15 DE ENERO.
Se
acordó que se extendiese la minuta de la contestación que debía
darse a los embajadores, y que la carta de estos se comunicase a los
abogados del General, para que redactasen un memorial de lo que
podría contestárseles.
16 DE ENERO.
Fue aprobada la
contestación a los embajadores, de la cual, así como de otros
despachos expedidos o recibidos, se dio cuenta en esta sesión y son
como siguen:
Als molt reverend egregi magnifichs e honorables
senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Tantes coses son
stades scrites en los dies passats per les frequentades letres que
trameses vos havem que al present per evitar vici de replicats ab
brevitat pot esser respost a vostra letra de XII del present XIIII en
la nit per nosaltres rebuda la qual solament es stada legida e hoida
per nosaltres mas encara per tots los congregats de
present en que conve molt gran e copios nombre
de persones de cascun stament molt savies e de gran
reputacio e stima que comprenen tot lo Principat de
Cathalunya. E per semblant es per tots hoyda e ab
comuna approbacio tramesa. E perque siau participants
en la contencio e plaer que se ha de la prossequucio
diligent ques fa en aquest negoci del Illustrissimo
Senyor Princep vos certificam com legits publicament en
presencia dels congregats tots los actes e scrits que en
aquesta materia se son fets e les letres daqui
vengudes per tots los dits congregats ab summa unio
virtut e conformitat son stats no solament approvats mas
encara molt comendats. De tal unital e virtut que vuy
es en tot aquest Principat se ha creure fermament esser causa
Deus omnipotent qui axi en hun moment ha illuminat
e scalfats a concordia e unitat de volers los coratges
dels poblats en aquest Principat qui tots ab una boca
(se encuentra bocha) parlen. E no es cosa sens gran admiracio
tantes gents axi disperses de loch e voluntats e encara moltes
contraries divises e apasionades haver promptament ses
passions deposades o talment per aquest negoci
arreglades que tots temps del principi fins ara la concordia ha pres
tal augment que en aquesta materia sino ab hun
parer no sinch parle lo qual es que sia
prosseguida fins a la desijada fi e james cessar o
desistir nos prometa.
Aquesta es la comuna deliberacio
del hun strem de Cathalunya al altre. E jatsia
lo enemich de concordia ab la sua
vigilancia acostumada no haja cessat zizania seminar pero es
frustrat de la sua obra e per illuminacio del Sant
Sperit virtuosa concordia e unitat preval e obte. Don
se ha fermament creure nostre Senyor Deus fer part en aquesta materia
e deuse gran confort pendre
haura lo fi desijat. Subintrant donchs al
respondre de dita vostra letra haguera plagut a tots
los qui la han oyda axi stretament com
era scrit per la vostra letra de VII del present e ab
aquell compliment fossen stades totes les coses splicades. Pero
creuse apres que scrit havem sera stat fet e que la
brevitat del temps per lavors no comportas tantes coses com
scriviem esser a exequucio deduhides. E hon al present nou
fossen afectuosament vos pregam vullau aquelles coses a
efecte deduhir acompanyantho encara de les coses dejus
scrites en lo cars hon fossen e necessaries
sien. Les rahons e suasions que la Majestat del
Senyor Rey vos ha fetes de partir de aqui e tornarvosen
impingint que la vostra representacio dona causa al Rey de
Castella trametre gent darmes en la frontera et cetera ab
la sua clemencia parlant nous deuen fer moure ne
es voluntat nostra per forma alguna de la sua Majestat
partiscau e la prossequucio de aquest negoci desempareu
ans seriem pus promptes e deliberats trametra
altra e altra pus numeroses embaxades que diminuir de
aqueixa car certament
tant es la voluntat unica en
les gents sobre la prossequucio de aquest negoci que tornarvosen
o tot o part semblaria desistir de aquell o podria portar molt
inconvenients e no sens causa car aquest negoci no solament
concernex la persona del Senyor Princep mas encara lo
prospero stat de tots los poblats en aquest
Principat de la cosa publica del qual lo Senyor Rey de present
es cap e apres la sua Majestat nos pot dir lo
dit Senyor Princep com a successor seu no deja esser cap de la
cosa publica del dit Principat. Gran interes ha donchs aquest cors
de cosa publica del Principat de Cathalunya en la conservacio de
aquell qui spere esser son cap dotat de tant consell prudencia
e virtuts com es lo dit Senyor Princep. Vulgarment se diu que
sostenint passio lo cap totes les parts del cors stan
desordonades e gravades. Considerat lo dit Senyor Princep
esser tal fill de nostre Rey e Senyor justissima causa e raho es en
conservacio de aquell lo dit Principat tot son sforç
metre e diligentissimament treballar majorment com lo dit Senyor
Princep demostrant gran amor als catalans a ells venir e entre ells
viure e cohabitar elegit havia. Es creu la gran confiança
que en los cathalans ha haguda haverli donat causa de menys
suspicions haver que per ventura alias hagudes per ell
foren.
E deu donchs restar frustrat lo dit Senyor Princep de
tanta seguretat e sperança que
haguda ha en los cathalans. Cert no ans dignament e
deguda deuen per la sua liberacio ab molta diligencia e virtut
treballar e majorment com se vege esser innocent de culpa e
les causes de la sua detencio scrites e aci splicades esser tals que
qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la
que ell ha passada seria remes e relaxat. E molt mes se deu en la
prossequucio daquest negoci perseverar e sens sperança
de cansar e desistir ab extrema vigilancia e importunitat entendresi
per quant en la detencio del dit Senyor Princep e extraccio de la sua
persona del Principat de Cathalunya sostenen lesio prejudici e
violacio molts usatges constitucions privilegis e libertats lo
qual interes es molt propri de tots los cathalans e tant
propri com la vida. Perque prosseguint reperacio de aquest
negoci prosseguim la pus cara cosa que ha la cosa publica de
aquest Principat ço es
observacio de les libertats les quals virtuosament obrant
nostres predecessors exposant persona e bens per exaltament e
ampliacio de la corona Reyal han acquisides. Perque vos
pregam fermament e ab paraules de molta eficacia aparteu tota
sperança que la dita Majestat
hagues de vosaltres tots o part tornarvosen per moltes rahons e
suasions que fetes vos hage o fer vos puxa car
negunes no son de tanta importancia que la menor causa
de les sobrescrites no sia de major ponderositat e reputacio. Ab
molta fermetat e stretura vos placia splicar a la dita Majestat
aquesta deliberacio dels cathalans inconmutable encara que
tots los majors inconvenients del mon vehessen car
egual inconvenient al que sostenen veure no poden. Haver
guerra ab reys vehins quant potents que sien
no han en tal redupte o stimacio com han veure lur
Rey e Senyor quils deuria ben amar voler e endreçar
no solament no volerlos otorgar gracia mas encara ab
lesio interes e violacio de usatges e constitucions no voler les
libertats de la patria observar e ab tot per
molts sia cregut lo ques diu de la gent darmes
de Castella esser fama introduida per moure vosaltres al retorn
encara que molt mes ne fos en esser que nos diu per ço
lo retorn en forma alguna permes no seria fins deguda
reintegracio de les libertats de la patria haguda fos
la qual reintegracio ab summa diligencia e gran instancia molt
sforçadament demanada per
vosaltres continuament sia juxta la forma de la dita
letra. E pregamvos per res no ommetau axi
stretament com ho scrivim explicar a la dita Majestat ab aquella
pertinencia de paraules e reverencies ques mereix present son
consell totes les coses que scrites vos havem eus scrivim per
obtenir reintegracio dels perjudicis fets a la patria
per la extraccio de la persona del Senyor Princep de la vegueria de
Leyda e Principat de Cathalunya ahon cove per
reparacio de les dites libertats sia restituit e
tornat. E axi ab los motius ja stesament scrits ab deguda humilitat e
reverencia molt stretament demanareu a la dita Majestat restituir e
tornar la persona del dit Senyor Princep en Cathalunya e dins
la vegueria de Leyda. E tant sobre aço vos strenyereu que de
la sua Serenitat resposta clara reporteu si li plaura la dita
reintegracio al Principat fer retornant lo dit Senyor Princep en
lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria de Leyda no
oblidantvos en aquests parlaments a la sua Majestat commemorar
aquestes esser leys de la terra paccionades e per la
sua Altesa de observar jurades les quals han
esser a la ungla seguides e al pla e litteral seny
enteses sens intricacions e subtilitats de glosadors com per
semblants libertats axi sia molt rahonablement e
justa disposat. Car los Reys e Senyors deuen haver la
paraula molt ferma e plana no varia e sens intricacio entenedora per
manera que de tal parula disputa alguna haver nos deja. E molt
menys se deu disputa alguna o dubitacio sostenir de observança
de la fe o jurament de Rey. E aço han los Reys de Arago ab
molta diligencia acostumat observar e son stats de lur fe molt
gelosos e si ses qualsevol persona qui degudament vol haver
bon nom honor e reputacio. E encara que la sua Majestat diga
que no enten haver contrafet usatges e constitucions e siu
havia vist per son consell ho repararia ab humil
reverencia de la sua Serenitat parlant aquesta forma de parlar
no excusa la ruptura e violacio de les dites libertats car
si ho fahia james hi seria fet prejudici car
promptament se diria que no se enten contrafer et
cetera.
Per vosaltres en aço sera dit esser notori e manifest
per la dita extraccio esser contrafet als dits usatges constitucions
e libertats e aquesta tal notorietat no admet cognicio
o visio alguna de consell e molt menys fora lo Principat segons
extensament veureu per lo memorial que va ab la present letra.
Sola lectura o demostracio de usatges e constitucions que sacostuma
fer dels privilegis o libertats se comporta per les
dites constitucions les quals son tan planes e les cove sens
gloses e interpretacions entendre que la sua occulatissima
Serenitat si de occupacio no stara occupada oyda
lectura delles per vosaltres feta facilment compendra e
prompta quant sia contrafet a dites constitucions usatges e libertats
la reparacio e reintegracio de les quals virtuosament entenem
prosseguir e de dita prosequucio james desistir ab Ios migans
deguts e pertinents. Be havem sperança
que la sua Majestat vos fara resposta voler dita reperacio fer
e per obra ho metra car si nou fahia portaria
los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria
occasio a inconvenients irreparables e la sua prudentissima Altesa
servey e bona reputacio de tals coses no reportaria. Creheu
ab gran dolor e congoxa recau en nosaltres tal pensament que
sentissem la dita Majestat per reparacio de tals prejudicis no voler
retornar lo Senyor Princep en la vegueria de Leyda don lo
ha tret pero cove saber quen ha esser prestament del och o
no.
(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente:
och :
oc : òc: hoc, sí en OCcitano, langue d´òc, languedoc, occitan,
ocsitá. La lengua occitana hoy en día comprende varios
dialectos, antiguamente se llamaba lengua provenzal, otras veces
lemosín. Hoy se la divide en 5 dialectos principales: provenzal,
lemosín, languedoc, gascón y vivaroaupenc – en zona Alpes. Además
hay otros dialectos como el aranés y por supuesto, el
catalán, que siempre ha sido un dialecto occitano, como lo dicen
varios autores: Loís Alibèrt, después de publicar Pompeyo Fabra su
gramática, "en su gramatica occitana segons los parlars
lengadocians", escribe sobre los dialectos del languedoc, "...
catalan comprés". Meyer-Lübcke, romanista alemán, en su
grammaire des Langues Romanes, 1890, también afirma que el catalán
no es más que un dialecto del provenzal. Friedrich Díez, Grammaire
des Langues Romaniques, 1874, escribe que el provenzal se extiende
particularmente en Cataluña. P. Aguado Bleye, Historia de España,
1929, dice "la poesía erótica de los trobadores provenzales
fue imitada en Cataluña en los siglos XIII y XIV". Esto se
demuestra además en varios textos como este, tomo XIV de la
colección de archivos inéditos de la Corona de Aragón, publicado
por Próspero de Bofarull y Mascaró. En otro tomo se lee al rey
Martín I de Aragón, en Valdonzella, antes de morir, decir "hoc",
y así lo escribe el protonotario.
- Dante divide las lenguas
románicas derivadas del latín en tres ramas generales según la
afirmación: oc, oil u oïl, sì
o sí, en su libro, no acabado, De vulgari eloquentia: 6. Totum vero
quod in Europa restat ab istis, tertium tenuit ydioma, licet
nunc tripharium videatur: nam alii oc, alii oil,
alii sì affirmando locuntur, ut puta Yspani,
Franci et Latini. Esta división aparece en varios
puntos del libro).
Moltes vegades haurem sentit lo no
que encara nou podrem creure. Pero si tal credit una vegada se admet
en los coratges dels cathalans siau certs que no se oblidaran
usar de tots los remeys que puxen degudament per
observacio de lurs privilegis e libertats.
E de
aquesta tal voluntat vos pregam façau
certissima la Majestat del dit Senyor suplicant la clemencia sua en
tal punt e axi stret no vulla portar los cathalans ne experimentar si
alguna part los ha restat de aquella singular e precipua
virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les
libertats suplicant stretament e molt clara la sua Serenitat no vulla
fer experiencia del que abastara lo ingeni e poder dels
cathalans en defensio de les libertats. E feu ben certa la sua
Majestat que no se oblidaran de tant be e honor lur car
axi poch se aconortarien de aço com
farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran
perill. Ne deuria voler la sua Majestat se contentassen los
cathalans abandonar aquesta empresa qui tant toque e concernex
lur honor e proprl interes perque lo interes de la sua
Altesa abandonar james deliberassen com no farien ne
james ho han fet ans es notoria e manifesta lur
innata e incorrupta fidelitat per la qual en part alguna del mon no
se haura pensament a ells o a lur nom e honor contrari. E si
de aquestes coses fama alguna va per lo mon sera en laor e
recomendacio dels cathalans car per tot se dira que
virtuosament obren no donant loch ne comport no
esserlos observades los privilegis e libertats a
ells jurades. Desigen pero esser molt lunyats los cathalans
de tal concertacio e volrien humanament e ab molta clemencia
esser per la Majestat de lur Rey e Senyor esser
contractats. E axi ho speram per vostre miga e
industria se obtendra haventvoshi
ab aquella virtut que tots temps confiat havem. E podra esser
a la Majestat del dit Senyor commemorat lo exemplar del
Rey En Jacme de inmortal memoria lo qual havent algunes
diferencies ab son fill primogenit molt humanament e
virtuosa remete a tres persones de la terra la total decisio e
repos de aquelles diferencies lo que fou ab
molta raho fet car en causa de propria passio algu
jutge egual esser no pot ne deu perque fora molt
pertinent stat e a laor de Deus servey e honor del Senyor Rey
repos e tranquillitat de la cosa publica del Principat al dit
Senyor hagues plagut haver feta gracia al Principat segons al
principi ab molta instancia humilment es stat supplicat e per lo dit
Principat li es stat consellat. Lo qual consell la dita Majestat per
son servey deguera haver molt abraçat
e seguit com lo dit Principat sempre haja acostumat be defendre e
aconsellar lo honor de son Rey e Senyor e extirpar los qui
perversament e iniqua lo ofenen per males informacions e
consells o en fet. E clarament veu lo dit Principat esser lo dit
Senyor molt ofes per sinistres informacions e passions de que aquesta
cosa publica qui es lo cors de aquell cap covendra
pendre aquell sentiment que sen merex. Don conexera
lo dit Senyor aquest Principat haverlo deliurat de
tanta opressio com es la en que sta e seralsne molt grat e
viura longament ab molt repos e tranquillitat
car per experiencia ses vist los Reys qui
justicia han administrada com deuen e han lurs pobles amats
e fetes gracies a aquest Principat seguint lo consell dell
han molt ampliada la corona Darago e fet tot quant han volgut
de son honor e servey. A la Senyora Reyna vos
pregam façau
un molt stret e afectat parlament explicantli acomodadament totes les
coses damunt scrites suplicant la Senyoria sua sia lo
miga de obtenir lo repos de tantes congoxes que
apperellades stan car son certs los cathalans
que si la sua Altesa volra en obra e exequucio
deduhir les ofertes que fetes ha les libertats seran be
observades e aquest negoci pendra molt bon terme e repos. E hon
se haja a venir a altres instancies e remeys no podra
esser que la sua Senyoria e encara los seus no hagen e
porten gran part de les congoxes ques suscitaran les quals
crehem seran tantes que bastaran a moltes gents fornir
mes que no volriem. Donchs per fer gracia als cathalans
e evitar tants inconvenients apparellats placia a la sua
Altesa pus (este pus es
pos; pues) ferho pot provehirhi e fer ab la
Majestat del Senyor Rey aquestes coses sien reparades.
La comuna
opinio es que tot lo repos daquest fet sta en ma e poder de la dita
Senyoria perque es vist necessari esser molt streta suplicada e
inquietada per donar orde lo dit repos se haja. E per tant molt
stretament lan suplicareu car siu vol la sua
Senyoria qui es tant intelligent molt promptament trobara vies
e expedients per total conclusio e repos dels negocis. E de seguretat
plenissima e de moltes coses quis cogiten per sdevenidor poran
a la sua Altesa oferta fer e totes les coses dir queus
sien vistes utils a condicio desijada daquest
negoci. E specialment li podra esser dit que attesa la qualitat e
condicio de la persona del Senyor Princep si algun inconvenient li
occorrie stant les coses com de present stan ne seguiria
grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la
dita Senyora e los inconvenients serien tants e tant grans que lo
assossech no seria axi facil com vuy es. E per
provehir e obviar a aço fora stat molt pertinent a gran descarrech
de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyora haver comanada la
persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya com
a carceller car si a la persona del dit Senyor Princep ço que Deus
no vulla cars advers seguia res no abastaria als
inconvenients provehir. En lo tractament mogut no afretura respondre
pus ya es abolit e plaunos molt lo rahonament per vosaltres al
consell fet e encara que pus stret (este pus es plus, más)
anas no poria nocument algu portar. Pregamvos encara
per descarrech de aquest Principat los torneu parlar significant-los
aquest Principat ha molts exemplars com son stats extirpats e fets
punir perversos consellers qui damnejaven la cosa publica en
molt menors cassos que no es lo present lo qual si a
inconvenients venir haura ço que Deus no vulla lo total perill e
pena sera dels consellants o qui en lo consell entrevenen.
E aço molt meritament per
quant no entenen ab aquella diligencia e sforç
que deurien en ben consellar encara que demanats no fossen e
clarificar ab bones informacions e motius la pensa del Senyor Rey
oppressa e detenguda de iniques informacions e axi evitarien molt
e innumerables dans e sinistres qui apperellats stan e
reduhirien ab lurs bons consells e informacions la sua reyal
persona a bona opinio e la constituhirien en tranquillitat
e repos don seguirien en lo dit Principat e encara en tots sos
regnes e terres gran benefici e utilitat. Totes les coses
sobrescrites en efecte axi expressament com les scrivim vos pregam e
stretament encarregam expliqueu a la dita Majestat e de tot nos
rescrivau quant pus prest se puxa. E no
prengau admiracio si som stats algun tant prolixos en nostro
scriure encara que en lo començ
de la letra diguessem esser breus car a
nosaltres par aço molt breu e ha molta brevitat
sguardant la granesa de la afeccio ques ha en
aquest negoci e gran afeccio nos pot de poques peraules
contentar. E per res no ommetau frequentadament visitar la
persona del Senyor Princep e confortarlo pertinentment. Jaus
havem scrit de la resposta feta a mossen Luis de Vich la qual ben
corroborada ab los motius sobrescrits es stada que de aquesta materia
nos pot desistir.
E consemblant reposta sentim esser feta per lo
consell de C jurats de aquesta
ciutat e encara per lo
sindicat. E per quant sentim la Majestat del Senyor Rey es
informada tanta unitat no esser açi
e que aquesta materia ab divisio e ruptura evanira sia certa
divisio no poderhi recaure e per ço seria dignament provehir per la
sua Serenitat si castigava be aquells qui tales
informacions fetes li han el han mes en frustratories
sperançes. Les universitats
han feta oferta vendre los infants si mester sera per
prossequucio de aquest negoci e los singulars molt majors ofertes.
Trametemvos copia de les letres que hagudes havem de Rossello. Apres
que les sobredites coses ab comuna deliberacio foren en scrits
redigides dada de la present es stat tot legit intelligiblement
e publica a tots los congregats los quals ultra lo sobrescrit encara
han volgut sia ajustat que sia dit a la Majestat del Senyor Rey que
si no fos la innata e incorrupta fidelitat dels cathalans e la
i*noble constancia que han e fermetat en lo degut de la successio de
lur Rey e Senyor ne stiguera la sua Serenitat ab tant repos e
tranquilitat en la cadira reyal com fa. E aço
dien per les coses qui se attemptaren tractar e cautament
moure en lo temps de son frare de eterna recordacio per lo
net de Napols et cetera. Pero coneguda la dita fermetat dels
cathalans tots aquells moviments cessaren e la sua Senyoria
degudament e quieta succeheix. E mes han volgut los dits
congregats degau dir a les guardes del Senyor Princep ab molta
diligencia degudament façen la
custodia car covendralos donarne
bona raho. E que recordeu al reverend bisbe de Gerona
canceller e al vicecanceller lo jurament per
ells prestat de observar les leys de la terra perque
sien promptes a ben consellar e obrar e ells e los altres
cathalans del consell specialment hagen sperar de aquest
Principat segons los fets condigna smena. E perque nos puxa
dir totes les sobrescrites coses no esser stades a compliment
reportades a la sua Majestat han volgut e deliberat vosaltres
esser requests en virtut del jurament per vosaltres prestat de
legir la sobre scrita letra a la Majestat del
Senyor Rey present son consell si fer se pora sino a la
dita Majestat e a la Senyora Reyna e al consell cascuns per
si. Perque inseguint dita deliberacio vos requirim
en virtut del jurament façau
dita lectura e hajau cathalana resposta. E sia molt
reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra
guarda e direccio dels afers que teniu entre mans.
Dada en
Barchinona a XVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A. P.
abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya
e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a
vostra honor promptes
Senyors. Metentse ya en
bell la letra present a VII ores de nit havem
rebuda vostra letra de XIIII a la qual responent quant a les
copies de les dues letres pot esser sien exides car
nosaltres volents ab conformitat anar ab aquesta ciutat
comunicam vostra letra al consell e nostra resposta per quant ells se
volien ab aquella conformar. Pero provehirem que certament
daqui avant de vostres letres nos podra copia en forma
alguna haver e sis pora trobar com es exida si fara
lo degut. De les letres que nosaltres vos trametem encara que
sen hagues copia no hi donam molt car ja veheu com si
provehex sia legida la que va. La resposta feta per
los del consell es cominal encara que mostren desastimar
aquest Principat pero façes
lo be. La resposta dels diputats de Arago par a
nosaltres satisfaça
poch a lur honor pero sien continuats algunes
vegades dirlosho per veure sis mouran ajudar conduhir
la materia. E no duptasseu en res que açi
ha summa uniformitat per prosequucio de aquest negoci.
Be sentira lo Senyor Rey ço que ha trobat mossen Luis
de Vich e sabra lo contrari de ço que es stada
informada la sua Serenitat la qual dignament provehiria
si castigava be los que tals informacions li han fetes.
La
lectura de aquesta letra que va a la stretura del
jurament sera excusacio a vosaltres si necessari era.
Segons
les letres trameses als dits diputats e consell demostren la Majestat
del Senyor Rey quant li es dit que sia merçe
sua tornar lo Illustre Princep en Cathalunya per
observancia de les constitucions ya allegades diu ho
fara veure en son consell.
Deu esser satisfet a la sua
Serenitat de paraula e sens scrits ne subir juhi que
salva tots temps la clemencia sua tal visio o conexença
o demanar de consell en Arago del present negoci en lo que ha
sguart al Principat de Cathalunya nos deu esser fora lo Principat de
Cathalunya per les rahons seguents.
Primo car per ço
son fetes les constitucions disposants que les causes de Cathalunya
dins Cathalunya sien tractades perque de res que en aquelles haje
sguart fora lo Principat no sie tractat e lo contrari serie en gran
dan e lesio del Principat. E sis vol dir que aço es dupte si la dita
extraccio es contra constitucio o no deu esser satisfet que de aquex
dupte conexer se
deu dins lo Principat e no fora aquell majorment que si
era permes que tal conexença
fos feta fora lo Principat ne seguiria hun gran
inconvenient que los cathalans serien privats sens coneguda de
dret de lur possessio la qual es que no deuen esser trets fora
lo Principat e axi seria contra les constitucions de Cathalunya
signantment contra la constitucio del Senyor Rey En Pere en la
cort de Barchinona capitol XXIIII e del Senyor Rey En Jacme
segon en la terça
cort de Barchinona capitol VI et VII. E per conseguent ans
de totes coses deu lo dit Illustre Princep esser restituit en
la ciutat e vegueria de Leyda e axi sera lo dit Principat
restituit del que es stat despullat (despojado; también
significa desnudo) sens coneguda de dret salva la Majestat
reyal e fahent aço lo dit Senyor Rey servara
son jurament.
Item mes intrant fora lo Principat o
conexent de tal cosa se seguiria lo contrari de
la fi per la qual los gloriosos Reys de loable recordacio han
consentit ab leys paccionades als dits cathalans
que les causes de Cathalunya sien tractades dins Cathalunya la
qual es stada per moltes rahons signantment que jutgant
o conexentse dins Cathalunya judiquen conexen o vejen
cathalans los quals han experiencia dels usatges e
constitucions de Cathalunya. Item e los tals cathalans judicants o
conexents votants han jurat servar les dites constitucions e usatges
e axi no es versemblant volguessen degerar ne fer a Deu
tanta ofensa. E per ço no sens
causa es stat statuit e ab ley paccionada
atorgat que no puxen judicar de les causes dels
cathalans sino cathalans la constitucio del Senyor Rey En Pere
terç (suele ser
Pedro IV, tercero como conde de Barcelona) en la cort de
Cervera capitol X e del Senyor Rey En Ferrando (Fernando
I) en la cort de Barchinona capitol II. Ne si lo contrari
era fet hauria valor segons la constitucio del Senyor Rey
Alfons en la cort de Monblanch capitol XX.
Item
mes lo Senyor Rey es tengut per sa clemencia strenyentsi ab
ley paccionada judicar per directum segons lo usatge alium
namque e judicar per directum es judicar segons disposen
les constitucions de Cathalunya. E hon constitucions hi ha qui
disposen cessen totes altres leys segons disposa la
constitucio del Senyor Rey En Marti en la cort de
Barchinona capitol II e del Senyor En Ferrando en la cort
de Barchinona capitol XVII. Com donchs sie disposat per constitucio
que les causes de Cathalunya dins Cathalunya et cetera igitur cessen
totes altres disposicions.
Item clar es que lo Senyor Rey per sa
clemencia ab ley paccionada deu judicar servant los bons usos
al Principat segons la constitucio del Senyor Rey En Pere segon
en la cort de Barchinona capitol VIII e del Senyor Rey En Ferrando en
la cort de Barchinona capitol II e IIII. E es certa cosa que quant
alguna causa es de gran importancia aquella es acostumada e usitada
tractar ab grandissim nombre de homens de sciencia e notables e
altres singulars homens. E com aquesta sia tant gran que major
no puxa esser dita tant mes deu esser tractada ab grandissimo
consell e de cathalans juxta les dites constitucions. E ab aço es
satisfet si era dit per la Majestat reyal que ja te juristes
cathalans en son consell car la arduitat de la causa merex tots los
juristes de Cathalunya e no poch nombre majorment que per lo que fins
aci es stat fet lo Principat ha causa de haver aquells per sospitosos
ço es los juristes e los lechs per esser no cathalans
son no suficients a judicar o votar o consellar en causes de
Cathalunya segons disponen les dites constitucions.
Item certa
cosa es que les paraules de les constitucions son clares e deuen
esser servades a la ungla e segons lo seny literal de
aquelles com sien leys paccionades e ab contracte consentides segons
disposen les dites constitucions e per conseguent pus del litteral
seny apar frustra es dubitar en aquell. Ne obsta si per
ventura era dit que aço que per lo Senyor Rey es dit es dupte si les
dites constitucions han loch (han lugar) o no car en
aço se deu satisfer que o les paraules de les dites
constitucions son clares o no cal conexença
o es dupte de aquelles e axi merexen interpretacio e en tal cas ya
es dada forma com se deu per tal interpretacio ço
es ab IIII prelats IIII richs homens IIII cavallers e
IIII ciutadans o juristes e han esser cathalans e dins
Cathalunya segons les dites constitucions ya allegades.
E si per ventura per la dita Majestat era dit que pus en
Arago no pot demanar consell que com sera en Cathalunya ell ne
demanara siali satisfet que salva sa clemencia reyal lo
Principat roman interessat que sta privat de sa possessio sens
coneguda contra les dites constitucions e que torn lo
dit Illustre Princep en lo Principat e apres
pora conexer o haver consell del que haura a fer e
venir en Cathalunya.
Item mes que en la dita detencio
concorren altres prejudicis de constitucions e usatges ya
allegats los quals romanen salva la sua Majestat
violats si la restitucio del dit Illustre Princep era diferida. E axi
la resposta de sa Serenitat no satisfa al contrari salva sa
clemencia.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e
honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e
consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend
egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Entre les congoxes
e passions que fins avuy havem passades per causa de la fahena
de nostra embaxada no hi ha denguna qui mes enug e passio nos
haja dada que es per quant havem sabut que la Majestat del
Senyor Rey ha hagut translat de la letra queus trematem
del derrer rahonament fet a la sua gran Altesa e
de la resposta per vosaltres a nosaltres feta e som certs la sua
clemencia es avisada de aqui que la fahena nos menege
ab la calor que nosaltres havem significat a la sua
Majestat ans es pretes nosaltres esser los qui causam
tan gran noviment e tant de aço quant de nostre scriure lo
dit Senyor ha gran indignacio. Aquestes coses mossenyors destrouexen
totalment lo fundament de aquesta materia e volen dir
encarregar nosaltres de mes congoxa que los fets
nostres no importen fahents lo degut. Nosaltres no
podem imaginar com poden esser exits los dits translats
pregam e encarreganvos tant quant podem sapiau e
sentiau com ses fet e si gran home e de condicio sera
qui li sie fet qual rahonament se mereix per vosaltres
senyors ab intervencio dels consellers de aqueixa ciutat per
quant han scrit als lurs missatgers que la dita letra e
resposta per vosaltres lus son stades comunicades. E si sera
ministre vostre que per vosaltres hi sia provehit degudament
per manera que dacianant (daci avant, de aquí avant, de
aquí en adelante) tals coses nos façen car
jatsia nosaltres no hajam scrit sino de la veritat encara
podeu pensar tal pratica poria portar no poch
nocument e dan. Diluns prop passat faem
lo rahonament per vosaltres scrit als del consell del Senyor
Rey en lo palau del Senyor archabisbe de
Çaragossa e lendema nos feren resposta
havent en efecte que tots ells ensemps e departidament
havien treballat e treballaven en placar la Majestat del
Senyor Rey a tota bona clemencia e gracia vers lo
Senyor Princep e que per redubte del Principat de Cathalunya
ne de altres persones no starien de consellar al Senyor Rey ço
quels par sia lahor de nostre Senyor Deu servey
del dit Senyor Rey repos del Senyor Princep e benefici dels
regnes e terres del dit Senyor Rey segons Deu e lur
conciencia. Per nosaltres fou replicat que si axi
ho fahien tots erem de bon acort e de part del Principat lus
ho regraciam. E lo jorn mateix don Pedro Durrea mossen
Berenguer de Bardaxi e don Ximeno Gordo tres dels
diputats de aquest regne (Aragó) acompanyats de alguns
ministres nos feren resposta donant alguna raho de la
tarda allegant absencia del Visrey de Sicilia e
altres condeputats lurs los quals per moviments
de Castella e altres coses empatxats no eren venguts fins
aquesta hora e dients ells no freturar de complida
voluntat en fer tots treballs e instancies en suplicar la Regia
Majestat segons nosaltres fem oferints que axi ho faran tots temps
pero dixeren no recau en lur facultat ne poden
unirse ab nosaltres si donchs per la cort o LXXII nols
era ordonat mas de per si faran lo degut. E
ordenen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables
savieses ço que plasent lus sia. Scrita en
Çaragoça a XIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota
vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de
Cathalunya.
