XVII. Perg. n. 157. Alfon.I. 13 nov. 1174.

XVII. 

Perg. n. 157. Alfon.I. 13 nov. 1174. (MCLXXIIII)

In Dei nomine notum sit omnibus hominibus hoc audientibus quoniam ego Ermengaudus comes Urgelli gratia Dei et Dulcia comitissa Urgelli eadem gratia et Ermengaudus filius noster per nos et per nostros et per lldefonsum regem Aragonensem et per nos donatores sumus ad L^a hominibus populatoribus quos dicemus inferius in hac carta unum locum in Litera quod vocatur Castellum Blanch cum L pariliatis de terra unicuique unam paraliatam et in tali modo quod ibi populent et faciant mansiones et quisque de predictis L populatoribus quos dicemus inferius et progenies illorum donent et faciant nobis et nostris de censu unum kaficium de Blado de censo de unaquaque pariliata unum kaficium. Et istum censum sit nobis datum in laseras in predicto loco de Kastel Blanch annuatim in unoquoque anno concurrente nobis et nostris per cuncta secula sine enganno. Et ipsum locum de Castel Blanch afrontat cum suis terminis quos predicto loco damus de una parte in camino de Monso et de alia in ipsa vista de Segria et de cami de Monso sicut venit ad Alpicad et de III in ipso Estable domus milicie et de cuarta sient dividit terminus de Algoira cum Illerda: et quantum in istis afrontationibus jamdictis et isti termini ambiunt sic donamus predictum Castellum Blanch cum omnibus suis terminis qui dicti sunt predictis L populatoribus et progeniei illorum ad predictum censum sicut superius sonat cum exitibus et ingresibus et cum aquis et pascuis et nemoribus et venationibus et cum pratis et cum planis et cum montibus et cum vallis et herbis cultis et heremis et cum melioracionibus quos ibi facere poteritis et cum omnibus rebus que ad usum hominis pertinent vel pertinere debent per cuncta secula quod faciat quisque suam voluntatem de sua parte quicumque voluerit excepto militibus et sanctis per cuncta secula sine ullo contradicto salvo nostro jamdicto censu et de nostris. Sed est sciendum quod nos donatores scilicet ego Ermengaudus comes Urgelli et mei retinemus ibi furnum de villa et quoquat ibi qui coquere voluerit: et si noluerint coquere non sint inde forzati. Et retinemus ibi nostram rectam justitiam et ipsas hereditates quas Johannes de Albesa et fratres ejus ibi habent que sunt duodecim quas habent in alodio proprie sine omni servitute: et sicut superius sonat habeant et teneant et possideant et explectent populatores qui ibi erunt vel sunt per predictum censum per vendere et per donare et per impignorare cuicumque voluerint et per facere quidquid voluerint excepto militibus et sanctis salvo nostro censu jamdicto et de nostris et salva nostra fidelitate per omno tempus. Et de predictis L^a pariliatis donamus Guillelmo et suis duas pareladas et Ermessende uxori Petri Rog qui fuit et cui voluerit V pariliatas et Petro Danglaril I et R. Rog I et Guillelmo Doliola I et Petro de La Zaida I et Boneto de Rivo Hominum I Petro de Rivo Hominum II Be .... fratri suo I Bernardo Marti II Petro Meseguer I R.... Roso I Guillelmo Dalcabez I A.... de la Porta I R. Conil I Johanni Galin I Guillelmo Desdoloma I Johanni Blanc I Ferret Dalcaniz I Sancio de Loreta I P. Durgell I Johanni de Isona I Johanni de Giem Ramon I Dominico Vicent I Petro Doscha I Naparda I R. Doscha I P. de Cubels I A. de Figuerola I Pere Guillelm Moliner I Miro de Tolo I Pere Ademar I Guillem Johanna marit de na Ramona I Guillelmo de Moncenis et R. de Benavent I Guillelmo de Montgai I Guillelmo Ponz et Petro Sadorni I Marieta Filia Guillelmi Petri I Guillelmo de Ager I Johanni Ferret I A. de Buada I Pere Cabrer I Guillelm Abbati I R. Mazota I Pere Divarz et Bernat Divarz I et tercia pars sit frumenti et tercia pars ordei et tercia pars avena et sic erunt L^a kaficios de blado. Facta carta donacionis idus novembris anno nativitatis Domini MCLXXIIII. - Sig+num Ermengaudi comitis Urgelli. - Sig+num Dulcia comitissa. - Sig+num Ermengaudi filii nostri qui firmamus laudamus et testibus firmare rogamus. - Sig+num Johannis de Albesa. - Sig+num Artad de Calders. - Sig+num Arnal de Ribeles. - Sig+num Berenguer de Grandelor. - Sig+num Bernardi scriptoris.
- Sig+num Pere de Bagaza. - Sig+num Raimulfi qui scripsi mandamento comitis Urgelli cum literis emendatis qui remanserunt per oblivionem in VI linea. - Sig+num Gregorii qui hanc cartam fideliter translatavi ut melius et veraciter potui ut supra in mense augusti anno Domini MCLXXXV. (1185)

xviii-perg-217-alfonso-i-febrero-1176-uncastillo-uno-castello-blasco-romeo

IX, reg 1232, fol 109, sin fecha

IX.
Reg. n°1232 fol. 109. Sin fecha.

A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita los quals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.
- Primerament que la vestidura ab que seran reebuts sia mantell et de drap blanch ab la creu vermella en la part devant et la creu sia tan longa et no menor com es lo dors de la palma de I hom e tan ampla com la ungla del dit menor de la ma. - Item quel dia quel dit noble o cavaller haura reebut lo dit mantell ab la creu haja tot lo dia aportar la creu en la subirana vestedura que portara en la part denant en dret del cor de tota vida del senyor rey. - Item tots los cavallers de sant Jordi damunt dits fan sagrament et homenatge al senyor rey de anar ab ell personalment ab aquells homens de cavall que bonament poran al sou del dit senyor contra los moros quant que quant lo senyor rey hi volra oy pora anar: encara lo serviran et seguiran en la forma damunt dita a defensio de son regne o terres si aquells volguessen damnificar algun rey o altre hom ab poder de gents estranyes. E el senyor rey si ell o alcun dells se tem quels haja a guiar o si guiar et assegurar nols volra quels haja per escusats de la venguda et servey. - Item quel senyor rey triy XII consellers ço es IIII nobles VIII cavallers ab los quals o major partida daquells ell orden et faça totes aquelles coses que bones et profitoses sien a la dita empresa no restrenyen ni mudan res en la forma del servei. - Item lo dit senyor rey per vigor de les paraules damunt contengudes en lo IIII capitol ordena ab consell de XII et de mes dels nobles et cavallers presents que negun que sia de la dita empresa no gos fer alguna altre empresa general o special apres quel mantell daquesta empresa haura reebut sens licencia del senyor rey et si ho haura quencontinent haja a lexar la dita empresa que feta haura. - Item que si algun rich hom o cavaller dels dessus dits volia donar les vestedures en que sera la dita creu et senyal de sent Jordi que ans que les do ne haja a levar la creu o senyal dessus dit si donchs aquelles vestedures no donave a altre persona qui fos de la dita empresa. - Item que si altra vestidura sobirana portara sens creu dalli avant haja perduda aquella vestidura que haura portada sens creu et sia liurada al nostre almoyner per tal que la vena et los diners quen haura sien distribuits a pobres. - Item et tots divendres del any tot lo dia hagen los dits nobles et cavallers a portar la sobirana vestidura de drap blanch ab la creu vermella axi com damunt es dit. E si altra vestidura subirana alcun dells aportara daltre color o sens creu aquella vestidura sia a ell perduda et la vena lo dit almoyner et los diners quen haura don a pobres. - Item que en tots fets darmes los dits nobles et cavallers hagen a portar sobre si estes lo senyal de sant Jordi ço es lo camp blanch et la creu vermella o a tot lo menys I senyal davant et altra detras axi gran com lo clos de la palma de I hom. - Item que la vespre de sent Jordi tots anys a les vespres los dits nobles e cavallers damunt dits que en lo loch seran on sera lo senyor rey sien tenguts de esser a les vespres ab lo dit senyor et oyr aquelles et lo dia de sant Jordi a la missa et a les vespres vestits de la subirana hi seran a les dites vespres et missa ni en tot lo dia altre vestidura sobirana portaran sino blancha ab la creu damunt dita que aquella vestidura hagen perduda et sia liurada al dit almoyner qui aquella vena et los diners quen haura sien per lo dit almoyner donats a pobres.

x-perg-1-apéndice-jaime-i-10-setiembre-1215

IX. Á LA VILA DE VALLDEMOSSA.

IX

Á LA VILA DE VALLDEMOSSA.

Bé ´m plau entre vosaltres
asséurem
devegades, com en l´ascó dels avis.
(A. Blanch)


Era de nit; ab un carro
Envelat, y d´alegransa
Ple lo
meu cor, en la vila
De Valldemossa jo entrava.
¡Si n´hi havía
de bells horts!
Si n´hi havía de montanyes!
¡Si ´n
derramava de gloria
La lluna d´estiu més clara!
Del Coll per
lo comallar
Lo camí real avança,
Vorellat per lo torrent
Del
vehí Puig de Na Fátima.
Al voltant d´un caseríu,
A dins la
vall recolzada,
La vila, al clar de la lluna,
De rebent se nos
atança.

IX
Á LA VILLA DE VALLDEMOSA.

Pláceme sentarme alguna vez
entre vosotros,
como en el hogar de los abuelos.
(Adolfo
Blanch.)

Era de noche; en un carro con entalamadura, segun la
antigua usanza mallorquina, entraba yo en la villa de Valldemosa,
llena de júbilo el alma.
¡Cuántos amenos huertos! ¡cuántas
empinadas sierras! La luna, en uno de sus plenilunios de verano,
derramaba tranquila claridad.

Por la hondonada del Collado
avanza el camino real, orillado por el torrente del vecino Monte de
Fátima.

A la vuelta de un caserío, á la luz de la luna, se
nos presenta de golpe la villa, recostada en el fondo del valle.

Deu te guart, hermosa vila,
Per Ciutat tan nomenada;
Deu te
guart, rica perleta
Closa dins estes montanyes....
---
Se
senten veus de conversa
Que ´ns du de la nit l´oratje;
¿Quí
será? Calláu, ja s´ouen
Més propet les veus més altes.
Es
un llaurador qui torna
Ab los bous de la llaurada;
Una donzella
va ab ell,
Y ´ls dos la Corona passan.
- Llaurador, la vostra
filla
Sens dubte está molt cansada;
Veníu, posaula en lo
carro,

Y ´ls bous menáu á l´estable.
Pageseta, pageseta,
Pageseta
agraciada,
Apar qu´ets valldemossina
Ab ton capellet de
pauma.
- Sí senyor, dins Valldemossa,
Dins Valldemossa som
nada;
Nasqué mon pare y ma mare.
Y ´ls meus avis una
terra
Ací mateix ja llauravan;
Y ara venim de la rota,
Y
duch murta per la Beata.
___

¡Salud, risueño pueblo, tan famoso en Palma!
¡Salud, rica perla
engastada en estos montes!....
___

Oigo palabras que nos
trae la brisa de la noche. ¿Quién es? Silencio, ya se oye la
conversacion más cerca.

Es un labrador que regresa de la
labranza, con su par de bueyes; una jóven, hija suya, viene con él,
y los dos rezan el santo Rosario.

- Labrador, sin duda su hija
de V. está cansada; súbala V. en nuestro carro, y llévese al
establo los bueyes.

Niña, graciosa niña, ¿de dónde eres?
Parécesme de Valldemosa, con tu sombrerito de palma.

- Sí,
señor, en Valldemosa mismo nací; en Valldemosa nacieron mis
padres.
Y mis abuelos eran ya labradores de esta comarca; ahora
venimos del pegujal, y traigo flores para la Beata Catalina. -

Valldemossa, dolç alberch
De la pau y de la gracia,
Niu de
músichs rossinyols,
Paradís de nostra patria.
¡Ay la vila!,
qu´ets d´hermosa
Per la lluna il-luminada,
Qu´ab lo silenci
nocturn
Entra en tes casetes baxes.
Lo cel blavench forma
tenda
Sobre ´ls cims de tes montanyes,
Y tes montanyes
enclouen
Ton cosset de bella fada.
Per esta vall lo perfum
Se
sent d´odorífichs arbres,
Milions d´aucells volatejan
Pe´ls
torrentols de les tanques.
Ton nom moresch, tes palmeres.
Me
diuen qu´eras sultana,
Un jorn pe´ls fills de Mahoma
Ab foll
amor festejada.
Y m´ho diuen de tes costes
Les histories
llegendaries,
De moros, y de catius,
Y de vaxells de
pirates.
Mes tos campanars, tes festes,
Mostran qu´ets verge
cristiana,
De l´antiga Catalunya
Al pit matern
alletada...
¡Quína Ermita tan alegre
Qu´está demunt la
montanya!
Per un bosch de pins s´hi puja,
Y´s veu la mar á
la espatla.

Valldemosa, dulce albergue de la paz y de la gracia; nido de
melodiosos ruiseñores; paraíso de Mallorca.
¡Qué hermosa eres
cuando los rayos de la luna, prevalidos de nocturno silencio, entran
en tus bajas casitas!

El cielo azul forma pabellon que se
apoya en las cimas de tus montes; y tus montes rodean encerrándolo
tu cuerpecito de hada:

En este valle se siente el aroma de
olorosos árboles; millares de avecillas revolotean por los
arroyuelos de los cortijos.

Tu nombre árabe, tus palmeras, me
dicen que eras sultana, un tiempo agasajada con loco amor por los
hijos del Profeta.

Y me lo dicen las tradicionales narraciones
de tus costas, tus cuentos de moros y cautivos y bajeles de
piratas.

Pero tus dos campanarios, tus fiestas populares,
muestran bien claro que eres vírgen cristiana, criada á los
pechos de la antigua Cataluña...

¡Qué Ermita tan alegre hay
sobre el cerro! Súbese á ella al traves de los pinares, dejando el
mar á la espalda.

La pau de la penitencia
Los ermitanets alcançan,
S´hi respira
un ayre pur,
S´ou la veu de la campana...
Al cap d´amunt de
la vila
Un vell edifici s´alça;
Joya del art mallorquí,
La
Cartuxa malhaurada.
Joya del art, font de Ciencia,
de Religió
ver miracle,
Estrella de tota l´Illa
De Valldemossa la
mare.
La Cartuxa, ¡ay Deu del cel!,
Hont un día
ressonavan
Del fills de Bruno los cántichs,
Dels penitents les
vergades.
¿Y ara? Sols es la memoria
De la bella etat
passada;
Un vaxell arreconat,
Un cor desfet, un cadavre.
Jo
´asseguí devora ella,
Jo m´asseguí sota ´ls arbres
Qui ab
anyorança la besan
Com òrfens lo cos del pare.
Tot *concivós
y ab desfici
Ja m´hi asseguí á la vesprada;
Y entre ´ls
batecs de mon cor,
Y entre les remors llunyanes.
Muntavan de
les vereres
Recorts de l´etat mitjana,
Rimats ab notes
perdudes
De cançons y de rondalles.

La paz de la
penitencia gozan los ermitaños; se respira puro ambiente; se oye el
són de la campana...

En la parte más alta del pueblo, se
levanta un viejo edificio: es una joya del arte mallorquín, es la
desgraciada Cartuja.

Joya del arte, fuente de la ciencia,
verdadero milagro de la Religion, estrella de la isla, madre de
Valldemosa.

¡La Cartuja! ¡Oh Dios del cielo! En ella
resonaban un día los cantos de los hijos de Bruno, los azotes de los
penitentes.

Ahora sólo es memoria de los antiguos poéticos
tiempos, un bajel abandonado, un corazon deshecho, un
cadáver.

Sentéme cabe ella; sentéme debajo de los árboles,
que la besan gimiendo, como los huérfanos el cuerpo del autor de sus
días.

Pensativo, displicente, me senté allí, á las
primeras horas de la noche: latía fuertemente mi corazon,
percibíanse lejanos murmullos.

Y subían hasta mí de las
pendientes del valle, los recuerdos de la Edad media, rimados con
notas perdidas de leyendas y canciones.

La cadira del rey Sanç,
Lo palau del segon Jaume,
La casa de
Miramar
Qui fou de Lull noble casa.
Dels sabis de la
Cartuxa
Veya venerables cares,
Y entre ells del pros
Jovellanos
La figura´s presentava.
Y veya entre totes
elles
Pura, suau, plena de gracia,
Aquell ángel de
Mallorca,
Sor Catarina Thomasa....
¡Ay! ¡tanta ditxa y
grandesa
Solament la recordança
Nos dexaren, y´s
fongueren
Com se fon bambolla d´aygua!...
___

Que Deu te
guart, vila hermosa,
Que Deu te guart, vila amada,
Pagesetes
del gay trajo,
Boschs d´encisadora flayra;
A contemplarvos la
nit
Mon cor vindrá aletejantne.
¡Adeu, montanyes del
Teix,
Adeu, fins á la tornada!

Juliol de 1868.

Recordaba las historias de la Silla del rey Don Sancho, del Palacio
de D. Jaime II, de la Casa de Miramar, famosa mansion de Ramon
Lull.

Se me aparecían los venerables rostros de los sabios de
la Cartuja; y, en medio de ellos, gustando las delicias de su franca
hospitalidad, el ilustre Jovellános.
Y veía entre todas, pura,
suave, llena de gracia, levantarse la figura del ángel de Mallorca,
de la vírgen Catalina Tomás...

¡Ay! ¡tanta dicha, tanta
grandeza sólo nos han dejado el recuerdo; se han desvanecido, como
se desvanece una burbuja de agua! …
___

Adios, hermosa
villa; adios, labradorcitas, las del gracioso traje; bosques de
embriagador aroma.

Batiendo las alas del deseo, mi corazon
vendrá á contemplaros durante la noche. Adios, montañas del Téix;
¡adios, hasta la vuelta!

GABRIEL MAURA. L'ESPIGOLERA. AVANT!

GABRIEL MAURA.

Natural
de Palma, vingué a la llum del mon lo dia 4 de juny del any 1842.
Com la major part del nostres poetes, mostrá molt jove sa ardent
afició a les lletres, y escrigué ses primeres inspiracions en la
llengua de Castella. Prenguent part aprés en lo moviment

de
la nostra renaxença literaria, es feu notar en la lluyta dels
Jochs florals. En 1868 li adjudicá lo Consistori el segon accéssit
a la flor natural per sa poesia L'Espigolera, y de llavores en çá
ha obtingut diferents mencions. Tenim de sa ploma poesies líriques
del tot valentes com Avant! Lo darrer soldat, Les coves de Artá, y
altres.

L'ESPIGOLERA.

Diguem
tú, la dels ulls negres,

La
del rebosillo blanch,

La
del giponet de sarja,

La
dels gonellons rallats;

Diguem
tú, la que l'axecas

Ab
los aucells tos germans,

Tú,
qu' en aubada, a la Verge

Li
dius: Bon dia y bon any;

Tú,
que com ells, la volada,

La
volada prens cantant,

Corrent
a cercar espigues

Axí
com ells cercan grans;

LA ESPIGADERA.

Dime
tú, la de los ojos negros y rebocillo (11) blanco, la del jubón de
sarga y de la basquiña listada;

Dime
tú, la que despiertas con tus hermanas las avecillas, y al rayar la
aurora, saludas a la Virgen deseándole buen día; (y buen año)

Tú,
que como ellas arrancas el vuelo cantando, y corres a buscar espigas
como ellas van a buscar el grano;

Tú, que veus lo que no
veuen

Los
segadors esburbats;

Tú,
que posas dins ta falda

Lo
que los fuig de ses mans;

Diguem
tú, l'espigolera,

Si
volrás espigolar

Lo
camp del meu cor, fa estona

Segat
per los desenganys.

Tú
no deus tenir, la bella,

No
deus tenir mes afany

Que
fer mes grossa maynada

Que
tes amigues no fan.

Tú
no deus tenir, la nina,

Mes
desitx que 'l de descans,

Y
de traure un rebosillo

Quant
las altres lo traurán;

Tú
no deus veure 'n tos sòmnis

Mes
qu'uns botons esmaltats,

Una
creu de pedres verdes

Damunt
gipó satinat,

Faldetes
color de rosa,

Capell
de pauma enflocat,

Y
que 'l dia de Sant Jacme

Balles
la primera al ball.

Diguem,
donchs, l' espigolera,

Si
volrás espigolar

Lo
camp del meu cor, hont xorda

Del
vent del desitx lo bram.

Tú, que ves lo que no
descubren los incautos segadores; tú que en la falda recoges lo que
escapa de sus manos;

Dime
tú, la espigadera, si querrás espigar en el campo de mi corazón
que segó hace tiempo el desengaño.

Tú
no debes tener, bella niña, otro anhelo que reunir más grande
manojo que el que allegan tus compañeras.

De
seguro que no tienes otro deseo que el de descanso, y el de estrenar
un rebocillo cuando lo estrenen tus amigas.

De
seguro que no ves en tus sueños más que una botonadura esmaltada,
una cruz de piedras verdes colgando en el pecho sobre el jubón
satinado,

Faldillas
color de rosa y sombrero de palma con cinta encarnada. De seguro que
anhelas sólo bailar la primera (12) en el baile, la fiesta de
Santiago (San Jaime, Jacme, Jaume, etc).

Dime,
pues, la espigadera, si querrás espigar en el campo de mi corazón,
que agita con furia atronadora el vendaval de mis deseos.

Semble'm que vius,
pajeseta,

Dias
de goig y de pau:

Les
festes vas a l'esgleya,

Los
altres dies al camp.

Semble'm
que anyoras les vel-les,

Vel-les
de lluna y de embat,

Que
passas a damunt l'era

Ab
tes amigues folgant.

Semble'm
que quant elles ballan

Ab
los missatges cansats,

Quant
mateixes y copèös

Sonas
ferint ab dos machs;

Quant
les cantes ab veu dolça

Les
cançons del temps passat,

Ton
cor axampla ses ales

D'un
cel d'amor per l'espay.

Diguem,
dolça espigolera,

Si
volrás espigolar

Lo
meu cor, que no grellassin

Las
espigues dins lo fanch!

¿Perqué
fins al pit acalas,

Hermosa
nina, ton cap?

¿Perqué
tes galtes se tinyen

Del
viu color de la sanch?

¿Perqué
una llágrima baixa

De
tos ulls espiretjants?

¿Perqué
de ton capell besas

Lo
sech clavell desfullat?

Paréceme, aldeana, que
vives días de paz y ventura: las fiestas oras en la iglesia, los
otros días trabajas alegre en el cercado vecino.

Paréceme
que impaciente esperas las noches apacibles de luna y halagadora
brisa, las noches que pasas en la era holgando con tus amigas.

Al
verte, haciendo chocar dos piedrecitas, seguir el compás de las
matexes y copèos (13) que ellas bailan con los mozos
fatigados;

Al
oírte entonar con voz tan dulce añejas canciones, paréceme que tu
alma tiende sus alas en un cielo de amor.

Dime,
tierna espigadera, si querrás espigar el campo de mi corazón, no
sea que brote el grano de las espigas en el fango!

¿Por
qué, hermosa niña, inclinas hacia el pecho tu cabeza? ¿Por qué
tiñe tus mejillas el color vivo de la sangre?

¿Por
qué se desliza una lágrima de tus ojos humedecidos? ¿Por qué
besas con tanto amor ese clavel mustio y deshojado?

Diguem, tendre
espigolera,

Si
lo goig no coneis ja,

Si
d'esta flor dins lo cálzer

Tots
los plers hi tens guardats,

Si
al partir cap a la guerra

Aquell
jove la l' va dar,

Aquell
jove ab qui tú anavas

Ab
los dits entrunyellats.....

¡Ton
plor diu, espigolera,

Que
ses gloses sols cantar,

Que
sols a ell veus en tos sòmnis,

Que
sens ell may tindrás pau!

¡Ton
plor diu, espigolera,

Que
de mon cor dins lo camp,

No
hi vols cullir les espigues,

Puix
son poques y entre carts!!...

____

Dime,
tierna espigadera, si es verdad que no conoces ya el placer, si
tienes guardada tu ventura en el cáliz de esta flor,

Si
te la dio al partir para la guerra aquel joven con quien ibas, tus
dedos con los suyos entrelazados.....

Bella
espigadera, que sueles entonar los cantares que él te dedicó, bien
claro dice tu llanto que solo su imagen ves en tus sueños, que sin
él no hallarás la dicha.

¡Tu
llanto dice, espigadera, que en el campo de mi corazón no querrás
recoger las espigas, pues son pocas y entre cardos!!...

____

AVANT...!

¿Ahont
van exes onades de gent tota febrosa?

¿Ahont
corre fatigada la vella humanitat?

Israel
de tots los setgles, de dins la núu polsosa

Qu'ella
alça, sempre mira lo terme desitjat.

Y
'l terme may arriba: flastoman y se quexen

Los
pobles y les rasses, mesclant verí del cor;

Y
vells Moïsés moren, y nous Moïsés nexen,

Y
'l genre humá camina, voltant lo vedell d'or,

Los
trossos d'unes taules rompudes ab follia,

Servexen
per les noves mes prest apedregar;

Les
lleys d'orde y justicia no viuen mes qu' un dia;

Tot
cau y se soterra del temps dins lo fossar.

ADELANTE...!

¿Adónde
va ese oleaje de calenturientas muchedumbres?

¿Hacia
dónde, desolada y jadeante, se dirige la caduca humanidad?
Israel
de todos los siglos, si envuelta corre en la polvareda que levanta,
nunca pierde de vista el término deseado.

Y
no lo alcanza jamás. Maldicen quejumbrosos pueblos y razas, echando
entre sus blasfemias las ponzoñas del corazón. La tumba de un
Moisés sirve a otro de cuna, y el género humano camina, girando
siempre alrededor del becerro de oro.

Sirven
los pedazos de las antiguas tablas que rompió el delirio para
apedrear con ahínco las nuevas establecidas. Un solo día viven las
leyes eternas de orden y justicia: todo se derrumba y sepultado queda
en el osario de los tiempos.

L'humanitat avansa... de
cent en cent jornades

Gegants
inmóvils troba just fites del desert,

Que
quant ha passat ella, no veuen mes qu' ossades,

Despulles,
sanch y ruines, fins que sa vista es pert.

Al
peu de cada setgle, la gran familia humana

S'aplega:
allá descansa de corre y de lluytar.

May
torna els ulls arrera; res al passat demana;

Lo
paradís que cerca, avant creu qu' ha d'estar.

Cuantre
els adorats ídols tot lo rencor rebenta

Dels
pobles que espurnejan p'els desenganys ferits,

Y
mostrantlos nafrada sa carn del coll sanguenta,

Los
tomban y calcigan, posant al cel sos crits.

S'axecan
altres ídols en lloch d'aquells que jauen,

Llansant
noves promeses, vestint un nou desfres.

Los
pobles los encensen, de jonollons tots cauen,

Clamant:
- “Redentors, gloria! La sanch del pit vostre es!” -

Los
ídols llavors criden: - “L'humanitat es lliure” -

Y
tiran ses corones, sos ceptres y mantells...

Los
pobles uns als altres es diuen: - “Axó es viure !” -

Y
rompen les insignies al peus dels deus novells.

La humanidad avanza....
De cien en cien jornadas se encuentra con unos gigantes inmóviles
que semejan los mojones del desierto. Tras ella no se ven más que
huesos y despojos, sangre y ruinas, hasta que a lo lejos todo se
borra y se confunde.

Al
pie de cada siglo agrúpase la gran familia humana, y descansa de sus
correrías y de sus luchas. Nunca vuelve la vista atrás; nada pide
al pasado. El paraíso de sus constantes ensueños lo imagina siempre
delante.

Contra
los ídolos adorados estalla el rencor de los pueblos que de enojo
chispean al verse heridos por el desengaño; y enseñándoles llagado
el sanguinoso cuello, los derriban y pisotean, poniendo el grito en
el cielo.

Levántanse
nuevos ídolos en lugar de los que yacen derrumbados; y esparcen
nuevas promesas vistiendo nuevo disfraz. Incienso les queman los
pueblos, y cayendo a su presencia de rodillas, exclaman: -
Redentores, gloria! vuestra es la sangre que
nos da vida! -

Entonces
prorrumpen los adorados: - La humanidad es libre! - y arrojan sus
coronas, sus cetros y sus mantos. Los pueblos se dicen unos a otros:
- Esto es vivir! - mientras hacen jirones sus insignias al pie de
los nuevos dioses.

La dignitat humana
d'honor queda sadolla

Quant
romp' una corona, quant té el ceptre romput.

¡D'una
corona uberta pot ferse 'n una argolla!

¡Dels
trossos d'un vell ceptre, grillons d'esclavitut !

Los
mes ardits s'axecan y diuen: - “Eixa terra,

No
es la promesa terra que tots venim cercant;

Als
quí vullan quedarse fassemlos mortal guerra,

Humanitat,
aixécat; camina cap avant...!” -

Lo
pobre, creu y s'alça.... camina que camina,

Després
d'un desert áspre, mes áspre desert vé:

Lo
vell cau y badalla, y al jove li matzina

Lo
cor: desitj, set, febra, p'el mon que promés té.

Quant
dins la polsaguera los folls ja es sempentejan,

Aquells
gegants altívols, los setgles inmortals,

S'esguardan
uns als altres, sonriuen y capejan,

Mirant
com jardins cercan corrent als arenals.

Y
passan les jornades, y 'ls desenganys may passan,

Y
fuig ab l'esperança la fe ab tot son etcís;

Los
pobles uns als altres los cors, fèrs, s'arrabassan,

Cercant
dins ses entranyes les claus del paradís.

Honrada y satisfecha se
encuentra la dignidad humana, cuando ha conseguido romper una corona,
cuando un cetro ha hecho pedazos. ¡De una corona puede forjarse una
argolla! ¡De los trozos de un cetro enmohecido, grilletes de cobarde
esclavitud!

Álzanse
los más osados y dicen: - Esta tierra no es la tierra de promisión
que todos buscamos. ¡Guerra mortal contra los rezagados! Levántate,
humanidad; no retrocedas jamás. -

Obedece
la sin ventura y se levanta:... camina y camina; después de un
áspero desierto, otro más áspero le sigue. Cae el anciano y
expira, y llenando de veneno los corazones juveniles, deja en ellos
el deseo, la sed y la fiebre en vez de la bienandanza que les
prometiera.

Cuando
entre la polvareda locos se empujan, míranse unos a otros aquellos
altivos gigantes, los siglos inmortales; y sonríen y cabecean al ver
como buscando con afán vergeles floridos, se pierden entre inmensos
arenales.

Y
pasan días y los desengaños nunca acaban: y la esperanza se va, y
se va la fé con todas sus íntimas fruiciones; y los pueblos
arráncanse fieros el corazón, buscando en las entrañas de las
víctimas las llaves del paraíso.

La sanch puja a la testa
del poble mes altívol;
Del mon ne vol fer cendra per fer son
dret etern:
- Ja qu'el cel mos ho nega, li diu son seny ombrívol,

Cerquem
dins avenchs fondos remeys que'ms do l'infern. -

Hi
baxan: negres roques un òli ardent hi suan;

Son
pous per hont trascola sos plors l'eternitat;

Dels
condemnats son llágrimes que fins allá traspuan;

Y
ungits son ab tal òli los reys de l'igualdad!

Les
grans ciutats ne regan, per viles l'espargexen,

No
hi ha poder ni gloria que ab ell no s'enderroch';

Quant
tot la flama ho crema, los pobles comparexen,

Per
veure la justicia sortir de dins lo foch.

De
dins la negra cendra sols surten cruels venjançes,

Sols
surten grans misèries, y s'alçan mes clamors:

Y
tornan caure els ídols, y mortes esperançes

Renaxen,
pera viure tant com los nous senyors.
….......

¿Ahont
van exes onades de gent tota febrosa?

¿Ahont
corre tan cansada, la vella humanitat?

Israel
de tots los segles, de dins la núu polsosa

Qu'ella
alça, sempre mira lo terme desitjat...

Sube la sangre a la
cabeza del pueblo más envalentonado, y para eternizar su derecho
quiere reducir a pavesas el mundo. Y dice, lleno de sombríos
pensamientos:
- Ya que nos niega el cielo la felicidad que
anhelamos, busquemos en los hondos abismos los remedios que nos da el
infierno. -
Y bajan a las pavorosas profundidades: rocas negras
sudan hirviente brea: son pozos por los cuales filtra su llanto la
eternidad. Lágrimas son de los precitos que allá misteriosas
gotean. Este es el óleo con que se ungen los reyes de la igualdad!

Riéganse
con él las más populosas ciudades y los villorrios más humildes.
No hay gloria ni poderío que le resista. Cuando todo es presa de las
llamas, se arremolinan los pueblos a su alrededor para contemplar
como renace de entre sus llamas el fénix de la justicia.

La
negra ceniza tan sólo brota venganzas crueles, sólo produce grandes
miserias y más fuertes clamoreos (clamores). Y otra
vez caen los ídolos, y marchitas esperanzas reflorecen para vivir la
edad de los nuevos señores.

….......

¿Adónde
va ese oleaje de calenturientas muchedumbres?

¿Hacia
dónde desolada y jadeante se dirige la caduca humanidad?
Israel
de todos los siglos, si envuelta corre en la polvareda que levanta,
nunca pierde de vista el término deseado.

Molt bella n'es la terra,
la terra suspirada!

Mes
ay! ningú l'ha vista, ningú la veurá may.

Dels
ulls malalts p'els vicis n'es fosca la mirada;

Cegats
los dexaria del cel lo pur miray.

Lo
paradís de ditxa, un mur ne té ab sèt portes;

Escrits
ab llamps flametjan los noms de sèt virtuts;

Adins,
tot son etcisos; afora, terres mortes,

Carners,
òdis, misèries, y 'ls aires corromputs.

Los
pobles de la terra, fermats a sa cadena,

Entorn
del mur fan cercles, les portes ungletjant;...

Per
cástich, Deu los fibla l'açot damunt l'esquena,

Y
ab veu de trò los crida: - “¡Humanitat, avant...!!” -

__________

Muy hermosa es la tierra,
la tierra suspirada! Pero ¡ay! nadie la ha visto, nadie la verá.
Ojos que el vicio anubló, siempre tienen sombría la mirada; ciegos
los dejaría el rutilante espejo de las venturas celestiales.

Amurallado
está el paraíso de la bienaventuranza y siete puertas tiene. Con
letras de relámpagos los nombres de siete virtudes llamean. Dentro
todo hechizos; fuera terrenos huérfanos de sol y rocío, osarios,
odios, miserias y aires corruptos.

Los
pueblos de la tierra, a su inquebrantable cadena amarrados, circulan
uñeando sus puertas entorno del muro. Por castigo Dios hace
restallar su látigo en sus espaldas; y con retumbante voz les dice:
- Humanidad, adelante!...-

____

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.