12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

11 DE MARZO.

11 DE MARZO.

Presentáronse los doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza, y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que siguen.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los senyors diputats e consell del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits homens algun partir be nols ha vengut sino que en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se diu han sabud los dits jurats de la dita vila que los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure) vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son salidos, han salido) als dits homens. E mentenga Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so qui lus sia plasent ab fiança de complir. Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.

Molt honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja; congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com fiu ella haver passats per lo pont de Montagut altra partida dells. E per ço que siats algun tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats (posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent continuat per informacio itinerant resebuda e per letres de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio) molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost noy ha Rey nil coneixem e stant per entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant nostra sometent intrem e aqui nos foren de la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e balestes parades ab gran avolot e ramor ab tretes a les nous reprenent axi fort e ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual staven centes persones e de les gents ajustades ab grans fochs que fehien aqui tenents aquella asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los crits e avalot que jur vos me tenia per dit no bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de doscentes balestes parades ab les tretes a les nous hoc fins venir a mi ab la treta a la nou sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots aquests e molt majors insults e modos de avolots sino que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada lo qual segons obra de mal temps lus ha dada molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui stava pres qui avaolotadament si meneja e ab alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat de intrar a la Senyora dant maneg als homens a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge. Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa prenguem nostra informacio dels portals trencats que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet que ells no volen lexar aquests aqui son aci per la comparicio que la feyessen essent ab vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano; escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así) nos e per que aqueix saigs (saig; sayón, oficial) man lexat tremateumen dos que jols castiguere de majors coses e pus males e de la lur mala intencio e per que stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu, sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present cobra resposta que no gos desemperar. - Lo sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.

Leídas las cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería, acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido Merqués, textualmente, el siguiente escrito.

Miquel Merques perayre de Besalu explicant la creença de la letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen oferint lus que si volien vitualles lus ne darien (els en donarien en catalán moderno) mas la entrada no per quant los jurats son certs que los dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e quatre castells circunvehins de Besalu e dien los dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados). E mes dix que lo dit sotzveguer troba diluns prop passat los dits homens appellats de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer anassen la via del castell e troba dins la lissa daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer los abonança els dix que volien. E ells dixeren que volien lo batle quils havia tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E ell los dix no curen que jol haure e de fet la pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als si haura seguit sino que los dits homens dien publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que ells se son oficials.

Presentáronse en esta sesión unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto, podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos, su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.

Que en lo dit fet dels homens de remença es de parer que les sis persones assignades per lo present consell ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que no fretura per lo present respondre attes que ja es rames al sis e que les coses no son en aquella promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin donades per algunes causes que porien succehir a carrech e dan del Principat mas ques deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.

Cuyo voto se encontró ser el predominante, después de examinada la votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como así, en efecto, se hizo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades es stat significat com los homens vulgarment appellats de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de Gerona no volents ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e dients que pagaran los dits Senyors a lançades e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus es manat que pagassen los dits drets suplicant per part del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra car segons letres als dits diputats e consell tramesos axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de aquelles explicada appar que los dits homens de remença entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la muller den Bernat de Cruilles quondam Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que apres los dits homens de remença son anats a la dita vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la qual ses mesa en defensio tanchant portals e fahent se forç per dar bona raho de la dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de remença publicament dien volen pendre e haver a llurs mans ensemps ab quatre castells circumvehints e demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als dits deputats e consell. E com les dites comocions ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal eximpli no solament succeesquen en gran desservici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit Principat. E los dits deputats e consell per servici del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant vits (vist) en qual punt sta huy lo dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres los dits deputats e consell reduints a memoria e notificants a vostra Celsitut totes les coses dessus dites humilment e devota continuants lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits pagesos o homens de remença e altres lurs complices e secassos (secuaces) sien de lurs mal fets corregits e debitament castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut les dites tasques censos e altres drets a que son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts avolots e altres actes illicits.

Aprobóse la carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión encargada de presentarle la carta.

BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE
GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart
donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den
Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova
donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva:
qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres
del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia,
Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en
Tarragona).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son
den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den
Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de
Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den Sbert
Ca Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de
Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de
Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell
de Caça: del dit Gasto de
Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den
Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de
Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada:
son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya
cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de
perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de
Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de
Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de
Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de
Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen
Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la
perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs
de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos
líneas). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de Sent
Sedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de
Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.

Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll
de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany.
51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs
del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.

Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles:
de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany
Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit
Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del
terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e
vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139.
(Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats:
de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de
cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. Ça
Nespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia
de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de
Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de
Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den
Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell
de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de
Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat
de Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son
de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de
Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de
cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi
del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.

Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu.
2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de
veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de
Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.

Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria.
5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia
de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent
Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet:
del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de
Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau.
89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.

Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.

Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.

Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.

Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella.
5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.

Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra
tallada, piedra tajada).
Canapost: del dit noble. 14.

Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.

Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.

Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit
noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa
Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia,
Pelaya)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales:
del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.

Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau.
22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.

Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.


FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar:
franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers
poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent
Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.

Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.

Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya.
1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de
perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de
Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs
franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de
perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent
Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch.
5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de
perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de
Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs
franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de
perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan.
11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.

Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del
loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau.
4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs
franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de
perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills.
15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers
de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de
Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March
de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar.
2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui
son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas).
3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia
de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer Sa
Vila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon:
franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.

Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia
de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia
de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia
de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu.
1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.

Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.

Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia
de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell
de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.

Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.

Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.

Perroquia de Borraça. 11.
(Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia
de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila
de Nures. 2.
Sent Merti Ça
Serra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.

BISBAT DE GERONA.

FOCHS
REYALS.

Ciutat de Gerona ço
es qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats
en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan
tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona.
5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49.
(Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols.
115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels
pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de
podium; pagesos : payeses).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt
dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.

Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de
Fontcuberta. 15 e 1 terç.

Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo:
episcopus Bisuldun* ).
Figueres. 105.
Torroella de
Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs
desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs
desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau
de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de
Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. Ses
Eres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de
Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P.
de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La
Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex.
9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de
Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell
de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.

Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya
del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son
desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de
perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui
son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya:
qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.

Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de
Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols:
del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de
Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia
de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells:
desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui
son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.

Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu
de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son
desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.

Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent
Genis Ça Costa: del dit abat.
4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de
Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila
de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent
Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs
desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son
desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.

Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia
de Corçan: qui son desgleya.
31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs
desgleya de perroquia de Flaçan.
25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs
de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de
Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana.
12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de
Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son
desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs
de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs
desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de
Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys.
15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs
desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo loch
de Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4.
(Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc;
o Monte Juno : Júpiter).
Fochs
desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de
perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir.
16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de
perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar.
7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de
perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes.
4.
Castell de Ruppia ab
la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell
de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e
perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs
desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent
Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs
desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son
del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens
de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son
desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha,
Ágatha)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (Como
Moncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.

Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia
de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.

Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de
vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illa
e Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.

Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es
como la latina, geminada, doble I.).
Perroquia Dollot:
del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia
de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.

Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de
Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de
Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia
de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia
de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de
Tornariça de Sent Salvador de
Sent Ponç: del abat de Sent
Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria
de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria.
10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies
de Ça Cots (como el
apellido Sassot) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la
dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria:
desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon.
13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget:
desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan Çes
Abadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de
vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de
Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de
Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de
Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son
desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.

Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila
del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya.
1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son
desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.

Perroquia de Sent Steve Çaluy
del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.

Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia
de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.
12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.

Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3
mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.

Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia
de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de
Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.

Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria.
6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.

Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia
de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita
vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.

Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda
de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.

Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia
de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de
Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.

Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como
la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel,
etc: Catalunya).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels
cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.

Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia
de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent
Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha
prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de
Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de
Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e
terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guell
de la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de
perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera.
7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de
Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares.
9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)

Vilavenut. 19.
Pontons. 10.

Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.

Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia
de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti Ca
Serra. 11.
Ça
Cirera. 2.
Çestella. 13.

Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.

Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles.
14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.

Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras.
36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des
Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en
lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de
Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol.
3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de
ciutada den Bernat Struç del
loch de Vilascua. 11.
(Struç
: Strauss : Strauß: Avestruz)
Fochs
de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme
Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.

Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.

P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan
Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.

Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer
Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.

Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori
Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent
Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti
Vey: qui son den Francesch Ça
Casademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la
perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de
Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert
de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit
Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan.
15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans
de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills
de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs
de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de
perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines.
2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent
Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat Ca
Brugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de
Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa
Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.

Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles:
den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia
de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans
vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del
castell de Rochabruna. 2.

Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme
del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de
Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de
Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.

20 DE MAYO.

20 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, pasando a tomarse deliberación, apesar de haber alguna discordancia de pareceres, conforme al voto emitido por el conde de Pallars, quien manifestó que aquellas fuesen remitidas a las nueve personas encargadas del asunto de las banderas; y al propio tiempo se elijieron varios representantes de la Diputación y de la ciudad para despachar a los embajadores del estamento militar y ciudad de Gerona, y dar cuenta de este negocio.
Siguen los asuntos que se indicaron como proposiciones.

Lo cap de la gent darmes Dempurda que offer lo vezcomte de Rochaberti que pendra sou ell e altres cavallers e jentils homens.
Lo fet del socors que demana la Seu Durgell.
Lo fet dels vassalls del comte de Modica poblats al Maresma.
Lo fet del home trames per Cervera sobre les crides fetes per la Senyora Reyna.
Lo fet de la comissio fahedora a les universitats de Cathalunya a inquirir contra los qui han fet e fan contra la capitulacio.
Lo fet de les instruccions fahedores al egregi comte de Pallars capita.
Item lo que demane lo sindich de Manresa sobre la entrada de la Senyora Reyna.

El mismo día, mandaron escribir los señores Diputados las siguientes cartas.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Poch ha vos havem scrit largament de totes les coses que fins a les hores havien occorregut. Apres es arribat lo vostre home per lo qual en virtut de la letra de creença som certificats de les vistes del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey ab lo lllustrissim Rey de França e de les aliances entre ells fetes e de les diferencies qui son en aqueix regne e encara de la bona afeccio e voluntat que vostra noblesa com a cathala (que no lo es) ha vers aquest Principat e de les vostres bones ofertes a les quals coses responem regraciants vos los dits avisos ofertes e voluntat significants vos nosaltres e aquest Principat haver vers vos no menys voluntat e en son cas per vos fariem totes coses possibles segons ja vos havem scrit. Daqui avant perque vejau lo efecte de nostra intencio notificam a vostra gran noblesa que si volreu venir aci o trametre gent a cavall fins en cinquanta rocins utils nosaltres donarem lo sou acustumat a nostros cathalans pregants e encarregants vos nos vullau ab vostres letres avisar de tot lo queus parra sia necessari avis e encara star atent e vigil en totes coses qui sien a tuicio vostra e de aquest Principat. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los consols e prohomens de la vila de Mer.
Prohomens. Per En Jaume Valls a nosaltres trames per part vostra som certificats de les vexacions que son fetes no solament a vosaltres mas encara per tota aqueixa terra per homens poch zelants lo servici del Senyor Rey e lo repos e benefici de aquest Principat. E encara de la bona e virtuosa intencio e voluntat que teniu en totes coses que sien conservacio de les libertats e repos del dit Principat perque comendats vos molt de vostra bona intencio vos significam que lo exercit del dit Principat Deu volent tirara molt prest en aqueixes parts e provehira que a vosaltres ne altres no seran fetes tals vexacions ans sereu mantenguts e defesos com a bons cathalans per nostre poder. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpenya.
Honorable senyer. Vostra letra de XVII del present mes havem rebuda ab copia de les dues crides en aqueixa vila publicades per manament de la Senyora Reyna sobre lo efecte de les quals entraren en pensament. Quant al que dieu no haver comissio de scriure per correus volants vos dehim que per uns avisos de pocha importancia no freture fer despeses. Si empero alguns grans negocis occorreran dignes de avis vos cometem e manam nos ne aviseu (este nos ne pasa a ser ens en) per correus o per altra via ab la menys despesa empero que fer poreu. E per quant havem ayres de França qui serien en algun interes de aquest Principat volem eus encarregam e manam decontinent ab intervencio dels honorables consols de aqueixa hajau algun explorador o si mester sera exploradors homens portatils e de baixa condicio que vagen en cort del Rey de França e encara lla on sera lo comte de Foix o en ses terres e discretament e cauta senten e sapien (en qué lengua/s se entenderán?) si algun preparatori o moviment se fa en aquelles parts de gents darmes per venir en aquest Principat e quanta gent e quina intencio tenen e en nom de qui se farien les dites coses e de tot scriue a vos e a nosaltres largament clara e distincta e ab veritat. E feu que aço sia secret e prest e avisaunos del dia que partiran e de la manera del apuntament que fareu ab ell o ells donant en les dites coses los bo e secret recapte que de vos comfiam. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día, los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e molt savis senyors. Per raho de certes letra e cridas que la molt alta Senyora Reyna ha trameses vuy data de la present a mossen lo veguer de aquesta vila trellat de les quals letra e crides vos trametem per lo present portador per ço que per vosaltres hajam consell com nos regirem en forma que les constitucions generals capitols e altres drets de la terra sien servades e mantengudes e la fe e naturalesa del Senyor Rey e de son lllustrissimo Primogenit axi mateix servada havem delliberat trametre a vosaltres En Pere de Plegamans informat plenament dels dits fets lo qual sen porta los dits trellats. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostres gran magnificencia e loabla saviesa de part nostra per lo dit Pere de Plegamans sobre los dits fets sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos era explicat vos placia per aquell al pus prest que porets nos scrivats que es de fer ne com nos devem regir com nosaltres dilatam tant com podem lo dit mossen veguer no enante en fer publicar les dites crides. Dubtam ell vulla tant dilatar fins hajam vostra resposta. Pero lla on ell no vulla iniqua sobreseure de fer fer les crides e publicar aquelles placiaus siam avisats per vosaltres per lo dit Pere de Plegamans que es de fer. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIIII dies del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e llur consell residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per altres vos havem scrit com era cosa molt necessaria a la bona custodia e defensio no solament de aquesta ciutat mes de tot lo Principat que lo castell de aquesta ciutat se tingues e fos guardat per lo dit Principat. E axi vos ne havem supplicat ho proveisseu. E per quant les dites provisions se tardaven e lo poble de aquesta ciutat ne remorave molt per lo sosech de aquell e per squivar tots perills e inconvenients lo concell de aquesta ciutat ha desliberat quel castell fos pres tengut e guardat per la dita ciutat e axi es stat fet que huy de mati en lalba per una part del dit castell hi son entrats certs homens los quals tenen e guarden aquell axi com es stat delliberat. E aquell farem guardar a tota bona defensio de Principat e de aquesta ciutat segons que per vosaltres sera delliberat. Certificant vos com havem avis que lo Senyor Rey es en Çaragoça e que en lo monastir de Santa Fe te dos milia gascons (cómo se debía entender el Juan II de Aragón con los gascones? Quizás como se entendía ya Pedro II, o incluso Ramon Berenguer I?) e que deu venir e entrar molt prest ab aquells en Cathalunya. E que certa gent contraria deu exir per empatxar lo exercit del Principat. Axi mateix havem avis com lo comte de Prades fa ajust de gents En Mora e obra e enforteix lo castell de vitualles e armes hoc encara sabem per un home quen es vengut que ha hoit dir a homens del dit comte en lo hostal hon passave rahonantse los dits entre ells e pensant se quel dit home dormis que lo Senyor Rey deu venir en Mora (Mora de Ebre, Ebro) ab III o IIII mil homens e pendre lo castell de Miravet per les quals coses creem esser molt necessari entendre en la defensio del dit Principat. E com aquesta ciutat sia en la frontera e porta e clau de Cathalunya ens sospitam dels circumvehints e que lo ajust ques fa en Mora no sia per venir sobra aquesta ciutat suplicam vostres reverencies vullen provehir e trametre algun nombre de gent per la custodia e defensa de aquella ab algun bon capita home de honor e de be ab tot poder de inquirir e punir si alguns si movien ni fahien res contra la defensio de la cosa publica del dit Principat. E creem que en aquesta manera ab la ajuda de Deu e bona voluntat que lo poble ha en la dita difensio aquesta ciutat seria sostenguda e guardada de tot dan. Supplicants mes vostres reverencies vullen provehir quels castells de aquesta ciutat e de Amposta sien guardats per aquell nombre de persones que aquelles deliberaran a sou del General com aquesta ciutat ja soporta molts carrechs e despeses per los dits fets. Certificants vos mes com havem entes que per vostres reverencies seria stat deliberat sien publicades les ordinacions dels novells imposits de les lanes e cuyrams en aquesta ciutat de les quals coses tot lo concell e poble de aquesta ciutat nes molt congoxat e agreviat per ço com veen evidentment aquelles redundar en gran dan e destruccio de aquella. E ja per altres vos havem scrit e fet dir per lo sindich de la dita ciutat com lo conçell general ha delliberat per no esser fet ne donat tan gran dan a la ciutat no permetre ne tollerar que tals ordinacions en aquella sien publicades ne exequutades. Per que suplicam vostres gran reverencies vullen millor pensar e delliberar en les dites coses e sobre aquelles en tal manera provehir que aquesta ciutat no reba lo dit dan e destruccio axi com faria si los dits novells imposits se publicaven e se exequtaven en aquella certificants vos quel concell de aquesta ciutat constantment persavera en no tollerar ne permetre la dita publicacio e exaccio de novells imposits per no venir en total ruhina e destruccio segons dit havem. E fet sobre aço totes coses de fet e de dret que sien necessaries per no incorrer ne sostenir los dits dans. Supplicants vostres reverencies no vullen creure sobre les dites coses testimonis de parer ne que aço sien passions de singulars de aquesta ciutat com la veritat de aquelles sia lo que scrivim. E vullen guardar la dita ciutat dels dits dans e a nosaltres de tots perills. E reputarem aquestes coses a gracia molt singular a vostres grans reverencias les quals conserve la Sancta Trinitat en tot bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors. Una letra havem rebuda vostra de quatorze del present mes de maig per la qual som avisats del algunes coses consernents a lahor de nostre Senyor Deus honor e servey de nostre Rey Princep e Senyor repos e benavenir del Principat de Cathalunya e dels privilegis constitucions capitols e libertats de aquells e per squivar prolixitat de scriptura no scrivim larch la resposta fahedora a ço de quens avisats mas literatoriament havem informat lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila lo qual amplament responra de paraula a vosaltres. Placieus donar fe e creença a tot ço e quant per lo dit sindich e missatger nostre a vostres grans reverencies magnificencia e honorables savieses sera dit e explicat de part nostra e de tota aquesta universitat axi com si per nosaltres e per aquella presencialment vos ere recitat e dit. E sobre los afers que tocaran servey de Deu honor e benavenir del Senyor Rey e repos de aquest Principat nos vullats avisar per vostres letres. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Al molt discret e car amich mossen Bernat Johan Almera al hostal de Casan.
Molt discret e car amich. Meses les saluts primeres es la present per avisar vos com En Verntellat es stat a Sancta Coloma ab sobre VIII sents. A mi no man fet mal. En Johan Prat ha posat a casa mia ab VII solament han festejada de la casa de mossen Vilademany pero no sen han res portat a ni trobat. Lo meu arnes (arnés) que yo havia dexat pensaven que fos de mossen Vilademany e no han curat. De pus he açi a Masanet jom son amerate vostra me pres En Jordi ab una mula pero lexantla En Serra de la casa den Cauter. Si agues res de mossen Vilademany avisat de qui ab cuyta a me saber. - Bernat Dez Balla e de Feruela.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. La causa de mon scriva es com a mi seria stat dit com alguns de aci haurien impetrades certes provisions de la Senyora Reyna signades de vicicanceller e de micer Taranan no obstant sian stats per manament vostre per enemichs e per que aci no ha juristes sino oficials reyals vos suplich volerme avisar si tals provisions venian e los oficials les obtemperaven contra los impetrants ni los oficials exequutant com ni en quina forma me e haver car tot temps ab gran voluntat metre en exequcio lo que per vosaltres mossenyors me sera manat. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. En Puigcerda a XVI de maig. - Qui a vosaltres mossenyors me recoman Matheu Dalp diputa local.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de grandissima importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos los Senyors Rey e Reyna e Primogenit llur fill e benefici e repos daquest Principat trametem a vostres spectabilitats e nobilissimes magnificencies plenament instruits de la nostra intencio los honorables mossen Bernat Miquel e micer Gabriel de la Via doctor en leys ciutadans daquesta ciutat. Per que ab grandissima afectio vos pregam e exortam que a tot e quant los sobrenomenats diran e explicaran a vostres magnificencies per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment o explicavem. La qual cosa a gracia special reputarem a vostres grandissimes nobilitats e magnificencies les quals mantinga felicissament la Sancta e individua Trinitat. Scrita en Gerona diumenge a XVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de molt gran importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos Senyors los Senyors Rey e Reyna e Primogenit lur fill e benefici e repos de aquest Principat
trametem a vostres reverencies e spectabilitats instruits plenament de la nostra intencio los magnifichs don Juany de Castre mossen Anthoni Guillem de Muntanyans e mossen Guillem de Biure. Per que ab grandissima afeccio vos pregam e exhortam que a tot ço e quant los predits diran e explicaran a vostres magnificencies e per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment ho explicavem la qual cosa reputarem a gracia special a vostres grans reverencies e magnifiques providencies de les quals sia proteccio la Sancta Trinitat. Scrita en Gerona a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes lo stament del braç militar del bisbat de Gerona.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats e a son conçell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. La causa de nostro scriure si es per quant sentim e vehim la terra o Principat de Cathalunya star ab molta congoixa e no sens causa hoc no resmenys vuy dada de la present per homens dignes de fe (estos imbéciles solo dan fe a quien les interesa, y después arman guerra, donde los soldados roban para comer. Eso era un ejército, y no el de Aníbal) som avisats que gent darmes se preparen per entrar en aquesta terra e no poch en nombre (idiotas. desde que empezaron con la liberación de Carlos de Viana, tanto desde Castilla como desde Francia había gente esperando para entrar y quedarse con toda Cataluña. Otras naciones, como los genoveses, que salen en la carta siguiente, tenían ese objetivo, y posiblemente también lo turch, el Turco.) les quals coses crehen vostres reverencies no ignoren. (Los idiotas “de diputats” solo creían lo que les interesaba, como vemos todavía en 2021.)
E per quant vehem que nosaltres qui som posats e constituits en lo pas e frontera dels regnes stranys e considerant que aço es una dels claus del dit Principat e força dels que mes mal pot venir si lo cas occorrie e vehent la poca provisio que hic es axi de arnesos com de gent e males muralles (no han tenido tiempo de fortificarse, vagos, dropos, ganduls, zánganos) e per que per avant nons fos imputat a necligencia o (exactamente eso es, negligencia de los diputats del General en Barchinona y del diputat local y consols de la ciutat Durgell, la Seu d'Urgell) nons fos dada culpa havem per delliberat trametre a vostres reverencies per aquesta sola raho e no per mes a fer lo
honorable En Francesch Dach notari misatger e consol de aquesta ciutat per divulgar vos les predites coses e per suplicar vos hi vullau degudament provehir segons son tenguts e axi com de vosaltres confiam ço es en dar nos concell favor e ajuda com hi sia molt necessari al qual missatger vos placia dar plena fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat per ell vos sera explicat com ell sia largament informat de nostra intencio e voluntat. E per la present no havem mes a dir sino quens recomanam als vostros braços suplicant vos hajats dit missatger per recomanat en expedir lo prestament al mes que poreu com vuy la ciutat no es en facultat de poder sostenir moltes despeses. (Y así vais a defender lo Principat del rey de França, o del comte de Foix, que siempre está al aguait? Madre mía qué inútiles!)
De la ciutat Durgell a XVI de maig any LXII. - Qui en gracia e merce de vosaltres se recomanen los consols e prohomens de la ciutat Durgell.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya e lur conçell residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors Per altra vos he scrit per correu propri del castell Damposta com le hagut a ma del Principat e per aquell vuy es tengut e guardat per sis persones e queus fos plasent scriure al receptor que de peccunies del General pagas a aquells lo sou que per vostres reverencies seria delliberat e del castell de aquesta ciutat com lo batle jatsia request per mi no ha volgut obtemperar les requestes a ell fetes lo qual dit castell vuy es stat pres per part de la ciutat per la triga del dit correu e per la murmuracio gran del poble e sospita que havien del dit castell. Ara per la present certifich vostres grans reverencies com so informat per una letra que En Pere Macip de Tarragona fahia An Guillem Alanya de aquesta ciutat la qual vos tramet ab la present com lo Senyor Rey es en Çaragoç e que te dos milia gascons en Santa Fe e que deu venir en Cathalunya e que gents contraries hixen al encontre al exercit del Principat e altras coses segons per aquella veuran vostres reverencies e mes so imformat per hun home que hir vingue de Mora com lo comte de Prades fa alli gran ajust de gent e forneix e fortifica lo castell de vitualles e de armes. E com lo dit home ha hoyt dir a homens del comte que lo Senyor Rey deu venir molt prest en Mora desfreçat e apres tres o quatre milia homens e que deuen pendre lo castell de Miravet. E mes so stat avisat com de molts lochs del maestrat de Muntesa son stats trame-mesos cert nombre de gents a Paniscola (Peñíscola) e a Benicarlo (Benicarló) e a Vilararoz (Vinaròs, Vinarós, Vinaroz) sots color que galeres e altres fustes de genovesos vindrien per barrejar la costa de les quals coses aci non tenim avis algu. E mes aci ha fama que lo comte Doliva (el conde de Oliva) ha fet gran ampre de gents axi christians com moros. Creuse ques fan les dites coses contra la terra perque mossenyors avis vostres grans reverencies de les coses dessus dites per ço que sobre aquelles puixen proveir lo que veuran e coneixeran. E per ço que les coses son perilloses he delliberat fer vos correu propri de aquelles yo aci tendre esment lo millor que pore en tot lo que sia benefici util e repos del Principat e informare a vostres grans reverencies si aquelles ho volran. A les quals supplich me vullen scriure e les quals rescriguen e manen a mi tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Lo correu portador de la present deu esser aqui dos jorns. Placiaus donarli quatre florins. Partera a les tres hores apres mig jorn. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda lochtinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. Deguda sotzmissio precedent certifichs a vostres reverencies com a VI del present mes de maig rebi una vostra letra la qual contenia sobre certa crida que la Senyora Reyna fahia aci als oficials o la trametia la fessen publicar sobre los qui havien pres sou nis deuen acordar ab lo Principat de queus avis mossenyors que tal letra ni crida aci no ses presentada ni vista empero mossenyors jo encontinent hagi rebuda vostra letra la presenti e per part vostra requeri segons en la letra mes manat als oficials e consols de aquesta ciutat la qual requesta a mon notari fiu continuar. Veritat es que los oficials e consols son stats obedients a la requesta vostra per mi a ells feta oferintse ells tots temps esser apparellats dar tot concell favor ajuda del qui a ells sera possible al General o al Principat. Es ver mossenyors que per quant yo so cert que la letra de la Senyora Reyna no ses presentada en lo vezcomdat de Castello qui es de la diputacio local mia yo per no dar mesions al General no so volgut anar presentar ni publicar la mia letra fins a tant ne hagues avisat vostres reverencies per quant les crides en lo vezcomdat se publiquen en la vila de Tremp Castello e Organya (Organyà, Organyá, Orgañá, donde las famosas homilías escritas en occitano) hon haura LXXX solidos o mes de mesions. Empero mossenyors si volreu lay faça publicar siau avisat e encontinent seria fet Deus volent. Axi mateix molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors rebi a XIIII del present mes de maig una vostra e dins aquella una crida la qual contenia de algunes persones son donades per enemigues de la cosa publica la qual crida encontinent fiu publicar en nom vostra en la forma e manera per vostres reverencies mes manat e ne fet lexar actes los quals vos tramet per lo senyor En Francesch Daç (Dach en un texto anterior) consol de aquesta ciutat lo qual es per la ciutat trames a vostres reverencies lo qual vos suplich hajau per recomenat e per la present molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors no he mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en guarda de vostres reverencies les quals ordonen de mi lo qui plasent los sia. Feta de la Seu Durgell a XVII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt reverents etc. - Qui a vostres reverencies humilment se recomana servidor de aquelles Andreu Dartedo.

Fue recibida, al propio tiempo, copia de la que sigue.

Als molt honorable senyer de Nos com a frare lo senyor En Francesch Dach consol e misatger de la ciutat Durgell.
Molt honorable senyer. Air que era dijous comptava XX del present mes haguerem nova certa com mosse de Nilglos aplegava certs ballesters gascons per venir al vescomdat e metres en las forçes. Es veritat que nosaltres creem que ve mes per pendre los passos dels ports Merenguer e de la Casa que passar pus avant. Per que senyor lo concell ha deliberat mentre que vos trigau a venir trametre cinquanta homens qui guarden los dits passos o si pus ni haura mester ni trametrem fins que vos siau aci es necessari nit e jorn cavalguen que com vos sabeu gran perill ha en la tarda. Item mes vos avisam com havem cobrats los misatgers que la ciutat havia trames al senyor cardenal. No us penseu la ciutat sia massa contenta de llur relacio majorment que lo dit senyor cardenal aferma

que pot fer pau e guerra de nosaltres. Havem deliberat los portals se tanquen e havem manat fer guayt e de jorn sol hun portal ubert e en aquell stan X homens. Lo Senyor Rey se diu deu esser a Balaguer e de Balaguer en fora deu tremetre gent de aquella pocha que ha vers aquestes parts. Pensam nos que entre lo Senyor Rey e lo comte de Foix no fassen qualque mala burla car ja es mal senyal que los del vezcomdat han feta fer altra crida que en pena de cors e de bens nengu no gos traure vitualles del dit vezcomdat e lo tresorer del comte en cascun loch del vezcomdat ha signat hun home que compre e paga les vitualles en aquelles qui vendre les volen perque los castells de ciutat e de Castello no romanguen per res no stiguen a ma de la terra de vostra venguda. Item vos pregam sia prest e per la present no mes sino que doneu orde en lo que sabeu de la lana. En la ciutat Durgell a XXI del mes de maig. - Los consols de la ciutat Durgell a vostra honor. (lana, con una l, Durgell, con ll final. Por qué se encuentran tantas palabras escritas con l inicial cuando tiempo después las vemos escritas con ll?:
lana, ley, libertat, Leyda, etc etc. )

Entregadas las cartas que preceden por los mensageros de Gerona, a par que las credenciales que les autorizaban, acordóse darles contestación, la que no tuvo lugar hasta después de algunos días.
Siguen aquí, por su orden, las mencionadas credenciales y la respuesta acordada.

Lastament (l´estament; el estamento) militar ajustat en la ciutat de Gerona congoxantse molt e condolentse de veure e hoyr blasmar per algunes persones los actes que de aquest sacre concell e insigne ciutat procehien ab multitud de paraules ab les quals sesforçen per diverses respectes e vostres la honor de tots reste no prou ben tractada e mes avant sesforçen fer un cada hu creure de tal obrar les libertats nostres no esser ne defeses ne conservades ans mes tost destruides recitant nos en moltes particularitats e per quant lo predit stament e los ajusts en el veent les mes caras coses com son la honor e libertats esser mal tractades per alguns audaciosos ab aparents paraules no podent les comportar sino ab molt afany per que la natura nons ho porta desijant satisfer com rahonablament la necessitat requir e per trobarse daçi absents e de les coses poch informats tement que desliberant hi satisfer no sen seguis abans lo contrari lo que en la intencio llur james cabria ans son deliberats ofrir e posar les vides e stats de tots per la reparacio defensio e conservacio de les coses demunt dites e ajustarse ab tots aquells qui semblant voluntat hauran. Per tots aquests respectes vos suplicam hi amonestam vos placia a ells comunicar los motius e causas per los quals son stats moguts a tals procehiments e posat tinguen creença les coses proseguir de motius e causes molt justes e rahonables ells nos reputaran a summa hi special gracia los vullau informar ab tota aquella particularitat que possible us sera a fi que en aquesta fahena nos agen a salvar per fe es pugue specialment respondre a tots los conceptes. E si plasent lus sera lo dit stament entenent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijants lo assossech e repos de aquell tant com en ell es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulla diferencias qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguart en la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias magnificencias pendren aquella part del treball que a ells sera plasent.

Stans los jurats e prohomens de Gerona meravellats perque haurien sabut que lo exercit del General se acostaria vers les parts de aquella ciutat del qual procehiment attes que la dita ciutat e los poblats en aquella fidelissims a la Majestat del Senyor Rey e a tota la cosa publica del dit Principat e james han a fallir ni entenen a fallir a la manutencio e defensa de les libertats del dit Principat per asso stants no meravellats desijans ne saber la causa supliquen preguen exorten als reverends egregis spectables e magnifichs senyors diputats e concell llur representants lo dit Principat e concellers de Barchinona comunicar lus tant com bonament lus puxe esser comunicat de les causes de les coses dessus dites. E axi mateix suplicant pregant exortant los que lo dit exercit no vage en aquelles parts de la dita ciutat en damnatge daquella ni de llurs ciutadans o abitants. E mes si plasent lus sera la dita ciutat entanent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijans lo assossech e repos de aquell tant com en ella es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulle diferencies qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguard a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias e magnificencies pendren aquella part del treball que a elles sera plasent.

Los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament embaxadors de algun stament o part de aquell mes encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen saber e sentir les delliberacions e conclusions fetes per lo dit concell ab intervencio e acistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los embaxadors del stament militar ajustat en la ciutat de Gerona o part de aquell demanan esser certificats de les dites coses volent ignorar per satisfer a alguns mal perlants e mal dients les conclusions damunt dites. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la extraccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostre Rey e Senyor e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit fill llur e lo repos del dit Principat e per asistir als oficials reyals als quals ere resistit. E encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforsantse aquella anichilar per totes llurs forçes. E aço fonch fet enseguint la oferta de la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits deputats e concell los grans moviments fets axi contra la vila de Besalu e les baronies de Sancta Pau e de Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals coses ere e es feta gran instancia als dits diputats e concell per part de altres embaixadors dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona fou delliberat ratificant la extraccio de les dites banderes en asoldejar gent per lo benefici del dit Principat e repos de aquell e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notories e manifestes no solament als habitants en lo dit Principat mes encara per altres parts del mon. E de aço stan maravellats los dits diputats e concell com se aferme lo dit stament militar ajustat a Gerona voler ignorar o fingir ignorar aquelles com sia cert com dit es que tots temps es stada e es feta vuy gran instancia per los dits staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e per los embaxadors de aquells qui es cert que los embaxadors del stament militar que aço han instat e vuy insten ab procures e potestats per ells exhibides representen lo dit stament militar e la major e pus sana part de aquell. E si alguns ni ha que apres hagen mudat de intencio nos pot per aço innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau ixen. Perque los dits diputats e concell no creents entre ells esser alguna diferencia com llur intencio sia foragitar totes diferencies e conservar unitat e repos per manteniment de la dita capitulacio a lahor de Deu e honor e servey del Senyor Rey e Senyora Reyna e Illustre Primogenit dient que si algu volra afermar algunes diferencies qui hajan sguart a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit venen a causa dels mals concellers e seductors e encara de alguns qui ab complacencies et alias volen dar loch a les dites diferencias les quals si be es considerat son seduides e concellades en total extermini e destruccio del dit Principat e contra la dita capitulacio lo qual Principat seria fora de tots contraris si la unitat dels poblats en aquell ere degudament considerada. Oferen donchs los dits diputats e concell comunicar als dits embaxadors e a tots altres qui veureu volran tots los actes delliberacions e conclusions del dit concell e encara los procesos fets contra aquells qui induits per lo sperit maligne entenien anichilar la dita capitulacio e destruir e deslibertar lo dit Principat e la cosa publica de aquell.

Los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament missatgers de alguna universitat o regidors de aquella mas encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen sabe e sentir les liberacions e conclusions fetes per dit concell ab intervencio e assistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los missatgers dels jurats de Gerona demanen esser los comunicadas les dites coses exortants que lo exercit del General no vage en aquelles parts de la ciutat de Gerona en dampnatge de aquella ne de llurs ciutadans o habitants. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la straccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell en los quals es compresa la dita ciutat de Gerona e los habitants en aquella per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostron Rey e Senyor de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e lo repos del dit Principat e per acistir als oficials reyals als quals ere resistit e encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforçant se aquella anichilar per totes llurs forçes e aço fou fet enseguint la oferta a la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits diputats e conçell los grans moviments e procehiments fets axi contra la vila de Busulu e les baronies (parece barunies) de Sancta Pau e Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals cosas fou feta gran instancia als dits diputats e consell per los honorables micer Bernat de Belloch jurat e mossen Jacme Sant Saloni ciutadans de Gerona missatgers per la ciutat de Gerona als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona per los dits actes tramesos per les quals e altres instancias et alias moguts los dits diputats e concell entreveninthi la ciutat de Barchinona fou deliberat ratificant la straccio de les dites banderas e la causa de la dita straccio en asoldejar gent per lo servey reyal benefici e repos del dit Principat e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notorias e manifestas no solament als habitants en lo dit Principat mas encara per altres parts del mon. E de aço stan no poch maravellats los dits diputats e concell com se vol fingir ignorar les coses en les quals com dit es ha hagut participi instancia de missatgers de la dita ciutat. E si per ventura hi ha alguns singulars qui apres hajen mudat de intencio o vullen persaverar en alguna pertinacia nos pot per axo innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau aço ix. E deurien mes attendre los dits jurats segons ab letres et alias son stats ab molta instancia requests axi per los dits diputats e concell com encara per la ciutat de Barchinona de tenir e fer entrevenir los sindichs de llur universitat en lo dit concell ab mitja dels quals si totes passions eran postposades serian continuament segons les altres universitats del dit Principat sertificats de totes les conclusions del dit concell. E si los dits sindichs no fan la deguda intervencio en lo dit concell axi sia imputada la culpa aqui la ha perque los dits diputats etc. fiat ut supra in alia preinserta.