡O
VIDA!
¡O divina, eternal e sancta Vida!
En
tú viu bonea infinida,
De
bonificant, bonificable, bonificar complida.
Viu Deus en amant,
amable e amar,
Vivificant,
vivificable e vivificar,
Per
natura de engenrar e espirar.
Deus es viu sens mortalitat,
E
en éll viuen misericordia e pietat,
Perque
null hom no deu esser desesperat.
Viu bon entendre de bon amar,
E
viu amar de bon cogitar,
E
viuen entendre e amar de bon membrar.
Viu bonea de magnificar,
E
viu granea de bonificar,
E
mòr bonea en malificar.
Aquell
viu qui ha bon pensament,
E
aquell mòr qui fá falliment,
E
aquell viu qui ama mes Deus que son parent.
Qui vòl viure per
haver honrament,
Fá
com muyra en foch ardent,
Deshonrat
perpetualment.
Mays val morir honradament
Que
longa vida croyament,
Car
tots jorns mòr qui viu vilment.
Hom qui ben viu no pòt morir,
Ne
qui mal viu no pòt servir
A
Deus, ne a vida venir.
No
deu hom viure per menjar,
Per
honrament, per sajornar,
Mays
per servir Deus e honrar.
XVII.
¡O
INFINITAT!
¡O
Deus qui estás Infinit,
En
Pare, Fill e Sanct Esperit!
Mal
fá aquell qui t' ha en oblit.
Deus es Infinit en estar,
E
Infinit en son obrar,
Per
engenrar e espirar.
No pogra esser Infinitat
Sino
en singularitat,
En
qui no sia quantitat.
Infinit es Deus en bontat,
Ab
bonificant, bonificat,
E
ab bonificar eternat.
Si en Deus no fós Infinir,
No
pográ son poder complir
De
Infinitat nostre desir.
Poder, saber e volentat,
Son
Infinits en unitat,
De
natura e deitat.
Deus pare infinidament
Infinix
fill extensament,
Sens
quantitat e moviment.
Infinit es de Infinitat,
Sens
la qual fóre termenat,
En
poder, temps e quantitat.
Plasent causa es consirar
Infinit
d' entendre e d' amar,
En
eternitat sens cessar.
Be
n' es foll e desconexent
Qui
ama mays petit movent
Que
Infinit sens mudament.
XVIII.
¡O
ETERNITAT!
Si
fós ver que no fós Eternitat,
Ço
qui es fóre per sí comensat,
E
fóre no res sa potencialitat.
Es
donchs Eternitat sens dubtar,
En
la qual covenen estar
Eternant,
eternable, eternar.
Si
eternar en Eternitat no fós,
Fóre
per son poder avar e ociós,
E
no fóre amable ne gloriós.
Eternar
cové esser de Eternitat,
Sens
la qual no poria esser abastat,
Eternat
de entendut e d' amat.
Plasent
causa es membrar
En
Eternitat, eternar,
Engenrar
e espirar.
Greu
causa es consirar
En
foch eternal estar,
E
’n ira de Deus sens perdonar.
Deus
pòt de sa Eternitat
Plus
en sa natura de bontat,
Que
en tot ben que haja creat.
Si
fós ver que Eternitat hagués par,
No
fóre per ella Deus singular,
E
infinir valgra plus que eternar
No
ha conexensa de Eternitat,
Qui
diu qu' el mon no es creat,
Ne
de Eternitat e infinitat sab egualtat.
XIX.
¡O
TOT!
¡O
Deus, qui est Totalitat
De
ta essencia e de ta bontat!
Tú
est Tot sens divissibilitat.
No
fóre Deus tota essencia de bontat,
Si
no fós bonificant, bonificar, bonificat,
Perque
cové en éll esser trinitat.
En
Deus poder es Tot saber,
E
en Deus saber es Tot poder,
E
per ço pòt en Tot quant vòl, voler.
Poder,
saber e volentat
No
están en tota bontat
Si
donchs no son en una unitat.
Deus
ama ab Tot son voler,
Axí
com sab ab Tot son saber,
Amemló
donchs ab Tot nostre poder.
Sens
distincció e concordar,
Començament
e egualar,
Totalitat
de bé no pòt estar.
Tot
está Deus en unitat,
E
Tot está en trinitat
Per
natura de infinitat.
Aquell
qui 's dona Tot a Deu,
pòt
dir que Deus está Tot seu,
Perque
eu li dó Tot mí e 'l meu.
Cascun
hom pòt Deus Tot haver,
Ab
que l' am de Tot son poder,
Car
Deus no 's frany ans es sencer.
Deus
está Tot en veritat,
Perque
no ha gens falsetat,
Ni
es enemich de leyaltat.



