Mostrando las entradas para la consulta canonge ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta canonge ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 21 de agosto de 2021

15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.


Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLIV, Pere Torrelles, carta, rey Martín Darago Sicilia

XLIV.

Legajo de cartas reales n.° 107. 30 de noviembre de 1409.

Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey Darago et de Sicilia. - Molt alt et molt excellent princep et molt poderos senyor. A la vostra gran senyoria notiffich com en vila Desgleyes es trobat un bon capella sard apellat Ramon de Muntcada qui es de linatge de Muntcada et es canonge et arxepestre et vicari general del bisbat de Solç que es persona de compte entre ells et de fet ell se assenyala et sapodera ab sos amichs que la dita vila et lo castell se reduhiren a vos senyor: et per tal com es hom de bona condicio et ben apte et ha gran cor de servir a la vostra gran senyoria axi com ha ja per obra demostrat per ço senyor humilment vos supplich que sia merce vostra senyor supplicar lo pare sanct que lo dit Ramon de Muntcada canonge archepestre et vicari general demunt dit vulla provehir del bisbat Dales car lo bisbe qui era es pres en mon poder et es scismatich et te per lantipapa et anava preycant entre los sards animantlos et donantlos entenent coses de mort. E per tal senyor quel papa ho atorch abans a vos notiffich que per ordinacio et privilegi antich atorgat generalment a tota la illa per linfant Namfos de bona memoria et per lo papa qui era lavors negu no pot obtenir dignitat en aquesta illa sino cathala o sard: certifficant la vostra gran senyoria senyor que si lo dit Ramon de Muntcada es provehit del dit bisbat Dales farets gran e assenyalat plaher a tots los habitadors de la dita vila Desgleyes los quals li aporten gran affeccio et voler et a tots los Muntcades quil san acostat el han aparentat ab gran plaer et animarets tots los altres en millor servir la vostra gran senyoria lo qual you reputare a special grassia e merce. La Trinitat santa molt alt et molt excellent senyor vos haje tostemps en la sua comanda. Scrit en la villa de Sentlluri a XXX dies de noembre lany MCCCCVIIII. - Senyor. - Vostre homil vasal qui bazan vostres peus e mans se comana a vostre grassia e merce - Pere Torrelles.

https://www.sardegnaturismo.it/es/explora/castillo-de-sanluri

https://es.wikipedia.org/wiki/Sanluri

Sanluri (en sardo: Seddori) es un municipio de Italia de 8.566 habitantes en la provincia de Cerdeña del Sur, región de Cerdeña. Hasta 2016, junto con Villacidro, fue la capital de la provincia del Medio Campidano.

wikiwand Seddori: Seddori est unu comunu de 8.566 bividores de sa provìntzia de Sud Sardigna.

Sentlluri , Sent Luri, Sanluri, Cerdeña


Comunes de sa Provìntzia de Sud Sardigna:

repartimiento Cerdeña, compartiment Sardenya


Arbus · Armùngia · Arresi · Arrolli · Ballau · Barrali · Barùmini · Biddacidru · Biddanoa de Forru · Biddanoa 'e Tulu · Biddanoa Franca · Bidda Matzràxia · Biddaramosa · Biddaspitziosa · Biddeputzi · Biddesatu · Biddesorris · Bugerru · Burcei · Cala Seda · Carbònia · Carloforte · Castiadas · Crabonaxa · Deximeputzu · Domunoas · Domus de Maria · Donòri · Forru · Frùmini Majori · Futei · Geroni · Gerxei · Gèsigu · Gèsturi · Giauni · Giba · Gomajori · Goni · Gonnesa · Gonnosfanàdiga · Guasila · Gùspini · Igrèsias · Is Pratzas · Iscroca · Ìsili · Istersili · Lunamatrona · Mandas · Mara Arbarei · Masainas · Murera · Muristenis · Musei · Narcau · Nuradda · Nuragus · Nuràminis · Nurri · Nuxis · Ortacesus · Pabillois · Patiolla · Pauli Arbarei · Pauli Gerrei · Perdaxius · Piscinas · Portescusi · Pramantellu · Sa Baronia · Sàdili · Samassi · Samatzai · Santadi · Sant'Andria 'e Frius · Santu Antiogu · Santu 'Asili 'e Monti · Santu 'Èngiu · Santu Giuanni Suergiu · Santu 'Idu · Santu Sparau · Sàrdara · Scalepranu · Seddori · Segariu · Sèligas · Senorbì · Serdiana · Serramanna · Serrenti · Serri · Setzu · Seui · Seulu · Siurgus Donigala · Siddi · Silìcua · Silius · Solèminis · Soramanna · Sueddi · Teulada · Tratalias · Tuili · Turri · Ùssana

martes, 16 de marzo de 2021

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL.

En esta sesión, unos enviados de Gerona entregaron al Consejo la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Senyors molt reverends egregis magnifichs e honorables. Per que la conmocio dels pagesos no pren aquell repos que al parer de molts deuria ans quiscun dia veem ells creixer en insolencies quins fan star ab molta temor de gran inconvenient havem acordat per significar a ple aquestes coses trametre aqui los reverent abat de San Salvador de Breda magnifich mossen Galceran ça Riera canonge e ardiacha de Gerona e lo venerable mossen Bernat Johan Olivera per a ple exposar dites coses. Suplicam vos los vullau haver aquella fe que a tots nosaltres als quals podeu manar tots temps lo queus placia. En Gerona a XII de abril any Mil CCCCLXII. - Les VIII persones representants lestament ecclesiastich en lo negoci de les remençes en lo bisbat de Gerona.

Entregada la carta que precede, los antedichos enviados de Gerona explicaron el objeto de su venida, en los siguientes términos.

Que jatsia la Senyora Reyna haja molt be significat e mostrat voler reposar lo fet dels pagesos de remença en empero per tot axo los dits pagesos no cessaven de continuar lur mal proposit axi en no voler ans expressament recusants pagar censos tasques e altres drets a lurs senyors com encara en tornarse ajustar gran nombre dells ma armada dihents moltes paraules detestables axi del Senyor Rey com de la Senyora Reyna com encara dels senyors dels dits pagesos cominants matar los dits lurs senyors e que ja havien procehit en pendre alguns gentils homens los quals encara nos sabia si eren morts o vius. Hoc no res menys los dits pagesos fahien grans cominacions e molt agres contra lo clero de Gerona lo qual clero per sa custodia havia fetes algunes provisions e entre les altres que guarden diligentment la Seu e lo campanar e altres cases lurs. E per ço notificants les dites coses als dits deputats e concell pregaren e suplicaren aquells quels volguessen dar consell favor e ajuda prestament per manera que lo dit clero fos sublevat de tal perill e que lo Principat ne restas en repos.

Pasóse luego a votación para acordar sobre el asunto de los remensas y otros varios de que trataron, y examinada, tomóse como deliberación el voto del obispo de Vich, por ser el predominante, a saber:

En lo fet dels pagesos de remença que per lo que han referit los missatgers del stament ecclesiastich de Gerona e per una letra que ell dit bisbe ha reebuda de micer Pau Alamany canonge de Vich qui de aço li sia scrit molt largament es de parer sia comes als VIIII qui han carrech de les banderes los quals ensemps ab los de la ciutat de Barchinona entenen en lo que es stat explicat e vistes les deliberacions ja sobre aço fetes vegen pensen e apunten promptament que es de provehir et referant.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

4 DE JUNIO.

4 DE JUNIO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Francesch del Bosch. // per lo General.
Pere Cestrada major ciuteda. // per la ciutat.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella rajoler. // per la ciutat.

Deliberaciones.

En lo fet de mossen abbat de Monserrat demenat de peraula ço es que ara pochs dies ha venint de les parts de França com embaxador del Principat trobant se en la vila de Roses ha haguts a loguar tres
lahuts per venir en les parts deça los quals li han costat XVIII scuts dor ço es sis scuts per lahut que aquells li sien paguats. Es stat dellibert e conclos per tots concordablement que attes lo dit mossen abbat prenia son bon salari de embaxador del dit Principat que de les dites coses demanades no li sie res donat.
En lo fet de mossen Jacme Segur canonge de Tortosa es stat deliberat e conclos per tots li sien paguats cent florins corrents en via de salari per tot lo temps que ha stat en la embaxada que en los dies passats
de ordinacio dels dits deputats e consell ha feta a la ciutat de Leyda. E jatsie per la dita embaxada fer li fos oferta e liurada certa quantitat de peccunia per salari empero attes que a causa de la dita embaxada ell fou pres per los enemichs o rescatat e pessats perills de mort e attesa la sua condicio es stat vist la dita
quantitat a compliment del rahonable salari a ell degut e pertanyent per la dita embaxada. E ab altra carta lo dit mossen Jacme Segur hage e sie tengut fer e fermar fi e definicio de totes quantitats de peccunia que pogues demenar axi per lo salari de la dita embexada com per reschat de sa persona com per despeses fetes com per diners hun breviari e robes que li foren preses com per altres qualsevol rahons o causes qui dir o cogitar se puixen larguament.

En lo fet de mossen abbat de Monserrat demenat de peraula ço es que ara pochs dies ha venint de les parts de França com embaxador del Principat trobant se en la vila de Roses ha haguts a loguar tres lahuts


El llaüt de Fayón. Imagen de la web oficial del pueblo zaragozano.

lunes, 30 de agosto de 2021

22 DE ENERO.

22 DE ENERO.


Deliberaciones tomadas por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera. Certificants veridicament de la necessitat que ha la vila de Cervera de vitualles e que los enemichs se sforcen e se ajusten per empatxar lo carruatge preparat anar a la dita vila. E mes que lo dit carruatge no es possible poder anar sino acompanyat de CCC homens a cavall almenys e de molts pehons attesa la potencia dels enemichs. E mes informats que la dita gent qui ha ja complit lo temps del sou quils ere stat dat per servey del Senyor Rey e benavenir de la terra sera contenta anar al dit socors sils es occorregut de present de alguna quantitat e ques contentaran de sinch o sis florins per home de cavall. Per ço tots concordablament fan deliberacio e conclusio que lo dit ocorriment de sou sie dat decontinent e que la dita vila sie socorreguda de les dites vitualles en tota manera. E per fer lo dit occorriment sien hagudes e de fet se hajen fins en mil e cent lliures Barchinonesas havedores en aquesta manera ço es que alguns particulars persones qui han prestat a la subvencio e han a cobrar dels diners de aquella sien pregades ques contenten de sperar a recobrar lurs quantitats fins per tot lo mes de març prop vinent e que aquelles servesquen de present al dit occorriment de sou per ço que la dita vila de Cervera sien en tot cas socorreguda de les vitualles ja preparades.

Deliberaren aximateix que los dits diners sien portats a la ciutat de Manresa e alli sie dat lo dit occorriment de sou en manera que frau no si puixe cometre e ques face ab tal apuntament que si los diners se donen lo dit socors se seguescha en tota manera.
E per exequtar lo port de la dita moneda e paguament de sou elegiren lo honorable mossen Bernat Miquel donzell lo qual ensemps ab En Barthomeu (Barthomen) Ferrer regent los comptes de la Deputacio e hun scrivent qui ab ell hiran donen recapte a tot lo necessari circa les dites coses.
Item per tots concordablament elegiren per anar a la Magestat del Senyor Rey qui es al castell de Guerida los reverent e molt magnifich mossen Francesch Colom canonge e arthiaca de Valles deputat e mossen Felip de Ferrera conseller en cap de la present ciutat de Barchinona tant per visitar la sua Altesa quant per explicar a aquella ab les pus humils e accomodes palaules que sabran les coses contengudes en hun memorial fet en via de cord de la seria seguent.

Siguen aquí las instrucciones o memorial a que se hace referencia en la deliberación que precede.

Memorial en via de record als reverent e molt magnifich mossen Francesch Colom canonge e ardiacha de Valles deputat e mossen Philip de Ferrera conseller en cap de Barchinona.
Primo feta humil e subjecta reverencia e besada la ma al Senyor Rey liuraran a la sua Magestat la letra de creença que sen porten de part dels deputats e consell e premeses degudes recomendacions diran lo quels semblara en via de visitacio.
Apres narraran a la sua clemencia les congoxes que son sentides per lo fet de Cervera e lo apuntament que es stat fet per haver diners e trametrels a Manresa per fer socorriment de sou a la gent qui deu anar ab les vitualles a la dita vila de Cervera.
Item explicaran la molta e extrema congoxa en que sos fidelissimos vassalls son constituits per veure lur Rey e Senyor star en loch no covinent a sa Reyal persona car facilment los inimichs porien obrar algun acte no redundant en honor de sa Reyal corona no es vist esser loch dispost per la salut de la sua persona. Suplicants humilment e devota aquella que per dar color al socorriment de Cervera e per altres bons respectes vulle a present transportar la sua Reyal persona en altre part et cetera.
Item demanaran al dit Senyor Rey les coses ques son apuntades e quis menejen per la provisio de star forts en la mar. E signantment per haver vitualles en aquell.

Item notificaran a la sua clemencia los fets de les galees qui no dupten ofendre vassalls del duch Reyner don porien resultar novells inimichs a sa Magestat e moltes coses contraries al seu estat e al be de la terra suplicants la Magestat sua placia provehit hic (provehir hi) et cetera.
Item denunciaran a sa Altesa lo fet del tall qui es negat e o dilatat paguar en les parts foranes e fer ne apuntament ab la Magestat e encare obtenir provisions opportunes et cetera.
Item com per experiencia sia vist que alguns en pendra lo sou cometen fraus prenent aquell dues vegades ab hun mateix roci e encara sou de home darmes e esser genetari et alias que sie fet apuntament ab lo Senyor Rey que a aço sie provehit asseyalant (assenyalant; señalando con fuego, marcando) ab foch los rocins en la mostra o alias en manera tals fraus cometre nos puixen.
Las altres coses circa los demont dites son remeses a la bona saviesa dels dits mossenyors de embaxadors de la prudencia dels quals es plenament confiat.
Scrita en Barchinona a XXII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXV.

martes, 2 de febrero de 2021

26 DE MAYO.

26 DE MAYO.

Aprobada por el Concejo de la ciudad la consulta que le hicieron los señores Diputados pasóse al nombramiento de la embajada, y a tal objeto fueron elegidas diez y ocho personas.
El mismo día se recibieron y fueron expedidas respectivamente las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Aplegat lo correu digmenge a vespre a la miga nit en Martorell per lo qual fonch significada vostra deliberacio que la Senyora Reyna vingues en aquest loch de Caldes lo diluns mati la dita Senyora deliberara partir ab tot que fonch gran dia per quant dix se era mal sentida en la nit e parti dejuna (en ayunas, deju, diju, dejú, dijú en femenino) ab proposit de dinarse en Terraça e venir dormir en aquest loch. E passant al dit loch de Tarraça los homens del loch hagueren tanquades les portes e no permateren que sa Senyoria intras dins e axi convingue la dita Senyora venir en aquest loch en lo qual vingue tant fathigada per la longa tirada e per la festa del dia e per caminar tant en deju que aquell vespre apres menjar no feu alre que retraures per reposar e axi no puguem (poguem, o mal cerrada) haver audiencia per fer nostres supplicacions e instancies acustumades. Vuy per lo mati fins a la hora de dinar son stats ab la dita Senyora Reyna los embaxadors de Valencia los quals han pres comiat de sa Senyoria e partexen de aci. Apres dinar nosaltres som stats a la porta de la cambra de la dita Senyora sperants que sa Senyoria hagues dormit e axi prest com ses levada li es stat significat nosaltres esser aqui e donada per la Senyoria sua a nosaltres audiencia la havem ab molta instancia supplicada fos de merçe sua donarnos la resposta tant desijada e que aço no prengues pus dilacio la qual portava als afers molts inconvenients. Sa Senyoria nos ha respost que a nit indubitadament ha esser aci lo correu per lo qual ha consultat lo Senyor Rey e que no pot alre portar sino beneplacit seu e que axi dema Deu volent sa Senyoria nos comunicara lo que porta del dit Senyor e que suportassem aquest poch spay per que sa Senyoria no fos vista fer aço altrament sino ab total ordinacio de la Majestat del Senyor Rey de que havem volgut certificar les reverencies nobleses e magnificencies vostres perque del passament de aquesta jornada nos maravellen. Les quals la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. De Caldes a XXVI de maig any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat.

Al honorable En Miquel Vives defenedor dels drets de las generalitats del Principat de Cathalunya.
En Miquel Vives. Nosaltres enviam XVIII persones apparellaulos posada per sta nit que sia bona e hajen bon recapte car de diners tant tost ne haureu. Dada en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
A vostra Excellencia enviam per misatgers nostres ultra los qui ya son aqui los reverends egregi nobles e magnifichs larchabisbe de Terragona bisbe de Vich abat de Poblet abat de San Johan Çes Abadesses mossen Miquel Periç canonge sindich del capitol de Leyda micer Johan Çaplana canonge de Barchinona lo egregi nobles lo comte de Modica lo vezcomte Dilla mossen Dalmau de Queralt En Felip Albert donzell mossen March dez Lor cavaller En Pere Benet Splugues donzell mossen Luis Xatanti conseller de aquesta ciutat mossen Johan Agullo paher e sindich de Leyda Francesch Pericoles sindich de Perpinya mossen Francesch Burgues ciutada e sindich de Tortosa En Jaume Tallada sindich de la vila de Cervera En Gabriel Puig ciutada e sindich de la ciutat de Manresa per dir e explicar a vostra Altesa algunes coses de part nostra. Per ço tant humilment com podem suplicam a aquella li placia dar fe a aquells e als qui ja son aqui enviats a vostre gran Senyoria segons es dit plena fe e creença en tot lo que de nostra part diran e explicaran a vostra Excellencia axi com si per nosaltres era dit e explicat. E sia molt alta e molt excellent Senyora la Sancta Trinitat guarda e proteccio de vostra Excellencia la qual nos man ço que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXVI de maig del any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt honorable. Per certs sguards que no curam axi explicar nosaltres havem donada licencia de anar e venirsen de aqueix exercit Nanthoni Lobet apuntador e conestable de XXV homens de aqueix dit exercit. Fer queus dehim e encarregam que al dit Lobet jaquiats partir de aqui e anar ahon se vulla donant empero home en loch seu qui sie suficient en dita conestablia e noy haja falla com sia aquesta nostra intencio. Dada en Barchinona a XXVI de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

lunes, 7 de septiembre de 2020

2 DE FEBRERO.

2 DE FEBRERO. 


Fueron leídas las siguientes cartas:

Als molt reverend e molt magnifichs senyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs senyors. Una vostra letra de XXV del present mes per correu havem rebuda e havents voluntat ab vostra voluntat notable embaxada encontinent havem elegit lo honorable micer Francesch Climent artiacha major nostre ab poder bestant axi per intervenir en la cort si manester sera com per altres coses fahents e concernents lo servey de nostre Senyor e honor del Senyor Rey e repos de la cosa publica. Per tant notificam a vostres reverencies e savieses la eleccio que havem feta del sobredit micer Francesch Climent lo qual sera a la jornada assignada en Tarrega. De Tortosa ab cuyta a XXX de janer. - A honor de vostres reverencies molt prest lo capitol de la seu de Tortosa.

Als reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per letres del capitol de Tortosa havem sabut com han elegit per anar en aquexa embaxada micer Francesch Climent canonge e artiacha major de Tortosa lo qual Deus volent sera a la jornada a Tarrega o a Leyda ab vosaltres. Pregam per ço molt afectuosament les vostres reverencies lo vullau admetre en vostra companyia e embaxada e haura poder de entrevenir en la cort si obs es. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en vostra guarda e direccio dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona lo segon dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Al molt honorable e molt savi mossen micer Francesch Climent canonge e artiacha major de la seu de Tortosa.
Molt honorable mossenyor. Per letra del capitol de Tortosa havem vist com vos han elegit per anar en la embaxada de que havem molt singular plaer. E per ço scrivim als embaxadors queus admeten en lur companyia e embaxada. Vos mossenyor enviau aci procura a quius placia per poder rebre cent cinquanta florins dor queus seran bestrets axi com als altres e ab poder de ferne apoca e de continent li seran dats e prestareu lo jurament axi com los altres embaxadors han prestat segons forma de les instruccions lo qual e la procura podeu prestar en poder del notari de la dita embaxada qui es aqui Nanthoni Lombart. E sia nostre Senyor vostra guarda. Dada en Barchinona lo segon dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

jueves, 2 de septiembre de 2021

Johan Nicholau, canonge Durgell, castell de Montferrer

 

Al molt honorable mossen Johan Nicholau canonge Durgell als capita e batle del castell de Montferrer.
Molt honorable mossen. Per mossen Johan Soler som certificats de la bona cara e consell per vosaltres prestats circa la tuicio e guarda dels castells de Montferrer e altres del capitol de que molt vos comendam eus pregam que continuants vostre be obrar façau ço que loablement haveu acustumat. Pregants vos tant com podem de continent doneu orde que de les rendes e emoluments del dit castell pertanyents a senyor paguen e façau pagar los IIII homens deputats en custodia de aquell per lo dit mossen Johan Soler en manera sien contents. E aço no haja falla com sie necessari per la salut de aqueixa terra. Data en Barchinona a XI de octubre del any MCCCCLXIII.
- P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

//

https://www.montferrercastellbo.cat/

Història i patrimoni

Montferrer i Castellbò és el desè municipi més extens de Catalunya i el primer de l'Alt Urgell. Aquesta entitat territorial va néixer de la unió dels antics ajuntaments de la Vila i Vall de Castellbò, Aravell, Guils del Cantó i Pallerols del Cantó, entre els anys 1970 i 1972.

Des del punt de vista històric, cal destacar de tot aquest conjunt la trajectòria

històrica de la vall de Castellbò, ja des de l'edat mitjana, encapçalada pel castell que li dóna nom, el qual el trobem documentat des de principis del segle X. Els antics vescomtes d'Urgell, convertits en senyors del castell i de la vall per donació del comte d'Urgell el 989, esdevingueren així vescomtes de Castellbò i construïren amb els segles un poderós senyoriu a cavall de les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa, sempre en lluita contra els senyors veïns, típic català, particularment amb l'Església d'Urgell.

Cap a 1209, el matrimoni d'Ermessenda de Castellbò, la darrera descendent directa dels vescomtes de Castellbò, i el futur comte Roger Bernat II de Foix va promoure la unió de totes dues nissagues i la construcció d'una gran baronia a banda i banda del Pirineu, que arribà a disputar el domini d'Andorra als bisbes d'Urgell. El vescomtat de Castellbò va estar vinculat a la casa comtal de Foix fins a l'any 1513, en què la vila i el castell foren ocupats per les tropes de Ferran el Catòlic. Més endavant, el 1548, el vescomtat fou incorporat a la Corona (Espanya).

La vila de Montferrer, situada a la riba dreta del Segre, té el seu origen en una vila més antiga anomenada Erasús, centrada segurament al voltant de l'actual església de la Mare de Déu de la Trobada. El canvi de nom vingué propiciat per la construcció d'un castell a l'entorn més elevat d'aquesta vila primerenca, per part de la família noble dipositària de la seva jurisdicció (cataláns) i que tenia el nucli dels seus dominis al voltant de la vall Ferrera de Pallars, motiu pel qual designaren aquest nou castell amb el nom de Montferrer, nom que adoptaren els membres d'aquesta família com a cognom del seu llinatge.

Durant el segle XII, els senyors de Montferrer estigueren molt vinculats a l'Església d'Urgell. De fet, pràcticament es convertiren en els responsables de la protecció dels bisbes, dels canonges i del patrimoni de l'Església urgellenca. La darrera senyora de Montferrer fou Estranya, esposa del vescomte Pere III de Vilamur, amb qui ja estava casada l'any 1159, i cap a finals del segle XII el castell de Montferrer passà a formar part del patrimoni dels canonges de la catedral de Santa Maria d'Urgell.

Al sud de l'actual municipi, la vall de Pallerols fou patrimoni del monestir benedictí de Santa Cecília d'Elins fins a la seva extinció l'any 1436, moment en què la seva jurisdicció i les seves rendes foren unides a la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, l'any 1436.

Totes aquestes senyories jurisdiccionals s'extingiren al final de l'Antic Règim, a començaments del segle XIX, i les antigues demarcacions senyorials es convertiren en els nous ajuntaments que acabarien fusionant-se en el nou terme municipal de Montferrer y Castellbò.


https://www.femturisme.cat/es/pueblos/montferrer-castellbo

domingo, 13 de noviembre de 2022

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda

Sententia contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda(pavordre) de la Seu de Leyda natural del Archabisbat de Tarragona.

Jesus Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu Christ e de la humil Verge Maria digne mare sua benignement invocats.

Vist per nos don Pere per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona frare Enguera en sacra theologia mestre del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor etc. per la mateixa Sancta Seu apostolica inquisidors de la heretica e apostatica pravitat dats creats e deputats en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna e lo dit reverend mestre Enguera vicari general en los actes de la Sancta inquisitio per lo reverendissimo Senyor don Gonçalbo Ferrandez de Heredia Archabisbe de Tarragona be e diligentment examinat lo proces criminal devant nos e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor e procurador fiscal del Sanct Offici de la inquisicio de una part agent e denuntiant e mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de Tarragona convers e del linatge de jueus devallant de la part altra defenent en e sobre la petitio e demanda e accusatio devant nos per lo dit procurador fiscal contra lo dit mossen Dalmau de Tolosa donada e intentada en la qual diu e allega que dit mossen Dalmau de Tolosa es fill de pare e mare conversos e per semblant de linatge de jueus devallant e la dita sa mare nomenada Isabel de Tolosa per heretica fugitiva per los reverends olim inquisidors condemnada e que moltes e diverses vegades en los dies dels digmenges y festes manades per Sancta mare Esglesia lo dit Dalmau de Tolosa faea faena ingerint e posantse a fer algunes obres servils les quals als catholics christians son prohibides de fer en dits dies de festes e digmenges manades e que moltes e diverses vegades per la devotio e creença que tenia a la ley de Moyses ha servat e tengut los dissaptes solemnizant aquells a la forma e modo judaica comensant lo divenres en la nit lexant se de negociar e tractar mudantse les camises e robes per honrar e festivar los dits dies dels dissaptes. Mes que ha servades festes e solemnizades moltes paschas e festes dels jueus en special la pascha dels jueus quis diu del pa alis menjant en aquell lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab altres persones en companya sua tots los vuyt jorns que duraba dita festa de pascha pa alis e altres viandes que los jueus en les tals festes e paschas acostumen manjar. Item que moltes e diverses vegades per la devotio gran que a la dita ley de Moyses tenia dit Dalmau de Tolosa ha fets e dejunats los dejunis judaychs en companya daltres persones per heretges condemnades en special lo gran dejuni ques diu de Quipur (Equipur anteriormente) quis fa en lo mes de setembre a la forma judaica no menjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles stants ab los peus descalçes e ans de sopar lo dit Dalmau de Tolosa e los altres exien en part que podien veure lo cel e se agenollaven ab los genols (aún se encuentran muchas palabras con una sola l, genolls, legir, libre, etc) mesos en terra e faen tots la oratio maldant e faent altres coses e cerimonies judaiques e apres tots anaven a sopar apres que eran exits de les steles e que lo dit Dalmau de Tolosa demanava perdo a les persones que en sa companya aquelles hores ab ell en dites cerimonies eran. E apres totes sopaven de les viandes judaiques que staven apparellades. Item que tenint lo dit Dalmau de Tolosa creença e gran devotio en la ley de Moyses portava en si e en sa persona una nomina scrita en hebraichfeta a forma de un rotol creent que portant aquella no podia haver nenguna adversitat e moltes altres scriptures judaiques diu que portava ab si per la devotio que a la ley de Moyses tenia. Item que moltes e diverses vegades per guardar e observar los preceptes e manaments de la ley de Moyses dit Dalmau Tolosa manjava gallines e altres volateries e altra carn degollades per mans de jueus a la forma e modo judaica e que no manjava carn salada de porch ni conills ni altres animals del pel agut ni peix sens scata prohibides menjar per la ley dels jueus e que si alguna volateria manjava volia que fos degollada al modo judaich e que sempre fossen sublimades ab aygua e ab sal e oli e no ab sagi ni carn salada. Item que por la observança de la ley de Moyses e devotio que lo dit Dalmau de Tolosa a aquella tenia faea netejar e purgar la carn del greix e levar la vertoleta de la cuxa e mes que moltes e diverses vegades ha fetes e servades moltes e diverses serimonies e ritus de la ley de Moyses e ha dites moltes paraules hereticals contra nostra sancta fe catholica christiana segons que mes largament de dites coses consta e se monstra en la dita demanda e accusatio contra dit Dalmau de Tolosa per lo dit promotor fiscal donada e intentada a la qual nos referim per les quals coses lo dit procurador fiscal demana e requiri per los reverends olim inquisidors esser pronunciat e declarat dit Dalmau Tolosa haver insidit e encorregut sententia de excomunicatio e esser heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica e per tal haverse de condemnar e liurar al brase justicia secular. Vistes per nos les respostes per lo dit Dalmau Tolosa fetes e donades a la demanda sobredita contra ell donada e articles en aquella contenguts e la assignatio e termini al sobre dit procurador de la fe a probar donats e assignats. Vists encara los terminis e dilations al dit Dalmau de Tolosa e als defensors e advocats de aquell en gran numero donades e a contra e assignades. Vist que en dit proces trobam per dits e depositions de testimonis que lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab Na Isabel de Tolosa mare sua e Gabriel de Tolosa e Lois de Tolosa sos germans Blanquina muller del dit Lois de Tolosa e Aldonça muller del dit Gabriel de Tolosa cunyades sues filles den Gabriel March de la vila de Falset e una dona vella avia dels dits Gabriel e Dalmau de Tolosa tots per heretges condemnats junctament ab dit Dalmau delat faen e servaven e solemnizaven la pascha sobredita dels jueus en la forma ques segueix ço es que faen purgar lo forment que havia de servir per al pa de la dita pascha molt netament en casa del dit Gabriel de Tolosa en la ciutat de Tarragona e apres venia un jueu quis faea parent de les dites Toloses nomenat lo jueu de la parra portantsen lo dit forment a la juhiria (judería) e apres la muller del dit jueu lo pastava e quant lo havia pastat lo dit juheu de la parra lo portava a la casa del dit Gabriel de Tolosa hon dita pascha judaica se celebrava faent coques alises e les donava a la vella mare dels sobredits Tholoses lo qual pa alis los faea piquar ab un morter e lo faen coure ab species de salses e ous en una caçola nova e compraven totes les aynes noves que eran menester per la casa de les quals servien en tot lo temps que durava la dita pascha e aquellos sobredites dones les se rantaven e no permettien que nenguna serventa les netejas e apres que era acabada la dita pascha la qual durava huyt jorns astojavenles dites aynes e no servien mes e en tot aquest temps lo dit Dalmau de Tolosa e tots los sobredits manjaven del dit pa alis e que per cobrir e dissimular si algu venia a casa per cas no veessen que no manjaven del dit pa alis de la pascha posaven en dita taula pa levat pero que no manjaven de aquell e per mes cobrir e dissimular los dits Dalmau Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit pa e que en dits dies de la pascha manjaven gallines degollades e carn de la carneceria dels jueus e algunes persones converses ço es la viuda Alexandria e En Gabriel March per heretges condemnats e altres conversos en dits dies de la pascha judaica venian a visitar a la casa del dit Gabriel Tolosa e en dita pascha se reposaven los quals tanbe manjaven del dit pa alis e de les dites viandes que eran apparellades en la dita casa e tots guardaven la dita pascha judaica axi com los jueus mateixos tant com podian. E mes trobam que en lo temps de les figues e dels rayms los sobredits En Dalmau de Tolosa ensemps ab dita Isabel de Tolosa mare sua Gabriel Tolosa Lois Tolosa germans del dit Dalmau e les mullers de aquells faen un dejuni dels jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre vistes les steles e una hora ans de sopar poch mes o menys lo dit Dalmau de Tolosa en la casa del dit Gabriel Tolosa ensemps ab Na Isabel mare sua e Lois Tolosa e Gabriel Tolosa germans e Blanquina muller del dit Lois Aldonsa muller del dit Gabriel exien en un cel ubert a peus descalsos genolls mesos en terra ben tancades les portes se agenollaven en terra e faen oratio al cel e apres feta dita oratio se anaven a sopar. Es veritat que en totes les vegades que los sobrenomenats faen e servaven dites cerimonies e juyateries no si trobave lo dit Dalmau de Tolosa per algunes vegades e per que era home de negocis e anava daça e della pero les vegades que lo dit Dalmau de Tolosa si trobava axi observava e solemnizava com tots los altres sobrenomenats per que tots staven e havitaven en una casa. E mes trobam per dits testimonis que lo dit Dalmau Tolosa per observatio de la ley de Moyses e la devotio que tenia als ritsdels jueus tenia e servava los dies dels dissaptes en lo modo e forma judaiques stantse de negociar e contractar en aquells mudantse camises netes e robes millors que los altres dies dintra setmana començant ja lo divenres en la vesprada per honor dels dits dissaptes fins al dissapte al vespre ami e viandes apparellades lo divendres per al dissapte e altres coses a la forma judaica. Encara trobam per merits del dit proces e depositions de testimonis que los dits Dalmau de Tolosa feu e dejunava un dejuni ques diu dels jueus qui ve en lo temps dels rayms e figues de Burgiçot en lo temps quen Lois de Tolosa ab sa muller e sa mare Isabel de Tolosa stigueren en Barçelona be dos anys en lo carrer Ample en un canto prop casa de un Benet convers nomenat o Franci o Pere Venes lo qual tenia logada a una cambra que sta prop lo manjador de la dita casa un dia del dit temps dels rayms e figues de Burgiçot lo dit Dalmau de Tolosa son germa e Blanquina muller del dit En Lois en Gabriel mare dels dits En Lois e Dalmau de Tolosa tots faeren un dejuni de jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre que foren exides les steles e tots los sobredits tancats en dita cambra del manjador hon dits Lois Tolosa e sa muller acostumaven dormir dejunaren e soparen de peix e gallines e de la manera que desobre es dit lo dit Dalmau de Tolosa faea e solemnizava ab los sobrenomenats lo dit dejuni judaich en la ciutat de Barcelona. E mes trobam per merits del dit proces que lo dit Dalmau Tolosa per la gran devotio que tenia a la ley de Moyses e cerimonies e ritus de aquella festivava e honrava moltes festes de jueus en lo temps que venien entre lany ab grans robes bones e honrades mes que en altres dies anant en horts jardins e convits e deports ab los dits Gabriel e Lois Toloses tots e mullers de aquells e Na Isabel Tolosa mare sua e la viuda Alexandria e los dits Gabriel March heretges condemnats e altres conversos de la ciutat de Tarragona tots per honra e devotio de la ley de Moyses axi com los jueus acostumaven e practicaven. Mes que lo dit Dalmau de Tolosa per la devotio que a la dita ley tenia faea purgar e purgava lo carn que havia de manjar del greix e tambe faea obrir e obria la cuxa del molto e levaven la glanoleta(vertoleta) segons era pratica e costuma dels juheus. E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa portava ab si una nomina scrita en ebraich en pergami en forma de rotol (mezuzá) pensant e tenint cregut que puix portava la dita devotio e altres christians hebraica no li podia venir cosa alguna que li fos adversa ni mala.E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa que tenint poca devotio e creença en la ley evangelica no creent en lo sagrament de Sancta mare Esglesia essent ell excomunicat entrava moltes e diverses vegades en les esglesies mentre que los officis divinals se celebraven e assistia en aquells no tement ne faent cas de la dita excomunicatio e censures ecclesiastiques. E mes trobam en dit proces que lo dit Dalmau de Tolosa per observança de la ley Mosaycae devotio que en aquella tenia no menjava carn salada de porch per que era prohibit e vedat en la ley dels jueus. E mes avant trobam que per confessio del dit Dalmau de Tolosa se prova que com essent ell de edat de infantesa com la sobredita Na Isabel mare sua e Na Isabel Barona heretges condemnats (condemnades) essent la dita Isabel Tolosa en pensa en dies e dejunaven alguns dies entre setmana dit Dalmau de Tolosa li deya “ma mare perque voleu tant dejunar que vos matau a vos matexa" e que alguna vegada los deya a sa infantesa “yo ho dire al Bisbe per que vos castiga” pero ell ho faea per cerimonia judaica o no que Deu e ells ho saben. Finalment se prova be e lealment per depositio y relatio de molts testimonis com lo dit Dalmau de Tolosa es circuncis e retallat al modo e forma judaica (N. E. También Jesús fue circuncidado y tiene su fiesta en esa fecha) per hon clarament se monstra la descendentia sua esser de linatge de jueus e la devotio e ley que en aquella tenia e moltes altres coses ha fetes e perpetrades lo dit Dalmau Tolosa contra nostra Sancta fe catholica segons que largament se monstre en lo dit proces al qual en tot e per tot nos referim. Vistes finalment totes les altres coses en dit proces contengudes e totes les altres que veure e consyderar se podien oides totes les parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita causa e assignar a sentencia segons que a major cautela los assignam als presents loch e hora haguda nostra deliberatio a nostre medur (madur) consell ab persones de molta scientia e bona conscientia nostre Senyor Deu Jesu Crist tenint devant los ulls de la nostra pensa del qual tots los justs e vertaders juys procehexen trobam que devem sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Dalmau de Tolosa esser transfferit transpassat al rits e cerimonies dels jueus e de la ley de Moyses e esser vertader heretge e apostatich de la nostra sancta fe e ley christiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia haver stat e esser de present en sententia de excomunicatio major e anathema ligat e laqueat e que devem declarar segons que ab la tenor de la dita present nostra sententia declaram tots los bens de aquell del temps que los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra esser stat e esser de present confiscats ço es la una part al reverend Bisbe ordinari a qui es subdit com aquell a qui de dret se pertanga la segona a la Esglesia o Esglesies ques diu lo dit Dalmau de Tolosa es stat beneficiat e la terça part a la cambra del fisch del Rey nostre Senyor per los treballs e despeses que en la prosecutio de la causa e proces contra ell actitat se son fets. E mes ab la present nostra sententia a dit consell privam e per privat denunciam lo dit Dalmau de Tolosa de totes les dignitats e beneficis ecclesiastichs e officis publics e de totes e qualsevol honors es e liuram e donam a son ordinari perque aquell deposa e degradua de tots los ordens e graus ecclesiastichs en la forma de dret statuida e ordenada.

Et incontinenti lecta et publicata per me dictum notarium supradicta sententia usque in hujusmodi passum et locum predictus Dalmatius de Tolosa hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros Sanctae inquisitionis ad aliud pulpitum sibi subjectum et constructum eodem modo in dicta Regia platea barchinonensi in qua personaliter residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater et dominus dominus Guillelmus Dei et apostolicae sedis episcopus Hypponensis indutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus cum multis ex dignitatibus canonicis et presbyteris sedis Barcinonae denique Dalmatio de Tolosa coram dicto reverendo Episcopo Hypponensi presente me Joanne Maya notario et scriba dicti secreti Sanctae inquisitionis predicto testibusque infrascriptis processit ad preferendam depositionis et degraduationis sententiam eaque tulit et promulgavit et illam per me prefatum Joannem Maya notarium et Sanctae inquisitionis scribam legi et publicari alta et intelligibili voce mandavit in hunc qui sequitur modum.
En nom del Pare del Fill e del Sanct-Spirit Amen. Per quant a nos Guillem Serra per la gratia de Deu e de la Sancta Sede Apostolica bisbe de Hyppona consta per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Dalmau de Tolosa canonge e preborda de Leyda habitant en la ciutat de Barcelona tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia esser heretge e haver gravament delinquit contra nostra Sancta fe catholica e haver comes crim no solamen grave mes encara molt damnable e danyos en tanta manera grave e enorme que del dit crim per tu perpetrat no soles la divina majestat has offes mas encara tota la maior part de la congregatio dels feels christians specialment en aquests regnes e senyories de Hespanya ses commoguda e scandalizada per la qual test fet indigne de tot offici e benefici ecclesiastich per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit per la auctoritat a nos comesa per lo reverend senyor don Pere bisbe de Barcelona de la qual en aço usant privam a tu dit Dalmau de Tolosa de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per aquesta nostra sententia en aquests scrits e te deposam de dits officis e beneficis ecclesiastichs e pronunciam real e actualment e de fet segons la depositio de les sagrades canones tu dit Dalmau de Tolosa deure esser deposat e degraduat.
- Lata fuit preinserta sententia per supradictum reverendum Guillelmum Serra episcopum Hypponensem et lecta alta et intelligibili voce et mandato suae reverendae dominationis per me Joannem Maya notarium et scribam supra nominatum die veneris decima septima mensis januarii anno predicto M quingentesimo quinto presente prefato Dalmatio de Tolosa heretico condemnato presentibus ibidem videntibus et audientibus magnificis viris dominis Jacobo de Fiella decretorum doctore canonico et decano sedis Barcinonensis Lodovico Despla archidiacono Antonio Codo Bartholomeo de Salavert canonicis sedis Barcinonensis Petro Joanne Ferrario Petro Antonio Falco in civitate Barcinonae domiciliatis Joanne Gonçalvo residente cum domino Castri et loci Dalcarras (castell y lloc de Alcarrás, Alcarraç) Alvaro de Montoya Dalmatio Çarriera domicellis Joanne Martialis decretorum doctore Petro de Ledesma et Petro Sancti Stephani nunciis officii Sancte inquisitionis et aliis pluribus prioribus abbatibus presbyteris et clericis religiosis atque secularibus personis in multitudine grandi et me jam dicto Joanne Maya notario memorato et Scriba officii Sanctae inquisitionis Barcinonae. Qua quidem sententia lata et promulgata incontinenti prefatus reverendus dominus episcopus presente me dicto Joanne Maya notario et testibus subscriptis degraduavit actualiter dictum Dalmatium de Tolosa hereticum condemnatum in forma juris ab ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo siquidem degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis qui cum illo deferebat et indutus vestibus laicalibus et desuper induta linea veste crocei coloris flamnis igneis depicta et mittra in capite ipsius apposita fuit reductus in sui gestum a quo exiverat per dictos ministros Sanctae inquisitionis. His itaque gestis et peractis incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum episcopi et inquisitorum et Vicarii generalis ego dictus Joannes Maya notarius et
 Scriba supra nominatus continuavi et legi partem ex confessione dictae sententiae que est tenoris sequentis.

- E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit Dalmau Tolosa heretge apostata de nostra Sancta fe catholica christiana excomunicat privat e degradat e despullat de tots officis e beneficis ordens privilegis e honors dessus dites puixa ne dega fer sino desemparar e remettre aquell a la justitia e bras secular. Per tant ab tenor de la present nostra difinitiva sententia remettem e relaxam lo dit Dalmau Tolosa heretge e apostata dessus dit al magnifich e egregi misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor la Real cancellaria per lo rey nostre Senyor en lo present Principat de Catalunya regent qui açi es present lo qual requerim tant quant de dret degua e podem e no en altra manera que reba lo dit Dalmau de Tolosa per nos desemparat e remes a son for e juy el pregam se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers lo dit Dalmau de Tolosa citra mort effusio de sanch e mutilatio de membres. E axi ho pronuntiam sententiam e declaram ab aquesta nostra diffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - P. Episcopus Barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor et vicarius reverendissimi domini archiepiscopi Terraconensis - F. Pay (Pays anteriormente) de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit praeinserta sententia per dictos reverendos dominos episcopum Barcinonensem fratrem Joannem Enguera in sacra theologia magistrum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores hereticae pravitatis dictum reverendum magistrum Joannem Enguera pro reverendissimo domino archiepiscopo Tarraconensi in actibus Sanctae inquisitionis vicarium generalem et de ipsorum mandato alta et intelligibili (la última i es una t en el texto) voce lecta et publicata in dicta regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Maya apostolica Regia auctoritatibus (pone atctoritatibus) notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris Sancti Antonii intitulata decima septima mensis januarii (17 de enero, San Antonio, Antón, Antoni) anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto praesentibus Joanne Jacon procuratore fiscali ex una et Dalmatio de Tolosa partibus ex altera presentibus etiam pro testibus vocatis atque assumptis magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis Barcinonensis Lodovico Despla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo similiter canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Antonio Falco Petro Joanne Ferrarii Petro Durall militibus in civitate Barchinonae domiciliatis Joanne Gonçales de Resende (Resente más arriba) milite domino loci Dalcarras vicarie Ilerdensiset pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discreto Bernardo Texidor presbytero Joanne Palomeres Guillelmo Laurador et me Joanne Maya notariis et dicti officii Sancte inquisicionis scribis et pluribus aliis tam masculis quam feminis in multitudine copiosa.

(Continúa con la sentencia contra Na Blanquina Casafranca)

viernes, 29 de enero de 2021

21 de mayo 1461, tomo 17, 4 del levantamiento

COLECCIÓN DE DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR SU CRONISTA,
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ.
TOMO XVII.

LEVANTAMIENTO Y GUERRA DE CATALUÑA
en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. PRÓSPERO DE BOFARULL Y MASCARÓ,
Cronista de la Corona de Aragón
Tomo IV.
BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1859.

AÑO 1461.

21 DE MAYO.

Con asistencia del Señor Primogénito, se dio lectura a una carta que se había recibido de la Señora Reina, en vista de cuyo contenido, se acordó hacer enseguida la respuesta, y escribir igualmente a los embajadores; cuyos documentos se hallan a continuación.

Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell lur en la ciutat de Barchinona residents.
La Reyna.
Reverent venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e fels nostres. Vostra letra havem rebuda per frare Jaume de la Giltru mossen Viladamany e En Jaume Ros vostres misatgers e havem entes ço quens han volgut dir de vostra part que en efecte tot son rahonament redundaria en dues coses. La una les volguessem significar les coses que portam en resposta de la Majestat del Senyor Rey. La altra quens dolguessem anar a Vilafrancha per que aqui dels afers occorrents se praticase. Per nos li es stat
respost que per quant nos havem en comissio e manament de la prefata Majestat de parlar e significar les coses que portam a tots vosaltres e no sabem aquest manament que havem los pregavem ells sen anassen ab nos fins a Morella e nos de aci scrivissem e ells consultassen ab vosaltres e sperassem alli la resposta. Hannos dit que no tenen tal comissio e que sen tornaran. Nos portam tals coses de que vosaltres e tot aqueix Principat haureu raho de esser be contents e alegres e speram en nostre Senyor que ab sa ajuda ne resultaran efectes en servey seu e del dit Senyor Rey repos benifici e sossech del Illustrissimo Princep fill seu e nostre molt car e molt amat e de la casa sua e de sos regnes e terres e singnantment de aquest Principat lo qual tant com pus sera presta la conclusio tant pus prest se aconsiguira e la triga axi com vosaltres mateixos coneixeu no portaria altra cosa que inconvenients lo quals nostre Senyor Deu sab. E vosaltres molt be haureu pogut compendre nostre desig esforç e voluntat es stada e es squivat quant la conservacio de la vida e la salvacio de la anima nostra en repos e benefici de ço que dit es e de tots vosaltres. E per ço proseguint nostre desig partrem vuy de aci e farem la via de San Cugat. Molt afectuosissimament vos pregam e encarregam que mirant aquestes fahenes ab la integritat e innata fidelitat que vosaltres e vostres predecessors haveu loablament acostumat siau contents que nos a tots vosaltres les dites coses signifiquem e tots donen en les fahenes aquella bona conclusio que per nos e tots vosaltres es procurada e desijada. Dada en la vila de Agualada n XX de maig del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Ir corrent la vuytena hora davant mig jorn rebi vostra letra de XVI de maig per correu ab la qual manau yo requeris lo oficial a quis pertangues ni a mi fos vist que prenguessen e matessen en la preso comuna de aquesta vila En Guillem Vola burgues e En Dalmau Deu tixedor. De continent haguda vostra dita letra se dona orde que lo dit Guillem Vola fou mes a la preso e sta en la forma que ab dita letra es manat en apres loficial ab mi ensemps ana a casa del dit Vola e prenguem totes Ietres e scritures ques trobaren en casa sua e aquelles yo tinch en casa mia. Manen vostres reverencia e magnificencies que volran sen faça. Del dit Dalmau Deu per quant no es en la present vila aus (ans) se diria es a Çaragoça volen dir alguns no passara molts dies hic sera vengut. Que sia se dara presta e caute expedicio en manera haja sa salsa. De anar en casa sua per haver letres e scriptures es stat deliberat por los honorables consols de aquesta vila e per mi per no ferne demostracio qui seria avis no haver en res exequutat per lo present (falta punto) Manenme vostres grans reverencia e magnificencies lo que plasent los sia suplicant la Potencia increada vos tinga en sa proteccio e guarda. Scrita a Perpenya a XVIIII de maig any Mil CCCC sexanta hu. - Apres
haver scrit fins aci mes stat dit que lo dit Dalmau Deu seria en aqueixa ciutat sia remesa la provisio a vostres reverencia e savieses. - A vostre manament prest Gabriel Girau diputat local.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Serenissima Excellencia havem rebuda una letra ir scrita en Agualada de la qual havem grandissima consolacio per quant creem a nostra ferma sperança es porta les coses de la voluntat del Serenissimo Senyor. Lo Senyor Rey que complexen al que es necessari per repos e benefici dels negocis concorrents e per ço scrivim als embaixadors signifiquen humilment a vostra gran clemencia la voluntat e intencio de aquest Principat. Supplicam adonchs Senyora mol clement vostra gran Excellencia sia de merce sua vulle ordenar e compendre les coses al pler o intencio del dit Principat segons sera supplicada com pregam fermament succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e de vostra Serenitat benefici e repos del negoci. E sia de vostra gran Excellencia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda manant a nosaltres ço que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend e magnifichs mossenyors. Rebuda havem una letra de la Illustrissima Senyora Reyna ir feta en Agualada ab la qual nos certifique dels parlaments haguts de sa Majestat ab vosaltres e de la comissio o manament que diu haver de la Majestat del Senyor Rey de venir aci per comunicar a nosaltres les coses que sa Excellencia porte e que debia partir que venir la via de Sant Cugat sobre les quals coses de continent havem hagut ample colloqui. E comunicat ab lo consell de aquesta ciutat tots concordes havem deliberat en tota manera la sua Excellencia sia humilment per vosaltres suplicada vulla ordenar de abstenirse al present entrar en aquesta ciutat pero que si la sua Serenitat ans de la recepcio de la present haura acordat ab vosaltres aturar en Agualada o en Vilafrancha o en Piera o altre loch ature alli en lo nom de Deu e si concordat no sera e volra venir mes ença en tal cas vingue (se le vingne) fins a Martorell e no mes. Perque avisantvos de les dites coses vos pregam e encarregam humilment signifiqueu les dites coses a la sua Excellencia de part de aquest Principat ab aquell tal de paraules acomodades queus sera vist com certament cregam fahentse axi succehira a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey repos e benefici dels negocis concorrents. E de la resposta e altres coses queus semblara nos certificau prestament acistint continuament ab la sua Excellencia fins per nosaltres sia altrament deliberat. En alguna admiracio stam com nons haveu scrit de les dites coses ab tot cregam alguna bona causa vos excusa. Dada en Barchinona a XXI de maig any Mil CCCCLXl. - A. P.
abat de Montserrat - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Junto con la carta que antecede, se remitieron igualmente a los embajadores las siguientes instrucciones.

Instruccions fetes per los reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell per ells elet en virtut de la comissio de la cort del dit Principat en la ciutat de Leyda convocada als reverents egregis nobles e magnifichs Larchebisbe de Tarragona bisbe de Vich abat de Poblet abat de Sant Johan çes Abadesses mossen Miquel Periç canonge e sindich del capitol de Leyda micer Johan Çaplana canonge de Barchinona lo egregi nobles lo comte de Modica lo vezcomte Dilla mossen Dalmau de Queralt En Felip Albert donzell mossen March dez Lor cavaller En Pere Benet Splugues donzell mossen Luis Xatanti conseller de Barchinona mossen Johan Agullo paher e sindich de Leyda En Francesch Pericoles sindich de Perpenya mossen Francesch Burgues ciutada e sindich de Tortosa En Jaume Tallada sindich de la vila de Cervera En Gabriel Puig ciutada e sindich de la ciutat de Manresa embaxadors lurs tramesos a la Senyora Reyna de ço que diran e tractaran ab la dita Senyora juxta la delliberacio dels dits diputats e consell.
Primerament los dits embaxadors arribats en la vila de Caldes captada opportuna e congrua hora faran reverencia a la lllustrissima Senyora Reyna en gracia e merce sua ab besament de mans recomenant los dits diputats e consell. E apres ab aquella major 
reverencia ques pertany explicaran a la sua Altesa la molta sperança e gran que lo dit Principat ha deguda e ha en la intervencio e treballs dels negocis occorrents que ha plagut a la humanitat de la Excellencia sua subir e haver per composar e donar orde de repos e tranquillitat al dit Principat e poblats en aquell de que infinidament lo dit Principat resta obligat a la Serenitat sua e coses sues. E mes diran com stant constituhit lo dit Principat en aquesta sperança ha desigat e desige summament venir e aconseguir per efecte e obres lo fi de la dita sperança e obtenir lo dit repos. E per ço ab molta alegria han entes lo retorn de la dita Senyora crehents no tardara hauran lo que desigat han e lo fi de la dita sperança. E de continent que sentida hagueren la venguda sua en Cathalunya trameterem a la sua Excellencia tres embaxadors per fer reverencia a aquella e suplicar la fos merce sua denunciarlos lo que portava en resposta de la capitulacio per part del dit Principat a la sua Altesa en Vilafrancha presentada. E per quant la sua Excellencia ha dit haver ordinacio de la Majestat del Senyor Rey les coses que porta voler explicar als consells de la Diputacio e de la ciutat de Barchinona la qual cosa per justs e pertinents esguards per benifici e conduccio de la materia no ses pogut fer. A present es stat deliberat per los dits diputats e consell trametre aquest nombre de persones a la sua Serenitat lo qual es gran part del dit consell (se lee cousell). Perque placia a la sua Excellencia a ells denunciar e explicar lo que porta per resposta de la dita capitulacio e nos vulla pus detenir la sua alta Senyoria en denunciar les dites coses com la dilacio no sia sens perill de molts inconvenients e los qui son aqui presents ja seran tant gran part del dit consell que no fretura pus detenirse per fer la dita explicacio als consells. E en aquest efecte los dits embaxadors ab pertinencia e reverencia degudes faran instancia e suplicacions la sua Excellencia los explique els report la resposta a la dita capitulacio fahedora. E la sobredita instancia faran multiplicades vegades ab totes les persuasions e rahons que occorreran a la providencia de tants embaxadors. E si la dita Senyora donara a ells la resposta a la sobredita capitulacio ab la dita resposta de continent sen tornaran no solament los qui de present van mas encara los tres embaxadors qui primerament son anats per delliberar sobre aquella resposta que sera fahedor.

E si la dita Senyora ab qualsevol rahons se volia detenir en no explicar o denunciar la resposta a la dita capitulacio digous apres mig jorn los dits embaxadors diran a la sua Excellencia com tota dilacio en aquesta materia es necessari esser extirpada car porta perills de innumerables inconvenients e ja tant se ha usat de dilacions que pus aquelles colorar o tollerar nos poden sens gran deservey de la Majestat del Senyor Rey e dan de la cosa publica del dit Principat. E per ço li denuncien com ells han expressa ordinacio e comissio de sos principals haguda resposta e no haguda lo endema que sera dissapte per tot lo dia esser en la present ciutat de Barchinona. E axi ells servant lur comissio entenen a partir e retornarsen en la dita ciutat lo dit dia de dissapte apres mig jorn per que li han volguda denunciar la dita comissio a fi que sa Altesa en lo dit temps puixa fer la dita resposta si present li sera. E encara la supplicaran esser merce sua no vulla permetre ells sen hajen a tornar frustrats de resposta e tal com lo dit Principat spera de la sua clemencia.
E haguda resposta o no dissapte los dits XXI embaxadors sen tornen en la present ciutat e de quantes coses succehiran facen en lo de mig tots los avisos los quals a lurs grans providencies apparran esser necessaris.
Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

viernes, 4 de septiembre de 2020

17 DE ENERO.

17 DE ENERO. 


Se adoptó el siguiente acuerdo:

Es deliberat per los dits deputats ab consell dels XXVII que per tant com ara occorren algunes coses en les quals se haura (no existe es haurà) a fer provisio deguda per los dits diputats ab lo dit consell dels XXVII que del nombre dels congregats sien elegides certes persones perque millor la examinacio e exequcio de les dites coses sie feta. Item que sie dit a tots los dits congregats que romanguen per alguns dies fins en altra manera sia deliberat.

Y procediéndose luego a la elección de que en él se trata, resultaron elegidos los que siguen:

Lo Patriarcha de Laxandria e bisbe Durgell. - Lo procurador del bisbe de Tortosa.
- Lo procurador del bisbe Delna o lo sindich del capitol. - Labat de Sant Colgat - Labat de Roses. - Labat de Sant Quirch. - Labat Damer. - Labat de Sant Johan les Abadesses. - Labat Dager. - Lo sindich del capitol de Tarragona. - Lo sindich del capitol de Leyda.
- Lo sindich del capitol de Gerona. - Lo sindich del capitol de Vich. - Lo sindch del capitol de Tortosa.
Lo comte de Pallars. - Lo vezcomte Dilla (de Illa, d´Illa) e de Canet - Lo vezcomte de Rochaberti. - Lo noble En Guerau de Queralt. - Lo noble mossen Guerau de Cervello.
- Lo noble mossen Franci Darill. - Lo noble En Pere de Rocaberti. - Lo noble Arnau Guillem de Çervello.
Mossen Roger Alamany. - Mossen Bernat Çalba. - Mossen Bernat Margarit. - Mossen Arnau de Foxa. - Mossen Ivany de Santmenat. - Cavallers.
En Guillem de Biura. - En Pere de Belloch. - E Pere Miquel de Paguera. - Donzells.
Lo sindich de la ciutat de Leyda. - Lo sindich de la ciutat de Gerona. - Lo sindich de la vila de Perpinya. - Lo sindich de la ciutat de Tortosa. - Lo sindich de la ciutat de Vich.
- Lo sindich de la vila de Cervera. - Lo sindich de la ciutat de Manresa. - Lo sindich de la vila de Puigcerda. - Lo sindich de Vilafrancha de Penades. - Lo sindich de Vilafrancha de Conflent. - Lo sindich de la vila de Bosulu (Besalú). - Lo sindich de la vila de Campredon. - Lo sindich de la vila de Cobliura (Colliure). - Lo sindich de la vila del Prat det Rey. - Lo sindich de la vila del Arbos.

Por último se dio cuenta de haberse recibido las varias cartas que aquí se copian:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. A nit passada a onze hores rebem per en Molins correu certa letra de vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses data a tretze del mes corrent de janer. E attesa la hora indisposta e perque los actes en la dita letra descrits no havien celeritat speram avuy de bon mayti a aplagar lo consell en lo cual legida aquella vist havem lo gran sforç del Principat e de vosaltres qui representats (occitano; representeu; representáis) aquell. Regraciamvos molt lo avis de la resposta feta al magnifich mossen Luis de Vich embaxador per lo Senyor Rey lo qual segons per vostres letres som avisats sespera venir aci. E siau certs molt reverend egregi magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors que per nosaltres e dit consell sera deliberada fer tal e tant unida resposta que sera a lahor e gloria de nostre Senyor Deu e servici de la Majestat del Senyor Rey e utilitat publica del Principat e de la dita resposta certificarem vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses dels quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra ordinacio sempre prests.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda dada en Barchinona a dos del corrent mes de janer e les coses en aquella contengudes molt attentament pensades havem elegit e deputat anar a vosaltres lo spectable mossen Johan Jofre Serray canonge e cabiscol de aquesta seu al qual vos placia donar plena fe e creença en tot ço que de nostra part dira e explicara a les reverencies e savieses de vosaltres qui de tots llurs beneplacits nos poden fiablement scriure. En Gerona a V del dit mes de janer 1461. - A tot vostre voler apparallats lo capitol de la seu de Gerona.


Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Vuy havem reebut una letra vostra dada en Barchinona a VII del present ab un treslat de certa letra a vostres reverencies e providencia de Çaragoça per los missatges (missatgers; missachés; mensajeros) del Principat tramesa les quals lestes (lligides; leídas; legides, llegides) responem quant a la persona que demanau de aquesta ciutat que ja dimecres a vespre proppassat vos tramatem lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat. Del treslat de la letra dels embaxadors del Principat vos regraciam molt lo avis ab tot quen havem hagut molta conguoxa e contristacio de les coses en aquell contengudes. Placia a nostre Senyor Deu pose en lo cor del Senyor Rey lo que li sia a honor e gloria sua e servey del dit Senyor Rey repos e benavenir de ses terres. Pregamvos lo mes afectuosament que podem del que sentreu daqui avant axi de plaers e goigs e contristacions nos façau participans ab vosaltres lo pus prest que poreu. E sie molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia vostra. Dada en Leyda a Vllll de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend egregi noble e magnifichs senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vostra letra de nou del present reebuda e lo contengut en aquella diligentment vist havem justat consell al qual explicat lo contengut en aquella regraciamvos molt vostres bons avisos e treballs en los quals virtuosament insistiu per repos del Principat e conservacio de les libertats de aquell.
E quant es al cap de la diferencia en aquella mencionat per gracia divina som stats tots temps e som unanimes en tota bona confederacio axi com vosaltres aqui. E mostrantho per obra dit consell novament ha lohat aprovat e per ferms ha tots vostres procehiments segons fets los havets (occitano) remetentse en aquells sperant en nostre Senyor Deu que son tals que son a honor e gloria sua servey del Senyor Rey e repos e tranquillitat del Principat observacio de les libertats de aquell e ben avenir del Senyor Princep. Pregantvos afectuosament quant podem vos placia continuadament avisarnos (avisámos; no existe en catalán de Pompeyo avisar+ens, nos, mos doneu : ens doneu)
de les coses ques ocorreran. De mossen Arill (Erill, Darill, Derill) e de mossen Luis de Vich vos dihem son passats per açens mas nons han dit res si resposta lis farets. Placieus avisarnosne e sia molt reverend egregi nobles e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia e proteccio vostres. De Leyda a dotze de janer lany Mil CCCC sexanta hu.
- A vostres beneplacits e honor prests los pahers e consell de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. La causa de la present es per notificar a vostres grans reverencies com vuy data de la present lo vicicanceller del Senyor Rey a dues hores passat mig dia (mig jorn hasta ahora) ha fet sonar lo seny a la cort segons es de costum en la qual ha porrogat a XIII de febrer e per part del stat eclesiastich es stada presentada una cedula de la qual vos tramet copia dins la present interclusa a la qual ses aderit tot lestat militar e tot lo bras reyal en lo qual son stats per Leyda Gerona Tortosa e alguns altres sindichs e tot aço ses fet ab gran concordia e unitat e molta gent en nombre. Veritat es que lo sotsindich de Barchinona ha fet un altre dissentiment no altre en substancia ni efecte mas aquell matex ha duplicat per quant tenia instruccio que dissentis per Barchinona. Lo dit dissentiment que fet havem era ja deliberat per los quins trobavem açi e apres ne es stat trames altre ordenat per los embaxadors e tot es un efecte. De tots navem compost lo queus tramet e quant al dit negoci no fretura mes a dir.
Item se diu que lo Senyor Rey escriu diverses letres a nombre de CCC e mes tramet mossen Guillem Ramon Darill e mossen Luis de Vich per divisir les voluntats de les gents e metre en turbacio les universitats axi seculars com eclesiastiques per los capitols. Placieus cogitar si seria espedient que fossen trameses algunes persones secretament (espíes, espías) per les ciutats e viles e capitols e altres queus paragues avisantlos e dantlos forma de respondre. Aço he volgut dir movent e per aquesta senyors molt reverend e magnifichs no dich pus sino que sia lo Sant Sperit en vostra guarda. Scrita en Leyda a XV de janer del any Mil CCCCLXI. - Qui en gracia de vostres grans reverencies umilment me coman Johan Comes canonge de Vich e per semblant me coman Pere de Santcliment.