Mostrando las entradas para la consulta ces Abadesses ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ces Abadesses ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 19 de enero de 2021

29 DE ABRIL.

29 DE ABRIL. 

Se hicieron varias proposiciones por el señor abad de Monserrat, que consistían, en saber si la contestación que se daba a la Reina había de llevarla un correo o enviado del Consejo o de fuera; en preguntar de qué manera se darían las recompensas señaladas para las personas que habían trabajado en el negocio del Príncipe; y en manifestar que las respuestas dadas a las instrucciones del rey de Castilla para el Primogénito, no se debían dar a este por escrito y sí tan solo de palabra; sobre lo que se tomó el siguiente acuerdo: que en cuanto a lo primero y segundo, pudiesen resolverlo las nueve personas que se habían elejido para entender en este asunto; y en cuanto a lo último, que, en vez de hacerle saber verbalmente al Señor Primogénito el contenido de las indicadas respuestas, se le permita que las lea, tal como están escritas, pero de ningún modo que saque copia de ellas.
Los señores Diputados mandaron, el mismo día, escribir las siguientes cartas.

Als honorables tots e sengles oficials reals e altres als quals les presents pervendran e seran presentades o a lurs lochtinents. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Com a noticia nostra sia pervengut que En Payro Ferigoler e alguns altres complices seus poch taments la correccio divinal e temporal e lo efecte de la crida per instancia nostra feta e publicada per lo repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat que tota persona sia e stigua constituida en pau e treua en lo dit Principat haurien apresonat En Ramon Pallares procurador del reverend abat de Sent Johan ces Abadesses e aquel haurien dampnificat e maltractat en sa persona molt ultrajosament en gran dan e injuria del dit Palleres e del dit reverend abat signantment com es fet dins sa jurisdiccio e en injuria de la cosa publica del dit Principat per la qual raho juxta les constitucions de Cathalunya e usatges de Barchinona los dits dampnificants ab tots lurs complices conselladors e fautors ipso facto son gitats de pau e de treua e dignes de altra correccio e pena. Per tant per lo molt interes de la cosa publica del dit Principat a vosaltres e a quiscun de vosaltres al qual se pertanga requerim en virtud de la seguretat per vosaltres prestada e o que prestar sou tenguts de obtemperar e exeguir les requestes nostres que de continent rebau deguda informacio del dit cas si ja rebuda no la haveu e cureu e doneu orde ab diligencia en haver los dits dampnificadors ab tots lurs complices conselladors e fautors e aquels haguts o no haguts façats cridar e publicar per gitats de pau e de treua juxta forma de les dites constitucions e usatges e los qui haver porets a vostres mans puniau e castigueu juxta lurs demerits axi com dispon dret comu e la forma pratica e observancia de les dites constitucions e usatges en tal manera que senteu deguda correccio la qual sia en pena lur e exemple a altres e axi sia satisfet als interes dels dits dampnejats e injuriats de la cosa publica. Provehints attentament que en culpa o negligencia vostra aquest cars no romanga sens deguda punicio e castich per quant per lo tant interes de la cosa publica del dit Principat tollerar nos poria. La present quant hajau lesta restituhiu a qui leus presentara retenguda deguda copia si lan volreu per que de uns a altres sia remesa per donar efecte a les dites coses. Dada en Barchinona a XXVIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als honorables los veguer de Camprodon e balle de la vila de Sent Johan ces Abadesses e a quiscun dels.
Honorables senyors. Per lo cas que per un quis apella Peyro Ferigoler e alguns complices seus se diria comes en la persona den Ramon Pallares procurador del reverend abat de Sent Johan ces Abadesses per quant es molt scandalos e de mal exempli e redundant a gran interes e greuja de la cosa publica de aquest Principat signantment com es fet contra forma de la crida a instancia nostra feta per benefici e repos de la dita cosa publica que tota persona fos e stiga constituida en pau e treua juxta les constitucions de Cathalunya e usatges de Barchinona e per quant encara lo dit cas seria fet essent lo dit reverend abat e residint aci demanat per nosaltres per tractar de les coses concernents repos e benefici del dit Principat. Nosaltres per tots los dits sguarts havem molt a cor que dels qui tal crim han fet e comes e de tot lurs complicers conselladors e fautors e altres en aço culpables sia fet tot castich que succeescha a ells en deguda pena e a altres a eximpli. Per tant havem sobre aço provehit per nostres patents letres requerints a vosaltres e a tots e sengles altres oficials a quis pertanga inquirau o inquiren del dit cas e prengau e prenguen a vostres o lurs mans totes persones en aço culpables e los dits culpables o haguts o no haguts publiqueu o publiquen per gitats de pau e de treua et alias proceiscats o proceisquen a degut castich de aquells segons lurs demerits requeriran. E per quant lo efecte de aquestes coses maximament redunda en vosaltres signantment com se diria teniu ja presos alguns dels culpables en aquesta cosa per tant vos pregam e quant mes stretament podem encarregam e requerim en lo castich dels dits criminosos e execucio de les coses en la dita nostra letra contengudes vos hajats en tal manera que aquelles no sien frustrades de lur efecte car fahent aço sera lo degut e lo que molt vos agrahirem e si en aço falliets ço que no es de creure hauriets molt carrech e culpa la qual per tant interes de la part lesa e de la cosa publica tollerar nos poria. Dada en Barchinona a XXVIIII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona als honorables tots e sengles diputats locals en qualsevol part del dit Principat de Cathalunya constituhits al qual o als quals les presents pervendran e seran presentades saluts.
A noticia nostra es pervengut com En Peyro Ferigoler e alguns complices seus poch tements la correccio divinal e temporal e lo efecte de la crida per instancia nostra feta per benefici e repos de la cosa publica del dit Principat que tota persona sia e stiga constituida en pau e treua en lo Principat dessus dit haurien apresonat En Ramon Pallares procurador del reverend abat de Sent Johan ces Abadesses e aquell haurien dampnificat e maltractat en sa persona molt ultrajosament en gran dan e injuria del dit En Palleres e del dit reverend abat signantment com es fet dins sa jurisdiccio e en injuria de la cosa publica del dit Principat. Per la qual raho juxta les constitucions de Cathalunya e usatges de Barchinona los dits dampnificats ab tots lurs complices conselladors e fautors ipso facto son gitats de pau e de treua e dignes de altre correccio e pena. E per tant per nosaltres es scrit a tots e sengles oficials axi reals com altres requirint los de inquirir del dit cas e publicar los dits malfactors ab lurs complices conselladors e fautors dessus dits et alias contra ells fer e procehir per lurs demerits segons en nostra patent letra dada lo dia present largament se conte. Volents donchs e desigants que les coses en la dita nostra letra contengudes sortesquen lo seu degut efecte a vosaltres e quiscun de vosaltres dehim e manam que a instancia de la part per la qual sereu de aço requests presenteu la dita letra als dits oficials e aquells ab molta instancia requirau facen complesquen e a total efecte deduesquen totes e sengles coses en la dita nostra letra contengudes fahent sobre aço amissions empero de la part totes instancies necessaries e opportunes per lo bon efecte de la cosa. Dada en Barchinona a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A.P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Los honorables missatgers qui son aci per vosaltres e per aqueixa universitat nos han presentat lo discret En Francesch Comte notari de aqueixa vila per vosaltres a ells trames ab letra de creença e havem de boqua sua hoit
tot ço que per vosaltres li es stat acomanat expIicador als dits missatgers e per ells referidor a nosaltres e a nostre consell les quals coses enteses vos responem
regraciant primerament la vostra bona voluntat e afeccio que havets en les coses concernents lo benefici de aquest Principat en que feu segons la ferma confiança que de vosaltres se ha. Daqui avant al que sguardaria seguretat e benefici de aqueixa universitat volem siau certs que nosaltres ho havem tant a cor com conservar les vides nostres e que en res que necessari sera al benefici vostre e de la dita universitat nosaltres no fallirem fer hi tota cara socorriment e sforç axi com per nosaltres mateixs hoc anar hi personalment si sera ops e metre hi les persones e bens. Pregantvos que axi com fins açi virtuosament haveu fet e obrat a la honor e benefici del Principat vullau continuar e fer daci avant confiants en nostre Senyor Deu e en la recta e sancta intencio vostra e nostra que Deu la endraçara e ajudara axi com fins aci ha fet e confiant en la virtut de aquest Principat que sobrara malicia de qualsevol parsones que lo bon stament de la cosa publica de aquell vullen perturbar. Nosaltres de present scrivim al diputat local de aqui prenga informacio de totes coses ques facen nes diguen contra aquests actes e nostres delliberacions e apuntaments e que requira los oficials de aqui prenguen e se asseguren de qualsevol persones qui per la dita enquesta se trobaran mal diguen los dits actes apuntaments e delliberacions ne facen res en perturbacio del bon stament e repos de la cosa publica del dit Principat. Quant es en lo fet de les usures nosaltres per les moltes ocupacions que havem hagudes e havem encara no hi havem pogut talment entendre que sen haja poguda fer delliberacio final pero fer se ha Deus volent molt prest. En lo mig scrivim al dit diputat local requira los oficials que si algunes persones eren congoixades per execucio de les quantitats de composicions fetes per les dites usures que los dits oficials sobreseguen en les dites execucions. Ab tant molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat nos haja en guarda sua e scriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Al honorable senyer en Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Decontinent rebuda la present volem eus dehim e manam migançant lo notari e scriva de vostra diputacio rebau informacio si alguna persona de aqueixa vila blasmara o mal dira los actes apuntaments e delliberacions ques fan per nosaltres o lo consistori nostre sobre Ios afers occorrents e contra forma de la crida sobre aço per instancia nostra aqui publicada o si fan alguna cosa en perturbacio del repos e bon stament de la cosa publica de aquest Principat. E si alguna tal cosa se descobrira es provara suficientment per la dita informacio feu requesta als oficials de aqui prenguen les tals persones e les tinguen en preso fins de nosaltres hajen altre requesta e de tot lo ques succehira nos certificau ens tremeteu copia closa de la enquesta que sobre aço rebuda sera. Mes volem eus dehim e manam façau requesta als dits oficials sobreseguen en qualsevulla execucio de quantitats de composicions de usures fins altrament per part nostra sien requests com per tranquillitat repos e benefici de la cosa publica de aqueixa villa e de aquest Principat sia necessari totes les dites coses axis facen. Dada en Barchinona a XXVIIII de abril any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General el cetera.

Als molt honorables tots e sengles oficials reals e altres al quals les presents pervendran e seran presentades e a quiscun dells o a sos Ilochtinents los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona saluts e honor.
Notificam vos ab lo present com nosaltres per lo benefici tranquillitat e repos del dit Principat entenents en tolre e levar (llochtinents con ll, levar con l) totes e sengles diferentes bandositats e contencions que sien entre qualsevol persones dins lo dit Principat domiciliades e volents aquelles pacificar entre los altres havem fet guiar per lo honorable sotsveguer de Barchinona e regent a present la vegueria per absencia del honorable mossen Arnau Guillem Pastor regent la dita vegueria lo qual de aquestes coses ha special prerogativa lo honorable En Nicholau Prat donzell domiciliat en la parroquia de Sent Johan Cesfonts (ses Fonts, no les Fonts) del bisbat de Gerona (no aparece Girona en estos textos, solo con e) a fi que per mija seu se leven algunes de les dites diferencies en les quals es vist ell poder be obrar e lo entreveniment seu poder hi prestar molt benefici e fruyt. E encarregat per nosaltres va de present per algunes persones ell ha a tractar sobre aço. Per que significant vos ho ab la present vos requerim no façats o prestets o fer o prestar permetats al dit Nicholau Prat impediment algu abans li presteu tota favor e ajuda en les dites coses. Dada en Barchinona a XXVIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

20 DE MARZO.

20 DE MARZO. 

Recibiéronse en este día dos cartas de la Señora Reina, una, que era sencilla, por la mañana, y otra después de comer, con las credenciales del Castellano de Amposta y de Luis de Vich, quienes espusieron que la Reina acababa de recibir una carta del Señor Rey, manifestándole la gran admiración que le había causado, ver que se le negaba la entrada en la ciudad, así que, pasase a San Boy para tratar con el Primogénito, acerca de lo que se le había encargado; que si no lo permitían, fuese al monasterio de Valldonzella, y si también se oponían a esto, regresase de nuevo donde el Rey estaba. Visto el contenido de la primera carta, acordóse enviar embajada a la Reina, y a tal fin fueron nombrados embajadores el abad de San Juan de las Abadesas, Juan Çabastida, caballero, y Francisco Burgués, ciudadano y síndico de Tortosa, dándoseles las credenciales e instrucciones convenientes, que siguen después de las cartas de la Reina.

Als reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Vostres letres havem rebudes ab les quals som feta certa de la gran vigilancia e studi ab ques enten per vosaltres sobre los afers occorrents expedients trobar a tota honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e nostra. E que per quant los dits afers son de tanta importancia quanta nos comprenem encara no ereu als dits expedients reposadament pervenguts insistiu e donau orde a aquells continuament e assidua supplicant nos per tant benignament e ab la humanitat acustumada vullam supportar certificantsnos que los dits afers Deu migançant se compondran a tota honor e servey de la predita Majestat e nostra e de coses sues e nostres com tal sia vostra delliberacio proposit e voler. Responentvos regraciam molt vostra vigilancia e studi devocio proposit e bon voler. E de nosaltres no havem james hagut ne havem ne poriem haver sino bona sperança pregantsvos e encarregants ab la major afeccio que podem continueu e hi doneu bona e presta conclusio axi virtuosament e loable com de vosaltres se spera e la Majestat del dit Senyor Rey e nos de vosaltres fermament e indubitada speram e comfiam havents per cert lo dit Senyor e nos en son cas e loch ho haurem be a memoria. Quant al nostre supportar benignament e ab la humanitat acustumada de quens supplicau volemvos sia cert la sperança e confiança gran que tenim de vosaltres e ferma creença que havem entenents en los dits afers ab la gran vigilancia e studi quens haveu scrit nos ha fet e fa sopportar benignament e humana sens molestia alguna. Es ver que la Majestat del dit Senyor Rey nos ha scrit signifícant algun molestia e congoixa del nostre no entrar en Barchinona donantnos en algun carrech. E per no danar lous major e contentacio de sa Majestat total repos dels dits afers a servey del dit Senyor Rey nostre e del lllustrissimo Princep nostre molt car e moll amat fill repos tranquillitat e benefici de aqueixa ciutat e de tot lo Principat desigam molt nostra entrada en la dita ciutat segons aço crehem vos sera significat per lo dit lllustrissimo Princep al qual ne havem scrit. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - Serena secretarius.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ spectables nobles magnifichs be amats e feels nostres. Nos ab nostres letres havem largament informats los venerable religios magnifichs be amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostra lo Castella Damposta e mossen Luis de Vich mestre racional de la cort del dit Senyor en lo regne de Valencia de algunes coses que sobre los afers occorrents de nostra part vos han a dir e explicar. Pregamvos per ço e encarregam quant pus afectuosament e streta podem a tot ço e quant los dits Castella e Mestre racional de part nostra vos diran e explicaran donets plena fe e creença axi com a nostra persona e ho deduhischats a efecte segons la ferma sperança e confiança indubitada que de vosaltres havem. Dada en Vilafrancha de Penades a XVIIII dies de març any Mil CCCCLXl. - La Reyna. - Serena secretarius.

A la molt alta e molt excellent senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
De vostra Excellencia havem vuy rebudes dues letres una extesa altra de creenca per vostra Altesa acomanada als reverend Castella Damposta e al magnifich mossen Luis de Vich cavaller conseller e mestre racional de la cort del Senyor Rey en lo regno de Valencia los quals havem hoits a ple. E per respondre a les dites letres e explicar a vostra Altesa algunes coses havem delliberat segons havem vuy scrit a vostra Senyoria enviar los reverend mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses e los magnifichs mossen Johan Çabastida cavaller e En Francesch Burgues sindich e ciutada de Tortosa informats stesament de algunes coses que a vostra Excellencia explicaran de
nostra part. Supplicam per ço humilment a aquella que li placia donarlos fe e creença en tot ço e quant per part nostra explicaran axi com si per nosaltres era dit en persona. E sia Deus Omnipotent molt alta e molt excellent Senyora vostra guarda e proteccio votiva la qual a nosaltres man lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XX de març any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra alta Senyoria humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Memorial o instruccions de les coses que per part dels reverend e honorables diputats del General del Principat de Cathalunya e del consell de aquells diran e explicaran a la lllustrissima Senyora Reyna los reverend e magnifichs mossen lo abat de Sent Johan ces Abadesses mossen Johan Çabastida cavaller e mossen Francesch Burgues sindich de Tortosa.
Primerament premeses les humils e acustumades recomendacions e besament de la ma li daran la letra de creença que sen porten e captada hora opportuna en virtut de aquella li diran e explicaran com los dits diputats e consell hoint e sabent per avisos certs que la Majestat del Senyor Rey hauria scrit a la prioressa de Alguayre li receptas e acullis docents homens en la vila de Alguayre e aqui mateix ha scrit a Agramunt e a Balaguer que facen provisio de forments farines civades palles e altres vitualles com la sua Senyoria hi enten enviar alguna gent e mes quen vol enviar a fornir lo castell de Algerri e que en Montço se ha feta crida que tots los de la vila stiguen preparats ab lurs armes tota hora que sien cridats e que lo castell de la dita vila se proveeix e moltes altres coses e novitats que donen gran admiracio als dits diputats e consell considerant los termens en que los afers de aquest Principat stan ab la sua Majestat los quals speren e confien en la sua clemencia e virtut e en la intervencio de la dita Senyora Reyna qui per sa merce se es mostrada e mostra haver voluntat e subiran desig ab be dels afers que obtindran lo fi desigat e saludable a aquest Principat a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna.
E mes diran e explicaran a la dita Senyora Reyna que los dits diputas segons han scrit e significat a la sua Senyoria continuament entenen e treballen ab subirana vigilancia en compondre e degut orde posar les coses quils han occorregut e occorren per servey e honor de la Majestat del dit Senyor e encara de la dita Senyora repos benefici bon govern e regiment dels poblats en lo dit Principat e de la republica e prestament Deus volent hi daran conclusio la qual feta presentara a la sua Altesa.
Item mes li diran e explicaran quant pus pertinentment poran que los dits diputats e consell suppliquen a la sua Altesa no prenga a enuig o molestia lo no entrar en aquesta ciutat per quant los afers en que treballen e entenen hauran pus prompta e millor expedicio. E encara la supplicaran li placia no fer moviment de la dita vila de Vilafrancha car los dits afers de alli se tractaran pus utilment a gran servey e honor de la Majestat del Senyor Rey e sua e gran repos e benefici del dit Principat e encara sera obviat a molts inconvenients no fahent la sua Senyoria moviment de la dita vila. Los altres replicats sien remesos a la discrecio e providencia dels dits embaixadors substancia no mudada de les coses dessus scrites. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Apres la dada com en los dies passats haia convengut als cathalans com a forçats per observancia e conservacio de privilegis e libertats algunes coses fer per ells no previstes ans se poria dir quasi divinalment inspirades les quals ha aparegut esser molt dures e congoixoses a la Majestat del Senyor Rey es molt dubtat en lo present per no voler la Serenissima Senyora Reyna reposar e annuir al consell e supplicacions dels diputats e consell per les quals es supplicat e consellat no dever partir ni moures la sua Excellencia de Vilafrancha e per conseguent en Barchinona no entrar ni a Sent Boy ne altres parts acostar no se hajen fer e en execcio deduir alguns altres migans e remeys ja en la principal empresa cogitats e pensats jatsia aquells vullen e entenguen totalment excusar e apartar si donchs per la
dita Senyora per la raho ja dita de venir en aquesta ciutat non son forçats perque si los embaixadors en las resposta e replicats comprovaran la dita lllustrissima Senyora Reyna perseverar en la dita entrada de Barchinona venguda de Sent Boy o altra part consemblant ab la reverencia deguda lo present capitol e contengut en aquell a la dita Senyora present tot son consell li intimaran avisaran e explicaran per ço que de tot inconvenient que subseguir se pugue fora la persona real de la dita Senyora Reyna los diputats e consell en nom de tot lo Principat romanguen excusats. - Data ut supra.

Se enviaron el mismo día las siguientes cartas.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes en les quals nos certificau de molts avisos que haveu de Arago e de altres parts dels quals per altres vies nosaltres havem lo mateix sentiment e per ço volem star axi cautament e attenta com a la cosa es necessari e axi ne scrivim e encarregam lo capita ab tot que no podem creure que lo Senyor Rey vulla portar a efecte los tals preparatoris abans havem fiança en Deu que illuminara lo dit Senyor Rey e li donara coneixer la intencio santa feel e bona que aquest Principat ha haguda e ha a la sua honor e servey e comfiam molt en lo entreveniment de la Senyora Reina qui es deça e ab molta humanitat de virtut se interposa en aquells afers e per ço som en pratica ab sa Excellencia de expedients per los quals Deu volent creem la cosa vindra a bon port e axi placia a la clemencia divinal en lo mig e tota hora nos plau be la
diligencia que vos feu en haver los dits avisos dels quals axi com succehiran nos vullau per vostres letres certificar. E pregamvos a totes coses concernents salut e benefíci del exercit vullau attendre e en aquelles provehir segons fins aci haveu fet loablement e de vos be confiam. Dada en Barchinona a XX de mar any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General da Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per certs esguards havem delliberat que tota la gent de peu del exercit la qual gent sia alleujada en los lochs de Aytona Seros Penyalba e altres fora de Fraga sen intren en la ciutat de Leyda e aqui stiguen a ordinacio e comendament dels pahers de la dita ciutat. Axi empero que si per vos en apres per alguna occorrent necessitat la dita gent o part de aquella era demanada que seguesquen lo vostre comandament car no es intencio nostra a la capitania vostra en res derogar. Placiaus donchs provehir per vostres letres que la dita gent sen intre en la dita ciutat e faça axi e segons dessus se conte. E tingaus molt egregi senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Als molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Si en los dies passats no havem frequentat lo scriure a la manera acustumada nous sia maravella car la benaventurada entrada del Senyor Primogenit en aquesta ciutat nos ha tant occupals que en altre no havem pogut entendre hoc e havem considerada la indisposicio que sabiem de vostra persona de la qual nos som molt congoixats e no vehiem esser cosa pertinent que aquella durantvos fatigassem de algunes letres. Ara havem sabuda vostra bona convalescencia de la qual havem molt plaer eus pregam e encarregam queus vullau axi be sforçar com a vostra persona es obs e lunyarvos de totes coses que a la vostra salut en res obstar poguessen. Venint apres a respondreus a molts avisos que fets nos haveu dels preparatoris ques fan en Arago e de les municions de Balaguer de Montblanch e de Algerri. De totes aqueixes coses no fall a nosaltres sentiment pero no podem pensar que la Majestat del Senyor Rey les vulla metre en execucio ne que vulla rompre ab aquest Principat lo qual es tant devot a la sua Serenitat e tot lo que ha fet e fa es a recta e santa intencio per la fidelitat e honor de la real corona. E per tant fiam en nostre Senyor Deu que illuminara lo dit Senyor Rey el fara condecendre a tots expedients bons e utils a repos del dit Principat e comfiam molt en la intervencio e miga de la Serenissima Senyora Reyna la qual ab molta virtut e humanitat se interposa en aquests afers havent clara coneixença de la devocio e fidelitat dels cathalans. E per ço continuament tractam ab la dita Senyora Reyna qui es en Vilafrancha de Penades e per miga de nostres embaixadors som en pratica de tals expedients que speram Deu migançant succehira a honor e servey del dit Senyor Rey e de la dita Senyora Reyna e seguretat vostra e nostra e de tots los poblats en aquest Principat e al bon stament de la cosa publica de aquell. En lo mig pero en tota hora cove e es necessari tant per les dites noves com per altres sguards lo exercit star attent e ab ses degudes guaytes e altres preparatoris en manera que res sinistre no li pogues succehir e que axi stiga hom mirant lo temps fins a Deu placia sia lo repos desigat aconseguit avisantvos senyor com lo Senyor Primogenit molt sovin entreve en nostres consells en seguir e portarse en totes coses en tal manera que a vos senyor e a tots nosaltres pot e deu esser molta alegria e consolacio. E quanta coneixença ha e quals gracies refereix del servici a sa Senyoria fet per aquest Principat seria longa cosa explicar per letres. De les coses que daçi avant succehiran no fallirem a scriureus e avisar de dia en dia. Hauriem entes senyor que algunes persones del exercit no havents discrecio ni moderacio en lur parlar se atrevirien en dir algunes coses no guardant en aquelles la reverencia e honor del Senyor Rey en la qual cosa senyor vos pregam e encarregam vos placia atendre e castigar los tals temeraris per manera que no sia algu qui altrament presumescha parlar no res dir que de humils e feels vassalls se pertany envers lur Rey e Senyor. Per la present senyor no curam mes dir sino que desigam esser certificats per vostra letra de vostra bona disposicio la qual supplicam nostre Senyor Deu vos vulla donar e havervos en sa guarda. E rescriviunos tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XX de març any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

martes, 19 de enero de 2021

27 DE ABRIL.

27 DE ABRIL.

No hubo sesión, por tenerse que ocupar los señores Diputados de otros asuntos de la Generalidad.
(Las generalidades, les generalitats, eran los impuestos de entrada, intrada, ixida, axida, exida, etc. No se encuentra la generalitat en estos textos, pero sí "casa de la diputacio", "casa de la Diputacio", los diputats del General.)
A continuación se hallan las cartas recibidas en este día.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Johan Salvi argenter ciuteda de aqueixa ciutat acordat en lo exercit per quant no es en punt de seguir e serveix aquell supplica atorgada licencia de tornar en casa sua oferint en loch seu donar hun home qui per lo temps havia servir seguis e servis en la forma e manera ell era tengut e obligat. E deduhint les coses supplicades en efecte ha donat hun home appellat Marti de *Iberca qui ha promes seguir e servir per lo temps e en la forma e manera lo dit Johan Salvi era tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acustumada perqueus avisam e pregam lo dit Johan Salvi sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell fet e prestat puixa liberament en casa sua tornar. Dada en Fraga a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. En Johan Vilardell (como la famosa espada) argenter ciutada de aqueixa ciutat acordat en lo exercit per quant no es en punt de seguir e servir aquell supplica li sia atorgada licencia de poder tornar en casa sua oferint en loch seu donar hun home qui per lo temps havia servir seguis e servis en la forma e manera ell era tengut e obligat. E deduhint les coses suplicades en efecte ha donat hun hom appellat Johan Cho (Juancho, Joancho) qui ha promes de seguir e servir per lo temps e en la forma e manera lo dit Johan Villardell era tengut e obligat ha prestat sagrament e homenatge en la forma acustumada per queus avisam e pregam lo dit Johan Vilardell sens incorriment de alguna pena e violacio del sagrament e homenatge per ell fet e prestat puixa liberament en casa sua tornar. Dada En Fraga a XXVIII de març any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Huy dade de la present per En Barthomeu Serda argenter ciutada de aqueixa ciutat conestable dels argenters havem rebuda vostra letra e per satisfer a vostra ordinacio lo dit Barthomeu Cerda (Serda, Cerda, Cerdà, Cerdán; como la c suena s, en ocasiones escriben s, como Seuma podría ser Celma) ensemps ab En March Fontstar Barthomeu de Muntpaho jovens seus Guillem Salvany Pere Johan Sabater Johan Olsina Matheu Ferrer Pere Muntiro e Francesch Burgues tots de la conestablia del dit Barthomeu Serda acordats del exercit son stats stapolats e licenciats lo die present e deiuscrit per tornar en aqueixa ciutat han prestat sagrament e homenatge. Encontinent seran aqui se presentaran a vostres reverencias e magnificencies restituiran lo sou del temps que no hauran servit e staran a manament e ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIIII de març any Mil CCCCLXI.
- A vostre honor prest En Johan de Cabrera.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. No penç ignoren vostres grans reverencia e magnificencies com ab vostres multiplicades letres de la deliberacio per vosaltres ab vostre consell feta sobre la retencio dels sinquanta rossins utils e sinch cents homens de peu qui ab mi e ab les banderes en aquesta ciutat restassen continuant lo proces de somatent haven scrit al senyor comte de Modica que per res en la dita gent noy hagues homens de Leyda ne de circumvehins de aquella e aço segons los pahers dien a peticio llur per los sguarts en vostres letres mencionats. Ne axi poch pens ignoren com per lo senyor comte de Modica ans de sa partida ab son consell segons pens ell a boca vos ha dit es stat remes e comes an Johan Ferrer ab summa diligencia entenes en aturar e triar axi conestables com gent de peu per fer compliment als sinch cents homens en la qual cosa se hagut be e degudament e ha triat dels millors conestables ques trobassen en tot lo exercit e encara gent de peu compartint aquella per universitats del dit Principat sens que Leyda noy ha participat. E aço per obtemperar als volers e deliberacions vostres donant en aquells de ses dolçes paraules e bones sperançes per poder aquells assegurar e reposar per quant li semblave esser homens molt pertinents e disposts al servey del dit Principat hoc e encara de alguns aqui deyen no tenir diners per viure los ha bestret per conestablies qui quinze qoi deu qui sis florins dor en paga e porrata empero del sou que speraven a rebre. E com no obstant les coses sien en lo punt per mi dit per vostres reverencia e magnificencies ab vostre letre del tenor seguent. Al molt magnifich mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la veguaria de Barchinona. Molt honorable mossen. Per alguns sguarts volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual ere conestable de vint e sinch homens de peu en lo exercit stant a Fragua haja la mateixa o altre semblant conestablia dementres lo nombre dels D. homens restara en aqueixa ciutat perque provehim en totes maneres que la cosa pase juxta la voluntat nostra e que non haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLX hu. - A.P. abat de Montserrat. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests. Sia a mi stat scrit per lo dit Johan Vidal. Es stat delliberat per mon consell de aço fossen consultats e per mi amplament vos fos scrit de tot no obmetent los contraris quis seguirien ço es que si vostra letra per lo dit Vidal havia sortir son efecte seria per totalment destruhir lo exercit e encara lo exercit e fama de vosaltres mossenyors mes per dos altres inconvenients lo primer que si hu de Leyda volen fer conestable tots los altres conestables volran esser de la dita ciutat com ja se sia temptat hi encara demanat. Lo segon es que licenciant jo hu dels conestables ja creats e elets per lo dit Vidal seria donar loch que tots los demes conestables e dequianant la gent qui atura per amor dells sen irien. Lo que vosaltres deveu molt obminar e en alguna manera no permetre de ques creu que lo que haveu scrit haveu scrit ignorant les coses en quin punt son (falta el punto) E per ço placiaus vist lo avis de aquestes coses de algu per lo present ne en lo sdevenidor no tocar si ja no deliberaveu ampliar lo nombre de D. a mil o altre nombre. E per que aquests homens qui son empresos se conexen molt dient que han complit llur temps e lo sou tarde e encare vuy servexen sens sou e uns parlars semblants qui ab molt anug se han hoyr vos prech quant puch desempatxeu trametra los diners e la tramesa de aquells no deferir. E ab tant mossenyors molt reverend e magnifichs la Trinitat Sancta sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XXIII de abril any Mil CCCCLXI. - Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona.

Als molt reverend e magnifichs e molt savis senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors.
Aquesta ciutat per los fets e negocis occorrents a deenada evan quascuna nit moltes deenes per una especial custodia e guarda del castell portals e murs de aquella e no resmenys havent fet vinticinquenes ab sos conestables per ço que advenint lo cas siam prevists en lo que sera necessari havem mes fet cloure adobar e reperar molts portats portells e altres enfronts perillosos de persones legues que hixen a la part del riu e per la dita raho havem fetes e fem continuament moltes despeses. E per quant la dita custodia e guarda es comuna a tota la dita ciutat e no solament als leychs mas encara al senyor bisbe capitol e a totes les altres persones eclesiastiques habitants en aquella part de la dita ciutat es stat parlat ab lo dit senyor bisbe capitol e clero tancassen e tancar fessen aximateix alguns portals e portalets e adobassen e reparassen o adobar e reperar fessen alguns enfronts e lochs perillosos de persones ecclesiastiques que hixen devers lo riu e no resmenys que fessen adeenar los ecclesiastichs e concorreguessen quiscuna nit en la vigilia e custodia de la dita ciutat e per semblant fessen vinticinquenes e contribuissen en les dites despeses tot aço fins açi han recusat e recusen fer ans lo que pus fort es segons hauriem entes callada la veritat haurien scrit e informat vostres reverencies mostrants llur diligencia e participi en les dites coses lo contrari de les quals mostra lo fet e experiencia car los dits ecclesiastichs fins aci no han volgut tancar e reparar los portats portells e altres lochs perillosos que hixen a la part del riu ne axi poch se son adehenats ni volen contribuir en les guaytes e vigilies ques fan totes nits ne en les moltes despeses fins açi fetes e ques fan continuament en la dita custodia lo que aquesta ciutat bonament ja no pot comportar. Per tant afectuosament pregam e suplicam vostres reverencies sia plasent a aquelles fer trametre al dit senyor bisbe capitol e clero les altres necessaries sobre les dites coses a fi que ells participants en los dits carrechs e despeses que son comunes a la custodia de tots aquesta ciutat millor ho puixa comportar e la gran murmuracio e entrenyor que es entre les persones legues haga causa de reposar pus les dites persones ecclesiastiques contribuisquen en totes les dites coses axi comunes e necessaries lo que reputarem a gracia a vostres grans reverencies les quals la Sancta Trinitat conserve continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tota ordinacio de vostres reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e molt honorables e de gran providencia los senyors de diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e molt magnifichs senyors. Per vostra letra a mi scrita e per vosaltres a mi tramesa son stat avissat queus trameta lo proces per mi rebut sobre la exida qui es stada feta per aquest pars per alguns contenguts en lo proces per mi pres e rebud los quals sense denunciar res son passats e exits del Principat de Cathalunya. Por que per complir vostren manament e ordinacio per lo senyer En Johan Valenti portador de la present de aqueixa ciutat dit proces vos tramet. Perque a mi alre no reste scriure sino quem refer al dit proces es ver que per quant he trobat per aquell inculpat En Boix de Cervera en dit proces mencionat aquell a vostres reverencies e grans providencies e remes lo qual dan a dos dies del mes de maig primer vinent se ha devant vostres reverend e honorables savieses representar per donar raho del contengut en dit proces lo qual be per VlIl dies ho anaguat per penrel una ensemps ab daltres. Daquiavant molt reverend e molt honorables senyors manenme vostres reverend e grans providencies que volen que façe car son prest de complir. Al pus com vostra letra digua e contengua quo a mi no calie fer correu de la letra pus lo tauler hi trametia e per conseguent quem pach los dos florins de aquell per tant jo no penseu sabes que lo dit tauler tremetes aqui ni menys men dix res per conseguent la culpa no ere mia pero com vostres reverencia e honorables savieses vullen que jols pach ne stare a vostra ordinacio la necessitat de mon avis fet en dit proces lo poreu veure tant solament vos placie haver sguart en los dies que he amagats sobre lo dit negoci que crech no sia vostra intencio quels degua perdre ni axi poch del notari del proces perque mossenyors no tinch mes a dir que soplich nostre Senyor queus don longa vida ab creximent de honor de la ciutat Durgel a XXII de abril. - Senyors. - Qui en gracia e merce vostra se recomane deputat local Christofol Quer.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona sia dada.
Molt reverend e magnifichs senyors deuen saber vostres reverencies com yo essent en Leyda pregui An Johan Ferrer que fos de sa bondat me volgues socorrer de alguna quantitat car de bosa e de mos diners propris havia despes pus de docents florins e lo dit Ferrer me respos que ell no ne havia comesio e deliberat scriure a vostres reverencies quels sia plasent volerme bestraure alguna quantitat car yo me despesos tots mos diners e no resmenys volerme pagar lo dret del peno car aci no pot hom fer res sino ab flori ciutat qui es algun tant carestiosa e de aço senyors molt reverend e magnifichs vos haure a singular gracia. Ab tant lo Sant Sperit sia en vostra proteccio.
En Leyda a XXII de abril. - Senyors. - Lo qui molt se recomane en vostra gracia e merce Arnau de Foixa.

Se mandó escribir, el mismo día las siguientes cartas.

Al molt honorable mossen Arnau de Foixa cavaller.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda la qual entesa havem scrit An Johan Ferrer dientli vos faça pagament per una mesada a la raho acustumada. E de aço lo encarregam vos don (se lee dou) recapte de continent per mes avant no podent fer per lo present fins ne fos feta altra delliberacio. E sia Deu ab tots. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona prest a vostra honor.

Al molt magnifich mossen Bernat Margarit cavaller.
Mossen molt magnifich. Sobre los afers que en dies passats haveu tenguts entre mans per quant no han pres aquell apuntament que hi pensaven haver donat ne algun altre abans stan axi en ubert com de primer es necessari vos venir aci si plasent vos sera. Per queus pregam afectuosament que de continent la present vista vos placia cavalvar (cavalcar) per venir aci per lo benefici dels dits afers en que sabeu tant va al repos e benavenir de aquest Principat. Per aquesta sola raho vos es trames lo present portador pregants vos altre vegada en lo vostre venir no haja falla ni dilacio. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori etc.
Honrat senyer. Letra havem rebuda del honorable mossen Arnau de Foixa dientnos que no ha haut de vos soccorriment per quant dehiu no haver de nosaltres tal comissio perque si socorregut nol haveu e es axi que ell no tinga sou sino per les dues mesades que rebe en aquesta ciutat nos plau e volem lo socorregau per una mesada tant solament a la raho acustumada. E noy haja falla. Del que apres convendra fervos scriurem vos empero no façau mes avant fins ne hajau letra de nosaltres. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Als honorables senyers lo veguer de Camprodon e lo balle de la vila de Sent Johan ces Abadesses e a quiscun dells.
Honorables senyors. Entes havem lo cas ques diu esser stat fet e comes per En Peyro Ferigoler (ver farigolero, diccionari lleidatà - català) e altres complices seus en la persona del procurador del reverend abbat de Sent Johan ces Abbadeses lo qual cas es molt scandalos e grantment digna (digne; digno) de castich signantment per quant es stat fet lo dit reverend abbat stant e residint en aquesta ciutat demanat e appellat per nosaltres per tractar dels negocis concernents lo repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat per lo qual sguard totes ses coses devien e deuen star sots special guarda e proteccio. E mes per quant lo dit cas e delicte seria fet contra forma de la crida
a instancia nostra feta e publicada que tota persona sia e stiga constituida sots pau e treua en lo dit Principat. E com se diga que Nanthoni Giamar e Gabriel Giamar (Guimerà, Guimerá, Guimera; Giamar; Guia Mara) de la vila de Sent Johan haurien sabut consentit e tractat en lo dit crim e delicte e que serien presos e de llur culpa constaria assats per proces e per los dits sguarts sia molt interes de la cosa publica de aquest Principat que tal crim no romanga impunit. Per tant a vosaltres e a quiscun de vosaltres pregam e requerim que dels dessus dits Anthoni e Guabriel e altres si haver porets en aço façats tal castich juxta los llurs demerits que sia a ell pena e a altres eximpli e per cosa del mon tal cosa no romangues impunida car no succehiria a bon renom vostre ne satisfariets dignament a vostres oficis. E fahent en aço lo degut jatsia que justicia vos hi strengua vos ho haurem a complacencia molta. Dada en Barchinona a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera residents en Barchinona a vostra honor apparellats. 

Entes havem lo cas ques diu esser stat fet e comes per En Peyro Ferigoler (ver farigolero, diccionari lleidatà - català) e altres complices seus en la persona del procurador del reverend abbat de Sent Johan ces Abbadeses lo qual cas es molt scandalos e grantment digna (digne; digno) de castich signantment per quant es stat fet lo dit reverend abbat stant e residint en aquesta ciutat demanat e appellat per nosaltres per tractar dels negocis concernents lo repos e benefici de la cosa publica de aquest Principat per lo qual sguard totes ses coses devien e deuen star sots special guarda e proteccio.

https://www.spain.info/es/destino/sant-joan-les-abadesses/

lunes, 29 de julio de 2019

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte II



Núm. 295. Tom. 18. fol. 1317.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends nobles e honorables senyors: apres que partim daquexa ciutat continuant nostre cami arribam e entram en aquesta ciutat dissapte a XVI del present mes hora de vespres et fora la vila isquerennos a rehebre tots los ambaxadors de Castella e dins la vila en la entrada dues o tres persones per part del parlament Darago: e hir digmenge per lo mati alguns los majors e principals del parlament vengueren a la nostra posada per visitarnos e per scusarse com nons eren exits. E fetes per nosaltres a ells dignes e pertinents respostes los pregam que volguessen donar orde
loch e manera que huy per lo mati lo parlament nos pogues hoyr e eliges persones ab les quals poguessem comunicar de les coses que per vosaltres nos eren comanades: e huy per lo mati per part del dit parlament nos fonch tremes missager que ells eren apparellats de hoyrnos. Et de continent nosaltres anam a la sgleya major daquesta vila e entrem en la secrestia daquesta vila ensemps ab XII persones que per lo dit parlament son stades eletes a hoyr e tractar ab nosaltres: e premeses degudes salutacions los donam vostra letra de crehença en virtud de la qual los explicam la sancta bona et loable intencio que vosaltres e aqueix principat havets en los affers de la successio de la reyal corona Darago: la qual intencio vostra anava en conclusio a tres o quatre fins o termens ço es que aqueix principat era de intencio et affincava sobiranament haver rey e haver aquell prestament e sens triga e en concordia de tots los regnes e terres de la dita corona e haver aquell per pura e mera justicia qui de si fos vera justicia e no ficta simulada ni colorada et que universalment fos per aytal hauda et reputada tant com en lo mon fos possible: e que a present per introduccio dels affers sens altre general proposicio lexades totes altres cerimonials observancies com no hic fos lo honorable micer Guillem de Vallseca qui era persona molt singular famosa e de gran providencia et qui devia esser en semblants coses sperada voliem solament haver proposades les dites coses: e que per tal que fos vist lo principat de Cathalunya e lo regne Darago anavem tots a una fi e terme abans que en altres species o particularitats dels affers devallassem e entrassem voliem saber dells si era aytal lur intencio cora aquella que nosaltres per part daqueix parlament los haviem explicada. Per lo bisbe Doscha nos fonch respost que havien plaer de nostra venguda ens regraciaven les saluts e semblants cortesies. Sobre les altres coses rement la resposta en Berenguer de Bardaxi nos dix que lo parlament Darago per via de parer havia posades algunes coses per venir als termens dessus dits e que si nosaltres voliem dir res de nostre parer que ells ho scoltarien: si voliem que diguessen ço que havien pensat que ells ho dirien volenterosament. Per nosaltres los fonch respost quens plahia hoyr e saber les coses que ells havien pensades: e de continent ell procehi en ses paraules dient que al parlament Darago semblava expedient per abreviar los affers de la noscio e conexença de la justicia de la successio se devia fer per algunes persones elegidores per tots los regnes et terres de la corona reyal Darago e que era perillos que tots los parlaments se ajustassen car grans dilacions destorps inconvenients sen porien facilment seguir. Item que aquestes persones aytals fossen persones de sancta vida sciencia bones et notables. Item que la intimacio sia feta als competitors en manera fort honesta e cortesa no per via de citacio ni amonestacio que sapia o haja en si alguna cosa jurisdiccional mas per via duna cortesa notifficacio que los parlaments entenen en la noscio e investigacio de la justicia de la successio e quells placia donar en scrits lurs drets e rahons sens preffinicio de algun terme. Apres de aquestes coses nos dixeren la proposicio que los ambaxadors de França havien feta e la resposta que dema per lo mati los entenen a fer de la qual per tal com se fara publicament nons curam particularment scriure. Per nosaltres fon sobre les dites coses retenguda delliberacio: e per tant com era gran dia e dema per lo mati deu esser respost als dits missatgers de França romanguerem en appuntament que dema apres dinar siam ensemps en lo loch matex e continuarem e strenyarem los affers mijançant la gracia de nostre Senyor en la millor manera que sabrem e porem. Apres dinar nos es stat tremes a dir per los ambaxadors de França e per los de Castella separadament que volien venir a nostra posada per parlar ab nosaltres: la qual cosa nosaltres no havem tollerada mas tremetemlos a dir quels plagues esser a la sgleya major car nosaltres hi seriem fort volenterosament per hoyrlos: e axi es stat que tots ensemps som stats a la dita sgleya e en presencia dels ambaxadors de Castella los de França effectualment loant les bones respostes per vosaltres a ells fetes nos han molt pregats de la bona e breu expedicio de la justicia de aquests affers. Per nosaltres los es stat respost que per ço hic erem tremeses et en aço entendriem ab diligencia e gran cura. Et apres romanguem ab los dits embaxadors de Castella los quals nos dixeren affectuosament quels perdonassem com nons eren venguts vesitar a nostres posades: item se excusaren perque no eren anats aqui: item com lo rey e infant de Castella havien fet reguonexer e veure als mes e majors clergues de Castella sobre lo dret de la successio e interrogats aquells migançant sagrament li havien respost que la justicia de la dita successio se pertanyia al dit infant: item que de fet lo dit infant axi com podia e li era licit e permes de dret se haguera presa la possessio mas que havia stat per dues rahons: la una per ço com aquestes coses nos podian fer sens alcuns greuges et dampnatges daquesta terra los quals ell volia squivar axi com aquell qui amava molt tots los poblats en aquella: laltre per la gran confiança que ha de la innada feheltat e naturalesa de tots los sotsmesos de la corona Darago: pregantsnos en conclusio que volguessem haver per recomanada la justicia del dit infant e donar loch e orde en la breu expedicio de aquella. E veus senyors molt reverends nobles e honorables com havem despes lo temps desque partim daqui e ço que havem fet. De les coses quis seguiran successivament vos scriurem: solament vos pregam queus placia instar la venguda del dit micer Guillem de Vallsecca si sens dilacio o desolacio e dampnatge de sa persona se pot fer car plaher hauriem tots que fos aci e la sua presencia pora molt profitar et la absencia noure. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Scripta en Alcanyiç a XVIII de janer del any MCCCCXII. - Vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Fueron también leídas dos cartas del baile y jurados de Besalú, en que manifestaban las dificultades que se les ofrecían para la defensa de aquel territorio; y otra de los cónsules de Montblanch, en la que participaban al parlamento las noticias que tenían de la entrada de tropas estranjeras en el principado, y de que el conde de Urgel se dirigía a la mencionada villa cabalgando con armas e insignias reales. Acordóse por último el pago de algunas cantidades, y se levantó la sesión.

Sesión del día 23.

Después de haberse dado cuenta de una carta en que los embajadores en Aragón manifestaban que no habían aun adelantado ningún paso en los negocios que tenían encomendados; se precedió a la elección de Berenguer de Copons, para que reemplazase a Juan de Miralles en las comisiones que este tenía confiadas.
Volvióse a reunir el parlamento por la tarde, y en él se trató de los asuntos de Valencia, pero sin que se adoptase ninguna resolución definitiva.
Sesión del día 25.

Tratóse de resarcir a la ciudad de Barcelona los gastos que había hecho para recobrar el castillo de Palau Çaverdera, y se acordó la construcción de seis galeras para aumentar los medios de defensa del principado.

Sesión del día 26.

No se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 28.

Comparecieron los embajadores de Francia, instando nuevamente la pronta declaración del derecho que tenían sus princi-les a la sucesión del reino; y se leyó después una carta en que el parlamento valenciano daba noticia de haber ya nombrado a los embajadores que debían pasar a representarlo en Alcañiz.

Sesión del día 30.

Tratóse de la pacificación y concordia del reino de Valencia y del viaje de Guillermo de Vallseca a Alcañiz.

Sesión del día 1.° de febrero.

Después de haberse discutido lo que debería proveerse acerca de la captura de un embajador del rey de Navarra verificada en Sicilia por el noble Bernardo de Cabrera, compareció Bonanato Pere para dar cuenta de su embajada en Valencia, y manifestar al mismo tiempo que la reina viuda doña Margarita deseaba presentarse en el parlamento de Aragón para continuar la reclamación de sus derechos. Leyóse finalmente una carta en que los embajadores que el Principado tenía en Alcañiz daban razón del buen estado de los negocios que tenían encomendados.
Reunida después la comisión de los veinticuatro, eligió al noble Berenguer Arnaldo de Cervellon, para que fuese de embajador a Alcañiz, en lugar de Guillermo de Vallseca, que por sus achaques no podía emprender el viaje.

Sesión del día 2.

En este día se reunió solamente la comisión de los veinticuatro para oír la lectura de la siguiente carta:

Núm. 296. Tom. 19. fol. 1367.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principal de Catalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents nobles el honorables senyors: per dues letres vos havem certificats en que teniem et tenim los affers per que som stats aci tramesos: et stam molt maravellats com no havem cobrada de vosaltres una de les provisions queus demanam: e segons havem haud sentiment vosaltres senyors barons et nobles per squivar prejudici lo qual pretenets si algun per part vostra no es en la forma dubtats remetre lo poder de fermar a nosaltres e ocorren a nosaltres tres rahons per les quals ab vostra honor parlant nons es vijares deguessets strebar en aço: et no creegats per res que nosaltres per ultracuydament ne per alguna ambicio o desordenat voler desigem haver aquest poder car Deus sab que per bona intencio et per breu expedicio dels affers et per squivar ruptures et divisions qui stan apparellades per metre en gens de dilacio aquells scrivim et diem aquestes coses. - Primerament que nosaltres no veem aci prejudici de alguns car per tot lo parlament hic som e per cascu de aquells et cascu ha de tot lo parlament lo poder. - Item que si molt enteniets que aquesta cosa fos tan prejudicial podiets fer que com nosaltres fossem tornats aqui micer Guillem de Vallsecca fermas axi com nosaltres. - Item com les embaxades foren trameses en Arago et en Valencia en la embaxada de Valencia no havia baro algu mas axi be hi erem per barons com per los altres e sabets be que los quatre de la una embaxada et de la altre havia poder de fer los affers pus ni hagues de cascuna condicio. Aquestes e moltes altres rahons nos occorren per les quals no veem parlant ab vostra honor vos sia fet ni causat algun prejudici: et si los affers fossen en tal disposicio que poguessen esser dilatats no creegats nosaltres demanassem aquestes coses ni scrivissem ab aquesta ardor mas com veem la qualitat et disposicio dels affers et de la terra e de aquells ab que contractam no poder tollerar spay de consultatories ni dilacions de sperar lo dit micer Guillem ara majorment que es empaxat segons nos es stat scrit ne de algun altre sino venia molt cuytat e que per cuytat que vingues anvides veem que temps li bastas attesa la gran celeritat e cuyta que aquests affers requeren e vejam per aquesta raho molts inconvenients et sinestres disposts et apparellats a carrech perpetual de qui haura dilatat finar et fermar aquells; per ço senyors molt reverents nobles et honorables per nostre descarrech avisantsvos de les dites vies vos pregam requerim et consellam quens vullats trametre decontinent o lo consentiment del dit micer Guillem o persona qui suplescha lo seu loch o remetre lo poder a nosaltres: certificantsvos de tot cert que si de açi a dimecres primer vinent que tindrem tres del present mes per tot lo jorn no haurem hauda aci provisio en alguna de les dites maneres lo dijous seguent a cuatre del dit mes per lo mati axi com aquells qui podem aço fer partirem daci per tornar aqui a vosaltres e dolremnos molt et som certs queus dolrets si aquests affers nos fermen en la manera que son concordats car tal es quen deurets esser contents sens tot dubte: e no vullats haver confiança de haver altra dilacio o terme car nous ne cal fer compte. Et sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç lo primer dia de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Tarragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Y visto su contenido, resolvióse escribir a Berenguer de Cervelló que apresurase su partida.

Sesión del día 3.

Abrióse con la lectura del documento que sigue:

Núm. 297. Tom. 19. fol. 1372.

Quibusdam requestis et oblationibus pridie et noviter his diebus cuidam protestationibus seu contradictioni per dominos ambassiatores dominorum regis et aliorum dominorum Francie prenominatorum parlamento Cathalonie in civitate Dertuse congregato factis respondet dictum parlamentum: quod ejus in ante fidelitatis et naturalitatis fervor intactus totique orbi notissimus ipsum impellit ut nedum quavis fraude sed etiam fraudis suspicione seu efigie proculpulsis eum solicitum faciat ut hii qui ad examinationem et disputationem vere justitie super debato juris successionis regnorum et terrarum corone regie Aragonie juridice fiendam debite deputabuntur seu eligentur sint viri bone ac probate fame et oppinionis scientifice et in judiciis experti nullique competitorum debite suspecti quorum numerus felici cause expeditioni congruat et cognitionis vere justitie modus ab his fiende exacto prius a quolibet ipsorum solemnissimo juramento tam in concomitantiis quam in aliis a rito et recto non deviet exulentque ab eadem omnia et singula que verum pervertere aut differre verisimiliter possent judicium: et intendit dictum parlamentum quod nullus ex competitoribus qui in hac patria suum fovet domicilium cum vel sine armis ad aliquem locum loco in quo fiet dicta recognitio per duas dietas vicinum aliqualiter accedat alii vero competitores dicta regna et terras nullatenus subintrare debeant quolibet tamen competitoris ambassiatoribus advocatis ct procuratoribus cum rationabili inermi comitiva ad dictum recognitionis locum liber pateat accessus ut ibidem de jure suorum principalium allegare et docere valeant. Illud autem saluberrimum et prudentissime a dictis dominis ambassiatoribus cogitatum arbitratur dictum parlamentum videlicet quod dicti procuratores cum potestate et speciali mandato suorum dominorum habeant solenniter promittere vovere et jurare quod stabunt declarationi et ordinationi debite fiendis per dictos ad hoc deputandos nec directe aut indirecte per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quovis modo quodque ut hec fiant dictum parlamentum sumo studio procurabit. Ad id autem quod dicti domini ambassiatores subiciunt in eorum sexta conditione de duplo majori vel majori et saniori parte facta comparatione personarum etc. respondet dictum parlamentum quod hic articulus et articulus numeri dictarum personarum et nonnulli alii sunt comissi reverentie prudentie et arbitrio suorum ambassiatorum his diebus ad parlamentum Aragonie destinatorum et est cordi dicto parlamento Cathalonie debite providere circa id quod de coactione competitorum et de gentibus armigeris exteris seu regnicolis dictum est per dictos dominos ambassiatores ut sic justitie recognitio debite fieri possit. Oblationem vero factam per dictos dominos ambassiatores pro parte dictorum principum et regnorum de auxilio et juvamine pro expulsione gentium armigerarum etiam ut caritativam et cordialem affectionem detegentem multum regratiatur eis dictum parlamentum: sperat autem in Domino quod alia remedia circa predicta sibi non deerunt et sic patienter tollerare sustinerequr rationabiliter non posse predictorum principum ex parte in his regnis et terris intrare aut morari valerent armorum gentes quavis occasione vel causa: nec per hoc credit dictum parlamentum honori dictorum principum fore aliquatenus detractum. Demum ad illud quod de repulsione suspectorum novissime dictum est per dictos dominos ambassiatores in eorum ultima protestatione respondet predictum parlamentum quod si et ubi aliqui de dicto parlamento vel de numero vigintiquatuor alicui vel aliquibus ex competitoribus viderentur debite suspecti quod tamen arbitrandum non est attenta eorum fidelitate ac naturalitate radice que etiam in eorum progenitoribus usquequaque non marcuit et vinculis religiosissimi juramenti quibus noviter astricti sunt recte in consideratione deductis et librata justitia actuum a dicto parlamento seu a dicto numero vigintiquatuor quotidie deffluentium ut puta electionis ambassiate solemnis die sterna facte parlamento Aragonum et similium circa predicta parlamentum predictum Cathalonie salubriter provideret. Hec quippe in agendis et circa agenda est dicti parlamenti sana et sincera intentio cui si et quatenus dicte requeste oblationes protestatio et contradictio reffragentur aut reffragari seu adversari quomodolibet videantur dictum parlamentum eisdem nullatenus consentit immo contradicit expresse requirens hanc in fine dictarum requestarum continuari ac fieri publicum instrumentum.

Después de haberse adoptado varios acuerdos sobre asuntos de poca importancia, fue aprobada la siguiente contestación al titulado parlamento de Mequinenza.

Núm. 298. Tom. 19. fol. 1379.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista una letra assats de longa seria tramesa per los nobles e altres honorables senyors ajustats en Mequinença diu et respon a aquella que ell ha be a memoria la proposicio feta en lo dit parlament per los noble e honorables don Artal Dalago mossen Martin Lopez de Lanuça cavaller e en Johan Gallard savi en dret com a missatgers dels dessus dits nobles e honorables senyors e la resposta feta als dits missatgers per lo dit parlament la qual fo la seguent en effecte. Que aquest parlament de la mort de nostre senyor rey princep et senyor de memoria recordable fins açi per ses letres et missatgers ha manejat et tractat de et sobre los preambols et antecedents necessaris a pervenir a conexença de nostre ver rey princep et senyor per justicia ab lo parlament general del regne de Aragon tant com fo aplegat e residi en la ciutat de Calatayu e apres ha continuat sos tractes per ses letres e missatgers ab lo dit parlament apres que es stat mudat et continuat a la vila de Alcaniç tenint aquell per ver parlament com tal sia stat tengut et reputat comunament fins açi et lo dit parlament no sab lo contrari et ab aquell enten a continuar sos tractes e deliberacions et altres actes necessaris a conexença de nostre rey et senyor per justicia fins a deguda conclusio e per tots desijada: e haura gran consolacio aquest parlament que aquells que no son ne entrevenen en lo dit parlament de Arago per denotar et mostrar bona unitat et concordia tant com fos pertinent et degut hi entrevinguessen: e en la dita resposta sta et persevera com al dit parlament no sia propri disputar et menys declarar los duptes contra la convocacio del dit parlament de Arago en la dita letra mencionats. E satisfaent a la intimacio requesta en la dita letra diu lo dit parlament que en et sobre les dites coses ell fara ço que sia tengut per justicia et sia a ell pertinent et degut. E dissent lo dit parlament a les protestacions en la fi de la dita letra contengudes tant com sien vistes esser contra lo dit parlament privilegis libertat facultat de aquell et actes per ell fins açi tractats et deliberats ab lo dit parlament de Arago et daqui avant tractadors et deliberadors.

Asimismo fue aprobada una contestación al conde de Urgel, concebida en estos términos:

Núm. 299. Tom. 19. fol. 1380.



Lo parlament general del principat de Cathalunya hauda noticia de la resposta feta per lo molt egregi senyor don Jayme Darago compte Durgell a la requesta a ell feta per part et en veu del dit parlament per lo reverent abbat del monestir de Sant Johan ces Abadesses replica a la dita resposta dient: que lo dit parlament ha dreta leyal et ferma intencio en veure et regonexer ab los altres parlaments dels regnes de Arago de Valencia et ab los sindichs et missatgers del regne de Mallorques qual de tots los competitors es et deura esser lur ver rey princep et senyor per justicia e aquell com sera per justicia segons es dit conegut et manifestat axi com leyals feels et naturals vassalls per lur ignada naturalesa retran lo deute de subjeccio: e ans de la dita regonexença la qual no han hauda fins açi e deguda cognicio per justicia no creu lo dit parlament esser propri a algu dels dits competitors dels dits regnes et terres possessio demanar ne algun dret de subjeccio en los regnicoles e sotsmeses de la dita corona com seria preposterar degut orde e seria als dits regnicoles et subjectes a la dita corona molt reprehensible confusible et perillos ans de la dita conexença trobament et manifestacio de la veritat de la justicia regonexer e pendre algun dels dits competitors per senyor e liurar o permetreli alguna possessio obediencia o subjeccio. E satisfaent al segon cap de la replicacio diu lo dit parlament que en extirpar los castellans los quals son en los regnes Darago et de Valencia molt greu que es al dit parlament ell ha retut son deute et ha fet et fa en et per moltes maneres tot ço et quant ha pogut et pot et fara per avant tant com a ell se pertanga et qui ab missatgerias trameses al infant de Castella et al parlament del dit regne sobre lo dit fet qui ab altres remeys a aquest parlament pertinents et deguts si ha degudament treballat et si treballara tant com al dit parlament se pertanga. Dels dans scandols damnatges et inconvenients en la dita resposta mencionats en los dits regnes seguits apres e per la entrada dels dits castellans ne en los qui precehiren la dita entrada no ha lo dit parlament de Cathalunya ne merexera haver culpa ne carrech algu: e com se diu en la dita replicacio que lo dit molt egregi senyor don Jayme no ha meses gents stranyes etc. diu lo dit parlament que ell fa ço que deu et es presumidor que axiu fara et servara en esdevenidor et no parria si era fet lo contrari que procehis de tan egregia et axi gran et magnifica persona com ell es e de tan alta sanch procehint: et sobre lo dit cas es stada feta la
requisicio per lo dit reverent abbat com a missatger del dit parlament al dit egregi don Jayme en la qual axi com a justa et fundada en gran equitat et raho concernent conservacio de la cosa publica sta et persevera lo dit parlament requirent lo dit egregi don Jayme que aquella dege tenir et inviolablament observar. E no consent lo dit parlament als remeys cominats en la dita responsio ans dissent en aquells tant com sien desviants a les coses en la requisicio et derogants al be repos e tranquilitat dels dits regnes et terres et tant com porien esser turbatius de la conexença tranquillament et ab tot repos de la justicia de la successio fahedora. E satisfaent al darrer cap en la dita responsiva letra contengut diu lo dit parlament que lo dit molt egregi senyor don Jayme et los altres competitors considerat lo principi et prossequcio fins açi han pogut ben conexer ab gran diligencia de aquest parlament lo qual ha tots temps hauda no planyent treballs ni despeses ha et
haura fins a la molt desijada conclusio per la qual haja conexença de son ver et indubitat rey princep et senyor per justicia e de la dita negligencia (diligencia) et treballs no enten a desistir ne cansar la gracia de nostre Senyor Deus mijançant la qual vulla illuminar e los dits competitors que
proseguesquen llur justicia que pretenen planament et simpla segons es en la dita requisicio contengut et tots los parlaments en veure regonexer pensar et deliberar aquella et dins breu temps. La qual repplicacio requer lo dit parlament per vos notari esser continuada a la fi de la dita resposta e feta al dit parlament et los residents en aquell carta publica com len vullen.

Sesión del día 5.

Tratóse de las desavenencias de los valencianos.
Por la mañana del siguiente día 6, se reunió la comisión de los veinticuatro, y en ella fueron leídas varias cartas, a saber: una de Berenguer Arnaldo de Cervelló aceptando el cargo de embajador, que se le había conferido en reemplazo de Guillermo de Vallseca; y otra de los embajadores en Aragón, que dice así:

Núm. 300. Tom. 19. fol. 1389.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra havem rebuda per la qual e axi mateix per altres de alguns particulars havem sabuda la eleccio que feta havets del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello en loch de micer Guillem de Vallseca et les provisions qui fetes havets per fer
cuytar la sua venguda: e puys axius ne ha plagut ordenar nosaltres som stats decontinent rebuda vostra letra ab aquests senyors daragonesos e apres moltes persuasions et rahons ab gran difficultat et affany havem dells obtengut que tolleraran et speraran la sua venguda per alguns dies. Nosaltres per gracia de nostre Senyor Deu axi com vos havem scrit tenim los affers en bon apuntament si dilacio et allonch nols afolla. Placiaus fer cuytar la venguda del dit mossen Berenguer Arnau axi ivaçosament com porets. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a IIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres vostres missatgers en Arago tramesos apparellats a vostra honor.

Finalmente la misma comisión recibió el juramento y espidió sus credenciales al mencionado Berenguer Arnaldo de Cervelló.

Sesión del día 8.

Fueron leídos en esta sesión los siguientes escritos:

Núm. 301. Tom. 19. fol. 1396.

Lo parlament general del principal de Cathalunya vista la resposta feta et protestacio a una requesta feta al senyor infant de Castella per mossen Macia Dezpuig cavaller en nom del dit parlament denegades et no consentides les coses en la dita responsio contengudes tant com sien desviants de les dites requisicio et protestacio en justicia et raho molt fundades sta et persevera en aquelles et encara les ha per repetides altre vegada et tantes fins hajen effectual compliment. Et parlant ab degudes reverencies et honor del dit senyor infant no permeten raho ne justicia que algu dels
competitors demanar ne prosseguir la justicia que preten ab gent darmes ne apresonar los sotsmesos de la corona reyal en la qual preten haver dret ne pendre rescats ne bens ne aguaytar los camins ne combatre ne occupar forçes ne ajudar a tals actes segons appar que fassen la gent darmes castellana et en regne Darago et de Valencia: et aço es clar e notori et deu esser be cert lo dit senyor infant que los regnes principat et terres a la reyal corona Darago pertanyents no hagueren permes permetrien ne permetran que algun dels competitors ab indegudes et desordonades maneres assajas de demanar et menys haver et aconseguir sa justicia ne per la dita gent darmes castellana ne com mes ni hagues et que tots los competitors ni metessen noy farian sino lo degut conservant tots temps lurs ignades fidelitat et naturalesa: e ab aço cessa lo fundament de la dita resposta parlant ab deguda reverencia et honor. E com tal desordinacio don alguna dilacio als dits affers de la successio no veu lo dit parlament que altre be sen seguesca: e deu considerar lo dit senyor infant et cascu dels altres competitors qui fes semblant les penes per dret contra aquells qui volen ab tals maneres no juridicas ne rahonables occupar les heretats en les quals pretenen succehir per justicia e mes deuen haver devant los ulls que la discussio de justicia se deu fer planament simple sens scrupol de alguna impressio en altra manera la justicia violentada no es a Deus plasent ne a dret et raho amigable ne bona legittima ne segura a aquell qui ab tals migants la obte: ne lo desviament del un dels competitors la on axi fos deu induhir lo dit senyor infant ne qualsevol dels altres competitors a fer semblant com tal attemptament sapia mes multiplicacio de inconvenients que algun reglament ne benavenir dels affers manejats. Et ha pogut star en ferm lo dit senyor infant et tots los altres competitors que lur justicia sera reposadament vista et ben entesa per manera que ell et cascu rahonablament sen deuran tenir per contents: e de qualsevol altre cap desordenat impressiu o indegut o illicit se pot be aconortar cascu dels dits competitors perque lo dit parlament segons dessus es dit sta et persevera en les requesta e protestacio et geminacions dessus dites: requirent vos notari que la dita replicacio continuets apres la dita resposta en levets e a ell e a tots los residents en aquell liurets carta publica com len vullen.

Núm. 302. Tom. 19. fol. 1400.

Benedictus episcopus servus servorum Dei venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis et dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis necnon baronibus nobilibus militibus domicellis sindicis quoque et procuratoribus civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie in parlamento dicti principatus Dertuse congregatis salutem et apostolicam benedictionem. In excelso trono celestis altitudo consilii suaviter cuncta disponens juxta suam ordinatissimam dispositionem adeo voluit subjectos populos regis freno dirigere et illum taliter habenas gubernaculi possidere quod pacifice possent subjecti consistere suoque discreto regimine votivis successibus abundare: ad hoc siquidem votum boni regis indesinenter aspirat ut sic respublica vigeat sic perseveret et sic suis fiat serena temporibus ut presidat semitas vitiis et sua providentia circunspecta florem cujuslibet virtutis inducat: timent enim tunc crassati malefici tunc vaccant crimina et insatiabilis compescitur appetitus tunc regis severitas acrimonia debita tam publica crimina corripit quam privata: ac contra ubi respublica regis solatio est destituta quodammodo justitie freno laxato adduntur peccata peccatis vitia vitiis cumulantur et indessinenter quampluribus criminibus et dissensionibus indulgetur. Ad vos itaque fratres venerabiles filiique dilecti monita nostra dirigimus et hortatus illo cordis affectu quo paterfamilias sepe natos utrumque discordes pacientia tollerat utrumque redarguit neminem damnat pro neutro judicat utriusque malum precavet uniuscujusque bonum promovet et quavis partialitate semota equa lance dulcedinis uniformique cordis amplexu ad vota conformia et paria pacis federa invitat. Hoc pro posse nedum utique pastoralis officii nos angit cura diutina qua cunctis mortalibus obligamur sed etiam merito nos constringit hoc natale solum pro quo labores assumere gratum semper habuimus et acceptum. Post obitum siquidem clare memorie Martini regisAragonum jam non modicum temporis attendimus effluxisse et super ejus regni successione legittima competitores plures insistere prelatorum et nobilium ac populorunm affectus in vota varia desidere literatorumque virorum judicia esse divisa ideo non solum non possumus non dolere sed et graviora timentes imposterum dubitamus. Oceurrite igitur dilectissimi recolentes quam felix antiquorum nostrorum veneranda vetustas que tam amplo terrarum margine soloque tam fertili deffensionis tam forti repagulo ac tantorum clarissimorum virorum patronis commitens glorioso et paccatissimo vos regno donavit. Animadvertite igitur prudentissimi viri ne malorum omnium operante satore sensus vestros terrene cupiditatis quivis error involvat ne qua sinistra fallat oppinio nox in sue apetitus obtenebret seu trahat indevia privata voluntas unde quod absit pacis et unionis debite dulcore fugato discordie virus subintret miserandis populis proculdubio periturum: quin potius vos viri notabiles in illum eternum judicem cuncta cernentem vestram aciem dirigentes justititiam diligatis. Attendite doctissimi viri vos hujus regni principalia fore membra vestro capiti unienda sine quo invalida quevis compago subsistit. Nonne corpus exanime sino capite truncum se offert intuentibus indecorum? Quid ergo tardatis quid procrastinatis dilectissimi formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent? Nil turpius nil vilius nil tandem eque pestiferum esse potest ut quod abhominabiliter dici potest contra naturam in eodem corpore sint simul et semel varie voluntates: in vestra concordia carissimi pax et salus in discordia vero extrema ruina. Beneficiorum itaque patrie vestre memores esse vellitis in sue imo vestre salutis integritatem intendite et per unionis pacis et concordie media quo nichil dulcius nichil potius comuni et universali aspirate quieti. Externa vos exempla perterreant. Quid atheniensium quid cartaginensium quid romanorum nisi civile odium et privatum comodum anichilavit imperia? Date ergo dextere dexteram pacis et unionis federa jungite voluntates unitate paci intendite patrie discordes unite instruite nescientes quod totum si quid vobis patrie amoris est ejus caritas integrabit. Quis vestrum obstinatis animis non erumpat in lacrimas quem non comoveant ob amorem et patrie caritatem viscera pietatis quis ad tam infaustum casum si obviare negligitis non pavescat? Ipse nempe rex pacificus Jhesuschristus evangelitzans pacem dixit omne regnum in se divisum desolandum et domum supra domum asseruit ruituram. Vulgare quidem est concordia res excrescere parvas discordia vero dilabi maximas et dissolvi. Guerrarum utique tristis eventus est et nil aliud quam fames vincula carceres predas ferrum et ignem exitiumque minatur pax vero solatium placidamque quietem. Vos igitur venerabiles fratres filiique dilecti ad hec totis viribus invitamus quatenus sepositis terrenis affectibus timorem Domini qui est initium sapientie ejus primitus induentes rectum ut prediximus inquirere: studeatis vos insuper regregii viri quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite patienter passiones deponite affectusque terrenos quoniam pacem patrie civiumque salutem private comoditati tan divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse non ambigitis preponenda: neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari nusquam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse potest. Ad summam dilectissimi cum teste Scriptura impossibile sit absque regali providentia pacem dari hortamur vos per viscera misericordie Crucifixi quatenus sinceriter unanimiter et alacriter super rege futuro destinetis inquirere veritatem ut gaudium subsequatur omnium populorum: quod siquidem propiciante Deo ut propensius obtinere possimus divinis obsequiis apud Altissimum pias fundere preces nostra solicitudo totis viribus non cessabit. Data Paniscole Dertusensis diocesis X kalendas febroarii pontificatus nostri anno decimo octavo. - Laurentius. - R.

Sesión del día 9.

Abrióse con la lectura de la carta que sigue:

Núm. 303. Tom. 19. fol. 1404.  



Als molt reverents nobles et honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya. - Molt reverents nobles et honorables senyors: axi com ab nostra derrera letra vos scrivim ab difficultad e affanys havem obtengut que aquests senyors daragonesos tollerarien e sperarien la venguda del noble mossen Berenguer Arnau de Cervello per alguns dies: e per ço com per alguns nos era stat scrit que lo dit mossen Berenguer seria açi dissapte o digmenge prop passats havem comportats aquests dies ab les millors maneres que havem pogut. Mas com vehem ara que los dits termens son passats e lo dit mossen Berenguer no es vengut ne encara ne sabem res somne molt maravellats et torbats: pregam molt affectuosament vostres reverencies nobleses et honorables savieses que en totes aquelles maneres que sien possibles vullats provehir que lo dit mossen Berenguer Arnau sia açi lo pus prest que fer se puscha car la triga qui ses dada als affers som certs que no ha en res aprofitat: placia a Deu que no haja nogut et que no noga mes si plus avant de quens dolrem molt: pero nosaltres noy podem altre fer: Deus y gents nos hagen per scusats. Altres coses molt reverents nobles et honorables senyors a present nous scrivim mas que sia lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en Alcaniç a VIII de febrer del any MCCCCXII. - Larquebisbe de Terragona els altres missatgers en Arago trameses apparellats a vostra honor.
Sesión del día 11.

Tratóse de algunas reclamaciones particulares que se habían presentado contra el conde de Urgel, y de los asuntos del reino de Valencia.

Sesión del día 13.

Fue leída la siguiente carta:

Núm 304. Tom. 19. fol. 1417.

Als molt reverents egregis nobles et honorables senyors los del parlament del principat de Cathalunya ajustats en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles et honorables senyors: digmenge a XX dies del mes de deembre prop passat per gracia de nostre Senyor ab bon salvament arribam en castell de Caller on fom molt be et notablament reebuts per lo molt noble baro lo comte de Quirra et per tots los altres nobles cavallers et gentils homens qui alli eren et no resmenys per los honorables cavallers del dit castell als quals premeses cordials salutacions havem donades les letres de creença per vosaltres senyors a ells trameses e explicada als damunt nomenats la dita creença los dits comte nobles cavallers gentils homens et consellers respongueren queus regraciaven molt les coses en virtut de la dita creença a ells dites et explicades et que si be havien servit en temps passat axi be et mills entenien servir la corona Darago et principat de Cathalunya en lesdevenidor et pugnar per la cosa publica daquell regne tant com los fos possible: empero attes que ells havien molt servit et despes lurs facultats et bens et no havien haut gran temps havia passat soccors de Cathalunya et eren molt esmeses no podien fer bonament sa honor ni pugnar contra losrebelles a la dita corona segons havien voler dients que sino eren soccorreguts nou porien suportar ans sen haurien a jaquir et tornar en Cathalunya la qual cosa los seria molt greu. Mes avant senyors sapiats que dimarts a XXVIIII del dit mes en nom de Deu nos recollim en les dites naus per navegar vers lo regne de Sicilia et dilluns mati que comptavem IIII dies del mes de janer del any MCCCCXII ab bon salvament fom navegats prop la illa de la Fonyana que es davant la villa de Trapena on havie dues naus de janovesos que staven surgides ço es una gran armada appellada la nau imperial hon havem sabut que havia CLXXX combatents et laltra poqua les quals aqui mateix temen una cota carregada de vi en un leny que havien pres de cathalans: et decontinent que hagueren vista de les nostres naus jaquida la presa tallats los ormeigs et sfondrades barques de les naus feren vela prenent la via de mig jorn et los dits capitans ab les sues naus donarenlos caça aquell dia fins hora de mig jorn e mossen Bernat de Furcia qui era en la nau den Vallocera lavos capita et pus avançat de les altres veent que les naus se lunyaven daquesta illa requerí et protesta al dit capita que giras et posas ell et tots los altres en terra: et de fet lo dit capita gira faent la via de Trapena et vent de la tramuntana donans al denant et arrabaçans dins mar: e lo dimarts seguent mudas lo vent et fem la via de la terra et ab un laut de Marçala sabem nova certa de la terra que la senyora reyna era en la ciutat de Palerm et mossen Bernat de Cabrera en la vila de Xatha la qual ab certs tractes XX dies havia passats sera reduhida a sa obediencia: e mes avant que mossen Xanxo Roiç ab alguns barons daquest regne per via de scalament de nit havia entrada la ciutat de Cathania X jorns havia passats on se son seguides moltes morts et robaments de cases. E sabuda aquesta nova los dits capitans a instancia de nosaltres fahien la via de Palerm et quant fom devant Marsala hagueren vista de tres naus de janovesos ço es una gran et dues poques que eren al port de Trapena: les quals aximatex havents vista de nosaltres feren vela et prengueren la via de tramuntana et les dites nostres naus aquell dia et tota la nit seguent donarenlos caça et com vench laltre dia per lo mati les dues naus poques forense allargades que no foren vistes al mon et la nau gran fonch a pich de les nostres naus les quals carregaren veles et strenguerenla tant fort que ella vench a venia et retes et fon salvada vida et membres a la gent. Aquesta nau sapella la nau Marta et era den Anthoni de Besofarga et be armada de port de MCCCC botes on havia CLXV combatents et mes: et sonsi trobats de VIII en VIIII milia ducats et de XXXX en L bales de draps entre los quals ha algunes bales de draps florentins et vervins et CC cuyrasses el DC ballestes
sobergues et moltes cotes de malla bacinets caps davant braços e arnesos de cama et de cuxa et altres moltes coses axi que entre tot val al pus de XX milia ducats. En apres los dits capitans a requesta nostra faents la via de Palerm lo dissapte seguent per lo mati se trobaren be LX milles dins mar davant Capogallo et hagueren vista de dues naus de janovesos una gran et altra poca que eren exides de Palerm et fahien la via de Trapena: et com les dites naus hagueren vista de nosaltres giraren la via de Palerm et les nostres naus ampraren veles et tot aquell dia fins hora de completa ab gran vent et temps brut donaren caça a les dites naus et la poca anasen de la vela et
la gran romas tant que la dita hora de completa veentse al mig de les nostres naus vench a pactes et salvada vida et membres a la gent retes et fonch presa qualsque X milles davant Palerm. Aquesta nau es de port de M botes appellada Batista Spindola: era be armada de CLXXX combatents o pus pero no es de tan gran valor com la primera mas es pus fort: e segons apres havem entes com los dits capitans feren calar la prop dita nau davant Palerm molta gent de la ciutat et entre los altres la dita senyora reyna et veeren es prengueren esment de les naus et presumiren que eren les naus on nosaltres erem pujats de que hagueren gran plaer et decontinent la dita senyora feu metre a punt la galea de mossen Ramon Torrelles et trametia a les dites naus et de fet nosaltres la vehiem venir et per un grop de pluja et de mal temps hacsen a tornar et les nostres naus per son salvament meterense en mar et squivaren la terra: et quant vench lo dilluns seguent per lo mati ab gran affany acostarense a la terra et surgiren davant Trapena vers la dita illa de la Fonyana: et lo dimarts mati a XII del dit mes isquerem en Trapena on fom be acullits et reebuts: e apres que fom en Trapena axi la dita senyora reyna com lo dit mossen Bernat de Cabrera sabents que erem arribats alli nos han scrit notifficantsnos com havien gran et singular plaer de nostra venguda. Nosaltres senyors treballam ab diligencia que al pus prest que porem siam a la dita senyora et depuys lo dit mossen Bernat: aytant com nos sera possible treballarem ferventment que los fets per que som tramesos migançant la gracia divinal vinguen a bona et deguda fi et conclusio. Als a present noych ha de nou de queus pugam scriure mas com lo cars ho requerra et haurem fusta rescriuremvos de tot ço
quis seguira dels dits negocis et de totes altres novelles et coses de que rahonablament vos degam scriure. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo sant Sperit en sa guarda. Scrita en Trapena a XIIII dies de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Los missatgers del principat de Cathalunya qui son en lo regne de Sicilia a vostre plaer et honor apparellats.

Procedióse después al nombramiento del abad del Estany, para que pasase a instar al conde de Urgel que se abstuviese de enviar tropas a Valencia; y al de Francisco de Erill, para que fuese al encuentro de dichas fuerzas y procurase disuadirlas de su proyectada empresa.

Sesión del día 15.

Acordóse el despacho de varias cartas que fueron leídas mas adelante.

Sesión del día 18.

Se dió audiencia a un enviado de Raimundo de Perellós, que manifestó que dicho jefe, el cual pasaba a Valencia con algunas fuerzas por órden del conde de Urgel, estaba dispuesto a retirarse, siempre y cuando se lo ordenase dicho conde, su señor, a quien podía escribirlo el parlamento.

Sesión del día 20.

Los embajadores que habían sido enviados a Alcañiz dieron cuenta de su embajada, y presentaron la concordia que habían firmado con el parlamento aragonés y algunos comisionados valencianos (1). En virtud de dicho convenio tratóse de elegir desde luego las personas de que en él se hacía mérito, pero nada pudo aun resolverse. 


(1) Se insertará esta concordia más adelante, al principio de las actas del compromiso de Caspe.


Sesión del día 22.

Los representantes de Mallorca presentaron los siguientes escritos:

Núm. 305. tom. 19. fol. 1442.

Molt reverent molt noble molt honorable e savi parlament: con lo consell general del regne de Mallorques representant tots los brasses e estaments de aquell regne e son univers sollicitat avisat instat e request per lo molt honorable en Luis de Averso ciutada de Barchinona vostre missatger e dels honorables consellers de Barchinona e ab letras vostras e lurs que lo principat e regnes de las parts deça a la corona reyal subjectes eren disposts a prest comu e concordable aplech pera venir a la regonexença vertadera e justa del que deu esser ver princep rey e senyor de tots succehint en la alta corona reyal al molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria rey deffunt derrer cert senyor nostre perque deguessen elegir e tremetre lurs missatgers e sindichs daça per esser e entrevenir e fer lo degut de lur lealtat per lo dit regne en lo comu e concordable aplech ab los altres regnes e terras deliberas de present de trametre deça per lo dit negoci nos en Berenguer de Taguamanent cavaller Arnau de Mur doctor en decrets e Jacme Albarti sindichs e missatgers ab legitima plena e bastant potestat en via juridica e de justicia pera la dita regonexença de la justicia declaracio publicacio e complida execucio de aquella ab los altres diputadors per los
altres regnes e principat per lo dit tant alt acte los quals fom junts en Barchinona dissapte a XXI de juny prop passat e de present presentam nostras letras de crehença al present reverent parlament ladonchs resident en Barchinona e als honorables consellers de la dita ciutat e sabuda la prorogacio feta pera la present ciutat de Tortosa del present parlament requests e instats per aquell que açi daguessem venir divenres a XX dies del mes dagost fom junts assi en Tortosa e a prechs vostres per diverses temps som entrevengunts en lo present reverent parlament e a prechs vostres con trametessets a Alcanis al reverent parlament del regne de Arago lo molt honorable misser Johan Dezpla doctor en leys missatger del present principat de voluntat de nos dits Arnau e Jacme hi ani yo dit Berenguer de Taguamanent per lo dit regne ensemps ab lo dit honorable vostre missatger e aqui estiem abdos setanta jorns o aquen entorn. E apres tornats açi con lo present reverent parlament hagues acordat de trametre al dit reverent parlament de Arago resident en Alcanis vostres reverents noble honorables savis e sollempnes missatgers a prechs e requesta vostra tots nosaltres dits missatgers e sindichs del dit regne de present anam al dit loch de Alcanis hon fom junts dissapte a XXIII del mes de gener prop passat e de present presentantsnos al honorable gobernador del regne de Arago requerim e instam que fossem oits en proposar la intencio del dit regne e nostre en lur reverent parlament e fo a nos dilatat fins al dimecres a XXVII de gener: e
lo dit jorn explicada nostra proposicio en lo dit reverent parlament Darago ab oferta fraternal justa e juridica de acompanyarlos e entrevenir ab ells e ab los dits vostres missatgers reverents e altres a qui pertangues en tots bons tractaments e acorts pera venir a la regonaxença de la justicia segons lo deute de la feeltat del dit regne e nostra e lo degut al dit regne de Mallorques per lo dit reverent parlament de Arago fo retenguda deliberacio e accord sobre respondre a nos del dit article: e durant lur delliberacio continuadament los diputats per lo dit reverent parlament de Arago ab los vostres missatgers reverents entrevenint lo reverent mossen Francesch Daranda missatger de nostre sant pare han tractat e deliberat entre ells en certa manera sobrels preparatoris e antecedents a la regonaxença e examinacio de la justicia de nostre ver rey e senyor sens alguna sabuda consentiment ne entreveniment nostre. E lo dit reverent parlament de Arago nos ha trigat de respondre per spay de XV jorns ço es fins al dimecres que haguem X del mes present de fabrer quant sens nos hagueren concordat sobrels dits preparatoris e antecedents dientsnos que havian e reputaven a nos per regne e que ensemps ab vostres reverents missatgers nos comunicarien lurs tractaments e acorts en los dits affers: e lo dit jorn hora de vespres present lo dit reverent missatger de nostre sant pare lo molt honorable en Berenguer de Bardaxi savi en dret present lo senyor bisbe Dosca diputats per lo parlament de Arago e los dits reverents missatgers del present reverent parlament feu publicacio e denunciacio a nosaltres dits missatgers dels acorts e managaments e conclusions e finaments dels preparatoris en certa manera tractats servats conclosos e acordats sens algun consentiment voluntat requesta ne entreveniment nostre. E con sobre aquells nos haguessem retengut acort lo dijous a vespres a XI del present mes present lo dit reverent missatger de nostre sant pare e los dits dos tractadors del parlament Darago e los dits vostres reverents missatgers foren per nos offerts certs capitols e articles tocants diverses vies en part juridicas e en part flixants e condescendents a menys del degut al regne de Mallorques demanantlos consell segons Deu e lur consciencia sobre aquells e offerints segons lur consell sil nos daven de present anar o trametre al dit regne per haver pus ampla potestat si master la haguessem: tenor dels quals capitols vos offerim açi de present. Retengut per tots acord sobrels dits capitols e partits dissapte a vespres nons fo donat consell sobre aquells articles algu mes que haguessem altra potestat empero que per aquella havernos trigaria la prossecucio e continuacio dels affers: e con requerissem e pregassem quens fossen dadas almenys per cascuns letras consolatorias al consell general del regne e certificatorias de lur intencio aquellas axi poch havem haudas. Per tant nos dits missatgers presumints en cert e indubitadament que axi com sens nostre entreveniment requesta ne sabuda consentiment ne acord ses tractat finat e conclos en los dits preparatoris contra lo degut segons forma de dret e de justicia al dit regne de Mallorques axi poch serem demanats ne admeses en entrevenir en nomenar ne elegir personas activè ne passivè jatsia en via de dret necessari per justicia sia nostre entreveniment qui som ja elets constituhits e approvats per lo dit regne de Mallorques qui de dret e justicia no menor potestat e auctoritat ha e haber deu en los dits affers que cascun dels dits altres regnes e principat e que nostra aturada dequiavant es vana e sens algun fruyt per lo dit regne de Mallorques: en lo dit negoci a la prossecucio del qual segons lo deute de lealtat fealtat e justicia lo dit regne e nos açi per ell som e serem tostemps prests de fer lo que degam ab los altres regnes e principat: car pera testimoniagar los actes quis faran si a Deu plaura be a la fi en tot sa enteniment no appar segons intencio e obres dessus ditas sia necessari nostra personal residencia o entreveniment com an als fins açi no haja servit nes sper a servir nostra venguda no per nostre defalliment ne de nostra potestat mas per no admissio del dit regne de Arago e del dit principat o dels dits reverents sos missatgers segons dessus es recitat: pregam e requerim lo present molt reverent molt noble e molt honorable parlament quens haja per escusats si perque no som admeses per ells ne lo dit parlament Darago en lo quens pertany ens es degut per justicia que axi com ab requesta e instancia vostra hic som venguts e hic havem fins açi envastat ultra VIII meses eus havem seguits e açi e Alcanis ab vostre beniplacit e grat nos ne retornem de present al regne de Mallorques: e queus placia fernos dar de present translat dels capitols en scrits concordats entre vostres reverents missatgers e lo dit reverent parlament Darago per refferir al general consell del dit regne lo dit proces los quals hi fassen per justicia lealtat e naturalesa innada lo que deuran fer en tota bona concordia e benavenir dels dits affers axi con continuadament han e havem fet fins açi e per ells ne per nos no ha stat ne stara. E de la present explicacio requerim per nostre descarrech essernos feta carta publica per lo notari present.

Núm. 306. Tom. 19. fol. 1444.

Primo: que sien eletes dotze personas ço es per lo parlament de Arago tres e per lo parlament de Valencia si concordar se poran altres tres e per lo parlament del principat de Cathalunya altres tres e nosaltres tres qui som elets per lo regne de Mallorques e que en aquests XII fos remes la vera conaxença e decisio a quis pertany los dits regnes e principat per si hagues esser la major part concordant. - Item attes que los valencians per elegir missatgeria per trametre açi en Alcanis nos son puguts concordar de que es opinio que en la eleccio del nombre de tres nos podrian concordar parria que en aquell cas que de la dita eleccio nos concordassen los de Vinalaros ne elegissen un a lur voluntat e los de Trayguera altre e lo terç fos remes a nostre sant pare o a altre persona de qui ells se concordassen lo qual fos elet del dit regne menys sospitos a las ditas parts. Pero los dits missatgers aquest capitol e la substancia de aquell remeten a concordia e disposicio dels reverents missatgers del sant pare e parlament del regne de Arago e embaxadors del principat de Cathalunya. - Item que los demunt dits XII diputats elegissen a las mes veus quatre notables personas homens de bona vida e bona consciencia e de aquests no fos fet negun dubte si eren mes de un regne o principat que daltre e que aquests haguessen esser per tots e que fossen ensemps ab los XII e que hoissen los competitors o allegacions de aquells e que presents los quatre dessus dits los dits XII diputats tractassen e menajassen es concordassen si fer se puria de la regonaxença dessus dita sens quels dits quatre no diguessen res: e en cas que nos poguessen concordar que de aquells competitors de que sera lo dabat fos comes als dits quatre e aquells en absencia dels XII hoides plenariament totas las rahons haguessen poder de veure regonexer e dicisir a qual per justicia pertany la successio. - Item en cas que la dita via o vias qui son juridicas no fossen plasents als parlaments de Arago e del principat que en aquell cas en lo nombre de las personas a qui fos remesa la regonaxensa de la justicia ne hagues haver alguns del regne de Mallorques de quin stat
se volguessen los quals fossen anomenats per los tres missatgers del regne de Mallorques ara residents en Alcanis si plau als parlaments que fossen dells sino que fossen altres de la illa e regne de Mallorques e quels approvassen los parlaments del dit acte e que fossen elegits per ells e que
fossen en nombre tants com serien los qui entrevendrien del o per lo regne de Valencia en la dita regonaxença comuna de la justicia. - Item en cas que las ditas cosas qui son lexants del dret degut al regne de Mallorques segons lo qual deuen esser per aquell regne nombre par als altres regnes e principat cascun per si no fossen plasents al dit regne de Arago ne al principat que almenys en tal cas hi hagues entrevenir una persona per lo regne de Mallorques de aquell regne natural en la examinacio de la justicia qui hagues esser nomenada per los tres assi presents a lur consciencia e approvada elegida per los altres parlaments fos dels tres qui son ara missatgers o daltres del regne de Mallorques fora ells tres. Empero en cas que del regne de Valencia hi hagues major nombre que del regne de Mallorques ni hagues en semblant nombre. - Item que en cas que aço nols plagues sie provehit que la persona natural del regne de Mallorques enomenadora per los tres fos altre persona del dit regne natural e no puxe esser algun de ells tres qui son ara missatgers car per be avenir e concordia dels affers plaura als missatgers del dit regne quant es per ells salvadas tostemps totas prerogativas drets e preheminencias del dit regne en tots altres actes e en aquest matex si aquestas cosas no eren approvadas per lo general consell del dit regne con de aquellas los dits missatgers no hajan potestat nes puxen plenir e aço sots la reservacio del regne de Valencia dita en la fi del precedent capitol. - Aquestes coses se dien tan solament monent e no renunciant a dret degut perque vege lo reverent missatger de nostre sant pare e lo reverent parlament del regne de Arago e reverents missatgers del principat que los dits missatgers son de intencio de tota concordia e de tot benavenir dels affers de aquelles fehentsne jutges los dits reverents missatger tractadors e missatgers del principat segons Deu justicia dret e bona consciencia carragantlos que no prejudican en ço que no deuen fer al dit regne de Mallorques ne li tolguen ço que vegen que
per justicia li es degut con de sos drets negu majorment universitat o regne no dege esser privat o despullat sens culpa o gran causa e majorment en acte semblant quis deu prosseguir per via de pura justicia. - Item fo aqui mateix offert de paraula per nos que si lo regne de Valencia dava loch que de las personas eletes no ni hagues alguna qui fos de o per aquell regne que quant es per nosaltres quens plauria e dariem loch que del regne de Mallorques no ni hagues e creyem que plauria al general consell del regne e hi daria loch per bona concordia e ben avenir dels affers. - E ordonat per ells en comuna concordia segons justicia e bona consciencia quels appar degen fer los missatgers del regne aquells de present ne consultaran lo general parlament del dit regne per haver de present de aquell plenera e legitima potestat.

Sesión del día 23.

Tratóse de proceder al nombramiento de los nueve compromisarios que debían verificar la elección de sucesor en el reino; pero no recayó sobre esto ninguna resolución. Fueron discutidos además algunos otros asuntos, aunque también sin resultado.

Sesión del día 24.

Después de haberse dado audiencia a un enviado del conde de Urgel (1), fueron leídas las siguientes cartas:

(1) Muy a menudo, al estractar una sesión, nos vemos privados de detallar las materias de que en ella se trató, porque el escribano secretario se contenta con decir en el acta: et explicavit nonnulla verbo. quae ideo hic inseri ommittuntur.

Núm. 307. Tom. 19. fol. 1452.

Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb. - Reverend pare en Christ: Com algunes notables persones havents poder de aquestes coses dejen esser daci a XXVIIII de març primer vinent en la vila o castell de Casp ajustades per investigar instruir regonexer e publicar a qui los vassalls e sotsmeses de la real corona Darago deuen prestar lo deute de feeltat e qui en lur ver rey e senyor per justicia segons Deu e lurs consciencies haver dejen e sien tenguts: per ço nosaltres exortam vostra reverend paternitat en custodia de la qual lo egregi don Frederich comte de Luna es o esta que lo pretes dret del dit don Frederich en la successio dels regnes e terres de la dita
real corona Darago prosseguiscats e prosseguir façats per sufficients procuradors e advocats. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverend arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 308. Tom. 19. fol. 1452.

Als reverends nobles et honorables senyors los deputats del general de Catalunya e sis persones a ells adjunctes. - Reverends nobles et honorables senyors: Per ço com les coses de queus scrivim seran dins fort breus dies necessaries per informacio de aquells qui deuen fer la noscio e publicacio de nostre ver rey e senyor: volem eus pregam que façats fer trellats autentichs en bona forma per notaris dignes de fe testificats e ab decret de jutge decretats de tots los testaments dels reys passats e de les unions dels regnes e principat e de totes altres cartes qui sien en larchiu real fahents per los drets de la successio e aximateix sien e stiguen amanides les croniques en manera autentica e que facen fe e que si meta ma decontinent de guisa que quant sera necessari qui sera fort prest pusque esser haut sens dilacio o difficultat alguna. Aximateix volem queus informets com despeses comunes se fan per tota la terra com se partexen o quina part ne paga Arago e quina Valencia e quina Catalunya e quina Mallorques e de ço que trobareu nos scriviu: e en les dites coses vos pregam sie donada gran cura com la disposicio dels affers no require dilacions ne grans termes. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent arquebisbe de Tarragona a XXIIII de febrer del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Catalunya apparellat a vostre honor.

Sesión del día 29.

Fueron leídos varios papeles relativos a las disensiones que aun continuaban en el reino de Valencia. 


Sesión del día 1. de marzo.

Leyóse otro largo proyecto presentado por los síndicos de Mallorca, relativo al modo con que debía procederse a la elección del soberano, y encaminado principalmente a dar a aquel reino la misma intervención en dicho nombramiento, que a los demás de la corona.


Sesión del día 2.

Fue leído un escrito de Dalmacio Çacirera, que versaba también sobre el mismo asunto de la elección.

Sesión del día 3.

Se acordó prorogar los veinte días, dentro de los cuales debía verificarse la elección de los nueve compromisarios, según los capítulos concordados en Alcañiz.

Sesión del día 4.

Los embajadores de Francia presentaron un escrito en que pedían que la elección hacedera de compromisarios recayese en personas que, á mas de estar dotadas de la debida sabiduría y probidad, no pudiesen ser sospechosas a ninguno de los pretendientes. Tratóse además de los asuntos de Valencia y de las pretensiones de los mallorquines.

Sesión del día 5.

Dióse audiencia a Jorge de Caramany, enviado por el conde de Quirra para tratar de algunos negocios interesantes del reino de Cerdeña.

Sesión del día 7.

Se presentó en esta sesión el siguiente escrito:

PARTE III