Sententia, Urbano, Francesch Pays de Sotomajor, Guillem Caselles, Barba Jacobo

Sententia donada per lo reverendissimo Senyor don Francesch Pays de Sotomajor e frare Guillem Caselles del orde de preicadors Maestre en sacra theologia inquisidors ut sequitur contra mossen Urbano de natio italica dexeble de un heretge quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit.

Christi nomine invocato.

Vist per nos don Francesch Pays de Sotomaior e frare Guillem Caselles del orde de preicadors en sacra theologia maestre inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vic Gerona e Elna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats e Jacme Fiella en cascun dret doctor dega e canonge de Barcelona e vicari general per lo reverendissimo Senyor bisbe de Barcelona lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable mossen Alfonso de Salaya bacheller en drets promotor fiscal e ministre del Sanct Offici de la inquisitio de la una part agent e mossen Urbano de natio italica natural de la diocesis o ciutat de Florença heretge e apostata famossissim de nostra molt Sancta fe catholica e ley evangelica de la part altra stant e perseverant en sa mala perversa e hereticalerror e opinio segons que per merits del dit proces trobam provat per ses propries confessions. Primerament trobam en dit proces com lo dit Urbano instigat per lo inimich del humanal linatge volent seguir los ministres de aquell e sa via lexant la verdadera creença dels catholichs christians publicament una e moltes vegades ha confessat e atorgat hu quis diu Barba Jacobo qui va vestit de sachs com lo dit Urbano mateix va vestit fingint tenir e servar la vida apostolica faent abstinenties e dejunis reprovats e damnats per Sancta mare Esglesia diu e afferme esser aquell Deu verdaderomnipotent en trinitat profeta Pare Fill e Sperit-Sanct. E trobam provat en dit proces que lo dit Urbano diu e afferme que lo dit Barba Jacobo es egual ab Jesu-Christ e que axi com Jesus-Christ vengue a dar testimoni del pare axi Barba Jacobo que es pare es vengut a dar testimonio del filloloque es Jesu-Christ allegan la auctoritat de Sent Phelip dient axi “Felipe non credis quod ego in patre et pater in me est” E mes dix “Amodo videbitis filium hominis venientem in regno suo” E dix que aquella auctoritat que diu “Pater peribebit testimonium de me" que se enten de Barba Jacobo lo qual daria testimoni de Jesu-Christ qui es lo fill e mes dix que axi com los jueus no conegueren Jesu-Christ e mort lo conegueren tambe ara ell coneix a Barba Jacobo e altres nol conegueren allegant la auctoritat seguent. “Venit hora in qua omnis qui interficiet vos arbitrabitur se obsequium prestare Deo hec faciendo vobis quia non noverunt Patrem neque me.” E mes dix “Vidi Hierusalem civitatem de celo." E mes dix "yom enten de Barba Jacobo e no lo pot negar algu." E mes diu e afferme que lo modo que ell dit Urbano te en son viure segons la doctrina de Barba Jacobo es lo stat de perfectio e que altre millor ni mes perfetmodo de viure no pot esser e que tots los qui tal regla tinrane observaran aconseguiran lo stat de innocencia. E mes afferme e diu lo dit Urbano que ell no es tengut de prestar obediencia a persona alguna ni al Summo Pontifice salvo en allo que a si mateix per gracia divina li parra que no sia be fet e non en altra manera. E mes dix e afferme en son proces de la propria boca que ell atorgara lo Summo Pontifice tenir les forces e poder que lo glorios Sanct Pere vicari de nostre redemptor. Jesu-Christ ague quant ell veura que sia tornat al ver stament de perfectio lo qual es lo qui te e observa lo sobredit Barba Jacobo. Encara trobam en dit proces com lo dit Urbano temerariament diu e afferme que lo nostre molt sanct pare apostolich ni altres prelats de la Sancta Esglesia no tenen potestat alguna sino serven e tenen la vida e doctrina apostolica pero que vuy en dia tots son plens de peccats e per ço no tenen potestat alguna. Encara dix que cosa alguna que lo papa faça no val res ni te eficacia sino que sia confirmat per lo sobredit Barba Jacobo pero que creu que si lo papa mane a alguna persona que faça alguna bona obra que si la fara se salva en ella encara que lo Papa sia peccador. Mes avant trobam en dit proces e prova per confessio propria del dit Urbano e diu que quantes coses fa lo Papa no valen res ni tenen alguna eficacia (pone effcacia) e valor sino aquelles que per lo dit Barba Jacobo son confirmades dient encara que les coses que fa lo Papa com es dar indulgencias o altres gracies que als homens paren bones Barba Jacobo les confirma per la sua gratia. E quant al poder que nostre Senyor Deu omnipotent dona al Papa Quodcumque ligaveris super terram erit ligatum et in celis que ell ho creu pero que Barba Jacobo es Deu e no vol que les animas peresquen nis damnen. Per ço com a Deu confirma les coses que lo dit Papa fa. Es veritat que axi com hi hague ministres com foren Anna e Cayfas pera matar Jesu-Christ tanbe hi haura Papa e ministres pera matar aquest Barba Jacobo que es lo verdader allegant aquella auctoritat que diu Mundus gaudebit vos autem contristabimini et tristitia vestra revertetur in gaudium. E mes dix que ara en aquest temps sera molt prop la fi del mon e que lo dit Barba Jacobo sera lo pastor verdader unico per lo que diu aquella auctoritat Erit unum Ovile et unus Pastor e que acabat lo temps de aquesta Esglesia sera la fi del mon. E lo dit Barba Jacobo judicara los vius e los morts axi com es Deu verdader en trinitat Pare Fill e Spirit-Sanct. E que axi ho creu ell e que li tolenlo cap mil vegades e nel maten que may li faran creure lo contrari. E instruintlo en les coses de la fe Sancta catholica lo egregi doctor micer Rodrigo del Mercado del Concell de la general inquisitio e persuadint aquell ab moltes paraules de charitat ques volgues appartar de les errors e oppinions que te e ques tornas a la verdadera creença e doctrina de la Sancta Esglesia romana allegantli moltes singulars auctoritats catholicas lo dit Urbano respos e dixli. Ve vovis legis peritis qui tulistis clavem scientiae ipsi non introistis et eos qui introibant prohibuistis. E mes dix lo dit Urbano que la Esglesia romana que huy es finira e acabara son discus (discurs) e apres redundara en poder de Barba Jacobo e sos dexebles porten. Mes diu e afferme lo dit Urbano que axi com nostre Senyor Deu Jesu-Christ prengue carn humana del ventre virginal de la sacratissima Verge Maria axi com es ver fill de Deu axi en aquest temps es vengut en lo mon lo sobredit Barba Jacobo axi com a persona del Pare e ses incarnat encara que ell mateix sia Deu en trinitat. E mes diu lo dit Urbano que la Trinitat qui es Barba Jacobo açi en la terra es aquella mateixa que es en los cels e que nos pus trinitat en Deu sino lo dit Barba Jacobo. Encara trobam que lo dit Urbano afferma e diu Barba Jacobo esser aquell Angel del qual scriu e fa mentio lo Apocalipsi que vinra per la integra reparatio del humanal linatge e a ligar lo diable Satan en lo Abis. Mes avant diu e afferma lo dit Urbano que axi com Jesu-Christ redemptor nostre digue Anteguam Abraam fieret ego sum que axi es de dir del dit Barba Jacobo que axi fonch sempre en esser com Deu. Encara diu e afferma mes que lo dit Barba Jacobo sab totes coses encara que no haia apres scientia alguna e axi se ha a dir de ell com los juheus digueren de Jesu-Christ Iste litteras scit licet non didicerit. Mes trobam en lo dit proces com lo dit Barba Jacobo decebut per lo spirit maligne volent exposar e declarar aquell test de la Sagrada scriptura lo qual Jesu-Christ Salvador nostre dix Ego sum vitis vera et pater meus agricola est que aquell pater es lo sobredit Barba Jacobo lo qual es vengut en lo mon a dar testimoni del fill en forma de pages dient lo dit Barba Jacobo esser stat primer pages ans ques senyalas en la vida que fa e que es de una vila o poblatio prop lo Cramones en la Italia. E dix encara que lo dit Barba Jacobo es tot lo esser de la Esglesia plenissimament e molt temeraria diu e afferma lo dit Urbano que lo dit Barba Jacobo salva los juheus e moros e tots los infeels qui stan spargits per tot lo mon e aquells diu que batege els remet tots los peccats ab una benedictio de burla que diu en aquesta manera In nomine Patris et matris et filii et Spiritus-Sancti et Sancte Trinitatis filioli et filiolae et compatris et comatris et de lo fratre ab la sorore e de lo cosino e de la cosina. Mes diu lo dit Urbano e ab animo molt determinat diu e afferma que lo dit Barba Jacobo apres de alguns dias preicara per temps de tres anys e mig e que apres morralo dit Barba Jacobo degollat en la ciutat de Roma e en aquella hora tremolara lo cel e la terra e a cap de tres dies lo dit Barba Jacobo resuscitara de mort a vida e que apres de sa resurectio diu que veura (venra : vendrá) lo temps de la segona Esglesia e cessara la Esglesia romana e aquelles horas sera lo stament de perfectio e totes les gents portaran lo habit que ell dit Urbano porta e servaran la regla que ell te e serve pero que en aquelles horas nengu sera tengut de dejunar per que no ho hauran necessari pus seran en lo stament de perfectio. E mes diu e afferma lo dit Urbano hereticalment que en los predits lo dit Barba Jacobo administrara e mudara lo sacrament del altar que vuy en tota la Sancta Esglesia celebra e fara e mudara altre sacrament e manera de sacrifici e mes afferma e diu que essent en lo dit temps e stat de perfectio que desobre ha dit les dones concebran de sols abrassarse ab los homens e pariran sens mes ajustament de home de hon lo dit Urbano fa una conclusio e aquella afferma dient que si Adam no hagues peccat les dones hagueren concebut e parit sens ajustament de home. Mes avant trobam en dit proces com lo dit Urbano diu e afferma que lo manament que Adam trenca lo qual nostre Senyor Deu li havia fet que nol tranca per gola ni per menjar del fruyt segons alguns dien pero quel trenca per haver haguda copula carnal ab Eva sa muller. E mes diu que ell dit Urbano te aquest temps per temps de judici e que de quiscun jorn Barba Jacobo judica a tots los qui viuen en lo mon a quiscu segons les obres que fa o bones o malesdamnatissimament e bestial creu diu e afferma ab animo audacissim lo dit Urbano segons per sa confessio en lo predit proces consta que dins breus dies lo dit Barba Jacobo ha de venir a fer lo judici final com a Deu cum potestate magna et majestate e apres sen pujara en los cels ab sa humanitat que te assumpta. E diu que si les persones ignoran e no conexen al sobredit Barba Jacobo e les sues coses meravelloses per que son terrenals e no entenen les coses spirituals applicant aquell dit de nostre redemptor Jesu-Christ dient Si terrena dixero et non creditis quomodo si celestia dixero credetis? Encara diu e afferma lo dit Urbano que ninguna persona a la qual les coses sobredites seran vengudes a noticia nos poden salvar sens la creença de aquelles pero ques poden salvar entre tant que lo dit Barba Jacobo publique aquelles tals. Mes ha dit e affermat ab gran animo lo dit Urbano que tots los qui perseguexen a ell dit Urbano e a tots aquells qui porten aquell habit de sach son en stat e via de perpetual damnatio e pequen mortalment e que son ministres de Antichrist. E les quals errors e opinio hereticals e en altres que per no causar prolixitat se son omeses de continuar aci ha stat e perseverat lo dit Urbano ab animo deliberat per temps de quattre o cinch mesos detengut en los carcers del Sanct Offici de la inquisitio en lo qual temps amonestat per molts famosos homens de scientia axi en sacra theologia mestres com doctors en decrets e en dret civil axi ecclesiastics com seculars de la present ciutat de Barcelona james lo han pogut fer revocar de aquelles en grandissim perill e damnatio de la anima sua. Es veritat que apres alguns dies importunat per alguns qui en sa companyia segons diu eren ab molta apparentia de contricio lexats los habits del ficte apostolat que vuy porta e vestit de altres communes vestidures se representa en la scrivania del secret dels Sanct Offici de la inquisitio e agenollat en terra danant (se encuentra denant, davant, dauant) nos inquisidors o laltre de nosaltres presents los scrivans del dit secret dix aquestes paraules que ell era molt alegre per que nostre Senyor Deu ab sa divina bondat li havia feta gratia que havia coneguda la veritat e creu be e verdaderament tots los articles de la Sancta fe catholica contenguts en lo Credo in Deum pero que per los grans errors que ell ha tenguts e servats segons desobre es specificat dix que sempre plorarie de cor e cordialment e que tots temps plorara fins a la fi de la vida sua. E mes dix stant agenollat e les mans junctes que no volia demanar misericordia perque no era digne de demanar aquella ni de obtenirla pero que demanava penitentia e que li fos donada perque conexia ell haver granment peccat contra nostre Senyor Deu Jesu-Christ qui per rembre lo humanal linatge mori en creu. E dites les dites paraules fou manat tornar al carcer pensant que staria e perseveraria en sa confessio. E apres passats dotze o quinze dies lo dit Urbano lansades apart les vestidures que ensemps ab la conversio havia preses vestis les robes e habit que de primer stant en los errors predits portava e torna pus esforçadament a creure e affermar ab maior animo los errors que en la present sententia son specificats. E vist tot lo sobredit proces e totes les altres coses que veure e considerar se devian oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a maior cautela los assignam als presents dia e loch e ora haguda nostra delliberatio e madur consell ab persones de scientia e molta conscientia tenint nostre senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de nostra pensa del qual tots los justs e drets judicis proceexen trobam que devem pronunciar e sentenciar e declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia diffinitiva pronunciam sententiam e declaram lo dit Urbano prevere esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica heresiarca dompmatista per la qual causa e raho del temps que commette los dits crims de heretgia e apostasia haver stat e esser de present de excommunicatio maior e anathema illaquat e ligat e que devem declarar segons que ab tenor de la dita nostra diffinitiva sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra haver stats e esser de present confiscats. E mes avant ab nostra present sententia e ab dit consell privam e per privat denunciam frayre Urbano de totes dignitats e benificis ecclesiastics e officis publics e de tots e qualsevol honors el liuram el donam a son ordinari perque aquell depose e degrade de tots ordens e graus ecclesiastics en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me Joannem Meya notarium et scribam officii Sanctae inquisitionis in secretis predicta sententia usque in hunc presentem passum et locum eo instanti supradictus frater Urbanus hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad alium pulpitum sive sugestum constructum eo modo in dicta Regia platea Barcinonae in quo personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater dominus Guillelmus Dei et apostolicae Sedis gratia episcopus Hypponensis indutus constitutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis in dignitate positis canonicis presbyteris Sedis Barcinonae associatus dictoque Urbano flexis genibus coram dicto reverendo domino episcopo Hiponensi constituto prefatus reverendus dominus presul presente me supradicto Joanne Meya notario et scriba officii Santae inquisitionis testiumque infrascriptorum processit ad suam in scriptis proferendam depositionis et degradationis sententiam contra dictum

Urbanum presbyterum eamque tulit et illum per me prefatum notarium legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.

En nom del Pare e del fill e del Sanct-Spirit amen. Per quant a nos Guilem Serra (1: Aquest Guillem Serra era frare del orde de Sanct Francesch e volgue esser bisbe de Hyppona) per la gratia de Deu e de la Sancta fe apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Urbano prevere e consta tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia e esser heretge heresiarcha dompmatista e greument haver delinquit contra nostra sancta fe catholica e haver comes crim no solament gran mas encara molt damnable e danyos e en tanta manera greu e enorme que del dit crim per tu perpetrat no sols la divina Maiestat es offesa mes encara tota o la maior part de la congregatio dels feels christians ne es commoguda e scandalizada per la qual tu est fet indigne de tot offici e honra ecclesiastica. Per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat de Deu omnipotent Pare fill e Sanct-Spirit e per la auctoritat a nos comesa per lo molt Illustre e (doble e) Reverendissimo Senyor don Henrique bisbe de Barcelona de la qual en aço usam privam a tu dit Urbano de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits et deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e axi pronunciam realment e actual e de fet segons la dispositio dels sagrats canones tu dit Urbano deure esser deposat e degradat.

Lata et publicata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum dominum episcopum Hypponensem et seu de mandato suae reverendae dominationis lecta per me Joannem Meya notarium et scribam supra nominatum die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo septimo presente dicto Urbano apostata heresiarcha ac dompmatista condemnato presentibus ad predicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialibus reverendissimi domini Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet JauneFerrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicina magistro Michaele Falco locumtenenti algutzirii Sancte inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

Qua quidem sententia sicut premititur lata et promulgata incontinenti praefatus reverendus dominus Episcopus Hypponensis presente me dicto Joanne Meya notario et testibus supra scriptis degradavit actualiter dictum Urbanum heresiarcham condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo sic degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis quem deferebat et indutus habitu et vestibus laycalibus seu suo proprio vestimento saqui sive de sacho per dictum reverendum dominum Episcopum et sic indutus dictis vestibus et desuper veste linea crocei coloris flammis igneis depicta et mitra in capite ipsius apposita fuit reductus in ingestu de quo exierat per ipsos ministros officii Sanctae inquisitionis.

His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum inquisitorum et vicarii generalis ego dictus Joannes Meya notarius et Scriba supra nominatus continuavi et legi partem et conclusionem dictae sententiae que est tenoris sequentis.

E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Urbano heretge apostata domatista excomunicat privat degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dits puga ni dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e braç secular per tant ab la present sententia remettem e relaxam lo dit Urbano apostata heresiarcha dessus dit al magnifich mossen Guerau Dusay cavaller regent la vegueria de Barcelona de Golada
(+ Igualada, Egualada, Agualada) de Valles de Moya e de Moyanes per lo Rey nostre Senyor. Al qual requerim tant quant de dret devem e podem e no en altra manera que rebe lo dit Urbano per nos desemparat e remes a son for e juhi el pregam se haja be ab ell ab tota clemencia e pietat e moder (antes, 3 veces, modere) la pena en vers (también se encuentra envers y deves) lo dit Urbano e axi ley relaxam citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axi ho pronunciam declaram e sententiam per aquesta nostra diffinitiva sentencia en aquests scrits e per ells.

- Franciscus Pays de Sotomayor.

Lata fuit preinserta sententia per supradictos reverendos dominos inquisitores et Vicarium Generalem et seu de mandato suarum reverendarum paternitatum lecta et publicata alta et intelligibili voce in platea (plaza, plaça, plassa) vulgo dicta del Rey civitatis Barcinonae per me Joannem Meya notarium et in secretis officii Sanctae inquisitionis scribam die veneris quinta mensis martii anno a nativitate Domini millessimo (pone millesi - salta linea - simo) quingentesimo septimo presente et audiente prefato Urbano heretico condemnato degradato praesentibusque ad praedicta pro testibus vocatis atque assumptis nobili domno Diomedes de Floribus natione Valentino reverendo Joanne Guardiola decretorum doctore canonico Sedis Barcinonae officialique reverendissimi Episcopi Barcinonensis magnificis Hieronymo Malet Joanne Ferrero Paulo Mas et Gaspare Serra doctoribus Guillelmo Cabanyelles Petro Michaele civibus Bernardo Casaldevol in artibus et medicinae magistro Michaele Falco locumtenente algutzirii Sanctae inquisitionis Simone Falco mercatore Jacobo de Riudolms Regio uxerio Michaele Ferrer cive et Michaele Joanne Artigo notario habitatoribus et civibus Barcinonae et aliis quampluribus in multitudine copiosa.

24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

De la festa de la Ascensio de nostre Senyor.

De la festa de la Ascensio de nostre Senyor.

Si loch de auctoritat es atrobat en aquestes coses les quals per princeps terrenals se fan molt mes en aquelles les quals per lo rey celestial se fan auctoritat donan axi mateix ha loch: cor jacsia que totes coses puga pero res sino rahonable no pot voler con sia sobiran be no creat. Perque en la nostra cappella sermo e processio sien fets e un dels reataules e tabernacles dargent hi sien posats: e que vestiments blanchs e apparellaments en aquest dia se deja usar posar raho es verament cosa superflua cor basta per raho que per la disposicio divinal en la Ascensio fo monstrat daquells barons qui en vestadures blanques aparegren. Per ço volem quels vestiments e paraments blanchs mellors ab sis capes sien tenguts e en les altres coses sia fet axi con en lo dia de Nadal.

vigilia Pentacosta diluns dimarts seguents

CXVIII. Reg. n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618. cofradía tejedores Balaguer

CXVIII.
Reg. n. 4899, fol. 238. 15 jul. 1618.

Nos Philippus etc. fuit nobis nuper pro parte majoralium confratrie textorum lane et lini civitatis Balagarii in nostro principatu Cathalonie exhibita et presentata supplicatio quedam una cum scriptura capitulorum per eos et confratres ejusdem confratrie factorum bonum regimen augmentum conservationem et administrationem concernentia que omnia decretari jussimus prout in eorum calce continetur quorum tenor sequitur et est talis.

- Senyor los mayorales de la cofradia de los texedores del lino y lana de la ciudad de Balaguer dizen que para el buen govierno augmento y conservacion della han hecho los capitulos y ordinaciones que presentan supplicando a vuestra magestad que para observancia dellas mande despacharles su real privilegio confirmandoselas y en quanto menester sea concediendoselas de nuevo y poniendo en ellas su real auctoridad y decreto que lo recibiran en singular bien y merced.

- Noverint universi quod anno a nativitate Domini millessimo sexcentesimo decimo septimo die vero lune nona mensis januarii intitulata presente et ad infrascripta vocato rogato et requisito me Vincentio Arias regia auctoritate notario publico cive Balagarii infrascripto scriba ordinario infrascripte confratrie textorum lini et lane dicte civitatis presentibusque Gaspare Padellas et Petro Mosat civibus Balagarii pro testibus etiam ad infrascripta vocatis specialiter et asumptis in intrata domus patiarie prelibate civitatis constituti personaliter honorabiles Antonius Soler et Joannes Garos textorum lini majorales Joannes Rossell barreterius Guillermus Soler Damianus Ros Bertrandus Fullerach Raimundus Vilamur Bertrandus Balasch et Martinus Casanoves textores lini nominibus propriis ac nomine aliorum magistrorum dictorum officiorum ac confratrum dicte confratrie coram magnificis Joanne Portella bajulo civitatis et termini Balagarii pro sacra catholica et regia majestate Francisco Batalla et Bartholomeo Salvany patiariis in ordine primus tertius et quartus ejusdem civitatis Balagarii Joanne Folquer notario sindico ordinario prelibate civitatis in intrata domus patiarie ibidem ad effectum infrascriptum congregatorum una cum probis hominibus predictis majorales et alii confratres desuper nominati exposuerunt seu dixerunt sequentia verba in effectu.

- Magnifichs senyors balle pahers: ja saben com a honor y gloria de nostre senyor Deu Jesuchrist y de la humil y sempre verge Maria mare sua y de la gloriosa y benaventurada sancta Anna mare de aquella per la utilitat y be publich dels poblats en la present ciutat y encara circumvehins haja tant temps que eccedeix la memoria dels homens que per los mestres texidors de lli y de llana de la dita ciutat ab consentiment auctoritat approbacio y decret dels serenissims reys y senyors de la dita ciutat y axi tambe dels reverendissims bisbes de Urgell y de sos officials y ministres en la iglesia de sent Salvador y vuy en la de santa Maria de la matexa ciutat fonch y es estada fundada una germandat y confraria sots invocacio y nom de la dita gloriosa y benaventurada sancta Anna en la capella de la dita sancta: y com per incuria y negligencia dels mestres majorals anteposats y altres confrares la dita institucio y les ordinacions y bons statuts en be de dita confraria fets se sian perduts per lo que y altres causes y rahons ha vingut dita confraria a molt gran ruyna y casi del tot cayguda y destruyda y del tot sespera dins breu spay de temps ha de venir a total destruycio si per aquells a qui incumbeix y se especte no si proveia degudament de remey congruent: per tant nosaltres los majorals y confrares de dita confraria qui al present som Antoni Soler y Juan Garos majorals texidors de lli Juan Rossell barreter Guillem Soler Damia Ros Beltran Fullerach Ramon Vilamur Bertran Balasch y Marti Casanoves tambe texidors de Ili moguts y instigats per lo divino Spirit desitjant summament lo reparo de la dita confraria y restituirla en son pristino estat convocats y congregats en la entrada de la paheria y casa de la dita ciutat de Balaguer ab auctoritat y voler dels officials ecclesiastichs y de vostres merces senyors balle y pahers de la matexa ciutat per al dit effecte ab intervencio y consentiment de vostres merces sobrenominats balle y pahers que vuy son y se troben per lo be y utilitat de dita confraria avem ordenat y fet les delliberacions capitols statuts y ordinacions seguents les quals tenim asi y a voses merces presentam y al notari y scriba de dita confraria present donam pera que de paraula a paraula a voses merces lige y aquelles oydes y corregides sien voses merces servits prestar llur consentiment a fi y effecte de representarles a la magestat del rey nostre senyor y a quant al spiritual al reverendissim bisbe de Urgell o son vicari official y obtenir de sa magestat y de dit senyor bisbe en lo spiritual approbacio confirmacio ratificacio auctorizacio y decretacio y en quant sia menester nova concessio de la instruccio y fundacio de dita confraria y de les ordinacions delliberacions y capitols davall scrits y fahedors per lo bon redres augment y conservacio de dita confraria: - que quidem ordinationes sive capitula materno sermone sunt hujusmodi tenoris.
- Primerament delliberaren statuiren y ordenaren que a la dita germandat y confraria sien agregats acullits y associats barreters sombrerers abaxadors y perayres de forma y manera que aquells tots axi com dits texidors de Ili y de llana axi mestres com jovens y aprenents de aquells estiguen compresos en la dita confraria y gaudesquen de les gracies y prerrogatives de aquella y a la observança de les ordinacions regles estatuts y capitols privilegis y concessions de aquella sien tinguts y obnoxis de la mateixa manera y modo que dits mestres texidors de lli y de llana per los quals de nou es estada eregida y fundada. Item que ningu puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels dits officis o de algu de aquells per son compte ni treballar en la dita ciutat ni son terme que primer no sia examinat y passat mestre per los majorals y examinadors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous ço es deu per al acusador deu per al official (qui o que) fara la execucio y los restants per augment de dita confraria: entes empero que lo jove o altre se voldra examinar pague per lo dit examen a la dita confraria cinch lliures barceloneses y un dinar lo qual no excedesca a mes de quatre lliures: si empero lo dit jove examinat sera fill de mestre dels dits officis per lo dit examen pague tan solament a dita confraria dos lliures barceloneses y lo dinar fins en cuatre lliures com esta dit. Item que ningu puga esser en los dits officis ni sigue de aquells examinat y passat mestre sens presencia y intervencio del balle y un dels pahers de dita ciutat los quals hi hajen de esser cridats y ab voluntat y consentiment de la major part dels mestres y confrares de dita confraria y juntament ab los majorals examinadors elegits: y si dits balle o paher cridats no volien o no podien assistir al dit examen que en tal cas baste la intervencio y presencia de la major part dels majorals examinadors y confrares de dita confraria y lo qui sera examinat sens la forma referida sie hagut per no examinat y lo examen com si no fos fet. Item que pera dit effecte y altrament per al regiment y govern de las cosas de dita confraria quiscun any en lo dia de la vigilia de la festivitat de la gloriosa sancta Ana pusquen fer eleccio y anomenar dos majorals la major y mes sana part dels mestres y confrares que per dit effecte seran congregats los quals majorals elegits lo sendema ço es lo dia de la festivitat de dita sancta Ana puguen aixi (creo que es la primera vez que sale aixi en esta colección, la mayoría de veces se lee axi) com esta dit congregats los mestres y confrares de dita confraria approbar y ratificar despres dinar la eleccio y nominacio lo dia ans feta dels majorals y aixi tambe fer nominacio de dos veedors un banderado y dos examinadors. Item que los majorals seran elegits y anomenats veedors banderado examinadors ni altre carrech de dita confraria per la major part dels mestres y confrares de aquella sien tinguts y obligats a aceptar lo carrech y offici al qual seran elegits: y si no voldran acceptar y renunciaran paguen de pena sexanta sous los deu al official fara exaccio y los restants pera dita confraria y al augment de aquella aplicadors. Item que si ningun pinte de ningun mestre texidor de Ili o de llana o altrament en qualsevol botiga y obrador ubert en dita ciutat y terme sera trobat fals de pues es asaber menys de les que solen esser en poder de ningun mestre de dit offici o altrament com esta dit que per la primera pua lo mestre o amo on sera trobat pague dos diners per la segona quatre diners per la tercera sis diners y de aqui avant fins en vint sous aplicadors la tercera part al acusador la altra tercera part al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item que la medida sia de la amplaria y sisa de la de Barcelona que es de tres pams y mig ab la qual los majorals de dit offici puguen anar cada semana en lo dia de dissapte o altre per les botigues y obradors de dit offici en dita ciutat y terme a effecte de visurar ab ella los pintes y regonexer si son falsos com esta dit. Item pera que millor dita confraria puga suportar los carrechs y obligacions y pera augment de aquella que quiscun jove sera dels dits officis de nou arribat en la present ciutat y terme sia obligat de donar y pagar a la dita confraria y per ella als majorals de entrada una vegada tant solament dos sous y cada dissapte de aqui avant dos diners sien cobrats y pagats a dita confraria: los majorals de aquella sien obligats y tinguts quiscun dissapte anar a cobrarlos dels jovens dels dits officis per les cases y obradors dels mestres y que dits majorals no puguen differir lo cobrar dits dos diners de dits jovens que estan obligats a pagar de un dissapte en altre y si lo contrari faran dits majorals hajan de pagar de sos bens propis. Item que ningun mestre texidor o altre dels sobredits foraster no gose trevallar ni pendre ninguna faena en dita ciutat y terme que no sia primer examinat per los examinadors y mestre del dit offici o no tingues licencia de dita confraria y si lo contrari fara pague per quiscuna vegada sexanta sous ço es deu al acusador deu al official fara la exaccio y lo restant a la dita confraria. Item per ço que la dita ciutat de Balaguer ha donada y concedida la medida de la cana a la dita confraria que qualsevol persona que comprara mercantivolment dins dita ciutat o fora della en son terme drap de Ilana a pessas a saber es de tinguda de dotse canes quiscuna pague y sien tinguts a donar a la dita confraria y per ella a sos majorals ço es lo comprador un sou y lo venedor altre sou per quiscuna peça de la tinguda de dites dotse canes. Item que qualsevol viuda dexada de algun mestre dels dits officis y de algu de aquells puga y li sia licit y permes sens incorriment de la pena dalt en laltre capitol ordenada ni altres per tot lo temps que estara y permanexera en nom de son marit tenir botiga y obrador ubert y jovens del offici y fer treballar de aquell y sia tinguda y tractada com si son marit fos viu y de la manera ell fora tractat per los confrares de dita confraria acudin dita viuda en contribuyr y pagar en dit temps tot lo que los demes confrares seran obligats y los joves tindra del offici tambe en lo que han de pagar de entrada y los dos diners cada dissapte conforme esta ja ordenat ab altre capitol. Item que qualsevol mestre dels sobredits que pendra aprenent nol puga tenir sino per temps de quatre anys y lo dit aprenent cumplits los quatre anys haja de pagar a la dita confraria eo per ella a sos majorals cinch sous. Item que qualsevol majoral de dita confraria que sera trobat y convençut haver mal administrat son offici defraudant algunes coses a la dita confraria que puguen y los sia licit als confrares de aquella eo lo capitol o major part de aquell privar al tal majoral pera temps de concorrer a ningun carrech ni offici de aquella y ferli restituyr y pagar encontinent allo que degudament constara haber defraudat y que lo balle de dita ciutat request quen sia per la dita confraria o majorals haje de fer de ço que aura constat a la dita confraria lo tal majoral haver fraudat prompta y rigida execucio en llurs bens si cas era que interpellat de be a be nou volia pagar. Item per conservacio dels emoluments de la dita confraria que si solian perdrer per diferir los majorals donar comptes del que hauran administrat en son temps y passar de un any en altre per ço ordenam que los majorals de Ia dita confraria quiscun any lo diumenge primer despues de la festivitat de la nativitat de nostra Senyora sien tinguts y obligats en donar bons ferms y lleals comptes als qui per dita confraria pera axo seran deputats y altrament sens difiriro en altre dia sino que per algun just empediment a la dita confraria no paragues lo contrari. Item que sia licit y permes als mestres y confrares de la dita confraria congregarse y ajuntarse sempre sera menester en un lloch tantes vegades quantes apparra esser convenient per les coses de la dita confraria y alli poder ordenar delliberar estatuyr y fer qualsevols ordinacions regles estatuts y capitols convenients y tocants a la conservacio y augment de la dita confraria y per lo be de aquella y per observansa de aquells poder imposar pena y molestar als contrafahents per quiscuna vegada fins en sexanta sous barcelonesos o mes segons la cosa requirira a conexensa dels confrares y capitol de dita confraria ab consentiment del balle de dita ciutat o de algun paer de aquella no essent dites ordinacions statuts regles y capitols contraris a constitucions usatges ni altres leys de Catalunya: de la qual pena lo ters sia del official fara la execucio y lo restant de dita confraria. Item per quant moltes vegades sesdeve algun mestre del offici sostraure y sobornar algun jove del mateix offici estant en casa del altre mestre y portarlosen contra voluntat de son amo a son obrador y botiga y se haja seguit y se segueixen entre los mestres y confrares molts odis rancors y inquietut gastant la germandat y confraternitat antigua: perço pera remediar semblant dany ordenen que ningun mestre puga sostraure ni sobornar ningun jove de altre mestre pera portarlosen a sa casa en pena de vint sous per quiscuna vegada aplicadors lo ters al acusador y lo altre ters al official fara la execucio y lo restant a la confraria: y lo tal jove que se exira de la casa de un mestre per soborns de altre mestre y no donara justes causes y rahons a coneixensa dels confrares y capitol de la dita confraria no puga traballar en ninguna botiga de la dita ciutat de quinze dias y ningun mestre del dit offici li puga en sa casa donar durant dit temps fahena del offici ni en altra part dins dita ciutat y terme sots la mateixa pena. Si empero donava causes que apareguessen justes al dit capitol y confrares puga liberament mudarse de un obrador en altres y qualsevol mestre lo puga pendrer y donar fahena en continent sens vagar un dia y sens incorriment per al tal mestre quel pendra o donara fahena del offici de ninguna pena. Item que si per ventura algun mestre o mestres dels dits officis estava en extrema necessitat malalt o altrament que los majorals de la dita confraria en nom y de diners de aquella lo puguen subvenir (subvenir, subvenció, subvencionar, subvención) y valer en fins en vint sous o mes a coneixensa dels mestres de dita confraria o major part de aquells ab que sempre que tingan ho ajen de restituyr y tornar a la dita confraria lo qual aja a prometrer ans de donarli dita cantitat y almoyna. Item que si ningun mestre dels dits officis que sia pobre y no tinga fahena y voldra treballar lo mestre quen tindra lin haja de donar peraque treballe y se puga remediar. Item ordenen que a honor y gloria del santissim Sagrament y de la benaventurada sancta Anna en la iglesia de Sancta Maria y en la capella de dita sancta a gastos de dita confraria haja de cremar una llantia la octava del santissim Sacrament y de tots los diumenjes y dies de festa la qual vinga a carrech dels majorals de dita confraria. Item que quiscun any en lo dia y festa de tots los Sants en la dita capella se haja a dir y celebrar un aniversari ab nocturno de mortuis per be y repos de les animes dels mestres y confrares difunts y vinga a carrech dels majorals lo ferlo celebrar y aixi mateix demanar y cridar los mestres y confrares de dita confraria los quals manats que sien hajen de acudir a la celebracio del dit aniversari en pena de una lliura de cera per dita confraria si ja no tenien algun just impediment. Item que si algun mestre dels dits officis y confrare de la dita confraria estant malalt se li portara y lliurara lo santissim Sacrament tots los demes mestres dels dits officis y confrares manats que sien per los majorals hajen de assistir pera acompanyar lo santissim Sacrament y si no ho faran paguen quiscuna vegada a dita confraria una lliura de cera si ja no tenian algun legitim impediment. Item que si ningun mestre del dit offici y confrare volentho nostre Senyor sera mort los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats a acompanyarlo a la sepultura y si no ho faran per quiscuna vegada pague quiscu a dita confraria una liura de cera si ja no provaba estaba justament impedit. Item que si a algun mestre dels dits officis confrare de dita confraria malalt li sera liurat lo sacrament de la Extrema unccio los demes mestres y confrares manats que sien per los majorals sien tinguts y obligats de vellarlo y aconsolarlo fins a tant Deu vulla portarlosen al seu sant regne sots la mateixa pena de una lliura de cera per quiscuna vegada hi sera per ningun contrafet si ja no estaba degudament impedit. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrare de dita confraria manat que sia per los majorals o altre dells y no estant impedit tinga obligacio de assistir als enterros dels cossos y albats se enterraran tan de dits mestres y confrares com de altres se moriran en dita ciutat en pena de una lliura de cera exigidora del qui lo contrari fara aplicadora a dita confraria. Item que qualsevol mestre dels dits officis y confrares de dita confraria no res meyns (a veces se encuentra meyns, ayns, la mayoría de veces es menys, anys) manat que sia per los majorals y no estara impedit tinga obligacio en pena de una lliura de cera pera dita confraria de assistir als capitols y ajuntaments dels demes confrares alla ahont seran ajuntats tenintne facultat com esperen obtenir ab la confirmacio y en quant sie menester nova fundacio de dita confraria y capitols desobre nomenats de la magestat del rey nostre senyor vuy felisment regnant. - En dites ordinacions y capitols dits batlle (primera vez que sale batlle, con tll, en este texto sale balle y en anteriores batle) y pahers consenten y presten son consentiment y suppliquen dit senyor rey sia de sa clemencia vulla consentir y otorgar dit privilegi als texidors de lli y de llana barreters y altres sobrenomenats avuy son y per temps seran.

- Que quidem capitula per me pre et infrascriptum notarium de verbo ad verbum lecta in dicta intrata domus patiarie et per dictos bajulum et patiarios syndicum et alios probos homines correcta illico predicti ac desuper nominati textores line et lane promissis omnibus verbo petierunt et requisiverunt de predictis instrumentum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta in dicta domo patiarie prelibate civitatis Balagarii die mense et anno predictis me dicto notario presente presentibus testibus supradictis ad suprascripta vocatis specialiter et assumptis prout superius continetur.

- Plau a vostra magestat ab que la tercera part de les penes que en virtud dels sobredits capitols y qualsevol dells se executara sia per el jutge que fara la execucio.

- Quibus supplicatione et capitulis exibitis et presentatis et per nos supra expeditis et decretalis fuit nobis pro parte dictorum majoralium et confratrum humiliter supplicatum ut pro ipsorum observantia de eis privilegium in forma expediri mandare dignaremur. Nos vero habita prius informacione ab illustri duce de Alburquerque locumtenente et capitaneo generali nostro et regia audientia in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie per quam nobis legitime constitit prefata capitula ut supra decretata utilia fore et esse ad gubernium augmentum conservationem et bonam administrationem jamdicte confratrie et preter privatam utilitatem ejusdem confratrie publicam etiam respicere votis eorum benigne duximus annuendum. Tenore igitur presentis de nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto preinserta capitula et unumquodque eorum juxta decretationis et responsionis nostre in fine eorum apposite tenorem majoralibus et confratribus confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii concedimus consentimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis et elargitionis munimine seu presidio roboramus et validamus auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum: volentes et decernentes quod nostra hujusmodi concessio et elargitio sit et esse debent majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini dicte civitatis Balagarii stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra sentiat dubietatis objectum defectus incommodum aut noxe cujuslibet alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi ac legitimo successori intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus eumque rogamus illustrisimis vero venerabilibus nobilibus magnificis dilectisque consiliariis et fidelibus nostris locumtenenti et capitaneo generali nostro in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario regenti cancellarium et doctoribus nostre regie audientie gerentibus quo vices nostri generalis gubernatoris magistro racionali bajulo generali regenti regiam thesaurariam advocatis et procuratoribus fiscalibus et patrimonialibus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguaziriis quoque virgariis et portariis ceteiisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus ejusdem principatus et comitatuum constitutis et constituendis eorumque locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis quovis modo presentibus et futuris dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille a bonis secus agentis irremisibiliter exigendorum et nostris regiis inferendorum erariis quatenus preinserta capitula et unumquodque ipsorum ac omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta juxta formam et tenorem decretationis et responsionis nostro in fine ipsorum apposite dictis majoralibus confratribus et confratrie textorum lane et lini civitatis nostre Balagarii ad unguem et inviolabiliter teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari faciant per quoscumque juxta ipsorum seriem et tenorem pleniores contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo pendenti munitam.
Data in oppido nostro Madriti die decimo quinto mensis julii anno a nativitate Domini millessimo sexcentessimo decimo octavo regonorumque nostrum vigesimo primo.
- Yo el rey.
- Vidit Roig vicecancelarius. - Vidit Comes thesaurarius generalis. - Vidit Perez Manrrique (con rr) regens. - Vidit Villar regens. - Vidit D. Salvador Fontanet regens. - Vidit Sentis regens. - Vidit D. Franciscus de Castellvi regens. - Vidit Orlandi conservator generalis. - Dominus rex mandavit mihi don Francisco Gassol visa per Roig vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Fontanet Manrique (con una r) Sentis Villar et Castellvi regentes cancellariam et Orlandi conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y en quanto menester sea de nuevo concede a la cofradia de los texedores de la ciudad de Balaguer los capitulos aqui insertos tocantes a su buen gobierno y administracion.

FIN DEL TOMO OCTAVO DE LA COLECCIÓN.

Libro disponible en Amazon

6 DE JUNIO.

6 DE JUNIO.

Fueron leídas las notas y modificaciones a los capítulos que había ordenado la comisión, y aprobadas por los señores Diputados y Consejo, deliberóse que se pasaran al Concejo de la ciudad; después de lo que, se hizo por el señor abad la siguiente proposición, relativa a mosen Galceran de Requesens, sobre la cual no se tomó acuerdo alguno.

Per quant lo Senyor Rey ha demanat que reputara a servey molt agradable que mossen Galceran de Requesens qui vuy es detengut que sia delliurat de la dita detencio e que sa persona e bens no sia procehit o anentat (enantat) per causa alguna que per ell fins lo dia present sia feta consellada o procurada de intencio que fos deliurat que sobre aço deliberassen. E feta la dita proposicio per que alguns e pochs foren altres aximatex pochs ecclesiastichs per squivar irregularitat noy volguessen votar majorment per que en lo proces contra ell fet no sabien ne havien sentit res noy volgueren votar remetentho a la consciencia e carrech de aquells quiy havian sabut o y sabian altres e los mas foren de intencio que lo dit mossen Galceran de Requesens devia esser content que isques del Principat de Cathalunya e en aquell de sa vida no degues intrar ne tornar ab certa obligacio que de ço prest si contrafahia.

Guillermo Colom, por haber intervenido en un proceso contra el mencionado Requesens, se abstuvo de votar; y Pedro Benet Splugues fue de parecer, que debía libertársele, para complacer al señor Rey.
El propio día los señores Diputados recibieron la siguiente carta del señor arzobispo de Tarragona, que fue leída en consejo.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya congregats en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Si concordia e pau nostre Senyor Deu tant mostra amar e voler leixant aquella en son ultim testament dignament la devem stimar e presar. E per so si entre tots los vivents se deu desiyar molt mes sens comparacio entre lo pare e el fill Senyor e vassalls. O quanta inestimable alegria al Principat de Cathalunya se spera de aquesta concordia ab tants trebaylls e despeses trebayllada e prosseguida. E si lo que Deu averta en roptura e discordia la gloriosa instancia nostro finave quanta calamitat dans e total perdicio del Principat en nostres dies sperimentar se poria. E per ço molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors jatsia yo no dupte a cascuns daqueix noble consistori cascuna hora en la pensa esdevenga aquesta evidentissima coneixença recordantme entre vosaltres per vostre virtut e gracia haver alguna condicio major que a mi marescha. Per satisfer al meu degut ni deix ni puch callar la singular avinentesa que Deu Omnipotent per sa clemencia en lo present nos presta applicant al animo del Senyor Rey a motius e cosas de tota seguretat pacificacio e stat tranquille de sos vassalls e terra segons per report dels vostres embaxadors facilment poreu compendre. De que tots los qui açi trobats nos som jatsia indecisament romanint en vosaltres le auctoritat de approvar som stat consolats e del tot conformes en regraciar a Deu qui en tantas maneras als cathalans appareix protector e parcial. Qui pot apreciar hun finament tant honros apres cosas tantas fetas en exalçament de vosaltres nis lig nis sap generacio alguna tal esforç haja executat com nosaltres havem. E si en començar virtut supprema (parece sopprema) unidament nos ha tots coronats molt mes aconseguir tal concordia e repos al seny meu enfre los angels sis pot dir monanim (? mon anim) exalçats. Guarden donchs vostres reverencies nobles e magnificas senyories algu no bastas hun do de pau e concordia tan singular furtar als cathalans denigraria nostra honor qui en tan alt grau en aquest fet es collocat mas encara subvertiria aquesta provincia de poch nombre e ambit vuy en lo mon sens par. Gran angustia e reçel me fan parlar e sab Deu no altre interes que no se ab qual respecte a mis pogues applicar mas sols per una accio popular lo meu cor crida e reclama a vostra honor e dignitat que apartant coses adverses ab la integritat de saviesa vullau judicar en vostre delliberacio stara tot lo stat del Principat. Axi que sius conformareu ab justicia e raho premi inenarrable nos sera dat si altrament curaveu judicar la subjeccio de la terra no pensam se puga scusar. Cosas infinides nos occorrerian denunciar les que certament no obmetriem sino pensant vostre gran circunspeccio e integritat mes de mi en fets tan acompanyats de raho evident sabian ordenar los passats nostres si stimacio han aconseguida aquella han ab treballs encerguada per diverses parts conquistant nosaltres en la propria casa a tots havem passat. Qui dara loch se puga perdre lo preu de actes tan units com son los nostres en los quals si el fi no corresponia al principi daqui los fets denominacio prenen restariem condempnats de ignorancia e haurias a dir per hun casual esdeveniment nostre empresa es stada començada. Gran es lo carrech qui als vostres enteniments en aquest temps es imposat. Haurem cascuns tornar en nosaltres mateys e no mes seber del que cove ni mes tembre del rahonable mas incautada complidament nostre seguretat deferint a la auctoritat del Rey e Senyor nostre per manera en nengun temps culpa nos sia imputada. Placiaus senyors considerar les coses en la present contengudes ab maturitat e repos contemplar apartant tota cuyta dampnosa segons de vostres prudencias e circunspeccions en tan subiran (o sobiran, singular, no concuerda con fets) fets es de sperar. Ordenant en mi tot lo queus sia plasent. Feta en Vilafrancha a V de juny. - A voluntat vostra P. archebisbe de Tarragona.

14 DE DICIEMBRE.

14 DE DICIEMBRE. 

Las cartas y contestaciones que fueron leídas y aprobadas en la sesión de este día son las que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XII del corrent ensemps ab traslat de una letra del Senyor Rey havem rebuda vuy aci en Cervera per correu circa la una hora apres mig jorn la qual hoyda de continent havem delliberat fervos la present per lo dit correu avisantvos havem gran plaer del quens haveu certificats e Deu volent complirem e executarem vostra voluntat e delliberacio. 

Ir vos scrivim que labbat de Sant Johan les Abbadeses que venie de cort nos havie dit havie haguts ayres que lo Senyor Rey habia delliberat portar en Navarra lo Senyor Princep. Encara vos ne tornam avisar a cautela. Mes avant havem parlat ab lo nebot den Cresques juheu daci qui vingue ir de Navarra e hanos dit com dema que sera diumenge haura VIII jorns ell e altres jueus foren a Pamplona e trobaren les portes tancades. E per quant no volien que degu hi entras si donchs no eren jueus ells entraren dins e anaren a la judeca e demanant perque tenian la ciutat tancada fonlus dit que per tant com lo dimarts lavors passat havian volgut pendre lo conestable de Navarra pero que era scapat mas havian pres un gran burges de la ciutat qui es molt servidor del Senyor Princep e mes havian pres un bastard de Beamunt germa del dit conestable e que li tenien en guarda C homens armats. De tot aço mossenyors vos havem volguts avisar perque tot fou en lo dia que fou pres lo Senyor Princep vostras Reverencias noblesas magestats e honorables saviesas levenne lo juy quels parra. Mossen Pere Deztorrent sera sta nit ab nosaltres. Juxta la letra del Senyor Rey veem la sua Majestat haver admiracio del nombre de nostra embaxada nosaltres som de parer que tot quant es per vosaltres fet sera a servey seu e que per res nous deveu oblidar de convocar los staments del Principat e exequutar tot lo que ere dit e delliberat ans de nostra partida perque nos pugue dir que ab medur consell tot nos sie fet. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sie. Srita en Cervera vuy dissapte jorn de sancta Lucia tocades II hores apres mig jorn any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIII embaxadors et cetera partits de aquexa ciutat.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Considerada la necessitat que occorre en aquests fets si es necessari avisar. Ahir per correu propri vos remetem cert acte concordat en la cort de Arago segons per la tenor de aquell haveu pogut veure. E vuy que es divendres lo Senyor Rey es stat personalment aci en Fraga e lo acte concordat no ha sortit son efecte ans lo Senyor Rey ha prorrogada la cort de Arago fins a X de febrer e licenciats los LXXII de que vos dihem ha pres la fahena una gran desfav* hanli dat Xm florins segons se diu. Lo Senyor Rey ha sebut certa eleccio de embaxadors per vostras reverencia e honorables saviesas segons diu elets e feta diputacio de cert nombre de persones per asistir a V. R. e saviesas en consell que vos dihem han tant congoxat la Majestat del Senyor Rey que aquella congoixa e enuig ha dat causa a licenciar la cort e no voler passar lo acte concordat que no hi mancava sino la ferma de mossen Cervello. E axi lo Senyor Rey comunicant dels fets nos dix la congoixa e que no se podia fer e moltes rahons a les quals quant fonch possible satisfem dients que lo que fet era no se era fet per agreviar sa Majestat mas sols per servey de sa Senyoria. E ja per negocis semblants era acustumat fer diputats semblants embaxadors majorment ab comissio de la cort replicant per moltes vegades que no se podia ne menys sensa voluntat de sa Senyoria la cort de la qual sa Senyoria es cap ni lo poder se extenia al que se era fet mas que aço era voler lançar los bens del General e moltes altres coses. Tant ne replicam que may la poguem reposar ans de sobre de congoixa te ara a menys libertat lo Senyor Princep altra que no era debans de que hir haviem sperança alguna segons vos scrivim e huy la havem de tot perduda. No havem ommes dir la vostra excusa a la Senyora Reyna per esser mediadora de repos. E per semblant havem trovat de que nos som molt congoxats hoc tant que havem delliberat del que sentim e occorre avisarne V. R e savieses en les quals ha tanta discrecio que pensaran de fer es de fer e nos daran consell *en lo fahedor per nosaltres. Dixnos que mes eren comocions que no embaxades e que no li pot negu tolre libertat de castigar sos fills ni los de sa casa e pensant fer be fanli mes mal ni ha constitucio ne usatge li obsta. E axi fanli tants enuigs e congoxes les embaxades que es dubte de gran dan en aquests fets segons lo que fins aci ses seguit. Axi mossenyors placieus en tot delliberar e rescriurernos de vostre consell. En lo mig treballarem continuadament per lo mes repos sera a nosaltres possible. E no havem mes a dir sino que farem tot ço que vosaltres volreu. Scrita en Fraga a XII de deembre any Mil CCCC sexanta sots segell del senyor bisbe de Vich.
- A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors apres feta la present se es seguit que lo Senyor Rey huy dissapte demati ha pres la via del castell de Miravet personalment ab la persona del Senyor Princep de que nos ha tret de tota sperança e tenim tan gran enuig no podem mes ni sabem que fer ans nos es significada descontenta molta no solament del dessusdit mes del per nosaltres continuadament. Axi mossenyors placieus en tot pensar e darnos consell que es de fer. Ab certitut se diu tornat lo Senyor de Miravet va la via de Çaragoça pera festas. No sabem que sera sols per esservos de tot avis la voluntat nostra es fer tostemps lo que per la cort nos es manat e sera per vosaltres ordenat e continuadement seguir la Majestat del Senyor Rey e per res al mon no mancar. Lo correu parteix daci huy dissapte a les XI hores ans de mig jorn sia pagat segons lo servey fara a arbitre vostre. A III de deembre.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors.
A XIIII del present cerque lo mig jorn havem rebuda una letra de vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer dada en Fraga a XIII del present la qual vista e hoida havem hauda no poca contristacio e dolor de les novitats que per la dita letra som stats sabedors e creem no esser bon senyal la Majestat del Senyor Rey haja prorrogada la cort de Arago e licenciats los LXXII. Dolemnos molt e som en molta angoxa que la Majestat del Senyor Rey haja en res senyalat per causa de la embaxada daquest Principat haja pres enuig algu e a la persona del Illustrissimo Princep fretura major de la que tenia haja donada e transferida en lo castell de Miravet. Encara tenim axi gran dolor e congoxa que la dita Majestat haja volgut reptar a nosaltres en la forma que scriviu los tres sobredits ne haja dit la cort ne nosaltres no haver pogut fer ne degut lo que fem e que nostres enantaments son mes comocions que embaxades e altres paraules reprehensives en derogacio del General e Principat de Cathalunya. E per quant aquestas cosas no deuen passar sens deguda satisfaccio e resposta ab deguda reverencia e honor feta delliberadament e consulta sobre les dites coses havent diligentment pensat vos pregam a descarrech nostre e del Principat en loch e temps oportu per oyr e entendre ab pertinent humilitat e reverencia en efecte sia feta a la sua Serenitat la seguent resposta ço es esser a certitut nostra pervenguda la reprehensio feta de nostres actes los quals la cort no podia haver fet e nosaltres axi poch prosseguit anomenantnos comocions et cetera. La qual reprehensio pervenguda a noticia nostra nos ha donat occasio esser donat creximent gran a nostres dolors e congoxas les quals ja haviem per la detencio de la persona del lllustrissimo Princep son fill per la sua Majestat senyala pendre les coses no ab aquella paciencia e amor que los clements reys dels quals loable recordacio se ha solien e acustumaven e fins aci la sua Serenitat havia acustumat. E que la cort ha pogut fer lo acte fet de la comissio a nosaltres e consemblants e altres comissions ha acustumat la cort fer e on la cort tal comissio feta no hagues pogueram nosaltres diputats e degueram per provisio fahedora en cas de tant gran magnitut e ponderositat e molt menor que aquest no es convocar e congregar gran consell e provehir segons acustumat es. E de aço es la casa de la Diputacio en notoria e continuada possessio. E de despesa o de qualsevol actes fets en la casa de la Diputacio la Majestat del Senyor Rey ab clemencia sua parlant no pot ne sen deu entremetre car la cort de per si es aquella qui dona facultat e pot despendre e los diputats en son cars sens participi del dit Senyor e dels actes e cosas de la casa de la Diputacio sols la cort pot examinar dispondre e ordonar sens participi algu o intervencio del Senyor Rey. E james en aquesta casa se tractaren comocions e molt menys ara ans continuament se ha tractat consellat e procurat en la dita casa cosas de gran servey honor e exaltacio de la Corona Darago segons de innumerables actes eximplis donar se podrian. E sera suplicada la sua Majestat de consenblants paraules com es tractarse aci comocions usar no vulla car veu be la sua Serenitat la innata fidelitat dels catalans no comporta tal forma de parlar qui en la fidelitat notament algu fer puxa. E pot esser ben dit e certament los nostres actes e procehiments esser repos de vulgars comocions e populars car los pobles crehent lo dit lllustrissimo Princep esser vengut en aquest Principat assegurat prenents gran contristacio de la captura del dit Princep stan molt arremorats e commoguts no sens gran perill de molts inconvenients e certament los enantaments per nosaltres fets en eleccio de tant sollempne embaxada dona gran repos e assossech als miradors havent sperança que per la vostra gran virtut auctoritat intelligencia e saviesa en tal manera procehireu que sera satisfet al degut daquest Principat. E com no ignora la Majestat del Senyor Rey per actes en temps de la sua loctinencia molt disputats e determenats la preheminencia de la casa de la Diputacio es tal que cognicio real en res no admet. Pot convocar e congregar concells ab cort e sens cort tota hora que es vist necessari e oportu e pot despeses fer per ordinacio de la cort e en altre forma en los casos ordonats sens participi algu o sabuda reals. E aquesta tal preheminencia e auctoritat es tant delicadament per los catalans observada que del contrari disputa alguna no consent e no sens causa com lo merexer daquest General sia tant gran que molt major auctoritat e preheminencia vendicar e daquelles usar licitament podria e deuria car aquest General ha magnificada excelsa e ampliada la Corona Darago en lo esser que es. E si a dita Corona adversitat alguna ha occorregut aquest General de qualsevol gran perill e inconvenient la ha preservada segons per innumerables actes vulgats es notori. Aquest General es la anima del Principat de Cathalunya la qual los poblats en lo dit Principat han acustumat defendre com la vida. Sia donchs supplicada la Majestat del Senyor Rey per sa merce no vulla en tal manera notar que comocions se façen os tracten coses qui tractar e fer nos degen o puxen en aquesta casa la qual tant honor benefici e servey a sos predecessors e a ell ha fets e se spere fer a la sua Majestat tota vegada que necessari sera. E si aquesta casa en virtut de la comissio donada consell ha deputat e tal embaxada feta a la sua Majestat non deu pendre indignacio o admiracio la sua Serenitat car en la persona del Senyor Princep va molt e consisteix lo benefici publich e repos de aquest Principat per esser fill seu. No ha en oblit mes aquesta patria los grans dans e inconvenients que rebe en temps de la vacacio del regne per mort del Rey en Marti de gloriosa recordacio. E jatsia aquells dos germans fossen pero disponent la divina clemencia sens fills romangueren de que provengueren incredibles dans e innumerables a tota aquesta patria tant com vaga lo Principat fins que feu la benaventurada entrada del rey don Ferrando de eterna memoria pare de dita Majestat. No obliden axi poch los poblats en aquest Principat lo dit Senyor Princep esser aci vengut assegurat e haver ell mostrat amor als catalans car entre ells cohabitar elegit havia perque rahonablament son los catalans incitats a major amor e voler ab major diligencia per la sua liberacio trebellar e ja los catius en terra de moros de simple condicio e altres presos e detenguts en poder de christians han qui per lur liberacio treballa e despen e en aço per dret divinal e humanal som convidats quant mes hun fill dun tant glorios Rey nostre e que tant compren e en que tant va deu haver qui treball e faça lo degut en la sua liberacio. Dignes seriem de gran reprehensio de Deu de la Majestat del Senyor Rey e de totes les gents del mon si en la liberacio del dit Senyor Princep e repos e pacificacio de pare a fill nostro deute no retiem en lo qual ab molta diligencia e compliment retre los catalans son molt delliberats e per cosa alguna que vegen ne ogen no cansaran ne cessaran son dever fer e exequtar essent certs ferne servey a la Majestat del dit Senyor Rey e benefici a la cosa publica (res publica). E per ço vosaltres sens trepidacio alguna mas ab molta constancia e fermetat com virtuosament acustumat haveu supplicareu sollicitareu suadireu opportunament e importuna a la Majestat del Senyor Rey que li placia libertar la persona del Senyor Princep significant a la sua Magestat ab quant dolor e congoxa sentim que a la persona del dit lllustrissimo Princep stretura e afliccio alguna per causa nostra sia donada. Aço dihem pr quant en dita letra nos es scrit que seria portat a Miravet e donada major striccio sentits los actes de açi. Pero nosaltres havem sperança en la clemencia del dit Senyor Rey que les sinistras informacions e consells que donats li son prest conexera e castigara los qui en tal manera lo informen e procuren no esser paternal amor e filial obediencia entre sa Majestat e lo dit Senyor Princep observada. Nostro desig es e voluntat procurar sollicitar supplicar insercar e aconseguir que lo Senyor Rey vulla paternalment tractar lo Senyor Princep lo qual ab molta obediencia reverentment hage la Sua Majestat reverir e honorar. Fahent aço retents nostron deute fem servey a cascuns dells e benefici a la cosa publica dels poblats en aquest Principat los quals ja stan en tanta conturbacio per les novitats començades que dona occasio cessar gran part de la negociacio. Tant repos e benefici aconseguir en sola gracia fins aci demanam a la sua Majestat no subintrant merits alguns de justicia ab tot que per la seguretat e guiatges al dit Senyor Princep donats intrar si pogues e no deuria voler la Majestat del dit Senyor per forma alguna de la sua fe disputa haver se degues. Pero lexant a present tots merits de justicia continuament en gracia demanar insistim e pregam a vosaltres ab molta afeccio quant pus humilment e pertinent se puxa supliquen e insten la liberacio del dit Senyor Princep e on a la sua Majestat no plagues axi tost dita liberacio atorgar al menys li placia donar la custodia de la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya lo qual es inexpugnable castell e pus fort quel de Miravet. Per nosaltres sera receptat com a carcellers o en aquella forma que a la sua Altesa sera plasent. Fareu donchs cerque aquestas cosas pregamvos tot lo que de nosaltres se spera e confie ab aquella vigilancia e diligencia que en les coses publicas de aquest Principat acustumat haveu e se requer per lo benefici e repos dels poblats en aquell e si a vosaltres cosa alguna era vist al benefici daquest negoci util e expedient exequtarla avisantnos pero continuadament e molt particular de tot lo que fareu direu e parlareu e de tot lo que a vosaltres semblara e per semblant si tractat algu se movie. Restam molt scandalizats de la prorrogacio de la cort Darago e licencia de les LXXII representants la dita cort car aço denota esser fet per flaquir les suplicacions fahedores a intercessio e benefici del dit Senyor Princep pero ques vulla sia confortamnos que prosseguim aquest fet justament ab recta e santa intencio e haurem Deus Omnipotent director e ajudador e per nostra sollicitacio e intercessio speram aconseguir degudament gloria e honor a la Majestat Real e benefici grandissimo als poblats en aquest Principat. E per ço no cessarem ne cansarem retre nostro deute pregamvos empero nos aviseu si per Arago e Valencia se continuara instancia alguna e en quina forma e manera. E jatsia per les instruccions donades a vosaltres siau incautats anar on la Magestat del dit Senyor Rey sia encara vos pregam e per virtut del jurament per vosaltres prestat vos encarregam e strenyem seguiscau la Majestat del dit Senyor on que vaja suplicantlo e sollicitantlo sempre de les coses que comeses vos son car segons la occorrencia del temps vos sera tremesa subvencio per poder aquest carrech suportar. Havem alguna admiracio com vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch e micer Riquer no haveu respost haver rebut letra nostra de XI del present la qual vos portava Johan Gay correu eus responiem a les coses que scrit nos havieu. Placiaus avisarnos si rebuda la haveu car ab molt dupte ne stam com ja hi degues esser divendres a vespre. Dada en Barchinona a XIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abat de Munserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor.