martes, 1 de septiembre de 2020

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 


Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.

14 DE DICIEMBRE.

14 DE DICIEMBRE. 


Las cartas y contestaciones que fueron leídas y aprobadas en la sesión de este día son las que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XII del corrent ensemps ab traslat de una letra del Senyor Rey havem rebuda vuy aci en Cervera per correu circa la una hora apres mig jorn la qual hoyda de continent havem delliberat fervos la present per lo dit correu avisantvos havem gran plaer del quens 
haveu certificats e Deu volent complirem e executarem vostra voluntat e delliberacio. 

Ir vos scrivim que labbat de Sant Johan les Abbadeses que venie de cort nos havie dit havie haguts ayres que lo Senyor Rey habia delliberat portar en Navarra lo Senyor Princep. Encara vos ne tornam avisar a cautela. Mes avant havem parlat ab lo nebot den Cresques juheu daci qui vingue ir de Navarra e hanos dit com dema que sera diumenge haura VIII jorns ell e altres jueus foren a Pamplona e trobaren les portes tancades. E per quant no volien que degu hi entras si donchs no eren jueus ells entraren dins e anaren a la judeca e demanant perque tenian la ciutat tancada fonlus dit que per tant com lo dimarts lavors passat havian volgut pendre lo conestable de Navarra pero que era scapat mas havian pres un gran burges de la ciutat qui es molt servidor del Senyor Princep e mes havian pres un bastard de Beamunt germa del dit conestable e que li tenien en guarda C homens armats. De tot aço mossenyors vos havem volguts avisar perque tot fou en lo dia que fou pres lo Senyor Princep vostras Reverencias noblesas magestats e honorables saviesas levenne lo juy quels parra. Mossen Pere Deztorrent sera sta nit ab nosaltres. Juxta la letra del Senyor Rey veem la sua Majestat haver admiracio del nombre de nostra embaxada nosaltres som de parer que tot quant es per vosaltres fet sera a servey seu e que per res nous deveu oblidar de convocar los staments del Principat e exequutar tot lo que ere dit e delliberat ans de nostra partida perque nos pugue dir que ab medur consell tot nos sie fet. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sie. Srita en Cervera vuy dissapte jorn de sancta Lucia tocades II hores apres mig jorn any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIII embaxadors et cetera partits de aquexa ciutat.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Considerada la necessitat que occorre en aquests fets si es necessari avisar. Ahir per correu propri vos remetem cert acte concordat en la cort de Arago segons per la tenor de aquell haveu pogut veure. E vuy que es divendres lo Senyor Rey es stat personalment aci en Fraga e lo acte concordat no ha sortit son efecte ans lo Senyor Rey ha prorrogada la cort de Arago fins a X de febrer e licenciats los LXXII de que vos dihem ha pres la fahena una gran desfav* hanli dat Xm florins segons se diu. Lo Senyor Rey ha sebut certa eleccio de embaxadors per vostras reverencia e honorables saviesas segons diu elets e feta diputacio de cert nombre de persones per asistir a V. R. e saviesas en consell que vos dihem han tant congoxat la Majestat del Senyor Rey que aquella congoixa e enuig ha dat causa a licenciar la cort e no voler passar lo acte concordat que no hi mancava sino la ferma de mossen Cervello. E axi lo Senyor Rey comunicant dels fets nos dix la congoixa e que no se podia fer e moltes rahons a les quals quant fonch possible satisfem dients que lo que fet era no se era fet per agreviar sa Majestat mas sols per servey de sa Senyoria. E ja per negocis semblants era acustumat fer diputats semblants embaxadors majorment ab comissio de la cort replicant per moltes vegades que no se podia ne menys sensa voluntat de sa Senyoria la cort de la qual sa Senyoria es cap ni lo poder se extenia al que se era fet mas que aço era voler lançar los bens del General e moltes altres coses. Tant ne replicam que may la poguem reposar ans de sobre de congoixa te ara a menys libertat lo Senyor Princep altra que no era debans de que hir haviem sperança alguna segons vos scrivim e huy la havem de tot perduda. No havem ommes dir la vostra excusa a la Senyora Reyna per esser mediadora de repos. E per semblant havem trovat de que nos som molt congoxats hoc tant que havem delliberat del que sentim e occorre avisarne V. R e savieses en les quals ha tanta discrecio que pensaran de fer es de fer e nos daran consell *en lo fahedor per nosaltres. Dixnos que mes eren comocions que no embaxades e que no li pot negu tolre libertat de castigar sos fills ni los de sa casa e pensant fer be fanli mes mal ni ha constitucio ne usatge li obsta. E axi fanli tants enuigs e congoxes les embaxades que es dubte de gran dan en aquests fets segons lo que fins aci ses seguit. Axi mossenyors placieus en tot delliberar e rescriurernos de vostre consell. En lo mig treballarem continuadament per lo mes repos sera a nosaltres possible. E no havem mes a dir sino que farem tot ço que vosaltres volreu. Scrita en Fraga a XII de deembre any Mil CCCC sexanta sots segell del senyor bisbe de Vich.
- A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors apres feta la present se es seguit que lo Senyor Rey huy dissapte demati ha pres la via del castell de Miravet personalment ab la persona del Senyor Princep de que nos ha tret de tota sperança e tenim tan gran enuig no podem mes ni sabem que fer ans nos es significada descontenta molta no solament del dessusdit mes del per nosaltres continuadament. Axi mossenyors placieus en tot pensar e darnos consell que es de fer. Ab certitut se diu tornat lo Senyor de Miravet va la via de Çaragoça pera festas. No sabem que sera sols per esservos de tot avis la voluntat nostra es fer tostemps lo que per la cort nos es manat e sera per vosaltres ordenat e continuadement seguir la Majestat del Senyor Rey e per res al mon no mancar. Lo correu parteix daci huy dissapte a les XI hores ans de mig jorn sia pagat segons lo servey fara a arbitre vostre. A III de deembre.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors.
A XIIII del present cerque lo mig jorn havem rebuda una letra de vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer dada en Fraga a XIII del present la qual vista e hoida havem hauda no poca contristacio e dolor de les novitats que per la dita letra som stats sabedors e creem no esser bon senyal la Majestat del Senyor Rey haja prorrogada la cort de Arago e licenciats los LXXII. Dolemnos molt e som en molta angoxa que la Majestat del Senyor Rey haja en res senyalat per causa de la embaxada daquest Principat haja pres enuig algu e a la persona del Illustrissimo Princep fretura major de la que tenia haja donada e transferida en lo castell de Miravet. Encara tenim axi gran dolor e congoxa que la dita Majestat haja volgut reptar a nosaltres en la forma que scriviu los tres sobredits ne haja dit la cort ne nosaltres no haver pogut fer ne degut lo que fem e que nostres enantaments son mes comocions que embaxades e altres paraules reprehensives en derogacio del General e Principat de Cathalunya. E per quant aquestas cosas no deuen passar sens deguda satisfaccio e resposta ab deguda reverencia e honor feta delliberadament e consulta sobre les dites coses havent diligentment pensat vos pregam a descarrech nostre e del Principat en loch e temps oportu per oyr e entendre ab pertinent humilitat e reverencia en efecte sia feta a la sua Serenitat la seguent resposta ço es esser a certitut nostra pervenguda la reprehensio feta de nostres actes los quals la cort no podia haver fet e nosaltres axi poch prosseguit anomenantnos comocions et cetera. La qual reprehensio pervenguda a noticia nostra nos ha donat occasio esser donat creximent gran a nostres dolors e congoxas les quals ja haviem per la detencio de la persona del lllustrissimo Princep son fill per la sua Majestat senyala pendre les coses no ab aquella paciencia e amor que los clements reys dels quals loable recordacio se ha solien e acustumaven e fins aci la sua Serenitat havia acustumat. E que la cort ha pogut fer lo acte fet de la comissio a nosaltres e consemblants e altres comissions ha acustumat la cort fer e on la cort tal comissio feta no hagues pogueram nosaltres diputats e degueram per provisio fahedora en cas de tant gran magnitut e ponderositat e molt menor que aquest no es convocar e congregar gran consell e provehir segons acustumat es. E de aço es la casa de la Diputacio en notoria e continuada possessio. E de despesa o de qualsevol actes fets en la casa de la Diputacio la Majestat del Senyor Rey ab clemencia sua parlant no pot ne sen deu entremetre car la cort de per si es aquella qui dona facultat e pot despendre e los diputats en son cars sens participi del dit Senyor e dels actes e cosas de la casa de la Diputacio sols la cort pot examinar dispondre e ordonar sens participi algu o intervencio del Senyor Rey. E james en aquesta casa se tractaren comocions e molt menys ara ans continuament se ha tractat consellat e procurat en la dita casa cosas de gran servey honor e exaltacio de la Corona Darago segons de innumerables actes eximplis donar se podrian. E sera suplicada la sua Majestat de consenblants paraules com es tractarse aci comocions usar no vulla car veu be la sua Serenitat la innata fidelitat dels catalans no comporta tal forma de parlar qui en la fidelitat notament algu fer puxa. E pot esser ben dit e certament los nostres actes e procehiments esser repos de vulgars comocions e populars car los pobles crehent lo dit lllustrissimo Princep esser vengut en aquest Principat assegurat prenents gran contristacio de la captura del dit Princep stan molt arremorats e commoguts no sens gran perill de molts inconvenients e certament los enantaments per nosaltres fets en eleccio de tant sollempne embaxada dona gran repos e assossech als miradors havent sperança que per la vostra gran virtut auctoritat intelligencia e saviesa en tal manera procehireu que sera satisfet al degut daquest Principat. E com no ignora la Majestat del Senyor Rey per actes en temps de la sua loctinencia molt disputats e determenats la preheminencia de la casa de la Diputacio es tal que cognicio real en res no admet. Pot convocar e congregar concells ab cort e sens cort tota hora que es vist necessari e oportu e pot despeses fer per ordinacio de la cort e en altre forma en los casos ordonats sens participi algu o sabuda reals. E aquesta tal preheminencia e auctoritat es tant delicadament per los catalans observada que del contrari disputa alguna no consent e no sens causa com lo merexer daquest General sia tant gran que molt major auctoritat e preheminencia vendicar e daquelles usar licitament podria e deuria car aquest General ha magnificada excelsa e ampliada la Corona Darago en lo esser que es. E si a dita Corona adversitat alguna ha occorregut aquest General de qualsevol gran perill e inconvenient la ha preservada segons per innumerables actes vulgats es notori. Aquest General es la anima del Principat de Cathalunya la qual los poblats en lo dit Principat han acustumat defendre com la vida. Sia donchs supplicada la Majestat del Senyor Rey per sa merce no vulla en tal manera notar que comocions se façen os tracten coses qui tractar e fer nos degen o puxen en aquesta casa la qual tant honor benefici e servey a sos predecessors e a ell ha fets e se spere fer a la sua Majestat tota vegada que necessari sera. E si aquesta casa en virtut de la comissio donada consell ha deputat e tal embaxada feta a la sua Majestat non deu pendre indignacio o admiracio la sua Serenitat car en la persona del Senyor Princep va molt e consisteix lo benefici publich e repos de aquest Principat per esser fill seu. No ha en oblit mes aquesta patria los grans dans e inconvenients que rebe en temps de la vacacio del regne per mort del Rey en Marti de gloriosa recordacio. E jatsia aquells dos germans fossen pero disponent la divina clemencia sens fills romangueren de que provengueren incredibles dans e innumerables a tota aquesta patria tant com vaga lo Principat fins que feu la benaventurada entrada del rey don Ferrando de eterna memoria pare de dita Majestat. No obliden axi poch los poblats en aquest Principat lo dit Senyor Princep esser aci vengut assegurat e haver ell mostrat amor als catalans car entre ells cohabitar elegit havia perque rahonablament son los catalans incitats a major amor e voler ab major diligencia per la sua liberacio trebellar e ja los catius en terra de moros de simple condicio e altres presos e detenguts en poder de christians han qui per lur liberacio treballa e despen e en aço per dret divinal e humanal som convidats quant mes hun fill dun tant glorios Rey nostre e que tant compren e en que tant va deu haver qui treball e faça lo degut en la sua liberacio. Dignes seriem de gran reprehensio de Deu de la Majestat del Senyor Rey e de totes les gents del mon si en la liberacio del dit Senyor Princep e repos e pacificacio de pare a fill nostro deute no retiem en lo qual ab molta diligencia e compliment retre los catalans son molt delliberats e per cosa alguna que vegen ne ogen no cansaran ne cessaran son dever fer e exequtar essent certs ferne servey a la Majestat del dit Senyor Rey e benefici a la cosa publica (res publica). E per ço vosaltres sens trepidacio alguna mas ab molta constancia e fermetat com virtuosament acustumat haveu supplicareu sollicitareu suadireu opportunament e importuna a la Majestat del Senyor Rey que li placia libertar la persona del Senyor Princep significant a la sua Magestat ab quant dolor e congoxa sentim que a la persona del dit lllustrissimo Princep stretura e afliccio alguna per causa nostra sia donada. Aço dihem pr quant en dita letra nos es scrit que seria portat a Miravet e donada major striccio sentits los actes de açi. Pero nosaltres havem sperança en la clemencia del dit Senyor Rey que les sinistras informacions e consells que donats li son prest conexera e castigara los qui en tal manera lo informen e procuren no esser paternal amor e filial obediencia entre sa Majestat e lo dit Senyor Princep observada. Nostro desig es e voluntat procurar sollicitar supplicar insercar e aconseguir que lo Senyor Rey vulla paternalment tractar lo Senyor Princep lo qual ab molta obediencia reverentment hage la Sua Majestat reverir e honorar. Fahent aço retents nostron deute fem servey a cascuns dells e benefici a la cosa publica dels poblats en aquest Principat los quals ja stan en tanta conturbacio per les novitats començades que dona occasio cessar gran part de la negociacio. Tant repos e benefici aconseguir en sola gracia fins aci demanam a la sua Majestat no subintrant merits alguns de justicia ab tot que per la seguretat e guiatges al dit Senyor Princep donats intrar si pogues e no deuria voler la Majestat del dit Senyor per forma alguna de la sua fe disputa haver se degues. Pero lexant a present tots merits de justicia continuament en gracia demanar insistim e pregam a vosaltres ab molta afeccio quant pus humilment e pertinent se puxa supliquen e insten la liberacio del dit Senyor Princep e on a la sua Majestat no plagues axi tost dita liberacio atorgar al menys li placia donar la custodia de la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya lo qual es inexpugnable castell e pus fort quel de Miravet. Per nosaltres sera receptat com a carcellers o en aquella forma que a la sua Altesa sera plasent. Fareu donchs cerque aquestas cosas pregamvos tot lo que de nosaltres se spera e confie ab aquella vigilancia e diligencia que en les coses publicas de aquest Principat acustumat haveu e se requer per lo benefici e repos dels poblats en aquell e si a vosaltres cosa alguna era vist al benefici daquest negoci util e expedient exequtarla avisantnos pero continuadament e molt particular de tot lo que fareu direu e parlareu e de tot lo que a vosaltres semblara e per semblant si tractat algu se movie. Restam molt scandalizats de la prorrogacio de la cort Darago e licencia de les LXXII representants la dita cort car aço denota esser fet per flaquir les suplicacions fahedores a intercessio e benefici del dit Senyor Princep pero ques vulla sia confortamnos que prosseguim aquest fet justament ab recta e santa intencio e haurem Deus Omnipotent director e ajudador e per nostra sollicitacio e intercessio speram aconseguir degudament gloria e honor a la Majestat Real e benefici grandissimo als poblats en aquest Principat. E per ço no cessarem ne cansarem retre nostro deute pregamvos empero nos aviseu si per Arago e Valencia se continuara instancia alguna e en quina forma e manera. E jatsia per les instruccions donades a vosaltres siau incautats anar on la Magestat del dit Senyor Rey sia encara vos pregam e per virtut del jurament per vosaltres prestat vos encarregam e strenyem seguiscau la Majestat del dit Senyor on que vaja suplicantlo e sollicitantlo sempre de les coses que comeses vos son car segons la occorrencia del temps vos sera tremesa subvencio per poder aquest carrech suportar. Havem alguna admiracio com vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch e micer Riquer no haveu respost haver rebut letra nostra de XI del present la qual vos portava Johan Gay correu eus responiem a les coses que scrit nos havieu. Placiaus avisarnos si rebuda la haveu car ab molt dupte ne stam com ja hi degues esser divendres a vespre. Dada en Barchinona a XIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abat de Munserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor.