Tomo XII, censo de CATALUÑA, REY DON PEDRO EL CEREMONIOSO

COLECCIÓN
DE
DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU CRONISTA,
D. Próspero
de Bofarull y Mascaró.

TOMO XII.

CENSO
DE
CATALUÑA,
ORDENADO
EN TIEMPO DEL REY DON PEDRO EL
CEREMONIOSO,
CUSTODIADO EN EL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE
ARAGÓN
Y PUBLICADO DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA;
D.
PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA
DEL ARCHIVO.
1856.

/ Edición de Ramon Guimerá Lorente.
Se actualiza en parte la ortografía en los textos de Bofarull
/.

NOMBREMENT DELS FOCHS DE CATHALUNYA SEGONS LES CORTS
DE
CERVERA, LES QUALS SE CELEBRAREN EN LANY MCCCLIX
PER LO S. REY EN
PERE TERÇ (1).

(1)
Este censo forma el registro 1548 de los de este archivo, y hemos
creído que no sería fuera del caso el darle a luz, después de
publicados los repartimientos de Mallorca, Valencia y Cerdeña, por
las curiosas e importantes noticias que suministra acerca de la
población de casi toda Cataluña, a mediados del siglo XIV.


COMISSIO DE BARCHELONA.

FOCHS REYALS.

Fochs.
Primo ciutat de Barchelona. 7651.
Vila
de Sabadel et castell de Rahona 162.
Vila e terme de
Terraça 228.
Vila
Major. 44.
Tagamanent. 12.
Corro jusa. 20.


Fochs de perrochia de Martoreyes qui
contribuexen ab los demunt dits de Corro jusa.
5.

Maherata. 8.
Corro subira. 14.
Cardedeu.
36.
Berenguer Armengol de perrochia de Sent Marti de
Prohensals. 4.
Castell de Muncada: del senyor Rey.
56.
En Payos de parrochia de Santa Eulalia de Prohensana del
terme de Munbuy. 1.
Sent Julia de Lissa sobira: reyals del
dit terme. 2.
Sent Julia de Polou: reyals. 2.
Perroquia
de Parets. 2.
Santa Maria de Galechs. 2.
Tiana:
reyals. 7.
Santa Coloma de Gramenet: reyal. 1.

Alella: reyals. 4.

FOCHS ALOERS.

Primo
Castell de Sant Marçal. 5.

Sent Genis de Gudells. 8.
Badalona: aloers. 6.
Premia:
aloers. 4.
Sent Marti de Prohençals:
alou. 1.
Sent Andreu de Palomar. 7.
P. Verdaguer: qui es les
dues parts alou e la terça
desgleya. 2 terç.
Santa
Perpetua de Mogoda: aloers. 2.
Serria: aloers. 39.
Bandada
del Espital de Prohensana. 4.
Bandada des Banyoles:
aloers. 4.
Santa Creu de Lorda: aloers. 4.
Sent Jarvari:
aloers. 5.
Perroquia de Sent Barthomeu des Sans e
Sent Feliu de Lobregat. 11.
Sent Just des Vers: franquers
e aloers. 18.
Cornella: aloers. 5 mig.
Bandada de la
Muntanya de Sent Boy. 2.
Bandada del Prat de Sent Boy. 9.
Molet:
aloers. 4.
Canovelles: aloers. 3.
Taya: aloer. 1.
Palau
Solata: aloers. 2.
Santa Agnes de Malenya: aloer. 1.
Mertoreyes:
aloers. 2.
Sent Esteve de Ripollet: aloer. 1.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Primo Santa Eulalia de Corro Jusa. 3.
Bernat
Canyes de perroquia de Cardedeu: de ciutada. 1.
Sent Genis de
Gudells: de ciutada. 28.
Perroquia de Badalona: de ciutada. ço.

Premia: qui son de ciutada. 13.
Sent Andreu de Palomar: de
ciutada. 30.
Sent Marti de Prohensals: de ciutada. 3.
Bandada
del Spital de Prohensana: de ciutada. 18 mig.
Corro jussa:
de ciutada. 3.
Bandada Prat de Prohensana daça.
5.
Bandada des Banyols: de ciutadans. 5.
Santa Creu de Lorda:
qui son den P. Ferriol ciutada de Barchelona. 7.
Castell
de Lorda: qm son den Berenguer de Relat. 19.
Perroquia de Sent
Barthomeu des Sans: de ciutada. 14
Cornella: qui son de ciutada.
15 mig.
Bandada de Sent Boy: qui son den Francesch Sa Bastida
ciutada. 55.
Bandada de Fonollar: qui son den P. de Gualbes. 8.

Bandada des Prat de Sent Boy: de ciutadans. 28.
Sent Just des
Vers e Sent Feliu de Lobregat. 36 mig.
La Rocha:
den P. March ciutada. 23.
Castell de Fells: den Berenguer
de Reelat. 31.
Vila de Cans: den Francesco Burgues. 43.
Torra
Burguesa. 2.
Picalquers: den Franson Terre ciutada. 7.
Quadre
de Vallirana: den Ombert de Vilafrancha. 14.
Gava e la
Pobla den Orta: qui son den Franson Terre. 37.
Sent Johan des
Pi: de ciutada. 24.
Valvidrera: de ciutada. 3.
Quadra de
Vilanova: de micer Guerau de Palou. 9.
Mertoreyes: de ciutadans.
2.
Santa Perpetua de Mogoda: de ciutada. 2.
Sent Esteve de
Ripollet: de ciutada. 1.
Castell de Matero: dels hereus de P. de
Marques. 173.
Vila de Molin de Reig e castell de Ciuro. 89.

Castell de Ça
Rocha: de P. A. Marques ciutada. 147.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Granoylers. 129.
Quadra de
Taudell: de cavaller. 4.
Jacme Pereut hom espars de perroquia de
Caudell: desgleya. 1.
Quadra del Monastir de Cartuxa. 4.

Fochs de cavaller de perroquia de Sent Julia Daltura Ço
Ramon Sellent hom den Johan de Togores. 1.
Vila Major: desgleya.
40.
Tagamenent: desgleya e de cavallers. 16.
Fochs desgleya e
cavaller del terme de la vila de Sabadell e del castel
de Rahona.
Corro jusa e sobira (jussà
i sobirà): desgleya ab IIII que nia de
cavaler ab IX fochs desgleya e de cavallers de Maherata. 26.

Cardedeu: desgleya ab I que nia de cavaller. 24.
Vila de
Caules de Muntbuy (Caldes
de Montbui): del infant En Marti. 123.
Sent
Genis de Gudells: desgleya ab I de cavaller. 19.
Perroquia de
Badalona: desgleya. 40.
Premia: qui son desgleya ab X e mig
que nia de cavaller. 32 mig.
Sent Andreu de Palomar:
desgleya e ab II de cavaller. 71 e terç.

Sent Marti de Prohensals: desgleya. 12.
Sarria: qui son de
cavaler lo qual ha nom Berenguer Mertorell. 1.

Sarria: qui son del monastir de Padralbes. 67.
Sarria:
qui son de diverses senyories desgleya. 14.
Bandada del Spital de
Prohensana: qui son desgleya. 28 mig.
Bandada del Prat de
Prohensana de Ça-laygua:
desgleya. 13.
Bandada des Banyols: qui son desgleya. 16.
Santa
Creu de Lorda: qui son desgleya. 8.
Perroquia de Sent Berthomeu
de Sans: qui son desgleya a I foch de cavaler. 13.
Sent Just des
Vers de Sent Feliu de Lobregat: qui son desgleya. 54 mig.
Cornella:
qui son desgleya. 24.
Vila de Sent Boy: den Galceran de Rosanes.
72.
Bandada de Sent Boy: qui es de la Almoyna de
Barchelona. 16.
Vila de Sent Boy: qui son desgleya. 71.

Bernat Peraylada hom esparç
del terme del castell de Benviure. 1.
Molet (Mollet del
Vallés): qui son desgleya. 30.
Castell de Canoves: de
cavaller ab IIII que nia desgleya. 30.
Sent Feliu de Canoulles:
desgleya e de cavaller. 12.
Palau daries del terme del castell de
Monboy: desgleya. 13.
Sent Feliu de Codines: desgleya del
terme de Muntbuy. 35.
Sent P. de Bigues: desgleya e de
cavalers del dit terme. 31.
Santa Eulalia de Vohensana:
desgleya e de cavallers del dit terme. 38.
Sent Julia de Liça
sobira del terme: desgleya e de cavallers. 38.
Sent Genis de
Samenla e de Sent Berthomeu de Muncas: qui son desgleya e del dit
terme. 27.
Sent Sabastia de Munmajor: desgleya del
dit terme. 5.
Sent Julia de Palou: desgleya e de cavaller. 37.

Perroquia de Porets: desgleya. 24.
Cerdanyola: de cavaller.
24.
Santa Maria de Galechs: desgleya. 4.
Castell Ça
Pera: desgleya e de cavallers. 37.
Taya: desgleya e de cavallers.
55.
Tiana: desgleya e de cavallers. 41.
Santa Coloma de
Gramanet: desgleya. 29.
Alella: desgleya e de cavallers.
52.
Castell de la Prunya: de mossen Jacme March ab IIII
fochs desgleya. 32.
Quadra de la Sentiu: den Berenguer de Conit
donzell. 14.
Quadra de Torra Badal: de perroquia de Santa Creu de
Lorda. 6.
Quadra de Vallirana: del Prior de Sent Cugat de Vallés.
6.
Quadre de Sent Ponç:
desgleya. 6.
Sent Christofol de Begues: de mossen Jacme March ab
III fochs desgleya. 34.
Sent Johan des Pi (Sant
Joan Despí): desgleya. 27.
Ramon Hom de Deu: de Sent
Johan des Pi. 1.
Sent Climent: qui es de mossen Jacme March. 32.

Sent Climent: desgleya. 20.
Val Vidrera: desgleya e de
cavallers. 18.
Vila de Sent Cugat de Velles. 169.
Castell
de Cabanes: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Sent Julia
des Feu: desgleya e de cavaller. 8.
Sent Salvador de Pulinya. 19.

Palau solata: desgleya. 16.
Munt Molo: desgleya. 19.
Quadra
de Sentiga: desgleya. 8.
Quadra de Setiga: de cavallers. 8.

Castell de Derrius: desgleya e de cavallers. 42.
Castell de
Belloch: den P. de Belloch. 24.
Santa Agnes de Mal Anya:
desgleya e de cavaller. 7.
Sent Genis de Plegamans: de cavaller e
desgleya. 22.
Castell de Muntornes: de cavaller e desgleya. 65.

Vall Comdal: desgleya e de cavaller. 17.
Castell de Set
Manat: de cavaller ab XI fochs desgleya e I foch de ciutada. 32.

Sent Stheve de la Garriga: desgleya e de cavaller. 30.

Sent Fost: desgleya e de cavaller. 12.
Mertoreyes: desgleya.
25.
Quadra de Samalus: desgleya. 8.
Castell de Muntmany:
ab III fochs desgleya. 21.
Santa Perpetua de Mogoda: desgleya.
34.
Sen Stheve de Ripollet: desgleya. 19.
Castell des
Far den Bernat de Corbera. 78.
Liça
jusa: desgleya e de cavallers. 27.
Cavall jusa e sobira: desgleya
e de cavallers. 12.
Castell de Galifa: desgleya e de
cavaller ab I foch de ciutada. 17.
Santa Maria de Huyastrell:
desgleya. 14.
Matha de Pera: desgleya. 29.
Caules des
Tarach: desgleya. 4. (Caldes)
Sent Adria: desgleya. 11.

Hospital de Cervelo: desgleya. 45.
Quadra de Canals:
desgleya. 16.
Castell de Corbera: de cavaller. 30.
Vila
Daulesa: desgleya. 110.
Castell de Rubi: de cavaller. 40.
P.
de Roques: de la perroquia de Rubi hom sparc. 1.
Castell
des Papiol: de cavaller. 32.
Mas Roquer: hom esparç
del terme del dit castell. 1.
Santa Magdelena de Splugues:
desgleya. 18.
Castell de Cervello: qui es del infant En Merti
ad X desgleya. 96.
Quadre de Torreyes: de cavaler
ab I foch desgleya del terme del dit castell. 28.
Quadre des
Soler: den P. March ciutada del dit terme. 24.
Quadre de la
Palma: desgleya del dit terme. 13.
Quadre de Palaya: de ciutada e
de cavaller del dit terme. 33.
Quadra de la Cort: desgleya e de
cavaler del dit terme. 12.
Vila de Sent Celoni del Spital.
119.
Sent Vicenç de
Gualba: desgleya. 44.
Castell de Mutnegre: desgleya e
cavaller. 30.
Barbara: desgleya e de cavaller.
27.
Agualada. 179. (Igualada)
Sant Faliu
de Cabrera. 59.
Castell de Canoves: qui son de ciutada.
2.
Perrochia de Caules: qui son den Turrich. 5.
Sant Julia de
Palou: de ciutada. 10.
Perrochia de Parets: de ciutada. 3.

Castell de Sant Marçal: de
ciutada. 63.
Castell de Castellar: de ciutada. 48.
Castell de
Sant Viçents Dargentona ab V
fochs Dorrius: del prior de Clara. 81.
Vilaçar:
den P. des Bosch. 77.
Tiana: de ciutada. 16.
Santa
Coloma de Gramanet: de ciutada. 1.
Sant Jarvari: de ciutada. 2.

La vila de Moya. 50.
Castell de Vilardell. 8.
En
Manent e En Cayemas de Sant Vicent de Jonqueres. 2.
Antich
Febrer e I altre de Sant Pau de Risech. 2.
Suma de tots los
fochs de la Vagueria de Barchelona. 13227.

VI. ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

VI.

ORDINACIO PUBLICA DE TOT EN TOT SERVADORA.

Reg. N° 1529 ? Pars. I^a fol. 42, Sin Fecha.

Molt se pertany dels princeps en tal manera per ordinacions provehir que cascu en sa nominacio et habit sia honrat segons la condicio de son orde o estament per tal que als qui mereixen honor per abus no sia sostreta ni dada a aquells a qui covinentment nos pertany. Perço nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya et de Corcega et comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya cobeejants quel orde de cavalleria lo qual principalment sobrels altres ordes mundanals mereix honor sia honrat en sa nominacio et en son habit e per tal que totes les coses dejus scrites sien observades mils axi com se conve fem la ordinacio ques segueix.
- Primerament que en tot dictat de qualsevol raho se faça o isca de la nostra cort et de les corts dels nostres officials de tots et sengles regnes comtats et terres nostres sien intitulados les nominacions de les persones apres los noms propris segons la condicio et offici de cascuna axi com en aquest capitol es contengut: es assaber que si hi sera nomenat alcun comte o altre noble qui sia fet cavaller sia nomenat noble et cavaller e si sera noble qui no sia cavaller sia dit noble donzell e si no es noble et es cavaller sia intitulat tota vegada cavaller els officials nostres de la reyna muller nostra et del duch nostre fill cascu per lo titol de son offici e si es hom de paratge et no es cavaller siay posat apres lo nom propri donzell. Doctor sia intitulat doctor e si es licenciat licenciat e si es bachiller bachiller e si savi en dret savi en dret e si maestre en medicina maestre en medicina e si metge metge e si cirurgia cirurgia si notari notari si ciutada ciutada si mercader mercader. El menestral el laurador hagen lur titol segons la cosa de que usen. E si alcun dels damunt nomenats estaments no haura sia nomenat vehi o habitador daytal ciutat vila o loch. - Item ordenam et volem que tot hom qui sia de casa et de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch deja et sia tengut honrar los qui han o hauran reebut lorde de cavalleria en aquesta nominacio o vocable es assaber mossen naytal: e aço sots pena de perdre loffici o benefici o merce que de nos o de qualsevol de la dita reyna et duch tendra: e que a null altre qui cavaller no sia exceptats los dejus scrits nos gos dir ni nomenar mossen. Empero volem que sia legut a cascu de nomenar mossen a doctor o a prevera. - Item ordenam que null hom qui sia de casa o de merce nostra o de la dita reyna o del dit duch o tenga offici o benefici o merce nostra o de qualsevol de la dita reyna et duch no gos portar correja despasa ni de cinyer dargent sobredaurada ni çabates trancades o esflorades ni esperons ab aur ni estreps ni ensellaments sobredaurats si cavaller no es. Entenem empero que les dites coses puguen portar doctors licenciats en leys maestres en medicina et preveres e encara tot honrat ciutada els officials nostres et de la dita reyna siguents: ço es vicecanceller maestre racional tresorer scriva de racio et prothonotari tinent los nostres segells et tots los consellers nostres qui no sien de paratge et tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. Plaunos empero que en tot cavall puga tot hom portar et haver lo fre sobredaurat. - Item que negun qui cavaller no sia no sega a taula de cavallers en la nostra casa exceptats los infants de la casa real et sos fills et vicecanceller tresorer et racional scriva de racio et prothonotari tinent los segells et honrats ciutadans et consellers nostres qui de paratge no son els dits tresorer et notari tinent los segells de la dita reyna. - Item que negun fill de cavaller o hom de paratge qui fet cavaller no sia en la nostra cort on la cort de la dita reyna o del dit duch ni fora les dites corts no gos seure a taula de cavallers nobles sots pena de perdre la casa et la merce nostra o de la dita reyna o del dit duch. E volem et ordenam que null rich hom qui sia fet cavaller et qui sia de casa nostra o tenga offici o merce o benefici nostre o de la dita reyna o del dit duch no gos asseure a sa taula alcun hom de paratge si cavaller fet no sia si donchs noble no era. - Item que tot hom de paratge qui allech corona daci a avant sia privat encontinent de casa et de merce nostra de la dita reyna et del dit duch et tot offici o benefici o merce que de nos o de la dita reyna o del dit duch tenga et que james noy puga esser restituit ni reebut ni puga tenir offici o merce o benefici nostre o de qualsevol de la dita reyna et duch en casa ni en los regnes comtats o torres nostres ni puga reebre alcuna gracia nostra de la dita reyna ni del dit duch ans si feu o honor alcuna de nos o de la dita reyna o del dit duch tendra li sien tolts per la dita raho o per altra que per justicia trobar se pusca: e aço sens esperança dalcuna remissio: e que de nos de la dita reyna ni del dit duch no puga haver gracia car aço es cosa que es molt odiosa a nos et gran deshonor de cavalleria. - Item que neguna dona no port corona en presencia de la reyna ne vista draps dor ne de seda en neguna part si donchs son marit no era cavaller fet o fill de rey.

BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE
GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart
donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den
Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova
donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva:
qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres
del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia,
Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en
Tarragona).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son
den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den
Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de
Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den Sbert
Ca Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de
Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de
Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell
de Caça: del dit Gasto de
Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den
Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de
Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada:
son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya
cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de
perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de
Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de
Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de
Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de
Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen
Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la
perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs
de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos
líneas). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de Sent
Sedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de
Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.

Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll
de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany.
51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs
del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.

Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles:
de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany
Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit
Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del
terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e
vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139.
(Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats:
de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de
cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. Ça
Nespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia
de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de
Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de
Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den
Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell
de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de
Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat
de Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son
de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de
Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de
cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi
del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.

Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu.
2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de
veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de
Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.

Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria.
5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia
de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent
Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet:
del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de
Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau.
89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.

Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.

Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.

Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.

Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella.
5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.

Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra
tallada, piedra tajada).
Canapost: del dit noble. 14.

Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.

Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.

Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit
noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa
Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia,
Pelaya)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales:
del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.

Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau.
22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.

Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.


FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar:
franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers
poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent
Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.

Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.

Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya.
1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de
perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de
Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs
franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de
perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent
Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch.
5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de
perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de
Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs
franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de
perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan.
11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.

Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del
loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau.
4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs
franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de
perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills.
15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers
de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de
Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March
de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar.
2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui
son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas).
3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia
de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer Sa
Vila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon:
franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.

Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia
de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia
de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia
de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu.
1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.

Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.

Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia
de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell
de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.

Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.

Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.

Perroquia de Borraça. 11.
(Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia
de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila
de Nures. 2.
Sent Merti Ça
Serra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.

BISBAT DE GERONA.

FOCHS
REYALS.

Ciutat de Gerona ço
es qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats
en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan
tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona.
5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49.
(Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols.
115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels
pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de
podium; pagesos : payeses).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt
dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.

Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de
Fontcuberta. 15 e 1 terç.

Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo:
episcopus Bisuldun* ).
Figueres. 105.
Torroella de
Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs
desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs
desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau
de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de
Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. Ses
Eres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de
Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P.
de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La
Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex.
9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de
Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell
de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.

Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya
del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son
desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de
perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui
son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya:
qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.

Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de
Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols:
del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de
Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia
de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells:
desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui
son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.

Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu
de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son
desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.

Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent
Genis Ça Costa: del dit abat.
4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de
Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila
de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent
Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs
desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son
desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.

Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia
de Corçan: qui son desgleya.
31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs
desgleya de perroquia de Flaçan.
25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs
de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de
Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana.
12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de
Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son
desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs
de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs
desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de
Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys.
15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs
desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo loch
de Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4.
(Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc;
o Monte Juno : Júpiter).
Fochs
desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de
perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir.
16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de
perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar.
7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de
perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes.
4.
Castell de Ruppia ab
la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell
de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e
perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs
desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent
Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs
desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son
del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens
de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son
desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha,
Ágatha)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (Como
Moncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.

Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia
de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.

Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de
vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illa
e Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.

Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es
como la latina, geminada, doble I.).
Perroquia Dollot:
del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia
de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.

Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de
Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de
Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia
de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia
de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de
Tornariça de Sent Salvador de
Sent Ponç: del abat de Sent
Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria
de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria.
10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies
de Ça Cots (como el
apellido Sassot) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la
dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria:
desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon.
13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget:
desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan Çes
Abadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de
vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de
Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de
Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de
Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son
desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.

Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila
del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya.
1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son
desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.

Perroquia de Sent Steve Çaluy
del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.

Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia
de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.
12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.

Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3
mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.

Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia
de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de
Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.

Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria.
6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.

Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia
de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita
vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.

Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda
de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.

Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia
de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de
Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.

Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como
la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel,
etc: Catalunya).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels
cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.

Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia
de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent
Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha
prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de
Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de
Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e
terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guell
de la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de
perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera.
7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de
Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares.
9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)

Vilavenut. 19.
Pontons. 10.

Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.

Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia
de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti Ca
Serra. 11.
Ça
Cirera. 2.
Çestella. 13.

Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.

Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles.
14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.

Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras.
36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des
Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en
lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de
Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol.
3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de
ciutada den Bernat Struç del
loch de Vilascua. 11.
(Struç
: Strauss : Strauß: Avestruz)
Fochs
de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme
Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.

Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.

P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan
Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.

Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer
Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.

Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori
Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent
Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti
Vey: qui son den Francesch Ça
Casademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la
perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de
Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert
de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit
Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan.
15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans
de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills
de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs
de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de
perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines.
2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent
Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat Ca
Brugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de
Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa
Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.

Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles:
den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia
de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans
vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del
castell de Rochabruna. 2.

Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme
del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de
Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de
Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.

Ley XIX. Quals no deuen esser cavallers.

Ley XIX. 

Quals no deuen esser cavallers.

E com aço fer be nos puga es en dues maneres: la una de fet et laltra de raho. E la de fet es quan los homens no han compliment de ço que han mester pera ferles. E ço que ve per raho es con han dret perque les deuen fer. E jassia que aços avenga en totes coses empero senyaladament sesdeve molt en fet de cavalleria: axi com raho veda que dona no pot fer cavaller ni hom de religio per tal com no han a metre lurs mans en fets de batalles ni aytantpoch pot fer cavaller lom qui es fora de son sen ni aquell qui no ha edat per tal com no han compliment de sen pera entendre ço que fan. E axi meseix veda que no sia fet cavaller hom pobre si donchs aquell qui la a fer cavaller primerament no li dona cosa ab que puga viure et tenir estament de cavalleria: car tengueren et volgren los antichs que no era rahonable cosa que honor de cavalleria que es ordenada pera dar et pera fer be fos posada o dada a hom que hagues a mendicar ab aquella ni fer vida deshonrada ni axi meseix que hagues a emblar ni a fer cosa perque meresques soferir pena la qual es ordenada contra vils malfeytors: ni deu esser fet cavaller aquell qui es minvat de sa persona o de sos membres en manera que en guerra nos pogues ajudar de les armes: e encara deim que no deu esser cavaller hom qui en sa persona us de mercaderia. E axi meseix no deu esser fet ni deu fer cavaller hom qui manifestament siatraydor o bare o dat per aytal en juhi ni hom qui sia stat jutjat a mort per errada que hagues feta si primerament no li era perdonada la pena de la mort et encara la colpa: e no deu esser cavaller aquell qui una vegada hagues reebuda cavalleria per escarn. E aço poria esser en tres maneres: la una que fos fet cavaller per alcu qui no hagues poder de fer cavallers la segona quan aquell qui la reeb no fos hom covinent pera reebre cavalleria per alguna de les rahons que damunt havem dites: car jassia que aquell qui la donas hagues poder de ferlo cavaller pero aquell no ho poria esser per tal com reebia cosa que no li era deguda ni leguda de reebre: e per ço fo antigament ordenat per dret que aquell qui voldria escarnir tan noble cosa de cavalleria romases escarnit per ella en manera que james haver no la pogues. Axi meseix ordenaren los antichs que alcu no reebes honor de cavalleria per preu de moneda ni daltra cosa ques donas per aquella que aparegue manera de compra: car be axi com linyatge nos pot comprar axi meseix la honor que ve per noblea la persona no la pot haver si donchs no es tal que la meresca per linyatge o per sen o per bonea que haja en si.

ley-xx-quinyes-coses-deu-fer-lescuder-donzell-ans-que-reeba-cavalleria

Ley XXI. Com deuen esser fets los cavallers.

Ley XXI. 

Com deuen esser fets los cavallers.

Espasa es arma que ha aquelles IIII significacions que ja havem dites: et per ço aquell qui ha esser cavaller per dret deu haver aquelles IIII virtuts: e per ço ordenaren los antichs que ab la espasa fos reebuda la cavalleria et no ab altra arma. E aço ha a esser fet en tal manera que passada la vigilia tantost que sera jorn deu oyr primerament sa missa et pregar Deu que li endreç sos affers en servey de Deu et apres deu venir aquell qui la a fer cavaller et deuli demanar si mantendra la cavalleria axi com se deu mantenir e apres que li ho haura atorgat deuli calçar los esperons o manar alcun cavaller quels li calç: e aço ha a esser segons la condicio daquell qui fara lo cavaller et daquell qui sera fet cavaller: e aços fa per aquesta manera per mostrar que axi com al cavaller son posats los esperons a la part dreta et a la sinistra per fer correr egualment son cavall axi deu ell fer sos affers dretament et endreçada de manera que nos torça nis declin a alcuna
part. E apres hali a cenyir lespasa sobrel brial o gonella que vestra axi que la sinta no sia molt fluxa mas que satanç al cors: e aço es per significança de les IIII virtuts que havem dites les quals deu tots temps tenir ab si lo cavaller encorporades. Pero antigament fo ordenat quels homens fossen fets cavallers estan armats de totes armes be axi com si deguessen entrar en batalla: mas no tengueren en be quels caps tenguessen cuberts car aquells qui porten los caps cuberts no ho fan sino per dues rahons: la una per cobrir alguna cosa quey haguessen que noy esties be et per aço los deuen cobrir dalguna cosa que sia bella et gallarda: e laltra manera perques cobren lo cap es quan lom fa alguna cosa deshonesta de que ha vergonya: e aço no conve en nenguna manera a les persones nobles: car pus que ells han a reebre tan noble et tan honrada cosa no es raho que reeben aquella ab mala vergonya ni ab pahor. E apres que li haura cenyida lespasa deula li trer del foure et metrela li en la man dreta e deuli fer jurar aquestes tres coses. La primera que no tema morir per la ley de Jhesu-Christ si mester sera: la segona per son senyor natural: la terça per sa terra. E quan aço haura jurat deuli dar ab la ma en la templa per tal que aquestes III coses li venguen en memoria dienli que Deu lendreç a son serviy et li leix complir ço que ha promes: e apres daço deulo besar en senyal de fe et de pau et de fraternitat la qual deu esser guardada entrels cavallers segons la costuma de la terra.

ley-xxii-descenyir-lespasa-cavaller-novell-apres-sera-fet-cavaller

Ley XXII. De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Ley XXII. 

De descenyir lespasa del cavaller novell apres que sera fet cavaller.

Descenyir lespasa es la una cosa que deuen fer apres quel cavaller novell sera fet: et per aço deu esser molt guardat qui es aquell qui la li ha a descenyir: e aço no deu esser fet sino per man dom qui haja alcuna daquestes coses: e que sia senyor natural que ho faça per lo deute que han ensemps e hom honrat qui ho fees per affeccio de ferli honor de cavaller que fos molt bo en armes que o fees per sa bonea. E en aço sacordaren mes los antichs que en les altres dues e tengueren que era bon començ pera ço quel cavaller novell era tengut de fer: pero cascuna daquelles es bona. E a aquest qui desciny lespasa apella hom padri: car be axi com los padrins en lo babtisme ajuden a confermar et a atorgar a lur filoll com sia christia axi meseix aquell qui es padri del cavaller novell descinyinli la espasa conferma et atorga la cavalleria que ha reebuda.

ley-xxiii-quin-deute-han-los-cavallers-ab-aquells-quils-fan-cavallers

Ley XVIII. Qui ha poder de fer cavallers o no.

Ley XVIII. 

Qui ha poder de fer cavallers o no.

Los cavallers no poden ni deuen esser fets per man de hom qui cavaller no sia: car los savis antichs que totes les coses ordenaren ab raho tengueren et dixeren que no era
cosa covinent ni ques pogues fer de dret que algun donas a altre ço que no hagues: e be axi com los ordens dels oradors o clergues o religioses nols poria alcun dar sino aquell quils ha axi mateix no ha poder alcu de fer cavaller sino aquell qui ho es. Pero alcuns foren qui tengueren quel rey o son fill major et hereter jassia que no sien cavallers be ho porien fer per raho del regne per tal com ells son caps de la cavalleria et tot lo poder daquella senclou en lo lur manament: e per aço ho usaren et ho usen en algunes terres. Mas segons raho vertadera et dreta alcu no pot esser cavaller per ma daquell qui cavaller no es. E tant tengueren en car et en alt los antichs lorde de la cavalleria que tengueren et dixeren quels emperadors nils reys no deuen esser consagrats ni ordenats fins que fossen cavallers. E encara dixeren mes que alcu no pot fer cavaller si meseix per honrat que sia: e jassia que en alcuns lochs ho fagen los reys empero mes ho fan per costuma que per dret: car los antichs tingueren que nos podia: car dignitat ni orde ni regla no pot pendre alcu per si si altri no li ho dona. E per ço ha mester que la cavalleria haja dues persones ço es aquella persona que la dona et aquella que la reeb. Axi meseix tingueren que dona per gran honor que hagues encara que fos emperadriu o reyna per heretament que no porie fer cavaller per ses mans empero poria pregar o manar a alcu de sa senyoria ço es aquell o aquells que haguessen dret de fer cavallers. Encara dixeren mes que hom desmemoriat ni aquell qui fos menor de edat de XIIII anys no deu aço fer: car cavalleria es tan noble et tan honrada cosa que aquell qui la dona deu entendre que es et que fa en dar aquella aquells qui darla poden: car no seria cosa covinent sentremesessen de fet de cavalleria aquells qui no hagueren ni han poder de metrahi lurs mans per obrar o usar daquella. Pero si alcu fos cavaller primerament et puys li esdevingues que hagues a esser maestre dorde de cavalleria que mantengues fet darmes no seria a aquest aytal vedat de fer cavallers. E tingueren axi meseix los antichs per be que alcun hom no fes cavallers aquells qui per raho no ho poden ni ho deuen esser segons que avant se mostra en les leys daquest fet parlans.

ley-xix-quals-no-deuen-esser-cavallers

Ley XXXII. Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Ley XXXII.

Per quals rahons deu perdre lo cavaller la honor et la libertat de cavalleria.

Perdre deuen los cavallers per lur culpa la honor et la libertat de cavalleria e es la major viltat et deshonor que reebre poden: e segons quels antichs ho dixeren per dret aços pot esdevenir en dues maneres: la una es quan los es tolta tan solament orde de cavalleria et nols es dada altra pena en lurs persones e laltra quan fan tals errades per les quals merexen mort corporal: car ladonchs ans los deu esser tolt orde de cavalleria que sien liurats a mort. E les rahons per les quals los pot esser tolt orde de cavalleria son aquestes: axi com quan lo cavaller estan en host o en frontera per manament de son senyor venes o malmeses lo cavall et les armes e les perdes a joc de daus o les donas avols fembres o les empenyoras en la taverna o emblas o fees emblar a sos companyons les sues e si de certa sciencia fahia cavaller hom qui no ho degues esser e si publicament ell meseix usaba de mercaderia o si obraba de ses mans alcun mester per guaanyar diners no estan pero catiu. E les altres rahons per les quals los deu esser tolt primerament quels ocien per justicia tolt orde de cavalleria son aquestes. Quan lo cavaller fuix de la batalla o desampara son senyor o castell o algun altre loch que tingues per manament o comissio daquell ol vees perdre o ociure et no li ajudas o nol defeses o no li donas son cavall sil seu li havien mort o si nol trahien de preso podenho fer per aytantes maneres com fer ho poguessen: car jassia que per justicia los degen pendre per aquestes rahons o per altres qualsevol que tocassen baya o traicio pero ans quel ocien per justicia li deuen tolre la cavalleria. Laltra manera com li deuen tolre cavalleria es aquesta quel rey deu manar a un escuder o fill de cavaller que li calç los esperons et li cinya laspasa e que li tall ab un coltell la cinta de la espasa de part .... (1)

(1) En la primera plana de este pequeño códice se lee una nota del archivero Pedro Miguel Carbonell del tenor siguiente: "La present obra es romasa imperfecta per quant lo S. R. en Pere terç de gloriosa recordacio prevengut de la mort no pogue acabar aquella: e contenen les leys qui hi son posades per capitols XXXIII". Y en efecto, del estado en que queda se infiere claramente que aquel monarca no pudo concluirla.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

FOCHS
REYALS.

Vilafrancha de Penades. 453.

Vila de Cerbos. 137.
Piera. 118.
Gualada. 179.

Cubelles. 106.
Castell de Fontrubia e son terme. 85.

FOCHS
DE CIUTADANS.

Quadra de Canyelles: den R. Merquet ciutada de
Barchelona. 15.
Pujades de Les Cucales ab lo Mas denTorra del terme de Piera. (no hay número)
La Cort
Comdal: qui es den R. Pellicer de Vilafrancha. 1.
Castell de
Gillida: den Francoy Bertran. 95. (Gelida ?)
Castell
de Calafell: de Micer Gerau de Palou. 16.
Quadra de Rocha Crespa:
qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona. 11.
Quadra de Salicrup
del terme del Castell de Sa Guialtrun (la Geltrú ?):
qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona. 5.

FOCHS
DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Altafulla e Sanou: den Luys
de Requesens. 36.
Castell de Ça
Guialtrun: qui es den Guerau de Sanehuja donzell
62.
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat.
51. (de Esparraguera)
Castell de Masquefa: qui es del
pebordre del Penedes. 14.
Monistrol de Noya: qui es del
prior de Muntserrat. 8.
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de
Barchelona. 5.
Sent Jacme Ces Oliveres e Santa Creu de
Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den
Pont Ces Torres e IIII reyals. 24.
Castell de
Frexa: del pabordre de Solsona. 15.
Sent P. de
Riudebirles: del Cardinal de Sent P. 59.
Castell de
Terrasola: qui es del dit Cardinal. 32.
Loch de Malcavaller e
Quadra de Banas: del prior de Muntserrat.
9.
Loch o quadra del Gorner: del pebordre de Solsona. 5.
Santa
Fe: del archabisbe de Terragona. 16.
Castell de La
Granada: qui es del bisbe de Barchelona. 27.
Perroquia de Sent
Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch e daltres
persones ecclesiastiques. 35.
Loch de Sent Sabastia:
qui es del Cardinal Dagrafulla. 14.
Castell de Avinyo: den
March de Avinyo. 24.
Quadra de Cantalops: del prior de Sent
Pol. 15.
Quadra Dordal: del Espital de Cervello. 7.
Castell
de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus.
12.
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat. 8.
Castell de
Pontons: del dit abbat 45.
Castell de La Roqueta: del dit abbat.
5.
Quadra de Vilaubi: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Gayans:
del abbat de Santes Creus. 17.
Castell de Muntmell: qui es del
bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den
G. Dayguaviva
donzell. 43.
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona. 5.
Castell
de Muntornes: de Santes Creus. 30.
Castell de Crexell Bara
e Roda: del Prior de Caserres. 33. (Roda de Bará o Barà,
Creixell)
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent
Cugat de Vallés. 28.
Castell de Bonastre: del dit abat. 43.

Castell Dabinyana: del dit abat. 34.
Loch del Venrell:
del dit abat. 66. (Vendrell)
Santa Oliva: del dit abat. 33.

Albornar: del dit abat. 6.
Castell de Banyeres: del bisbe de
Barchelona. 45.
La Lacuna del terme del Castell de
Castellet: del abat de Santes Creus. 15.
Moja: qui es del pebordre
de Penades. 13.
Sent Steve del Castellot: qui son del dit
pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8.
Castell de Ribes de
cavaller ab I foch de la Quadra des Cortey. 35.
Quadra del Clot
del terme de Ribes. 4.
Castell de Ciges: de la Almoyna de
Barchelona. 109. (Sitges)
Castell de Campdasens: desgleya.
15.
Castell de Garraf: del prior de Garraf. 2.
Castell
Delmella: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Margalida: de
diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers. 38.
Quadra
de La Serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller. 4.

Perroquia de La Bleda: de Sgleya. 5.
Castell de Colbato: de
Sgleya. 32.
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya. 43.
Castell
de Pierola e Quadra des Vilar: de cavallers ab II fochs de la Quadra
de Castellet. 84.
Castell de Sobirats: del noble En Ramon
Alamany de Cervello. 159. (Subirats)
Castell de
Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra de Puig Alber qui es de
Micer Guerau de Palou. 41.
Castell de Cabrera: de cavaller e
Quadra de Vallbona. 26.
Castell de Pachs: den Ramon de Barbera ab
III fochs qui son del monastir de Santes Creus e IIII fochs qui son
del Spital de Sent Johan e II de la Almoyna e II fochs den
Vilafrancha. 21.
Castell de Sent Marti: qui es del infant En
Marti ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau de Vernet. 95.

Castell de Foix: de cavaller. 43.
Mas de Pontons: den Jacme
Davinyo donzell. 4.
Castell de Vila de Mager: den Guerau de
Cervello. 93.
Castell de Miralles: den Guerau de Cervello. 39.

Castell e terme de Querol: de Mossen En Ramon Alamany de
Cervello. 89.
Castell e terme de Muntagut: del dit noble. 60.

Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida
qui es den Tamerit. 22.
Castell e terme de Seguer: qui es
den P. de Muntagut donzell. 3.
Quadra de Puig Loret: den Johan de
Muntagut donzell. 6.
Santa Perpetua. 25.
Castell de
Marmellar: den A. de Vernet. 13.
Quadra de Cimitrells: den
Bertran de Galifa: 15.
Ardenya del terme de Muntoliu: qui
es den Bertran de Galifa. 8.
Quadra de Virgili: den Berenguer de
Boxados. 9.
Castell de Secabechs: de cavaller. 1.
Torra
den Barra: den Berenguer Dolzinelles. 28. (Torredembarra)
Mas
den Armengol (nos troba comptat). 2.
Castell de Vespella e
terme: den Dalmau de Queralt. 33.
Roda e Bara: del Prior
de Caserres. 18.
Quadra de Bellvey: den Eymerich de
Bellvey. 18.
Castell Nou e Esquornal: den Francesch de Montbuy.
13.
Lorenc e Lotger: den Bernat de Tous donzell. 22.
Castell
e terme de Castellet: den Blascho de Castellet. 69.
Castell de
Conit qui es den Berenguer de Conit e la Quadra de
Segur qui es den
Jacme de Miralpex e la Quadra de
Vilasecha. 25. (Cunit, Segur de Calafell)
Quadra de Sent
P.: qui es del prior de Cubelles. 3.
Quadra de Galifa: qui es den
Jacme de Miralpex donzell. 10.
Castell de Miralpex: den Jacme de
Miralpex donzell. 14.
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de
cavallers. 19.
Quadra den Veia e de Adarro: den Bernat de Castell
Bisbal donzell. 6.
Casa de Jafer. 1.
Clariana: qui es den
Riera. 2.
Olerdola: desgleya e de cavallers. 12.
Quadra de
Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha. 16.

Castell de Çelma:
del Spital de Sent Johan. 32.
Castell de Claramunt: del Comte de
Cardona. 53.
Castell Dorpi: den Berenguer Sallent. 15.
Homens
de Santes Creus poblats en terme del dit castell. 6.
Homens den
Bernat de Tous castla de Clarmunt 3.
Homens
de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy. 7.
Quadra de
Vilanova Despeya: son den Spitles donzell. 5.
Quadra de
Capellades: del pabordre de Sent Cugat. 22.
Quadra de La Torra de
Clarmunt: qui es den R. de Clarmunt. 20.
Castell de Mediona ab
XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera e ab III de la quadra
den R. Sa Noguera e ab V fochs de Santa Margalida de
Clarmunt e ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles. 88. (Sant
Pere de Riudebitlles)
Castell Dodena. 52.
Castelleuli: del
Comte de Cardona. 27.
Castell de Muntbuy. 41.

FOCHS
ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran
Vallés: del terme de Terraçola.
3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de
Çanit. 3.
Galceran
Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues.
2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font,
Francesch F., Bonanat Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P.
Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert, Berenguer Gilabert, P. Soler
de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa Margalida.
14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R.
Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas
de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer
quondam (fallecido): de la quadra de Ces Gunyoles.
1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch
Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la
perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: dd
terme de Ribes. 1. (Sant Pere
de Ribes, junto a Sitges?)
P. Rossell des Viver hom
espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des
Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de Canaletes:
aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R.
Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e Desgornal.
4.
Castell Viy de Panades. 109. (Castellvell de
Penedés?)
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de
Sant Lorenç e de Salamo. 26.

Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas
Lorenç. 17.
Rocha
Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de
Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de
Santes Creus del dit terme. 4.

Dels Promovedors.

Dels Promovedors. 

Axi com leden negligencia los negocis son deperits axi assisten diligencia los negocis fi bona reeben. Emperamor daço offici dels promovedors per diligencia dels quals molts negocis sendrecen molt expedient decernim. Perque dos cavallers e dos sufficients doctors en dret civil qui en criminals causes si mesclar no rebugen volem esser promovedors nom convinent assumen de la qualitat del offici exercidor los quals damunt dits promovedors los negocis en nostre conseyl promoguen daquelles persones les quals en les terres nostres exceptat aquella en la qual nos presents serem haver domicili esguarden diligencia haven que sien espatxades e a convinents acabaments perduites. Encara con en nostres conseyls degen nostres conseyllers en aquelles coses que han consellan a dir covinent orde observar disposam ab aquesta molt aconseylada sanccio que tota hora que en nostres conseyls absens lo canceller e vicecanceller seran discutides alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solamen o cascun dels conseylers quals que quals dir son conseyl convenra lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera reebut lo qual absent laltre cavaller injunga primerament als altres que als majors que diguen ço que sabran conseylan: cor mils es quels dits dels altres sien corregits per los dits dels majors apres subseguits que si los dits dels majors eren corregits per los dits dels altres apres subseguits. Ajustants encara a les coses damunt dites que con sesdevendra absens lo canceller e vicecanceller en nostres conseyls alscunes coses esser espeegades de les quals de paraula a alcun deja esser respost aço haja a fer lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici sera appellat lo qual absent aço fer deja laltre cavaller si donques no haviem manat alcuna vegada aço per altre nostre conseyler esser complit. En apres attenents pertanyer de cadira real a cultivament de justicia per Lo Pus Alt destinat que vetle engir la correccio dels excessos de sos officials per tal quels drets de la terra e dels faels daquella per offenses de justicia no pusquen pereclitar: emperamor daço aordonam quels dits promovedors nos cascun any opportunament e importuna que reformadors a les terres nostres de les quals absents serem sien trameses sollicitar curen ab acabament entro que effectualment sien destinats o per qualque raho hajam finat aço quant a lavors no caler fer. E encara ordenam que de tres en tres anys sien tenguts de sollicitarnos que nos sobre lo maestre racional els escrivans daquell offici ordenem persones que sapien veritat los comptes quel maestre racional els escrivans del dit offici reeben si son diligentment e leyal espatxats: car axi con tots los nostres fets en que diners corren fenexen en lo dit offici axi esta en raho que nos dells sapiam si allo hauran be et diligentment fet. Volem encara que con de cert sabran en les terres nostres de les quals absents serem alcun official nostre majorment jurediccio exercen esser menys sufficient decontinent entro que de sufficien najam provehit solliciten encessantment: per les quals letres procurar volem tota hora que aytal cas sesdevendra per aquells en aquestes coses tota aquella que poran hagen diligencia e cura. En apres los damunt dits promovedors per sagrament a nos prometre sien tenguts que lur offici exerciran be e feelment e diligent: sagrament pero facen lo qual los nostres conseylers a nos fer son astrets segons la forma en la ordinacio nostra dels conseylers expressada con segons el tenor de la dita ordinacio los damunt dits promovedors en nostres conseyls sien reebuts.

Dels endreçadors de la conciencia

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e aço per tres rahons: la una per la noblea de lur linyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axi com aquells ab qui han a fer sos affers guardan et honran si meseix ab ells et crexen lur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axi com a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats els clergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre pan que ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa bonea ne algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat: axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcu noy deu fer violencia o força sino per manament del rey o per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre empero quels poguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurs persones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurs cases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. E oltra aço los fahien altra honor que hon se vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui perve a orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcu no poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

ley-xxxi-com-cavallers-apartades-honors-libertats

VEGUERIA DE MANRESA DE BERGA E BERGADA

VEGUERIA DE
MANRESA DE BERGA E BERGADA

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.


Castell de Cohaner: desgleya. 2.
Castell de Caserres: de
diverses persones. 13.
Perroquia Davia: desgleya. 13.
Perroquia
de Ferrerons: desgleya. 6.
Castell bell: den Jacme des
Far. 38. (Castellvell)
Castell de Gaya: de cavaler.
14.
Castell de Guardiola: den Thomas des Far. 28.
Castell e
terme de Granera: qui es den P. de Planella donzell. 13.
Castell
de Murea: qui es den P. de Planella. 24.
Castell de Vaqueriçes:
den Johan des Far donzell. 48.
Castell de Rocha Fort: del
monestir de Sent Banet de Bages. 23. (Sant Benet)
Perroquia
de Monistrol de Rejadell: del pebordre de Manresa. 2.
(Rajadell)
Perroquia de Valhonesta: del pabordre de
Manresa. 11.
Quadra de Sent Genis des Mujals: de mossen Paguera.
5.
Perroquia de Manresa: qui son de diverses senyos e son
desgleya. 14 mig.
Perroquia de Valformosa: desgleya. 4
Castell
de Rejadell e Quadra de Sa Cirera: de cavaller. 48.
Perroquia de
Sent Johan de Vila Torrada a de Sent Daniel de Palou: desgleya. 4.

Perroquia de Belcebre e de Sent Julia. 4 mig.
Perroquia de
Castellar: de cavaller. 3.
Castell de Vinyo: dels hereus del
noble En Berenguer de Cardona. 16.
Castell Dartes e de Salent e
de Castell nou: desgleya (bisbe de Vich). 143.
Castell Deguilar:
del pabordre de Manresa. 24.
Castell Adral: den Vilalta de
Cardona. 31.
Castellet de Tornet: den Galceran de Castellet
donzell. 17.
Castell Folit des Boix: den R. Dodana
donzell. 28. (Castell Follit)
Castell de Taules: den Bernat
Talamancha donzell. 48.
Castell de Gravalosa: de la Almoyna de
Barchelona. 17.
Castell Gali: den Dalmau Ses Torres
donzell. 22.
Castell e terme de Luça:
de mossen R. de Paguera (ha pagat a Vich). 105.
Castell de Maçana
sobirana: qui es den Asbert des Prat donzell. 8.
Castell de
Manyas: desgleya. 10.
Castell e terme del Castell Dollo: del abat
del Estany (a Vich II reyals).
42.
Castell de Sent Matheu de Bages: den R. de Boxados. 37.

Castell de Talamancha: den R. de Talamancha. 29.
Val de
Marganell: den Johan de Ganer donzell. 6.
Perroquia de Sent
Sadorni de Salells: de pabordre de Manresa ab I foch del
monestir de Monserrat. 9.
Perroquia de Santa Maria de
Macadas: del abat de Santa Cilia. 2.
Perroquia de na
Vateles: del abat de Sent Banet. 15.
Perroquia de Sent P. de
Serrahima (Nos troba sia scrit Noy esta ningu).

Perroquia de Sent Fritos: de Sent Banet de Bages. 14.
Perroquia
de la Vilella: de Sent Banet de Bages. 17.
Perroquia de Sent
Jacme Dolzinelles: del abat del Estany. 4.
Perroquia de Sent
Genis de la Val dels Orts: desgleya. 1. (Vall dels
Horts)
Perroquia de Sent Marti de Torroella: de diverses
senyors desgleya. 12.
Perroquia de Joncadella: desgleya. 3.

Perroquia de Santa Maria de Viladordas: den R. Ses Comes e del
abat de Sent Banet 3.
Quadra de Sent Marti de Serrahima: del
monestir de Sa Portella e del camerer de Sent Banet. 6.

Quadra de Saval de Gaya: de cavaller. 4.
Vila de Monistrol de
Monserrat: del prior de Monserrat. 98.
Castell de
Munt Major: den Ferrer de Castellet. 4.
Castell de Viner: den
Rajadell cavaller. 20.
Castell de Guardiola: del abat de Sent
Lorenç. 10.
Perroquia de
Merola: desgleya. 1.
Castell de Serratex: del abat de Serratex.
17.
Castell de Geronella: del noble En P. Galceran de Pinos. 19.

Perroquia e ballia de Sagars: del dit noble. 34.
Castell de
La Quar: del dit noble. 11.
Castell de Palmerola: del dit noble.
28.
Castell e terme de Roset: del noble En P. Galceran. 25.
Vila
de Baga: del dit noble ab III fochs de la Quadra de Guaraxer. 99.

Castell de Saldes: del dit noble. 36.
La poble de Lilet: del
dit noble. 46.
Castell de Gosoll: del dit noble. 42.
Castell
de Josa: del dit noble (fal tota la baronia). 13.
Castell de
Toses: del dit noble. 22.
Perroquia Dorua: del dit noble. 15.

Perroquia Deua Va: del dit noble. 9.
Perroquia de Planers:
del dit noble. 3.
Perroquia de Castellar: del dit noble. 18.

Perroquia Darus (o Daras): del dit noble. 7.
Perroquia
de Santa Cilia: de la Val de Lilet. 8.
Castell de Gaverret: de la
dita Vall. 11.
Perroquia de Broca: de la dita Vall. 11.

Perroquia del Puig: del dit noble. 4.
Perroquia del Mulnell:
del dit noble. 4.
Castell de Gasclaren: del dit noble. 6.

Perroquia de Lavaneres: del dit noble. 3.
Perroquia del Vay:
del dit noble. 17.
Perroquia de Mundarn e Quadra de Sent Merti
de Mundarn: desgleya e de cavallers. 8.
Perroquia Despinalbet:
desgleya e de cavallers. 3.
Perroquia de Borreda del terme de
Castell de la Palmerola: de Ripoll. 10.
Perroquia de La Nou: del
abat de Ripol. 14.
Perroquia de Velcebre de Sent Julia e
de Sent Climent: desgleya. 22.
Perroquia de Sent Salvador de la
Verdura: desgleya. 12.
Perroquia de Clara: desgleya. 3.

Perroquia de Cerdayola: del abat de Sent Lorenç.
10.
Perroquia de Sent Serni de Malayen: del abat de Ripoll. 9.

Perroquia de Rogens (nos troba que sia scrit).
Perroquia de
Guarzilans: desgleya (nos troba).
Perroquia de Berga: desgleya.
1.
Perroquia Delbiols: del pabordre de Berga. 5.
Perroquia de
Sent P. de Madrona: desgleya e de cavallers. 6.
Perroquia de Sent
Merti de Muntalar: desgleya (nos troba que sia comptat).
Castell
de Rendos: qui es den R. de Talamancha. 5.
Castell Terçol:
del abat del Estany. 27.
Castell Sir: qui es den Belloch.
11.
Perroquia de Marfa: desgleya ab I foch de la perroquia de
Santa Coloma. 6.
Castell e terme de Balçeren:
de mossen R. de Paguera ab VI fochs Dargençola.
26.
Castell e terme Dolost: del dit mossen R. de Paguera.
20.
Castell e terme de Tornamira: del dit mossen Ramon. 33.

Castell de Paguera: del dit mossen R. e perroquia de Fumanya e
perroquia Ferrens de Belcebre de Cerchs. 33.
Castell de La
Spunyola: del dit mossen R. 15.
Perroquia de Santa lsla de
Bages. 4.
Quadra de Serrasans: del camerer de Ripoll. 4.

Perroquia de Santa Maria de Claret: del abat de Sent Banet de
Bages. 1.
Castell de Soria: del comte de Cardona. 34.
Castell
de Falchs: del dit comte. 29.
Perroquia des Cans o Camps: del dit
comdat. 16.
Castell Taylat: del dit comte. 26.
(Tallat)
Perroquia de Fonoyosa: desgleya. 12. (Fonollosa,
Fenollosa, fonoll, fenoll)
Santa Cilia de Montserrat ab
Castell Marro. 6.
Castell de Puig Reig: del Spital de Sent Johan.
27.
Perroquia de Pedret: desgleya. 5.
(Aquests nos
troben en la nomina com ja nia.... reyals).
Perroquia
Darayonet: del abat de Sent Johan. 14.
Quadra del Priorat: del
abat de Sent Jachme de Frontinya. 13.

FOCHS REYALS.


Primo ciutat de Manresa. 463.
Vila de Sent P. Dor. 130.
(Sentpedor)
Masos de la perroquia de Sent P. Dor. 8.
Vila
de Berga. 344.
Vila de Moya ab I foch de Fererons. 69.
(Ferrerons)
Castell de Cohaner. 8.
Castell de
Torroella: 7.
Castell de Fromir. 14.
Castell de Casserres.
17.
Castell de Muntclar. 5.
Perroquia Davia. 7.
Quadra de
la Melna. 1.
Perroquia de Berga. 4.
Perroquia de Castellar.
4.
Perroquia de Merola. 3.
Perroquia de Padret. 5.
(En
aquests na IIII reyals e I desgleya.)
Perroquia de
Belcebre e de Sent Julia. 4.
Perroquia Despinabet. 2.
Perroquia
de Madrona. 2.
Lo Mas de Vila Gaya del Castell de
Gaya. 1.

FOCHS DE CIUTADANS.

Castell de Fromir Bolner
e Mirapol: qui es den A. Carbesi de Berga. 4.
Castell de Castellar
e perroquia de Massana jusana: den Gravelosa de Manresa. 17.
Castell
de Callus: den Eymerich Salent de Manresa. 14.
Perroquia de
Monistrol de Rejadell: qui son den Bernat Eymerich V fochs e den
Jacme des Prat I foch. 6.
Perroquia de Manresa ço
es R. *Devesa e la meytat del Mas den Simon Sa Torra e
En Bernat Major. 2 mig.
Perroquia de Val formosa: de
ciutada. 1. (Vallformosa, Valle hermosa, fermosura, hermosura,
“frumoasa” en rumano).
P. de Palau de Aguilar. 1.
Castell
de Castellet: den Johan de Seguelers. 14.
Perroquia de Sent Joan
de Vilatorrada e de Sent Daniel de Palou. 1.
Castell de
Blanchafort ab V fochs de la perroquia de Labells e terme del
dit castell: qui es den P. Fresch de Berga. 19.
Castell de
Figols: den Johan Salou de Berga. 8.
Perroquia de
Castellar: de ciutada.2.
Cercuns de perroquia de Mundan. 1
En
Biu de perroquia Despinalbet. 1.
En Cort de perroquia de
Berga. 1.
Quadra de Fogorp: de Madona den Vola de Berga. 4.

Castell de Muntclar: den Francesch de Muntclar. 4.
Perroquia
de Cerdeyola. 4.
P. Solaras, P. S. Franquesa: de
Castellbell. 2.
G. Ferrer: de Castellet de Bages. 1.
Lo
Mas de Splugues, En Conomines: del Castell de Mura. 2.
(Lo poble del meu colega Ferran, de Amazon Bad Hersfeld 2011;
Coromines).
Ramon Ses Conamines de perroquia de vila
Dordis. 1.
Bernat de Joncadella, G. Sa Sala, Thomas Ses Torres:
de perroquia de Joncadella. 3
Bonanat Morera del Castell de
Rejadell. 1.
Jacme Domingo de Sa Cirera. 1
G. Saval del
castell de Castellar. 1.
Lo Mas den Vila de Massana de Jussana. 1.

Cathala des Caus de Castell de Guilar. 1.
P. Lobet de
perroquia de Monistrol de Rejadell. 1.
Jacme Paner, Anthoni Rovis:
de perroquia de Santa Maria de la Claret. 2.
Lo mas de la Serra
ha pagat ab la ciutat e lo mas des Pla: de perroquia de Manresa.
2.
Ramon Calafell de Castell Gali. 1.
Galceran de Casa
Nova de perroquia de Sent Jacme Dolzinelles. 1.

FOCHS ALOERS
DE BERGA.

Lo Mas Dalta Riba de la perroquia de Labells. 1.
En
Caselles aloer de perroquia de Muntdarm. 1.

Dels Majordomens.

Dels Majordomens.

Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt esser necessari que alscunes coses que per lo offici de majordom çaentras degudament sens constitucion real estants per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat ab savi consell introduit: don ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers la un en lo regne Darago laltre en los regnes de Valencia e de Mallorcha e laltre en Cathalunya e dos altres simples cavallers doffici del majordom sien ennobleits e entres aquests empero evidenment se pertanyen los nobles cavallers cor con alscunes coses quis pertanyen al offici daquests faedores sien de magnificencia e mayors pus alt estament requeren daquell qui exercexs loffici. De necessitat encara es dos esser cavallers decorats del offici dessus dit cor con soven per moltes coses esdevenir se pusqua un dells al qual continuament necessitat de servir es imposada per necessitat o per qualque altra manera esser absent per lo present e romanent los serveys se pusquen complir nel absent no haja a altre cometra ses veus. Cor con altres coses ne aytals nos degen per altre fer ne espatxar sino per hu daquests los quals per singular industria examinada la fe dells e la granea a la magnitut daquest offici prenem los damunt ditz empero cavallers al noble majordom de la terra on nos serem mentre nos hi serem ço es que si som en lo regne de Aragon al majordom noble daquell regne e per semblant manera si som en Cathalunya al noble majordom de Cathalunya e si som en lo regne de Valencia o de Mallorcha a cascun dels nobles majordomens estants nos en la majordomia de cascun obeyran en totes aquelles coses qui sesguarden en lurs officis e axi con a majors hauran. E al offici daquests son imposats los serveys quis seguexen cor lo majordom serven segons la nostra volentat la qual cascun dia sia tengut de saber quines viandes volrem menjar e aquelles man apparellar. E sia curos ab acabament que les viandes e altres coses en nostre palau aministradores sien a hora deguda apareylades. Faça encara nos manans en nostre palau taules e altres coses aqui necessaries fer e con serem prop danar a taula no tart de pendre nostre manament per lo qual sia imposat quals persones ne per quin orde en nostra taula fara seer davant e apres nos. Encara anants per raho de menjar en palau e daqui tornan sia tengut danar e vaja ab hun porter a la cuyna e ab lo sobrecoch exercent loffici e per tal que tota perversa occasio de mesclar coses nocives en nostres viandes a qualque qual malvada persona sia tolta ab molt gran diligencia per los damunt dits no tan solament per esgardament de feeltat aprovada los perils de nostra vida esquivans encara de la vida propia perils esdevenir no poch esguardants e per tal que si la desus dita mescla se fahia per qualque macula de legea de tan gran crim se pogues demostrar ans que les dites viandes a la nostra presencia pervenguessen volem e manam que lo dit majordom davant totes coses en la cuyna al sobrecoch e als portants lo taylador e als cochs de totes les viandes que a nos seran aportades diligentment tastar faça e daqui avant aquell mateix majordom daquelles matexes viandes faça tast: el dit majordom tornan de la cuyna seguesca los sobrecochs e los portants los tayladors als quals lo dit porter davant vaja. El dit majordom escudelles e talladors sia tengut de posar en nostra taula e apres faça lo tast de les viandes e donne a tastar a aquell o a aquells qui les ditas escudellas e talladors hauran portats e aquestes coses per ell volem que sien fetes en cascuna vianda la qual en un menjar aportadora o posadora sera davant nos. E volem encara que al nostre boteller panicer e reboster del vin e del pan e de fruytes e de les altres coses que per sos officis davant la nostra taula hauran aportades per rahon daministrar a nos daqueles ans que a nos en la taula o en altre manera ne sien aministrades aja cura de donar tast e ell mateix pendre e de les aygues de les mans a donar a nos ans que sigam a taula sie tengut e daquella pendre e donar tast a aquell qui la portara. E axi mateix ans quens levem de taula haja encara mentre que nos menjarem a anar per lo palau e provehir que haja bastament de viandes e daltres coses segons ques pertany a real magestat e que orde degut en totes coses en lo palau sia observat. E si defalliment hi veura en alcuna manera los deffalliments corregesca degudes maneres observades. El demunt dit majordom empero mentre servira port verga congruent en senyal de mostrar auctoridat de manar exercici de servir e encara per ell sia a nos ministrat lo pan e les fruytes e les altres viandes les quals no pertanguen al offici del appothecari. On si en alcuna manera sesdevendra nos menjar oltra la taula los serveys desus dlts per los camarlenchs disposam de fer. Ordonam que en les festes de la Nativitat de nostre Senyor de Pascha e de Pantegosta e encara quant que quant solemne convit farem servesca lo majordom noble cavaller del regne on serem los altres majordomens a ell acompayants per tal que la solemnitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si empero sesdevendra algunes vegades en los dits dies lo noble majordom esser absent o esser present empedit per alcun accident lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici sera appellat laltre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damunt dits sobrecochs et los portants lo taylador de la cuyna segons que dit es ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells: en los altres empero dies continuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers ço es aquell qui primerament haura pres loffici desus dit lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir laltre cavaller lo qual orde entre los dits cavallers per aço observam cor de veus pars e dignitats per consideracio tan solament de temps devant anar. Si empero en los ditz altres dies no solemnes vol servir lo dit noble aço pusque fer quant que quant a ell plaura e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damunt dites convendra en altra manera servir. E nos pens aquell cavaller de sa honor alguna cosa esser detreta con lo grau jusa lo merit del sobiran regonexer sia tengut. Si empero los dits dos cavallers esdevenien esser absens o presens empaxats de servir quant que quant al dit noble majordom present e no empaxat e encara en los dits altres dies no solemnes necessitat de servir ab aquest edicte imposam. E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem instruits per divinals fets e doctrines laygua e les altres coses en aço necessaries a nos degen esser aministrades per los majordomens. Prerogativa donor al noble majordom e apres ell a aquell cavaller qui primer sera reebut al offici desus dit segons ques pertany sia observada. En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques cove lo merit regonega de son sobiran als dits majordomens segons lo grau atribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen lo nostre palau donam poder ço es en los copers boteylers panicers escuders qui tallen davant nos sobrecochs e los portants lo taylador comprador cavallerices sobreazembler e falconer major los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de lur quitacion privar per un mes o menys segons la manera de lur negligencia: e en apres manam que a aquells qui de nostra casa seran per lo majordom qui servira sien dades licencies de partir cor ell la qualitat e la quantitat dels serveys ab diligencia cogitan pora convinentmet arbitrar a quals les dites licencies sien otorgadores: mas laltre majordom no serven licencies no pusque donar en neguna manera sino lo noble majordom qui no serven les damunt dites licencies pusque donar appellat empero laltre qui servira per tal que per son consell sapia si son molt necessaris en los serveys de la cort aquells qui les damunt dites licencies demanaran. No volem empero que als sotsmeses al regiment dels camarlenchs e dels algutsirs encara del canceller e del maestre racional per algun majordom sia donada licencia de partir ne a negun qui de nostre consell o doffici dels escrivans nostres secretaris sia ennobleit cor a nostra magestat aytal licencia de consellers e dels escrivans damunt dits degudament retenim. En apres per los dits majordomens licencies sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells sera vist rahonable e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministracio de nostres officials convinent cosa es per alguns officials de nostra cort ço es lo comprador boteller panicer reboster sobrazembler e museu de la aministracio lur raho retuda e per lo majordom ab lo escriva de racio aquell sia discutit e hoit axi que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdicia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom almenys una vegada al dia ab lo dit escriva de racio cove present esser en aquest negoci per tal que la raho de la aministracio la qual en tantes varietats se posa per juhy de dos mils sia conservada. En que en lo dit negoci lo majordom noble sia present aço cometem a sa volentat necessitat empero a ell en aço no posam deferents al seu grau o estament cor jatsia que aquest negoci sentena esser loable empero sovinerament es enujos. E encara tots los majordomens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria de la paniceria del rebost e de la cuyna totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis los quals als serveys del palau sendrecen: e per tal quels dits majordomens aquesta provesio mils pusquen complir tenguen translats de les ordinacions disponents les coses concernents lo servey del palau e assignacions dels hostals e del posader que son als officis dels damunt dits imposades. E en apres ajustam cobeejans obviar a perils que de tots los servidors de la boteyleria e de la paniceria e de la cuyna e del menescal et de la escuderia e del sobrazembler e azemblers e dels falconers lo noble majordom de la terra on nos serem o ell absent o present empaxat lo majordom cavaller los serveys faen homenatge ab sagrament faelment reebra que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona son possibils esdevenir per aquelles coses les quals per els exercents lurs officis seran tengudes esquivaran: encara que els perils pervinents a noticia dells en qualque manera a nos no trigaran de manifestar o a nostres majordomens si a nos dir no o podien. Daquestes coses empero ordonades per excepcio deguda son remoguts aquests officials botellers majors panicers majors e sobrecochs e cavallerices e falconer major qui per raho de lurs officis a nos sens miga de fer homenatge son constrets. En apres ajustam que tots los majordoms a nos homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometer sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles esdevenir los quals encara perils a la noticia dels pervinents en qualque manera a nos cuytosament manifestaran e no han fet ne faran alguna cosa per que a les coses desus promeses sens violacio observadores puga obviar: e ells encara mayordomens a nos per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment loffici lur exerciran. E con segons la nostre reyal ordonacio dels consellers los mayordomens conseylers nostres sien enteses volem quel sagrament en la dita ordonacio ordonat los desus dits mayordomens nostres a nos facen ab acabament.

Dels Copers