Mostrando las entradas para la consulta Estada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Estada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 4 de septiembre de 2023

¿Es una lengua el ribagorzano?

¿Es una lengua el ribagorzano?

Gabriel Sanz Casasnovas y Javier Castel Pérez han publicado un artículo científico en el que plantean que tiene entidad propia, que no es dialecto del aragonés o del catalán.

La Universidad de Zaragoza desarrolla un sistema de IA para traducir las lenguas con menos hablantes.

CONTENIDO EXCLUSIVO

MARIANO GARCÍA

¿Es una lengua el ribagorzano?


Entre 4.000 y 5.000 personas hablan el ribagorzano actualmente. S.L.A./HERALDO

El artículo se publicó hace unos meses en el último número de ‘Hápax’, revista de Salamanca especializada en Lengua y Literatura, y ha suscitado interés y controversia en los círculos dedicados al estudio y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón‘Enta una individualizacion del domínio lingüístico ribagorçano’ reivindica la independencia lingüística del ribagorzano, defendiendo que no es ni dialecto del aragonés ni del catalán, que se trata de una lengua propia. Lo firman Gabriel Sanz Casasnovas y Javier Castel Pérez, de la Sociedat de Lingüistica Aragonesa, ambos estudiosos del tema.

Gabriel Sanz (Fonz, 1992) es doctor en Historia y empezó a hablar ribagorzano de niño. Desde el año 2016 realiza encuestas a hablantes de avanzada edad, y en ellas ha encontrado razones sociolingüísticas para defender su tesis.

"Las lenguas son patrimonio de quienes las usan. Por eso las encuestas nos ofrecen valiosa información acerca de las percepciones que los usuarios poseen sobre su lengua materna –señala–. Y lo que hemos constatado entre los hablantes de ribagorzano de mayor edad es que tienen una percepción lingüística propia. Cuando les preguntas qué hablan, nadie dice “aragonés” o “catalán”. Ellos tienen sus etiquetas, te dicen que hablan patuéschapurreao... A veces también recurren a etiquetas localistas como foncense u otras. Y hay una minoría que dice, con rotundidad: “Hablo ribagorzano”. 

Sanz apunta que "esta última etiqueta no es nueva. Se puede rastrear hasta 1840, y es la utilizada por autores clásicos como Cleto Torrodellas. De ahí que en 1904 se demandara ya la confección de un diccionario ribagorzano. Por otro lado, nuestra hipótesis tampoco es en absoluto novedosa: ya ha habido quien, desde mediados del siglo XX, considera idioma al ribagorzano. Nos hemos sumado a la línea interpretativa defendida por filólogos como Viudas Camarasa o Saura Rami".

Cien rasgos distintivos.

El artículo, de 76 páginas, se centra sobre todo en los aspectos lingüísticos y en él se analizan en profundidad 20 rasgos estructurales del ribagorzano. Algunos de ellos son compartidos por las modalidades vecinas (aragonés y pallarés), mientras que otros son exclusivos del ribagorzano y todos deben verse como integrantes de él. Los autores destacan, además, que han considerado un listado preliminar cercano al centenar de rasgos lingüísticos, tanto fonéticos como morfosintácticos, rasgos que individualizan al ribagorzano frente al aragonés y el pallarés.

"El rasgo más emblemático es la palatalización de la l en cualquier posición –subraya Gabriel Sanz–. Es un rasgo que no existe en aragonés y que tampoco puede achacarse a la influencia del catalán, porque se documenta desde finales del siglo X, cuando no existía ni el reino de Aragón ni el principado de Cataluña, pero sí el condado de Ribagorza".

Hay, también, diferencias léxicas. El adverbio ‘entonces’ castellano y ‘llavors’ catalán es ‘alavegada’ en ribagorzano, y su uso está documentado ya en el siglo XIV.

Y es que los autores del artículo no solo han basado su hipótesis en los cientos de encuestas realizadas, sino que han analizado toda la documentación medieval disponible que se produjo en Ribagorza, incluyendo el llamado ‘Pleito del guiaje ganadero de Ribagorza’ (1316-1319), el manuscrito que recoge un litigio entre los canónigos y vecinos de Roda de Isábena y los representantes del rey de Aragón por un impuesto.

"Hay documentación medieval con rasgos ribagorzanos –destaca Gabriel Sanz–. Y también una humilde literatura, que va desde las pastoradas de fines del siglo XVIII hasta la actualidad, pasando por la obra del estadillano Bernabé Romeo".

Un territorio de frontera.

La Ribagorza ha sido territorio de frontera durante siete siglos, y ello ha hecho que muchos especialistas, al acercarse al habla, la hayan asociado al aragonés o al catalán, o la adscriban a las distintas ‘modalidades de transición’, etiqueta que los autores del artículo rechazan. "La noción de transición es ajena a los usuarios. El ribagorzano debe considerarse una lengua distinta. Con él ha ocurrido un poco lo que ha pasado con el catalán pallarés o con las modalidades del catalán de Urgell o Andorra. ¿Por qué se consideran dialectos? Porque en Barcelona ha existido una burguesía que ha operado con una perspectiva muy concreta de lo que debe ser el catalán".


autres dialèctes occitans, catalan comprés,

No existe un censo fiable del número de hablantes del ribagorzano. "Calculamos que pueden ser entre 4.000 y 5.000 personas, cifra similar a la de los que hablan hoy aranés, pero la distribución de esos hablantes no es uniforme. Se habla obviamente en la Ribagorza; en algunas poblaciones del Somontano, como Estada Estadilla; en otras del Cinca Medio, como Fonz; en algunas de la Litera, como AzanuyCalasanzSan Esteban de LiteraPeralta de la Sal y Gabasa –relata Gabriel Sanz–. La investigación de Xavier Tomás Arias revela que hace 150 años se hablaba en toda la Ribera del Cinca hasta Ballobar".

Sanz aclara que "se ha perdido mucho, incluso en su dominio actual. En Graus, por ejemplo, está prácticamente extinto, y en Campo ‘muy tocado’. En general, lo hablan mayoritariamente personas de más de 50 años y la trasmisión generacional se ha roto. En los últimos años se ha hecho un esfuerzo desde las instituciones para enseñarlo en las escuelas pero en muchos sitios sigue siendo asignatura extraescolar. Y, aún enseñándola en los colegios, el único modo de que una lengua minorizada perdure en el tiempo es que la comunidad que la usa esté decidida a seguir hablándola".

Condau

La XXIII edición del Condau de Ribagorza amplía la variedad dialectal de los originales a más localidades hablantes del ribagorzano.

El certamen que organizaban Estadilla, Fonz y Graus cuenta a partir ahora con Estada, Lascuarre y Peralta de Calasanz.

José Luis Pano. (Pano)

Representantes de los ayuntamientos de EstadillaEstadaFonz y Graus, junto al secretario de la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA), han presentado esta mañana en la sede de la Comarca de Somontano la XXIII edición Concurso literario en ribagorzano Condau de Ribagorza, en las modalidades de narrativa y poesía en categoría de adultos. La presentación ha tenido lugar coincidiendo con la celebración del Día de la Lengua Materna y es que en algunas de estas poblaciones el aragonés bajorribagorzano se mantiene muy vivo hoy en día.

222. LOS AMORES DE RODERICO DE MUR Y ZULIMA (SIGLO XI. GRAUS)

Hasta la presente edición, tres ayuntamientos - Estadilla, Fonz y Graus - organizaban de forma itinerante este certamen literario en el que los originales debían de presentarse en las variedades dialectales habladas en cada municipio. El año pasado, atendiendo las recomendaciones de la SLA se decidió modificar las bases para que los relatos y poemarios que se presenten pudieran estar escritos atendiendo al dialecto del bajorribagorzano que todavía pervive en las poblaciones que pertenecieron al antiguo Condado de la Ribagorza, desde Benasque hasta La Litera. Así en la presente edición se han sumado como ayuntamientos organizadores Estada, Lascuarre y Peralta de Calasanz.

“Este certamen literario es importante para nuestro territorio y además es ejemplo de cómo diferentes ayuntamientos y asociaciones consiguen unirse para promulgar nuestra lengua, cultura, forma de vivir y tradiciones y sacar adelante este concurso que es referente en nuestra zona”, ha afirmado la alcaldesa de Estadilla y vicepresidenta de la Comarca, Pilar Lleyda Zanuy.

La organización del certamen corre este año a cargo del Ayuntamiento de Estadilla, localidad donde se anunciará el fallo del jurado entorno al 23 de abril, con motivo de los actos del Día de Aragón y del Libro. El premio es de 600 euros en la modalidad de relato y de 300 euros en el de poemario. El jurado estará compuesto por expertos de acreditada profesionalidad designados por los ayuntamientos convocantes y por la SLA.

Los originales se deben presentar a la dirección de correo electrónico correu.sla @ gmail.com con la referencia Concurso Condau de Ribagorza antes de las 10.00 del 8 de abril. Se admitirá un máximo de dos trabajos por autor, se presenten o no a la misma modalidad literaria. Las obras quedarán en propiedad de los organizadores del certamen que publicarán una selección de los mejores textos. Los autores deberán incluir en otro documento sus datos personales y de contacto.

La temática del concurso es libre pero los trabajos deberán ser inéditos. Tanto los poemarios como los relatos deberán estar escritos en ribagorzano en cualquiera de las modalidades de las comarcas de Ribagorza, Somontano, Cinca Medio y Alta Litera, según las delimitaciones de este dominio lingüístico hechas por la Sociedad Lingüística Aragonesa.

Los relatos tendrán una extensión no inferior a tres páginas A4 ni superior a cinco. La letra será Arial 11 puntos, con espacio y justificaciones normales. Los originales se redactarán según la ortografía castellana o la grafía de la SLA. El jurado valorará positivamente el uso de esta última grafía que se puede consultar en sites.google.com/site/sociedat/grafia-dla

Despolitizar la lengua

Desde la Sociedad Lingüística Aragonesa, su secretario Gabriel Sanz, ha apuntado que el futuro del aragonés bajorribagorzano pasa por la “despolitización, las lenguas no se deben mezclar con la política, y la investigación que es a lo que nos dedicamos en nuestra organización desde su creación en 2004”. Gabriel Sanz ha reconocido el esfuerzo iniciado por los ayuntamientos de Graus, Estadilla y Fonz para “dignificar nuestra lengua y perpetuar una tradición literaria escrita que se remonta a las pastoradas del siglo XVIII”. “Es una literatura escrita chica que no se puede comparar con el castellano o el catalán pero ininterrumpida hasta la actualidad con autores en Estadilla, la Alta Litera, el Isábena o el Alta Ribagorza”, ha señalado Sanz que se ha expresado en la variedad dialectal de Peralta – Calasanz – Gabasa.

El concejal de Cultura de Estadilla, Carlos Valbuena, ha señalado que este concurso contribuye “a la conservación y divulgación del ribagorzano y en consecuencia en la protección del patrimonio inmaterial de parte de nuestro territorio”. Y se ha referido a la incorporación de nuevos ayuntamientos en la convocatoria “de un concurso vivo que cada año gana importancia”.

Por su parte, la alcaldesa de Fonz, María Clusa, ha expresado en foncense su optimismo por la incorporación de tres nuevos concejos “que quiere decir que estamos trabajando bien y que cada vez hay más gente que quiere defender nuestra lengua, costumbres y la forma en la que algunos vivimos”. También ha mostrado su malestar por la “situación difícil” que atraviesan las lenguas minoritarias como el bajorribagorzano. “Tenemos que sumar los concejos en positivo porque mientras perdemos el tiempo discutiendo sobre qué hablamos, la lengua se nos muere. Con el Condau de Ribagorza hemos demostrado que si trabajamos juntos mejoraremos y que nos convertimos en únicos e irreductibles”.

El concejal de Cultura de Graus, Didac Larregula ha reconocido el trabajo en estas más de dos décadas de los tres ayuntamientos y que cuyo fruto “se recoge con la incorporación de tres nuevos consistorios”, así como ha abierto la posibilidad a incluir nuevos municipios en próximas ediciones.

Como representante de los nuevos ayuntamientos que se suman al certamen, el alcalde de Estada, Valero Aguayos, ha agradecido el trabajo realizado por Estadilla, Fonz y Graus “en épocas en las que ha sido difícil hablar de lenguas en nuestro territorio porque siempre hay gente que intenta politizarla”. En ese sentido, ha apuntado que el concurso literario está convocado por ayuntamientos gobernados por distintos partidos políticos. “La lengua debe servir para entendernos y cuantas más entidades estemos respaldando estos premios, más podremos luchar contra la desaparición de nuestras lenguas maternas”, ha afirmado el alcalde de Estada.

jueves, 6 de junio de 2019

Tomo I, texto XI, Rey Martín, carta al Comte de Urgel

XI. 18 de agosto.

Contesta el rey don Martín al conde de Urgel, manifestándole el gran placer que había tenido en saber que su mujer hubiese dado a luz una infanta; y que hallándose indispuesto para ir personalmente a sacarla de pila, había trasmitido sus veces al efecto al abad de Santas Cruces

XI.
Reg. 2251, fol. 94. 18 de agosto 1408.

Comte (1) molt car nebot. Vostra letra
havem reebuda per la qual nos havets notificat com nostra molt
cara sor linfanta vostra muller
es encayguda e ha hauda
una filla de la qual per grassia de Nostre Senyor Deus
es estada ben deliurada e pregats e suplicatsnos que siam
daquella vostre compare: a la qual vos responem que nos havem haut
gran plaer tan be com la dita nostra sor es estada ben deliura de son
part com de la dita linfanta la qual pregam Deus vos prest. E per tal
que nos som indisposts danar aqui personalment per esser vostre
compare trametemvos lonrat religios e amat conseller e capella
major nostre labbat de Santes Creus lo qual en nostra persona
suplira nostres veus. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a
XVIII dies dagost del any MCCCCVIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex
mandavit michi - Johanni de Tudela.

(1) Esta carta va dirigida precisamente al conde de Urgel.

 

martes, 2 de junio de 2020

CXVIII. Reg. n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618. cofradía tejedores Balaguer

CXVIII.
Reg. n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.

- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.

- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.

- Magnifichs senyors balle pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.

- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.

- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.

- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam.
Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo.
- Yo el rey.
- Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.


TOMO OCTAVO COLECCIÓN ARCHIVO CORONA ARAGON

Libro disponible en Amazon

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, E.

E.



E.
conj. y.



E.
v. Es.



EDIFICADOR.
sust. c. El que edifica.



EFECTU.
Palabra latina. Efecto.



EGAL.
V. EGUAL.



EGALAR.
V. EGUALAR.



EGALMENT.
V. EGUALMENT.



EGALTAT.
V. EGUALTAT.



EGUAL.
adj. Igual.



EGUALAN.
v. gerundio de “egualar”. Igualando. - Alguna vez se usa como
adjetivo, p. e: no seria egualan lo seu obrar al seu estar: no sería
igual su obrar a su ser.



EGUALAR.
v. modo inf. Igualar.



EGUALMENT.
adv. Igualmente.



EGUALTAT.
sust. c. Igualdad.



E'
L. Y el.



ELA.
pron. Ella.



ELA
‘M. Ella me.



ELAS.
pron. Ellas.



ELA
‘S. Ella es, ella se.



ELA
‘T. Ella te.



ELECTA.
part. pas. de "elegir”. term. fem. Elegida, escogida. (elet,
eleta en otros textos
)



ELEGIMENT.
sust. c. Elección.



ELEGIDOR.
sust. c. Elegidor, el que elige.



ELEIG.
v. Elije, escoge. (elegeix; elegix)



ELET.
part. pas. de "elegir". Electo, elegido.



ELEYG.
V. ELEIG.



ELIGE.
v. Elija, escoja.



ELLA
's. Ella se, ella es.



ELM.
sust. c. Yelmo.



ELS.
pron. Ellos. (como LOS)



E'
LS. Y les, y los.



EM.
pron. Me. (también encontramos ME)



E
‘M. Y me.



EMBLAMENT.
sust. c. Robo, hurto.



EMBLAT,
EMBLADA. part. pas. de "emblar”. Robado, robada; hurtado,
hurtada.



EMFERM.
sust. c. Enfermo.



EMPARAR.
v. modo inf. Impedir.



EMPATXA.
v. Impide, obsta.



EMPATXATS.
part. pas. de "empatxar". Impedidos.



EMPATXEN.
v. Impiden, obstan.



EMPER.
Pero, empero.



EMPERAT.
part. pas. de "emperar”. Impedido, evitado.



EMPERAYRE.
sust. c. Emperador.



EMPERI.
sust. c. Imperio. (imperi)
EMPERO' S. Empero es, empero se.
(pero)



EMPERO
‘L. Empero el, empero le, empero lo.
EMPETRAR. v. modo inf.
Impetrar, pedir.



EMPLASTRE.
sust. c. Cataplasma, emplasto.



EMPLEGATS.
part. pas. pl. de "emplegar”. Empleados, juntos, mezclados, y
quizás también explicados.



EMPORT.
v. Lleve. (portar; emportar; que ell s ‘emporto; el porte, los
portes
)



EN.
Palabra que equivale al Don castellano. - En Nono; don Nuño: en
Jacques: don Jaime. (Iavmes, Jaume, Jacme, Jaime I el
conquistador
)



EN.
prep. En. - A veces a, p. e: d' alt en baix; de arriba abajo
(a + bajo).



E
‘N. Y en.



ENADIMENT.
sust. c. Quizás signifique lo mismo que ADIMENT, que corresponde a
las palabras castellanas, aumento, adición, añadidura. (add
inglés; añadir, aditivo, etc
)



ENADIR.
v modo inf. Quizás equivalga al verbo castellano añadir. ((263)
Qu' hom no 'y poria enadir - Com no 'y poria enadir (263)
)



ENAMORAMEN.
sust. c. Enamoramiento. (enamorament)



ENANS.
adv. Antes, antes bien. (también se encuentra ANS)



ENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, avanzar, celebrar. (en la terminología
jurídica aragonesa, enantament, enantar significa apoderarse de
bienes, expropiar etc
).
ENANTAMENT. V. ENANTIMENT.



ENANTIMENT.
sust. c. Adelanto, ventaja, provecho, utilidad, gracia, honra.



ENANTIR.
v. modo inf. Celebrar, loar, alabar, avanzar, adelantar, realzar,
exaltar. (enaltecer; enaltir)



ENANTS.
V. ENANS.



ENAPRES.
adv. Después. (apres)



EN
AVAN. En adelante. (avant)



ENAXÍ.
Así, de esta manera. (axí, així, aixina, aixines)



E
‘NAXÍ. Y así, y de esta manera.



ENAXÍ
‘L. Así el, así le, así lo.



ENBEGUT.
part. pas. de "embeurer". Embebido, empapado. (embegut)



ENBRIAGAR.
v. modo inf. Embriagar.



ENCAR.
adv. Aún. (encara; encore)



ENCAR'
ALTRE. Aún otro.
ENCARA 'S. Aún es, aún hay, aún existe.



ENCARA
‘T. Aún te.



ENCARÇERAT.
part. pas. de "encarcerar". Encarcelado, preso,
aprisionado, sujeto.



ENCARE
‘T, V. ENCARA ‘T.



ENCAREUS.
Aún os.
ENCARE ‘US. V. ENCAREUS.



ENCARNAMENT.
sust. c. Encarnación.



ENCLINA.
v. Inclina. - S‘ enclina: se inclina.



ENCLINAS.
v. Inclinas.



ENCLINÁS.
v. Inclinase.



ENCLINON.
v. Inclinan. - S' enclinon: se inclinan.



ENCOLPAR.
v. modo inf. Culpar, inculpar.



ENCOLPAVETS.
v. Inculpabais.



ENCOLPETS.
v. Inculpéis, culpéis. - No m' encolpets: no me culpéis.



ENCONTINENT.
adv. Inmediatamente, desde luego, en seguida. (incontinenti)



ENCONTRADES.
sust. c. pl. Encuentros. (trobades, trobada)



ENCRESIA.
v. Creía.



ENDREÇA.
v. Dirige, endereza. (proviene de dreçar : enderezar : dret :
derecho
)



ENDREÇADOR.
sust. c. El que dirige, el que endereza. (“enderezador”)



ENDREÇAR.
v. modo inf. Dirigir, enderezar.



ENDREÇAT.
part. pas. de “endreçar". Dirigido, enderezado.



ENDREÇ.
V. Dirijo, dirija.



ENDUGA.
V. Induzca.



ENDUIT.
part. pas. de "enduir". Inducido.



ENDÚU.
v. Induce. - L' endúu: le induce. (induix; indueix)



ENDÚUTE.
Te induce.



ENEMIA,
sust. c. Enemiga.



ENEMICH,
sust. c. Enemigo. (inimich, enemic VS amich, amic)



ENFANS.
sust. c. pl. Infantes, hijos. (infans, infants)



ENFANTAR.
V. modo inf. Parir. (infantar)



ENFAYLONÍ.
v. Enojó. - S' enfayloní: se enojó. (felón)



E
‘NFAYLONIT. Y enojado.



ENFERMETAT.
sust. c. Enfermedad. (malaltia)



ENFORA.
adv. Excepto, con exclusión de.



ENFORTEIX.
v. Robustece, fortalece. (fort : fuerte; força : fuerza, fuerça)



ENFORTIDAMENT.
adv. Fuertemente, tenazmente, firmemente.



ENFOSQUEHÍ.
v. Oscureció.



ENFRE.
adv. Entre.



ENGANA
‘L. Engaña el, engaña lo. (enganya)



ENGANATS.
v. Engañáis, engañad. (enganyats : enganyeu)



ENGANS.
sust. c. pl. Engaños. (enganys)



ENGANY.
sust. c. Engaño.



ENGENRÁ
‘L. Le engendró, lo engendró.
ENGENRAMENT. sust. c.
Concepción, el acto de engendrar.



ENGENRANT.
part. a. de "engenrar”. El que engendra.



ENGENRANT.
v. gerundio de "engenrar". Engendrando.



ENGENRANTSE.
v. Engendrándose.



ENGENRAR.
v. modo inf. Engendrar.



ENGENRAT.
part. pas. de “engenrar”. Engendrado.



ENGINYOSES.
adj. pl. Ingeniosos.



ENGOXANT.
V. ANGOXANT.



ENGOXOS,
ENGOXOSA. adj. Angustioso, angustiosa. (engoxós; engoixós)



ENGRANITS.
v. Engrandeced. - Engranitsme; engrandecedme.



ENGRUXAT.
adj. Grosero.



ENGUENT.
sust. c. Ungüento. (engüent)



EN
ISTAN. Al instante, al momento, desde luego. (instant, instán)



ENJURIA.
sust. c. Injuria.



EN
JUS. adv. Debajo. (jus, jús, jusá, jussá)



ENLASSAMENT,
sust. c. Quizás equivalga a las palabras castellanas laxitud
(lasitud), flojedad, descaecimiento (decaimiento),
tibieza. (Cridava la donçella: - Lassa! ¿on es anada // D'
aquest tan gran trayment, lassa, irada' n só; leixar : deixar :
dejar : laissez
)
ENLUMIN. v. Ilumino, ilumine.



EN
PAR. Me parece. (em par, me par, me pareix)



ENPLEGAT.
part. pas. de "enplegar”. Empleado. (emplear)



ENQUER.
adv. Aún. (encara, encare)



ENQUERIR.
v. modo inf. Buscar, inquirir.



ENQUESTA.
part. pas. term. fem, de “enquerir”. Inquirida. (encuesta :
preguntas
)



EN
REDON. adv. Al rededor.



ENREQUEIR.
v. modo inf. Enriquecer.



ENRIQUEHIDA.
part. pas. term. fem. de "enriquehir”. Enriquecida.
(enriquida)



ENS.
sust. c. Ente.



E
‘NS. Y nos.



ENSEMPS.
adv. Juntos, juntamente, una cosa con otra.



E
‘NSEMPS. Y juntos.



ENSENY.
v. Enseño, enseñe.



ENSENYADOR.
sust. c. El que enseña.



ENSENYAMENT.
sust. c. Enseñanza.



ENSENYAR.
v. modo inf. Enseñar.



ENSENYAT.
part. pas. de “ensenyar". Enseñado, cuerdo. (formado,
educado
)



ENSERCADAS.
part. pas. de "ensercar", term. fem. pl. Buscadas.
(encercar)



ENSERCAMENT.
sust. c. El acto de buscar.



ENSERCANT.
v. gerundio de "ensercar”. Buscando.



ENSERCAR.
v. modo inf. Buscar.



ENSERCAT.
part. pas. de "ensercar". Buscado.



ENSERCATZ.
V. ENSERCAT.



ENSERCHS.
v. Busques.



ENSUTZAT.
part. pas. de “ensutzar”. Ensuciado.



ENTANT.
En tanto. (en tant)



ENTENA.
v. Entienda. (entenga, entengues, entengue, entengam o
entenguem...
)



ENTENCIÓ,
sust. c. Intención.
ENTENDIMÉN. V. ENTENIMEN.



ENTENDRETS.
v. Entenderéis. (entendréu o entendreu)



ENTENDUT.
part. pas. de "entendrer". Entendido. (entengut,
de entendre
)



ENTENEN.
v. gerundio de “entendre". Entendiendo.



ENTENÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTENETS.
v. Entendéis. (enteneu, entenéu)



ENTENIMEN.
sust. c. Entendimiento. (que t‘ has begut l‘ enteniment?)



ENTERPRETAR.
v. modo inf. Interpretar.



ENTESÉS.
v. Entendiese. (entenguere)



ENTINME.
v. Entiéndeme, óyeme. (entenme, entén me)



ENTITAT.
sust. c. Entidad.



ENTON.
sust. c. Entonación, estro poético, inspiración.



ENTORN.
adv. En torno, en derredor. (alrededor, al rededor; en torn)



ENTRASSEN.
v. Entróse. (“se” entró)



ENTREPETAT.
part, pas. de "entrepetar".
Interpretado. (interpretat)



ENTREY.
v. Entré. (vaig entrar, vach entrá)



ENTRISTAR.
v. modo inf. Entristecer. (entristir; trist : triste)



ENTRO.
adv. Hasta, cerca. (trò a)



ENVEJAR.
v. modo inf. Envidiar.



ENVELOPAT.
part. pas. de “envelopar”. Envuelto. (inglés envelope : sobre
de carta
)



ENVERGOYNIT.
part. pas. de "envergoynir". Avergonzado. (envergonyir,
envergonyit
)



ENVERS.
adv. Hacia, con respecto a.



ENVES.
V. ENVERS. (VS, versus latín)



ENVESSAT.
part. pas. de "envessar". Vejado, hostigado, oprimido,
molestado.



ENVILANIR.
v. modo inf. Envilecer. (vil, vilà, vilá, villano)



ENVIRÓ.
adv. En rededor, al rededor.



ENVIRON.
V. ENVIRÓ. (alt, baix, environ)



ENVIRONATS.
v. Rodeáis, circuís. (environeu)



EQUAL.
V. EGUAL.



ER.
V. Será.



ERGULOS.
V. ERGUYLÓS.



ERGULL.
sust. c. V. ERGUYL.



ERGULLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERGUMENT.
sust. c. Argumento. (Argument)



ERGUYL.
sust. c. Orgullo.



ERGUYL.
v. Enorgullezca. - S‘ erguyl en res; se enorgullezca de nada.



ERGUYLÓS.
adj. Orgulloso.



ERGUYLOSAMENT.
adv. Orgullosamente.



ERGUYLLÓS.
V. ERGUYLÓS.



ERON.
v. Eran. - Qu' eron: que eran.



ERRA.
sust. c. Error, yerro. (errada)



ERRA.
v. Yerra. (él - ella yerra, de errar, error)



ERRAMENT.
sust. c. Yerro, error.



ERRATS.
v. Erráis. (cometéis errores)



ERRE.
V. ERRA.



ERROR.
sust. c. Error.



ES.
pron. Se. (también se encuentra se y s‘; es diu, es fa, se diu, se
fa)



ES.
v. Es, está. - Alguna vez existe, p.e: si Deus no es: si Dios no
existe.



E
‘S. Y se.



ESCALF.
v. Caliente.



ESCALFAR.
v. modo inf. Calentar, enardecer. (animar a las tropas)



ESCARAVAT.
sust. c. Escarabajo, insecto. (escarabicha; escarbat)



ESCARNIR.
V. SCARNIR.



ESCARNISCATS.
v. Escarnezcáis.



ESCLATAMENT.
sust. c. El acto de reventar. (esclatar)



ESCOLTATS.
v. Escuchad, escucháis. (escolteu, escoltéu, escoltáu,
escoltau
)



ESCOMES.
part. pas. de "escometre”. Acometido.



ESCOMETIA.
V. Acometía.



ESCONDUT.
part. pas. de "escondir". Escondido. (abscondut,
ascondut; amagat)



ESCRIBIM.
v. Escribimos. (escrivim)



ESCRIVIR.
v. modo inf. Escribir. (escriure, scriure)



ESCULL.
sust. c. Escollo.



ESCURAHIA.
V. Oscurecía. (escur, oscur, escurina, oscurina; fosc, foscor;
oscuro
)



ESCUREHITS.
part. pas. de "escurehir”. Oscurecido. (escurits,
escureits
)
ESCÚS. sust. c. Excusa (escusa).
ESCUSACIÓ.
V. Escús.



ESCURAY.
v. Oscureció.



ESCUSAMENT.
V. ESCÚS.



ESDEVÉ.
v. Acaece, acontece, sucede. (esdevenir, “es de venir”,
esdevindre
)



ESDEVENCH.
V. Sucedió, aconteció, acaeció. - Alguna vez volvió, p. e: et
esdevench tan paubre: y se volvió tan pobre o vino a tanta pobreza.
(esdevenidor : futuro : venidero)



ESDEVENDRIA.
V. Sucedería, acontecería, acaecería.



ESDEVENGUT.
part. pas. de "esdevenir". Sucedido, acontecido, acaecido.



ESDEVENIR.
v. modo inf. Acontecer, suceder, acaecer.



ESFORÇ,
sust. c. Esfuerzo. (esfors)



ESFORÇAR.
v. modo inf. Esforzar. (esforsar)
ESFORÇAT. part. pas. de
"esforçar". Esforzado. (esforsat)



ESGART.
sust. c. Desconocemos la significación de esta palabra como no sea
un derivado del verbo provenzal ESGAUZIR, que significa regocijar,
felicitar. (de gaug, goig, goch : gozo; No encuentro esgart en el
texto
).



ESGLAY.
sust. c. Espanto. (esglai, esglayat, esglaiat)



ESGLEYA.
sust. c. Iglesia. (hay variantes en textos antiguos, esglesia,
iglesia, etc
)



ESGUARD.
sust. c. Mirada. (guarda, guardar, vigilar, guayta, guaytar; gard,
regarder
)



ESGUARDAMENT.
V. ESGUARD.



ESGUARDAR.
v. modo inf. Mirar.



ESGUARDARON.
v. Miraron. - S‘ esguardaron: se miraron.



ESGUARDAT.
part. pas. de "esguardar”. Mirado.



ESGUARDATS.
v. Mirad.



ESMENDA.
sust. c. Enmienda. (smena, esmena)



ESNE.
v. Es (de ello). (ne es, en es)



ESPAHATJABAN.
v. Despachaban. (espatxaban, espatxar, despatxar, despachar)



E
' SPAHORDIT. Y espantado.



ESPAVENTABLE.
adj. Espantoso, espantosa.



ESPAVENTAMENT.
sust. c. Espanto.



ESPER.
v. Espero.



ESPER.
sust. c. Esperanza.



ESPERANÇA.
V. ESPER.



ESPERATS.
v. Esperáis.



ESPERIT.
sust. c. Espíritu. (espirit, sperit, espirit, etc)



ESPERITAL.
adj. Espiritual, inmaterial.



ESPERITALMENT.
adv. Espiritualmente.



ESPES.
adj. Frecuente, a menudo. - Mi ha vençut tant espes: me ha vencido
tan a menudo. (espés, espès)



ESPIRACIÓ.
sust. c. Inspiración, animación.



ESPIRAMENT.
V. ESPIRACIÓ.



ESPIRANT,
v. gerundio de "espirar". Inspirando, animando.



ESPIRAR.
v. modo inf. Inspirar, animar.



ESPIRAT.
part. pas. de "espirar". Inspirado, animado.



ESPIRATS,
V. Inspiráis, animáis.



ESPIRIT.
V. ESPERIT.



ESPIRITAL.
V. ESPERITAL.



ESPITAL.
sust. c. Hospital. - Significa también la orden hospitalaria de San
Juan de Jerusalén. (Spital)



ESQUARMENT.
sust. c. Escarmiento. (escarment)



ESQUERRE.
adj. Izquierdo, siniestro. (esquerra : zurda : izquierda)



ESQUIVAR.
v. modo inf. Esquivar.



ESQUIVETS.
v. Esquivéis.



ESSENCIALITAT.
sust. c. La naturaleza y condición de lo que es esencial.



ESSENT.
v. gerundio de "esser". Siendo, estando, existiendo.



ESSER.
sust. c. Ser.



ESSER.
v. Ser, estar.



EST.
v. Eres, estás, existes.



EST.
pron. Este. (también el punto cardinal Este)



ESTÁ.
v. Es, está.
ESTABIT. V. ESTABLIT.



ESTABLIT.
part. pas. de "establir”. Establecido.



ESTAIG.
v. Estoy.



ESTA
'L. Está el, es el.



ESTAMENT.
sust. c. Estado, condición de una cosa o persona, importancia, p.e:
algun fayt que sia de molt gran estament: algún hecho o empresa que
sea de gran importancia. (estamento, los tres estamentos :
eclesiástico, militar, jurídico
)



ESTÁN.
V. ESTANT.



ESTAN.
v. Son, están, existen.



ESTAN.
sust. c. Instante.



ESTANT.
v. gerundio de "estar”. Siendo, estando.



ESTAR.
v. modo inf. Ser, estar, y alguna vez es, esta. - En otros lugares
existir.



ESTARAY.
v. Seré, estaré. (Estaray de tot bé faydit,)
ESTARETS.
v. Estaréis, sereis.



ESTÁS.
v. Estás, eres.



ESTAT,
ESTADA. part. pas. de "estar". Sido, estado, estada. -
Alguna vez se lee



estada
por está.



ESTATS.
v. Sed, sois; estad, estáis.



ESTATSME.
v. Sedme, estadme.



ESTATSNE.
v. Estad (de ello). (Ans ne siats alegre e estatsne joyós,)



ESTAY.
v. Soy, estoy, y a veces es, está.



ESTATZ.
V. ESTATS.



ESTÉ.
v. Extiende (estiende).



ESTECH.
v. Estuvo.



ESTEGRE.
v. Estuviera. (estiguere)



ESTEGREN.
v. Estuvieron, existieron.



ESTEGUÉS.
v. Estuviese. (estigués)



ESTELA.
sust. c. Estrella. (estel, estels, esteles, estrelles)



ESTÉS.
v. Fuese, estuviese.



ESTEVEN.
sust. p. Esteban. (Steve, Esteve)



ESTIA.
V. Esté. (estigue; estigui)



ESTIA
‘N. Esté en.



ESTIAN.
v. Estén.



ESTIATS.
v. Seáis, estéis; sed, estad.



ESTOL.
V. STOL.



ESTOMÍ.
v. Hundió, cayó, arruinó.



ESTORS.
part. pas. pl. de “estorçre o estorcer". Arrancados,
extraídos, libertados.



ESTORT.
part. pas. de "estorçre". Arrancado, extraído, libertado.
(liberado)



ESTRENA.
sust. c. Presente, estreno de una cosa, regalo.



ESTRUMENT.
sust. c. Instrumento, instrumento de música. (instrument)
ESTS.
pron. Estos. (aquests, aquets, estos)



ESVAHIREN.
v. Conquistaron.



ESVAHITS.
part. pas. pl. de "esvahir". Conquistados.



ESVESIMENT.
sust. c. Conquista.



ET.
conj. Y.



ET.
pron. Te. (te diu : et diu)



E
‘T. Y te.



ETAT.
sust. c. Edad. (edat)



ETERNAL.
adj. Eternal. (eterno)



ETERNALMENT.
adv. Eternamente (eternalmente).



ETERNAR.
v. modo inf. Eternizar.



ETERNAT.
part. pas. de "eternar”. Eternizado.



ETERNITAT,
sust. c. Eternidad. (eternidat)



ETS.
v. Eres.



EU.
pron. Yo. (jo)



EUS.
pron. Os.
E ‘US. Y os.



EVITERNAL.
sust. c. Salvación eterna. (sempiterno; eternidad)



EVITERNAR.
v. modo inf. Dar la salvación eterna.



EVITERNATS.
part. pas. pl. de "eviternar”. Salvados en la eternidad.



EXALÇADES.
adj. Ensalzadas.



EXALÇAMENT.
sust c. Ensalzamiento.



EXALÇAR.
v. modo inf. Ensalzar.



EXALÇAT.
part. pas. de "exalçar". Ensalzado.



EXAMENT.
adv. Juntamente.



EXAMENTS.
V. EXAMENT.



EXAUSEIX.
v. Escucha, oye.



EXAUSIT.
part. pas. de "exausir". Oído, escuchado. (ausir;
exaudire, audire
)



EXCITAR.
v. modo inf. Excitar (escitar).



EXELLATS.
part. pas. pl. de "exellar". Desterrados.



EXELLER.
sust. c. Destierro. (exili; exell; exilio)



EXEMPLI.
V. EXIMPLI.



EXEMPLIFICAT.
part. pas. de "exemplificar". Puesto en o por ejemplo.

EXÍ. v. Salió. (eixí; exir, eixir; salir; exit inglés:
salida, exitus : muerte en medicina
)



EXIDES.
sust. c. pl. Salidas. (eixides; sortides pronunciado “surtides”)



EXIMPLI.
sust. c. Ejemplo.



EXIMPLI
‘NS. Ejemplo nos. (eximpli ens - nos - mos)



EXIMPLIFICAR,
v. modo inf. Poner en o por ejemplo. (ejemplificar)



EXIR.
v. modo inf. Salir. (yo ixco, ixes, ix, ixim o eixim, ixiu o
eixiu, ixen
)



EXIT.
part. pas. de “exir". Salido.



EXOBLIDAR.
v. modo inf. Olvidar.



EXOEIS.
v. Escuchas, oyes.



EXOEIX.
V. EXAUEIX.



EXOIDOR,
sust. c. El que escucha. (oidor; de comptes : de cuentas)



EXOIMENT.
sust. c. El acto de escuchar.



EXOIR.
v. modo inf. Escuchar, oír.



EXOIT.
part. pas. de "exoir", Escuchado, oído.



EYL,
pron. Él.



EYLA.
pron. Ella.



EYLS.
pron. pl. Ellos.