LXXX. Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

LXXX.
Reg.n.1281, fol. 221. 3 feb. 1384.

Com nos per diverses rahons expressades en Ia pragmatica sanccio per nos feta en lany prop passat sobre lo regiment de la ciutat de Mallorques hajam feta la dita pragmatica sanccio de la qual se son seguits molts bens utilitats et profits al dit regne et Deus volent se speren a seguir en sdevenidor e sia cosa rahonable que en los sindichs et consellers dels promens de fora jurats et consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora del dit regne sia posada certa forma util et profitosa per la qual foragitada tota parcialitat les dites parroquies sien ben regides et administrades: per tant fem e ordonam les seguents ordinacions les quals volem inviolablament esser observades.
- Primerament per tolra tota occasio de tot agabalament del sindicat et per minuar lo nombre molt excessiu del ajust et consell del dit sindicat con se aplega que son II promens de cascuna parroquia qui son XXXIII paroquies et son LXVl persones et los sindichs qui son X son LXXVI promens et per deduir lur salari qui es rao de VI solidos per cascun et puja molt et per justificar lo fet com no es raho que axi be hi venguen dos promens de Marrat et Calvia (parece çalvia o una mancha) et Puigpuyent et daltres parroquias fort sotils com de les parroquias de Incha Soller Polença et altres grosses de les quals paga mes una parroquia que XII de las poques en los talls e axi matex per tal com es pus convinent cosa que lo sindicat haja consell cert et determenat que no incert et a voler daquells qui saproprien lo rogiment car per ço fo lo consell de la ciutat que era semblantment incert et a voler dels jurats reduhit et tornat a consell cert et a nombre determenat et abreviat per mes be: et majorment se deu abreviar lo consell del dit sindicat per ço com lo consell del sindicat ha salari axi com dit es per la qual cosa lo salari de LXXVI persones que shan ajustar en cascun consell pren gran summa e per aço lo sindicat es fort carregat e per esta raho es ja estat moltes vegades ordonat en lo consell que per cessar aquests tan grans salaris elegien X promens tan solament ab consell dels quals los sindics tots aquella anyada feyen lurs afers: emperamor daço ordona lo seyor rey que daqui anant lo consell dels promens sia cert et determenat ço es assaber entre sindichs et consellers lurs XXXVII per aquesta forma: ço es de Incha Pollensa Soller Alcudia Muro Sineu Manachor Luchmajor Selva Rubines que son X parroquies les majors en poblacio et en riquesa hi haja continuament XX consellers ço es assaber II promens de cascuna parroquia. Item de Monthuiri Sentselles Arta Porreres Falanig Compos Sentanyi Campanet Sancta Margarida de Muro Vuyalfas Alaro Petra que son XII parroquies de les mijanes hi haja continuadament I prohom de cascuna de aquestes: item de Bunyola Andraig Caluja Puigpuyent Castelig Valldemussa Sancta Maria des Cami Sporles Sent Johan de Sineu Stoicha qui son X parroquies de les menos et de les pus sutils hi haja continuadament entre II parroquies I prohom per conseller e seran V ço es a saber la un any de I parroquia et laltre any de la altra parroquia ço es saber entre Bunyola et Valldemussa I e entre Andraig et Caluja I e entre Puigpuyen et Sporles un et entre Sancta Maria des Cami et Stoicha un e entre Castelig et Sent Johan de Sineu un: los noms dels quals consellers son aquests.
- Primo: Incha. Reyal Rotlan Pere Palou.
- Polença. Bernat Catlar Simon Lobera.
- Soller. Johan Lampalles Bernat Miro.
- Manacor e Bellver. Jacme Sena Bernat Ballester.
- Sineu. Pere Nadal Pere Desuhau (de Suau, comoel brandy).
- Selva. Pere Catlar Pere Paschal.
- Alcudia. Pere Albert Jacme ces Oliveres.
- Luch major. Guillem Ponç Arnau Verdera.
- Muro. Francesch Font Pere Dordis.
- Rubines. Jacme Gilabert Bernat Prohensal.
- Munthuiri. Bernat Virgili.
- Senseles. Arnau Guitart.
- Arta. Pere Pallares.
- Porreres. Pere Orell.
- Falanig. Ramon Comte.
- Campos. Guillem Carbo.
- Alaro. Andreu Palau.
- Petra. Guillem Fabregues.
- Santanyi. Anthoni Bramona.
- Companet (Campanet). Bernat Barnasses.
- Sancta Margarida. Pere de Farnania.
- Vuyalfas. Carbo Famari.
- Bunyola. Jacme Muntaner.
- Valldemussa. Lorenç Claret.
- Andraig. Guillem Coll.
- Caluja. Francesch Tauler.
- Puigpuyent Jacme Bonet.
- Sporles. Guillem Tirano.
- Sancta Maria des Cami. Pere Masquero.
- Stoicha. Arnau Bonmacip.
- Sent Joan de Sineu. Thomas Mercer.
- Castalig. Bernat Reus.
- Les quals XXXVII persones damunt anomenades sien ara de present et daqui anant consellers del dit sindicat et aquells o la major part facen tracten et ordonen tots los negocis et afers del dit sindicat: et de aquelles XXXVII persones sien trets Ios X sindichs per la forma davall contenguda en axi que romanguen XXVII persones qui sien consellers dels dit X sindichs et de et ab consell de aquells o de la majort part hajan a fer lurs afers e con los sindichs volran tenir consell ne fer alguna cosa que requerra consell general hajen e dejen appelar les dites XXVII persones et no altres ne mes avant. Empero que semblant veu e consell hajen los X sindichs com los XXVII consellers qui romandran e tots XXXVII sien hauts per consellers. - Item per la forma seguen sien fets sengles anys los sindichs ço es que XX persones de les X parroquias majors damunt anomenades sien meses cascun nom en un radoli de cera et sien meses en un buçot de cuyr et los noms de les XII persones (pone perones) de les XII parroquies mijanes sien meses en XII radolins e en altre buçot de cuyr et los noms de les V persones que aquell any vendran a consell en sinch radolins e en altre buçot de cuyr e per un infant poch de VII anys o aquen entorn present lo gobernador o son lochtinent et en presencia del dit consell dels dits XXXVII sien trets VI radolins del buçot de les XX persones de les X parroquies majors ço es I radoli de cascuna parroquia de aquelles e aquells VI sian sindichs aquell any et del altre buçot de les Xll personas de les Xll parroquies mijanes sien trets tres radolins et aquells sien sindichs et de les V persones de les V parroquies de les dites X menors de aquells qui aquell any vendran a consell sia tret un radoli et aquell sia sindich et seran X sindichs. Empero si de una matexa parroquia de les majors exien II radolins arren que sia sindich aqell qui primer sera exit et no laltre que apres exira per manera que de una matexa parroquia noy haja en un any dos sindichs. - Item per ço que lo dit sindichat no sia continuat en unes matexes persones ordonam que aquells qui seran estats sindichs un any noy puxen esser sindichs en los dos anys apres seguents. - Item que los dits III buçots ab los dits consellers en los dits radolins sien meses et tancats en una caxa la cual haja III tancadures e tinga la una clau lo gobernador et laltra clau la un sindich e clavari et laltra clau laltre sindich et clavari la cual caxa sia en la vila Dincha en aquell loch pus apta et convinent et pus segur que lo gobernador et sindich conexeran e elegiran: la cual caxa sia cascun any lo jorn de sent Johan uberta per lo gobernador o son lochtinent o per aquell a qui ell ho volra cometre e comanar son loc present lo consell et los dits clavaris et sindichs o la major part et de aquells sien trets los dits X radolins per la forma damunt dita et sien sindichs aquell any et aquells X sindichs que axiran aquell any del sindicat tornen aqui matex en altres X radolins per lo dit gobernador et sindichs et sien mesos cascun en son buçot segons lo nombre de que sera e tornats en la dita caxa per ço que romanguen XXVII consellers en los dits buçols et ab los dits X sindichs seran XXXVII en lur consell. - Item que aqui matex encontinen fets los dits X sindichs sien elets de aquells X dues bones persones et si bonament se pot fer que sapian letra per los dits sindichs et lur consell a les mes veus los quals aquell any sien clavaris del dit sindicat. E aqui matex por los dits sindichs et lur consell sien eletes III bones persones aptes et suficients que sien fora del nombre dels XXXVII per tal que los sindichs del un any no reten compte en poder dels altres car porias seguir que los favorejassen los altres: et aquelles VII persones hajen et defenesquen los comptes de la administracio del dit sindicat de aquell any e aço hajen a fer et finar dins II meses apres que hi seran elets sots pena de pagar les messions et de no haver salari algun si mes se prolongara et hajen aquell poder de hoir et diffinir los dits comptes que han los hoidors de comptes de la ciutat. - Item com rahonablament se degues tocar et minuar lo nombre dels sindichs que es massa de X et serien prou de IIII o de VI: empero la present ho relaxam e per obviar a les messions ordonam que en la ciutat tots X sindichs no dejen estar plegats sino lo un clavari et II dels altres sindichs et si gran et alt negoci sera que tots hi venguen et que no hi aturen sino dos jorns romanent ells tres tan solament. - Item que si algun dels dits consellers morra o per algun accident en lo dit consell esser e entervenir en alguna manera no pora que los jurats de aquella parroquia don lo dit conseller defalra elegen IIII bones persones et trameten los noms de aquelles closos et sagellats al gobernador et als sindichs que aquells meten en IIII radolins et sia tret I radoli de aquells et aquell que exira sia conseller et mes en lo buçot on deura entrar segons la parroquia don sera ab los altres. - Item que los ajusts et consells que los sindichs tendran per lurs negocis nos fassen en un loch determenat tota vegada ans se facen en aquella parroquia que ells conexeran et elegiran. - Item que algun que no haja retut compte al sindicat ni res Ii deya que noy puscha tornar ne tenir o usar de offici de aquell entro que haja finat son compte et restituit ai dit sindicat ço quen tindra. - ltem provehim que los jurats consellers et mostaçaf de cascuna de les parroquies de fora daqui anant se facen per via de radolins ab aquelles formes et maneres que per lo gobernador de Mallorques sera ordonat. E com los jurats del any present sien elets ja en cascuna de les parroquies: volem que lo gobernador elegesca de present consellers per cascuna de les parroquies en cert nombre a sa bona coneguda ab consell dels cuals los jurats qui ara son et per anant seran hajen tractar et fer los fets de les parroquies. E si algu dels dits consellers defalra o per cas accident esser noy pora siay mes I altre per via de radoli axi com dit es. - Item com los sindichs de la universitat dels promens de fora et los jurats de cascuna de les dites parroquies de fora sien ja elets per lo present: volem que lo dit governador elegesca de presen los dits XXXVII consellers ab consell dels cuals los sindichs qui ara son hajen proceir et anantar en tots los fets: et en layn saguent se faça la eleccio per la forma damunt dita et en los precedents capitols expressada. - Rex Petrus.

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

dels ajudants de la cambra

CIX. Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

CIX.
Reg.n.3298, fol. 3. 20 mar. 1415.

Nos Johannes etc. Caritatis zelus et ingens devocio quos nec sine cordis puritate vigere comprehendimus in vos christianos nigros libertate donatos et qui in civitate Barchinone habitatis instituendi seu faciendi confratriam inter vos et alios christianos ex gente vestra nigra libertate donatos et qui in futurum ipsa libertate donabuntur sub invocacione et in ecclesia parrochiali beati Jacobi dicte civitatis Barchinone quo ex cultu ejusdem confratrie discatis dominum Deum et ipsum beatum Jacobum apostolum suum quem maxima devotione colitis et utique ecclesiam sanctam catholicam rectius perfectiusque agnoscere et venerari et inquam valeatis in proximos ejusdem gentis vestre ipsius caritatis et misericordie opera facilius continuare et exercere visitando et juvando infirmos et indigentibus in eorum necessitatibus succurrendo: vos dignos faciunt et benemeritos ut ad ipsam confratriam vobis benigniter concedendam liberali animo accedamus: inest enim in confratriis quoddam latens necessitatis vinculum quo illarum confratres devinciuntur et tenentur sibi ad invicem in operibus caritatis. Oblatis igitur et presentatis magestati nostre pro parte vestri in viam suplicacionis quibusdam capitulis super institucione seu fundacione ejusdem confratrie et alias pro bono et utilitate confratrum ejusdem factis seu conceptis tenoris sequentis:
- Molt alt e molt excellent senyor. Com sia certa cosa que aquell ver Deus omnipotent e creador del cel e de la terra deja esser per tot lo mon e especialment per los tals christians honrat e amat e cascun devot christia sia tengut ab totes ses forces amar e servir aquell: on com tots los franchs negres christians o la major part de aquells residents per ara en la present ciutat de Barchinona per la special gracia que nostre senyor Deus los ha feta que de catius que eren los ha libertats e per la gran devocio que han en ell e en lo glorios mossenyor sant Jaume apostol seu mijançant lo poder del Altisme vullen e entenen fer una confraria la qual sia a honor e gloria del sant pare poderos e del glorios mossenyer sant Jaume e salut de les lurs animes a perfeccio de la qual son necessaries les coses davall scrites les quals nos poden haver ni fer sens que per vos molt excellent senyor nols sia atorgat: e com sia cosa justa vostra gran exellencia en consemblants coses signantment axi a Deus saludables consentir e de aquelles liçencia special atorgar: emperamor daço los dits negres supliquen a vostra magestat li placia atorgarlos e dar licencia de fer e ordenar entre si la dita confraria a honor e gloria del creador de tot lo mon e del glorios mossenyor sant Jaume apostol de Jesuchrist lo qual per tots temps invoquen e han hagut en devocio. En la qual confraria tots los negres franchs qui metre si volran e encara mullers infants e companyes lurs e totes altres persones de qualsevol ley condicio o stament sian se puixen metre puix tals persones sien franques e alforres e si no ho eren que no si puixen metre si donchs no ho feyen ab consentiment e voluntat de lurs amos. Item que per ço que de la dita confraria se pusquen dar e fer almoynes e seguir altres bones obres que tot negre o altra persona que en aquella confraria se metra axi hom com dona pach o haja pagar cascuna setmana a la caixa de la dita confraria o als que aquells diners culliran dos diners cascun dissapte. Item que cascu qui en la confraria entrara haja e dega prometre pagar a la dita confraria per la sua fi o a la sua fi alguna cosa: e en fer aço aquell tal sia forçat o constret en axi que si no ho fara que los promens de la dita confraria puixen e hajen dels bens de cascun de aquells que axi morran II sous.
Item mes que tot negre o altra qualsevol persona ques metra en la dita confraria haja et sia tenguda a pagar la hora ques metra en aquella III sous e no menys e que apres pus una vegada si sia mesa que no sen puxa exir ans forçat sie tenguda a soportar los carrechs de la dita confraria segons serie et tenor de aquella e si sen exis que pach per cascuna vegada X sous. Item que si algun de la dita confraria axi hom com dona o altra persona de la qual se faça cors morra que tots los confrares hagen e degen esser al soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo mort et lo senyor de casa hi sia que la dona no sia tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena pero si lo senyor no sera en la ciutat que en aquell cars la muller daquell que sera confrare hi hage a esser si just impediment no haura del qual sien creguts per llur simple sagrament: e si sera albat que en aquell sien tenguts anar tots aquells que los prohomens hi demanaran e si algu o alguna de aquells qui seran tenguts de anarhi no seran al soterrar de dit cors pus just impediment no hagen del qual sien creguts segons dit es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira sis diners. Item que cascun confrare o confraressa haja et dega dir et aço prometre com entrara en la dita confraria XXX vegades la oracio del paternoster et altres XXX la oracio de la avemaria per anima dels confrares morts e aço sia en carrech de la sua anima: e si dir nols volra o no sabra o no pora que hage a donar dos diners per anima dels morts o aquella almoyna ques volra. tem que dels diners del acapte o de la caxa de la confraria sia dita una missa per anima de cascun defunt de la dita confraria lo dia de la sua mort o lo dia que diran les misses de aquell en aquella esglesia on aquell tal cors jaura a la qual missa sien presents tots aquells qui esser hi poran et los prohomens de la dita confraria hi demanaran. Item sia ordinacio de la confraria que si algun confrare o confraressa vendra a pobresa o fretura per malalties o perdues o en altra qualsevol manera que los prohomens de la dita confraria e caxa de aquella deguen socorrer et ajudar dels diners de la dita caxa segons llur bon vijares a aquell o aquella que la dita fretura sostendra axi en provisio de son menjar com en necessitats de metges et de medecines com en totes altres coses a ell o a ella necesaries. Item que si algun confrare morra lo qual sia pobre a conexença dels dits prohomens que dels diners de la dita caxa sien pagades messions de la dita sepultura a coneguda de aquells prohomens. Item sien pagats daquells diners ciris lanties draps et altres coses que la dita confraria te o volra tenir o haver o fer fer. Item que per tant que sapien a present quines coses hauran a fer tots anys per la dita confraria et la despesa que sen haura a seguir que sia ordinario entre los confrares que tots anys una vegada ço es en la festa del Cors precios de Jhesu-Christ (Corpus) facen XII ciris blanchs de pes cascu de cinch o VI liures e un altre ciri gros lo qual ja acostumen de fer de pes de XX lliures o mes ab llur senyal ab los quals ells tots de la confraria acompanyen et sian tenguts acompanyar lo dit Cors precios de Jhesu-Christ segons que los altres confrares et officis fan o acostumen lo dit dia: e que apres aquells ciris sien posats e stojats en la esglesia de mossen sent Jaume et que servesquen a totes les festes anyals del any. Item que per bon stament llur axi mateix sia ordonat entre ells que si alguna persona de la dita confraria sera opresa o detenguda de malaltia per la qual li convendra combregar axi com cascun christia es tengut fer e obligat que en aquell cars tots aquells de la dita confraria los quals per los dits prohomens hi seran appellats hagen esser al dit combregar al qual servesquen los dits XII ciris: e si per ventura los dits confrares appellats esser no hi volran que en tal cars hagen a pagar e paguen del llur propri per cascuna vegada que contrafaran VI diners a la caxa de la dita confraria aplicadors. E per ço que les coses dessus dites e altres en apres deidores mils pusquen venir a bon acabament et perfeccio suppliquen los dits negres a ells esser atorgat que cascun any en lo dia de mossen sent Jaume apostol tots los dits negres e altres que sien o seran de la dita confraria se pusquen et hagen aplegar en un loch aquell quis volran e aqui elegesquen et deguen elegir dos homens que sien de la dita confraria los quals sien per tot un any continuu appellats prohomens los quals tinguen les claus de la dita caxa de la dita confraria et los quals hagen carrech per tot aquell any en dar compliment a totes les coses dessus dites et pertanyents fer a la dita confraria segons serie et forma de la present ordinacio. Item que apres al cap del altre any et axi successivament feta la dita eleccio dels dits prohomens que aquells que seran stats prohomens lany passat hagen e deguen liurar les claus de la dita caxa a aquells que novelament entraran et retre comte a ells daço que administrat hauran et que sia posat en scrits entre ells tantost com seran elegits. Item que si cars sera que algu dels dits prohomens sera malalt o absent o sera mort o abdosos seran morts o malalts que en tals casos o cascun de aquells dins lany sia licit a ells tots de la dita confraria de ajustarse a fer altres dos prohomens o ferne hu lo qual ensemps ab laltre que hi sera regesquen per aquell any en et per absencia o defalliment dels altre o altres prohomens defuncts. Item que si per ventura en la present confraria haura algun confrare qui sera revolter bandoler e inobedient en seguir les coses rahonables de la dita confraria que sia licit et permes als dits prohomens de expellir et foragitar aquell tal de la dita confraria en tal manera que la dita confraria no sia tenguda a subvenir en aquell tal axi en sanitat com en malaltia et axi en mort com en vida de ningunes coses de la dita confraria. Item que los dits dos prohomens hagen a collir totes setmanes los deutes del acapte en aquella millor manera que poran en carrech de llur consciencia de aquells que seran de la dita confraria ço es los dos diners de cascuna setmana. Et si los dits confrares no los volran pagar axi com dit es quel batle o sotsbatle de Barchinona puxa aquells tota hora que per los prohomens ne sera request compellir et forçar en pagar los dits diners de cascuna setmana et totes encara les penes en que los dits confrares serien cayguts segons damunt es largament specificat. Entes empero que si algu de la dita confraria sera pobre et miserable et no pora pagar en sa vida los dits dos diners de cascuna setmana que en tal cars aquell tal de tota sa vida no puxa esser constret a pagar aquells: apres empero obit seu los prohomens de la dita confraria compellesquen los hereus de aquell a pagar tot lo que degut hi sera fins a la hora de la sua mort si bens hi haura et si no ni haura que vaja tot per amor de Deu. Item que per ço com moltes vegades per les rahons dessus dites et per moltes altres ques poran esdevenir sera necessari los dits prohomens haver consell dels confrares de la dita confraria: per ço plaçia a vos senyor que los dits prohomens totes aytantes vegades com a ells sera ben vist fahedor puxen appellar los confrares de la dita confraria a fer congregacio en aquell bon loch que a ells parra o aquells quels plaura per haver consell lur e tractar de aquelles coses que per profit de la dita confraria los parra esser tractadores: pero que en la dita congregacio e tractaments haja esser et sia present un dels notaris o scrivans de la cort del batle de la dita ciutat e que en aquella tan solament se tracte o puxa tractar dels negocis de la dita confraria e no daltres e que cascun appellat hi degua esser la hora assignada e qui noy sera que pach per cascuna vegada mija liura de cera o XII diners guanyadors al ciri de la dita confraria o a la dita caxa. Et licet etc. Altissimus etc.
- Fuit eidem majestati nostre dicta pro parte humiliter supplicatum ut capitula ipsa superius inscripta et omnia et singula in eis contenta et expressata vobis laudare approbare ratificare et confirmare de benignitate nostra dignaremur in eisdemque nostram auctoritatem interponere pariter et decretum. Nos vero dictorum capitulorum tenore inspecto que honorem Dei et serenissimi dicti domini regis continere videntur et inquam consideratis ipsis devocione et zelo caritatis vestris et quod licet nigros vos esse voluerit ipse Deus et dominus noster homines tamen nec sue doctrine expertes sed capaces vos creavit et reddidit vosque quoniam vitam in simplicitate ducitis renatique ex aqua et spiritu sancto christianorum nomen colitis debetis in similibus amplecti et benignius coadjuvari: tenore presentis de nostra certa sciencia et consulte ipsa preinserta capitula et omnia et singula in eisdem contenta juxta illorum pleniores seriem et tenorem vobis tam illis scilicet qui novissime confratres ipsius confratrie ex nostro hujusmodi induito seu concessione eritis quam illis qui abinde et seu in futurum confratres ejusdem confratrie fuerint laudamus approbamus ratificamus et confirmamus atque concedimus et indulgemus eisdemque auctoritatem nostram interponimus pariter et decretum. Mandantes serie cum presenti gerenti vices nostri officii generalis gubernatori in Cathalonie principatu vicario et bajulo Barchinone subvicarioque et subbajulo ac capitibus subajuliarum dicte civitatis aliisque universis et singulis officialibus dicti domini regis et nostris tam presentibus quam futuris et illorum locatenentibus sub incursu ire et indignacionis dicti domini regis penaque mille florenorum auri de bonis cujuslibet contrafacientis irremisibiliter exigendorum regioque applicandorum erario quatenus capitula ipsa preinserta et omnia et singula in eis contenta vobis et dicte confratrie perpetuo teneant et inviolabiliter observent et in aliquo non contrafaciant vel veniant aut aliquem contrafacere vel venire permittant aliqua ratione. Pro presenti vero concessione dedistis et solvistis quinquaginta quinque solidos barchinonenses quos recepit dilectus consiliarius et locumtenens thesaurarii generalis dicti domini regis. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini MCCCCLV regnique dicti domini regis Sicilie citra farum anno XXI aliorum vero regnorum quadragessimo. - El rey Johan. - Dominus rex locumtenens mandavit michi Petro Sames visa per Andream Cathala locumtenentem thesaurarii generalis.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio-cartes-letres-exiran-nostra-cort

LXXXIII. Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

LXXXIII.
Reg.n.1893, fol.47.23 oct.1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus roncordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents. Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes Xll persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elgidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits cosellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.
- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros
succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam. Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVll regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

LXXXIV. Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

LXXXIV.
Reg. n° 1893, fol. 54. 4 nov. 1387.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. attendentes vos consules et probos homines ac singulares officiorum paratorum textorum et tintoriorum
civitatis Barchinone qui nunc estis et fuistis temporibus preteritis fuisse coram nobis delatos et denunciatos per procuratorem fiscalem curie nostre de diversis criminibus et delictis videlicet quod absque nostri et nostrorum officialium licenda et permissu constituistis in civitate predicta quondam domum inibi judicium quasi pretorium faciendo
ibidemque sigilla ordinastis et vectigalia imposuistis et alia capitula et ordinaciones fecistis et factas per consiliarios dicte civitatis non servastis ignoscentes afligendo et culpabiles relexando ac officio jurisdiccionis quam minime habebatis utendo quodque in dictis officiis plures et diversos fraudes fecistis et comissistis de quibus quidem criminibus et delictis et aliis predictis decentes inquisiciones fieri fecimus per fidelem consiliarium et auditorem curie nostre Petrum Mercerii jurisperitum cui comissionem fecimus de predictis prout predicta omnia et singula in ipsis inquisicionibus plenius continentur: verum quia in dictis inquisicionibus et deposicionibus testium ac processibus super predictis habitis non videntur judicia que reddant vos seu aliquem ex vobis quoad presens culpabiles de predictis presertim quia dicte domus et vectigal facte seu ordinate extiterant nostra auctoritate precunte et alius quia volumus in hac parte pocius misereri quam ulcisci: idcirco cum presenti carta nostra perpetuo valitura vos dictos consules et probos homines ac singulares dictorum officiorum et cujuslibet eorum presentes et preteritos et quemlibet vestrum et ipsorum in solidum absolvimus ac vobis et eis diffinimus remittimus et totaliter relaxamus omnem actionem questionem peticionem et demandam et omnem penam civilem et criminalem et aliam quamcumque quam contra vos et bona vestra et cujuslibet vestrum possemus facere infligere vel movere ratione predictorum vel alicujus ipsorum nec minus aliorum quorumcumque criminum seu delictorum pretextu dictorum officiorum vel ipsorum alicujus in genere vel specie per vos vel aliquem vestrum usque in presentem diem comissorum: ita quod sive in eisdem culpabiles fueritis sive non et sive de eisdem inquisitum fuerit vel non inquisitum nunquam possitis per nos seu officiales nostros occasione predictorum seu alicujus ipsorum capi detineri impeti demandari nec conveniri in judicio vel extra vel pena aliqua condempnari immo sitis vos et quilibet vestrum in solidum in generali et in speciali ab omni pena civili et criminali ac pecuniaria perpetuo absoluti vobis tamen facientibus de vobis querelantibus justicie complementum. Et nichilominus volentes vos predictos consules et singulares officiorum predictorum ampliori gratia prossequi adhoc ut litigia et dissensiones que a magnis citra temporibus pacis inimico instigante suscitate extiterant inter singulares dictorum officiorum et quod fraudes et plura alia inhonesta et illicita que comittebantur in dictis officiis et unoquoque ipsorum per nonnullos eisdem officiis temere abutentes cessent in posterum et etiam ut status et condicio vestrum in melius reformetur capitula et ordinaciones subdistincta per consiliarios et probos homines dicte civitatis nunc et solemniler ac cum magno consilio et acervo perpendimus factas et ordinatas in quo quidem consilio fuerunt nedum ipsi consiliarii sed etiam quamplures doctores proceres et mercatores ipsius civitatis non modicum notabiles et experti in exercicio dictorum officiorum et unoquoque ipsorum fecimus ad cautelam iterum in nostro consilio legi nedum semel sed pluries ibidemque presentibus sindicis et procuratoribus singularium dictorum officiorum solemniter examinari et discuti: quorum quidem capitulorum et ordinationum tenores dicuntur esse continende subsequentis.

- Ara hojats. Per manament del veguer ordonaren los consellers e prohomens de la ciutat de Barchinona que tota persona de qualque ley o condicio sia que vena lana levada en la plaça ne en altra part de Barchinona si aquella lana sera filada en Barchinona haja a dir veritat a aquell o a aquella que la dita lana comprara o la volra comprar si aquella es de blanqueria o de anyins o de tesora sots pena de XX sous per cascuna vegada. Item que tota filanera o cardedora de stam o de lana qui per males filadures o per mal cardar haura consumad o gastat lestam o la lana qui dat Ii sera a filar o cardar haja a satifer e esmenar a aquell de qui sera ço quen valra menys a coneguda dels consols dels parayrers tintorers e texidors. E que no gos mesclar una lana ab altra ans haja a tornar a cascun la lana que tendra daquell diligentment sots ban daço quen deu haver del filar o cardar e que Ii haja esmenar lo dan. Item que tota persona que vendra lana levada en la ciutat de Barchinona o en les places o fore les places daquela ciutat que la haja a vendre ben levada e axuta e ascardeçada ço es que aquell que la comprara ne pusca ascardaçar una quantitat o sort de la dita lana que comprara e que segons aquella quantitat o sort de lana minvara se haja abatra de la romanent lana levada qui sera comprada segons que minvat haura sots ban de deu sous. Item que alguna persona de qualque ley o condicio sia qui pentin lana e qui cart o fara cardar lana no gos untar ne fer untar la lana ni les pintes ni les cardes ab oli sino ab lart e ab mantega axi com antigament era acostumat si donchs no era lana tinta o masclats o de cadius o de burells sots ban de VI diners per liura de lana: empero que perço ques pusca fer provisio dels dits lart e mantega es ordonat que les dites coses se puxen fer ab bon oli daci a la festa de sant Johan de juny prop vinent e no daqui avant. Item que tot hom e tota dona que pintenara lana o cardara haja aquella a pintenar o cardar be e leyalment: et si contra fara haja esmenar la lana e pagar ço quels consols dels dits officis diran. Item que tot batador daqui avant haja be a batra e mesclar les lanes que batra e seguentment en tal manera que sia be clara e mesclada per tal que los draps sien pus eguals e millors e frau no shi puxe fer sots ban de deu sous per cascun jornal. Item que tota persona de qualque condicio o stament sia qui ordesca teles per si o per altre per fer draps de lana haje a tenir los ordidors de XII rams justs e en cascun ram haje haver XIII palms de cana justs per ço que la tela haja en los dits ordidors XIX canes e mija en guisa que con lo drap sera texit haje XVIII canes e mija e no menys e qui contra fara pach per ban XX sous. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no no gos ordir en negun cap de drap negun scapolo gran ni poch sots ban de deu sous e que perde lascapolo. Item que alguna persona qui ordesca axi com dit es no gos ordir negun scapolo qui haja mes avant de XIIII canes e aço per squivar molta frau qui fer si poria sots ban de XX sous per cascuna vegada que contra faça. Item que negun corredor o corredora no gos vendre alguna lana ne stams seus propris ne comprarne per revendre ne per ferne draps e aço per squivar frau qui si pot fer ne gos fer frau en aquelles vendes que fara e que ans que hajan licencia de vendre lana hajan a jurar en poder del veguer que be e leyalment se hauran en vendre les dites lanes sots ban de X sous per cascuna vegada que contra fara. Item que sia entes que tot hom e tota dona de qualque condicio sia haja a donar com vendra lana a pes de quintar en Barchinona dues liures de tara per cascun quintar de lana sutze don que sia e semblant haja a fer del menor pes. Item que drap XVIII senyal no gos haver mes avant de XI palms e III quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVIII terner no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item que lo XVI senyal no gos haver mes avant de XI palms e mig sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XVI terner no gos haver mes avant de X palms e tres quarts sots ban de X sous e de trencar lo pinte. Item quel XIIII terner no gos haver mes avant de deu palms e al quart sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item quel XIIII senyal no gos haver mes avant de XI palms sots ban de X sous e de trencar lo pinte: e en lo dit pinte se puxe texir tot drap qui sia bo e leyal sens algun ban. Item que alguna persona de qualque stament e condicio sie no gos fer ni fer fer negun drap ni draps ni scapolons en Barchinona termens ni territori de aquells de meyns nombre de XIIII ligadures sots ban de L sous e de perdre lo drap o draps o scapolons. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haje a texir cascun drap be e egualment axi be aquells qui no seran seus com los seus sots ban de V sous e que no gos levar de teles que tixira neguna ligadura o via sots ban de L sous e sie privat det offici. Item que tot tixidor o altre qui tixira draps de lana en Barchinona haja a fer en lo començament del drap que tixira en lo cap primer e aço con començara a tixir en la faxa un senyal de B per ço que sia conegut en tot loch que es stat tixit en Barchinona e en lo cap derrer haje o fer son senyal per ço que sia conegut qui lhaura tixit sots ban de X sous per cascuna vegada. Item que neguna persona de qualque ley o condicio sie no gos fer ne contrafer en neguna manera lo senyal del altre texidor sino lo seu ni tixent ni ab agulla ni ab altra cosa e qui contra fara pach per ban cascuna vegada XXV sous per cascun drap. Item que tot drap qui exira de tixidor o del taler haje haver de larch XIIII canes e mige e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra. E si alcun drap sera trobat pus curt quen sien fets trosors per les tres persones ordonades destar en la casa ab consell de prohomens dels officis si conexeran que sia fet per frau e que aytal drap fraudos perde les capçonades a dempnatge del tixidor o daquell dequi seria la colpa e pach per ban V sous per cascun drap. Item que tot tixidor qui tixira drap setze haja afer en cascun drap setze un listo de lana burella o de coto lo qual listo sia fet en la fi de cascun drap ço es de travers de vora a vora e que haje a pesar XLIII liures o de aqui en sus sots ban de V sous: e qui contrafara del dit drap sia levada la B ab un trocet de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones qui stan en la dita casa dels dits consols ab consell dels dits prohomens dels officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap no gos res sarcir affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui tixira drap XVIII haje a fer en cascun drap XXIII dos listons los quals sien fets en la fin de cascun drap XXIII de travers de vora a vora: e aço per tal que tot hom conega de quin compte seran e que haje a pesar XLIIII lliures o daqui en sus sots ban de X sous. E qui contra fara del dit drap sie levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit cap no gos res sarcir ne affegir ne innovar sots pena de perdre lo dit drap. Item que tot tixidor qui contra fara senyal de XIX ni de XXI axi que contra faça per frau un compte per altre pac per ban cascuna vegada L sous. Item que tot drap XIIII terner e tot XIIII senyal quis fara en la dita ciutat haja a pesar XLII lliures e daqui en sus sots ban de X sous qui contra fara e del drap sia levada la B ab un troç de la faxa e lo tixidor sie tengut del dampnatge quel drap pendra a coneguda de les dites tres persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels dits officis: e en la dita faxa que romandra en lo dit drap nos gos res sarcir ni affegir ni innovar sots ban de perdre lo dit drap: e quel dit drap haja haver al cap primer e al cap derrer un listo qui pas tro al mig loch e no mes avant per ço que sie conegut que es XIIII sots ban de X sous per cascun drap. Empero si per ventura alcun drap per raho de les filadures quey hauria molt primes no podie recollir tanta lana com dessus es ordonat que aytal drap pus sie be e leyalment e complida texit a coneguda de les dites tres persones ab consell dels dits prohomens dels officis no sie punit ans puxe passar sens pena del texidor que texit lo haura. Item que negun texidor ne altre persona no gos mesclar en draps de lana en lordim o en lo texim lana que sia stada de peçols ni de borra sino en los draps qui son appellats de miga lana o de cadius strets sots ban de L sous: e encara si aytal drap sera trobat axi o en altra manera fraudos que aytal drap sia perdut a aquell de qui sera e que sia feta punicio e execucio del dit drap per aquells qui seran ordonats a la casa del pes dels draps ab consell de prohomens dels dits officis de parayres e texidors segons los fraus daquells draps: empero que cascun pusca fer dels dits pessols scapolons que no sien de VIII canes en sus e quels dits scapolons no hajen ne puxen haver sino IIII palms dample axi que daquells scapolons que seran fets contra la present ordinacio sien punits segons demunt es dit. Item que neguna persona stranya o privada de qualque stament o condicio sia no gos texir ne fer texir fora la ciutat de Barchinona algun drap en que faça o faça fer senyal de B: e si aytal drap sera atrobat axi com a fals sia per los dits consols trocejat en IIII parts e donat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones de la dita casa ab consell dels dits prohomens dels officis et pach per ban per cascun drap XX sous. E aquesta pena o ban mateix encorrega tot drap qui sera texit en Barchinona ab senyal daltre loch. Item que neguna persona stranya o privada no gos texir ne fer texir dins VI legues entorn de Barchinona algun drap qui sie menys de les dites XIV ligadures sots ban de XX sous per cascun drap: e si lo dit drap sera atrobat dins Barchinona quen sien fets III troçes. Item que negun tixidor ni altre persona no gos texir ni fer texir algun drap en la dita ciutat qui no haje compliment del compte de que sera e que haja a esser del pes e sisa dessus dits: e si alguna via o fils ne faliran que pach per ban per cascuna puada quin fallira VI diners si donchs no venia per culpa de ordidura o daquell qui hauria ordit: e en aquell cas si per colpa daquell qui lhaura ordit la dita falta sera que la dita persona qui Ihaura ordit haja a dar compliment al dit drap e que haje a pagar lo tixidor pel temps que per aquella raho haura laguiat a coneguda de les dites III persones ab consell dels dits prohomens. Item que negun tixidor ni altre persona no gos tenir draps en Barchinona si donchs no es tot de una lana: e si cas es que la puxan sia de dues lanes que hajen a duycar les dites lanes axi com es acustumat per ço que tot sia persiguent. E si per ventura a la fi del dit drap mancava alguna quantitat de lana que aquell dequi sera la puxe fer metre daltra lana axi bona o millor poch mes o menys: e si lo contrari sera fet pach per ban lo tixidor X sous per aytal drap qui no sera trobat perseguent ço es qui no sie axi de bona lana en lo mig com en la fi o en altra partida com en lo cap primer exceptada la forma prop dita que sia trocejat lavol del bo e que de lavol sien fets III troces e tornat a aquell de qui sera lo drap e lo bo sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens dels dits officis. Item que tot mestre e scola de tixidor qui prengue soldada ne tixe a jornals deje texir be e leyalment lo drap o draps qui comenats li seran axi un com altre e si axo no feyen hagen a star a talio del dempnatge que hauran dat al draps o drap a coneguda de les dites III persones ab consell de prohomens del dit offici: e encara que tot macip o scola hajen a complir la setmana e lo temps a qui paraula hauran donada e si contra faran hajen a satisfer lo dempnatge que dat hauran a aquells a qui hauran promes a coneguda de les dites persones. Item que negun texidor ne texidora de lana no gos texir de nits sino de la festa de Sant Miguel fins a Carnestoltes e aço en la matinada de la esquela de la seu e qui contra fara pach per ban cascuna vegada V sous e la meytat sia del veguer e laltre meytat dels consols dels tixidors. Item que negun tixidor de drap de lana ne altre persona no gos texir draps de lana en algun loch amagadament ans hajen a fer star uberts los alberes on texiran o faran texir a die faener del sol exit tro al sol post en manera quels consols del dit offici hi puxen entrar aytantes vegades com se volran sens embarch e contrast per veer e regonexer los draps que si faran en manera que no si puscha fer frau e que negu no gos vedar la entrada als dits consols: e qui contra les dites coses o alguna daquelles fara pagara per ban cascuna vegada V sous qui sien la meytat del veguer e laltra dels consols del dit offici de tixidors. Encare que tot tixidor o altre persona qui faça o façe fer draps en la dita ciutat dins son alberch en les cases o casa jusana qui obre en la carrera publica que si volen obrar o fer obrar del dit offici que ho dega denanciar als consols del dit offici e quels diga lalberch e lo loch on volra fer fer los dits draps: e qui contra fara pagara per ban cascuna vegada C sous partidors axi com demunt. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que negun tixidor ne tixidora de lana o de cadius no gos obrar ne fer obrar en les festes que seran manades de colre: e qui contra fara que pach per ban cascuna vegada V sous partidors entre lo dit veguer e los dits consols dels tixidors. Item que negun parayre ne tixidor ne tintorer no gos emprar Ium doli obrant de lur offici a obs daquell offici exceptats draps de cadius e qui contra fara pagara cascuna vegada XII diners partidors entre lo dit veguer e consols. Item que neguna persona no gos prestar diners sobre lana filada o a filar a alguna persona si donchs no Ii era cert que fos daquella persona sots ban de V sous partidor axi com demunt e que perde ço que prestat hi haura. Item que negun tixidor ni altre persona qui tixira draps no gos ruxar ne banyar ab aygue ni ab altres coses encamerar per mes pesar ni lana ni stam que tendra a texir ne lo drap quant lo texira e lo haura texit sia que sia seu o daltre e pach per cascun drap XX sous. Item quels draps mesclats burels tints en negre hajen a esser de XXVI ligadures e no de menys e hajen a pesar LII lliures de taula e no menys sots ban de V sous: e si los draps no havien lo dit compte e pes que del dit drap o draps sia levada tota la faxa e sil drap era be posat e be fet a coneguda de les dites tres persones ordonades a veure sobre los draps en la casa del pes que aytal drap sie haut per bo ab consell de prohomens de parayres e de tixidors e quel dit drap haja haver listo al cap derrer qui pas de ora a ora de coto o de lana daltra color e lo texidor o altre qui haje la colpa pach la menys valença dels dits draps a coneguda dels dessus dits. Item que tot drap hage aver lo senyal de la B al cap primer en la faxa sots ban de V sous. Item que tots los prop dits draps mesclats con exiran de texidor o del taler hajen haver de larch vint canes e no menys mas puscha esser pus larch si ferho volra: e si algun drap sera trobat pus curt que sia ascapçat a cap primer e a cap derrer e qui mal hi marra que stiga a la menys valença a coneguda de les III persones de la dita casa e ab consell de prohomens parayrers e de tixidors e que aquell qui haura la colpa que pach per ban X sous per cascun drap. Item quels dits burells no puxen esser tints ne algun los gos dar tinta de negunes colors qui sien prohibides per capitols de corts generals ço es de aygua de roudor ni ab violada ni ab vedriol sots lo ban contengut en los dits capitols de les dites corts: e que aço hajen a conexer los dits III prohomens de la casa ab consell dels dits obrers qui tinyen dels dits burells si hi havia neguna frau de tintes. Item ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que millor les dites ordinacions se tenguen e sobserven que cascun tixidor o altra persona qui texira draps en Barchinona vules que sien seus o daltres persones que de present que sien levats dels talers per spay de un jorn hajen aquell o aquells a portar en lo loch a aço assignat ço es en lo pont den Campdera en la casa qui hi es assignada per regonexer los dits draps per los tres prohomens elets en aquest fet axi com devall se conte sots ban de V sous per cascun drap e que los dits draps sien regoneguts per los dits prohomens si son aquells que esser deuen segons los capitols ordonats e pesats e canats segons es ordonat e si lo drap o draps han compliment daço que haver deuen que li sia posada en lo cap primer una bolla de plom (bula, bulla plumbea) pocha ab lo senyal quils es stat liurat per los consellers e que aquell de qui sera lo drap haje a pagar per la dita bolla un diner e de les dites coses ha ja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta: e si es cas que en lo dit drap o draps haja falta de algunes de les coses ordonades en los capitols demunt ordonats que no puscha passar a coneguda dels dits tres prohomens elets quel tixidor pach lo ban en que sera cahut e que del dit drap sie fet ço que per los dits prohomens sera conegut segons los capitols ordonats e que noy sie posada alguna bolla. Part aço ordonaren los dits consellers e prohomens de la dita ciutat que tot perayre haja apparellar be e leyalment tots los draps axi be los qui Ii seran donats apparellar com los propris seus: e si y ha defaliment de be apparellar que li sia levada per los dits consols un troç de la faxa e pach per ban X sous e ultra aço sie tengut de pagar lo parayre la menys valença a aquell daqui sera lo dit drap a coneguda dels dits consols dels dits officis: e en aytal drap a qui sera levada la B ab un troç de la faxa no si gos res sarcir affegir ni innovar sots pena de perdre lo drap. Item que en la ciutat de Barchinona nos gos apparellar algun drap fet o texit en les terres o senyoria del senyor rey que sia de menys de compte de XIIII ligadures e si lo contrari sera fet que lo parayre quil apparellaria pach per ban per cascun drap XX sous e no res menys lo dit drap sie trencat en tres troces si era apparellat o començat de apparallar e que la meytat del dit drap sie dat per amor de Deu a coneguda de les dites III persones ab prohomens e laltra meytat sia tornada a aquel dequi sera lo drap. Item que negun parayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tirar ni fer tirar negun drap strany ni mes avant en lo tirador de XVII canes e II palms sots ban de XX sous per cascun drap. Item que negun parayre no gos comprar draps que ell haja apparellat vulles drap entegra vulles scapolo sots ban de L sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer de ample a tiradors a negun drap XIIII senyal ni terner mes avant de VII palms e III quarts sots ban de X sous. Item que negun parayre ne altre persona no do dample a tirador a negun drap seyal ne terner XVI mes avant de una cana e un quart de palm sots ban de deu sous. Item que negun parayre ni altre persona no gos fer dample a tiradors a negun drap XVIII sayal ni terner mes avant de VIII palms e mig sots ban de X sous. Item que negun macip parayre qui prenga soldada ni vaja a jornals que haura guastat o consumit alcun drap o draps sia tengut de esmenar lo dampnatge a coneguda dels consols del dit offici: e si lo macip no basta al ban haja a pagar lo ban lo senyor.
Item que negun parayre ne mercader ni altre persona de qualque stament o condicio sia no gos tolre ni scapçar dalgun drap ni daquell res levar: e si lo contrari haura fet que aquell qui aço fara si lo drap sera seu propri que perde lo drap e que aytal drap sia donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols dels dits officis e si lo drap no sera seu que pac (pach hasta ahora) aquell de qui sera lo preu del dit drap segons que Ii sera stimat et que sia privat del offici en per tots temps et que aquest aytal drap sia confiscat e donat per amor de Deu a coneguda dels dits consols. Item que neguna persona de qualque stament o condicio sia no gos bollar ne fer bollar negun drap strany a bolla de Barchinona sots ban de C sous: empero aquell de qui sera lo drap ol fara bollar sia tengut de denunciarho als dits bolladors si lo drap es stranger o no sots lodit ban. Item que tot perayre no gos tornar a casa ne cosir ne fer cosir algun drap que trench a tiradors tro sie regonegut per les dites tres persones eletes e aço per squivar frau sots ban de deu solidos. Item que tot drap qui sera trobat canonat o ab collades que aytal drap sie trencat per les dites tres persones ab consell de prohomens daquells officis en tants lochs com seran les dites canonades o collades e que sia tornat a aquell de qui sera lo dit drap e pach aquell de qui sera lo dit drap III sous un per lo saig del veguer e dos a les dites tres persones eletes per lur trebayll. Item que nenguna persona de qualque ley o condicio sie no gos metre en la ciutat de Barchinona negun drap en que sia contrafet lo dit senyal de B ne algunes de les bules dessus dejus contengudes sots ban de perdre lo drap o draps. Item ordonaren que tots draps qui vendran de moli se hajen a tirar de calçir abans quel carden ni Ii donen altre apparell sots ban de V sous per cascun drap: empero que sia dada conexensa als prohomens ordonats a la casa del pes dels draps si pora passar sens lo dit tirar. Item que negun perayre no gos apparallar negun drap vulles que sie seu o daltre quis sie texit en Barchinona si donchs noy es posada la bolleta de plom per los dits III prohomens segons que es ordonat sots pena de V sous per cascun drap. Item que negun perayre ne altre hom no gos alargar cap de drap a tirador per pendra la barra o la corda ab que lo drap sera estacat si donchs la un o laltre no era seu o lo tirador e qui contra fara pach lo dempnatge a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels consols dels parayres e pach per ban XII diners e aytant mateix pach si prenia la yna del tirador que fossen sots clau si donchs la clau no Ii era prestada per aquell de qui sera en altre manera si res hi fallirie que ho pagas a coneguda dels dits consols. Item que negun perayre ne altre persona de qualque stament o condicio sia no gos traure ni fer traure dels camps dels tiradors negun drap entegra o trencat tro que sie vist e regonegut per les III persones dessus dites qui stan en la dita casa si lo dit drap ha son compliment segons la forma ordonada e fins que sia bollat segons devall se conte sots ban de V sous: e si lo dit drap sera ben apparellat de parayre e de moli e de tint e ha son lonch complidament e no li falga res sino les passades de la perxa o de la taula que sia bollat a cap primer per los dit III prohomens apres la faxa de una bolla del plom en tal manera que tot hom conega que per la bolla posada en lo dit loch lo dit drap ha son compliment. E si en lo dit drap haura alguna falta de perayre e de moliner o de tintorer o daltre cosa que aquell dempnatge sia satisfet per aquell o per aquells de qui sera la colpa a aquell de qui sera lo drap a coneguda dels III prohomens elets: e si en lo dit drap haura tara de I sou que la dita bolla se hage a posar e metre apres la faxa luny un quart de palm: e que si haura de tara mes axi per mal apparellar com per tiratge com per altra raho que per cascun sou que haje de tara dejen posar e metre la dita bolla luny de la faxa un quart de palm: e si en una peça de drap haura de mes de XX sous que en aquella nos deja posar bolla ans dejen lavar daquella un troç de la faxa del cap primer que sie un palm e tornar a aquell de qui sera lo dit drap e ho pach aquell de qui sera la colpa per tal que sia conegut que aytal drap no ha son compliment. Empero si algun drap haura falta de X sous o de mes de X sous que sie eleccio daquell qui haura a pagar la dita falta si volra pagar la falta o si volra pagar lo preu del drap que aquell drap sie estimat per los dits prohomens elets et pach aquell preu qui sera stimat e lo drap sia seu e que cascuna vegada haja a pagar I diner per posar la bolla del plom: e daço haja concessio la dita ciutat del senyor rey ab carta. Empero si al tixidor exia dupte sobre lo jutgement dels dits draps en alguna cosa que fos scura e que ab aquells qui hi serien nos pogues declarar quels dits prohomens puxen segellar de lur propri segell lo drap on seria lo dit dupte e ferlo venir a la dita casa per appellar major consell e juy de les dites coses. Item ordonaren los dits consellers e prohomens quels dits III prohomens los quals sien consols dels dits officis elets hajen star en la dita casa e hajen per salari lur e per lurs treballs los demunt dits II diners per drap los quals sien tenguts pagar aquells de qui seran los draps per bollarlos de plom: empero que los dits III hajen a pagar del propri les boles del dit plom. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que nengun tintorer no gos donar roja ne urxella en negun drap blau si donchs alumenat no es o no era drap blau clar sots ban de X sous. Item que negun tintorer no gos metre roudor ne ayga de roudor en naguna tinta que faça sots ban de XX sous. Item que negun tintorer ne neguna altra persona qui tinye no gos tinyer ne emprar en negunes coses que tinyen desmolada ne de vedriol ne daltres tintes cauteloses sots ban de CC sous sino en vestedures e robes velles. Item que negun tintorer o altre persona qui tinyira draps no gos mesclar en lo pastell indi ni en tinta que meta e aço per squivar tota frau sots ban de C sous. Item que tot tintorer qui tinye o que face tinyer alguns draps qui sien engaçats en calç ne en recalç sie acabat en tinta nova sots ban de X sous per cascun drap. Item que tot tintorer e altre persona qui tinyira draps que haja aquells a lavar o fer lavar en layga del rech apres que sera tint ço es los escurament passar per ma e los forts passar e batre be e diligentment a tot profit del drap en tant que romangue bell e net de roya e de pastellada sots ban per quascun drap de un sou lo qual ban paguen aquells qui lo dit drap hauran lavat del qual ban lo terç sia del veguer e lo terç dels consols e lo terç del acusador. Item ordonaren los dits consellers et prohomens que sobre la dita art de tintoria coneguen los dits tres prohomens ordonats a la dita casa del pes ab los dits consols dels dits officis: e si lo drap es tachat si es colpa del tintorer o daltre e per aquell quin haura colpa sie esmenat a aquell de qui sera lo drap ço que conexeran los dits tres prohomens ab consell dels dits consols dels dits tres officis. Item ordonaren quel maestre moliner degue be guardar que son moli que no puscha picar ne affollar los draps e quey dega donar lo greix que li sera donat feelment et emprada: e siy havia menys falliment per sa colpa quey hagues a fer esmena a aquell qui lo dan haura pres a coneguda dels tres prohomens de la dita casa e dels dits consols: e que lo parayre li dega donar una liura de greix per cascun drap complit e segons aço per aquella raho matexa aytant com pertenyaran als altres no complits e quel moliner no gos adobar los draps o lo drap de negun sens greix. Et que cascun maestre moliner façe sagrament cascun any en poder del veguer que facen be et leyalment les coses demunt dites: et si lo dit moliner adobara drap o draps sens greix aytant com dessus se determene ques conegues que noy faes compliment que pach per ban cascuna vegada II sous e lo parayre qui lo drap fara adobar sens lo dit greix altres dos sous los quals sien partits segons que demunt prop es dit. Item que si sesdevenia alguna cosa qui fos frau o mal esser dels dits officis o de la dreperia a que demunt en les presents ordinacions no fos provehit vulles de draps de la ciutat vulles de draps fets en la senyoria del senyor rey que allo sie regonegut e punit e esquivat per los dits tres prohomens ab sabuda e consentiment dels consellers de la dita ciutat et lo veguer hi faça aquella execucio quels consellers li conselleran. Item los prohomens dels dits officis cascun segons que han de custum ab volentat dels consellers elegesquen sinch consols es assaber dos parayres e dos tixidos e un tintorer qui ab diligencia esquiven tots los fraus dels dits officis e en lo començament de lur consolat juren en poder del dit veguer segons que han acustumat que seran feels e leyals envers les dites coses guardar e servar e per aquell sagrament ells sien creeguts que en altra guisa nols puxa esser feta questio o demanda quant al offici de consolat e quels consols dessus dits facen lurs cerques acustumades e reconeguen los peses de les lanes e ponesquen per aquells peses axi amplament com han guanyat al mostaçaf per sentencia. Item que negun parayre no gos liurar drap tint a aquell de qui sera lo drap tro sien pagades les tinyedures a aquell a qui sien degudes e si ho fahia que ho faes ab licencia: e atresi quel dit parayre no gos pendre lo preu de les tinyidories mes aquell qui les deura pagar les vaja pagar a aquell qui sera degut: e si ell noy podia esser que fos defora esta ciutat e havia comanats los diners a algun son amich que aquell atresi deje pagar presencialment les dites tinyidories a aquell a qui seran degudes e qui fara contra lo dit ordonament pach per ban per cascuna vegada V sous. Encara ordonaren los dits consellers e prohomens que per ço que totes les dites ordinacions mills sien servades e tengudes que cascun any ço es lo dia de sant March con los dits officis elegen consols

sien elets tres prohomens ço es un mercader qui sia acustumat de fer draps o faça draps en casa sua per los consellers e consols de la mar e per los mercaders e un parayre qui sie elet per los prohomens del offici dels parayrers ab voler e sabuda dels consellers e un tixidor qui sie elet per loffici dels tixidors ab voler e sabuda dels dits consellers e quels dits tres prohomens stiguen continuament en la dita casa on se deuen bollar e regonexer los dits draps. E que abans que usen de lur offici degen fer sagrament en poder del dit veguer presents los consellers de Barchinona o alscuns dells que ells be e leyalment faran tot lur poder que totes les dites ordinacions sien servades segons demunt son posades e que en los juys que daran sobre aço se hauran be e leyalment: pero es intencio dels dits consellers e prohomens dels dits officis de parayres e de tixidors puxen elegir per la dita forma a les dites coses los dos consols de lur offici qui axi mateix hajen a jurar: declarat que un dels dits consols de cascun offici tan solament en lo dit cas stiga a la dita casa e faça les dites coses quis dejen fer per aquells de la casa ensemps ab lo dit mercader axi que V persones puxen servir a la dita casa mudant ades un ades altre pus que lo mercader hi sia continuament e lo nombre no sia sino de tres persones de les quals lo dit mercader sia una e quel salari o emolument que deurian haber los dits dos prohomens dels dits officis sie partit entre tots aquells consols qui en los affers de la dita casa entendrien segons que savendran los dits consols. Item cascun dels dits officis qui sera demanat per los elets a la dita casa e per un dells haja decontinent anar e esser la on Ii sera dit per exercir les coses dessus dites sots ban de V sous qui sien dels dits prohomens de la dita casa: e dels dits bans contenguts en les presents ordinacions puxen fer lexe aquells a quis pertanyeran. Item los dits consellers e prohomens per ço quels dits consols e persones eletes a la dita casa vagen pus clarament en ço que hauran a fer expressament revoquen totes e sengles ordinacions axi antigues com novelles fetes sobre les dites coses sino aytant com han conformitat ab aquestes car entencio es lur que aquestes e no altres passades se tenguen e que un bon translat de les presents ordinacions stiga en la dita casa del pes ab que se regesquen aquells qui daço hauran affer. Retenense empero los dits consellers e prohomens que si en les dites coses exien o apparien alcunes coses escures o duptoses que aquelles puxen corregir e declarar e enterpretar una vegada e moltes a lur coneguda.
- Cumque in preinsertis capitulis multa salubria contineri noscantur per que vitabuntur imposterum fraudes et alia illicita et plura utilia subsequentur actore Domino non solum vobis sed etiam rei publice dicte civitatis et habitantibus in eadem: eapropter predictis inducti cum hac eadem capitula et ordinaciones preinsertas et earum quamlibet et omnia et singula in eis contenta et specificata tanquam utilia et omnino necessaria statui et condicioni vestrum et dictorum officiorum ac rei publice predicte civitatis laudamus approbamus et nostre confirmacionis presidio roboramus. Nos enim mandamus presentis serie vobis dictis paratoribus et textoribus ac tintoreriis et cuilibet singularium ex vobis presentibus et futuris et aliis quos predicta tangere modo aliquo videantur quod de cetero predicta capitula et ordinationes et contenta in eisdem sub penis in eisdem appositis et contentis teneatis et teneant firmiter et observetis et contra non veniatis nec veniant quavis causa: et nichilominus generali gubernatori ejusque vicesgerenti in Catalonia ac vicario Barchinone ceterisque officialibus nostris presentibus et futuris et eorum locatenentibus tradimus firmiter in mandatis quatenus predicta omnia et singula grata et rata habeant eaque teneri et observari faciant juxta eorum seriem pleniorem. Est tamen certum quod pro predicta remissione et capitulorum confirmacione dedistis nobis seu nomine nostro fideli consiliario et thesaurario nostro Petro Marrades quadringentos octuaginta florenos auri de Aragone quitios: in cujus rei testimonium presentem cartam nostram fieri jussimus sigillo pendenti munitam. Data Barchinone quarta die novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXX septimo regnique nostri anno primo. - Franciscus ça Costa. - Mateus Ferrandelli mandato regis facto per thesaurarium.