19 DE JUNIO.
Habiendo pedido la Reina a los embajadores una cédula, en la
que se hacía mención, entre otras cosas, del juramento que suelen
prestar los catalanes al Rey, a su entrada; acordóse que se
proporcionase a dicha Señora la referida cédula, por copia, y
levantando testimonio de ello; para lo que se nombró una comisión,
compuesta de un individuo de cada estamento, quienes, al propio
tiempo, debían entregarle ciertas instrucciones y una súplica,
cuyos documentos se hallan todos a continuación.
Instruccions.
Instruccions per part del reverend e honorables deputats
del General de Cathalunya fetes al reverend e magnifichs lo
abbat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e mossen
Johan Lull ciuteda de Barchinona embaixadors lurs
tremesos a la lllustrissima Senyora Reyna de tot ço
que per ells se ha a dir fer e exeguir en la present
lur embaixada.
Primo pervenguts los dits
embaixadors en Vilafrancha de Penedes on la dita
Senyora Reyna es o si sa Senyoria era partida seguitsla
fins al loch on se trobara dins lo Principat e
feta a sa Excellencia deguda reverencia en nom dels dits
deputats e consell e donada la letra de crehença que sen
porten apres lectura de aquella suplicaran la dita
lllustrissima Senyora Reyna li placia fermar en nom del
Senyor Rey la capitulacio a sa Altesa presentada
per part dels dits deputats e consell la qual ells seran contents
passe juxta forma de les respostes
per la dita Senyora Reyna derrerament donades ab les
habilitacions seguents.
Primo en la resposta del primer capitol
e en la fi de aquell sia afegida clausula qui digua
axi. Salvo lo que devall en lo terç capitol se dira
del noble mossen Galceran de Requesens.
En lo terç capitol
en degut loch sia afegida clausula dient axi. E per
quant a instancia dels dits deputats e consell e de la ciutat de
Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen
Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat
per lo qual es stat e vuy en die sta pres dins la preso comuna
de la dita ciutat e lo dit Senyor Rey per alguns respectes
hage ordenat e ordone ab la present lo dit mossen Requesens
deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural
fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor
Rey sots pena de privacio de la vida e
annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cars
de contrafaccio al General de Cathalunya salva empero
al dit mossen Requesens la *obcio devall scrita per ço plau al dit
Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens no
contentantse de aço se volra defendre per
justicia en tal cars stigua en la preso on vuy
sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens
per virtut del dit proces et alias per justicia. Les coses en los
presents capitols contengudes en res no contrestants. Totes empero
altres instancies o anentaments que fer se porien
contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo
dit capitol contengudes delenquit hagen os presumira haver
delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol
lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de
Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarde a les
persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey
qui fins lo die de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera
sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits
oficials e consellers puxen star e habitar segurament alt tota
quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e
fora de aquell on mes volran. E que semblant paraula e seguretat los
sia donada per lo Illustrissimo Primogenit axi que per ell
o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni
molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e
rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo die de vuy
seguides encare que lo dit lllustrissimo Primogenit
succehesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey e
que lo dit Illustrissim Primogenit sie tengut aço
prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari
se fahia sia licit als dits consellers e oficials
resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cars e
puixen e degen los dits diputats e consell e
ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e
consellers juxta les constitucions leys e libertats del
dit Principat.
La resposta del XIIe ha a passar segons per los
diputats e consell era ordonada levant lo fet de les
corts de Cathalunya ço es que nos puixen tenir
per lo lochtinent. Tot lalre ha star com es
posat per los diputats e consell sens mudarhi res salva la
clausula derrerament posada per la Senyora Reyna que dispon de la facultat dels processos fahedors en cars que lo Senyor
Rey entras a peticio dels deputats e consell.
La resposta del
XVIIIe sera la seguent. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua
no te en lo regne de Sicilia on pogues fer la dita assignacio
de XII M florins deduit ço que es mester al sosteniment de la
Majestat sua pero per contemplacio e amor del dit lllustrissimo
Primogenit fill seu e per condescendre a la supplicacio del dit
Principat es content consignarli sis mila (milia,
mil, 6.000) florins e per aquells tantes tretes en lo
dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia
florins cascun any.
La resposta del XXIII capitol ha esser
de tal tenor. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo
present capitol star al que sera deliberat e aparra a les
persones que a aço seran deputades per quascu
dels dits regnes e Principat.
Lo capitol derrer
concloent les respostes fetes per la dita Senyora Reyna ha
esser de la serie seguent. Lo Senyor Rey fa e atorga
les coses demunt contengudes segons que son de part dessus annotades
en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e
protestacio e no sens aquelles ço es que si cars era que lo
contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la
oferta e pagament de les CC mil lliures per los cathalans
no era complit ab tot efecte ço es que les dites CC mil lliures no
eren scrites dins los dits VIII meses en la dita taula de
Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cars lo dit
Principat de peccunies del General de Cathalunya hajen e sien
tenguts respondre al dit lllustre Infant don Ferrando de annua
pensio de censal per totes les dites CC mill libres
o per aquella part delles que no sera dins lo temps scrita a raho o
for de XXII mill per mill per tant temps com lo
dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita
taula. E per aço attendre e complir hi sia obligat tot lo dit
Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de
generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e
compulses a que son tenguts e obligats per los censals que lo
dit General fa e presta les quals sien aci per
expresses e insertes.
Item los dits embaixadors presentaran a la
dita Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey la cedula que
sen porten ordenada sobra la oferta de la ambaixada e
suplicaran li placia manar al secretari de la dita Senyora queu
leva carta e requeren lo notari que sen menen
que apart leve carta publica.
Item mes los dits
ambaixadors presentaran a la dita Senyora Reyna en nom de la Majestat
del Senyor Rey la resposta que sen porten feta a la cedula de la qual
la dita Senyora Reyna ha feta levar carta publica en Vilafrancha de
Penede per mossen Pere Doliet secretari del Senyor Rey
e prothonotari de la dila Senyora Reyna e suplicaran la dita Senyora
Reyna que mane al dit notari e ells lo requerran continue la
dita resposta a la fi de la dita cedula e sens aquella la carta no
sia per ell closa e mes los dits ambaixadors requerran lo
dit lur notari que apart ne testifich carta publica.
E per quant los deputats e consell fan ordenar una cedula o
scriptura la qual sera tramesa als dits ambaixadors es necessari que
en cas que la dita Senyora no vulla fermar la dita capitulacio en la
forma damunt declarada e no en altre cars los dits ambaixadors
presenten a la prefata Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey la
dita cedula o scriptura requerint de aquella esser feta carta publica
ut suppra. E
de continent aço complit partesquen e
sen vinguen.
Si la dita Senyora Reyna sera contenta fermar la
dita capitulacio en la dita forma sia publicada per los dits
ambaixadors que ad caulelam li placia donar en nom de la dita
Majestat del Senyor Rey licencia als deputats e consell de fer
carragament de censals per haver les dites CC mill
libres cum accessoriis suis.
E fermant la
dita Senyora Reyna com es dit es necessari per lo
prothonotari qui la sua ferma rehebia sia
feta expressa mencio que la dita ferma sia valida de
dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta
testificar per lo dit prothonotari qui de aço
parla ne encara qualsevol protestacions reservacions
condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor
Rey com per la dita Senyora Reyna o altre qualsevol
persones havents ne potestat conjunctament o divisa on
se vulla fetes e fets en contrari o que poguessen contrariar o
noure o prejudici engendrar a la ferma
dessus dita en alguna manera. - A. P. abat de Montserrat. -
Expedite Barchinone die XVIIII junii anno a nativitate Domini
millessimo CCCCLX primo.
Molt alta e molt excellent
Senyora.
La resposta que vostra Excellencia en nom de la
Majestat del Senyor Rey havie derrerament feta al XXIII capitol de la
capitulacio per part del Principat de Cathalunya a vostra dita
Excellencia presentada conte entre les altres coses de verbo ad
verbum les paraules seguents. E que per los cathalans sia
feta sollenna embaixada al Rey de Castella dins quinze
jorns comptadors del dia que la Senyora Reyna los presents capitols
fermara avant o abans si abans poran que desista
de les guerra e novitats que en lo dit regne fa e restituescha
al dit Senyor Rey quis vulla que de aquell ell o gents
sues hauran occupat o tindran e leix en pau lo dit
regne de Navarra e li serva la concordia entre lo dit
Senyor Rey e ell feta inida pactada e concordada pagantli
integrament les quantitas en la dita concordia mencionades e
compreses. E en mancament de aquestes coses los dits
cathalans façen al dit Senyor Rey la ajuda e
servey e les altres coses que a ells sien vistes honoroses e degudes
ab aquell compliment e integritat ques deu e es necessari e de tant
fidelissimos vassalls se spera e confia indubitadament
Senyora molt alta. E no resmenys per vostra Excellencia en la
conclusio de totes les respostes fetes a la dita capitulacio e
liurades en Vilafrancha de Penedes als missatgers per part del
Principat de Cathalunya ultimament destinats e en altres parts
se fa comemoracio o expressa protestacio e retencio de
les dites coses en cars de ferma de la capitulacio
predita. Les quals coses Senyora molt Excellent ab deguda reverencia
perlant no son covinents a la fidelitat pratica
e observancia dels cathalans los quals en coses fora lo
Principat per deute no son obligats tals coses fer com son
demanades. Ab tot que per lur mera liberalitat han diverses
vegades grans coses fetes fora lo dit Principat en servey
e honor de llur Rey e Senyor. E per tant llur libertat
los cathalans no altererien mas per servici
del dit Senyor Rey e de vostra Excellencia los dits
cathalans usant de llur libertat per la acustumada
devocio e amor que han a lur Rey e Senyor fan oferta e son
contents fer sollempna embaxada al Rey de Castella dins
quinze dies apres la ferma de la dita capitulacio. E
deuse creure Senyora molt alta que los dits cathalans per lur
mera liberalitat no oblidaran daquiavant fer les coses que a
ells seran vistes fahedores a gloria e lahor de Deu Omnipotent servey
de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Excellencia e del
lllustrissimo Senyor Primogenit repos del dit Principat e
conservacio del inmaculat nom dels cathalans e de la
presentacio de la present volem e requeran los cathalans
esser feta carta publica per vos notari el cetera.
Molt
alta e molt Excellent Senyora.
Jatsia la Majestat del
lllustrissimo Senyor Rey e vostra molt Excellent
Senyora sia be certa del subseguit fins aci per causa
de la detencio per la Majestat real feta de la persona del
lllustrissimo don Carles Primogenit de la
dita Majestat. No resmenys per reduir a memoria a vostra Excellencia
e per satisfaccio al que per vostra lllustrissima Senyoria es stat
deduhit lo qual es del tenor seguent. La Serenissima Senyora Reyna
no pot obmetre reduir a memoria a vosaltres reverend venerables
egregi nobles magnifichs missatgers de diputats e consell del
Principat de Cathalunya e de la ciutat de Barchinona e als
cathalans ab quanta humanitat gracia e clemencia la Majestat
del Senyor Rey e la dita Senyora se es portada en la
capitulacio per part del dit Principat a la sua Excellencia
presentada. La qual quant benefici e libertat al dit Principat
confereix per vosaltres clarament es conegut. E nos pot dir
que lo dit Senyor Rey haja attes principalment a la
preeminencia e stat seus reals sino sols en satisfer e
condescendre a les supplicacions per lo dit Principat a la sua
Altesa fetes per lo benefici repos e contentament del
Illustre Princep fill seu e del dit Principat per lo qual
obmetent tant honor preeminencia e benefici del seu stat real es stat
e fermantse la cupitulacio ab les modificacions per sa
Senyoria fetes e donades lo dia present sera content abstenirse de no
entrar en lo dit Principat confiant de tots vosaltres cathalans
com de fidelissimos vassalls confiar e sperar se deu
que la demanda de no entrar en lo dit Principat en breu temps a
supplicacio dels dits deputats e consell e de la dita ciutat de
Barchinona sera en lo contrari conmutada. Mes avant lo dit Senyor
Rey sera content constituir lo dit lllustrissimo Princep
son fill governador general per tots sos regnes
e terres e aquell en lo dit Principat crear loctinent
seu irrevocable remetentse de aço a la capitulacio respostes e
modificacions per la dita Senyora Reyna fetes. E no sols lo dit
Senyor los beneficis e actes havents esguard al repos preeminencia
seguretat e contentament del dit Illustrissimo Princep
e cathalans sera contenta atorgar mas encara tantes e tals
gracias que per tots los reys predecessors seus de
gloriosa memoria james no son stades atorguades jatsia
moltes de aquelles los fossen per los cathalans
demanades e grans donatius e servicis per aquells oferts. E si lo
dit Senyor Rey tantes gracies preeminencies o libertats
atorgar se contentara per lo tranquille stat seguretat repos e
contentament del dit Illustrissimo Princep e del dit Principat
e poblats en aquell com se pot hoir ni tollerar per los
dits fidelissimos cathalans los predecessors dels quals
precipuament lur Rey e Senyor de poqua
Senyoria en major han augmentat aquell tantes gracies e libertats
essent content de atorgarlos restar e esser oppres
congoixat e guerrejat per lo Rey de Castella tyranicament
e indeguda lo qual per si eo per ses gents es entrat en
lo regne de Navarra e fa la guerra en aquell e ha occupades e
te algunes forçes de aquell e ha fetes altres novitats en regnes e
terres del dit Senyor Rey al qual axi mateix tyranicament te occupat
son patrimoni que lo Senyor Rey son pare de
sancta recordacio li leixa en Castella e ha
contravengut a la concordia feta ab lo dit Senyor Rey. E no es
justissima demanda feta per lo dit Senyor Rey que los dits
cathalans per via de embaixada servey e ajuda ajudant al seu
Rey e Senyor contra lo Rey de Castella fahent
aquell desistir e cessar de la guerra que fa en lo dit regne de
Navarra en sos regnes facen retornar. Certes
si consideren dons los cathalans lur integerrima
e sincera fidelitat miren e porten a memoria los actes e gestes de
lurs predecessors e hauran vera noticia si la dita demanda tan
justissima en manera alguna poden ni deuen diferir ni recusar. O
fidelissimos cathalans vassalls del dit Serenissimo
Senyor Rey obrense les vostres viceres e coratges
considereu les preeminencies utilitats e libertats les quals
sa Excellencia per gracia a supplicacio vostra de si aparta e
al dit lllustrissimo Princep e a vosaltres per sua
clemencia e benignitat no recusa atorgar. E recordantvos de la oferta
dignament feta per los cathalans al Senyor Rey don Alfonso
de inmortal memoria en la qual en si prengueren carrech de la
guerra de Castella en tot cas que lo Rey de Castella de
si no volgues fer justicia en los fets del infant don Enrich
quant mes ara se deu fer toquant a la persona honra e
stat de vostre Rey e Senyor natural oppres veixat
e deseretat per lo dit Rey de Castella indeguda e
injustament lo qual vostres passats no solament no tollerar
mas encara hoir no han pogut de sos reys e
Senyors. E per totes les dessus dites coses e altres es de
creure que Deus Omnipotent de tots creador reys e princeps e
tot lo mon clarament coneixeran la tanta humanitat clemencia e
benignitat de vostre Rey e Senyor natural. E si a les gestes e
actes de vostres predecessors dignament e virtuosa fets e per tot lo
mon per tals celebrats haguts e reputats attendre no volreu lo
que de tant fidelissimos vassalls com vosaltres sou sens dupte
nos spera vullau attendre e be considerar a les coses
ab les quals sou tenguts e obligats a vostre Rey e Senyor natural en
virtut del jurament de fidelitat a sa Majestat prestat en la forma
seguent. Yo t jur que sere feel de aquesta hora
avant fins al derrer dia de la mia vida a tu molt alt e molt
Excellent princep e Senyor Rey don Johan de
Arago de Navarra de Sicilia et cetera
gloriosament regnant que nunqua scientment sere
en consell o en fet que tu perdes la vida o membre algu o tu rebes en
la persona alguna lesio o injuria o contumelia o que tu perdes
algun honor lo qual ara has o daquiavant posseiras. E si sabre o
hoire algu que vulla fer alguna cosa de aquestes contra
tu per mon poder prestare impediment que no sia feta. E
si noy pore prestar impediment quant prest pore
ho denunciare e contra aquell axi com pore prestare a tu lo
meu auxili. E si se sdevendra perdre injustament o per cas infortuit
alguna cosa la qual has o hauras ajudare aquella recobrar e recobrada
tots temps retenir. E si sabre tu voler justament ofendre algu e
generalment o special sere request axi com pore prestare a tu
lo meu auxili. E si alguna cosa en secret a mi manifestaras
aquella sens licencia tua no manifestare a algu o fare per que
sia manifestada. E si consell a mi sobre algun fet demanaras
donare a tu aquell consell lo qual a mi sera vist mes expedient a tu.
E nunque de ma persona fere cosa alguna
scientment la qual pertanga a injuria o contumelia tua.
E jatsia la dita Senyora Reyna cregua fermament
vosaltres que tot lo dit Principat representau no voler ni sols
pensar fallir en les coses en lo dit jurament de fidelitat
contengudes com aquells imitant vostres predecessors tingau impresses
afixes e indeliblament unides en los vostres coratges per
aquella innata fidelitat que sempre may los vostres
passats e vosaltres han e haveu acustumat haver a vostre Rey e
Senyor natural lo que per molts eximplis e actes virtuosos
es comprovat notori e manifest per tot lo mon. Empero
la dita Senyora Reyna tant humanament e benigna quant pot per
la potestat que a aquestes coses ha de la Majestat del dit Senyor Rey
et alias vos prega amonesta exhorta e requer per
aquelles deutes de vassallatge fidelitat e naturalesa que al dit
Senyor Rey vosaltres en noms propris com encara axi com
a missatgers del dit Principat e aquell e los poblats en aquell
representans sou tenguts obligats e astrictes a la dita
demanda per lo dit Senyor Rey feta de la embaixada faedora al dit Rey
de Castella e auxili prestador al dit Senyor Rey per defensio del seu
regne de Navarra e altres regnes e terres e honor de la sua Senyoria
stat real e observacio de les coses entre lo dit Senyor Rey e Rey de
Castella concordades vullau satisfer ab aquel compliment e
integritat ques deu e es necessari e de tant fidelissimos
vassalls se spera e confia indubitadament. E si la dita
Senyora Reyna es e sera contenta condecendre a les coses contengudes
en la dita capitulacio ab les modificacions protestacio e retencio
per sa Altesa ultimament fetes lo dia present a vosaltres donades e
se ofir fermar la dita capitulacio ab les dites
modificacions protestacio e reservacio e ab tal pacte qualitat
condicio e retencio e no en altre manera ço es que la dita ferma sia
suspensivament feta en axi que no puixa sortir son efecte ne de
aquella o part alguna de aquella usar se puixa nis dega
ans sia haguda per no feta fins a tant que al dit
Senyor Rey sia fet o oferta prometença e segura de les coses
contengudes en la resposta del XXIIII capitol que lo dia present la
dita Senyora Reyna dona tant per lo dit lllustrissimo Princep
quant per los dits diputats e consell lo dit Principat
representants e per la dita ciutat de Barchinona la qual
oferta e prometença hajen a fer expeditament en altra manera la dita
ferma que la dita Senyora Reyna fara sia deguda per nulla
irrita e de neguna eficacia e valor e de aquella ni de
part alguna della en tal cas en manera alguna usar nos puixa nis dega. E complintse axi les dites coses succeiran a gloria e laor
de nostre Senyor Deu servici del dit Senyor Rey benefici contentacio
e repos del dit lllustrissimo Princep e Principat de
Cathalunya e ciutat de Barchinona. E de les dites coses vol e mana la
dita Senyora Reyna que sia feta rebuda e testificada carta publica
per Pedro Doliet secretari del dit Senyor Rey prothonotari seu e
notari publich una e moltes tantes quantes seran donades et cetera.
Dien los dits diputats e consell e la ciutat de
Barchinona que sentida per lo Principat de Cathalunya e ciutat de
Barchinona e altres ciutats e viles reals del dit Principat la
dita detencio fou divinament inspirada tant unida voluntat en lo
dit Principat en treballar per la liberacio del dit lllustrissimo
Primogenit que fonch e es stat reputat a cosa miraculosa
la qual detencio fou feta en gran perturbacio molestia e dan
irreparable de la casa real de Arago e de tots los feels
de aquella e periclitacio de la posteritat de aquella la qual
ha regnar e governar en tots los regnes e terres de
aquella e encara contra usatges de Barchinona constitucions
de Cathalunya capitols de cort e privilegis e
libertats del dit Principat per la Majestat real ab
humil reverencia perlant jurats e si no fos la representacio
molt regulada del dit Principat e la sollicitacio degudament e
pertinentment feta per los qui lo dit Principat representen no se
excusaven grans perills e inconvenients. Per la qual raho havents los
cathalans sguard a lur innata e incorrupta fidelitat e per
satisfer a aquella e a la conservacio de la corona real
tremeteren a la dita real Majestat embaixada de XV
persones de molta dignitat e saviesa dotades e la dita ciutat de
Barchinona de VIII persones e les altres universitats de les ciutats
e viles reals de Cathalunya per lo semblant trameteren lurs
solemnes embaixades sperants axi com versemblantment sperar se
debia que la dita Majestat per sa virtut donaria orde en
reposar tantes congoixes e fer gracia al dit Principat de la dita
liberacio. E jatsia innumeres vegades la dita Majestat
sia stada supplicada per merce sua li plagues reduhir e
rebre en bon amor pau e concordia lo dit lllustre Primogenit empero
james ho pogueren obtenir los dits Principat ciutat de Barchinona
e altres ciutats e viles del dit Principat a tot aço a tracte
seduccio e induccio de alguns mals consellers no zelants lo
honor de Deu servey de la dita Majestat benefici e repos del dit
Principat e altres regnes e dominis del dit Excellentissimo
Senyor. E si los cathalans haguessen demanat gracia derogativa
al honor e corona real lo que james es stat vist ne
farien fora digna cosa esser stat dificultat. Mas que demanaven cert
honor de la real corona conservacio de la posteritat real repos e
tranquillitat del dit Principat e altres regnes e terres de la
dita Majestat e desistint de tal demanda podien degudament esser
increpats e maldits. Vehents dons los
cathalans que per aquesta via no podien gracia obtenir convingue
entrar en termens de justicia e axi los dits embaixadors insistiren e
supplicaren a la dita Majestat que fes justicia en lo dit fet
administrada e que lo dit Illustrissimo Primogenit fos
restituit en lo Principat de Cathalunya de hon de manament de la dita
Majestat era stat tret supplicant la dita Majestat aço volgues fer
per observancia dels usatges constitucions e altres libertats
del dit Principat per la dita Majestat jurades la qual cosa jatsie
lo dit Senyor Rey degues de justicia complir per disposicio
dels dits usatges constitucions e libertats e per los altres
sguards damunt dits axi poch lo supplicat ab deguda reverencia
parlant nos pogue obtenir ans lo dit Principat vehie
per experiencia molts oficials e consellers de la sua Majestat en nom
e per part de la dita Majestat esser anats per lo dit Principat
suscitants gents e procurants que nos pogues proseguir la dita
peticio de gracia o justicia. Hoc mes moltes zizanies e
divisions esser procurades lo que dignament portave als dessus dits
supplicants gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes
aquestes coses e multes aspres e dures cominacions que
publicament exien e anaven per la terra axi per la dita
Majestat dites als dits embaixadors quant en altra manera sembla als
dessus dits molt diligentment e ab aquell esforç ques pertanyia
deure attendre a la sua indempnitat e procurar virtuosament ab deguts
e pertinents migans conformes a les leys e libertats
del dit Principat esser complit lo que justament havien demanat. E
per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir
lo degut trameteren los dits cathalans XXXXV persones de les
majors e pus preeminents del dit Principat ajustant aquelles a Ies XV
persones e altres embaixades dessus mencionades ja trameses les quals
totes prostrades e molt humilment altra e altres vegades supplicaren
la dita Majestat li plagues atorgar e a efecte deduir les coses
tantes vegades degudament supplicades. Pero axi com les primeres
sopplicacions axi les derreres foren poch exaudides e admeses
lo que ab grandissimo dolor lo coratge dels cathalans
sostenir e ha sostengut. E per quant per satisfer a la fidelitat a la
real corona deguda los dits cathalans vehents se
frustrats de gracia e justicia jatsia acustumats fossen
gracies de son Rey e Senyor obtenir unanimes treballaren e han
treballat ab vies degudes e pertinents conformes a las leys
del dit Principat donar orde en la liberacio del dit lllustrissimo
Primogenit. E axi mateix en perseguir aquells qui sinistrament havien
e han consellat e seduhit la Majestat real fahent per aquestes coses
molt grans despeses tant que mijançant la divina gracia lo dit
Excellentissimo Senyor Rey es stat mogut en liberar la
persona del dit Illustrissimo Primogenit axi com de fet es
stat subseguit. Per les quals coses ha convengut ad dit
Principat a fi que daqui avant fos tolta tota manera de
discordies e zizanies e inconvenients irreparables los
quals se porien seguir per causa de mals consellants
e no zelants lo servey de Deu e de la dita Majestat e benefici
e tranquillitat no solament del dit Primogenit e Principat e
ciutat de Barchinona e altres mas encara dels altres regnes e terres
de la real corona supplicat de la dita capitulacio e contengut en
aquella la qual capitulacio en tot e per tot quant concerneix lo
servey de la dita Majestat e de vostra Excellencia e del dit
lllustrissimo Primogenit
e Illustre Infant don Ferrando e conservacio de aquells e
repos del dit Principat a tots es manifest e notori. Donchs no es
maravella si la dita Majestat per sa gracia e merce ve e deu esser
inclinada en atorgar la dita capitulacio e coses en aquella
contengudes. E si en los passats temps tals coses no son stades
demanades ne consentides no havien seguits tals actes per los quals
convengues de tals demandes usar per obviar los inconvenients e dans
quis poguessen subseguir al stat e posteritat real e a la cosa
publica del dit Principat e dels altres regnes e terres del
dit Senyor Rey e tot aço per satisfer a la fidelitat a la real
corona deguda a la qual observar no fretura ne james ha
freturat por la gracia de Deu ne afretura ne afreturara en lo
sdevenidor incitar o convidar o requerir los cathalans com
aquella en llurs coratges radicada tinguen e mostren e han ho
mostrat los actes e gestes passats e fins aci fets los quals
han augmentat e gloriosament prosperat la real corona e lunyat
tot sinistre de la real posteritat. E per ço Senyora molt alta ab
deguda reverencia parlant no era ne es necessari exprimir lo que
conte fidelitat com los dits cathalans en lur animo e
fets e obres hajen mostrat mostren e mostraran pus amplament
que no es scrita aquella retenir e en memoria indeliblement
haver tenir e obrar. E mostres apertament axi en la
guerra e guerres de Castella passades e en altres innumerables fets
als quals segons les libertats del dit Principat los
cathalans obligats no eren ne son e per lur proprie
liberalitat e no per obligacio alguna segons lo cas requiria
pus fos a gloria e honor de Deu e servey de la Majestat real util e
repos del dit Principat e dels altres regnes e terres del dit Senyor
volien e han volgut les lurs persones e substancies exposar
per augmentacio e conservacio de la dita real corona.
(Ahora
imaginad que el rey de Castilla conquista en este orden los reinos de
Navarra, Aragón y Valencia, fronterizos, pero deja tranquilos a los
del Principado, y les da la independencia, como Puigdemont, unos segundos. O bien imaginad que los franceses entran en Cataluña y los
catalanes tienen que luchar contra ellos, sin el apoyo de Valencia,
Aragón, Navarra, y por mar Mallorca, Sicilia, Córcega, Cerdeña,
etc, cuando hemos visto según los textos que se morían de hambre en
los llanos de Fraga y Lérida.)
E per conseguent done als
dits cathalans molta causa de maravellar que la dita Majestat
en la concessio e ferma de la dita capitulacio la qual a tant
servey de la sua e vostra excellentissima Senyoria e conservacio de
la posteritat real sua e vostra e repos del dit Primogenit e
Principat e altres regnes e terres del dit Senyor es demanada se
vulla taturar apposant condicio tal a la qual per les
libertats al dit Principat atorgades lo dit Principat no es
obligat ne james sino per pura e mera liberalitat
ha acustumat satisfer segons los fets gestes e actes antichs
autenticament demostren. E per quant vostra molt excellent Senyora ha
ordenat fer carta publica del proposat per vostra gran Excellencia
suppliquen humilment a vostra serenissima Senyoria los dits deputats
e consell e la ciutat de Barchinona sia merce vostra provehir e manar
a fi que en e per tots temps a tot lo mon apparega quanta es
stada es e sera la fidelitat dels dits cathalans e quant
justificadament son stats fets lurs procehiments. La present
al peu de la dita carta esser continuada e que no sia closa
sens la present resposta.
Dirigitur domino archiepiscopo
Terrachone.
(Esta ch no se pronuncia como en valenciano chona, chones, pechina, pichina, ni en Ulldechona, es una k,
Terracone : que pasa muchas veces a g: Terragone : Tarragona)
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Per quant lo
Illustrissimo Senyor Primogenit mostre haver plaer vostra
reverendissima paternitat sia aci e nosaltres per semblant
com vostre reverendissima paternitat sia dotada de
molta virtut e intelligencia pregam e encarregam aquella li
placia partir e venir aci decontinent car lo
dit Illustrissimo Senyor Primogenit e nosaltres ho haurem a gran
complacencia. E sia reverendissimo pare en Christ la
Sancta Trinitat vostra
guarda. Dada en Barchinona a
XVIIII del mes de juny del any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell
en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor
promptes.
A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora
Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra
excellentissima Senyoria son destinats los reverend e
magnifichs abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e
En Johan Lull ciutada de Barchinona per part nostra e de aquest
Principat explicadors certes coses de les quals son plenament
informats. Suplicamvos Senyora molt alta placia a la Altesa vostra
donar los plena fe e creença e haver los afers
occorrents en aquella beningna recomendacio que fins aci
virtuosament fet ha. Molt alta e molt excellent Senyora la Santissima
Trinitat haja en la sua proteccio vostra Illustrissima
Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia.
Feta en Barchinona a XVIIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta
Senyoria humils vassalls etc. los deputats del General e
consell etc.
Instruccions que sen portaren los
sobredits mossen lo abat de Poblet e mossen Johan Çabastida
cavaller e mossen Johan Lull embaixadors a la Senyora Reyna tramesos.
Instruccions etc. (Son las mismas que se hallan anteriormente.)
