15, 16 de enero.

15 DE ENERO. 

Se acordó que se extendiese la minuta de la contestación que debía darse a los embajadores, y que la carta de estos se comunicase a los abogados del General, para que redactasen un memorial de lo que podría contestárseles.

16 DE ENERO.

Fue aprobada la contestación a los embajadores, de la cual, así como de otros despachos expedidos o recibidos, se dio cuenta en esta sesión y son como siguen:

Als molt reverend egregi magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Tantes coses son stades scrites en los dies passats per les frequentades letres que trameses vos havem que al present per evitar vici de replicats ab brevitat pot esser respost a vostra letra de XII del present XIIII en la nit per nosaltres rebuda la qual solament es stada legida e hoida per nosaltres mas encara per tots los congregats de present en que conve molt gran e copios nombre de persones de cascun stament molt savies e de gran reputacio e stima que comprenen tot lo Principat de Cathalunya. E per semblant es per tots hoyda e ab comuna approbacio tramesa. E perque siau participants en la contencio e plaer que se ha de la prossequucio diligent ques fa en aquest negoci del Illustrissimo Senyor Princep vos certificam com legits publicament en presencia dels congregats tots los actes e scrits que en aquesta materia se son fets e les letres daqui vengudes per tots los dits congregats ab summa unio virtut e conformitat son stats no solament approvats mas encara molt comendats. De tal unital e virtut que vuy es en tot aquest Principat se ha creure fermament esser causa Deus omnipotent qui axi en hun moment ha illuminat e scalfats a concordia e unitat de volers los coratges dels poblats en aquest Principat qui tots ab una boca (se encuentra bocha) parlen. E no es cosa sens gran admiracio tantes gents axi disperses de loch e voluntats e encara moltes contraries divises e apasionades haver promptament ses passions deposades o talment per aquest negoci arreglades que tots temps del principi fins ara la concordia ha pres tal augment que en aquesta materia sino ab hun parer no sinch parle lo qual es que sia prosseguida fins a la desijada fi e james cessar o desistir nos prometa.
Aquesta es la comuna deliberacio del hun strem de Cathalunya al altre. E jatsia lo enemich de concordia ab la sua vigilancia acostumada no haja cessat zizania seminar pero es frustrat de la sua obra e per illuminacio del Sant Sperit virtuosa concordia e unitat preval e obte. Don se ha fermament creure nostre Senyor Deus fer part en aquesta materia e deuse gran confort pendre haura lo fi desijat. Subintrant donchs al respondre de dita vostra letra haguera plagut a tots los qui la han oyda axi stretament com era scrit per la vostra letra de VII del present e ab aquell compliment fossen stades totes les coses splicades. Pero creuse apres que scrit havem sera stat fet e que la brevitat del temps per lavors no comportas tantes coses com scriviem esser a exequucio deduhides. E hon al present nou fossen afectuosament vos pregam vullau aquelles coses a efecte deduhir acompanyantho encara de les coses dejus scrites en lo cars hon fossen e necessaries sien. Les rahons e suasions que la Majestat del Senyor Rey vos ha fetes de partir de aqui e tornarvosen impingint que la vostra representacio dona causa al Rey de Castella trametre gent darmes en la frontera et cetera ab la sua clemencia parlant nous deuen fer moure ne es voluntat nostra per forma alguna de la sua Majestat partiscau e la prossequucio de aquest negoci desempareu ans seriem pus promptes e deliberats trametra altra e altra pus numeroses embaxades que diminuir de aqueixa car certament
tant es la voluntat unica en les gents sobre la prossequucio de aquest negoci que tornarvosen o tot o part semblaria desistir de aquell o podria portar molt inconvenients e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Senyor Princep mas encara lo prospero stat de tots los poblats en aquest Principat de la cosa publica del qual lo Senyor Rey de present es cap e apres la sua Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor seu no deja esser cap de la cosa publica del dit Principat. Gran interes ha donchs aquest cors de cosa publica del Principat de Cathalunya en la conservacio de aquell qui spere esser son cap dotat de tant consell prudencia e virtuts com es lo dit Senyor Princep. Vulgarment se diu que sostenint passio lo cap totes les parts del cors stan desordonades e gravades. Considerat lo dit Senyor Princep esser tal fill de nostre Rey e Senyor justissima causa e raho es en conservacio de aquell lo dit Principat tot son sforç metre e diligentissimament treballar majorment com lo dit Senyor Princep demostrant gran amor als catalans a ells venir e entre ells viure e cohabitar elegit havia. Es creu la gran confiança que en los cathalans ha haguda haverli donat causa de menys suspicions haver que per ventura alias hagudes per ell foren.
E deu donchs restar frustrat lo dit Senyor Princep de tanta seguretat e sperança que haguda ha en los cathalans. Cert no ans dignament e deguda deuen per la sua liberacio ab molta diligencia e virtut treballar e majorment com se vege esser innocent de culpa e les causes de la sua detencio scrites e aci splicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada seria remes e relaxat. E molt mes se deu en la prossequucio daquest negoci perseverar e sens sperança de cansar e desistir ab extrema vigilancia e importunitat entendresi per quant en la detencio del dit Senyor Princep e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya sostenen lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tant propri com la vida. Perque prosseguint reperacio de aquest negoci prosseguim la pus cara cosa que ha la cosa publica de aquest Principat ço es observacio de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persona e bens per exaltament e ampliacio de la corona Reyal han acquisides. Perque vos pregam fermament e ab paraules de molta eficacia aparteu tota sperança que la dita Majestat hagues de vosaltres tots o part tornarvosen per moltes rahons e suasions que fetes vos hage o fer vos puxa car negunes no son de tanta importancia que la menor causa de les sobrescrites no sia de major ponderositat e reputacio. Ab molta fermetat e stretura vos placia splicar a la dita Majestat aquesta deliberacio dels cathalans inconmutable encara que tots los majors inconvenients del mon vehessen car egual inconvenient al que sostenen veure no poden. Haver guerra ab reys vehins quant potents que sien no han en tal redupte o stimacio com han veure lur Rey e Senyor quils deuria ben amar voler e endreçar no solament no volerlos otorgar gracia mas encara ab lesio interes e violacio de usatges e constitucions no voler les libertats de la patria observar e ab tot per molts sia cregut lo ques diu de la gent darmes de Castella esser fama introduida per moure vosaltres al retorn encara que molt mes ne fos en esser que nos diu per ço lo retorn en forma alguna permes no seria fins deguda reintegracio de les libertats de la patria haguda fos la qual reintegracio ab summa diligencia e gran instancia molt sforçadament demanada per vosaltres continuament sia juxta la forma de la dita letra. E pregamvos per res no ommetau axi stretament com ho scrivim explicar a la dita Majestat ab aquella pertinencia de paraules e reverencies ques mereix present son consell totes les coses que scrites vos havem eus scrivim per obtenir reintegracio dels perjudicis fets a la patria per la extraccio de la persona del Senyor Princep de la vegueria de Leyda e Principat de Cathalunya ahon cove per reparacio de les dites libertats sia restituit e tornat. E axi ab los motius ja stesament scrits ab deguda humilitat e reverencia molt stretament demanareu a la dita Majestat restituir e tornar la persona del dit Senyor Princep en Cathalunya e dins la vegueria de Leyda. E tant sobre aço vos strenyereu que de la sua Serenitat resposta clara reporteu si li plaura la dita reintegracio al Principat fer retornant lo dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria de Leyda no oblidantvos en aquests parlaments a la sua Majestat commemorar aquestes esser leys de la terra paccionades e per la sua Altesa de observar jurades les quals han esser a la ungla seguides e al pla e litteral seny enteses sens intricacions e subtilitats de glosadors com per semblants libertats axi sia molt rahonablement e justa disposat. Car los Reys e Senyors deuen haver la paraula molt ferma e plana no varia e sens intricacio entenedora per manera que de tal parula disputa alguna haver nos deja. E molt menys se deu disputa alguna o dubitacio sostenir de observança de la fe o jurament de Rey. E aço han los Reys de Arago ab molta diligencia acostumat observar e son stats de lur fe molt gelosos e si ses qualsevol persona qui degudament vol haver bon nom honor e reputacio. E encara que la sua Majestat diga que no enten haver contrafet usatges e constitucions e siu havia vist per son consell ho repararia ab humil reverencia de la sua Serenitat parlant aquesta forma de parlar no excusa la ruptura e violacio de les dites libertats car si ho fahia james hi seria fet prejudici car promptament se diria que no se enten contrafer et cetera.
Per vosaltres en aço sera dit esser notori e manifest per la dita extraccio esser contrafet als dits usatges constitucions e libertats e aquesta tal notorietat no admet cognicio o visio alguna de consell e molt menys fora lo Principat segons extensament veureu per lo memorial que va ab la present letra. Sola lectura o demostracio de usatges e constitucions que sacostuma fer dels privilegis o libertats se comporta per les dites constitucions les quals son tan planes e les cove sens gloses e interpretacions entendre que la sua occulatissima Serenitat si de occupacio no stara occupada oyda lectura delles per vosaltres feta facilment compendra e prompta quant sia contrafet a dites constitucions usatges e libertats la reparacio e reintegracio de les quals virtuosament entenem prosseguir e de dita prosequucio james desistir ab Ios migans deguts e pertinents. Be havem sperança que la sua Majestat vos fara resposta voler dita reperacio fer e per obra ho metra car si nou fahia portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e la sua prudentissima Altesa servey e bona reputacio de tals coses no reportaria. Creheu ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o no. 

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
och : oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan, ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal, lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "... catalan comprés". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España, 1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc", y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la afirmación: oc, oil u oïl, sì o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil, alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani, Franci et Latini. Esta división aparece en varios puntos del libro).

Moltes vegades haurem sentit lo no que encara nou podrem creure. Pero si tal credit una vegada se admet en los coratges dels cathalans siau certs que no se oblidaran usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats.
E de aquesta tal voluntat vos pregam façau certissima la Majestat del dit Senyor suplicant la clemencia sua en tal punt e axi stret no vulla portar los cathalans ne experimentar si alguna part los ha restat de aquella singular e precipua virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats suplicant stretament e molt clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia del que abastara lo ingeni e poder dels cathalans en defensio de les libertats. E feu ben certa la sua Majestat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deuria voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa qui tant toque e concernex lur honor e proprl interes perque lo interes de la sua Altesa abandonar james deliberassen com no farien ne james ho han fet ans es notoria e manifesta lur innata e incorrupta fidelitat per la qual en part alguna del mon no se haura pensament a ells o a lur nom e honor contrari. E si de aquestes coses fama alguna va per lo mon sera en laor e recomendacio dels cathalans car per tot se dira que virtuosament obren no donant loch ne comport no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen pero esser molt lunyats los cathalans de tal concertacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor esser contractats. E axi ho speram per vostre miga e industria se obtendra haventvoshi ab aquella virtut que tots temps confiat havem. E podra esser a la Majestat del dit Senyor commemorat lo exemplar del Rey En Jacme de inmortal memoria lo qual havent algunes diferencies ab son fill primogenit molt humanament e virtuosa remete a tres persones de la terra la total decisio e repos de aquelles diferencies lo que fou ab molta raho fet car en causa de propria passio algu jutge egual esser no pot ne deu perque fora molt pertinent stat e a laor de Deus servey e honor del Senyor Rey repos e tranquillitat de la cosa publica del Principat al dit Senyor hagues plagut haver feta gracia al Principat segons al principi ab molta instancia humilment es stat supplicat e per lo dit Principat li es stat consellat. Lo qual consell la dita Majestat per son servey deguera haver molt abraçat e seguit com lo dit Principat sempre haja acostumat be defendre e aconsellar lo honor de son Rey e Senyor e extirpar los qui perversament e iniqua lo ofenen per males informacions e consells o en fet. E clarament veu lo dit Principat esser lo dit Senyor molt ofes per sinistres informacions e passions de que aquesta cosa publica qui es lo cors de aquell cap covendra pendre aquell sentiment que sen merex. Don conexera lo dit Senyor aquest Principat haverlo deliurat de tanta opressio com es la en que sta e seralsne molt grat e viura longament ab molt repos e tranquillitat car per experiencia ses vist los Reys qui justicia han administrada com deuen e han lurs pobles amats e fetes gracies a aquest Principat seguint lo consell dell han molt ampliada la corona Darago e fet tot quant han volgut de son honor e servey. A la Senyora Reyna vos pregam façau un molt stret e afectat parlament explicantli acomodadament totes les coses damunt scrites suplicant la Senyoria sua sia lo miga de obtenir lo repos de tantes congoxes que apperellades stan car son certs los cathalans que si la sua Altesa volra en obra e exequucio deduhir les ofertes que fetes ha les libertats seran be observades e aquest negoci pendra molt bon terme e repos. E hon se haja a venir a altres instancies e remeys no podra esser que la sua Senyoria e encara los seus no hagen e porten gran part de les congoxes ques suscitaran les quals crehem seran tantes que bastaran a moltes gents fornir mes que no volriem. Donchs per fer gracia als cathalans e evitar tants inconvenients apparellats placia a la sua Altesa pus (este pus es pos; pues) ferho pot provehirhi e fer ab la Majestat del Senyor Rey aquestes coses sien reparades.
La comuna opinio es que tot lo repos daquest fet sta en ma e poder de la dita Senyoria perque es vist necessari esser molt streta suplicada e inquietada per donar orde lo dit repos se haja. E per tant molt stretament lan suplicareu car siu vol la sua Senyoria qui es tant intelligent molt promptament trobara vies e expedients per total conclusio e repos dels negocis. E de seguretat plenissima e de moltes coses quis cogiten per sdevenidor poran a la sua Altesa oferta fer e totes les coses dir queus sien vistes utils a condicio desijada daquest negoci. E specialment li podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Princep si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguiria grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyora e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy es. E per provehir e obviar a aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyora haver comanada la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Senyor Princep ço que Deus no vulla cars advers seguia res no abastaria als inconvenients provehir. En lo tractament mogut no afretura respondre pus ya es abolit e plaunos molt lo rahonament per vosaltres al consell fet e encara que pus stret (este pus es plus, más) anas no poria nocument algu portar. Pregamvos encara per descarrech de aquest Principat los torneu parlar significant-los aquest Principat ha molts exemplars com son stats extirpats e fets punir perversos consellers qui damnejaven la cosa publica en molt menors cassos que no es lo present lo qual si a inconvenients venir haura ço que Deus no vulla lo total perill e pena sera dels consellants o qui en lo consell entrevenen.
E aço molt meritament per quant no entenen ab aquella diligencia e sforç que deurien en ben consellar encara que demanats no fossen e clarificar ab bones informacions e motius la pensa del Senyor Rey oppressa e detenguda de iniques informacions e axi evitarien molt e innumerables dans e sinistres qui apperellats stan e reduhirien ab lurs bons consells e informacions la sua reyal persona a bona opinio e la constituhirien en tranquillitat e repos don seguirien en lo dit Principat e encara en tots sos regnes e terres gran benefici e utilitat. Totes les coses sobrescrites en efecte axi expressament com les scrivim vos pregam e stretament encarregam expliqueu a la dita Majestat e de tot nos rescrivau quant pus prest se puxa. E no prengau admiracio si som stats algun tant prolixos en nostro scriure encara que en lo començ de la letra diguessem esser breus car a nosaltres par aço molt breu e ha molta brevitat sguardant la granesa de la afeccio ques ha en aquest negoci e gran afeccio nos pot de poques peraules contentar. E per res no ommetau frequentadament visitar la persona del Senyor Princep e confortarlo pertinentment. Jaus havem scrit de la resposta feta a mossen Luis de Vich la qual ben corroborada ab los motius sobrescrits es stada que de aquesta materia nos pot desistir.
E consemblant reposta sentim esser feta per lo consell de C jurats de aquesta
ciutat e encara per lo sindicat. E per quant sentim la Majestat del Senyor Rey es informada tanta unitat no esser açi e que aquesta materia ab divisio e ruptura evanira sia certa divisio no poderhi recaure e per ço seria dignament provehir per la sua Serenitat si castigava be aquells qui tales informacions fetes li han el han mes en frustratories sperançes. Les universitats han feta oferta vendre los infants si mester sera per prossequucio de aquest negoci e los singulars molt majors ofertes. Trametemvos copia de les letres que hagudes havem de Rossello. Apres que les sobredites coses ab comuna deliberacio foren en scrits redigides dada de la present es stat tot legit intelligiblement e publica a tots los congregats los quals ultra lo sobrescrit encara han volgut sia ajustat que sia dit a la Majestat del Senyor Rey que si no fos la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans e la i*noble constancia que han e fermetat en lo degut de la successio de lur Rey e Senyor ne stiguera la sua Serenitat ab tant repos e tranquilitat en la cadira reyal com fa. E aço dien per les coses qui se attemptaren tractar e cautament moure en lo temps de son frare de eterna recordacio per lo net de Napols et cetera. Pero coneguda la dita fermetat dels cathalans tots aquells moviments cessaren e la sua Senyoria degudament e quieta succeheix. E mes han volgut los dits congregats degau dir a les guardes del Senyor Princep ab molta diligencia degudament façen la custodia car covendralos donarne bona raho. E que recordeu al reverend bisbe de Gerona canceller e al vicecanceller lo jurament per ells prestat de observar les leys de la terra perque sien promptes a ben consellar e obrar e ells e los altres cathalans del consell specialment hagen sperar de aquest Principat segons los fets condigna smena. E perque nos puxa dir totes les sobrescrites coses no esser stades a compliment reportades a la sua Majestat han volgut e deliberat vosaltres esser requests en virtut del jurament per vosaltres prestat de legir la sobre scrita letra a la Majestat del Senyor Rey present son consell si fer se pora sino a la dita Majestat e a la Senyora Reyna e al consell cascuns per si. Perque inseguint dita deliberacio vos requirim en virtut del jurament façau dita lectura e hajau cathalana resposta. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans.
Dada en Barchinona a XVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes

Senyors. Metentse ya en bell la letra present a VII ores de nit havem rebuda vostra letra de XIIII a la qual responent quant a les copies de les dues letres pot esser sien exides car nosaltres volents ab conformitat anar ab aquesta ciutat comunicam vostra letra al consell e nostra resposta per quant ells se volien ab aquella conformar. Pero provehirem que certament daqui avant de vostres letres nos podra copia en forma alguna haver e sis pora trobar com es exida si fara lo degut. De les letres que nosaltres vos trametem encara que sen hagues copia no hi donam molt car ja veheu com si provehex sia legida la que va. La resposta feta per los del consell es cominal encara que mostren desastimar aquest Principat pero façes lo be. La resposta dels diputats de Arago par a nosaltres satisfaça poch a lur honor pero sien continuats algunes vegades dirlosho per veure sis mouran ajudar conduhir la materia. E no duptasseu en res que açi ha summa uniformitat per prosequucio de aquest negoci. Be sentira lo Senyor Rey ço que ha trobat mossen Luis de Vich e sabra lo contrari de ço que es stada informada la sua Serenitat la qual dignament provehiria si castigava be los que tals informacions li han fetes.
La lectura de aquesta letra que va a la stretura del jurament sera excusacio a vosaltres si necessari era.

Segons les letres trameses als dits diputats e consell demostren la Majestat del Senyor Rey quant li es dit que sia merçe sua tornar lo Illustre Princep en Cathalunya per observancia de les constitucions ya allegades diu ho fara veure en son consell.
Deu esser satisfet a la sua Serenitat de paraula e sens scrits ne subir juhi que salva tots temps la clemencia sua tal visio o conexença o demanar de consell en Arago del present negoci en lo que ha sguart al Principat de Cathalunya nos deu esser fora lo Principat de Cathalunya per les rahons seguents.
Primo car per ço son fetes les constitucions disposants que les causes de Cathalunya dins Cathalunya sien tractades perque de res que en aquelles haje sguart fora lo Principat no sie tractat e lo contrari serie en gran dan e lesio del Principat. E sis vol dir que aço es dupte si la dita extraccio es contra constitucio o no deu esser satisfet que de aquex dupte conexer se deu dins lo Principat e no fora aquell majorment que si era permes que tal conexença fos feta fora lo Principat ne seguiria hun gran inconvenient que los cathalans serien privats sens coneguda de dret de lur possessio la qual es que no deuen esser trets fora lo Principat e axi seria contra les constitucions de Cathalunya signantment contra la constitucio del Senyor Rey En Pere en la cort de Barchinona capitol XXIIII e del Senyor Rey En Jacme segon en la terça cort de Barchinona capitol VI et VII. E per conseguent ans de totes coses deu lo dit Illustre Princep esser restituit en la ciutat e vegueria de Leyda e axi sera lo dit Principat restituit del que es stat despullat (despojado; también significa desnudo) sens coneguda de dret salva la Majestat reyal e fahent aço lo dit Senyor Rey servara son jurament.
Item mes intrant fora lo Principat o conexent de tal cosa se seguiria lo contrari de la fi per la qual los gloriosos Reys de loable recordacio han consentit ab leys paccionades als dits cathalans que les causes de Cathalunya sien tractades dins Cathalunya la qual es stada per moltes rahons signantment que jutgant o conexentse dins Cathalunya judiquen conexen o vejen cathalans los quals han experiencia dels usatges e constitucions de Cathalunya. Item e los tals cathalans judicants o conexents votants han jurat servar les dites constitucions e usatges e axi no es versemblant volguessen degerar ne fer a Deu tanta ofensa. E per ço no sens causa es stat statuit e ab ley paccionada atorgat que no puxen judicar de les causes dels cathalans sino cathalans la constitucio del Senyor Rey En Pere terç (suele ser Pedro IV, tercero como conde de Barcelona) en la cort de Cervera capitol X e del Senyor Rey En Ferrando (Fernando I) en la cort de Barchinona capitol II. Ne si lo contrari era fet hauria valor segons la constitucio del Senyor Rey Alfons en la cort de Monblanch capitol XX.
Item mes lo Senyor Rey es tengut per sa clemencia strenyentsi ab ley paccionada judicar per directum segons lo usatge alium namque e judicar per directum es judicar segons disposen les constitucions de Cathalunya. E hon constitucions hi ha qui disposen cessen totes altres leys segons disposa la constitucio del Senyor Rey En Marti en la cort de Barchinona capitol II e del Senyor En Ferrando en la cort de Barchinona capitol XVII. Com donchs sie disposat per constitucio que les causes de Cathalunya dins Cathalunya et cetera igitur cessen totes altres disposicions.
Item clar es que lo Senyor Rey per sa clemencia ab ley paccionada deu judicar servant los bons usos al Principat segons la constitucio del Senyor Rey En Pere segon en la cort de Barchinona capitol VIII e del Senyor Rey En Ferrando en la cort de Barchinona capitol II e IIII. E es certa cosa que quant alguna causa es de gran importancia aquella es acostumada e usitada tractar ab grandissim nombre de homens de sciencia e notables e altres singulars homens. E com aquesta sia tant gran que major no puxa esser dita tant mes deu esser tractada ab grandissimo consell e de cathalans juxta les dites constitucions. E ab aço es satisfet si era dit per la Majestat reyal que ja te juristes cathalans en son consell car la arduitat de la causa merex tots los juristes de Cathalunya e no poch nombre majorment que per lo que fins aci es stat fet lo Principat ha causa de haver aquells per sospitosos ço es los juristes e los lechs per esser no cathalans son no suficients a judicar o votar o consellar en causes de Cathalunya segons disponen les dites constitucions.
Item certa cosa es que les paraules de les constitucions son clares e deuen esser servades a la ungla e segons lo seny literal de aquelles com sien leys paccionades e ab contracte consentides segons disposen les dites constitucions e per conseguent pus del litteral seny apar frustra es dubitar en aquell. Ne obsta si per ventura era dit que aço que per lo Senyor Rey es dit es dupte si les dites constitucions han loch (han lugar) o no car en aço se deu satisfer que o les paraules de les dites constitucions son clares o no cal conexença o es dupte de aquelles e axi merexen interpretacio e en tal cas ya es dada forma com se deu per tal interpretacio ço es ab IIII prelats IIII richs homens IIII cavallers e IIII ciutadans o juristes e han esser cathalans e dins Cathalunya segons les dites constitucions ya allegades.
E si per ventura per la dita Majestat era dit que pus en Arago no pot demanar consell que com sera en Cathalunya ell ne demanara siali satisfet que salva sa clemencia reyal lo Principat roman interessat que sta privat de sa possessio sens coneguda contra les dites constitucions e que torn lo dit Illustre Princep en lo Principat e apres pora conexer o haver consell del que haura a fer e venir en Cathalunya.
Item mes que en la dita detencio concorren altres prejudicis de constitucions e usatges ya allegats los quals romanen salva la sua Majestat violats si la restitucio del dit Illustre Princep era diferida. E axi la resposta de sa Serenitat no satisfa al contrari salva sa clemencia.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Entre les congoxes e passions que fins avuy havem passades per causa de la fahena de nostra embaxada no hi ha denguna qui mes enug e passio nos haja dada que es per quant havem sabut que la Majestat del Senyor Rey ha hagut translat de la letra queus trematem del derrer rahonament fet a la sua gran Altesa e de la resposta per vosaltres a nosaltres feta e som certs la sua clemencia es avisada de aqui que la fahena nos menege ab la calor que nosaltres havem significat a la sua Majestat ans es pretes nosaltres esser los qui causam tan gran noviment e tant de aço quant de nostre scriure lo dit Senyor ha gran indignacio. Aquestes coses mossenyors destrouexen totalment lo fundament de aquesta materia e volen dir encarregar nosaltres de mes congoxa que los fets nostres no importen fahents lo degut. Nosaltres no podem imaginar com poden esser exits los dits translats pregam e encarreganvos tant quant podem sapiau e sentiau com ses fet e si gran home e de condicio sera qui li sie fet qual rahonament se mereix per vosaltres senyors ab intervencio dels consellers de aqueixa ciutat per quant han scrit als lurs missatgers que la dita letra e resposta per vosaltres lus son stades comunicades. E si sera ministre vostre que per vosaltres hi sia provehit degudament per manera que dacianant (daci avant, de aquí avant, de aquí en adelante) tals coses nos façen car jatsia nosaltres no hajam scrit sino de la veritat encara podeu pensar tal pratica poria portar no poch nocument e dan. Diluns prop passat faem lo rahonament per vosaltres scrit als del consell del Senyor Rey en lo palau del Senyor archabisbe de Çaragossa e lendema nos feren resposta havent en efecte que tots ells ensemps e departidament havien treballat e treballaven en placar la Majestat del Senyor Rey a tota bona clemencia e gracia vers lo Senyor Princep e que per redubte del Principat de Cathalunya ne de altres persones no starien de consellar al Senyor Rey ço quels par sia lahor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey repos del Senyor Princep e benefici dels regnes e terres del dit Senyor Rey segons Deu e lur conciencia. Per nosaltres fou replicat que si axi ho fahien tots erem de bon acort e de part del Principat lus ho regraciam. E lo jorn mateix don Pedro Durrea mossen Berenguer de Bardaxi e don Ximeno Gordo tres dels diputats de aquest regne (Aragó) acompanyats de alguns ministres nos feren resposta donant alguna raho de la tarda allegant absencia del Visrey de Sicilia e altres condeputats lurs los quals per moviments de Castella e altres coses empatxats no eren venguts fins aquesta hora e dients ells no freturar de complida voluntat en fer tots treballs e instancies en suplicar la Regia Majestat segons nosaltres fem oferints que axi ho faran tots temps pero dixeren no recau en lur facultat ne poden unirse ab nosaltres si donchs per la cort o LXXII nols era ordonat mas de per si faran lo degut. E ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a XIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

14 DE ENERO.

14 DE ENERO. 

Después de haberse presentado Luis de Vich y habérsele contestado por el abad de Monserrat en los términos acordados anteriormente, se dio lectura de varias cartas que se habían recibido y van copiadas a continuación; y habiéndose luego presentado algunos otros individuos de los convocados de los tres estamentos, se les dio cuenta del estado de los negocios, y aprobaron también por unanimidad todo lo obrado hasta entonces.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Stants dissapte prop passat ajustats per anar a la Senyora Reyna arriba a VIIII horas de mati Johan de Sant Per correu ab vostra letra e memorial dels usatges e constitucions e translats de aquells afrontants en la fahena del Senyor Princep de que havem hagut gan consolacio majorment com vehem vostres intencions e delliberacions declarades ab dita letra esser conformes in omnibus et per omnia (en todo y por todo) en ço que nosaltres haviem ja delliberat fet e dit a la Majestat del Senyor Rey don havem a creure lo Sant Sperit obra en los coratges de tots. Anats a la Senyora Reyna supplicam la sua Altesa que pus lo Principat no era stat exaudit per lo Senyor Rey en les supplicacions de esser liberat lo Senyor Princep o liurat als cathalans a pena de carceller fos de merce sua suplicas sa Majestat volgues anar en Leyda ab ella e ab lo Princep e tota la casada e seria satisfet al interes e lesio dels usatges constitucions e leys de aqueix Principat mettentli al devant que de alli porie lo dit Senyor Rey provehir als fets de Castella a tot lo que plasent li fos e moltes altres coses apropriades a la materia. La sua Senyoria respos molt graciosament e alegre que ho farie de bona voluntat e crehie nostres motius esser molt a raho e conformes a venir a servey del Senyor Rey. Al despres dinar appellats per lo Senyor Rey hora tarda e manats exir tots los de son consell de la cambra solament restant ab ell lo senyor archabisbe son fill e Nanthoni Lombart scriva de nostra embaxada ha dit a nosaltres haver hagut avis cert que les gents del Rey de Castella son a la frontera de Arago e Navarra MDCCC de cavall e que ha per clar la vostra e nostra representacio es causa de aço per quant en Castella segons altres vegades nos ha dit e ja vos havem scrit ha nova que tots sos regnes e terres son rebelles havent lo dit Senyor per article que la dita fama ha covidat e fa simbell al Rey de Castella en fer lo que fa dientnos que la nostra aturada aci no fa fruyt algu ans gran dan e que abans agreuge que no benifique la fahena del Princep e que pus utilitat no fa la sua Majestat volguera fos dat orde solament restassem aci dos o tres de nosaltres e los altres sen tornassen e axi cessaria la fama qui es causa de moure lo Rey de Castella. Significant que apres millor se menegerie la fahena del Princep dient que per lo moviment del dit Rey de Castella se mostra clarament la culpa del Princep e la ligança (alianza; lligar : atar) que diu ha feta ab lo dit Rey concloent que nostres instancies son a gran deservey a nostre Senyor Deu e a la sua Altesa e dan a sos regnes e terres. Per nosaltres es stat satisfet que la fama de sos vassalls e specialment los cathalans es tant vulgada (divulgada) per lo univers que nunque de rebellio se porie haver penser e quant es en tornarnosne tots o part no esser en nostra facultat supplicant sa Majestat fos de merce sua nostras instancias e importunitats no dampnassen en res al Senyor Princep qui culpa alguna noy te posantli al devant que los fets de Castella e les comocions dels pobles e tots altres dans e
congoxes qui per causa de aço se speren (no existe en catalán de laboratorios Pompeyo Fabra "es esperen", qué raro) stan en ma sua de esser abolides e reposades solament volent complaure aqueix Principat de tornar lo Princep en Cathalunya axi com crehie la sua clemencia hi fos tenguda per observancia dels dits usatges constitucions guiatge e altres motius per vosaltres senyors tramesos qui li son stats comemorats stesament.
E que are la sua Majestat havia millor opportunitat a descarrech seu complaure lo Principat que james anant continuar la cort en Leyda portanthi lo Princep on sens tota falla conexerien los cathalans esser prests e disposts a tot lo que sie servey (poquet cervell o servell teníeu, tos haguere tingut que entrá lo Rey de Fransa, idiotes, com cuan va entrá un fransés, Borbón o Bourbon, rey de España, y to se van acabá totes les leys)
e honor de la sua alta corona e altres moltes paraules qui serien largues de recitar. Lo dit Senyor respos que per sa fe la sua voluntat era de anar continuar la dita cort ans que fos lo moviment de Castella pero que ara per nenguna via noy hiria ans provehiria a les fronteres mas que reposat aço la sua intencio es de anarhi e entendre en tot bo que sia util e bon stament del Principat pero nunque ha dit quey vulle portar lo Princep. Axi mateix diu no enten haver contrafet a usatges ne constitucions e si ho ha vist que sie per son consell la sua Majestat ho reparara. E dan fi al rahonament notifica a nosaltres com daqui li son stats tramesos tres actes de cort dos del Rey En Pere e un del Rey En Marti per los quals diu pot porrogar daci la cort e que axi ho enten fer perque en lo temps que hiria e vendria de Leyda provehira a les fronteres. Nosaltres havem dit a la sua Altesa quens par hi obsten capitols de cort e que la sua Majestat fes be veure sis podie fer. Dixnos que per aço havia fet ajustar consell ab tot que los juristes daqueixa ciutat de son consell diu li han scrit que ho pot be fer. E tornats en nostres posades hun home del consell del Senyor Rey vench a mi Comte de Prades dient que ell se dolie molt daquestas fahenas del Princep majorment si venien a ruptura e que ell havia pensat dient no haverne res del Senyor Rey que fora bo la sua Majestat fos supplicada anas en Leyda continuar la cort e ell veurie sis porie dar orde que lo Senyor Rey portas lo Princep en Fraga pero que on lo Senyor Rey continuas la cort fos promes e ofert per los de nosaltres qui entrevenim en cort que la cort no darie mes poder a vosaltres mossenyors del que teniu ne insistira pus sino en la manera que huy se fa per vosaltres e nosaltres. Per mi dit Comte li fon respos que al meu parer de portar lo Princep en Fraga non calie parlar car lo precipuu interes del Principat es com de aquell es stat tret. E lavors lo dit menejador dix veurem si poriem fer que fos portat en Aytona o a Miravet. E jo diguili que ho comunicarie a mos conembaxadors. Tot aço mossenyors fon reportat a nosaltres ir que ere digmenge de mati e per tots concordament fon delliberat que si lo Senyor Rey volia portar la Senyora Reyna per quant sens ella no creem res fer e lo Princep en Leyda on ere stat pres que de aço lo supplicariem molt humilment e que alli se comensas de menejar lo assossech e tranquille repos de pare e fill creents fer molt per dar començament a la fahena e veniem delliberats jatzia fos impertinencia e cosa exorbitant com quascu dege en cort entrar libertament pero per introduhir la materia e dispondrela en cami de meneig que oferissem los qui en cort entram tant quant en nosaltres fore de fer que la cort no donas mes poder ne per ella res fos innovat en lo fet del Princep stant empero en sa força e virtut vostra comissio e potestat e consell e nostra embaxada e lo exercici de aquells e que en aço fos prefigit terme de VIII o XV dies concloents que si aço venia be al Senyor Rey nosaltres consultariem vosaltres mossenyors ans de fer res. E axi fon tot per mi dit Comte reportat al dit menejador lo qual comunicat ab lo Senyor Rey respos la sua Majestat seria contenta de anar continuar la cort en Leyda e entrar en pratica de les dites fahenes pero que la Senyora Reyna no porie patir daci per quant havie presidir en les corts ab los LXXII e sens ella per absencia del Senyor Rey nos poria dar conclusio en los negocis de la dita cort e que seria content lo dit Senyor Rey portar lo Princep en Cathalunya sens anomenar loch.
Be creem mossenyors serie o Miravet o Aytona. Fet a nosaltres report de aço e comunicat stesament delliberam fos dit al menejedor per res no fluxariem que lo dit Princep no tornas en Leyda e menys ab nostre assentiment volriem fos encastellat ans com ho sabessem de nostre poder ab mija de supplicacions insistiriem en contrari e que de la Senyora Reyna per lo sguart dessus dit nos fluxariem jatzia ab enuig com cregam les sues intervencio e supplicacions poder obrar mes que totes altres. Reportada nostra intencio al Senyor Rey la sua Altesa nos ha fet dir que per res no portaria lo Princep en Leyda ne anomenaria lo loch on lo metrie manant que daci avant lo meneig cessas e axi la fahena moguda ses abolida. Vuy mossenyors havem dat carrech que lo consell del Senyor Rey ses aplegat a casa del senyor archabisbe de Çaragoça. Sonhi stats lo dit archabisbe bisbe de Gerona mestre de Muntesa bisbe de Taraçona don Pedro Durrea Justicia Darago mossen Johan Ferrandis de Heredia mossen Berenguer de Bardaxi don Miguel Gilabert mossen Johan Cerdan micer Luis de Santangel micer Johan de Gallach e micer Jacme Pau als quals juxta vostra voluntat notificada ab vostres letres havem ab copia de paraules sforçades e juxta la materia pertinents dit de part de aquest Principat lo quens ha paregut pertinent per incitar e mourelos en treballar ab la Majestat del Senyor Rey per conduhir tot amor a tranquille repos entre la sua gran Altesa e lo Senyor Princep notificantlus que per quant lo Principat de Cathalunya per servey del dit Senyor Rey e benefici de sos regnes e terres e per lo interes de les constitucions usatges e libertats del dit Principat havie molt insistit e insistie en aço volie fos a ells manifest que segons lur ben obrar en son cas e loch ho haurie a bona memoria e si lo contrari era haventho per interes propri no oblidarie la satisfaccio deguda. Lo dit archabisbe respos que ells de aço comunicarien e apres nos farien resposta. De totes les dites coses mossenyors vos havem volguts stesament avisar que tot vos sie manifest e encara vos certificam com huy depres dinar es partit lo vicicanciller de manament del Senyor Rey per prorogar la cort de Leyda. E nosaltres per provehir al necessari havem dat carrech que mossen Miquel de Boxadors e mossen Dalmau dez Volo cavallers e micer Vello sindich de Tortosa qui eren aci per los fets del dit Princep son partits ab letra nostra de creença a la cort e ab procures particulars de alguns de nosaltres per disentir si res hi ere attentat e per avisar vosaltres senyors e nosaltres del que sera. Per moltes vies se referme lo moviment del Rey de Castella ab tot nosaltres fermament nou cregam. Fins aci los deputats nons han feta resposta. Tot vos sie avis mossenyors. Com nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer fom elegits embaxadors la cort nos dona tres porters qui continuament han servit e serveixen ço es Leonart Codina lo Navarro e En Calbo los quals per llurs necessitats demanen diners placieus ferlos algun socorriment qui lus sie trames aci ab lo primer correu. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas lo que plasent lus sie.
Scrita en Çaragoça a XII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e honorables senyors e de grans reverencies. Diluns prop passat que comptavem V del present mes de janer rebi una vostra letra la dada de la qual fonch aqui en Barchinona a dos del dit mes. Lo efecte principal de aquella seria que jo fos aqui en la dita ciutat a XII del dit mes hon molts altres axi matex seran per contractar dels afers del Senyor Princep e utilitat de la cosa publica. Hont mol reverend e honorables senyors jo no pux esser per la indisposicio de ma persona que quatre mesos ha stich malalt e detengut de greu malaltia segons lo portador de la present religios de aquest monestir vos informara pus largament al qual vos suplich doneu fe e creença en tot lo que de part mia vos dira e haverme per scusat car si possible fos a mi de molt bona voluntat hi anara. E no mes per la present molt reverend e honorables senyors sino que la Sancta Trinitat sia vostra guarda eus endreça en los dits afers axi com sab es necessari. Scrita en Sanctes Creus a VIIII de janer any LXI. - A ordinacio de vostres reverencies promte lo abbat de Sanctes Creus.

Al molt honorable e car frare micer Agosti de la Illa doctor en decrets canonge e ardiacha de Vallespir en la Seu Delna.
Molt honorable mossenyer e car frare. Vuy havem resebuda una letra dels reverent e honorables diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte que com sobre la liberacio de la persona del Senyor Princep los dits diputats en vigor de la comissio per la cort qui ladonchs se celebrave en la ciutat de Leyda a ells feta hagen procehit segons Deus los ha administrat e fins aci no sie conseguit lo fi desijat ans hagen deliberat lo present capitol deure esser demenat e que volguessem elegir una persona la qual los trametessem ab suficient potestat per les coses aqui deliberadores e fahedores sobre la dita liberacio del dit Senyor Princep la qual persona sie aqui en Barchinona a XII del dit present mes e que per res fallir ne mancar en aquesta materia de tanta importancia no volguessem. Per tant que axi espatxadament no ses trobada en capitol persona per trametre aqui lo dit capitol vos ha elegit a esser e entrevenir en totes les dites coses aqui fahedores e delliberadores tocants e concernents servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. De la qual potestad apar en poder den Johan Rotlan notari e secretari del dit capitol. Axiqueus pregam afectuosament que en nom e veu del dit capitol vullau entrevenir e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexerets e vostra saviesa e bona discrecio vos dictara. Dada en Elna a sis del mes de janer del any de nostre Senyor Mil CCCCLXI.
- Si cas sera que vullau nis require haver la potestat en forma enviaunos una copia tal com sera necessari per tant que no hi fall res. - Lo capitol de la Seu Delna a tota vostra honor apperellat.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Vostra letra dada en Barchinona a X del present mes he rebuda a la qual vos responch que jo havia pensat attesa la nova que havem de la venguda del Senyor Rey que per ventura sa Senyoria no volgues dar algun destorp a la comissio feta per la cort e actes per virtut de aquella per vostres reverencies executats e per tant ne havia ja parlat ab alguns moventho de mi matex incautant e sollicitant que si tal cas era fossen attents que tal acte nos fes mostrantlos al ull alguns inconvenients qui seguir sen podien. E quant he pogut fins aci sentir tots stan ferms.
E de continent hagui rebuda vostra letra parli ab los pahers e ab alguns dels XXIIII elegits per aquesta ciutat per aquesta cause occorrent avisantlos del dit negoci e als sols pahers per causa mostri la vostra letra e per tots nemine discrepante ab molta fermetat e unitat mes estat respost que no cal dubtar de nenguna alteracio. De mi us dich que tant so content de vostres bons procehiments fins aci fets e confiu dels que fareu qui seran ab ajuda de Deu millors que sempre stare attent en defensio de les coses per vostres reverencies fetes e de vostra comissio. Veritat es senyors que per alguns es mogut dupte si la Majestat Reyal ve axi com se creu posat que no fasse sino porrogarho si per algun dia continua la cort si vostra comissio seria finida e aço seria bo que vostre consell vehes a fi que si finida era e la cort havia temps que vostra comissio fos iterum confirmada sino stariam nos axi com fem e del queus fos vist aqui seria saludable que jo fos aci avisat.
E per aquesta no fretura mes dir sino que manen les reverencies vostres tot quant plasent los sia. Scrita en Leyda a XII de janer de lany Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres gran reverencies humilment me coman Johan Torres canonge de Vich.

Als honorables convocats de la cort General de Cathalunya residents en la ciutat de Leyda.
Cert fas jo Francesch Merti notari publich de la vila del Arbos com dissapte que comtava hom deu del present mes de janer any present Mil CCCCLXI lo consell de la universitat de la dita vila del Arbos convocat consell general axi com es acustumat et cetera en força de vostra letra a la dita universitat e prohomens de aquella dirigida sobre la detencio per la Majestat del Senyor Rey feta en la persona del Senyor Princep e altres causes segons en la dita vostra letra la dada de la qual fou en Leyda sots impressio del segell del reverendissim senyor archabisbe en defecte de la cort general a III de deembre any Mil CCCCLX es largament contengut han crehats sindichs yconomos e procuradors e missatgers specials En Bernat Ribes mercader e Jacme Gibert jurat lo dit any Mil CCCCLXI de la universitat de la dita vila e cascun dells in solidumita quod occupantis condicio et cetera videlizet ad comparendum nominibus eorum propiis et nomine tocius universitatis coram vobis dictis honorabilibus convocatis dicti Generalis in dicta civitate ut alibi fuerit mandatum ad proponendum dicendum tractandum promittendum et firmandum coram vobis seu aliis personis electis seu eligendis videbitur super predictis fore faciendum et cetera et ad audiendum et soltandum queque in parlamento seu consilio fuerit determinatum et etiam ad audiendum et soltandum (escoltá, escoltar?) queque in dicto parlamento seu consilio concordabitur et narrabitur nec non ad dandum dicendum promittendum tractandum et finiendum ac etiam consenciendum vobis dictis honorabilibus convocatis auxilium et favorem super negociis tractandis in dicto parlamento et omnia alia faciendum que alii sindici universitatum civitatum villarum et locorum regalium Cathalonie pro predictis apud dictam civitatem Ilerdensem et alibi facient pro predictis dictis honorabilibus convocatis et constituentes etiam ad plura alia et cetera cum potestate substituendi unum vel plures procuratores ad predicta et cetera prout ni sceda de hiis per me premissa largius continetur. Et quia propter modicum tempus predicta omnia et alia in formam publicam non potui redigere et fui requisitus ut in predictis fides plenaria tam in judicio quam extra impendatur quare ego dictus notarius pono meum assuetum poni in instrumentis publicis Sig+num.

Al molt honorable mossen e major frare mossen Johan Comes canonge de Barchinona.
Molt honorable mossen e car frare. Vuy he rebuda una letra dels reverend e honorables senyors diputats del General de Cathalunya dada en Barchinona a dos del present mes contenent en efecte quel senyor bisbe e jo per ell per raho de la sua absencia degues anar e esser en Barchinona a XII del dit present mes per entrevenir en les coses aqui fahedores e deliberadores tocants e concernents lo servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E com lo dit Senyor bisbe no sia en la terra axi com a tots es manifest e jo per la absencia del dit Senyor sia detengut de tantes fahenes e de tantes occupacions en tant que a mi es impossible partirme del bisbat vos prech afectuosament tant quant puch ni se axi com lo dit Senyor bisbe vos ha per vicari que en nom seu e de mi per ell vullau entrevenir en les dites coses e aqui donar vostre consentiment e dissentiment segons conexereu e les fahenes se requerran oferintme per vos en totes coses a vos plasents e a mi possibles. E sia lo Sant Sperit en vostra proteccio. Scrita a Elna a sis dies de janer any de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Qui a vos mossen me coman Andreu Alfonselo.