11 DE ABRIL.

11 DE ABRIL. 

Tras una proposición del señor abad de Montserrat, relativa a saberse si la gente de armas y peones que había en Fraga, y habían cumplido ya todo el tiempo de su compromiso, deberían o no licenciarse, acordóse que se quedaran cincuenta de los primeros, con cincuenta rocines e igual número de peones por un mes, además del tiempo que hubiesen ya cumplido, confiando que entretanto llegaría a buen fin el negocio, y que todos los demás fuesen licenciados.
Resolviéronse, en la misma sesión, otros asuntos de interés secundario, y se recibieron las cartas siguientes.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e honorables senyors. Per la occorrencia de la armada de Fraga molts domiciliats e casats en la present vila havent sguard a la tanta necessitat per causa de la qual se feu la dita armada no han duptat lexar llurs cases fills e mullers e anar a la dita armada e are vehents la causa principal per la qual se feu la dita armada haver repos nos han ab multiplicades letras scrit nos interposassem ab vostres reverend e honorables savieses que pus lo temps per lo qual se son acordats e han rebut sou es passat o es quasi a la fi plagues a vostres reverend e honorables savieses licenciarlos de venir e tornar en llurs cases. E nosaltres vehents la llur tanta bona voluntat que hagueren en la causa per ques feu la dita armada e la tanta fretura e necessitat que fan en llurs cases mullers e infants havem delliberat fer la present a vostres reverend e honorables saviesas suplicantvos molt vos placia per los respectes dessus dits licenciar
los qui son en la dita armada domiciliats e casats en la present vila qui voluntat hauran de venir. E aço molt reverend e honorables senyors considerada la necessitat e respectes dessus dits dels quals nosaltres som ben serts vos reputarem a gracia molt singular.
E per semblant havem scrit al honorable micer Johan Andreu sindich de aquesta universitat comunich ab vostres reverend e honorables savieses sobre hun qui es en la dita armada lo qual ses enmalaltit. Placieus donar plena fe e crehensa en tot lo que per lo dit micer Johan Andreu a vostres reverend e honorables saviesas sera explicat. E com mes no hajam a dir suplicam la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverend e honorables saviesas. Dada en Vilafrancha de Penedes a VIIII del mes de abril del any Mil CCCCLXI. - A la honor de vostres reverend e honorables saviesas apparellats los jurats de Vilafrancha de Penedes.

Al molt reverend magnifich e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifich e honorable mossenyors. Per letra del Senyor Primogenit som stats certificats de la sua benaventurada venguda de que retribuim gracias infinides a nostre Senyor al qual plaçia conservarlo en stament de gracia per lonch temps. Apres per que aquesta vila es loch de pessatge hic havem hoides mentar moltes noves e signantment ques diria sta en dubte haver hic guerra de gent stranya e per tant com la muralla e torres de aquesta vila haurien mester en algunes parts reparacio desijam haver algun avis si res hi hauria de veritat en tals noves per tal que ab temps nos puguessem dispondre en obrar e fer provisio de les coses que necessaries fossen. Per ço vos suplicam si res hi ha de perill nos ne vullau avisar. Axi mateix vos avisam com en aquesta vila havem lo batle tant simple e ab tan poqua exequcio que los afers del publich e de la justicia en aquesta part ne es molt derogada e nos stam ab perill de haver nich altre ates majorment lo seu trienni es complit a fi que la justicia sia degudament administrada e nosaltres siam preservats de dan. Dada en la vila de Figueres lo primer de abril del any Mil CCCCLXI. - Apparellats a vostres servir a honor los consols de la vila de Figueres.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors. Aquesta ciutat es stada la una de les pus promptes de aquest Principat en trametreus la gent per vostres reverencia e saviesas demanada per la liberacio de la persona del Senyor Primogenit e trames complit nombre per vosaltres demanat e no res menys disposta gent a armes dels altres de la armada som merevellats que es la causa que los de aquesta ciutat pus han complit llur temps del sou son detenguts e no han libertat de tornar en llurs cases majorment que los mes homens de les altres universitats sen son ja tornats e per vosaltres mossenyors licenciats. Per queus supplicam vos placia los de aquesta ciutat licenciar com sian molt necessaris en llurs cases car per sguart del negoci perque anaven e per obeir a vostres manaments caps de cases en armes pus disposts hi foren elegits e tramesos no gens per cubdcia de salari la major part dels quals son carregats de infants e de altres carrechs inconportables absents de llurs cases. Com tostemps que per vostres reverencia e honorable savieses per tal o semblant fet nos sera scrit la voluntat sera pus prompte complir lo que manareu. E jatsia al parer nostra sia cosa molt inserta empero mossenyors si ho haurem a gracia molt singular. Manant expedir letres opportunes per aquest fet al senyor En Gabriel Puig sindich de aquesta ciutat. Scrita en Manresa a X de abril any Mil CCCCLXl. - Mossenyors al que ordonareu apparellats los consellers de la ciutat de Manresa.

Los señores Diputados mandaron enviar, el mismo día, la siguiente contestación.

Als molt honorables senyors los consols de la vila de Figueres.
Honorables senyors vostra letra havem rebuda a la qual vos responem que de les noves queus han dites al present no sabem res com als ne sabessem vos ne certificariem de metreus en orde e star atents tots temps es bo heu loam e confiam que vosaltres sou tals que hi provehireu a vostra honor e utilitat en la provisio de oficial a qui axos pertany al Senyor Rey e crehem que ell hi provehira degudament e de bon oficial. Dada en Barchinona a XI dies del mes de abril del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. -
Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats. - Domini deputati mandaverunt mihi Bartholomeo Sellent

3, 4, 5 DE JULIO, 1461

3 DE JULIO.

Sin embargo de haberse manifestado por el Concejo de la ciudad la deliberación tomada acerca del nombramiento de embajadores, consistiendo en fijar el número de estos a tres, hubo disentimiento por parte de muchos, que no quisieron separarse de lo votado el día anterior, y así nada se resolvió.
Se recibió, en este día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En los dias passats havem rebudes algunes letres vostres ab les quals som stats sertificats de la bona concordia la qual per gracia de nostro Senyor se es feta entre lo Senyor Rey e aquest Principat e com lo molt lllustrissimo Senyor Primogenit ha lo exercici de la jurisdiccio de aquest Principat de que som stats molt
aconsolats e retribuim gracies infinides a nostre Senyor Deus qui hun tal fet com es aquest ha portat a bona fi. E per quant aximateix ab dites letres nos avisau que en les coses que necessaries serien al util e benavenir de aquesta universitat no fallirien e a present nos occorren algunes poques coses de necessitat tremetem aqui lo Senyor en Jaucme Texidor consoll de aquesta vila lo qual per part de aquesta vila les vos explicara. Suplicant vos per ço li doneu fe e crehença en ço que per part de aquesta vila vos dira e en lo necessari de aquesta vila li vullan fer cara e donar endressa e bona ajuda axi com de vosaltres havem bona confiançe. E sia mossenyors molt reverend magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda.
Dada en la vila de Figueres lo derrer de juny del any Mil CCCCLX hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figueres.

4 DE JULIO. (Fue fiesta en América?)

Siguiendo la dificultat del da anterior acerca del nombramiento de los embajadores que se habían de enviar a Castilla, y del número de que debía constar la embajada, propusieron los señores Diputados que se buscara un medio conciliatorio para llevar el negocio a buen término; y, a pesar de la gran discordancia y diversidad de pareceres que sobre ello se emitieron, como la mayor parte revelasen el deseo de que la elección se confiase a los señores Diputados, acordaron estos, por último, que fuesen seis los embajadores, y pasando desde luego a la elección, resultaron elegidos el arzobispo de Tarragona, el abad de Poblet, el conde de Prades, el vizconde de Illa, Juan de Marimon, ciudadano de Barcelona, y Tomás Taqui, síndico de Perpiñan; lo que se encargó al secretario que, por de pronto, no se divulgara.
El mismo día, se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend e honorables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Be haureu per la experiencia manifestament vist e compres ab quanta afeccio integra e sana voluntat havem treballat ab totes nostres forces e poder en procurar e conduhir la bona concordia que a nostre Senyor Deus li ha plagut donar nos de que li sien fetes gracies infinides e no menys podeu considerar la fatiga e treballs que nostra persona ha sostenguts molt voluntariament per venir e portar a conclusio e efecte la capitulacio per nos e vosaltres mijançant la gracia del Sperit Sant fermada per lo gran desig del repos e amor de tots vosaltres e per aconseguir los bens que de la concordia indubitadament seguir se speren e evitar los dans que la rotura desijada portava poder esser mes que certs e per lo passat inferir que no ab menys atencio nostra pensa esta occupada en mirar e pensar en totes les coses que a la conservacio de la dita concordia e capitulacio ajudar e valer poden axi com fins aci nostre studi es stat de portar las fahenas en lo bon punt que de present stan evitant en quant havem pogut axi com entenem fer que la dita concordia sia apartada de tota condicio de mals conceptes no solament en les efectes mes encara en les apariencies. E incercant en nostra pensa los bens que continuant nostre ferm preposit redreçar porien havem feta firmissima conclusio hu de aquells dels principals que usant devien esser entrar la Serenitat nostra en aqueixa ciutat de Barchinona de que fermada la dita capitulacio havem tenguda ferma sperança per vosaltres deviem esser instada e supplicada tant per la raho e gratificacio voler ho quant encara per les ofertes afermatives que per tots los misatgers de vosaltres que a nos son venguts nos son stades fetes e per que no deliberam obmetrens cosa alguna que al degut aprofitar e valer puixa per constituhir los afers en ferme esser e repos ho havent sguart abans aço preposant a la necessitat en que la Majestat del Senyor Rey per los afers de Navarra es constituida e lo perill en que la persona sua esta en Çaragoça hon de peste se moren sis e set lo jorn com nos haja scrit no sen partira fins a Deus placia nos siam ab sa Senyoria manant que de fet degam partir de que podeu pensar en quanta prolixitat de agonia nos trobam. Empero vist que fins aci per vosaltres de la entrada nostra en aqueixa dita ciutat no som stada supplicada considerants los grans bens que de la comunicacio nostra ab lo lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e ab vosaltres e aqueixa ciutat indubitadament se sperarien seguir ans peragut per los dits respectes deure suspendre nostra partida tan necessaria e abans scriure a vosaltres e sperar vostre record e nons podem obmetre quant es cosa a nos deguda usant de ofici de mare a boca voler vos recomenar la persona e fets del lllustrissimo Infant don Ferrando nostre fill molt car a vosaltres e aquexos de aqueixa ciutat la qual com sabeu deu esser acomenat a particulars cathalans essent per nos personalment a tots vosaltres recomenat succehiria en tanta contentacio de la Majestat del dit Senyor e de nos que essent vos recomenat e en poder de vosaltres cathalans no menys starem reposada aconsolada e contenta que si junctament ab nostra persona lo teniem. E per ço encara que la capitulacio no obste ni alguna altre cosa nos no deure e poder entrar en aqueixa ciutat e en qualsevol loch de aquest Principat no resmenys havem delliberat notificar vos la voluntat e parer nostre e pus larch vos sera dit per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador. E vista la necessitat del dit Senyor Rey e perill en que la persona sua sta de que la persona nostra reb e sta ab mes congoixa que scrivir poriem afectuosissimament vos encarregam lo pus prest que esser puixa nos vullau respondre del parer vostre ab lo qual puix havem satisfet comunicant vos lo nostre nos conformarem avisant vos que essent vosaltres del parer nostre de continent pertrem haguda vostra resposta e entrarem en aqueixa ciutat en la qual vista la necessitat que occorre per lo perill de la persona del dit Senyor Rey e occorrencia de sos fets starem lo menys que porem e som be certa que de nostra comunicacio ab vosaltres restarem axi contentissimos e aconsolats que conexereu lo amor e benivolencia que portam a aquest Principat e aqueixa ciutat e poblats en aquell no esser menys que si tots nos fossen fills. Dada en Vilafrancha de Penedes a III dies del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem reebuda per Perello exhibidor de aquesta. Per vostra contentacio havem manada despachar la provisio perlant de oficials que per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador vos sera mostrada e donada que al parer nostre satisfa al necessari e com nos serem ab la Majestat del Senyor Rey hajau per cert que sa Senyoria acomenara los oficis a tals persones que sera en laor de nostre Senyor Deu servici de la Excellencia sua benefici publich e ben regiment e exercici de la justicia. De aço e de les altres coses contengudes en vostra dita letra havem perlat ab lo dit Perello les coses que per ell vos seran referides. Dada en Vilafranqua a tres de juliol any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Reebuda havem letra de la Excellencia vostra en la qual es comesa crehença En Pere Perello notari qui aquella nos ha explicada. Juxta lo que diu haver hagut de vostra dita Excellencia en manament regraciam vos Senyora molt alta la bona voluntat e afeccio que la Altesa vostra per sa gran humanitat e virtut ha en totes coses concernents benifici de aquest Principat e la provisio per vostra gran Senyoria feta dels afers de vicecanceller e de algutzir. E jatsia haguerem a gracia de tots los oficis que de present vaguen se fes provisio abans de vostra partida pero vistes les rahons per les quals vostra Serenitat dellibera remetre ho a la Majestat del Senyor Rey havem aquelles per molt honestes e condescents o pus la justicia se puixa algun tant administrar per mija de aquests oficials sera pertinent cosa les altres provisions procehir de la Majestat del Senyor Rey. La qual sia merce vostra esser per aquelles eficacissimament supplicada a fi que no reebem alguna dilacio car no succehiria a servici del dit Senyor Rey ne a benefici de la cosa publica de aquest Principat. En apres Senyora molt alta havem sabut per relacio del dit Perello que lo prothonotari vostre se aturaria en desempetxar la procura que vostra Altesa ha de la Majestat del Senyor Rey juxta los apuntaments açi fets (falta punto) Es nos cosa de gran admiracio com aço sia contra forma del qui ha tot temps adverat e dit e feta fe ço es haber rebut lo dit poder e oferir se ordenar aquell a tota vostra voluntat. Aço deu esser alguna primor de notaris en la qual en aquest cas nos deu intrar. E crehem be que haguda comunicacio de aço ab persones del art de les quals ha açi copios nombre axi de oficials de la casa del Senyor Rey com altres lo dit prothonotari se adherira a la raho. Per queus suplicam Senyora molt alta vostra Excellencia proveescha e mane lo dit prothonotari açi venir a fi que aço se puixa liquidar e partint vostra Altesa no romangues confus car no succehira a servici de la Majestat del Senyor Rey ne de vostra Altesa ne benefici algu dels afers. E nos deu desijar que apres la bona conclusio de aquells isquen coses que llur bon efecte degen en res perturbar. Lo dit prothonotari venint aci dels treballs seus e de tot lo just sera degudament content. Per aquella sola raho es trames lo present portador a fi que vostra Excellencia senta esser de necessitat lo dit prothonotari venir. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual nos man tot so que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a IIII de juliol del any Mil CCCC sexanta hu. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

5 DE JULIO.

En este día, reunidos los Diputados, mandaron publicar por el escribano Sellent los nombres de las personas elegidas para la embajada.

LVI. Reg. n. 15. Fol. 56. 21 junio 1267. parrochia de Figueres

LVI. Reg. n. 15. Fol. 56. 21 junio 1267.

Volentes populacionem et villam construere et edificare in loco qui dicitur parrochia de Figueres et quod omnes qui ibi populabunt seu habitabunt hujusmodi libertatibus et bonis consuetudinibus infra scriptis debeant congaudere idcirco per nos et successores nostros etc. (1).

(1) Suprimimos la continuación de este documento, porque, con muy leves variantes, es enteramente igual al continuado ya bajo el número XLIX. Sin embargo, hemos querido apuntarlo aquí, por ser este el lugar que le corresponde, atendida su fecha del año 1267, y porque creemos que esta es la verdadera, y no la del año 1257 que se lee en la otra copia: equivocación procedente de hallarse continuada la misma escritura en dos distintos registros de este archivo.

LVII 1272

BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE
GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart
donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den
Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova
donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva:
qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres
del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia,
Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en
Tarragona).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son
den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den
Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de
Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den Sbert
Ca Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de
Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de
Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell
de Caça: del dit Gasto de
Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den
Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de
Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada:
son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya
cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de
perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de
Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de
Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de
Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de
Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen
Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la
perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs
de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos
líneas). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de Sent
Sedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de
Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.

Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll
de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany.
51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs
del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.

Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles:
de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany
Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit
Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del
terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e
vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139.
(Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats:
de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de
cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. Ça
Nespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia
de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de
Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de
Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den
Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell
de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de
Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat
de Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son
de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de
Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de
cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi
del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.

Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu.
2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de
veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de
Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.

Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria.
5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia
de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent
Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet:
del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de
Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau.
89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.

Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.

Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.

Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.

Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella.
5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.

Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra
tallada, piedra tajada).
Canapost: del dit noble. 14.

Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.

Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.

Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit
noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa
Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia,
Pelaya)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales:
del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.

Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau.
22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.

Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.


FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar:
franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers
poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent
Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.

Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.

Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya.
1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de
perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de
Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs
franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de
perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent
Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch.
5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de
perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de
Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs
franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de
perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan.
11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.

Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del
loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau.
4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs
franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de
perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills.
15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers
de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de
Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March
de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar.
2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui
son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas).
3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia
de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer Sa
Vila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon:
franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.

Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia
de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia
de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia
de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu.
1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.

Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.

Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia
de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell
de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.

Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.

Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.

Perroquia de Borraça. 11.
(Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia
de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila
de Nures. 2.
Sent Merti Ça
Serra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.

BISBAT DE GERONA.

FOCHS
REYALS.

Ciutat de Gerona ço
es qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats
en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan
tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona.
5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49.
(Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols.
115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels
pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de
podium; pagesos : payeses).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt
dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.

Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de
Fontcuberta. 15 e 1 terç.

Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo:
episcopus Bisuldun* ).
Figueres. 105.
Torroella de
Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs
desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs
desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau
de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de
Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. Ses
Eres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de
Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P.
de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La
Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex.
9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de
Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell
de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.

Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya
del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son
desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de
perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui
son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya:
qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.

Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de
Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols:
del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de
Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia
de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells:
desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui
son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.

Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu
de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son
desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.

Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent
Genis Ça Costa: del dit abat.
4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de
Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila
de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent
Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs
desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son
desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.

Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia
de Corçan: qui son desgleya.
31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs
desgleya de perroquia de Flaçan.
25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs
de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de
Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana.
12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de
Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son
desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs
de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs
desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de
Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys.
15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs
desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo loch
de Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4.
(Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc;
o Monte Juno : Júpiter).
Fochs
desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de
perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir.
16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de
perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar.
7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de
perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes.
4.
Castell de Ruppia ab
la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell
de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e
perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs
desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent
Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs
desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son
del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens
de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son
desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha,
Ágatha)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (Como
Moncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.

Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia
de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.

Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de
vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illa
e Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.

Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es
como la latina, geminada, doble I.).
Perroquia Dollot:
del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia
de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.

Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de
Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de
Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia
de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia
de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de
Tornariça de Sent Salvador de
Sent Ponç: del abat de Sent
Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria
de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria.
10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies
de Ça Cots (como el
apellido Sassot) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la
dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria:
desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon.
13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget:
desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan Çes
Abadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de
vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de
Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de
Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de
Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son
desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.

Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila
del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya.
1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son
desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.

Perroquia de Sent Steve Çaluy
del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.

Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia
de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.
12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.

Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3
mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.

Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia
de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de
Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.

Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria.
6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.

Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia
de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita
vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.

Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda
de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.

Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia
de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de
Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.

Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como
la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel,
etc: Catalunya).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels
cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.

Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia
de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent
Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha
prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de
Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de
Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e
terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guell
de la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de
perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera.
7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de
Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares.
9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)

Vilavenut. 19.
Pontons. 10.

Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.

Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia
de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti Ca
Serra. 11.
Ça
Cirera. 2.
Çestella. 13.

Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.

Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles.
14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.

Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras.
36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des
Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en
lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de
Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol.
3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de
ciutada den Bernat Struç del
loch de Vilascua. 11.
(Struç
: Strauss : Strauß: Avestruz)
Fochs
de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme
Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.

Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.

P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan
Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.

Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer
Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.

Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori
Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent
Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti
Vey: qui son den Francesch Ça
Casademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la
perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de
Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert
de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit
Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan.
15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans
de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills
de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs
de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de
perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines.
2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent
Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat Ca
Brugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de
Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa
Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.

Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles:
den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia
de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans
vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del
castell de Rochabruna. 2.

Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme
del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de
Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de
Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.

5, 6 DE MAYO, 1461

5 DE MAYO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros asuntos de la casa, y atención a que, después de comer, tenían que ir a recibir a los embajadores enviados por Valencia al Consejo.


6 DE MAYO.

Tampoco hubo sesión, por ocuparse esclusivamente en la marcha y despido del mencionado Francisco Lobet, enviado a Gerona y Perpiñan, y en darle las siguientes cartas e instrucciones.

Als molt honorable senyer en Miquel de Vivers donzell.
Molt honorable senyer. Aqui es trames per nosaltres lo honorable mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat lo qual per part nostra vos parlara de algunes coses sobre les quals lo havem stesament informat. Pregamvos li doneu creença en quant per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era fahent per obra en los afers segon de vos confiam e si volreu algunes coses façam per honor vostra scriviunos françosament. De Barchinona a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Intruccions e memorial de les coses que per part del reverend e magnifichs senyors diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e lur consell en virtut de la comissio a ells feta per la cort de Cathalunya ultimamen (no sé si falta la t final o no la escriben) celebrada en la ciutat en Leyda per proseguir e insistir la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia per lo Illustrissimo Senyor lo Senyor Rey feta e lo repos e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de Barchinona e hun dels dit consell ha a dir e explicar a les universitats de Gerona de Perpenya de Figueres e a alguns del stament militar dels comdats de Rossello e Cerdanya ajustats en la dita vila de Perpenya e a altres del dit Principat per lo benavenir e repos e tranquille stat de aquell e dels poblats en aquell segons davall se conte.
E primerament lo dit magnifich mossen Francesc Lobets donara la letra de creença que sen porta als jurats e adjunts de la ciutat de Gerona els dira les saluts acostumades de part dels dits diputats e consell e apres abtament e pertinent segons de la sua saviesa molt confien los dira e explicara com ells no ignoren ab quanta unitat conformitat e voluntat los dits diputats e consell a laor de Deu servey e honor de la Majestat del Senyor Rey han proseguida la dita liberacio de la persona del dit lllustrissimo Senyor Primogenit detenguda e treta de aquest Principat no sens violacio derogacio e prejudici notoris de moltes constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e libertats de la terra e han proseguit e continuament prossegueixen e insisteixen la defensio e conservacio de les dites constitucions usatges y libertats per les quals aquest Principat e los poblats en aquell son augmentats temuts e reputats per lo universal mon (sin contar América, que aún no se había descubierto) e per ço los deuen haver axi cars com la vida la qual defensio e prossecucio han feta e fan no sens grans dans e perills de lurs persones e infinides despeses del dit General. De la qual prossecucio treballs e despeses e dels afers dessus dits ells per lurs sindichs qui en lurs consells e embaixades son entrevenguts son stats e son cascun dia plenament informats de la qual prossecucio no solament los dits diputats e consell mas tots los poblats en lo dit Principat han merescut reportar bon e gran renom e gloria inmortal (sí, robando en Fraga y esa zona porque se morían de hambre, morts de gana, inútils del exercit cathala). E com en la dita prossecucio dels dits afers e de tots altres per obtenir ne lo fi desijat sia lo pus principal e mes util e necessaria la unitat conformitat e una voluntat e los dits diputats e consell ab singular cura e vigilancia hajen entes e continuament entenguen e vullen en conservar radicar e mantenir aquella e evitar e obviar a totes divisions diferencies e zianies de les quals per gracia de nostre Senyor Deus han meses en repos e assossech moltes qui eren abans de aquest cas entre alguns del dit Principat. E com ara hajem entes no sens gran e molt anuig que alguns no zelants lo bon fi que Deus mediant sespera obtenir de aquests afers se esforçen imitant lo enemich de pau sembrar e metre algunes diferencies zizanies divisions entre alguns de aquesta universitat les quals si son admeses e no del tot repellides porien dar algun empaix turbacio o almenys dilacio a la fi desijada de aquests afers en no poch dan del dit Principat per ço los dits diputats e consell quilo (qui-lo en dos lineas) dit Principat representen han deliberat per lur poder provehir e obviar als dits dan turbacio empaix e dilacio e trametre lo dit molt honorable mossen Francesch Lobets ciutada de Barchinona e hun dels del dit consell a aquesta universitat que es de les principals del dit Principat e qui molt virtuosament se es portada en aquests afers per pregar exhortar incitar e requirir als dits jurats e adjunts quels placia star e esser en una voluntat conformitat e amor e no dar loch o orella ans del tot aplanar leixar apartar e repellir totes divisions diferencies e voluntats que aquests afers poguessen dar loch avinentesa o causa als dits empaix turbacio o dilacio de aquests afers en tal manera que segons loablement e virtuosa ho han començat ho finen e sien mereixadors del bon renom e gloria que de aço mereixen los del dit Principat segons es dit.
E lo dit magnifich mossen Francesch haja special carrech dir los que ell volenterosament per part dels diputats e consell treballara insistira en tot repos e concordia de les dites diferencies e divisions si obs sera car los dits diputats e consell e encara lo Illustrissimo Senyor Primogenit han voluntat saber e sentir les dites divisions diferencies e zizanies quines son e de que que proceixen e encara qui son los sembradors e procuradors e instadors de aquelles car sis dilataven o diferien e recusaven aplanar e metre en repos los dits diputats e consell qui lo dit Principat representen segons dit es han voluntat entendre en la provisio necessaria a utilitat benavenir e repos del dit Principat e poblats en aquell.

En les respostes que los dits jurats e consell a les dites coses faran lo dit mossen Francesch replicara e satisfara segons li sera vist ab paraules motius persuasions e cauteles als afers degudes e pertinents remetent ho a la sua bona discrecio e industria de les quals molt confien.
Semblantment anant e continuant son cami com sera a la vila de Figueres dara als jurats e consell de la dita vila la letra de creença que sen porta a ells dreçada en virtut de la qual apres les degudes e acostumades saluts los dira exhortara e requerra segons dessus se conte.
E apres fara son cami a la vila de Perpenya e dara la letra que sen porta de creença als consols e consell de la dita vila e apres degudes e acustumades saluts los dira e explicara segons dessus se conte.
E mes sabra e sentira si En Lora notari qui es anat en França per saber e sentir noves e specialment les que poch dies ha son aci tremeses a dir per los dits consols e encara per lo diputat de la dita vila e del report quen fara e encara si altres coses se diran o sabran en la dita cosa scriura copiosament e la mes certa que pora.
E apres los dits consols sabra e sentira los del braç militar de Rossello qui son en la dita vila ajustats si son en unitat o divisio e quina e per quo es. E ab consell dels dits consols parlara ab aquells que sera necessari els dara la letra que sen porta de creença en virtut de la qual apres degudes saluts los dira segons dessus e los exhortara a unio e conformitat ab los motius dessus scrits e altres que li sera vist.
E si per alguns dels dits ajustats se fahia alguna demostracio o querela que los dits diputats los haurien scrit per ells nos ajustassen ni stiguessen ajustats la qual cosa seria en gran prejudici e lesio del privilegi que lo dit stament preten haver de poderse ajustar sera per lo dit mossen Francesch discretament e savia satisfet que los dits diputats per lo dit scriure no han haguda ni han voluntat o intencio en res derogar o prejudicar a lur privilegi ans aquell los ajudarien a mantenir. Mas que lo dit scriure se es fet per quant davant los dits diputats se es feta clamor gran que algu o alguns dels dits ajustats pretenents stant en lo dit ajust esser guiats e en lurs causes no poder ni deura enantar o proceir. E axi la justicia se empatxa dilata e torba (tres verbos acabados en a, rasgo típico occitano, como los plurales en a) la qual cosa los dits diputats no volrien favorir.
E per quant los dits ajustats algunes vegades (plural en e, valenciano, algunas vegadas o voltas, uno de los dialectos occitanos, el catalán) han scrit als dits diputats e enviat a dir per lurs

//
(lurs, llurs; sus; els seus, los seus, les seues, les seves; https://ca.wikipedia.org/wiki/Occit%C3%A0 :
La segona renaixença literària de l'occità va tenir lloc al segle XIX, sota el lideratge de Frederic Mistral i el Felibritge (Loïs Romieu, Teodòr Aubanèl, Josèp Romanilha).
En aquesta època la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural.
Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres literàries. Llur acció va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat política. Els felibres (repassa estos els, que són los) van dir:
«una nació que solament té una literatura, una nació que destrueix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». (U enteneu aixó, atontats catalanistes? Este amb, tildes, els, los hau de repassá, no coinsidixen)
L'occità, (lo occitan, sense esta à de imbessils que sol volen ficá una à diferén o diferenta a la á) sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difós més enllà de les fronteres (las fronteras; la francha del meu cul ) de l'antiga Occitània, i encara hui en dia la literatura mistraliana és estudiada als països escandinaus i (busca la y latina als textos antics, pero agarra una cadira, tontolaba) al Japó.)

missatgers que paguessen algunes messions que per lo dit ajusts se eren fetes e fahien e encara que los dits diputats hagueren avis e sentiment que los dits ajustats entenien star e viure en lo dit ajust a despeses del dit General la qual cosa nos poguera tollerar per ço foren moguts a scriure lo dessus contengut e no per res prejudicar a lur privilegi.
E per quant lo dit Senyor Primogenit tramet lo magnific mossen Franci dez Pla cavaller per comunicar e parlar ab mossen Carles Dolms castella del castell de Perpenya sobre certes coses qui sguarden lo dit castell lo dit mossen Francesch parlara e sabra del dit mossen Franci dez Pla lo que haura parlat comunicat e apuntat ab lo dit mossen Charles e del que lo dit mossen Lobet haura sabut avisara los dits consols de la dita vila de Perpenya e encara ne scriura de continent als dits diputats e consell. 

E mes volen los dits senyors diputats e consell que si los dits consols de Perpenya fan alguna mencio ques maravellen com no han haguda copia dels capitols tramesos a la Majestat del Senyor Rey per mitga de la Illustrissima Senyora Reyna fetes lo dit
mossen Francesch Lobet los aira ab graciosa manera que dels dits capitols e respostes per certs bons sguards per los dits diputats e consell es stat deliberat al present no sia dada copia a algu e que axi se es servat pero que sien certs que la hora que sera deliberat darne copia a algu a la dita universitat ne sera dada e ans de altres com los dits diputats e consell hajen la dita universitat en gran figura e special recomendacio. E a instancia dels lurs sindichs ne han manada consentir una lectura e inspeccio a hun notari qui es vengut. Dada a VI de maig any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
E mes dira e pregara lo dit mossen Francesch Lobet los dits consols los condescendre a les pregaries e coses quels dits diputats los han scrites tochants a micer Pere Azemar que per molts sgoards que no curen explicarho hauran a gran complacencia.
Mes encara lo dit mossen Francesch Lobet de part dels dels dits diputats e consell explicara al honorable En Miguel de Vivers donzell domiciliat en la vila de Perpenya en virtut de la letra de creença a ell dreçada com los dits diputats consell entenents en tolre e levar totes e qualsevol diferencies que sien entre qualsevol psrsones del dit Principat per lo be tranquillitat e repos de aquell sabut que lo dit En Miquel de Vivers ha malvolença An Anthoni Deu losal de la dita vila de Perpenya e fills seus prenguen lo dit Miquel de Vivers vulla donar paraula de seguretat al dit Anthoni e fills seus. La qual peraula si lo dit En Miquel de Vivers volra donar lo dit mossen Francesch Lobets pendra en nom dels dits diputats e consell. E sobre aço se encarregara ab ell quant fer se puscha. E que la dita paraula se done per lo dit Miquel per si e per Nanthoni de Vivers son frare. - Expedita ut supra. - A.P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per certs afers qui han sguard granment al benavenir repos e tranquille stat de aquest Principat va aqui lo magnifich mossen Francesch Lobet ciutada de aquesta ciutat e hu de aquest consell per que aquelles vos recit e diga. Pregamvos donchs molt afectuosament vullau donar plena fe e creença al dit mossen Francesch en tot lo que de nostra part vos dira e explicara e metreho en obra per los dits sguards axi com si per nosaltres personalment vos era dit e hauremho a complacencia singular. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a VI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera prests a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per la instancia a nosaltres feta per vostre sindich sobre les coses contengudes en una vostra letra havem deliberat scriure al reverend senyor bisbe e capitol de aquexa ciutat li placia per sguard dels afers que tenim entre mans faça deenar lo seu clero e vellar a la lur tanda aqueixa ciutat e encara vulla fer cloure tots los portals e forats de les cases dels canonges e capellans qui hixen al riu e en tal manera provehir e concordar ab vosaltres en tal manera que de aquells nos puga haver sospita o opinio algun dan o cas sinistre pogues a aqueixa ciutat pervenir. Axi mateix havem provehit que en la guarda del castell de Amposta romanga En Johan de Villero ab si cinquesme entro que altrament hi sia per vosaltres deliberat e los qui entro aci hauran servit sien remunerats. E de aço scrivim al diputal local e al receptor de aqui. Entretant vos pregam que segons loablament e virtuosa sou stats en un voluntat per lo be e pacifich stat de aquest Principat e direccio dels afers que tenim entre mans ho vullau continuar e preseverar car los dits afers com sabeu esguarden a tots e per tots deuen esser ben guardats e defesos. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat
vostra guarda. Quant tocha a la gent darmes que lo dit vostre sindich demanava per guarda de aqueixa al present vos placia haver paciencia. E confiam tant de vostra saviesa que vos haurem en la bona custodia de la vostra ciutat en tal manera que sera honor vostra. Dada a VI del mes de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend honorables e savis senyors lo bisbe capitol e canonges de Tortosa.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostre reverend paternitat e saviesa sab quant es necessari e util conservar unitat e conformitat en les universitats e habitants en aquelles. E com per los afers que tenim entre mans los quals sguarden a tots e a quiscu
e per benefici dels dits afers e per obviar a tots inconvenients quis poguessen seguir les principals universitats de aquest Principat stigan en recel e reguard e summa custodia entre les quals es una de les principals en aquest Principat aqueixa ciutat vos senyor
e vosaltres senyors capitulars deuen esser axi e pus recelosos e diligents en la custodia e guarda de aquella tant per vostra virtut quant per lo interes gran vostre e de aqueix clero. Per ço vos pregam e encarregam molt afectuosament que per los dits sguards vullau provehir e dar orde que aqueix clero segons lo poble de aqueixa ciutat ha fet sia adeenat e faça guayta en los lochs necessaris e encara vos placia provehir que los portals e forats de les cases dels canonges e clergues que hixen al riu sien tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres e inconvenients que seguir sen poguessen comunicant e parlant ne ab los procuradors de la ciulat e aço per lo dit sguard. E en tots altres afers que esguarden lo benavenir e bona custodia de aqueixa ciutat vos hajau ab tot vostre clero ab aquella unitat e concordia que de vosaltres se pertany e comfiam. Dada en Barchinona a Vl de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

12 DE FEBRERO.

12 DE FEBRERO. 

Se resolvió que Francisco Pallarés y Pedro Clariana fuesen enviados como mensajeros a Sicilia y Cerdeña; y se acordó mandar publicar el bando que aquí se copia.

Ara hojats queus fa assaber lo honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey a requesta dels molt reverend e honorables diputats que tots aquells quis son acordats e han pres sou del General sien tenguts daci a dos hores apres mig jorn esser exits fora la ciutat e seguir lo capita general encara que los dits acordats no hajen llurs capitans particulars ans no sperats los dits capitans hajen anar a seguir lo dit capita general sots pena de cors e de haver. E guart si et cetera.

Después de esto, se mandó despachar varias cartas y se dio cuenta de otras que junto con algunos documentos se habían recibido, y eran como a continuación se copian.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda a la qual vos dehim que tots los procehiments per nosaltres e nostre consell fets son a sguart e a fi de coses concernents lo servici de nostre Senyor Deu e servey e honor del Senyor Rey e per servar la fidelitat per bons vassalls a la sua Majestat deguda e retre lo degut deute a aquella. E no placia a Deu que res sinch haja fet nis faça que sapia alteracio ni prejudici gens a la fidelitat dessus dita. E tots los oficials del Senyor Rey son conformes ab nostra voluntat e dells no speram sino ajuda e endreça e a requesta nostra es stada feta per lo veguer de aci crida de guiatge dels acordats e seguretat de pau e treua juxta forma de una copia que de aquella vos trametem e lo dit veguer va ab la host de aquesta ciutat. Perque senyors a vosaltres no cal star en nenguna perplexitat o congoixa car per gracia de Deu les coses se componen a tot be. Ne del Gobernador ne altres oficials nous cal haver redubte car ab lo dit Governador es provehit en manera que tota vegada fara lo degut e alre no resta que per la pacificacio e be de aqueixa ciutat es necessari aqui esser feta semblant crida. Nosaltres scrivim al deputat local que faça instancia en aço e requira los oficials de aqui que facen fer de continent la dita crida e a vosaltres placieushi fer aximateix instancia e axi sia provehit al benefici de aqueixa ciutat e de aquest negoci. Per quant de la gent de peu de que vos havem scrit seria cosa de dilacio e fatica si havien a venir aci havem provehit que per lo arrendador de les generalitats sera pagat aqui lo sou e que axi pagats e desempatxats puixen tirar la via de Leyda. Placiaus donar la bona expedicio e provehir e attendre que sien tals e axi a punt que puixen fer honor a la cosa car en Leyda los convendria fer mostra a ells e als altres e hauray persones qui hauran carrech de veurels ab manament de no admetre aquells qui no haguessen disposicio a la cosa. Si per ventura los diners del arrendador no abastaven a tant sou vos pregam hi façau bestraure a algu car per nosaltres sera de continent pagat lo que bestret hi sia.
Los dits acordats deuen aqui prestar sagrament e homenatge de be servir segons es acustumat en tals coses. Vullauvos haver en tot ab la diligencia que la cosa requer e sia la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona a vostra honor prests.
Apres feta la present es stat delliberat que la gent vinga e passe per aci en totes maneres e sera presa dells aci seguretat els sera feta la paga. Sobre tot vos placia entendre en la pacificacio de aqueixa ciutat.

Al honorable micer Pau Alamany diputat local o a son loctinent en la ciutat de Vich.
Honorable senyer. A servici de nostre Senyor Deus e servey e honor del Senyor Rey e tranquillitat e repos de aquest Principat es stat delliberat per nosaltres e nostre consell representant lo Principat de Cathalunya ab aprobacio del consell de la present ciutat de Barchinona que per los oficials del dit Senyor sia fet guiatge a tots los qui sacordaran e hiran en lo exercit e armada que de present se fa per lo dit Principat per lo delliurament de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit del dit Senyor Rey e mes sie seguretat de pau e treua entre los poblats en lo dit Principat segons forma de la crida copia de la qual vos emviam e aci es stada feta e publicada per lo regent la vegueria a requesta nostra. Per tant vos dehim e manam que encontinent reebuda la present requirau lo oficial de aqui al qual se pertanga en virtut del sagrament e homenatge e seguretat que ha prestada o es tengut prestar de obtemperar e exequir nostres requestes sens consell consulta o dilacio alguna que de continent en aqueixa ciutat facen e atorguen semblant guiatge e seguretat e facen fer e publicar la dita crida. E de aço scrivim als honorables consellers de aqui que hi facen ab vos instancia e assistencia e per ço feu que en la dita requesta hi sien ells presents. E mes volem que façats aqui fer crida que tot hom de cavall que acordar se volra vinga aci e serali donat si es home darmes portant pillart e patge XXXXV florins per mes e a home de cavall util XV florins corrents ab bestreta de dos mesos (pone memos). De la gent de peu qui ha anar de aqueixa ciutat sollicitau prestament partesca la via de Leyda e que sia gent disposta e util. E ja havem provehit que aqui los pagaran lo sou a fi que no hajen fatica de venir aci. E presten sagrament e homenatge de be e leyalment servir e star al comandament del capita. Hajatsvos en tot segons los afers requeren. Dada en Barçalona a XII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres feta la present es stat delliberat que la gent de peu vingue e passe aci en totes maneres e aci prestaran la seguretat els sera feta paga. Si empero alguns ni havie qui per fretura de diners no poguessen de llur casa exir lo arrendador los fara bestreta de alguna cosa. Vos certificaunos del que haura bestret e de les persones o conestables a qui sera feta la bestreta.

Als honorables senyors los jurats de Bosulu. (Besalú)
Honorables senyors. Si la gent quens haveu enviar no volia tenir aci a pendre diners del sou que han haver enviaunos de continent una persona qui a carrech de aqueixa vila sen port los diners que de continent seran donats a aquell que enviareu. E feu per manera que sia gent util e disposta e feuhi un conestable que sia del nombre dels XXV e en los XXV haje XV ballesters e sis empavesats e quatre lançes largues. E de aqueixa gent e de Figueres havem dat carrech an Simon Çameso de Banyoles quels regescha. Avisamvosen. Dada en Barchinona a XII dies de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres la data sius parra que de la vegueria ne dejau metre en la cinquantena vostra perque no isquen tots de aqueixa vila ho remetem a vostra coneguda.
Al honorable senyer En Luis de Vilaplana deputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Aqui passara una conestablia de XXV homens de la vila de Prats de Rey dels quals per llur bona expedicio havem provehit facen aqui davant vos la mostra. Perqueus dehim e manam vejats en la dita mostra e attenats en aquella que sien homens suficients e be a punt e altrament nols admetessets e a requesta vostra faran sagrament e homenatge en poder del veguer o altre oficial de aqui de be e reyalment servir segons es acustumat e de la mostra que feta hauran los farets albara testimonial si sera stada suficient o no e a nosaltres letra responsiva certificantnos del orde de la dita conestablia e de la seguretat per ells prestada. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona. 

Al molt egregi senyor lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor. Lo reverend mestre de Muntesa e lo noble don Lop Ximenez Durrea vizrey de Sicilia missatgers de la Majestat del Senyor Rey a nosaltres e a aquesta ciutat enviats com sabeu sen tornen. Pregam e encarregamvos molt stretament que per vos sia provehit que per la gent de la host ne altres quant en vos sia nols sia fet enuig injuria o molestia alguna ans per vos e per la dita gent sien favorablament tractats com a embaxadors de nostre Rey e Senyor. E sia molt egregi senyor la Sancta Trinitat en vostra guarda. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barçalona a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Segons havem entes la gent qui aqui se deu acordar no vol exir sens paga que aqui los sia feta e per ço som molt contents que trametau aci alguna persona qui a carrech vostre pero sen port los diners per fer lo dit pagament car de continent li seran liurats. E parnos que de la gent que trametreu ne prengau aquella part queus parra de la vegueria e de les faldes de aqueixa ciutat. Encarregamvos que hajau gent disposta per al mester. E dels CC homens que haveu a trametre haveu a fer vuyt conestables ço es de XXV en XXV e dels XXV de quiscuna conestablia hi haja XV ballesters e sis empavesats e quatre lances largues. E per quant en los dits CC homens que havem enviar havem fets quatre caps de cinquantenes ço es En Barthomeu Alamany de Bellpuig En Raphael Sampso En Franci Beuda e Naymerich de Lavia e de la cinquantena que Figueras e Bosulu nos envie ço es quiscu XXV havem fet cap En Simon de Çameso de Banyoles per çous pregam afectuosament que de continent los ne aviseu a tots cinch e com han a venir ells a cavall ab roci o ab mula com se vullen e aporten un scuder o patge si peu. Axi mateix vos pregam que les letres queus remetem pera Figueres e Bosulu de continent les los trameteu. Dada en Barchinona a XIl dies de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Monserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e de gran saviesa senyors. Les coses com han succehit en Leyda de diumenge en ça havem sentit ab molta generalitat per algunes letres vostres fins aci vengudas las quals ab paraules generals nos informen efecte no haver hagut lo que concebut era aci e ordonat per nosaltres de que en aquesta ciutat se parlen moltes coses. Placia a Deus sie stat per lo millor lo que fet es empero prima fas dona verisimilitut lo fet de haver donat occasio a grans dans inconvenients e despeses.
E qui causa haura donada a tant dan de la cosa publica ne haura algun temps raho donar e so liga tot en lanima car si exequutat fos stat lo ordonat ja fora lo repos en Cathalunya e ara stam en un punt e perill de innumerables inconvenients si Deus noy ajuda. Versemblant es empero no esser stat en facultat de vosaltres servar lorde qui scrit vos era e axi se creu car podentho haver exequutat e no volent ab pocha raho se poria excusacio donar dels dans e inconvenients qui subseguir se poden. Havem sperança en Deus omnipotent scrutador dels coratges al qual amagat res no sta que donara orde en fer les coses esser be publiques e provehir a la indempnitat dels innocens e no havents culpa. Pregamvos del que se innovara e sentireu continuament nos aviseu. Jaus havem scrit no aneu pus avant de Leyda encara que tots o part demanats fosseu per la Majestat del Senyor Rey car nosaltres som en certs pensaments quens entenem e cove vos troben plegats. Lo comte de Modica capita fa aqueixa via e vuy son exits gran multitut de gent e bella de cavall e a peu. La host de Leyda sen torn sino alguna gent triada e util qui stiga a Alcarraç ab la bandera la qual no vaja de Alcarraç avant puys axi plau a la Majestat del Senyor Rey lunyarse. E pregamvos quens informeu que es del consell del Senyor Rey canceller vicecanceller e altres e ques son fets e a XIII de febrer que era la pretesa prorogacio de la cort que si fara. E de tot particularment vos placia certificarnos. E sia la Sancta Trinitat en custodia vostra e direccio dels negocis. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Jatsia per altra vos haguessem scrit nos trametesseu certa gent de peu pero ara per quant aqueixa ciutat es en frontera e no la volem evacuar de gent havem delliberat scriureus e pregar que no cureu trametre gent alguna. E si novitats algunes sentreu en las parts foranes daquelles nos aviseu. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat al molt egregi e strenuu baro e senyor lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya e qualsevol dels capitans de cinquantenes e conestables en lo dit exercit a vos dit senyor Comte tota honor e a vosaltres capitans e conestables saluts e a tots en lo dit exercit benaventurada successio. Com per nosaltres sie trames lo honorable En Johan Ferrer exhibidor de la present ab certes pecunies e altres coses per preparacio del dit exercit e pora esser li occorrera alguna necessitat de voler companyia per anar segurament ab les coses que li son acomanadas. Per tant a vos dit senyor Comte capita general pregam e requirim e a
vosaltres dits capitans altres e conestables dehim e manam donets al dit al dit En Johan Ferrer aquella companyia de vostres gents que per ell sera demanada a fi que sots tal companyia lo dit Johan Ferrer ab les coses que li son comanades sia ben conduhit e vaja segurament a tota prospera successio del dit exercit. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Ramon Grau receptor de les Generalitats en la ciutat e pas de la Seu Durgell.
Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella vos dehim que vos tingau aparaulats e percebuts alguns companyons sens empero algun sou ne mig sou per lo present mas per quant sera hora que novitat alguna sentisseu per la qual fos necessari atenyer als passos que lavors fossen prests per fer servici e axi servint haguessen sou e no en altra manera. Perqueus dehim e manam ho dispongats axi scrivintnos tota hora del que sentireu que fos cosa de alguna novitat. Hajatsho a bona cura segons se confia de vos. Dada en Barchinona a XII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A.P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e honorables senyors. Vuy que es dimecres havem reebuda una letra de vostres magnificencias significantnos com ab lo gran vostre consell ab lo consell de cent jurats de aqueixa ciutat haveu provehit en haver lo Illustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey de fet contrestant a qualsevol altres persones exceptada la persona del Senyor Rey qui impediment donar hi volran. Perquens scriviu stretament queus enviem XXV homens disposts e de treball armats e a punt en los quals ne hage XV ballesters e V empavesats e V ab lances largues e vagen tantost e quels ordonem hun conestable. Perque magnifichs e honorables senyors nosaltres e aquesta vila tots temps es e sera en exequutar lo que per vosaltres sera ordonat. Nosaltres farem los dits XXV homens sien prests e apparellats e ben a punt en la forma per vosaltres scrita e havem elegit en conestable En Franci Maries de aquesta vila lo qual vos supplicam accepteu lo dit Franci Maries en conestable com sie home pera tals coses abil e spert. E ab tant ordonau e manau en aquesta vila lo que plasent vos sera françosament. Dels Prats a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Los qui son prests a manament e ordinacio vostra los jurats de la vila dels Prats del Rey.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Lo dia de la data de la present lo magnifich Johan Ferrandez de Heredia missatger a nosaltres trames per la Illustrissima Senyora Reyna es vengut aci ab letra de crehença de la sua excellencia e ab certes instruccions qui son explicacio de la dita crehença translat de la qual vos trametem dins aquesta les quals letra e instruccions legides havem hagut sobre lo contengut en aquelles ensemps ad los honorables missatgers de aqueixa ciutat e altres ample colloqui e per tots concordes es stada delliberada certa resposta en scrits copia de la qual es ab aquesta la qual ab nostra letra responsiva per lo dit Johan Ferrandez havem tramesa a la dita Senyora Reyna e encara havem destinats a la sua excellencia los reverend abbat de Poblet e mestre Ferrando per informar la sua Serenitat del negoci en quin punt sta e del irreparable perill tant iminent e per informar la sua Altesa que res
no baste a reposar aquest fet sino presta liberacio de la persona del Senyor Primogenit e tradicio als cathalans certificant vostres reverencies nobleses magnificencias e honorables savieses que sempre entenem e vaccam en exequutar vostres delliberacions pero fins aci stam aturats per quant la host de Cervera no es junta e diuse no venen pus de CC o CCC homens. Com hic sien farem lo que sera delliberat per vosaltres mossenyors. Ja vos havem scrit com la gent daci qui continuament sta en Alcarraç ab la bandera ab tot hagen bona voluntat no es per fer empresa denguna (dingú: nadie; denguna: ninguna) per tan gran negoci. Per lo dit Johan Ferrandez som avisats que lo
Senyor Rey e lo Senyor Primogenit son en Alcanyiz de la frontera. Los honorables pahers de aci e tota la gent ab bona voluntat fan lo degut. Placie a nostre Senyor Deu que tot succehesca a lahor sua servey de la reyal Majestat liberacio del dit Senyor Primogenit e utilitat e repos del Principat. A XI del present reebem vostra letra de Vllll ab quens certificau les banderes esser fora ciutat ab gran gent de cavall e a peu confortant et cetera. Nosaltres stam ab la virtut e sforç ques mereix en tal fet e siau certs no oblidarem lo honor del Principat e nostre ab tot no stam en degun orde segons vos scrivim per mossen Volo e per mossen Xatmar. Molta admiracio tenim de hun correu qui solament te un ull lo qual arriba ir ab nosaltres en Alcarraç on erem anats per comunicar ab nostres conembaxadors e no porta letra comuna sino hun plech de letres particulars. Stamne ab algun pensament tot vos sie avis. E placieus per correu volant nos certifiqueu que es de fer. E sie lo bon Jhesus proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Instruccions acomanades per la Serenissima Senyora Reyna al magnifich Johan Ferrandez de Heredia conseller de la Majestat del Senyor Rey de les coses que per
part de la dita Senyora ha de dir e explicar als missatgers del Principat de Cathalunya stants de present en la ciutat de Leyda.
E primerament presa hora pera parlar ab los dits missatgers lo dit Johan Ferrandez los donara la letra de crehença que sen porta de la dita Senyora Reyna e dites primer les saluts acustumades los dira com la Senyoria de la dita Senyora Reyna com aquella que ama lo serviy del Senyor Rey e benefici de tots sos regnes e terras e semblantli les novitats e coses a present occorrents si en aquelles es perseverat poden esser causa de infinits errors e inconvenients los quals la Majestat sua ab infinidas multiplicades supplicacions enten a desviar ab la Majestat del dit Senyor Rey moguda de benefici zel e intencio ha supplicada la Serenitat del dit Senyor que sia merce sua voler attendre a reposar totes coses e conduir sos vassalls qui com sempre son stats e de present creu ho sien stiguen a tota obediencia disposicio e ordinacio de la sua Majestat.
Item dira com la dita Senyora Reyna ha supplicat lo dit Senyor li faça gracia sa Senyoria puixa comunicar e praticar ab alguns dels dits missatgers per donar orde en les coses que han sguart a la persona del Illustre Princep son fill e a repos e contentacio de tots los subdits e vassalls de sa Senyoria entenent e havent per clar la dita Senyora Reyna noy manca disposicio a podersi adobar totes coses a servey de nostre Senyor Deu honor e servici de la prefata Majestat contentacio e repos de tots sos regues. E dira que la dita Senyora sera contenta anar en alguna part hon lo dit Johan Ferrandez apuntara ab los dits missatgers pera comunicar e practicar de totes les coses necessaries pera seguirse benefici e repos a tots los qui en los fets occorrents han participi e interes.
Item lo dit Johan Ferrandez dira per part de la dita Senyoria que per donar orde e millor disposicio e que totes coses succehesquen be li ha semblat dever supplicar com ho ha fet al dit Senyor Rey que per merce sua vulla dins lo present regne Darago tenir la persona del dit Princep en alguna part a sa Senyoria grata e accepta o no traurel de aquell en tant que les dites coses se meten en pratica e que la Majestat del dit Senyor Rey annuint a les supplicacions de la Senyora Reyna ha delliberat per contemplacio e complacencia de aquella portar e tenir lo dit Princep ab si en lo castell e vila de Alcanyis.
Item per quant es possible los dits missatgers volran demanar alguna seguretat per aquella dells qui vendran per practicar de les coses dessusdites ab la Senyoria sua ab tot stima no esser necessari dira lo dit Johan Ferrandez com la dita Senyora ha de la Majestat prefata amplissim e bastant poder de assegurar tots los dits missatgers o aquell o aquells que trametran a la dita Senyora en aquella forma que lo dit Senyor personalment o poria fer (lo podría hacer; u podríe fé; ho podria fer; ho podrie fer) en sa bona fe reyal e de la dita Senyora. E si mester sera o sera demanat les seguretats que la dita Senyora fara lo dit Senyor Rey les ratificara. - La Reyna.
Fuerunt expedite in loco de Burgialaroç (Bujaraloz) mandato Serenissime Regine michi Antonio de Archant facto die decimo februarii anno a Nativitate Domini Millesimo CCCC sexagesimo primo.

Resposta.
Los sexanta embaxadors del Principat de Cathalunya reebuda ab aquella humil e subiecta reverencia ques pertany de la Senyora Reyna la letra de creença per Johan Ferrandez de Heredia a ells portada e vistes e legides les instruccions axi mateix portades responen que han a molta gracia a la sua excellencia la sancta e bona intencio que tots temps ha haguda e ha de present en lo benifici dels afers quis menegen e axi la suppliquen per merce sua fins hage degut compliment vulle continuar. E notifiquen a la sua Serenitat que ells de present consulten llurs principals en manera que ab intelligencia llur los fets sien menejats e closos a tot servey de Deu e de la Majestat reyal e al benefici e repos del Principat. Es ver que per lo descarrech llur dien a la sua Altesa que lo be de aquests afers e lo medi ab que se han reposar es sens dilacio lo Senyor Primogenit sie entre los cathalans en manera que la excellencia de la dita Senyora Reyna ab lo dit Primogenit sien los mediadors e servidors de aquest negoci fahents certa la sua Senyoria que no sta en facultat dels dits embaxadors poder aturar ne reseure en res.