CVII, reg. 1351, fol, 19, 12 marzo 1371

CVII.
Reg. n. 1351, fol. 19. 12 mar. 1371.

Al noble et amat mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania salut et dileccio. Jassia que nos ab alcuna letra nostra dada en Tortosa a XX dies de febrer del any dejus escrit hajam significat a vos nos haver assignats los lochs seguents ço es Valencia Saragoça Leyda o Tortosa per fer la batalla la qual es empresa de fer a nostre juiciament entre vos e mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet: empero com ara maestre Guillelm de Melle de part vostra nos haja supplicat que a nos placia declarar en qual dels dits IIII lochs volrem ques faça la dita batalla: per tal nos sobre aço nostra intencio declarants la ciutat de Valencia per fer en aquella la dita batalla vinents vos e lo dit mossen Ramon apparellats segons que jaus havem significat a vos e al dit mossen Ramon per la present assignam e daquesta assignacio e denominacio de la dita ciutat de Valencia la present letra nostra manam a vos esser feta.
Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCLXXI. - Rex Petrus. - Franciscus Castello mandato regis facto per Bernardum de Bonastre secretarium. - Similis litera fuit directa dicto Raymundo de Caussada militi verbis tamen competenter mutatis.

CVIII

(Nota: Tomás Feelton o Felton podía entender esta carta, ya que era gran senescal de Aquitania. 
ver https://es.wikipedia.org/wiki/Primera_guerra_civil_castellana

Inés de Poitou, Agnès de Poitiers, Agnès de Poitou, también conocida como Inés de Aquitania, esposa de Ramiro II de Aragón y madre de Petronila, seguramente también la entendería, salvando la diferencia de tiempo. Así escribía su padre:

Comte de Poitiers.

I.

Farai chansoneta nueva

Ans que vent, ni gel, ni plueva;

Ma dona m’ assaya e m plueva (: prueba?)

Quossi de qual guiza l’ am;

E ja, per plag que m’ en mueva,

No m solvera de son liam.

Qu’ ans mi rent a lieys e m liure,

Qu’ en sa carta m pot escriure:

E no m’ en tenguatz per yure,

S’ ieu ma bona dompna am;

Quar senes lieys non puesc viure,

Tant ai pres de s’ amor gran fam!

Qual pro y auretz, dompna conja,

Si vostr’ amor mi deslonja?

Per que us vulhatz metre monja?

E sapchatz, quar tan vos am,

Tem que la dolors me ponja,

Si no m faitz dreg dels tortz qu’ ie us clam.

Que plus etz blanca qu’ evori,

Per qu’ ieu autra non azori;

Si’n breu non ai ajutori,

Cum ma bona dompna m’ am,

Morrai pel cap sanh Gregori,

Si no m bayza ‘n cambr’ o sotz ram.

Qual pro y auretz, s’ ieu m’ enclostre, 

E no m retenetz per vostre? 

Tot lo joy del mon es nostre, 

Dompna, s’ amduy nos amam. 

Lay al mieu amic Daurostre 

Dic e man que chan e que bram.

Per aquesta fri e tremble,

Quar de tant bon’ amor l’ am,

Qu’ anc no cug qu’ en nasques semble

En semblan del gran linh N Adam.

II.

Mout jauzens me prenc en amar

Un joy don plus mi vuelh aizir;

E pus en joy vuelh revertir,

Ben deu, si puesc, al mielhs anar;

Quar mielhs or n’ am estiers cuiar

Qu’ om puesca vezer ni auzir.

Ieu, so sabetz, no m dey gabar,

Ni de grans laus no m say formir;

Mas, si anc nulhs joys poc florir,

Aquest deu sobre totz granar,

E part los autres esmerar,

Si cum sol brus jorns esclarzir.

Ancmais no poc hom faissonar

Com en voler ni en dezir,

Ni en pensar ni en cossir,

Aitals joys no pot par trobar;

E qui be ‘l volria lauzar,

D’ un an no y poiria venir.

Totz joys li deu humiliar,

E tota ricors obezir

Mi dons, per son bel aculhir

E per son belh douset esguar;

E deu hom mais cent ans durar

Qui ‘l joy de s’ amor pot sazir.

Per son joy pot malautz sanar,

E per sa ira sas morir,

E savis hom enfolezir,

E belhs hom sa beutat mudar,

E ‘l plus cortes vilanejar,

E ‘l totz vilas encortezir.

Pus hom gensor non pot trobar,

Ni huelhs vezer, ni boca dir,

A mos ops la ‘n vuelh retenir

Per lo cor dedins refrescar,

E per la carn renovellar

Que no puesca envellezir.

Si m vol mi dons s’ amor donar,

Pres suy del penr’ e del grazir,

E del celar e del blandir,

E de sos plazers dir e far,

E de son pretz tenir en car,

E de son laus enavantir.

Ren per autrui non l’ aus mandar,

Tal paor ai qu’ ades s’ azir!

Ni ieu mezeys, tan tem falhir,

No l’ aus m’ amor fort assemblar;

Mas elha m deu mon mielhs triar,

Pus sap qu’ ab lieys ai a guerir.

)

CVI, reg. 1351, fol, 7, 12 febrero 1371

CVI.
Reg.n.1351, fol. 7. 12 feb. 1371.

Molt car e molt amat cosi reebuda havem vostra letra per la qual nos havets pregats ab gran instancia que a la batalla la qual mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania et mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet han empresa de fer a nostre juiciament donem loch e camp segurs e al dit mossen Thomas e a LX homens darmes et a XXX archers que amenara carta de salconduyt. E jatsia car cosi que a nos desplacia que aytals dos cavallers con son mossen Thomas e mossen Ramon venguen a aytal punt de batalla: empero per honor e amor vostre nos acceptam lo juiciament sots aquesta manera que si los dits mossen Thomas e mossen Ramon venen davant nos concordats qual sera reptador e qual reptat e quants dies durara la batalla e ab quines armes se combattran e que entre ells ans que venguen sia declarat quey ha cas de batalla: nos tendrem lo camp segur e al entretant de nostra terra nos los farem saber on serem nos et lo camp perque la drecen lur cami. E trametem al dit mossen Thomas son salconduyt e semblant al dit mossen Ramon. Et fariem totes altres coses per honor vostra de que vos nos pregassets.
- Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de febrer del any MCCCLXXI. - Guillermus de Palou.- Bernardus de Bonastre ex provisione facta per dominum regem in consilio. - Fuit directa duci Alencaustrie. - Similis fuit missa comiti.

cvii-reg-1351-fol-19-12-marzo-1371