Mostrando las entradas para la consulta Igualada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Igualada ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 12 de septiembre de 2020

11 DE FEBRERO.

11 DE FEBRERO. 


Requirióse al subveguer de Barcelona para que hiciese publicar por el pregonero el siguiente bando:

Ara hojats tot hom generalment queus fa a saber lo honorable En Miquel de Vilagaya donzell sotsveguer e regen la vegueria de la present ciutat de Barchinona per lo molt alt Senyor Rey a requesta dels molt reverend e honorables mossenyors los deputats del General del Principat de Cathalunya que tots los quis seran acordats sien tenguts passar davant la casa de la diputacio e axi tirar la via de lur cami ab lo nom de Deu sots pena de cors e daver.

Y luego en esta misma sesión fueron leídos los documentos que siguen:

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de gran saviesa senyors. Dimarts deu del corrent mes envers las vuyt hores ans de mig dia reebem una vostra letra sots data de VII del dit corrent mes per la qual som stats informats de las preparacions per vostras molt gran reverencias fetas concloent fossen a vosaltres remesos cent homens en certa forma ab vostra letra donada e encontinent lesta vostra letra donam orde en exequir aquella. Empero novament seria pervengut a nostro 
auditori que sobre lo negoci serian insurgidas algunas alteracions per les quals aquesta ciutat sta en perplexitat e molt mes si lo Gobernador (gobernador en b; gobernador con b) o altres oficials del Senyor Rey venian en aquesta ciutat per fer procehiments e vexacions aquesta ciutat com ne en quina forma e manera sen regiria. Per tant molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors sia a vosaltres plasent donarnos tot consell favor e ajuda sobre les dites alteracions quis dirian esser inurgidas e encara on lo Governador (en v; con v) o altres oficials del Senyor Rey hic fahian procehiments e vexacions com ne en quina forma ne manera aquesta ciutat sen regira car segons per vostras grans reverencias sera ordonat e provehit aquesta ciutat o exequira. E conserveus molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tots vostres manaments e ordinacions prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich


Als molt reverend honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Diluns prop passat en la nit que comptavem VIIII del present mes de febrer reebem una vostra letra data en la ciutat de Barchinona a VII del dit mes ab la qual nos certificats (occitano; certificáis; certifiqueu) de la delliberacio per vosaltres feta sobre la liberacio del Illustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey e pregant e encarregantnos que per sguart e socos del dit cas trametessem a vosaltres XXV homens de peu disposts e armats ço es XV ballesters V pavesats e V ab lances largues a la qual vostra letra responem que encontinent reebuda la dita vostra letra havem donat orde en haver lo qui per vosaltres es demanat. E de fet vos trametem los dits XXV homens ço es XV ballesters V pavesats e V ab lances dels quals havem fet capita o cap llur En P. Paloma (pero no Colom o Coloma) portador de la present e tots han fet sagrament e homenatge de star a ordinacio del dit P. Paloma qui ab consell de tres altres per nosaltres a ell nomenats e elegits ço es Nicholau Giner Rafael Vall e Francesch Cornet ha carrech de regir e ordenar de ells segons sera necessari e lo qual P. Paloma ha carrech ab sagrament e homenatge per ell prestat de presentarse ab tots los de sa companya a vosaltres e daquiavant fer tot ço que per vostres grans savieses sera ordonat. E ab tant la Sancta Divinitat sia guarda vostra. Scrita en Agualada a X de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio tots temps prests consellers de la vila de Agualada. (Igualada)

Als honorables e savis senyors los jurats de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres e nostre consell representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort general del dit Principat e ab aprobacio del consell de cent jurats de aquesta ciutat es stat delliberat per servici de nostre Senyor Deu e servey e honor del Senyor Rey e tranquillitat e repos de aquest dit Principat que per los oficials del dit Senyor Rey sia fet e atorgat guiatge a tots los qui se acordaran e hiran en lo exercit e armada que de present se fa per lo dit Principat per lo desliurament de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit del dit Senyor Rey. E mes sie seguretat de pau e treua entre tots los poblats en lo dit Principat juxta forma de la crida la qual per aço es stada aci feta e publicada per manament del veguer de aquesta ciutat a requesta nostra. E de present scrivim al deputat local de aqueixa ciutat que requira lo veguer o altres oficials de aqueixa ciutat a quis pertangue facen aqui publicar la mateixa crida.
Placieus per quant aço ha tant sguart al servey e honor dessus dits e benefici de aqueixa ciutat e de tot lo dit Principat ensemps ab lo dit deputat local fer la requisicio e instancia dessus dites a fi que la cosa se deduescha aqui en exequucio e en obra.
E pregamvos vullau donar orde en la presta expedicio de la gent de peu de la qual scrit vos havem car per nosaltres es tramesa aqui peccunia per pagar la sou o bestreta. Si gent de cavall se attrobara scrivim al dit deputat local faça fer crida venguen aci hon se poran acordar els sera dat sou e bestreta. En tot vos placia fer cara e donar la diligencia e cura que obs es. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Çeloni deputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. A servici de nostre Senyor Deu e servey e honor del Senyor Rey e tranquillitat e repos de aquest Principat de Cathalunya ha stat delliberat per nosaltres e nostre consell representant lo Principat de Cathalunya e ab aprobacio del consell de la present ciutat de Barchinona que per los oficials del dit Senyor sia fet guiatge a tots los qui sacordaran e iran en lo exercit e armada que de present se fa per lo dit Principat per lo deliurament de la persona del Illustrissimo Senyor don Carles primogenit del dit Senyor Rey. E mes sie seguretat de pau e treua entre tot los poblats en lo dit Principat juxta forma de la crida la qual per aço aci es stada feta e publicada per manament del veguer de aquesta ciutat a requesta nostra treslat de la qual crida ab la present vos trametem. Perque vos dehim e manam que de continent reebudes les presents requirau lo veguer o altre oficial de aqui al qual se pertanga sots virtut del sagrament e homanatge e seguretat que han prestada e o que prestar son tenguts de fer e exequir dilacio excusacio e consulta cessants totes e qualsevol requestes per nostra part a ells fahedores que de continent en aqueixa ciutat facen e atorguen semblant guiatge e seguretat e que facen fer e publicar semblant crida. Per nosaltres es scrit als jurats de la dita ciutat hi fassen assistencia e instancia fen ells presents la requisicio dessus dita. Mes volem fassats aqui fer crida que tot home a caball qui acordar se vulla vinga aci e serali donat sou si es home darmes portant pilart e patge XXXXV florins correns ab bestreta a quiscuns de dos meses. De la gent de peu qui sera aqui acordada vos encarregam los solliciteu per la lur presta venguda. Hajatsvos en tot ab la diligencia qui es obs a la cosa. Dada en Barchinona a XI de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

domingo, 26 de julio de 2020

VEGUERIA DE VILAFRANCHA. FOCHS (censo)

VEGUERIA DE VILAFRANCHA.

VEGUERIA DE VILAFRANCHA; Penades, Penedés, Penedès, Penitensis



FOCHS REYALS.

Vilafrancha de Penades. 453.

Vila de Cerbos. 137.
Piera. 118.
Gualada. 179. (+ Igualada, Egualada, Agualada.)

Cubelles. 106.
Castell de Fontrubia e son terme. 85. (Fontrubí o Font-rubí)

FOCHS DE CIUTADANS.

Quadra de Canyelles: den R. Merquet ciutada de Barchelona. 15.
Pujades de Les Cucales ab lo Mas den Torra del terme de Piera. (no hay número)
La Cort Comdal: qui es den R. Pellicer de Vilafrancha. 1.
Castell de Gillida: den Francoy Bertran. 95. (Gelida)
Castell de Calafell: de Micer Gerau de Palou. 16.
Quadra de Rocha Crespa: qui es den G. Ledo ciutada de Barchelona. 11.
Quadra de Salicrup del terme del Castell de Sa Guialtrun (la Geltrú):
qui es den Bernat Merquet ciutada de Barchelona. 5.

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.

Altafulla e Sanou: den Luys de Requesens. 36.
Castell de Ça Guialtrun: qui es den Guerau de Sanehuja donzell 62.
Castell Desperaguera: qui es del prior de Muntserrat51.
(de Esparraguera)
Castell de Masquefa: qui es del pebordre del Penedes. 14.
Monistrol de Noya: qui es del prior de Muntserrat. 8. (Monistrol d'Anoia)
Quadre de La Fortesa: de la Almoyna de Barchelona. 5.
Sent Jacme Ces Oliveres e Santa Creu de Crexa: qui son del rector del dit loch dels quals ni ha VI den Pont Ces Torres e IIII reyals. 24.
Castell de Frexa: del pabordre de Solsona. 15.
Sent P. de Riudebirles: del Cardinal de Sent P. 59. (birles, no bitlles)
Castell de Terrasola: qui es del dit Cardinal. 32.
Loch de Malcavaller e Quadra de Banas: del prior de Muntserrat. 9.
Loch o quadra del Gorner: del pebordre de Solsona. 5.
Santa Fe: del archabisbe de Terragona. 16.
Castell de La Granada: qui es del bisbe de Barchelona. 27.
Perroquia de Sent Cugat Ses Garrigues: qui son del rector del dit loch e daltres persones ecclesiastiques. 35.
Loch de Sent Sabastia: qui es del Cardinal Dagrafulla. 14.
Castell de Avinyo: den March de Avinyo. 24.
Quadra de Cantalops: del prior de Sent Pol. 15.
Quadra Dordal: del Espital de Cervello. 7.
Castell de Franer de Sent P. de Melanta: qui son del abbat de Santes Creus. 12.
Quadra Dalbereda: qui es del dit abbat. 8.
Castell de Pontons: del dit abbat 45.
Castell de La Roqueta: del dit abbat. 5.
Quadra de Vilaubi: de la Almoyna de Barchelona. 11.
Gayans: del abbat de Santes Creus. 17.
Castell de Muntmell: qui es del bisbe de Barchelona ab V fochs de la Quadra den G. Dayguaviva donzell. 43.
Vila Rodona: del bisbe de Barchelona. 5.
Castell de Muntornes: de Santes Creus. 30.
Castell de Crexell Bara e Roda: del Prior de Caserres. 33. (Roda de Bará o Barà, Creixell)
Sent Vicens des Calder: del abat de Sent Cugat de Vallés. 28.
Castell de Bonastre: del dit abat. 43.

Castell Dabinyana: del dit abat. 34.
Loch del Venrell: del dit abat. 66. (Vendrell)
Santa Oliva: del dit abat. 33.

Albornar: del dit abat. 6.
Castell de Banyeres: del bisbe de Barchelona. 45.
La Lacuna del terme del Castell de Castellet: del abat de Santes Creus. 15.
Moja: qui es del pebordre de Penades. 13.
Sent Steve del Castellot: qui son del dit pebordre e den Mas-dovelles donzell. 8.
Castell de Ribes de cavaller ab I foch de la Quadra des Cortey. 35.
Quadra del Clot del terme de Ribes. 4.
Castell de Ciges: de la Almoyna de Barchelona. 109. (Sitges)
Castell de Campdasens: desgleya. 15.
Castell de Garraf: del prior de Garraf. 2.
Castell Delmella: desgleya. 16.
Perroquia de Santa Margalida: de diverses senyors ecclesiastichs ab XIII de cavallers. 38.
Quadra de La Serra de Santa Maria des Pla: qui es de cavaller. 4.
Perroquia de La Bleda: de Sgleya. 5.
Castell de Colbato: de Sgleya. 32.
Castell de La Guardia des Bruch: desgleya. 43.
Castell de Pierola e Quadra des Vilar: de cavallers ab II fochs de la Quadra de Castellet. 84.
Castell de Sobirats: del noble En Ramon Alamany de Cervello. 159. (Subirats)
Castell de Sanit: de cavaller ab IIII fochs de la Quadra de Puig Alber qui es de Micer Guerau de Palou. 41.
Castell de Cabrera: de cavaller e Quadra de Vallbona. 26.
Castell de Pachs: den Ramon de Barbera ab III fochs qui son del monastir de Santes Creus e IIII fochs qui son del Spital de Sent Johan e II de la Almoyna e II fochs den Vilafrancha. 21.
Castell de Sent Marti: qui es del infant En Marti ab la Quadra de Vernet qui es den Arnau de Vernet. 95.

Infant En Marti, Martí, Martín I de Aragón

Castell de Foix: de cavaller. 43.
Mas de Pontons: den Jacme Davinyo donzell. 4.
Castell de Vila de Mager: den Guerau de Cervello. 93.
Castell de Miralles: den Guerau de Cervello. 39.

Castell e terme de Querol: de Mossen En Ramon Alamany de Cervello. 89.
Castell e terme de Muntagut: del dit noble. 60.

Castell de Salba: den Bertran de Gallifa ab II fochs de Vilardida
qui es den Tamerit. 22.
Castell e terme de Seguer: qui es den P. de Muntagut donzell. 3.
Quadra de Puig Loret: den Johan de Muntagut donzell. 6.
Santa Perpetua. 25.
Castell de Marmellar: den A. de Vernet. 13.
Quadra de Cimitrells: den Bertran de Galifa: 15.
Ardenya del terme de Muntoliu: qui es den Bertran de Galifa. 8.
Quadra de Virgili: den Berenguer de Boxados. 9.
Castell de Secabechs: de cavaller. 1.
Torra den Barra: den Berenguer Dolzinelles. 28. (Torredembarra)
Mas den Armengol (nos troba comptat). 2.
Castell de Vespella e terme: den Dalmau de Queralt. 33.
Roda e Bara: del Prior de Caserres. 18.
Quadra de Bellvey: den Eymerich de Bellvey. 18.
Castell Nou e Esquornal: den Francesch de Montbuy. 13.
Lorenc e Lotger: den Bernat de Tous donzell. 22.
Castell e terme de Castellet: den Blascho de Castellet. 69.
Castell de Conit qui es den Berenguer de Conit e la Quadra de Segur qui es den Jacme de Miralpex e la Quadra de Vilasecha. 25. (Cunit, Segur de Calafell)
Quadra de Sent P.: qui es del prior de Cubelles. 3.
Quadra de Galifa: qui es den Jacme de Miralpex donzell. 10.
Castell de Miralpex: den Jacme de Miralpex donzell. 14.
Quadra de Ses Gunyoles: desgleya e de cavallers. 19.
Quadra den Veia e de Adarro: den Bernat de Castell Bisbal donzell. 6.
Casa de Jafer. 1.
Clariana: qui es den Riera. 2.
Olerdola: desgleya e de cavallers. 12.
Quadra de Vila de Lops: del comanedor de Vilafrancha. 16.

Castell de Çelma: del Spital de Sent Johan. 32.
Castell de Claramunt: del Comte de Cardona. 53.
Castell Dorpi: den Berenguer Sallent. 15.
Homens de Santes Creus poblats en terme del dit castell. 6.
Homens den Bernat de Tous castla de Clarmunt 3.
Homens de Vilanova del Cami: de Mossen Johan de Muntbuy. 7.
Quadra de Vilanova Despeya: son den Spitles donzell. 5.
Quadra de Capellades: del pabordre de Sent Cugat. 22.
Quadra de La Torra de Clarmunt: qui es den R. de Clarmunt. 20.
Castell de Mediona ab XII fochs de la quadra den Gispert de Barbera e ab III de la quadra den R. Sa Noguera e ab V fochs de Santa Margalida de
Clarmunt e ab II fochs de Sent P. de Riu de Birles. 88.
Castell Dodena. 52.
Castelleuli: del Comte de Cardona. 27.
Castell de Muntbuy. 41.

FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Ortis, Ramon Venrell, Bertran Vallés: del terme de Terraçola.
3.
P. Fabre, Bernat Fabre: Bertran Feliu: del terme de Çanit. 3.
Galceran Bertran, Berenguer Jofre: de perroquia de Sent Cugat Ces Garrigues. 2.
P. Soler de Durban, Jacme Rossell, March Alabutz, P. Font, Francesch F., Bonanat Ruvire de Cases, Martines, P. Massana, P. Tergell., G. Palau, R. Bertran Gilabert, Berenguer Gilabert, P. Soler de Cases blanques, G. Balart : de perroquia de Santa Margalida. 14.
Clara (nos troba que sia comptat).
Berenguer Cuniy, R. Triter, R. Brugal, G. Soler, Berenguer de Caldoy: de Olerdola. 5.
Mas de Palams: del terme de Piera. 1.
La muller den Bernat Pellicer quondam: de la quadra de Ces Gunyoles.
1.
P. Miro de Sent P.: de Sent P. de Molanta. 1.
Francesch Jorda: de Adarro. 1.
Jacme Gual, Francesch Mas, P. Busquet: de la perroquia de Santa Maria de la Bleda. 3.
Romeu Sans hom espars: del terme de Ribes. 1.
P. Rossell des Viver hom espars: del terme de Cubelles. 1.
P. Guerau aloer del mas des Cortal, Jacme des Frexes, G. Paschal des Mas de Canaletes: aloers del terme de Cabrera. 3.
G. Garriga, Berenguer Clariana, R. Johan alias Jorda, R. Johan: aloers de Castell Nou e Desgornal. 4.
Castell Viy de Panades. 109.
Lo Mas de Narbones. 4.
Los homens de Sant Lorenç e de Salamo. 26.
Puig Tinyos. 25.
Los homens de la Figuerola e del Mas Lorenç. 17.
Rocha Mora. 5.
Lespital de Sant Johan del terme de Castell Viy. 5.
Item homens sparsos de Santes Creus del dit terme. 4.

domingo, 28 de junio de 2020

351. EL CAUTIVO DE LOS GRIEGOS


351. EL CAUTIVO DE LOS GRIEGOS (SIGLO XIII. ZARAGOZA)

En los primeros años del siglo XIII, se hallaba cautivo en Constantinopla un aragonés, natural de Zaragoza, cuya única esperanza de liberación era la virgen María, a la que imploraba constantemente. Todos los días oraba en los fosos de las murallas de la ciudad, para acabar llorando siempre su desventura. 

Una mañana, durante su paseo, vio en el suelo una tabla semioculta. Picado por la curiosidad, removió la tierra y vio que era la cubierta de una arqueta. Asegurándose de que no era observado por nadie, la extrajo del hoyo y levantó la tapa. En su interior, perfectamente conservada, halló una preciosa talla de la Virgen, quizás escondida en el siglo VIII, en tiempos de León Isaurio, el emperador iconoclasta.

Tras pensar qué hacer con el hallazgo y mientras buscaba una solución definitiva, decidió dejar la arqueta con la imagen en el mismo lugar donde la encontrara, procurando que no se viera absolutamente nada.

Pasados unos días, se decidió a hablar con un mercader latino que negociaba en la ciudad, rogándole que fuera depositario de la imagen hasta que él lograra la libertad y pudiera llevarla a Zaragoza. Así se hizo, pero al poco tiempo el mercader —fiel devoto de María y enamorado de la imagen— le comunicó que le había sido robada, cosa que, aun siendo mentira, creyó el cautivo, que se sintió desdichado por lo sucedido.

Sin embargo, era tal el fervor del cautivo que una noche, tras orar a la Virgen y quedarse dormido, despertó plácidamente. A su lado estaba la imagen, era de día y realmente estaba libre en el puerto de Ragusa, donde buscó y halló una nave que le llevara a Barcelona, desde donde partió hacia Montserrat. En este santuario, su adorada imagen desapareció de la arqueta, pero, como le dijo el monje que le consolara, se trataba sin duda de algo pasajero: la imagen volvería con él cuando saliera de aquel convento, como así fue, pues al llegar a Igualada la arqueta comenzó a adquirir más peso y la Virgen retornó a su lecho.

Llegó por fin a Zaragoza el ex-cautivo y, tras narrar las peripecias de su cautiverio y de cuanto le aconteciera en torno a la imagen, la entregó a los religiosos de San Francisco, en cuyo convento fue adorada bajo el nombre de Nuestra Señora de los Ángeles.

[Faci, Roque A., Aragón..., I, págs. 26-28.]

domingo, 14 de julio de 2019

LA CONDESA DE URGELL PRETENDE ENVENENAR A FERNANDO I

132. LA CONDESA DE URGELL PRETENDE ENVENENAR A FERNANDO I (SIGLO XV. ZARAGOZA)
 
Coronación de Fernando I de Aragón (detalle del retablo del arzobispo de Toledo Sancho de Rojas, procedente de San Benito el Real Valladolid, ca 1410-1415)
Coronación de Fernando I de Aragón (detalle del retablo del arzobispo de Toledo Sancho de Rojas, procedente de San Benito el Real Valladolid, ca 1410-1415)
 
 
 
 
 
 
Corría el mes de noviembre de 1414 cuando llegaba una vez más a Zaragoza, procedente de Morella, el
fraile predicador Vicente Ferrer, persona que gozaba de un gran prestigio en todo el occidente europeo y, sobre todo, en los Estados de la Corona de Aragón. El príncipe Alfonso, que luego sería Alfonso V de Aragón, le recibió con singulares muestras de afecto y le consideró como a huésped destacado.
 
Poco después de llegar a Zaragoza, estaba el príncipe oyendo un sermón del fraile dominico cuando
recibió de su padre, el rey aragonés Fernando I de Antequera, una carta en la que le anunciaba —aunque llegaba con evidente retraso— que el dominico valenciano iba a ir a la ciudad del Ebro, rogándole que le recibiera como se merecía y que procurara por todos los medios a su alcance que los judíos zaragozanos acudieran a escuchar sus sermones.
Sin darle excesiva importancia, le comunicaba, asimismo, cómo por aquellos días la condesa de Urgell había tratado de envenenarle.
 
Cuando finalizó el sermón, el príncipe Alfonso comunicó al fraile la noticia del fallido envenenamiento y le rogó que al día siguiente celebrase una misa de acción de gracias, como así se hizo. La iglesia de San Salvador se llenó de gente y durante el sermón, Vicente Ferrer dio a conocer públicamente la reprobable acción de la condesa de Urgell, madre de don Jaime de Urgell, candidato, como es sabido, a la corona de Aragón frente a don Fernando I.
 
[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., págs. 225-226.]
 


https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_I_de_Arag%C3%B3n

Fernando I de Aragón (Medina del Campo, 27 de noviembre de 1380 - Igualada, 2 de abril de 1416), llamado también Fernando de Trastámara, Fernando de Antequera, Fernando el Justo y Fernando el Honesto, fue un infante de Castilla, rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Sicilia, de Cerdeña y de Córcega; duque de Neopatria y de Atenas; conde de Barcelona, de Rosellón y de Cerdaña; y regente de Castilla. Fue el primer monarca aragonés de la dinastía castellana de los Trastámara, si bien era Aragón por la rama materna, pues su madre Leonor de Aragón era hermana de Martín I de Aragón, llamado el Humano.

Fernando era hijo segundo de Juan I de Castilla y de Leonor de Aragón, hermana del rey aragonés Martín el Humano, y nieto, por tanto, del rey Pedro IV el Ceremonioso por vía materna, y del rey Enrique II de Castilla, por la rama paterna. Tras estos antecedentes, y dada la posibilidad jurídica de transmisión de la Casa de Aragón por vía materna, el derecho aragonés le otorgaba un rango preferente en sus aspiraciones a la corona de Aragón tras la muerte sin descendencia masculina de Martín I el Humano.

Cuando solo contaba con diez años de edad, su padre el rey Juan I poco antes de morir le invistió en las Cortes celebradas en Guadalajara en 1390, y en presencia de su hermano mayor Enrique, con el señorío de Lara, el ducado de Peñafiel y el condado de Mayorga así como le cedió las villas de Cuéllar, San Esteban de Gormaz y Castrogeriz y le asignó una renta de medio millón de maravedís a costa del tesoro real. Durante la ceremonia el rey le puso sobre la cabeza una «guirnalda de aljófar», símbolo de la preeminencia ducal. Este «heredamiento» fue ampliado tras la muerte del rey, pues este en su testamento le cedió las villas de Medina del Campo y Olmedo. Su matrimonio posterior con su tía Leonor de Alburquerque, cinco años mayor que él, amplió considerablemente su patrimonio territorial, pues no sin razón Leonor era llamada la «Rica Hembra». Poseía las tierras de Haro, Briones, Cerezo y Belorado, en La Rioja; Ledesma y las llamadas Cinco Villas en la región del bajo Tormes; Alburquerque, Medellín, La Cadesera, Alconetar, Alzagala y Alconchel, en Extremadura. También poseía por concesión del rey los territorios de Villalón y Ureña. Así las posesiones de la pareja formaban una franja que desde la frontera de Aragón a la frontera de Portugal dividía en dos el reino de Castilla, sin olvidar que en ella se incluían algunas plazas fuertes más importantes: Medina del Campo, Olmedo, Peñafiel y Alburquerque. Así pues, convertido en el más poderoso señor de Castilla «no es difícil imaginarnos el esplendor de la corte principesca en Medina del Campo», como ha destacado el historiador Jaume Vicens Vives.

A pesar de que, dada su condición de hijo «segundón», el trono de Castilla fue ocupado por su hermano el futuro Enrique III en 1390, la escasa salud de este (padeció enfermedades como el tifus y la viruela, lo que le valió ser apodado el Doliente) y el hecho de que no lograra concebir un varón que heredara el trono, permitió que Fernando albergara esperanzas de llegar a obtener el trono castellano, como demuestra el hecho de que se casara en 1393 con su tía Leonor de Alburquerque, con lo que reforzaba sus derechos dinásticos en el caso de que su hermano falleciera. Sin embargo, el nacimiento de un heredero varón, el futuro Juan II, en 1405, un año antes de la muerte de Enrique III, acabó con las esperanzas de Fernando a ocupar el trono de Castilla.

Al morir Enrique III el Doliente, en 1406, estableció en su testamento que durante la minoría de edad de su hijo Juan II, que entonces contaba con dos años de edad, asumirían la regencia del reino su viuda y madre de este, Catalina de Lancáster, y su hermano Fernando, «ambos a dos ayuntadamente». Sin embargo, la educación y la custodia del rey niño correría a cargo del camarero mayor Juan de Velasco, del justicia mayor Diego López de Estúñiga y de Pablo de Santa María, obispo de Cartagena.

Las desavenencias entre ambos corregentes, instigadas por parte de la nobleza, no tardaron en aparecer, por lo que llegan al acuerdo de dividir el territorio en dos mitades, correspondiendo a Fernando la zona meridional del Reino, que se extiende por los territorios situados al sur de la Sierra de Guadarrama hasta el reino nazarí de Granada, lo que le permitirá reanudar la guerra contra dicho reino que la muerte de Enrique III había paralizado.

Con la reanudación de las acciones militares contra el reino nazarí de Granada, Fernando logra tomar Pruna y Zahara de la Sierra, pero fracasa en la conquista de Setenil, tras lo cual es obligado por el Consejo de Regencia a firmar la tregua que por dos años había ofrecido el rey nazarí Yusuf III.

Tras el periodo de tregua, Fernando retoma la campaña granadina y conquista, el 16 de septiembre de 1410, la importante plaza de Antequera que le dará su sobrenombre más conocido.

Durante su regencia Fernando aprovechó el cargo para engrandecer su casa y asegurar la posición de sus numerosos hijos, tal como reveló en una carta dirigida a su privado Sancho Rojas, obispo de Palencia: / NO solían escribir la tilde en ese tiempo /
«E gracias a Dios, pues tengo cinco fijos e dos fijas, e cada día espero aver más, según la hedad de la infanta, mi mujer, e mía, razón es que comience a buscar de qué hereden».
Así, valiéndose de todo tipo de presiones, favores y sobornos, consiguió que dos de sus hijos fueran nombrados maestres de las dos órdenes militares más importantes de Castilla y que «constituían una potencia territorial, económica y militar en el seno del Estado», según Jaume Vicens Vives: la orden de Alcántara, para su hijo Sancho —que fue investido en enero de 1409 cuando sólo contaba con ocho años de edad—; y la orden de Santiago, para su hijo Enrique, también investido en 1409 con nueve años de edad.6​ Asimismo consiguió la necesaria dispensa papal para que se pudiese celebrar el matrimonio de su hijo primogénito Alfonso con la hermana de Juan II y sobrina suya, María, a quien las Cortes de Castilla reunidas en Tordesillas le concedieron el marquesado de Villena, con el título ducal. El matrimonio de Alfonso con la princesa María, según Jaume Vicens Vives, «cerraba con firme broche el absoluto dominio que don Fernando, gracias a su regencia, a sus propias posesiones y a los maestrazgos que detentaban sus hijos, ejercía en el amplio solar del Mediodía castellano». Y por otro lado, «así se formó la facción de los infantes de Castilla», quienes tras el acceso al trono de la Corona de Aragón de Fernando, serán conocidos como los infantes de Aragón.

En 1410, al morir su tío el rey Martín I de Aragón sin descendencia directa y legítima, Fernando presenta su candidatura a la sucesión del trono aragonés y, aunque en un principio se presentan hasta seis candidatos al trono y Fernando no es de los más favorecidos, la caída en desgracia de Luis de Anjou (que no pudo responder a las peticiones de ayuda militar de sus partidarios debido a la lejanía de Nápoles)​ impulsó su candidatura, que se convirtió en la más potente junto a la de Jaime de Urgel.

Fernando, que contaba con un gran poder económico (su red de señoríos era enorme),9​ un sólido prestigio militar y el ejército castellano a su disposición, contó con el apoyo de la familia valenciana de los Centelles, de la familia aragonesa de los Urrea y de una parte sustancial de la burguesía barcelonesa. Esto, unido a los errores de Jaime de Urgel, entre ellos la conspiración para asesinar al arzobispo de Zaragoza, García Fernández de Heredia, y al apoyo tanto de Benedicto XIII, así como de su confesor, Vicente Ferrer, inclinarán la balanza hacia la candidatura de Fernando, que será refrendado, el 28 de junio de 1412, en el llamado Compromiso de Caspe al ser proclamado rey de Aragón y de los demás estados de la Corona de Aragón.

Según Jaume Vicens Vives, «los compromisarios [reunidos en Caspe] midieron la gloria militar, las riquezas y la habilidad política de que había dado pruebas el regente don Fernando; pero no tuvieron en cuenta la voraz intranquilidad que germinaba en la familia». Una valoración esta última que también había hecho en su momento el aragonés Jerónimo Zurita, quien asimismo destacó que con Fernando llegaba el «govierno de gente estrangera»: (Zurita tiene cada cagada que no veas, como Bofarull, Carbonell, etc.)
Y que este reino era muy pobre para cinco hijos infantes que el rey tenía, criados en aquella grandeza y riqueza de estados y en supremo señorío, a donde cada qual dellos tenía un infantado. Y cuando la pobreza de las cosas de acá no satisfaciesen a su ambición, era cierto nascer dello el desprecio general de todo y el odio y aborrecimiento de nuestras leyes y costumbres.

Tras realizar el juramento completo como rey el 3 de septiembre ante las Cortes de Aragón reunidas desde el el 25 de agosto de 1412 en Zaragoza, donde varios de sus antiguos rivales para ocupar el trono, como Alfonso de Aragón el Viejo,​ Fadrique de Luna y Juan de Prades, le rendirán pleitesía, se dirigirá a Lérida, donde representantes de su gran rival, Jaime de Urgel, le rinden vasallaje, a cambio del ducado de Montblanc y de la concertación de un matrimonio entre sus hijos Enrique e Isabel.

A continuación, Fernando I se dirige a Tortosa para entrevistarse con su gran valedor Benedicto XIII quien, el 21 de noviembre de 1412, le invistió como rey de Sicilia, Córcega y Cerdeña a cambio del apoyo real en la disputa que Benedicto mantenía con los otros dos papas que simultáneamente gobernaban el orbe cristiano: Gregorio XII y Juan XXIII, en pleno Cisma de Occidente que dividía a la Iglesia Católica.

El 19 de noviembre, Fernando convocaba las Cortes catalanas con objeto de jurar sus usos y costumbres; el 15 de diciembre fueron convocadas, pero no concluirían hasta el 31 de agosto de 1413, debido a la necesidad de sofocar la revuelta de Jaime II de Urgel iniciada en la primavera de este último año; el inicio de las de Valencia se había previsto para el 15 de abril de 1413, pero la sublevación de Jaime II y la coronación en Zaragoza (que se celebró en 1414) impidió su inicio.​ Con la ayuda de todos los estamentos de la Corona sofoca la revuelta y sitia al conde de Urgel en el castillo de Balaguer, que es tomado el 31 de octubre, tras lo cual el antiguo pretendiente al trono de Aragón fue despojado de todos sus títulos y posesiones, así como los de su familia, y conducido a la cárcel de Urueña en Castilla.​ En 1413 propondría a las Cortes catalanas realizar la primera compilación de las Constituciones.

Según una interpretación tradicional, en las Cortes que había convocado en Barcelona, Fernando I tuvo que ceder al denominado pactismo catalán, doctrina que limitaba la autoridad real a favor de las Cortes y de la Generalidad de Cataluña. Este movimiento, encabezado por Joan Fivaller, manifestaba que privilegi atorgat tollent ley paccionada de dret, non val y que privilegi atorgat contra ben publich es nul, por lo que estaban «Decididos a darle antes su vida que la libertad». Sin embargo, todo el presunto «caso Fivaller» o «asunto del vectigal» y la elaboración a partir de este de una teoría del pactismo catalán está considerado actualmente como un relato mítico. En primer lugar porque se trataría en todo caso de una reclamación del municipio de Barcelona y no de la Generalidad de Cataluña, y las quejas de las localidades ante el rey eran habituales tanto en Barcelona como en otros municipios, y en segundo lugar, porque un análisis exhaustivo de la documentación, efectuada por Ramón Grau, revela que lo relatado ya desde los cronistas del siglo XV (en obras de gran componente literario, como la biografía del rey Fernando de Lorenzo Valla) es completamente inexacto, al no haber ni siquiera documentación acerca de una disputa entre el municipio y el rey.​ Además Fernando nombró a Fivaller albacea de su testamento, que otorgó el 10 de octubre de 1415 en Perpiñán.​ Al respecto de este episodio, Verdés Pijuan señala:

Nos hallamos, por tanto, ante todo un mito historiográfico, elaborado con posterioridad a los hechos con una clara intencionalidad política. [...] Como he dicho, fueron los historiadores románticos de la Renaixença los que acabaron de dar carta de naturaleza al relato y, por acción u omisión, la historiografía contemporánea (salvo alguna excepción puntual) ha hecho más bien poco para corregir esta interesada interpretación de los hechos.
Pere Verdés Pijuan, art. cit., 2011, p. 150.

Tras eliminar o neutralizar toda oposición interior, Fernando I se dirigió nuevamente a Zaragoza, donde será coronado en 1414 en una ceremonia que partía del Palacio de la Aljafería y llegaba a la La Seo, tras lo cual dirige su atención a la política exterior.

Fernando I de Aragón reinó poco tiempo; a pesar de ello, en los aproximadamente tres años y nueve meses que duró su gobierno (teniendo en cuenta, además, que la revuelta del conde de Urgel le mantuvo ocupado en sofocarla hasta el 31 de octubre de 1413) reorganizó la Hacienda y saneó la economía y la administración de la Corona. Trabajó en la seguridad ciudadana, intentó impedir las persecuciones contra los judíos y procuró luchar contra la corrupción. También emprendió una reforma de los gobiernos de los municipios buscando una mayor participación de sus representantes. En cuanto a las instituciones políticas, no introdujo cambios estructurales en la organización de la Corona, sino que mantuvo el sistema anterior, procurando que el rey participara como un elemento más integrado en los organismos de gobierno establecidos, lo que contribuyó al fortalecimiento del poder regio. Su gran logro en este ámbito fue restablecer el orden tras el inestable periodo del Interregno.

También apoyo a los mantenedores de la Gaya ciencia, con 40 florins anuales y por la regla de su elecciones.

Normalizó la situación interna de Sicilia con el nombramiento en 1415 de su hijo Juan como virrey de Sicilia, logrando acabar con la guerra civil que desde el fallecimiento de Martín el Joven enfrentaba a la viuda de este, Blanca I de Navarra, con el hijo ilegítimo de aquel, Fadrique de Luna. También orientó a su hijo Juan hacia el Nápoles, proponiendo su matrimonio con la reina Juana, proclamada a la muerte de su hermano Ladislao I de Nápoles el 6 de agosto de 1414, pero el enlace no prosperó y Juan acabó casando con Blanca. Al resto de los llamados por Don Juan Manuel «infantes de Aragón», Enrique, Pedro y Sancho los situó como grandes maestres de las órdenes militares de Santiago, Calatrava y Alcántara; por su parte, las infantas de Aragón María y Leonor acabaron siendo reinas consortes de Castilla y de Portugal respectivamente. Además, como perteneciente al linaje de Trastámara, Fernando I tenía grandes patrimonios en Castilla, donde era también regente, lo que le permitió de facto gobernar en ambas Coronas, ya que no renunció a la regencia castellana tras alcanzar el trono aragonés.

En la cuestión del Cisma de Occidente, se desvinculó muy pronto de Benedicto XIII (el papa Luna o antipapa) e intentó que renunciase al pontificado, para lo cual se reunió con él en Morella (1414) y en Perpiñán (1415). Tras la decisión tomada en el Concilio de Constanza, reunido el 5 de noviembre de 1414, que destituyó a los tres papas, y la entrevista que Fernando I tuvo con el emperador Segismundo, el rey de Aragón decidió contribuir a poner fin al Cisma dejando de apoyar al papa Luna, lo que permitió que la Corona de Aragón volviera a ocupar el centro de las decisiones en el ámbito europeo y recuperara su posición al frente de la política en el Mediterráneo.

Aseguró la continuidad de la monarquía, aspecto que tantos problemas había causado con la muerte sin heredero de Martín I el Humano, nombrando a su primogénito Alfonso heredero real.

A mediados de 1415 comenzaron los síntomas de la grave enfermedad que le llevaría a la muerte y que fue diagnosticada como arenes de ronyons. Así a principios de 1416, preocupado por sus posesiones en Castilla —cuya regencia aún ostentaba y que ejercía a través de cuatro delegados: los obispos de Sigüenza y Cartagena, el conde de Montealegre y el adelantado de Andalucía—, comunicó a su segundo hijo Juan, que se encontraba en Sicilia como lugarteniente suyo, que en cuanto tuviera noticia de su muerte se dirigiera inmediatamente a Sevilla para tomar «a su mano, la parte de govierno que pudiese en aquella provincia por la menor edad del rey».

El 14 de marzo de 1416 su enfermedad se agravó en Igualada,​ donde fallecería el 2 de abril del mismo año.

En su testamento legó la mayor parte de sus posesiones y títulos de Castilla a su segundo hijo Juan, además del ducado de Montblanch, mientras que sus otro hijo Enrique recibía el condado de Alburquerque y el condado de Ledesma. Por su parte su hijo Pedro recibía las ciudades y villas catalanas de Tarrasa, Vilagrasa y Tárrega y las valencianas de Elche y Crevillente.

De su matrimonio con Leonor de Alburquerque tuvo siete hijos:

Alfonso el Magnánimo (1396 - 1458), su sucesor en el reino de Aragón, con el nombre de Alfonso V, y rey de Nápoles, con el nombre de Alfonso I.
Juan el Grande (1398 - 1479), rey de Aragón y de Navarra con el nombre de Juan II.
Enrique (1400 - 1445), conde de Alburquerque, duque de Villena y Gran Maestre de la Orden de Santiago.
Sancho (1401 - 1416). Gran Maestre de la Orden de Alcántara.
Leonor (1402 - 1445), que se casó con Eduardo I de Portugal.
María (1403 - 1445), que se casó con su primo Juan II de Castilla.
Pedro (1406 - 1438), IV conde de Alburquerque y duque de Noto.

LALIENA CORBERA, Carlos y Cristina Monterde Albiac, En el sexto centenario de la Concordia de Alcañiz y del Compromiso de Caspe, coord. por José Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2012.
SESMA MUÑOZ, José Ángel, El Interregno (1410-1412). Concordia y compromiso político en la Corona de Aragón, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» (CSIC), 2011. ISBN 978-84-9911-143-8
VERDÉS PIJUAN, Pere, «Las elites urbanas de Cataluña en el umbral del siglo XV: entre el discurso político y el mito historiográfico», La Corona de Aragón en el centro de su historia. El Interregno y el Compromiso de Caspe (1410-1412). Congreso celebrado en Zaragoza y Alcañiz, 24-26 de noviembre de 2010, Zaragoza, Gobierno de Aragón (Actas, 75), 2011, pp. 147-174.
ISBN 978-84-8380-295-3

Vicens Vives, Jaume (2003) [1953]. Paul Freedman y Josep Mª Muñoz i Lloret, ed. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV. Pamplona: Urgoiti editores. ISBN 84-932479-8-7.

domingo, 28 de junio de 2020

CAPÍTULO XIV.


CAPÍTULO XIV.

De la enfermedad de Scipion, y de cómo Mandonio e Indíbil quisieron echar
a los romanos de España.

Scipion, después de haber dado fin a otros hechos notables que cuentan los historiadores, y por no tocar a cosas de nuestros ilergetes dejo, se estaba en Cartagena, donde enfermó. Agravósele aquella dolencia, mas no tanto como la fama encarecía, por la costumbre natural que los hombres tienen de acrecentar más en las nuevas que oyen. Esto fue causa que toda España, y principalmente lo más lejos de Cartagena, se alborotase, y se pareciese bien cuán grande alteración y movimiento hiciera la verdadera muerte de Scipion, pues un vano temor de ella levantó tan grande alboroto de cosas nuevas: ni los aliados del pueblo romano perseveraron en su amistad, ni el ejército mantuvo la lealtad debida. Mandonio e Indíbil, que habían esperado que, echados los cartagineses de España, ellos quedarían por reyes y señores absolutos de ella, viéndose engañados en esta su esperanza, porque Scipion, como ganaba la tierra para el imperio romano, así proveía en su gobierno y conservación con tanto recaudo y providencia, que nadie pudiese tener tal confianza; venida esta ocasión de revolver y destruir todo este buen orden, levantando sus pueblos, que eran los ilergetes y jacetanos, vecinos de Lérida y Jaca, y juntando consigo buena ayuda de celtíberos, que eran los vecinos de aquende y allende el río Ebro, y de ausetanos, que eran los que están entre el campo de Tarragona y Urgel, comenzaron a destruir los campos de los sedetanos, que eran los vecinos de Tarragona hasta Ebro, y eran amigos y confederados del pueblo romano. a mas (además) de esto, los soldados romanos y otros que había dejado Scipion en las comarcas de Denia y Valencia, aposentados cabe el río Júcar, se amotinaron, y fue muy necesaria la prudencia de Scipion para remediallo. La queja principal que publicaban era que no se les pagaba el sueldo; pero lo más cierto era la ambición de dos soldados particulares, llamado el uno Cayo Albio Coleno y el otro Cayo Anio Umbro: y se echó de ver presto su ignorancia, porque luego, sin cordura, tomaron insignias de capitán general, llevando delante sus lictores con las segures y haces de varas (la fascis etrusca, feix, fascismo, y la inventada feixisme, feixista, feixistes), que presto sintieron sobre sus espaldas y cervices. Estos aguardaban cada día nuevas ciertas de la muerte de Scipion; pero cuanto más atendían en averiguallo, más ciertos estaban de su vida y salud; y por eso muchos de los soldados amotinados dejaron a Anio y Albio y se redujeron al servicio de Scipion, de quien esperaban alcanzar perdón de aquel yerro.
Mandonio e Indíbil quedaron corridos de que aquellas nuevas hubiesen salido falsas, y se volvieron a sus casas muy avergonzados, con intento de aguardar en ellas lo que haría Scipion, el qual antes de tomar venganza de ellos, dio orden en el motín de sus soldados; y dudaba si castigaría solo las cabezas de aquel motín o todo el ejército, que era de ocho mil hombres; pero como su natural era inclinado a benignidad, se contentó con solo el castigo de las cabezas, que eran treinta y cinco hombres, gente plebeya y de poca consideración, y ordenó a siete tribunos, que cada uno de llos se encargase de la prisión de cinco de estos soldados, y que fuese sin alboroto; y por hacerles descuidar y pensar que el castigo de ellos estaba olvidado, publicó la guerra que pensaba hacer contra Mandonio e Indíbil. Ordenado esto, pensaron los amotinados que ya Scipion estaba olvidado del hecho, y juntos fueron a Cartagena para pedir el sueldo; y llegados allá, supieron los siete tribunos mover tan bien las manos, que antes de la noche tuvieron presos y maniatados los treinta y cinco que habían de ser presos; y porque nadie saliese de la ciudad, mandó poner guardas a las puertas, y subido en su tribunal, hizo un razonamiento a los amotinados, en que reprendió terriblemente aquel levantamiento, y que siendo ellos romanos, hubiesen osado alborotarse como los ilergetes y jacetanos, aunque estos, les dijo, siguieron a Mandonio e Indíbil, sus capitanes, regiae nobilitatis viros, varones de nobleza real y sus señores; pero “vosotros seguísteis y os sujetásteis a dos hombres salidos del arado, y porque os faltó pocos días el sueldo, hicísteis lo que Mandonio e Indíbil y sus ilergetes, pensando ser poderosos para echar del todo (a) los romanos de España, que tan victoriosos y poderosos están; y aunque muriera yo, había otros capitanes romanos, que habían de sustentar el señorío y ejército del senado y pueblo romano, como no faltaron cuando murieron mis padre y tío.» Y concluyendo su razonamiento, que fue muy largo, les perdonó a todos, por conocer que las razones que les había propuesto les habían movido a pesar, y tenían empacho de lo hecho; y luego mandó sacar a Albio y Anio con los demás amotinados, y atados a sendos palos, los mandó fuertemente azotar, como era costumbre de los romanos azotar a todos los condenados a muerte, y después les mandó cortar las cabezas, cayendo sobre sus espaldas y cervices las haces y segures que mandaron a sus lictores que llevasen delante de ellos, en señal de majestad y grandeza: y después de hechos ciertos sacrificios para purgar el lugar y desenviolarlo, conforme lo que en su vana religión los gentiles usaban, y tomado de nuevo el juramento a todos los que habían sido culpados en aquel alboroto, mandó dar a cada uno de los soldados una paga, con que todo quedó sosegado y quieto, y con la sangre de los treinta y cinco quedó lavada la culpa y yerro de los demás.
Scipion, así que tuvo apaciguado el motín pasado, entendió en la guerra que había publicado contra Mandonio e Indíbil y sus pueblos, sentido de que hubiesen osado tomar armas contra el pueblo romano, de quien habían recibido el uno la libertad de su mujer, y el otro de sus hijas, con otros mil beneficios y buenas obras, y confesaban estarle muy obligados por ello. Estos dos hermanos, vueltos a sus casas, estuvieron suspensos esperando qué haría Scipion con los amotinados, creyendo que si el error de ellos era perdonado, lo sería el de ellos; mas después que supieron el castigo de los treinta y cinco, pensaron que su culpa sería igualada con la de ellos, y merecedora de igual pena: y porque a los que han comenzado a ofender no les parece nuevo error el perseverar, sino forma para escapar de no ser castigados; por esto, o para volver a mover la guerra o estar aparejados para resistirla, mandaron tomar las armas a sus vasallos, y juntando los socorros que antes habían tenido, hicieron un campo de veinte mil hombres de a pie, y dos mil y quinientos caballos, y con esto pasaron a los términos de los jacetanos.
Scipion, que tenía bien contentos y reducidos a su amor y obediencia los ánimos de todos los soldados, así en haberles perdonado y haberles pagado a todos, culpados y libres, su sueldo, como con tratar con ellos siempre con amor y blandura, todavía queriendo hacer jomada contra Indíbil y Mandonio, le pareció hablar con los suyos, antes que se partiese para ellos. La suma de lo que les dijo fue: que con diferente ánimo iba a castigar los ilergetes del que había tenido antes de dar la pena a los amotinados; que cuando castigaba aquellos pocos para sanar el mal de todos, como si cauterizaba sus mismas entrañas, así doliéndose y gimiendo, quemaba lo dañado, y con cortar las cabezas de treinta y cinco, había purgado el error o la culpa de ocho mil hombres; mas que agora iba a hacer la matanza de los ilergetes con gran ansia de verter su sangre y destruirles del todo, pues a enemigos tan porfiados solo el rigor les pedía poner remedio con el miedo. Con estas y otras buenas razones con que les acarició dulcemente, les aseguró más los ánimos, y se partió con ellos a pasar el río Ebro, y llegó a poner su real a vista de los enemigos. El lugar donde aconteció esta batalla fue un campo todo cercado de montes, donde mandó meter Scipion todos los ganados, así suyos, como los que había tomado de los enemigos, porque, con la codicia de hurtarlos, se metiesen allá dentro la gente de
Mandonio e Indíbil, y quedasen como encerrados; y Scipion con lo mejor de su ejército estaba escondido tras un monte, aguardando que entraran todos en aquel campo: todo sucedió así como él pensó y quería. Salió Scipion y embistió; trabóse la escaramuza luego, y fue muy reñida, mas los nuestros fueron con astucia cercados de los caballos romanos, y así pareció quedar por ellos la victoria: y aunque aquel día murieron muchos de los soldados ilergetes, no perdieron el ánimo, antes el día siguiente bien de mañana, por no mostrar punto de temor, se pusieron en el campo, ordenando sus escuadrones para pelear; y también les venció Scipion esta segunda vez, porque la angostura del lugar donde se peleaba le fue favorable, y también tuvo maña como los nuestros fuesen cerrados, sin que se pudiesen de ninguna forma aprovechar de su gente de a caballo, en que tenían su mayor confianza. Así fueron fácilmente desbaratados; y hubo otro daño también grande, que lo estrecho del lugar, y el hallarse los caballos romanos a las espaldas de los nuestros, no dio lugar a que nadie escapase, sino que fueron muertos casi todos, y solo se escapó una parte del ejército que, como mejor pudo, se había subido a la montaña; y estos viendo el peligro de los suyos, y el poco aparejo que el lugar les daba para ayudarles, en tiempo seguro comenzaron a retirarse, y con ellos Mandonio e Indíbil y algunos otros principales. Acabada la matanza, que fue grande y miserable, aquel mismo día fueron tomados los reales de los ilergetes, con pocos menos de tres mil hombres de guarda y servicio, y gran presa de todas maneras de riqueza. La victoria fue grande, mas no les costó a los romanos poca sangre, ni vendieron barato nuestros ilergetes sus vidas, que según Tito Livio, mil dos cientos, y según Apiano, mil quinientos mataron los enemigos, y quedaron más de trescientos heridos, que después la mitad de
ellos murieron de las heridas; y afirma Livio que no fuera la victoria tan sangrienta, si el combate hubiese sido en campo llano, y más apto para retirarse.

jueves, 11 de febrero de 2021

27 DE JUNIO.

27 DE JUNIO.

Se tomó la siguiente deliberación, que juraron sostener y guardar todos cuantos asistieron a la sesión de este día.

Es vist deures ab molta diligencia sollicitut e vigilancia entendre ara specialment en lo principi en la observança dels capitols a la letra e a la ungla e que sien extirpades totes obnubilances que correguen per passions o alias. E que los diputats e tots los del consell novament juren que ab tota diligencia faran observar los capitols a la letra e hi treballaran que a la ungla sien observats e quels faran be guardar de interpretacions e que faran cumplir totes les coses en la capitulacio posades. E que los capitols per totes ses forçes defensaran. E per donar forma en lo sobredit sia de present suplicat lo Senyor Primogenit que sia merce sua en cas que dubte algu li occorregues sobre la capitulacio e observança de aquella deman de tal dubte e observacio al present concell ans que a altres alguns per forma que diferentment eleccio nos fahes sobre tal dubte.

El mismo día, y después de aprobada la deliberación que antecede, se presentó el señor Primogénito, el cual propuso que, en atención a que el Rey, su padre, dilataba la provisión de oficiales para la administración de justicia, por lo que clamaba el pueblo, se resolviese si convendría, durante la referida dilación, que él los creara, y si ejerciría tan solo el oficio de Lugarteniente con los oficiales del Rey, tal como se espresaba en los capítulos; sobre lo que se acordó, que, para evitar confusión, y que se aglomeraran dos poderes en su persona, siguiese conforme en aquellos se prevenía.
Siguen las cartas que se recibieron en este día, como y también las que mandaron expedir los señores Diputados.

Als molt reverend honorables o de molt gran prudencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. La derrera letra vostra havent en efecte com la sanctissima concordia es stada fermada entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Primogenit fill seu ab lo Principat de Cathalunya lo qual avis regraciam molt a vostres grans reverencia e grans providencies a les quals molt exortam que la dita concordia per nostra consolacio juxta la forma de la capitulacio vos placia comunicar al honorable mestre Marti Pere sindich daquesta universitat qui aquella ha carrech de tremetre a nosaltres. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostres reverencia e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXIIII de juny any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Dues letres havem rebudes de vostres molt grans providencies data la una a XX laltra a XXI del mes corrent avisant nos per la de vint e hu com migensant la gracia de nostre Senyor Deu la Senyora Reyna la dita jornada a les vuyt hores de mati ferma la capitulacio a la sua Senyoria derrerament presentada sens mudar tolre o anedir mot ne tilla e aço per nostra consolacio don restam nosaltres e tot lo poble de aquesta vila en tanta leticia e consolacio que scriure no poriem referint gracies a nostre Senyor Deu e a la sua beneyta mare de tanta gracia quens ha feta de conduhir lo negoci al bon fi desijat del contengut en la primera lettre. Per nostres letres scrivim a nostres embaixadors los quals a ple informats de nostra ferma e inconmutable intencio la vos explicaran. Placiaus dar los fe e crehensa com a nosaltres si presents la explicavem a vostres molts grans providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpenya a XXV de juny del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e molt savis Senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX del present havem rebuda e certificats de les coses contengudes en aquella romanim no poch confortats e en una grandissima jocunditat singularment que per justicia sia stat trobat e axi praticat com lo lllustrissimo Senyor Primogenit pot e deu fer lo jurament acostumat prestar com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo Principat. Haurem vos a gracia molta mossenyors de continent sien tornats los tres embaixadors tramesos a la Senyora Reyna per donar fi e conclusio als afers occorrents del ques seguira siam per vostres reverencies certificats aquelles fahents certes com aquesta ciutat sta ab aquella sancera intencio ferm proposit e indubitat que en lo principi era continuant virtuosament ab quanta major attencio e vigilancia pot e ara molt mes per vostre avis en la bona custodia repos e tranquille stat de aquella e de tot lo restant del Principat ymitant aqueixa insigne ciutat que no ignorau es capmestre de tot lo Principat acceptant e gratificant la bona oferta en les coses necessaries feta per vostres grans reverencias a aquesta universitat la qual pregam e suplicam hajau a memoria e ben recomenada. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra special proteccio. Scrita en Tortosa a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI.
Volents cloure le present es arribat correu volant ab letra a nosaltres tramesa de part dels consellers de aqueixa ciutat avisant com la Senyora Reyna ha fermat tota la capitulacio a ella tramesa per part del dit Principat del qual avis romanim molt aconsolats e delliberam esser feta publica leticia en aquesta ciutat. Deus per sa merce nos vulla conservar en bon repos e concordia. A tota honor de vostres reverencies e magnificencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Lo dia present que comptam XXI del present mes de juny entre X e XI hores abans de mig jorn rebem vostra letra ab la qual som per vostras grans reverencia e savieses certificats de la gloriosa e beneyta concordia feta sobre la capitulacio a la Senyora Reyna derrerament tramesa la qual la dita Senyora haurie liberament fermada sens mudar tolre o anedir un mot ni una tilla de la qual nova som romasos grantment aconsolats. Deus ne sia loat e glorificat qui en aquest punt ha volgut portar los dits afers. E regraciam a vosaltres grantment com de la dita bona nova nos havets volguts consultar. De la letra altre que certificats nos haviets ja tremesa sobre los dits afers no la havem rebuda. Placia nostre Senyor Deus al qual es stat plasent fins aci esser vostre director en los dits afers daquiavant vos vulla endreçar en aquells e altres per bon repos e tranquillitat de la terra. Suplicant vos del qui per avant sera procehit en los dits negocis per nostra consolacio nos en vullats scriure manant e ordenant de nosaltres ço qui plasent vos sie. Scrita en Golada a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio e servir prests los consellers de la vila de Agualada. (Igualada, Agualada, Golada)

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quant en lo ofici del regent la governacio de aquest Principat consisteix molt la justicia repos e bon stament del dit Principat nosaltres molt desigam lo dit ofici venir en mans de persona qui aquell sapia regir e administrar a tot servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del dit Senyor Rey e benefici del dit Principat. E considerada la disposicio e virtuts del magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e suficiencia per al dit ofici seria molta contentacio nostra ell esser provehit del dit ofici car no pensam algun altre li puixa esser provehit en les utilitats e fruyts que del seu bon regiment sesperen. Per tant Senyora molt alta humilment suplicam a la Excellencia vostra li placia en persona del dit Senyor Rey al dit mossen Vilademany provehir del dit ofici o si aço volra remetre a la Majestat del dit Senyor Rey vos placia a la dita Majestat scriure e supplicar per la dita provisio la qual nosaltres haurem a la dita Majestat e a vostra Excellencia a singular merce e gracia. Aço sera mes stesament explicat a vostra dita Excellencia per part nostra per En Johan Brujo notari donador de la present trames per aquesta ciutat e per nosaltres per aquesta sola raho. Al qual vos placia donar plena fe e crehença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat haja en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut atorgar aquesta sancta e benaventurada concordia que tant ha sguart al benefici e repos de aquest Principat com per capitol de aquella sia provehit a les coses dejus scrites nosaltres per tant scrivim al diputat local de aqueixa vila manantli que cesse de tota instancia que fins aci haje feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre (juriste) de aqueixa vila e qualsevol dells. E que requira los oficials a quis pertangue los desliure de la preso en que stan els (los desliure + y, e, et los: els) cancelen totes capleutes fermançes o obligacions fins açi fetes e prestades per les persones e bens lurs (en el dialecto occitano catalán moderno de Pompeyo Fabra: els seus bens) sobre los afers occorrents. Volem vos aço significar per que nous vingues en admiracio ne volguesseu fer alguna instancia en contrari car seria en derogacio de la dita concordia e hauria sguart no solament a interes dels dessus dits mas a altre massa major interes lo qual fa molt attendre e ben guardar. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivint nos aço queus placia. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Guabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut donarnos aquesta sancta e beneventurada concordia per la Senyor Rey e Senyor Primogenit e lo Principat formada com per capitol de aquella sia al dejus scrit provehit vos dehim e manam que desistats de tota instancia que fins aci hajats feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre de aqueixa vila qui presos stan e qualsevol dells. E de part nostra requirats los veguer e batle e qualsevol altre oficial de aqueixa vila al qual se pertanga e aço en virtut de la seguretat que feta e prestada han que de continent tota dilacio e consulta cessants desliureu soltament los dits Guillem Vola e Pere Azemar els cancelleu totes capleutes seguretats e obligacions que per les persones e bens dels dessus dits o qualsevol dells fins aci prestades son. Nous detingats en aço daquiavant car no solament sguarda interes dels dessus dits mas altre major en lo qual se causaria gran errada si ere contrafet e imputarien ho a vos per que vullau hi esser attent. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

miércoles, 30 de septiembre de 2020

20 DE FEBERO.

20 DE FEBERO. 


En esta sesión fueron leidas las cartas que a continuación van copiadas; y en vista de la primera de ellas, se acordó que el portero Marcos Coll fuese a recibir y acompañar al maestre de Montesa y al virey de Sicilia, que venían enviados por el rey don Juan.

Als molt reverend e magnifichs senyors los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. De totes coses per lo vostre porter vos scrivim del que lavors nos occorria e partint de alli continuament havem cercat la Majestat del Senyor Rey ab la qual fins vuy a les VII hores part mig jorn no havem pogut esser. E feta aquella relacio de tot lo quens ha paregut servey seu e benifici dels afers de la qual havem optengut poder tornar aqm ab tals apuntaments e conclusions que al parer nostre son honestes justes e rahonables e que a vostres reverencia e magnificencies e a tots los altres congregats devien esser grates e acceptes segons de nosaltres particularment compendreu. Avisantvos que per no donar dilacio als afers partrem dema apres dinar
e farem nostre poder de esser aqui diumenge en cas sia lo primer de quaresma. Pero per tant de be e servey de la cosa publica plevirnos nem en cas que yo lo mestre de Montesa sia religios. Pregantvos pero queus placia provehir que novitat nos faça per vostres gents ni entren en Arago ne regne de Valencia ma armada ni potent car no seria benifici dels afers. Com nos haureu hoyts poreu fer lo queus placia. Als nous occorre dir sino queus pregam que la via de Tarragona nos trametau lo porter quens donas per acompanyarnos com partim de aqui. E perque lo lllustrissimo Senyor Princep lo jorn que arriba aci hac una poqua de passio coliqa sen poria dir alguna cosa sinistra vos avisam que es ben guarit e dema Deus volent lo visitarem. E si res voleu ordenau e sera fet. En Morella a XVIII de febrer any Mil CCCCLXI hora de miga nit. - A vostra ordinacio prests Lop Ximen Durrea. Lo mestre de Muntesa.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Ultimament vos havem scrit largament de la intencio de nosaltres solament la present sera per pregarvos molt promptament vullau venir car nosaltres avem avisos tals que axi es necessari sia fet per lo benifici del Principat e de vosaltres e nosaltres. La Sancta Trinitat sia custodia vostra. De Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverend magnifichs e observandissims senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una letra vostra reebi a sis del mes prop passat e volent satisfer e donar bon compliment a les coses en aquella contengudes segons vostres providencies desijaven per la occurrencia del negoci era per causa de la detencio de la persona del Senyor Princep e comissio per la cort se celebrava en la ciutat de Leyda a vostres magnificencies feta destini e tramis en aquexa ciutat de Barchinona en persona mia lo honorable micer Johan de Soldevila vicari general e oficial meu lo qual se representa endesemps ab los missatgers de aquesta ciutat e del capitol de aquesta mia esglesia fahent oferta sempre voler esser una cosa e hun cors ab tot lo Principat per defensio de les libertats constitucions e privilegis de aquell e de la cosa publica. Aqui stant segons jo volia dit vicari e oficial meu occorrech congoixa en huns lochs meus del regne de Arago e per donar sossech e repos subitament me covench scriure sen tornas no del tot mas tro a tant tranquilitat fos posada en los vassalls dels dessus dits lochs meus per lo entreveniment del dit oficial. Scorrent aquest temps yo rebi tres o quatre letres de la Majestat del Senyor Rey ab les quals me pregava e encarregava si personalment no pusques almenys trametes algu en persona mia a la ciutat de Leyda a tres del present per quant men tenia parlar e dir algunes coses eran al servey seu e benavenir de la terra. No havia persona aquelles hores de qui yo pusques star al ferm en voler esguardar lo honor de ma persona e interes de la terra e la cosa publica tocant la part mia necessariament hagui a trametre lo dit vicari e oficial meu incautantlo sguardas per tots temps lo que bonament pusques fos en servey del Senyor Rey e del be publich. No hagut manera lo que lo dit Senyor Rey entenia a dir per occasio de la sua partida a feta de la dita ciutat de Leyda segons es vaticinat per tot lo Principat es cosa notoria a vostres providencies. Totes aquestes coses axi stesament he deliberades posar en scrits per manera tal vostres magnificencies sien certes e hajen de creure ma voluntat e intent perduren ab la matexa constancia e fermetat que de primer tenia. Per tota via oferintme prompte al que de mi en persona e bens volran e sera ben vist disposar per defensio dels damunt dits Principat e cosa publica encara donant fe e plena creença al que per part mia lo honorable e discret lo senyor En Luis Pelicer de la present exhibidor explicara. Supplicant la suprema bonea (valenciano; bonesa, bondat; bondad) del Redemptor nostre Jhesus de Natzaret vos vulla ben dirigir en tots los actes teniu entre mans eus son acomanats. Data en Tortosa a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A la ordinacio e beneplacits vostres Ot de Muncada bisbe de Tortosa prest.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Ja sia que per una vostra letra a nosaltres tramesa de aquesta vila sia ja procehida una conestablia de XXV qui ja es anada per servey de la armada ordonada per vosaltres e per lo honorable consell sobre la liberacio del lllustrissimo Princep e primogenit del Senyor Rey empero encara per la gran voluntad e bona afeccio que aquesta universitat e los singulars de aquesta vila tenen en los dits afers tres homens de aci ço es En Pere Riera e Ramon Soler e Bernat Roig alias Puig-gros (en dos lineas) portadors de la present afectants anar en socors de la dita liberacio han fet preparatori de cinquanta homens ben abils e idoneus en semblants negocis. E per aquest sguart van a vostres honorables savieses per presentarse en aquelles e fer tota seguretat necessaria de haver los dits cinquanta homens los quals ja tenen prests e ben apunt. Per ço molt reverend e senyors molt honorables vos supplicam los vullats admetre en fer la dita servitut e de donar les conestablies als dits Ramon Soler e Bernat Puiggros e la capitania al dit Pere Riera certificantvos que ells son tals qui hi donaran bon orde e dels quals podets ben confiar. E ab tant la Sancta Divinitat sia vostra guarda ordonau de nosaltres ço qui plasent vos sia. Scrita en Agulada (Igualada, Agualada ?) a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio e servir prests los consellers de la vila de Agulada.

Al molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Lo dia present havem rebudes dues letres vostres una de onze altre de dotze del present e abans de la dita recepcio haviem feta eleccio de dos capitans e de vuyt conestables dels dos cents homens quens havets demanats en virtut daltres precedents letres vostres e del consell. E per quant los dits diputats qui son los honorables En Guillem Sunyer e En Johan Marcho ciutadans daquesta ciutat son homens de honor e de gran disposicio per lo dit negoci e aquells havem elegit com dit es en virtut de la vostra comissio ab gran concordia e ja han fetes moltes despeses vostres grans providencies poden veure que la eleccio dels dits capitans no pot pendre alteracio que si abans foçem stats certificats de vostra voluntat de tot forem stats contents. Axi mateix responem en vostres dites letres que per reebre la moneda per fer aci los pagaments als sobredits trematem aqui a vostres grans providencies. Fins aci stam en deliberacio que crehem conduhir que lo pagament se faça aqui per pus presta expedicio del negoci en que fem e ferem tota nostra diligencia. Mes avant molt reverend e honorables mossenyors excitants la mantencio de les constitucions de Cathalunya notificam com en lo privilegi del trienni qui ara finira lo dia de Carnestoltes aci foren admeses en lo exercici dels oficis de veguer e batlle ensemps en bernat Guillem Daltarriba donzell e En Ramon Malarç en sotsveguer contra moltes constitucions de Cathalunya e privilegis specials daquesta ciutat segons ab diverses supplicacions la Majestat del Senyor Rey en aqueix vostre consistori per part de aquesta ciutat es stat supplicat. Donchs placia a la gran prudencia de vosaltres per vostre ofici sia provehit les dites constitucions sien observades e aquesta ciutat haja la reparacio deguda de tant prejudici per aquelles vies que a vostres grans savieses sera vist justament esser fahedor. Mes avant mossenyors no fretura replicar la arduhitat del negoci quant es grau (o gran) que mes no pot esser. Placia a vostres grans providencies ab summa diligencia vullau attendre en la conservacio de la Majestat del Senyor Rey e de son Primogenit e daquest Principat ens vullau avisar continuament de totes coses necessaries per conservacio e repos de aquesta ciutat e vegueria qui sabeu concorre molt en aquest Principat. La Trinitat Sancta sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona de Xllll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchínona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Dues letres vostres havem rebudes una de dotze altre de tretze del present ab les quals som avisats que jatsia nos haguesseu scrit vos trametessem certa gent de peu empero apres seria stat deliberat per vostres reverencies per quant aquesta ciutat es en frontera e no la voleu evacuar de gent que nons curem aquells trametre en tot ne en part certificantnos mes en son cas e loch haureu a bona recordacio en fer fer en aquesta ciutat algunes de les galeres deliberades
fer per quant hi ha molts menastrals. Als quals responem per conformarnos ab vostres deliberacions serem prests fer aturar tota la gent la qual ab bona diligencia se preparava anar segons nos era stat scrit. E continuant los avisos vostres reverencies certificam com dissapte prop passat en la vesprada lo Senyor Rey ensemps ab lo Senyor Primogenit entra certament en la vila de Morella e mes lo dit Senyor Primogenit en lo castell de aquella les quals coses sabem per relacio de home quey fonch present. E dehia mes que lo dit Senyor Primogenit apres fonch dins lo castell se destempra de mal de passio colica e stava molt flach e ferenhi muntar un metge de la dita vila. E dehias que lo dit Senyor Rey puys havia leixat lo dit Senyor Primogenit en lo dit castell ben guardat sen devia partir de continent fent la via de la Senyora Reyna. E mes hauriem sabut com lo Senyor Rey hauria scrit a les universitats del maestrat de Montesa que tinguen los castells e les forçes de aquelles ben fornits e guardats e de fet forneixen aquells. E mes encara ha scrit que prohebesquen la treta de totes vitualles e si cathala algu entrara en lo dit maestrat que no li sien donades vitualles algunes. E mes vos avisam com lo Senyor Rey hauria scrit al Senyor bisbe de Tortosa castella de Amposta comenador de Ulldecona e de Orta que fornesquen e meten a punt lurs forces e castells de llurs terres les quals o la major part de aquelles son dins lo Principat e de fet sabem com se forneixen los castells e forçes de aquells los quals circuheixen aquesta ciutat. E per los dits sguarts e encara per quant aquesta ciutat es en frontera e una de les claus del dit Principat porta gran necessitat sia ben guardada e custodida e per ço hauriem molt necessari donar sou pera trescents o quatrecents homens. Perque supplicam vostres reverencies e magnificencies tremetre les pecunies necessaries e no resmenys vos sia plasent scriure als dits Senyor bisbe de aquesta ciutat castella Damposta comenador de Ulldecona e de Orta qui tenen los castells e forçes dins lo dit Principat ques vullen conformar a les matures deliberacions en vostre consistori fetes e fahedores e venirse en la defensio del dit Principat. E per quant lo negoci es tal queu requir havem deliberat trametre lo honorable En Luis Pellicer notari ciutada de aquesta ciutat al qual si plasent vos sera donareu fe e creença en tot ço e quant a vostres reverencia e magnificencies per part de aquesta ciutat dira e explicara. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los procuradors de la ciutat de Tortosa.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant frare Spilles qui era hu dels consellers del capita General no pot seguir lo exercit es stat posat en loch seu frare Oliver comenador de Torres al qual si sera a punt com a home de armes portant pilart e patge segons tenor de la crida del acordament donareu los XXXXV florins corrents per mes sino ferli heu compte dels rocins utils que tinga segons forma de la dita crida. Ha de prestar pero jurament de servir e de be consellar lo capita en quant en ell sia. Provehiu abans de donar diners lo dit jurament se faça. Dada en Barchinona a XX de de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. La present es per avisarvos com lo magnifich don Johan Dixer sera ab vos e fera a tota ordinacio vostra. Pero aço cove esser en secret. Mes Senyor vos certificam com en loch de frare Spilles qui no pot seguir lo exercit vos es donat conseller frare Oliver comenador de Torres. Perque Senyor pendreu lo dit frare Oliver e en nombre dels altres consellers vostres. E demanareu e appellareu lo vezcomte de Rochaberti ab sos consellers en les coses que occorreguen. En lo fet Senyor del socorriment que demanau hajauvos virtuosament que tots temps sera hagut en memoria lo virtuos treball vostre e en aço no poseu dubte. Havem entes a dir Senyor que haurieu creats algutzirs la qual cosa no veem se puixa fer perqueus placia remourels car ja hi son los conestables e capitans per denunciar e haveu lo veguer per exaccio de les coses que vos li direu el requerreu segons les instruccions queus son donades les quals vos placia attendre que ab aquelles vos es donada forma ab la qual vos deureu haver en totes coses. La Sancta Trinitat senyor molt egregi vos dirigescha. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor promptes. 


Als molt honorables senyors los consellers de Agulada.
Molt honorables senyors. Vostra letra havem rebuda e vists los homens que havien desig de anar ab certa gent en aquesta armada a la qual vos responem queus regraciam e loham molt la bona afeccio e voluntat que haveu mostrada e de paraula e per obra en aquests afers qui toquen a tots. E quant a la gent que los qui son aci venguts tenian presta a nosaltres plaguera be los hi poguessem metre mas al present tenim la gent compartida e havemne prou. Empero bens plaura segons los havem dit stiguen prests que si obs es nosaltres volenterosament los demanarem. E sia molt honorables Senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend Senyor lo Castella Demposta.
Mol reverend Senyor. Per los afers de tanta importancia que de present socorren en aquest Principat vos haguerem scrit en dies passats si sabessem en lo dit Principat fosseu. E per quant lo proces dels afers exegeix consell de molta maturitat en lo qual per nosaltres lo dit Principat representants se insisteix dia e nit ab tota diligencia e cura e esnos vist degut e pertinent entre los altres se trobas aci vostra senyoria qui tant en aquest Principat representau per tant vos pregam quant mes afectuosament podem queus placia decontinent vista la present aci attenyer per manera que per vos qui de natura sou cathala axi com quiscuns de nosaltres sia retut lo deute a aquest Principat qui de tots es natural patria e per obra de tots la virtuosa empresa feta per lo dit Principat a servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e liberacio de la persona del Senyor Primogenit e utilitat e repos del dit Principat puixa esser a la desijada fi deduhida. E en aço Senyor vos placia no metre dilacio ni falla. E mes Senyor per tuicio e seguretat del dit Principat e de vostres pobles qui son en la frontera de aquest vos placia provehir que tota persona en disposicio de portar armes stiga ab ses armes preparada en manera que a la hora que occorregues necessitat essent axi previstes poguessen resistir e ofendre a qui damnetgar los volria e que per ço interim façen sos deguts preparatoris. La Sancta Trinitat vos tinga molt reverend senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Air fem resposta prolixa a vostra letra quens scriveu com per causa de les Ietres que fetes havien a vostres providencies la lllustrissima Senyora Infanta e los reverend abat de Poblet e mestre Ferrando vos convenia aqui detenir. E per dita resposta vos pregavem que donada aquella raho que per dita letra es specificada a la Senyora Reyna e Senyora Infanta molt promptament donasseu orde en la venguda vostra. E per quant continuament som avisats de coses per les quals creix la gran necessitat de vostra venguda e vuy som certificats de coses que son a total prosternacio de vosaltres e de nosaltres si molt prestament no hi es occorregut e entre les altres coses som certs lo comte de Foix prepararse per entrar e altres coses se preparen en gran destruccio de aquest Principat tals que a ploma no son per comanar. E ab vostra presencia en les coses se pora remediar e lo stat daquest Principat salvar. Per ço vos pregam quant pus stretament podem que per aquell deute de naturaleza que sou tenguts al Principat vista la present totes coses lexades vullau venir no sperant de venir tots plegats sino que lo qui primer puixa sia per occorrer a la tanta necessitat del Principat. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors la Sancta Trinitat vostra guarda.
Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable e honest religios lo comenador de Orta.
Molt honorable e honest religios. Com se diga que algunes gents poch desijants lo honor del Senyor Rey e la tranquillitat e repos daquest Principat volrien empatxar e perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit la qual liberacio aquest Principat a servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e per deute de fidelitat e lo bo e tranquille stat del Principat dessus dit ha empresa e prosseguir enten e que les dites gents volents aço tolre delliberarien intrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e per ço sia necessari lo dit Principat e ses gents star preparades signantment les que son en frontera com son los lochs de vostra comanda per tant vos pregam que vullau fer preparar les gents de aquella qui sien per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sien previstes e dispostes per fer en tuicio lur e del dit Principat ço que la exhigencia del cas requerra. E mes vullau tenir guardades les forçes de la dita vostra comanda per manera que aquellas no fossen toltes ne levades per gents al dit Principat enemigues. Per lo dit negoci tant com a tots los poblats en lo dit Principat vos pregam vullau aci venir hon continuament se enten en les delliberacions necessaries sobre aquell en manera que lo consell vostre ab los altres aprofitar hi puixa. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable e honest religios lo comanador de Ulldecona.
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller e En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Karles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera per la Majestat del Illustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertals e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio del nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica del dit Principat lo qual ab lo dit nostre consell representam fer certa armada de gent de cavall e de peu e per conseguent acordar gent e fer e pagar moltes despeses per la dita raho per ço confiants de la industria saviesa e lealtat de vosaltres honorables mossenyors Johan Dalmau canonge e pabordre de la seu de Barchinona mossen Guillem Çamaso e de Monpalau donzell e En Bernat Dezllor mestre en art e en medecina oidors de comptes del dit General ab la present fem constituhim e ordonam a vosaltres dits oidors de comptes acordadors de la dita gent de cavall e de peu ab e de consell dels honorables mossenyors Arnau de Vilademany mossen Roger Alamany cavallers e Nartal de Claramunt donzell o de la major part dells donant e cometentvos plen poder que ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells acordets aquell nombre de gent darmes de cavall e de peu que obs sia e sera per nosaltres delliberat ab lo dit nostre consell e paguets lo sou per nosaltres e lo dit nostre consell tatxat. E encara façats e fer façats ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells paguets totes altres coses necessaries e opportunes a la dita armada e exercit de aquell car nosaltres sobre les dites coses e emergents e dependents de aquelles ab consell dels dessus dits vos donam e comanam plen poder e totes nostres veus. Volem empero que en lo dit acordament de la dita gent axi de cavall com de peu e pagament del sou de aquells e per les altres coses per la dita armada necessaries entrevingue algun jurat de la scrivania de la dita diputacio qui lo nom dels acordats per vosaltres e la seguretat que han a prestar e lo pagament del dit sou e de les altres coses que pagareu en virtut de la present comissio scriva e continuu en faça libre segons es acostumat. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Emposta e loch de Flix. Honorable senyer. Certa nova ha recitat açi En Pere Alamany de aqueixa ciutat que seria stada feta crida en Alcanyiç ab la qual era manat que los cathalans fossen squarterats com a traydors. Es cosa molt dura e cruel de hoir. Diuse letres particulars de particulars de Alcanyiç son aqui trameses contenents lo sobredit. Pregamvos prestament nos aviseu del que sia. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Demposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes vuy de mati una hora apres miga nit ab les quals nos avisau de moltes coses que havem trobat plaer saber e sentir. E comendam vostra bona diligencia que mostrau retre en les coses queus acomanam fer segons la confiança que se ha de vos. Pus donchs haveu en cert que lo Senyor Primogenit seria mes en lo castell de Morella es necessari eus pregam e encarregam cautament e secreta e de nit e de dia stiguen spies en la dita vila de Morella e per passos per saber e sentir si lo dit Senyor Primogenit seria tret del dit castell e si tret ne era per qual via seria portat e de totes les novitats que porien occorrer sobre aço. Per les gents que concorren en Morella si altrament nos pot intrar en lo castell se pora haver assats certitut si lo dit Senyor Primogenit sera detengut tota vegada aqui. De tot aço poreu encautar les persones que trametreu a fi quey donen bon recapte. En apres tindreu a prop los procuradors de aqueixa ciutat donen recapte promptament en les coses de que per nosaltres los es scrit. E vos feu requestes de part nostra als oficials de totes les coses que los dits procuradors vos diran per benifici de aquest negoci. Mes donareu orde sia fet manament al patro de la nau den Prats qui es aqui sots pena de cors e de haver que de continent partescha per venir aci ab la dita nau. En tot donau la bona diligencia fins aci per vos servada. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per letra del diputat local de aqueixa ciutat e per altra via som avisats que a Morella deurien venir trecents rocins e trecents ballesters. E per quant per lo dit avis e per altres se dubte no sia attemplada alguna novitat en los lochs de frontera de Cathalunya com es aqueixa ciutat nos es vist per vosaltres se dega donar orde que continent tot hom de aquexa ciutat que sia dispost per armes stiga prompte ab ses armes axi que dins spay de una hora sien apparellats per resistir e ofendre los qui intrar ne dampnetjar volrien. E no stigau senyors de fer e dispondre lo dessus dit creents que serieu avisats ab temps e que lavors hi porieu entendre car per avisos que nosaltres havem vos dehim ques porien tals coses seguir que es necessari stigau preparats en la dita manera e avisarnos heu sius plaura quin nombre de gent se pora trobar en aqueixa ciutat disposta pera armes. Nosaltres scrivim al diputat local faça totes aquelles requestes als oficials que per vosaltres li seran dites a benifici de aquest negoci. E per semblant scrivim a Ulldecona e a Orta e al castella de Amposta e lochs seus de Cathaluyna (Cathalunya) quiscuns stiguen preparats en la manera que a vosaltres es dita. Semblar nos hia si a vosaltres es vist que la barcha de Amposta fos levada perque tot hom hagues a passar en aqueix vostre pas e no altre. Aço sia remes a vosaltres que façau segons vist vos sia. La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos dirigescha. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables qualsevol oficials reyals en la ciutat e vegueria de Tortosa e en altres qualsevol lochs constituits e a lurs loctinents al qual o als quals les presents pervendran e seran presentades los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona salut.
Certificamvos com lo honorable En Johan Bonet ciutada de la dita ciutat de Tortosa se es acordat e es tengut anar per home darmes ço es ab hun pillart e hun patge ab tres rocins en la armada o exercit que nosaltres e nostre consell en virtut de la comissio a nosaltres feta per la cort general novissimament en la ciutat de Leyda convocada elet representants aquest dit Principat fem per la liberacio de la persona del lllustre don Carles primogenit de Darago e de Sicilia princep de Viana e per conservacio dels privilegis e libertats dels poblats en lo dit Principat e per utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat per lo qual acordament ell e los dits pillart e patge anant e stant en la dita armada e exercit de aquella son guiats. Requerimvos que per los dits sguards lo dit guiatge als dits Johan Bonet e a son pillart e patge observen e observar façau. En testimoni de les quals coses li manam esser feta la present segellada ab lo segell comu e major de nostra diputacio. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.