17, 18, 19 noviembre

17 DE NOVIEMBRE.

Reunidos los señores Diputados con otras varias personas y jurisperitos, para consultar sobre las dudas que ofrecía el señalamiento de tutor al Infante don Fernando, por parte del Rey, y asimismo sobre otros diversos puntos; después de emitidos varios pareceres, acordóse por fin:
1.° Que el Rey podía dar tutor, sin que esto se opusiese a la capitulación;
2.° Que sin embargo de haberse dado tutor
al Primogénito, podía señalarse otro y no había dificultad en que fuese la Reina;
3.° Que constase la siguiente deliberación, hecha por unanimidad, a saber:
que la señora Reina, como tutora del señor Primogénito, prestase el debido juramento.
Congregados otra vez, por la noche, todos los Diputados e individuos del Consejo, en la cámara mayor del Consistorio, se hizo extensa relación, por el abad de Monserrat, de los votos de los jurisperitos y de la deliberación de los Diputados y demás, después de lo que se tomó el siguiente acuerdo.

Lo present consell conclou loant en tot e per tot los apuntament e conclusio fets per los VIIII e quatre de Barchinona sobre la emancipacio del Senyor Primogenit e tutela de la Senyora Reyna star be e preceir juridicament e que en nom de Deu per la dita Senyora Reyna com a tudriu sie prestat lo jurament.

Pasado, desde luego, el referido acuerdo al Concejo de la ciudad, que también estaba reunido, y enterado de todo cuanto había tratado la Diputación, los cuatro representantes de aquella que solían intervenir en los negocios de esta manifestaron, que la ciudad de Barcelona, deseando siempre marchar uniforme y en armonía con el Consejo de la Diputación, aprobaba en este caso las deliberaciones que dicha corporación había tomado, por considerar esta concordia de grande utilidad a la patria; después de lo que, se acordó que para hacer saber este resultado a la senyora Reyna, fuese una comisión compuesta a la vez de Diputados y de Concelleres.
Ocupáronse, el mismo día, de otros varios asuntos, y se dio cuenta de las siguientes cartas que habían recibido.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Optenguda hora disapte a vespre prop passat del Senyor Rey per esplicar li ma crehença jo li digui que jatsie los diputats e consell del seu Principat de Cathalunya per miga de sos embaixadors en dies passats aguessen suplicat la sua Majestat que li plagues fer e smenar los dans donats o robatoris fets al noble don Jofre de Castre per Blasco de Bardaxi e Vicent Dagramunt e altres de llur companyia fins en aquella ora los dits dans e robatoris no eren stats satisfets ans ajustant dans a dans ara derrerament se eren innovades coses molt greus e molt dampnoses al dit don Jofre recitant li aqui tots los actes en mes instruccions mencionats e com tots aquests dans e robatoris fins aci mostrats venir al dit don Jofre per esserse ell aderit als actes de aqueix Principat fets per la liberacio de don Carles de gloriosa memoria fill primogenit seu e per conservacio de les sues libertats les quals coses redundarien en servey gran de la sua reyal corona e com molestar ne dapnegar algu per la sobre dita raho fos contra la capitulacio que plagues a la sua Altesa fer e smenar los dits dans e dapnatges
dats al dit don Jofre a fi que la dita capitulacio la observancia de la qual sa Excellencia diverses voltes havia comendat restas illesa. E mes li digui que com
de sa Altesa fos exida una letra dirigida als vaguer e sotsvaguer de Barchinona manant los pendre cert hom e aquell tenir pres fins sa Majestat altrament hi provehis la qual letra per semblant fos contra la capitulacio que fos de sa merce manar aquella esser revocada per tal forma que autentiquament aparegues de la dita revocacio per que tot hom fos mes conformat en la opinio que tenia que sa Excellencia zelava molt la observancia de la dita capitulacio. E responent me la sua Majestat al primer cap me dix que ab tot que als embaixadors del Principat que eren partits de aci hagues plenament informal de aquest fet els hagues mostrat com aquestes coses no venien gens per la raho pretesa per lo Principat que encare ho volia mostrar a mi clarament e aqui la sua Altesa me recita la mort de mossen Pero Martines de Moryello lo qual mossen Joan Cerdan sogre de mossen Rebolledo havia mort e com la muller de mossen Pero Martinez per obliguar mes la casa de Castre en pendre aquest interes per propi havia fet matrimoni de una filla del dit mossen Pero Martinez mort ab lo dit don Jofre e que de aquella mort en ça se eren seguits infinides morts e rebotoris en la casa de Castre de una part e la de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerda de altre e que diverses treues se eren fetes entre ells e paus tractades e que res no havia pogut reposar aquest dabat e que no ere de creure que lla hon sa Majestat havia aprovat los actes fets per los cathalans com aquells fossen stats fets per servey seu ques hagues a pensar que
hun tant baix hom com Vicentet los hagues de reprovar majorment no tenint ell en aquest mon negun superior sino Deu o lo papa en lo spiritual e per que aqui es molt manifest aquest debat de la casa de Castre ab mossen Rebolledo no cur de recitar lo permenut concloent que aquests dans no venien sino per causa de aquest debat e que no sen cregues altre. Al segon cap me respos que ell ignorave que tal letra fos exida de la sua cort car ell havia incautats sos secretaris que no spachaseu res que fos contra la capitulacio e que haguere pler de veurela empero que ell ere content si letra neguna havia feta contra la capitulacio de revocarla cent voltes si cent voltes la hagues feta e volent jo satisfer al que sa Majestat me havia dit per que entre lo splicar de la mia crehença e lo seu respondre havia escorregut molt temps hi ere gran vespre dixme que al cendema ell me volia mes dir sobre aquest fet e que aquella nit no li digues res pus e axi jom parti. Lo cendema que fonch diumenge en la vesprada tenint son consell plegat ell me feu entrar e davant tot lo consell en que era lo comte Dampuries mossen de Urgell micer Joan Pages lo Justicia de Arago hun jurat de Çaragoça e molts altres e encara alguns que havia en la cambra quiu podien hoyr tot ell me dix que attes la nit passada jo havia parlat ab ell a soles e que per ventura nou haguere ben compres que li digues alli en consell ço que havia dit apart. E attes que segons la manera en que li havia parlat e ell me havia respost que lo fer me splicar ma crehensa en consell ple no ere per que ell nom hagues ben entes stigui hun poch pensant que poguera esser e pur jo delliberi fer ço quem mana e publiquament yo li digui ço que la nit passada li havia dit no tant largarment com la nit passada mas ab ten poques peraules com me bastaren en dirli tot lo efecte de ço que li havia dit e quant mach hoyt feume exir fora la cambra restant ell ab lo consell en delliberacio e per aquella nit no se ques conclogues res. Venint vuy diluns de mati jo he dat la letra dels diputats esplicant los ma crehensa. Resposme per tots lo visrey de Sicilia que jatsia ells creguessen aquestes coses venir per la bandositat de la casa de Castre e de mossen Joan Cerdan e de mossen Rebolledo perho que ells ne perlaren al Senyor Rey e feren tot son poder que en aquestes coses se prengues qualque remey. Hachi alguns dels dits diputats axi com don Pedro de Urrea e mossen Borenguer de Bardaxi quem digueren que fort cosa fora que los debats de Arago se aguessen a mesclar ab la capitulacio del Senyor Rey ab lo Principat de Cathalunya recitant me alli molts dapnatges fets en Arago de una part a laltre prou desaforats. Per mils fonch respost que la capitulacio del Principat no ha negun desig de mesclarse ab les bandositats de Arago mas ten poch (tampoco, tant poc, tampoc) no ha pler que sots color de bandositat de Arago negu la deroge en res e quem semblave fort cosa que havent stat vint anys passats en guerra la casa de Castre ab sos contraris que are dos jorns apres que don Jofre de Castre havia servit lo Principat de Cathalunya se fos sperat de destrohirli les sues terres ço que en aquests vint anys james ere stat attemptat pur la conclusio resta de perlarne al Senyor Rey. En apres so stat al Senyor Rey presentant me a ell per veure sim fere neguna resposta al que la nit passada me havia fet dir en consell e nom ha dit res he trebellat vuy mati en fer ajustar la cort per darli la letra e splicar ma crehença e no ses pogut fer tant
stan tots torbats ab los oficis e remuneracions que han a partir. So stat apres a casa del justicia per darli la sua letra e he trobat que ere partit lavors la via de
Castella tremes per lo Senyor Rey la qual letra per sa absencia he donada a don Anton de Mieros loctinent seu lo qual per semblant ma dit ne parlara al Senyor Rey. Del ques seguira per avant avisare continuament vostres reverencies nobleses e grans magnificencies a les quals me recoman. Feta en Calatayu a VIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - De les vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats o consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Apres que agui scrita la letra que va ab la present arriba lo vostre correu a mi trames ab letres de III de noembre lo qual fonch aci diluns a VIIII del mateix per les quals letres jo so stat avisat de la mort de Pedro de Tramasaguas de la qual lo Senyor Rey ma havia ja parlat dihent que per reposar aquestes bandositats de la casa de mossen Rebolledo e de la casa de Castre havia trames alli lo governador de Arago e quel havia creat procurador del comdat de Ribargorça lo cual havia penjat hun gran ladre quey havia crehent jo tots temps que fos de aquells qui havien fet lo robo de les terres de don Jofre e tantost ani al dit Senyor Rey e li doni la letra que venia a la sua Majestat la qual legida li digui com la sua Excellencia per sa gran clemencia he humanitat dissapte passat me havia volgut fer veure los dans fets a don Jofre de Castre venir solament per la bandositat de ell e de mossen Rebolledo e de mossen Joan Cerdan e no gens per la causa pretesa per lo Principat de Cathalunya pero per que sa Majestat cregues que aqueix Principat may entrare en lo que ere entrat voluntariament sino que força e necessitat de raho lon haguessen constret que yo suplicave sa Majestat que volgues scoltar quant ere diferenciada la informacio que la sua Senyoria havia de aquest fet e la que era portada en aqueix Principat hi en aço me fonch bo lo proces que la nit passada havia rebut e regonegut. Primerament constave per proces que essent interrogat don Jofre de Castre com anave desarmat e sens negun reguart ates la gran bandositat que ere entre la casa de Castre e de mossen Rebolledo ell havia respost que ell nos entenia guardar puix no fahia part en lo dit bando car son pare no volia que ell hi fes part e que per conseguent no ni volia fer mes se mostrave clarament que en lo temps que lo dit don Jofre ere stat dapnegat e molt abans ell ni ses terres no staven ab negun recel ans lo dit don Jofre havia manat a sos vassalls que qualsevulla de la bandositat sis vol fos de Castre sis vol de Rebolledo que passas per ses terres que fos acollit e que li fos dat de menjar ab sos diners mes se mostrave clarament com anant presos los vassalls de don Jofre de Castre dehien aquells quils menaven com nos tractau axi no sabeu que ni nosaltres ni nostren Senyor may havem fet part ab negu. Responien los quils portaven presos no sabeu vostre Senyor si feu part ab los cathalans e si trage la bandera ab los de Cervera e moltes de aquestes rahons constave encare que feta la presa e roberia dels lochs del dit don Jofre aquella fonch passada per lo comdat de Ribagorça per lochs grossos e ben poblats los oficials dels quals lochs podien be deliurar las persones e fer los tornar sos bens e james sen curaven ans los mal factors mengaren e begueren en los dits lochs del comdat hey (e hi) reposaren prou que james los dix res negu e que si aquestes coses no bastaven en fer creure a sa Majestat lo que aqueix Principat pretenia que aydas en fer loy creure lo acte fet are derrerament por mossen Loys Cosco e aqui (aqul) yo li entri a recitar quant per vostra lotra me ere scrit e li spliqui la crehença de mot a mot pur en sustancia segons en la dita letra me ere manat. A les quals coses la sua Majestat me respos que ab tals processos leugerament provave cascu ço que volia e que no ere cosa que calgues duptar que don Jofre e mossen Rebolledo no fossen en guerra e que havia pler que mossen Rebolledo havia parlat la nit passada apres que jo agui parlat ab sa Majestat ab ell e que li havia dats testimonis de aquest fet tals que nos podien recusar primerament mossen Bernart Çaportella diputat de Cathalunya lo qual havia ofert valença en dies passats a mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre mes que congoxant se don Joan Dixer al comte de Prades per que havia oferta valença a mossen Rebolledo contra la casa de Castre que lo dit comte li hauria respost que no li havia oferta valença contra don Felip de Castre mas que contra don Jofre mes que les nafres que lo dit don Jofre havia fetes en persona del jerma de mossen Ramon Gilabert de Cervera que spresament havia dit lo dit don Jofre que les havia fetes per que havia fet valença a mossen Rebolledo contra ell e que ab aquests podien seber aqui la veritat. Yo llavors repliqui a la dita Majestat que fins aci les armes eren molt descominals que don Jofre de Castre havia portat al Principat bon proces autentich molt fornit de testimonis ab lo qual don Jofre provava plenament sa intencio e que los quil havien dapnegat no havien portat a sa Majestat sino peraules. Ell me respos que crehia que mossen Rebolledo tremetera aqui persona per informar lo Principat de aquest fet hi que ell enquaren fere pendre proces autentich per saber ne la veritat e que ell me fere mostrar la letra del procurador de Ribagorça en lo qual poguere veure los grans crims que aquest Tramasaguas penjat havia fets la qual enquare nom es stada mostrada. He sentit com a la crehença que spliqui en consell lo diumenge vespre per manament de sa Majestat me fa ordenar resposte en scrits. Lo prothonotari ma perlat mostrant se curos de haver cerquat en registres la letra que yo demanave esser revocada mostrant me que no ley havia poguda trobar e que volguera molt que la tingues per saber qui la havia spatxada. En apres jo he dat les letres de la cort hi he splicada ma crehença prou largament tot hom ha per mal fet lo penjar del hom segons de molts he sentit dihent gran mal del mossen Cosco han se aturat a cort per la resposta. Parlas que lo regne si enterpos dihen alguns que no loy cal interposar si donchs no han voluntat de pagar los dans. Nom se ques conclouran. La present letra e lo correu he retengut de hir en sa sperant si poguera primer cobrar del Senyor Rey la resposta en scrits e puix nom es donada no desliber pus de sperar per que aquis puixa seber lo que fins açi ses fet en aquest negoci. Feta en Calatayu dimarts a X de noembre any Mil CCCC sexanta hu a I ora apres mig jorn. - De vostres reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador quim recoman en gracia e merce de aquelles Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs.
Por En March Davall correu lo qual deu esser aqui a XIIII del present he scrit largament a vostres reverencies nobleses e magnificencies de les coses que fins
en aquella ora havia perlat ab lo Senyor Rey. En apres partit lo dit correu dimecres passat que comptavem XI del present rebi letres vostres en que ni havia per lo dit Senyor Rey les quals en continent li doni e spliqui a sa Majestat ço que per vostra letra me era manat ço es que no hagues a deservey lo spachament aqui fet dels dos embaixadors de França e de Castella sens intelligencia de sa Altesa per los motius en la mia letra contenguts e legides per ell les dites letres les quals li doni apres de haver splicat ço que per vosaltres me era manat la sua Altesa me respos que ell ho havia a servey ço que per vosaltres era stat fet e que ell vos ne scriuria. He sabut apres por alguns curials a qui tantost mostra vostras letres que ha hagut gran pler de aver lo avis de les dites embaixades. En laltre fet de don Jofre no si ha mes fet del que fins aci he scrit sino alguns rahonaments ab lo Senyor Rey e altres de son consell e de la cort los quals no van a la conclusio demanada per aqueix Principat car tot es per mostrar que aqueix dans son venguts per la antigua bandositat de ells si haguda ni ha. Ham (me ha, m´ha) dit sa Majestat que aqueix Principat sera be de forçar don Jofre que fes pau e que lavos totes coses cessaren. Yo digui a sa Majestat que ell sabia millor de mi a qui pertany en Cathalunya forçar les gents de viure en pau. Ell me respos que nou dehia sino per via de metre loy en raho e induhir loy. Jo li respongui que atenent les coses com staven e ço que tots jorns si afegia que molt duptara de esser enprenedor de concloure tal pau e que si sa Majestat hagues provehit almenys en haver a ma de la cort les coses robades e los mal factors que la cosa stiguera en termens practicables.
Dixme que ja hi havia provehit mas que ab aquestes libertats e aquests fueros sta terra ha de venir en perdicio quasi volent dir que envides ha forma de provehirhi. Ham dat (me ha dat, donat) la letra que va ab la present la qual es resposta del qui li digui en consell. Es ver que del cap derrer no lin parli gens. Ham fet mostrar per semblant la letra que li ha trames lo procurador de Ribagorça per lo fet del hom quey han penjat copia de la qual tramet ab la present. Han me dit alguns que si don Jofre volia metre aquest fet en poder del regne ço es tot son debat que lo regne lin faria alguna smena yo per que no he carrech de menegar tals partits nom cur de respondrey. Fins açi no he hagut resposta dels LXXII de la cort si be tots dies me dihen que faran resposta e crech que entre ells no sen avinguen car dels de la dita cort uns me lohen molt lo que fa aqueix Principat e altres dihen ques meravellen com sen entramet e axi cascu parle ab la sabor que te tots pero han per mal fet lo que mossen Cosco ha fet en penjar lo Pedro de Tramasaguas pero per mal fet queu tinguen negu noy done remey. Feta en Calatayut divendres a VIIII ores de mati a XIII de noembre 1461.
- De vostres grans reverencies nobleses e magnificencies humil embaixador qui en aquells me recoman Joan Ferrer.

18 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

19 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

Tomo I, texto LIV, comte Durgell, Jayme Darago

LIV.

Legajo de cartas reales n.° 107. 4 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey - Del comte Durgell. - Molt alt e molt victorios princep et senyor.
- De vostra gran senyoria ab humil reverencia he rehebuda una letra en la qual senyor me manats que yo us de mon officy de la lochtinencia et exescesca aquell en aquest regne asi senyor que la pau et bona amistat que yo he feta de les bandositats dels bandos et altres sia conservada entre ells sia feta justicia. Axi mateix seyor (senyor) man avets feyt saber que de aquest feyt havets scrit al archebisbe et als nobles homens als diputats del regne et als jurats de Çaragossa a que senyor vos respon que de continent que les vostres letres
hagueren rehebudes los dits jurats de çaragossa ab molts consellers foren a mi et los nobles don Anthon de Luna don Pedro de Castre lo castella Damposta lo comenador de Montalban don Johan Dixar don Artal Dalago don Francesch Dalago don Artal Dalago lo jove don Felip de Castre mossen Johan de Luna et cavallers mossen Gonçalbo de Linyan mossen Felip Durries mossen Federic Durries mossen Marti de Pomar mossen Marti Loppez de Lanuça mossen Johan Royz de Moros mossen Garcia de Sese mossen
Ramon de Palafoys mossen Johan Eximenez de Salanova mossen Johan Dazlor mossen Bravo et molts altres nobles cavallers et scudes et ciutadans del regne et los dits jurats de çaragossa ab molts altres consellers diguerenme que la ciutat de çaragossa de continent que hague rehebuda vostra letra
en consell havia deliberat que me admetessen els plahia que usas de ma lochtinencia et exercis aquella
et aço senyor me mostraren per actes publichs preses et testiffiquats per lescriba de son consell:
instant et pregantme senyor que daquiavant los juras furs privilegis et libertats del regne et quels
fes justicia. Yo senyor acceptant la dita admissio los dix que offeria fer la justicia et que era prest de jurar
los furs et privilegis et servarlos aquells et les libertats del regne et de totes aquestes coses se pres carta
publica. Axi matex senyor los missatgers quey son deles ciutats villes et lochs del regne me fan gran instancia quels visite car prests son de admetrem tan son desigosos de justicia. Et a les dites coses senyor tots los dessus nomenats et molts daltres son concordes els plau volenterosament: empero senyor al arquebisbe de çaragossa a don Pedro Durrea et altres de sos partides les dites coses nols son agradables lo zel senyor perqueu fan no crech quels alce gayre que justicia en aquest regne fos feyta. E sepiats (sapiats) senyor que de feyt han stablides la seu casa del arquebisbe les lurs posades: perque senyor notifican a la senyoria totes les dites coses humilment supplich que en cas que del dit fet vos sia scrit eus informassen per altra manera lo dit arquebisbe o altres queus placia senyor no donarhi crehença com aquesta sia la veritat ni tampoch senyor en los dits fets provehissets per altra manera senyor toquan
derogacio de vostres derreres lettres et honor mia cor yo senyor pus tant avant ne cavalcat per vostra honor et mia migançant la grassia de Deu me tinch per dit pus ab consentiment dels dessus dits son estat admes de venirne a bona fi et deguda conclusio: et manme vostra senyoria ço que de sa merce sia.
Scripta en çaragossa a IIII de maig del any de MCCCCX.
- Senyor. - Vostre humil nebot qui besant vostres mans et peus se recomane en vostra grassia et merce - Jayme Darago comte Durgell. - Jayme.

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

Tomo I, texto LV, Jayme Darago comte Durgell, carta al rey Martín I el humano

LV.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 10 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey - Del comte Durgell. - Molt excellent princep e victorios senyor.
- Mon senyor com per vostra letra me sia stat notificat queus maravellavets que yo no exercia mon ofici de la lochtinencia daquest regne de que vostra senyoria ma provehit yo senyor ja abans no hagues vostra letra veent que era necessari lo regiment meu en aquest regne e per requesta que la ciutat me fahia e les altres ciutats e viles de vostra senyoria e encara lo castella Damposta e don Anthon de Luna com a diputats don Ferran Lopez de Luna don Johan Dixar don Artal Dalago lo comanador de Montalba don Pedro de Castre don Francesch Dalago fills frares e parents dels dessus nomenats ab molts altres nobles homens cavallers e gentils daquest regne eram entremes daquest feyt que fes lexercici e sperave que les amistats fossen finades: e finades les dites amistats vingueren vostres letres e de feyt los damunt nomenats hanme admes e yo senyor volent exercir loffici axi com ho requerian larquevisbe ab don Pedro Dorrea sonse enfortits en la seu en sa casa e X o XII cases en torn no contrastant vostres letres aposant que aço es contra la libertad del regne mas no es axi vostra reverencia salva sino tant solament per son propi interes et barat axi com aquells qui han robat lo regne en son estats vos no essenthi senyors segons aras mostre els altres tenen robadors et murtres en ses cases e no volrien quen passas justicia car los pus malvats homens daquesta ciutat son en les dites cases establides. Perqueus placia senyor de voler rescriure a aquells qui han feyt vostre voler e hobeyts vostres manaments faentlosen gracies car dels altres contradients jon fare ço que justicia ne digtara en tal manera que aquest regne viura en pau ey fare senyor per sguard de vostre offici e honor vostra e mia ço que tengut sia: e plasia a la sancta Trinitat queus conserve.
Scrita en Çaragossa sots mon segell secret a X dies de maig lany MCCCCX. - Senyor. - Vostre humil
nebot que besant vostres peus e mans se recomane en vostra grassia e merce - Jayme Darago comte Durgell. - JAYME.

Colección documentos inéditos archivo general corona Aragón, tomo II

COLECCION DE
DOCUMENTOS INÉDITOS del ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON;
PUBLICADA DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.

/ Tomo II /

PROCESOS DE LAS ANTIGUAS CORTES Y PARLAMENTOS DE CATALUÑA, ARAGON Y VALENCIA,
CUSTODIADOS EN EL ARCHIVO
GENERAL
DE LA
CORONA DE ARAGON,
Y PUBLICADOS DE REAL
ÓRDEN
POR
EL ARCHIVERO MAYOR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y
MASCARÓ.

BARCELONA.
En el establecimiento litográfico y
tipográfico de
D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1847.

PARLAMENTO EN BARCELONA.

/ Nota de Ramón Guimerá Lorente: hay algunas palabras con ortografía actualizada,
como dia: día, a: a, había: había, fue: fue, Aragon: Aragón, etc.
En los textos originales se intenta transcribir el texto tal como
Bofarull lo editó, pero como el texto es un OCR de un SCAN de un
PDF, puede haber errores, sobre todo en el caso del latín. //

Sesión del día 27 de diciembre de 1411 (1).
(l)
Principiando entonces el año por Navidad, pertenece al 1411 el día 27 de diciembre, que, según la cuenta que ahora usamos, sería del 1410.

Compareció en el parlamento Pedro de Vergara,
embajador del rey de Navarra, manifestando que dicho soberano
entraría en Barcelona el próximo lunes, 29 de este mes, y pidiendo
se le señalase alojamiento; a cuya demanda fue contestado,
destinándole la casa de Geraldo de Palou. Presentáronse
luego embajadores del papa y de la reina de Navarra, enviados para
pedir que se ausiliase a la reina de Sicilia; a todos los
cuales contestó el parlamento, que deliberaría sobre lo que debiese
hacerse.

Sesión del día 29.

El síndico de
Barcelona, Bonanat Pere, mandó leer un escrito que había
presentado en contestación a un requirimiento hecho por el
procurador de Rosellon y Cerdaña, y otro en respuesta
al de Juan Llinás de que se hace mérito en las sesiones del
20 y 25 de este mismo mes, cuyas contestaciones fueron aprobadas por
todo el parlamento. Compareció después Berenguer de Monravá,
enviado por el obispo de Urgel, con una carta de dicho
prelado, en la que se disculpaba de los cargos que se le habían
hecho por el parlamento, acerca de sus disensiones y guerra con el
conde de Pallars.

Sesión del día 30.

Instado el parlamento
por el rey de Navarra, acordó pasar a visitarle a las tres de la
tarde de este día. Presentóse luego el enviado de Aragón, pidiendo
se le diese respuesta a las cartas que había entregado a 22 de este
mes; y le fue contestado, que siendo arduo el negocio, el parlamento
deliberaría. Finalmente, Raimundo Xatmar dio cuenta de todo lo que
había practicado en cumplimiento de las instrucciones que le fueron
dadas al ir a recibir al rey de Navarra, manifestando que en cuanto
al negocio de Francisco de Vallgornera, habían sido vanos sus
esfuerzos para que este firmase paz o tregua con Manuel de
Rajadell; que acerca de las disensiones que había en Perpiñan,
había logrado que las partes contendientes sometiesen sus
diferencias a la decisión del parlamento; y por último, que en
cuanto al rey de Navarra, había procurado que fuese bien recibido en
todas las ciudades, villas y lugares del tránsito.

Sesión
del día 31.

Acordóse que el arzobispo de Tarragona con
algunos otros individuos de su elección deliberasen, para proponerlo
al parlamento, sobre lo que el rey de Navarra había pedido (no lo
expresa el acta) en su entrevista ; y se ocupasen al mismo tiempo en
ver qué medidas podrían adoptarse para conciliar los bandos de
Lérida. Leyóse por último una carta credencial, espedida
por los cónsules de Perpiñan a favor de Raimundo Xatmar,
autorizándole para manifestar lo que expuso ya en la sesión del día
30.

Sesión del día 2 de enero.

Tratóse de los
bandos de Lérida, y propuso el arzobispo de Tarragona a nombre de
sus compañeros, aprobándolo el parlamento, que se escribiese al
obispo de aquella ciudad y a Raimundo Cescomes y Bartolomé
Calvet, citándoles para comparecer ante el parlamento. Después
de leídas las cartas escritas con arreglo a la resolución que
antecede, tratóse del nombramiento de la comisión a quien debían
encargarse los asuntos tocantes a la defensa del pais; pero
nada se acordó.

Sesión del día 3.

Pasóse en
nuevos altercados con el pretendido brazo de los caballeros y hombres
de paraje, que querían también nombrar individuos de su seno para
la comisión de que se hace mérito en la sesión anterior.

Sesión
del día 5.

Reunióse el parlamento por la mañana, y se
trató de enviar una embajada a la reina de Sicilia. Vuelto a reunir
por la tarde, deliberóse sobre la respuesta que debía darse a lo
solicitado por
el rey de Navarra y sobre la cuestión pendiente
entre los aragoneses y los recaudadores de la lezda
de Cadaqués.

Sesión del día 7.

Si bien se
reunió también en este día el parlamento, se levantó luego la
sesión, sin haber tratado de ningún asunto.

Sesión del día
8.

Leyóse en primer lugar la siguiente carta:

Núm.
54. Tom. 15. Fol. 427.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors celebrants lo parlament de Cathalunya en la ciutat de
Barchinona. - Molt reverents nobles e honorables senyors. Alguns dies
passats que nosaltres vehents que alguns fills de iniquitat de les
parts del comtat de Comenge e daltres lochs e terres de nacio
estranya ab proposit de depredar e occuparse viles e lochs et alias
dampnificar los singulars de aquesta vall eren entrats ma armada en
los termens de la dita vall e sen havien aportats grans
multituts de bestiars grosses et menuts tallades diverses
ortalisses cremats alguns lochs e amenats ab si alguns
presoners de la dita vall nulla causa saltem justa precedent:
e ço que pus cruu es congregats en gran nombre ab
coratge hostil tiran et dampnat caminaven e sesforçaven entrar en la
dita vall e aquella totalment exterminar: e veents encara que aquesta
dampnada gent les universitats et singulars de la dita vall
bonament no podien provehir ni a lurs necessitats socorrer sens
singular e special ajutori e provisio del senyor rey en
Marti de gloriosa memoria qui lavors vivia e benefici del
principat de Cathalunya: suplicam al dit senyor rey e exposam
ab nostres sindichs e missatgers en la reverent noble et honorable
cort de Cathalunya qui derrerament se celebrava en lo monestir
dels frares menors de Barchinona los plagues
provehir al dit occurrent cas de remey condecent en altra
manera on lo contrari fos ço que Deus no volgues convenguera
als dits singulars de la dita vall aquella jaquir deserta e
per conseguent donar loch al cas inaudit: e stant la dita cort una
veguada e moltes en delliberar per provehir e socorrer a la dita vall
instant o requirent lo dit senyor rey volch Deus quens
entrevench lo cas molt doloros de la mort del dit senyor don
la dita cort fini e totalment expira: axi que als dits nostres
sindichs et missatgers covench recorrer als reverent e
honorables deputats de Cathalunya protestants contra
ells del cas sinistre ço que Deus no vulla sis contingra: los quals
diputats considerants lo evident perill et dampnatge ques
pogren subseguir a la dita vall e a tot lo principat de
Cathalunya per la exterminacio de aquella si prestament no hi era
provehit e volents socorrer a la corona Darago e a la
tranquillitat utilitat e be avenir del dit principat
provehiren que fossen assoldats a tres meses
trenta pillarts e CC servents per deffensio de la dita
vall ab tal covinent que la dita vall se aunis al dit
principat e contribuis en los carrechs en que contribueixen
les universitats et singulars del dit principat per raho de
generalitats e axi fo fet e complit per los dits
deputats e per la vall damunt dita: e aquesta provisio es estada molt
nobla et notable bona e fructuosa al dit principat car
la dita vall sen es deffesa virilment et honorable qui en
altra manera fora per la dita dampnada gent cremada e
dissipada e anichilada en gran menyspreu e
vergonya de la dita corona e principat: e fo fet
a requesta de la dita vall per relevar lo dit principat de mes
despeses quel dit sou fon compartit a VI meses ço es part de
aquell a tres meses primers e lo restant a tres meses prop
seguents los quals finiran per tot janer primer
vinent confiant la dita vall que en aquest espay de temps los
enemichs perterrits
et tementsse de tal socors et tractant lo noble mossen Arnau
Darill capita de la dita vall faessen bona pau o longa ab
la vall damunt dita: e no ha plagut a Deu ni lo dit noble capita
jatsia request diverses vegades ab carta publica e de paraula es
james volgut venir a capitanejar lo dit socors ans ha
tostemps respost que ell occupat de altres
capitanies no pot entendre en la capitania de la dita
vall: don es vist clarament que passat lo dit mes de janer la dita
vall romandra sens capita e despulada de tot socors si
per vosaltres molt reverents nobles e honorables senyors noy
es en altra manera provehit. Be es certa la dita vall que los
dits comengeses e dampnada gent estan apersabuts en
grand nombre que pasat lo dit mes de janer ells entren
ma armada en la dita vall e aquella atrobada sola de tot
socors cremen e abolesquen e meten a total destruccio:
la fortuna iniqua mala e adversa no sadolla de aquesta
mesquina de vall qui enriquehida de tants privilegis e
libertats ha volgut per mantenirse a la reyal corona renunciar
liberalment a aquells e sotsmetres al jou e altres
carrechs del dit principat dels quals era franch e aunirse
a aquell e qui ha vist e veu tots jorns talar sos bens
cremar ses possessions matar sos pares fills e germans
e finalment si mateixa a propinqua e total destruccio no vol
ni permet que encara haja fi a tants mals ans enedit
mal a mals ha fet quel comte de Pallars nostre vesi ses
irritat contra nosaltres per rao de certa demanda quens fa
inhibint lo pas de sa terra e faent altres procehiments contra
nosaltres de que sabem que sots ja avisats per los dits
deputats. Perque molt reverents nobles e honorables senyors com
aquesta dita vall axi oppresa e oppremuda que ja no pot
spirar a present no haja altre recors refrigeri
o ajuda sino en vosaltres senyors celebrants lo present parlament del
dit principat al qual ella se es aonida segons que damunt:
pregaus eus suplica ab aquella humilitat et reverencia ques
pertany que en aquest cas tant urgent et necessari no la vullats
desemparar ans ab aquelles bones persones queus para necessari
vullats tractar que sia feta treua o pau entre aquella
e los dits enemichs seus e en lendemig passat lo dit mes de
janer si la dita pau o treua no havia hagut compliment
provehir a la deffensio de aquella e provisio de algun bon capita
quils regescha com a present siam sens
algu capita o regidor: e sera cosa queus tindrem a gran gracia e
merce. Scripta en lo loch de Vella (Vielha) a
XXIII de decembre. - Los gentils consols et promens de
la vall Daran apparellats a vostre servey.

Cuya caria se acordó que pasase a los diputados del general
de Cataluña, para que, como mejor enterados de este negocio,
adoptasen las medidas que juzgasen oportunas. Dióse después cuenta
de un nuevo requirimiento presentado por Juan Llinas para que
fuese socorrido el castillo de Perpiñan, y se despacharon las dos
cartas que siguen a los embajadores en Aragon y
Valencia.

Núm.55. Tom. 13. Fol. 430.

Als
reverent nobles et honorables los missatgers del principat de
Catalunya tramesos en Arago.
- Reverent nobles et
honorables: Vostres letres havem rebudes a les quals vos responem que
havem sobiran plaer de la bona unitat e concordia que per gracia de
nostre Senyor ses seguida en aqueix regne segons nos havets
scrit. Crehem be que vosaltres hi havets molt be treballat e
retut vostre
dever. De la diligencia e gran cura
que donada hi havets som molt contents: pregantsvos affectuosament
que axi com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar segons be
confiam que farets en tal guisa e manera que per
intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. Mes avant segons havem entes entre don Pedro
de Castre duna part e don Lop de Gurrea e don Pedro
Durrea de la altra ha gran divisio e dissensio e cascuns
han fet e fan ajust de gents de ques porien
seguir grans dampnatges e inconvenients qui fort
leugerament daran gran destorb als affers de la terra:
volem eus pregam que vullats tractar pau treua o
seguretat alguna entre los sobredits de guisa que per lur
divisio sinistre algu seguir nos pusca: interposant en
aço nostre sant pare e totes altres persones qui approfitar hi
pusquen. E si mester sera vaje a les parts
dessus dites lo un de vosaltres e los altres romanguen
a prosseguir los fets principals perque sots aqui en los quals
per aquestes ne per altres no volem se perda una hora.
De diners havem ja provehit queus sia
occorregut. Dada en Barchinona sots lo segell
del arquebisbe de Terragona a VIII de giner del
any MCCCCXI. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor.

Núm. 56.

Als reverent e honorables
los missatgers del principat de Catalunya trameses en
regne de Valencia. - Reverent e honorables: Vostres letres
havem rebudes a les quals vos responem que havem
sobiran plaer de la bona disposicio en que la unitat e
concordia de aqueix regne es stada posada e mesa
segons osu havets scrit: crehem
be que vosaltres hi havets molt be treballat e retut
vostre dever. De la diligencia e gran cura que donada hi
havets som molt contents: pregantsvos affectuosament que axi
com be e loablament havets començat de prosseguir los
negocis a vosaltres comanats vullats aquells continuar
segons be comfiam que farets en tal guisa e manera que
per intercessio e mija de vosaltres venguen a bona breu e
benaventurada conclusio. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona a VII dies de
giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del principal de
Catalunya a vostra honor.

En el mismo día volvió a reunirse
el parlamento por la tarde; pero se separó sin deliberar.

Sesión
del día 9.

Accediendo a lo instado repetidas veces por el rey
de Navarra, por los aragoneses y por otros, tomó el parlamento el
siguiente acuerdo:

Núm. 57. Tom. 15. fol. 433.

Lo parlament per
servir e honor del Rey de Navarra e de la senyora reina de Sicilia e
consolacio del dit regne de lur mera liberalitat (1) elegeix les sis
persones dejus scrites (2) en dues missatgeries de les quals la una
partida vajen a la dita senyora e a mossen Bernat
de Cabrera e laltra partida a la dita
senyora e als regidors del dit regne a les quals sis persones done lo
dit parlament facultat ques pusquen partir tots concordablament
axi com ben vist los sera segons que en les instruccions sera
contengut la una tant com se esguarda
a la dita senyora e a mossen Bernat
e laltra tant com se esguarda a la dita senyora e regnicolars
e habitants en aquell regne.

Siguiéronse sobre este acuerdo
varias protestas y altercados por causa del titulado brazo de los
caballeros y hombres de paraje, y se levantó la sesión.

(1)
No se creía el parlamento obligado a enviar tal embajada, y por esto
más adelante protestó que no pudiese de este precedente deducirse
ninguna consecuencia a favor de semejante obligación.
(2) No se

espresan
aquí; pero se hallarán mas adelante.

Sesión del día 10.

Reunióse el parlamento, pero no hubo deliberación.

Sesión
del día 12.

Leyóse una carta, cuyo contenido, por faltar en
el acta, solo puede deducirse de la contestación que sigue:

Núm.
58. Tom. 15. Fol. 438.

Als honorables misser

Johan
Suirana (Siurana)
prior de Tortosa e an
Johan Eymerich
donzell
missatgers del principat de Cathalunya.- Molt honorables: Vostra
letra havem rebuda a la qual vos responem que havem gran plaer de la
treua que obtenguda
havets
entre aqueixs
senyors. Som molt
contents de la diligencia e bona cura que
donada hi havets: pregamvos que desempaxets
axi com porets
vostres fets eus ne tornets
en nom de Deu a nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra garda. Dada en
Barchinona sots lo segell del arquebisbe de Terragona
a XII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Catalunya.

Dióse después cuenta de otras
varias cartas, a saber: de una escrita por el obispo de Lérida, en
contestación a la que le había dirigido el parlamento mandándole
comparecer; de otra escrita a dicho prelado, repitiéndole el
llamamiento; de otra al gobernador de Rosellon, dándole el cargo de
conciliar las desavenencias que había en Perpiñan; de otra a los
cónsules de esta ciudad, dándoles las gracias por haber confiado la
decisión de sus debates al arbitrio del gobernador de Rosellon, y
suplicándoles que así lo hagan absolutamente, y

nó
con las condiciones que habían puesto; y de otras dos a los
mercaderes etc. y al castellano de aquella misma ciudad, sobre el
propio asunto de que se trata en las dos anteriores. Acordóse además
escribir a los embajadores en Valencia, a los jurados de dicha ciudad
y al gobernador de aquel reino, sobre ciertas innovacio-ciones
(innovaciones) introducidas por este último en la villa de Morella:
denunció después Dalmacio çacirera,
que el senescal de Carcasona
había quitado el escudo de armas del duque
de Berry del pecho de un heraldo que
iba de parte de dicho duque al conde de Urgel; y últimamente se
encargó al arzobispo de Tarragona, que asociándose algunos otros
individuos cuidase del despacho de los embajadores que debían ir a
Sicilia.

Sesión del día 13.

Presentáronse los
embajadores de Francia, entre ellos el senescal de Carcasona,
reclamando contra lo que en el día anterior se había dicho en el
parlamento; y se acordó que fuese comisionado el arzobispo de
Tarragona para ventilar y resolver este asunto.

Sesión del
día 14.

Leyéronse tres cartas en que se daba noticia de la
embajada a Sicilia, dirigidas una a

Bernardo
de Cabrera, otra a los aragoneses,
y otra a la reina, que es como sigue:

Núm, 59. Tom. 15. fol.
449.

A la molt alta e molt excellent senyora la senyora reyna
de Sicilia. - Molt alta e molt excellent senyora: Nosaltres per
servir e honor de vostra senyoria e per consolacio e be avenir de
aqueix regne havem ordonat trametre a vostra dita senyoria e a mossen
Bernat de Cabrera e als

incoles
del dit regne grans e solemnes embaxades
les quals devem spaxar
prestament Deus volent informades plenerament
de nostra intencio. Scrivim de aço a vostra gran senyoria crehents
quen haura plaer e per tal axi mateix que per aquella ne sien avisats
los incoles
dessus dits: a la qual supplicam li placie toldre
en lendemig
tota occasio de sinistres e scandols e obviar a aquells e donar tot
loch e manera que aqueix regne sie conservat en pacifich
estat unitat e concordia segons desijam
e confiam de vostra excellent senyoria la qual conserve e prosper
nostre Senyor Deus longament segons sos desigs.
Scrita en Barchinona
e segellada ab lo
segell del molt reverent pare en Christ larquebisbe
de Terragona de ordinacio de tots
nosaltres a XIX dies de giner
del any MCCCCXI. - De vostra excellent senyoria humils servidors quis
comanen en gracia de aquella lo parlament general del principat de
Cathalunya.

Concluida la lectura de dichas cartas, Dalmacio
çacirera, a nombre del conde de Urgel, protestó ser falso que dicho
conde tratase, como se había dicho, de hacer entrar en el principado
tropas

estranjeras;
y para desvanecer cualquier recelo ofreció manifestar a todo el
parlamento, menos a algunos individuos que le eran sospechosos, las
cartas que había recibido por medio de un heraldo.

Sesión
del día 15.

Recibióse y se leyó en este día la siguiente
carta:

Núm. 60. Tom. 15. Fol. 453.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors:

Hir
vos scrivim per un correu notificants
la treua
fermada
entre aquests senyors e per gran cuyta
oblidam que no fem mencio de les companyes. A la vostra reverencia
noblesa e saviesa notificam que de continent que fon fermada la dita
treua lo comte avia presents nosaltres totes les companyes que li
eren romases apres quel vezcomte de
Cosserans sen ere anat: la qual cosa
entenem vos sera plasent. E sia lo sant Sperit ab vosaltres amen.
Scrita ab cuyta en lo loch de Salas
dissapte a X de giner. - De vostres reverencia noblesa e saviesa
humils servidors lo prior de Tortosa e en Johan Aymerich.

Leyéronse después
otras dos cartas, en las que

Raimundo
çescomes y Bartolomé
Calvet, vecinos de Lérida, decían
estar dispuestos a presentarse en cumplimiento de la orden que se les
había dado, y se levantó la sesión.

Sesión del día 16.

Comparecieron los embajadores de Francia, pidiendo se les
contestase a lo que habían manifestado en 25 del último diciembre;
y lo hizo el arzobispo de Tarragona en los siguientes términos:

Núm. 61. Tom. 15. Fol. 455.

Quod
dictum parlamentum non credebat aliquatenus quod ipsi ambassiatores
procurarent intrare gentes extraneas
in hunc regnum
nec unquam credidit: et regratiabatur eis multum de oblatione quam ex
parte ipsorum et dominorum de Francia
faciebant: et nichilominus quod negotia successionis dictum
parlamentum una cum aliis regnis etterris corone Aragonie acceleraret
quantum magis posset per viam equitatis et justitie prout ipsi
ambassiatores postulaverant. Super adventu autem regine
Sicilie
uxoris regis
Ludovici
ad hanc civitatem de quo ambassiatores ipsi in eorum propositione
tetigerant respondit dictus dominus archiepiscopus nomine parlamenti
predicti: Quod quando aliquis magnus vir vel aliqua magna domina
volebat hunc regnum intrare consueverat semper regi si esset vel si
non esset patrie notificare adventum suum et aliquando petere salvum
conductum et conductum: credebat dictum parlamentum quod dicta regina
servando morem aliorum dominorum intrare volentium in hunc regnum
notificaret patrie et faceret adventum suum scire et tunc patria
faceret sibi responsum prout necessarium vel expediens videretur.

Terminado este discurso del
arzobispo, presentóse

Bernardo de Gallach, quien ofreció a nombre de la
reina Violante
una cédula que no se halla continuada en el acta. Tomó luego la
palabra el mismo arzobispo para manifestar que al despedirse él y el
gobernador del rey de Navarra, a quien habían acompañado el día
antes hasta el collum crucis
(Cruz cubierta), les había dicho que pensaba tener una entrevista
con el infante de Castilla,
y que para este caso se dirigiría quizás al parlamento para que le
enviase algunos notables varones que le diesen consejo en lo que
debía tratar con aquel príncipe; a lo cual contestó el parlamento,
que estaba dispuesto a servir a aquel monarca, y que cuando
escribiese sobre lo que pedía, se deliberaría y acordaría lo
conveniente.

Sesión del día 19.

Para oponerse a la invasión del valle de Aran, espidióse la siguiente carta al capitan de dicho valle:

Núm. 62. Tom. 15. Fol. 460.

Al molt noble
mossen

Arnau Darill.
- Mossen Arnau: Entes havem que la vall
Daran es guerrejada per alguna gent
estranya
del comtat de Comenge
e esta vuy
en iminent e facil perdicio per absencia vostra qui sots capita e
regidor daquella: e segons havem entes per relacio de dos missatgers
de la dita vall recorreguts per aço a nosaltres no volets
anar a la dita vall per regir e capitanejar aquella. E com per la
expedicio de la dita vall ço que Deus no vulla se poguessen
leugerament seguir grans dans
e inconvenients al principat de Catalunya e als altres regnes e
terres de la corona Darago
a que en aquest temps majorment viduat
de indubitat
rey
e senyor devem sobiranament obviar e sia necessari que la dita vall
sia regida e capitanejada per vos o per altra notabla
persona: pregamvos que per los dits esguards e es a vos propri e
pertinent vullats
anar sens triga en la dita vall per capitanejar e regir aquella: e
lla on per
vostres necessitats e fets deliberassets
de no voler capitanejar ne regir aquella prestament nos scriviu
vostra intencio per lo portador de la present que trametem a vos per
aquesta sola raho: car en aquest cas lo governador de Catalunya ab
consell de nosaltres hi provehira saludablament
e deguda. Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe de
Terragona a XVII dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament
general del principat de Catalunya.
Acordóse además escribir al
lugarteniente de dicho valle para que guardase a cierto preso que
tenía en su poder, y contestar a la última carta de los embajadores
en Aragon.

Sesión del día 20.

Leyóse la siguiente carta,
escrita con arreglo a lo acordado en la sesión del día 19.

Núm.
63. Tom. 15. Fol. 463.

Al honrat en

Bertran
de Lobets lochtinent de capita de la
vall Daran.- Honrat: segons havem entes vos tenits
pres en Castell Leo
en Guillem çacera
del comdat
de Comenge
e seria perill dan
e iminent destruccio de la vall Daran si per rescat o en altre manera
ere deliurat
de la preso attes que lo pare del dit presoner es un dels
capitans e regidors de la gent del comtat dessus dit per quis fan
preparatoris de guerrejar e dampnificar la dita vall e es presumidor
que la preso del dit son fill dara retardament o per ventura desviara
per treua o pau la dita guerra: perqueus avisam requerim eus pregam
que per los dits e altres bons sguards ab bona cura e vigilancia
tingats
aprop
segurament e ben guardat lo dit Guillem
çacera e sobre la deliurança
daquell no donets
loch algu tro
a tant que nosaltres per vos daço
consultats vos hajam scrit de nostra intencio. Dada en Barchinona
sots lo segell del arquebisbe de Terragona
a XX dies de giner del any MCCCCXI. - Lo parlament general del
principat de Cathalunya.

Dióse después cuenta de otra carta escrita a los embajadores en Aragón, del tenor que sigue:

Núm.
64. Tom. 15. fol. 463.

Als reverend

nobles e honorables los missatgers del principat de Catalunya
tramesos en Arago. - Reverend
nobles e honorables: Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem
(res-responem en el original)
que ensemps ab
vosaltres nos dolem de la dilacio dels affers: crehem be que
vosaltres hi fets tot ço que podets
pregantsvos
que com aqueixs
senyors Darago
seran justats
continuets
prosseguir la celeritat de aquells axi com havets be e loablament
començat: e hon veessets
que los fets se metessen
en dilacions o lonchs termes prosseguits e instats aquells ab
aquelles millors et pus
savies maneres e ab aquells bons remeys
que semblara a vosaltres: e si duptes alguns vos ocorreran
scriviunosne
car en les
coses que requerran celeritat prestament cobrarets
respostes. De diners vos es stat ja ocorregut
los quals devets
haver rebuts
ab altres letres nostres. E sia
lo sant Sperit vostra garda.
Dada en Barchinona sots lo segell del arquebisbe
de Terragona a XX dies de giner del any
MCCCCXI - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostre
honor.

Finalmente se publicaron en esta misma sesión dos
cédulas acordadas en el parlamento, una en contestación a las
reclamaciones del castellano de Perpiñan; y otra prescribiendo al
gobernador de Rosellon que tuviese en buena custodia aquel condado, é
indicándole de qué fondos podría valerse para atender a su
conservación y defensa.

Sesión del día 26 (1).
(1)
Está, al parecer, mutilado el proceso, y faltan las sesiones de
algunos días intermedios.

Abrióse con la lectura de una
carta dirigida a la reina doña Margarita (no se halla en el acta).
Tomó después la palabra Dalmacio çacirera para denunciar al
parlamento, que por persona fidedigna había sabido que algunos
nobles, caballeros, etc., en número de cincuenta y siete, habían
escrito a la

reina de Nápoles,
invitándola a que entrase y residiese en el principado; y que Juan
de Pau había encontrado ya al senescal
de Carcasona,
que iba a recibirla y acompañarla. Acordó, pues, el parlamento que
fuesen llamados los embajadores de Francia, para que diesen
esplicaciones
sobre este asunto. Leyéronse luego las dos cartas que siguen:
Núm.
65. Tom. 15. fol. 477.

Als molt reverents egregis nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Be
creem que vostres reverencies nobleses et honorables savieses han a
memoria com per nostres letres

derrerament
vos havem largament certificats
dels grans affanys
e treballs que havem per occasio del divis
e discordia que es en aquest regne e com dubtavem que poguessem
proposar a ells en unitat e concordia: e per ço consultants vos
scriviem queus plagues
de rescriurens
de vostra clara intencio e voler
com nos hauriem en proposar e explicar nostra missatgeria en cas que
nos poguessen concordar: per la qual raho a dos del present mes de
janer
reebem de
vostra part una letra del senyor archebisbe
de Tarragona responsiva donantnos forma per aquella com nos hauriem
en nostra proposicio en cas que los dits tres braços entegrament
nos poguessen ajustar en concordia segons aço
et altres coses en la dita letra son contengudes. E jassia
senyors nosaltres apres
hajam fet extrem de poder explicar nostra missatgeria a la jornada a
tres de janer assignada segons vos haviem scrit: pero per alguna via
ne partit no ha pogut haver loch segons davans
era estat concordat: e aço
per moltes rahons: la una per ço com los barons e cavallers de fora
per les festes no eren encara tots aconseguits ne ajustats: laltra
que la divisio e rancor hi es axi
radicada que es fort difícil de concordar: car jassia entre mossen
Berenguer
e mossen Ramon
de Vilaragut
de una part e los Pardos
de la altra mort lo senyor rey en Marti
dalta recordacio hajen feta treua a cert temps e aximateix
lo bando dels Sentelles
de una part et don Pero Massa
de la altra fins sapiam
qui es nostre rey
princep et
senyor per justicia e tres meses apres e sien
tots jorns
ensemps ab
gran familiaritat de que son dignes de gran renom: pero mossen Pere
de Vilaragut qui esta dins la ciutat no
volgue
fermar en
la dita treua per la qual occasio se
segueix grans inconvenients als affers de nostra ambaxada:
e perque principalment lo braç militar es molt divisit
car lo dit mossen Pere et altres nobles et cavallers fort pochs
en esguart dels altres son dins la dita ciutat entenents e
esforçantse fer braç per la favor quel governador e altres
officials jurats et los regidors de la ciutat lus
donen mantenint aquells tant com poden e abrassantlos com a bras
et habentslos
per aquell e no hajen en grat molts dels barons nobles cavallers et
altres homens
qui son fora la
ciutat los quals sens tota comparacio son mes en nombre he
senyorejen
molt mes vassalls
que no los altres no permetents
aquells qui son de bandositat
jassia
hajen fetes treues
leixar
entrar dins la dita ciutat sino ab fort pocha
companya e
ab aquesta manera ells non entrarien nes sotsmetrien
a tal perill ne los dins no exirien
per res defora car los uns no fien
dels altres. Mes avant quel dit governador ha prohibit ab grans penes
als barons e cavallers de fora que nos ajusten sino dins la dita
ciutat e que noy
poguessen entrar sino ab pocha companya: la qual cosa ells no farien
ni encara nos ajustarien per sos
manaments segons ja per altres letres vos havem scrit: e perço
nosaltres forçadament
havem aturar
en aquesta ciutat ab gran desplaer e perill de nostres persones per
raho de les morts. Mes jassia los braços ecclesiastich
e reyal
sien
concordes en certes coses pero entre lo dit braç ecclesiastich
e algunes universitats de viles reyals daquest regne han algun
debat ab los jurats e regidors daquesta ciutat e ab los nobles e
cavallers qui son dins aquella perço com ells no volen admetre braç
los de dins nils defora despuys
que nosaltres hic som
sino eren units sino en la manera ques pertany: e axi que per les
rahons dessus dites principalment e per moltes altres la divisio es
axi multiplicada entre
ells que quaix
havem tengut per impossible fins ara
poderlos ajustar en deguda concordia. Nosaltres ensemps ab lo senyor
bisbe de Valencia
quins ha notablament
e ab gran esforç ajudat ens
ajuda continuament e encara sens ell som estat diverses vegades a
Torrent e
a Xilvella
e en altres lochs per haver colloquis
et parlaments
ab los barons et cavallers de fora per induirlos a nostre proposit: e
aximateix som estats una et
moltes vegades ab los nobles et cavallers dins la ciutat et ab los
jurats et altres regidors daquella hoc encara ab los braços ecclesiastich et de les ciutats e viles reyals
e ab ells e cascun dells donantlos gran carrech daquests affers havem
tractat ginyat
e tengudes aquelles bones et industrioses maneres et ab la millor
cura et diligencia que havem pogut que ab unitat e concordia
nosaltres poguessem explicar nostra missatgeria. A la final ab grans
dificultats e ab
no pochs treballs per molts inconvenients que de dia
en dia hi
resultaven entre ells en diverses maneres e ab molts engins
que dir ni explicar nos porien sens gran prolixitat
migençan
Lesperit sanct
e la ajuda entrevinent
del dit senyor bisbe havem portats per hoyr
la proposicio e explicacio de nostra embaxada
a desijada
unitat e concordia los tres braços o
estaments daquest regne en cert nombre
e en certa manera segons per capitols translat dels quals vos
trametem ensemps ab la present porets
veure largament: fahents
treues e
certes seguretats entre ells segons forma dels dits capitols: e per
seguretat dels absents apart han donada fe a mossen Bernat
de Vilarig nostre companyo
que duran lo nostre tracte
nos dampnificaran ans se faran valença
fins a la mort contra totes altres persones quils volgues maltractar
ni dampnificar en alguna
manera. Perque
molts reverents e egregis nobles et honorables senyors vos certificam
que vuy
dada de la present en lo Reyal de
Valencia ab deguda serimonia
et honor e ab gran plaer e alegria e fahentse
bons aculliments los uns als altres elegrament
e ab forma decent e cortesa e en mils et pus
rahonablament
havem pogut segons les instruccions de nostres memorials havem feta
en nom de nostre Senyor Deus la proposicio e explicacio general de
nostra benaventurada embaxada als tres braços daquest regne ajustats
en unitat e concordia per oyr
aquella segons dit es en lo Reyal de
Valencia. Per ells nos es stada feta
alli tantost
notabla e
molt savia resposta segons de feels
e naturals sotsmeses de la corona reyal
Darago se pertany: e a la conclusio los
braços ecclesiastich e reyal e los nobles et cavallers qui son dins
la ciutat per estrenyer
los affers han eletes
certes persones per tractar ab nosaltres sobre aquella: e los barons
et cavallers et altres qui son estats elegits
a la dita general explicacio per part dels barons et gentils
homens de
fora han dit que ells solament eren venguts
per oyr la dita proposicio e havien a referir aquella a lurs
principals al loch de Torrent
mes que al pus prest
que poguessen lurs
principals et ells delliberarien
que era fahedor
en sobre les dites coses. Duptamnos
que los de fora e de dins puxen
venir ensemps en lo tracte
dels dits affers: pero faremhi
de nostre poder e saber tant com en nosaltres sera axi com havem en
ferlos
venir ab concordia a la proposicio o explicacio general damunt dita.
Daço que
per avant farem vos certificarem per nostres letres de continent.
Senyors ja vehets
com lo temps de nostre accurriment
passa dun
mes e a la veritat atteses
les cavalcadures
que haguem a comprar abans de nostra
partida ens haguem a
vestir e arrear nosaltres et nostres companyes per honor del
principat et de la missatgeria nons resta molt daço que fom
acorreguts per lo despens: perqueus placia senyors
nos vullats provehir prestament daquella quantitat que a vosaltres
sera vist fahedor: quar
en veritat ja hic ha
qui viuen de manleuta
et no seria honor
del principat ni de nosaltres quens haguessem a destorbar
en manlevar
ni trafegar
en alcuna
manera. E sia molt reverents egregis nobles et honorables senyors
Lesperit sanct illuminador
e guiador de vosaltres. Scrita en Valencia a XV de janer
del any mil CCCCXI.
- Vostres missatgers en regne de
Valencia prests
a vostres manaments. Núm.
66. Tom. 15. fol.
481.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors
del parlament general de Catalunya. - Molt reverents egregis nobles
et honorables senyors: Dimarts

prop
passat en
la nit fugiren
del castell de la ciutat de Sogorb
los barons sicilians
los quals lo senyor rey en Marti
de gloriosa memoria fahia
alli guardar com a presoners hun
exceptat qui per sa vellesa no podent seguir es romas: on nosaltres
attes lo cas de ques porien seguir sinistres havem fetes aquelles
provisions que havem pogut scrivintne
per tota la costa daquest regne
e dintre terra a viles
et lochs
excitant et pregant los officials
e universitats que ab
crides et
per tota manera factible investiguen o cuiten
los dits fugitius et les persones qui van ab ells per terra o per mar
en manera que si lur
fortuna los duhia
a esser trobats los puixa
cobrar et haver la corona reyal Darago:
pregants vostres reverencies nobleses et savieses honorables queus
placia ferhi aquelles bones e prestes provisions que sien de vostre
vegares et
honor vostra: e si algunes coses senyors vos son plasents scrivitsne
fiablament.
E tengueus senyors Laltisme
en sa guarda. Scrita en Valencia a XXII de janer. - Los jurats de la
ciutat de Valencia a vostra honor.

Por último, habiendo el
síndico de Gerona puesto en noticia del parlamento ciertos debates
que se habían suscitado entre el abad de Bañolas y Bernardo Avellaneda,

acordóse escribir a ambos contendientes que dejasen al arbitrio del
parlamento la conciliación de sus desavenencias.

Sesión del día 27.

Leyéronse en primer lugar dos cartas, dirigidas, una al abad
de Bañolas con arreglo a lo acordado en la sesión anterior; y otra
a los enviados a Valencia, del tenor siguiente:

Als reverend
et honorables los missatgers del principal de Cathalunya trameses
en Valencia.
- Reverend et honorables: Vostres letres havem
reebudes a les quals vos responem que havem sobiran plaer de
la bona cura et diligencia que havets donada no solament en procurar
bona unitat e concordia que per gracia de nostre Senyor Deu ses
seguida en aqueix regne mes encara com apuntadament et be havets
prosseguit que la explicacio de vostra ambaxada sia estada feta per
vosaltres ab amor concordia et unit voler dels tres braços daqueix
regne segons vostres dites letres largament contenen. Som molt
contents de la diligencia et bona cura que donada hi havets:
pregamvos affectuosament prosseguescats et vullats
continuar los negocis a vosaltres comanats segons be confiam ab
intenta et diligencia e cura en tal manera que per vostres
entrevinents et solicites instancies venguen a desijada et
benaventurada conclusio. De diners havem ja provehit queus sia
acorregut. Dada en Barchinona sots lo segell del archebisbe
de Terragona a XXVI de janer del any MCCCCXI. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor.

Leída
esta carta, tomó la palabra el noble don Pedro de Fonollet para
denunciar que se había fletado una nave que debía trasportar gente
armada a Sicilia; por lo que acordó el parlamento ponerlo en noticia
del gobernador a fin de que lo impidiese. Presentáronse después los
embajadores de Francia, y se trató con ellos de la venida de la
reina de Nápoles. Bernardo de Gallach pidió también
fuese leída la siguiente cédula de la reina Violante:

 

Núm. 68. Tom. 15. Fol. 485.

Les coses
divinals han en si tanta e tan gran perfeccio que humanitat nos pot
rependre de algun defalliment: e per ço les ordinacions de
Deu son fermes et stables eternalment mas aquelles dels homens
on fragilitat humana ha tant defallit que los uns per
affeccio privada los altres per preu los altres per ambicions no
reten dret a egual juhi en aquelles virtut de
saviesa deu obrar majorment lla on penja lo estament de la cosa
publica ab conservacio de la innada fe et naturalesa de tots
los subdits de la corona Darago e nos deu perpetuar cogitacio
rahonable que en religio de prudents haja tant defalliment que
per desordonat voler de la creatura lom oblida la
temença de Deu ni a
perfeccio stranya dampnar si
mateix ni per comport daltri denigrar sa propria honor e de
tota la posteritat. Nis deuria presumir lo contrari en loch
de tanta prudencia com es aquest loable parlament on se tracte de
cosa tant urgent et de tant gran preu niy deu esser negun
comportar: per ço la molt alta senyora regina dona Yolant del
molt alt princep et senyor don Johan rey Darago de gloriosa
memoria quondam muller havent clara conexença
per obres exteriors com en aquest parlament entrevenen persones
notoriament sospitoses a les parts contendents per sospita importable
les quals per actes publichs et notoris continuats
voluntariament per aquells a part de fora demostren publicament et
continuada parcialitat et passio manifestes a propri interes ab
affeccio privada segons que aço es pus que notori et importable no
solament a les parts de qui es interes mas encara a tota la
cosa publica e al benefici daquella: e per ço no podentse mes avant
supportar en lo dia ques contave XVI del present mes la dita senyora
offeri et dona a vosaltres reverents nobles et honorables senyors lo
principat de Cathalunya en aquest loable parlament representants
una cedula en effecte continent que tals persones no permetessets
entre vosaltres entrevenir ni sofferissets donar veu en
especial en toquants la general successio de la corona
Darago com tota disposicio de dret et de bona raho les haja
avorides de vot et de juhi en tots affers e negocis
encara pochs quant mes en aquest on se tracten los intermedis
de la exquisicio e conexença del vertader rey et
senyor lo qual fet ha en si qualitat propria no solament que si
faça justicia mas encara et precipuament ques faça justicia
tota suspicio et frau cessant rahonablament: et
aço deu romanir en clar et notori a tot lo mon per tal que
atrobat per tots los regnes e terres ensemps ajustats
per justicia a qui pertany la dita reyal corona Darago aquell
e no altri sia rey et senyor e los altres
contendents vajen a part defora et hajen esser rahonablament contents
del juhi: e axi que la terra haja dues coses ensemps vertader
rey et senyor e reposada pau als pobles qui procehira de la dita
justicia e egualtat del juhi. aquestes coses no poden
concorrer ni haver stabilitat rahonable si procuradors de les parts
contendents vassals stipendiats familiars domestichs
e encara ambaxadors daquelles et part publica fahents
entrevenen entre vos: per tal altra vegada la dita senyora reina per
interes dels infants et descendents del dit senyor rey don Johan
rey et senyor vostre als quals la reyal corona Darago pertany
o afferma pertanyer per pura et clara justicia o Bernat de
Gallach trames a vosaltres ab special manament de la dita senyora en
aquests escrits vos requer que les dites persones vullats
expellir et foragitar de vostre loable parlament e
actes en aquell fahedors tant com dels intermedis e actes de la dita
successio o incidents daquella entre vos se tractara la condicio de
les quals persones es clara et indubitada a vosaltres per actes
publichs e en altra manera per notorietat de fet: requirentvos a
cautela ne reebats deguda informacio per vostre descarrech
en altra manera si aço dilatats pus avant e ab aquest
prejudici al volets enantar la dita senyora reina
protesta del dret dels dits infants o daquells de qui es o sera
interes et de haverne recors al general ajust fahedor de tots
los regnes ab lo principat et alias axi com deja e requer
que la present cedula e laltra de la qual dessus es feta
mencio sien continuades en lo proces del dit parlament per
tots los scrivans e sien fetes carta e cartes publiques et liurades
a aquesta part per conservacio del dret de aquells daqui es o sera
interes.

Ultimamente, Raimundo de Perellós, a
nombre de su padre el gobernador de los condados de Rosellon y
Cerdaña, presentó un escrito en queja de la respuesta que a 20 de
este mes había dado el parlamento a sus reclamaciones.

Sesión del día 28.

Dióse cuenta solamente de una protesta del abad
del Estany contra los que con sus debates estorbaban que se
adoptasen providencias para la defensa del pais.

Sesión del día 29.

Habiéndose quejado Pedro de Fonollet, a
nombre de la condesa de Ampurias, de que el conde de Urgel
se hubiese apoderado de una hija de dicha condesa y de su primer
marido Hugo de Anglesola, queriendo casarla contra su
voluntad; se acordó enviar embajadores a dicho conde, para que
averiguasen el hecho y viesen de qué parte estaba la razón.
Bernardo de Gallach se quejó nuevamente de que no se hubiese
aun contestado a la recusación interpuesta por la reina Violante;
y por último se espidió una carta a los religiosos de Rodas,
recomendándoles el asunto de Bartolomé Suñer, a quien se
habían injustamente confiscado ciertas mercancías.

Sesión
del día 30.

Los embajadores enviados al conde de Urgel, que
se hallaba a la sazón en Sanboy, dieron cuenta de su
entrevista, y de lo que les había dicho acerca del asunto de
Magdalena de Anglesola.

Sesión del día 31.

Dióse
cuenta de la siguiente contestación dada a las reclamaciones de la
reina Violante.

Núm. 69. Tom. 15. fol. 499.

A la
requesta feta per en Bernat de Gallach affermantse
esser trames per la molt alta senyora reyna dona Yolant muller
del molt alt princep et senyor lo rey en Johan dalta
recordacio quondam respon lo parlament et diu que ell
es prest e apparellat de fer en les coses requestes ço
ques pertany e sera a ell legut per justicia e en serena
veritat de les coses requestes en son cas loch temps covinents
e apres hi provehira segons per dret et justicia e bon
expedient sera faedor: e la present resposta requer e demana lo dit
parlament esser continuada et insertada dejus e apres
la dita requesta e ab ella ensemps esserne
feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse en seguida una
carta del conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm.
70. Tom. 15. fol. 499.

Als molt reverents nobles et honrats
qui son residents en lo parlament de la ciutat de Barchinona. - A la
gran saviesa de vosaltres notificam que es vengut a nostra hoyda
que alguns quis dien parents de na Magdalena Dangleola
han dit devant lo parlament essent ajustat que per quina causa teniem
nos la dita Magdalena et ab gran colp de paraules
applicant les quals parien que no isquessen domens
rahonables mes voluntaris: de que notificam a la saviesa de
vosaltres que nos tenim la dita Magdalena per quens fon
comanada per lo noble mossen Ponç de Ribelles que era
son tudor ab benivolença de sa mare e aximateix
com son avi et son pare foren amichs et
servidors infant nostro avi et del senyor comte nostre pare
als quals Deus do sancta gloria e reeberen de grans
beneficis dels dits senyors e la avia de la dita donzella
isque de la casa de Ribelles qui son poblats en lo
comtat Durgell quere dels senyors damunt dits e morint lo
senyor rey en Marti qui Deus perdo e lo dit mossen Ponç
qui era tudor e la dita nobla donzella romanent en casa
nostra veent que la successio del regne pertanya a nos e erem
governador general per esguard de les coses damunt dites et daquelles
altres queus han specificat de nostra part los ambaxadors quius
havem trames de nostra part et per aquests esguards tenim la dita
pupilla e tendrem tant com raho dictara e escoltarem a
tots aquells quins demanaran res per justicia: certificantvos
que alguns nos han dit ques dien algunes paraules
devant la saviesa de vosaltres dient que les dien en favor de
la damunt dita: vulla guardar vostra saviesa que los dits mes
son per lur propri interes et no per profit de
la dita pupilla pero veurets en nostres obres quel profit se
seguira daquella per moltes rahons que al present nons qual
specificar. Dada en Sentboy sots lo segell de nostre anell a
XXX de janer del any MCCCCXI. - Jayme Darago. - Jayme.
/
nos qual : no mos cal : no ens cal : no nos hace falta
especificar. /

Por ultimo fue leída la siguiente carta de
Arnaldo de Erill,

Núm. 71. Tom. 15. fol. 500.

Als
molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general
del principat de Catalunya. - Molt reverents nobles et honorables
senyors: vostra letra rehebihu dissapte a XXIIII de janer
a la qual senyors vos respon que sobre aquest mateix fet de la vall
Daran he haudes dues letres de vostra senyoria
e yo a aquelles respos que lo senyor rey que
Deus haja comana la capitania de la dita vall al comte de Pallas
e a mi com sens lo dit comte per res no men volgues emparar
attes lo petit soccors o no mica quel senyor rey
feu en sa vida a la dita vall: perque senyors a mi es semblant
que jo sens lo dit comte no puxa ni deja
capitanejar la dita vall majorment attes que yo son
capita X anys ha passats daquesta ciutat de Barbastre e
daltres notables lochs daquesta capitania la qual apres la
mort del dit senyor rey ha gran mester ma presencia
segons vostra senyoria pode esser ben certificada per molts et
ara pus novament per vostre correu portador de la
present queus pora dir en quina vida estam en aquesta comarcha
per les grans bandositats vehines daquesta capitania
robaries et daltres grans malificis ques fan prop de
nosaltres on me cove estar ab la espasa en la ma
perque negun nos faça mal ni los de la dita capitania
nos mesclen en les dites bandositats o molt voluntaris de
mesclarsi per dubte meu no era quils tinch continuament
la ma a la brida car tota aquesta terra son dues
voluntats et volenter farien part los uns ab los uns
et los altres ab los altres de que seria final
destruccio daquesta capitania la qual merce de Deu al present nes
preservada per la dita mia presencia et
no perque lo voler noy sia en tot mal. Perque
senyors vos placia haver a mi per scusat per les dites rahons
et de voler provenir a la dita vall segons de vostra senyoria se
pertany la qual me man tot ço que li placia. Scrita en la ciutat de
Barbastre a XXV de janer. - Prest a vostre manament. -
Arnau Derill.

Sesión del día 3 de febrero.

Abrióse
con la lectura de las tres cartas que siguen:

Núm. 72. Tom.
15. fol. 502.

Als molt reverents egregis nobles et honorables
senyors lo parlament del principat de Catalunya resident en
Barchinona. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors:
vuy dada de la present havem reebuda una vostra letra
dada en Barchinona a VIII dies del mes dejus scrit e hir
reebem les letres del acorriment a nosaltres enviat per
un mes: a la qual letra responem que ja nosaltres dies ha
certificats del ajust de gents que fahen don Pedro de
Castro duna part et don Lop de Gurrea de la altra
haviem scrit per nostres letres a cascuna de les dites parts
pregantlos et induhins per moltes rahons en les dites nostres
letres contengudes de fer pau treua o seguretat de guisa
que lur divisio no destorbas o laguias la
prossecucio de nostra ambaxada et encara non havem recobrada
resposta ne sabem que despuys la una part ni laltra
haja en res procehit: e mes avant haviem pregats et
ajustats los officials daquest regne quey
faessen les provisions que ferhi poguessen ey
trametessen algunes persones: e lo governador Darago
ans ha dit quey han trames et fetes les provisions que
ferhi podien. En apres molt reverents egregis nobles e
honorables senyors sic havia suscitada una altra divisio entre
don Ferrando Lopez de Luna duna part et Pedro de Sesse
del altra en ajuda dels quals anaven molta e gran gent daquest regne:
e nosaltres veents que aquesta divisio donava gran destorb
e lagui en la prosecucio de nostra ambaxada e que per aquesta
raho les letres de la convocacio del parlament que deu
tenir aquest regne en la ciutat de Calatiu (Calatayud)
et alli esser aplegat a VIIIe dia de febrer primer vinent segons vos
havem ja certificat per altres letres se laguiaven de trametre
e mes quens era dit que los daquest regne no gosaven anar al
dit parlament durant la divisio dessus dita tantost
anam suplicar al sanct pare que en pacificar la dita divisio
se volgues entreposar e fon acordat quey
trameses son auditor de la cambra apostolical et
que dos de nosaltres hi anassem: perquey son anats lo
dit auditor et mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere
de Cervello considerat que don Anthon de Luna fahia
valença al dit don Ferrando e partiren daci vuy
ha quatre dies no sabem encara que hauran fet. Nosaltres ço abad
de Monserrat Francesch de Ferriol Francesch Burges
e Guillem Lobet romanents açi en
çaragoça havem ab gran instancia solicitat que les
letres de la dita convocacio de parlament fossen spatxades et
trameses: la qual cosa ses feta ab gran dificultat com alguns fossen
de intencio quel temps dessus dit foç prorogat et per
gracia de Deu les letres de la convocacio son tramesses segons
lo temps et loch ja concordats: e com açi a present nosaltres no
puscam en res aprofitar havem delliberat de anar de present a
la dita ciutat de Calatiu per mostrar nostra diligencia e per
donar exempli als qui deuen anar al dit parlament quey sien
la jornada sobre dita: e quant lo dit parlament sera aplegat
nosaltres per tot nostre poder et studi cuytarem nostra
ambaxada servants les instruccions a nosaltres donades. E com
alguns daquest regne nos hajen dit que ells quant seran aplegats
entenen esser tant curts et tan prests que volen esmenar
la dilacio del temps passat: placiaus de fernos
provehir de correus los quals seria necessari fossen
tres un per trametre a vosaltres en cas de consultacions e altre per
trametre als missatgers trameses al regne de Valencia e altre
qui nos partis de nosaltres per ço quel tinguessem
prest en lo cas qui poria occorrer: car a
Calatiu nos trobaran correus e si daçi los haurem
haver costaran massa et sera gran lagui dels affers: e mes vos
placia que sobre nostres consultacions nos enviets
prestament les respostes car si tardaven seria gran confusio e
destruccio dels affers atteses les discordies daquest
regne. Lo sanct Sperit sia vostra guarda et faça tots vostres
fets ben avenir. Scrita en çaragoça a XIX dies de
janer. - Apparellats a vostra honor et servey
los vostres missatgers al regne Darago tramesos.

Núm.
73. Tom. 15. fol. 504.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya
resident ... - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors:
segons per altres letres havem significat a vostres reverents
nobleses et grans savieses nosaltres pus les letres de la convocacio
del parlament ques deu tenir
en aquest regne Darago eren spatxades et trameses ab gran
importunitat et instancia de nosaltres havem delliberat
de anar a la ciutat de Calatiu on se deu tenir
lo dit parlament: e despuys es stada suscitada divisio
novellament entre don Ferrando Lopez
de Luna de una part et Pedro de Sesse et mossen Johan
Ferrandez de Heredia de la altra part per raho de la tutela
del comtat de Luna la qual tutela lo governador Darago
ha donada al dit mossen Johan Ferrandis fill seu:
e es en ajuda del dit don Ferrando Lopez
don Anton de Luna ab molts
daltres et ja han pres lo loch de Oesa he combaten lo
castell del dit loch en lo qual es lo dit Pedro de Sesse: e al
dit don Pedro de Sesse fa valença don Pedro Durrea ques
aplega ab molta gent a Epila per lo qual lo sanct
pare al qual anam tantost nosaltres sabents la dita
suscitacio molt turbativa la prossecucio de nostra ambaxada el
supplicam ab gran instancia que li plagues de entreposarse
per remediar la divisio dessus dita e sobre los remeys que
donar se podien haut entre alguns de son consell e nosaltres
algun rahonament fon
delliberat que anas als dessus anomenats discordants lo
auditor de la cambra apostolical del dit sanct pare et de
nosaltres mossen Guillem Ramon de Muncada e mossen Pere de
Cervello axi com de fet hi anarem e los quals
encara no son retornats ne sabem que haja res profitat lur
anada ans duptam que
concordia alguna se puxa seguir: e perço
nosaltres posats assats en gran perplexitat
et considerants la longa dilacio del temps discorregut
havem acordat de partir daçi en continent per
anar a la dita ciutat de Calatiu per demostrar nostra
diligencia en la prossecucio dels affers per los quals som tramessos
e per retre en aquells nostre deute e aximateix per posar en
major culpa los qui deuen venir al dit
parlament si noy seran la dita
jornada de la qual cosa havem assats gran dupte com hajam
sentiment que ja sic faça rahonament de prorrogar la dita
jornada del aplec del dit parlament: e apparie
a nosaltres que si la dita jornada no eren en la dita ciutat de
Calatiu aquells qui esser hi deuen o era prorrogada que per part
vostra los fos protestat e fetes degudes requestes. Perque molt
reverents egregis nobles et honorables senyors placiaus de
certificarnos encontinent que acordaran vostres reverencies
nobleses et savieses de esser fet sobre les dites coses: e en cas que
acordets et vullats que façam protest ne
requestes placiaus trametrens prestament vostres motius segons
los quals acordarets que façam los dits protests e
requestes justificant aquells tant com sia posible considerades les
culpes en que aqueste seran trobats les
quals nosaltres veem segons lurs debats et dilacions esser
moltes car a nosaltres es estat dit que alguns volents desviar quel
dit parlament nos tingue procuren esser suscitades divisions et
debats en aquest regne: e en cas que hajam a protestar ne fer
requestes sera necessari a nostre parer que aquelles faça
sindich et procurador vostre havent en aço
special poder e que sia intimat als aragoneses lo loch e lo
temps en los quals se deura fer la congregacio general et les altres
coses pertinents en semblant acte: e daço et de totes altres
consultacions per nosaltres fahedores vos placia
trametre a nosaltres cuytadament vostres respostes. Hir
molt reverents egregis nobles et honorables senyors reebem
letres de don Pedro Galceran de
Castro et de don Lop de Gurrea responsives a
nostres letres quels haviem trameses pregantlos affectuosament de
part vostra que volguessen donar fi a lurs debats e questions et
sobreseure en aquells: e fannos saber cascun per virtud
de creença als portadors de lurs letres comanada que ells per
reverencia de nostre Senyor Deu et per honor del parlament de
Cathalunya et per no donar destorb en los affers que nosaltres
prosseguim ells sobreseuran en no fer aplech de gents
ne enantaments los uns contra los altres fins hajen rey
et per tres meses dalli avant comptadors. Per altra letra havem scrit
a les dites reverencies nobleses et savieses que com alguns daquest
regne nos haguessen dit que ells pus fossen ajustats serien fort
prests et cuits en la expedicio dels affers que prosseguim vos
plagues de fernos provenir de tres correus un per trametre aqui altre
per trametre als vostres missatgers qui son en regne de Valencia e
altre qui nos partis de nosaltres per
haverlo prest en lo cas que cuytadament sobre
consultacions los haguessem a trametre dubtansnos que
en Calatiu ne puscam trobar axi
prest com lo cas pora occorra o que no hajen massa a
costar: façenhi provenir segons los plaura vostres
reverencies nobleses e savieses de les quals sia guarda et proteccio
la sancta Trinitat. Scrita en çaragoça a XXIX de
janer. - A vostre honor et servey apparellats vostres
missatgers en Arago trameses. - Volents ja cloure
e liurar al portador la present letra son açi retornats los
dits mossen Guillem Ramon de Monchada e mossen Pere de
Cervello los quals han a nosaltres reportat quels dessus
dits discordants per reverencia del dit sanct pare et
per honor del dit principat de Cathalunya et per no donar destrich
ni lagui en lo aplech del dit parlament han donat loch
de sobreseure en lurs questions et debats et sobre
aquells fet compromes en poder del archebisbe de çaragoça
et del dit don Anthon de Luna et que les gents per la dita raho
aplegades sen son retornades: e mes lus han offert
que ells tots seran al dit parlament en la
dita ciutat de Calatiu la jornada assignada. E pus tan bon
novell Deu gracies havem haut dema o laltre
partirem daçi si a Deus plau per anar a la dita ciutat de Calatiu e
de tot ço ques seguira per avant
certificarem continuadament Deu migençant vostres reverencies
nobleses et grans savieses al pus
sovin que porem.

 

tomo II continuación I