Mostrando las entradas para la consulta coltell ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta coltell ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 23 de abril de 2021

Sumari, X, Y.

X


XEXENTENA.


PER
treura Coltell, Spasa, o altre Arma Iradament
pac a la Cort Xexanta sous: apar en la primera
franquesa en libre den (dé, e con signo nasal, parecido a la
virgulilla
)
Sant Pera en la I. carta en la I. columna ciru
(circa) la fi de aquella.


(coltell,
ganivet, gaviñet : cuchillo; espasa : espada
)


Y


YPOTHECA.


PROVISIO
sobre les Ypotecas de les Mullers, e franquesa, es en libre
den Sant Pera en cartes 144. en la primere
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,


CAPITOL
24. DEN GRANYANA.


Item
supliquen al dit Señor Rey que si per furtuna algun
Fill de la Terra, o natural del dit Regne se trobara catiu
en terra de Moros, e estrobara algun catiu Moro
en lo dit Regne, que aquell tal catiu Moro se
puga
comprar de son amo per treura lo Fill de la
terra
, qui esta catiu en terra de Moros, y
aço per lo preu que haura costat al dit Señor, o
amo
ab les messions. Placet Regiae Majestati.


DEL
LLIBRE DEN ABELLO CARTES 165. CAP. 22.


Plau
a se Magestat que si lo Scriva per mudar las
partides dels ceñs; quant se trasporten, de vna
ma en altre, te 100. lliures de salari no puga
demanar ni exhigir altre cosa mes, sots pena de
privacio de Offici, si ja dons primer no enseñará que
a mes del salari de dites 100 lliures te legitima
institucio de rebre los 2. sous per lliure de que fa mensio
lo capitol.


(Dibujos,
cenefa)

martes, 25 de abril de 2023

XII. Franquezas de Mallorca.

XII. 

Franquezas de Mallorca. (Vid. pág. 233.)

Ex cod. ap. Ant. Ignac. Pueyo.

In fronte. (llaves)

En nom de nre. Seyor Jhu Xpist e de la Verge Sancta Maria mare sua. Aquest es lo libre de les franchees, e dels privilegis de Mayorches, e dels usatges de Barcelona. Lo qual en P. Torreela cavaler feu fer, com fo Veger a honor del Seyor Rey, e a ordenament de la Cort, en layn de nre. Seyor Jhu Xpist de M.CC.XC.I. (1291) 

Aquest es lo libre de les franchees quel Seyor en Jacme Rey darago dona a Mayorcha.

Sapien tuit que Nos en Jacme per la gracia de Deu Rey darago, de Mayorches, e de Valencia, e Comte de Barcelona, e durgel, Seyor de Monpestler, avens e tenens en nra. presencia la carta dels privilegis e de les franchees les quals a vos, amats nres. e feels universes e sengles pobladors e habitadors de la ciutat del regne de Mayorcha saeureve, so es, layn de nre. Seyor M.CC.XXX. Kal. de mars a Mayorcha donam e otorgam, e la tenor de la cual diligentment entesa; cor nos axi com a molt feels e devots nres. lo Kar fill nre. Infant don Jacme reebes volenterosament, e juras aver apres los dies nres. per Seyor natural, e alcunes coses a instancia dels vres. precs esmenam, e alcuns capitols de gracia especial enadim; les quals totes en la dita carta a utilitat e a salvament vre. son. Empero la carta davant dita axi esmenada a vos e als vres. per Nos e per los nres. loam e atorgam, e per tots temps confermam. La tenor de la cual paraula a paraula, e aquels capitols qui ara qui enadim, a perpetual memoria de la cosa asi fem notar. La tenor de la carta damunt dita aytal es.

En nom de Jhu Xpist. Manifesta cosa sia a tots axi presents com esdevenidors, que Nos En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, e de Mayorcha, e de Valencia (a),

(a) El copiante añadió de Valencia, porque ya era Rey de allí cuando se hizo el traslado; mas no lo era cuando se hizo esta escritura en 1230.

e Comte de Barcelona e Durgel, Seyor de Monpestles, ab aquesta present publica escriptura per tots (temps) valedora, per Nos e per tots los hereus e successors nres. donam, e atorgam, e loam a vos, amats eficels (e feels o fidels) nres. universes e sengles pobladors del regne e de la ciutat de Mayorches, e als habitadors de la ciutat e de tota la yla que aqui poblets e habitets. E damvos cases e casals, orts e ortals el terme de la ciutat prats e pastures, aygues dolces, mar e riba de mar, cases, pastures, plasis, e muntanxes (muntanyes), erbes, leyes a cases e a naus e a altres leyms (leyns : lenys) a fer, e a tots vres. usos; e puscats pescar en mar liurament, los estayns tan solament retinguts a Nos.

De les possessions.

Les possessions, totes les quals en la ciutat, o el regne aurets o possehirets, ayats franches e liures, axi com queles aviets per cartes de nra. donacio. E puscats daqueles ab infant o sens infant totes vres. volentats fer a quius volrets, exceptats cavalers e sants.

De franchea per les terres.

Donam encara a vos que en la ciutat e el regne de Mayorches, e per tota la altra terra de la Seyoria nra. e del regne Darago, axi en aquestes terres que vuy avem e daqui avant porem guaayar (guanyar), per terra e per mar siats franchs e liures, ab totes coses e mercaderies vres., de tota leuda de peatge, de portatge, de mesuratge, de pes, e de ribatge, e de tota questa de tolta de forsa e de demanda, e de prestet, dost, de cavalcada, e de reenso daquestes coses depus que la terra sera guaayada (guanyada).

De carnatge.

No donets carnatge de vre. bestiar negun temps, passatge, erbatge, ne quarante.

De naufrag.

Naufrag negun no sera negun temps en les parts de la yla damunt dita.

De ban de contel (coltell).

Si alcun traura contel o espaa vert (vers, versus) altre, menassan, o eraxen, don a la nra. cort LX. sot., o la ma perda.

Dom qui sia pres en ladronisci.

Si alcu sera pres en ladronisci alcunes coses emblan, aquel de qui sera la cosa, tenga aquel tant de temps entro que les sues coses aya cobrades: e puys reta aquel a la cort, a justeya fer.

Davulteri.

Negun davulteri no sia punit en coses, ne en persona, si doncs la fembra ol marit no preposava clam de la forsa asi feta.

De pacificar los mals.

Tots maleficis qui seran entrels habitadors de la ciutat, pusquen los prohomens pascificar e defenir, ans que sia clam o fermament fet a la Cort.

De quint de Cort.

De injuries e de maleficis, dels quals a la Cort sera fet clam fermarets dret en poder de la Cort nra., el colpable dara lo quint per calonia, si será vensut; mas primerament deu satisfer al … Si clam fet sera de possessio, e de cosa no moble, no darets calonia, en ... Per quint de Cort lit ne archa no sera peyorada, ne vestedures, ne armes de la sua persona.

Dels plets.

Los habitadors de la ciutat e de tota la yla pledexaran de ters en ters dia, e lestryn de dia en dia, si sera demanat; mas si de manara, us de dret de vey.

De plets de injuries.

En plets de injuries, en dons, e en nafres fetes, sia enantat segons los usatges de Barcelona.

Si deutor o fermansa alcun sia fet el terme sia passat etrobat sera en la ciutat o el regne de Mayorcha, no puscha privilegi de fora (f. for) allegar; mas aqui sia tengut de respondre.

De batala.

Per alcun crim o forfet o demanda no farets ab vos, ne ab batle, ne ab Cort de la ciutat ne entre vos meteys batala, per ferre calt, per homene, per aygua, ne per neguna altra cosa.

Dentrar en cases.

Cort, batle, sayg, ne lur loc tenent, no entrara en les vostres cases per negun crim, ne per rao de suspita, per si sols; mas entraran ab II. o ab IIII. prohomens de la ciutat. Aso metex será observat en naus, e en leyns, en forns, e en molins.

De sagrament de calomnia.

Sagrament de calompnia farets en plets vres.; mas res daguen no darets per lo sagrament a fer.

De dar a cort per justicia fer.

No darets a Cort, a batle, ne a sayg neguna cosa per vostra justeya afer, ne aver. Mas sil sayg ira fora la ciutat, don a el lo clamant VI. diners per legua.

De revenedors.

Revenedor de vi, de farina, e de coses de menyar, si trobat sera ab falsa mesura, perda de tot en tot la cosa venal, e aya daquen la Cort la tersa part, el mur de la ciutat les II. parts.

De les flequeres.

Flequera, si vendra menys de pes, o sia posada al costel, o don V. sol., dels quals aya les dos parts la Cort, el mur la tersa part.

De vi a cridar o altres coses.

Negu no sia tengut de fer cridar vi, oli, o coses venals; ne sia tengut daver pes de Seyor. Empero de pus seran posades les coses venals, negun no pusca vendre mes del preu posat; mas vena la cosa venal, e no fassa en aquela neguna mescla.

De falsetat de pes o de mesures.

Veger, batle, o sayg, no pusca conexer de falsetat de pes o de mesures sino en lo poblic, o davant prohomens de la ciutat.

De calonia.

No sera dada calonia si plet no sera fermat de cada una part.

De plets atermenar en locs publics.

Totes questions que seran entrels habitadors de la ciutat, sien menades en loc public, on lo Veger sera ab los prohomens de la ciutat; e no vendrets a casa de cort o de batle, per plet a determenar.

De peyora a X dies.

Deutor o fermansa pusca dar peyora a son creedor a X dies ab manlevador covinent; e tendra la peyora per X dies; apres dels quals vendra la peyora; mas aq. la fara correr per III dies. E si mes de son dret naura, queu restituesca a son deutor; e si meyns, quel deutor o la fermansa restituesca a son creedor.

De fermanses.

Neguna fermansa no sia tenguda de respondre, de mentre que la principal persona present sera e covinent a satisfer.

De dir cugus o renegat.

Si alcu dira a altre cugus o renegat, e mantinent aqui alcun dau pendra, no sia tengut de respondre a alcun Seyor, o son loctinent.

Dabsolucio meyns de fermansa.

Si alcun per alcu crim de cort o de batle pres sera, no sia absolt si no dona fermansa de dret.

De cavaler qui no vol fer dret.

Si cavaler no volra fer compliment de justicia, ne de la cort, no pora esser destret; lega a son aversari peyores pendre per sa propia auctoritat, esters lo caval quel cavaler cavalcara. E si per aventura altres peyores no aura, lega al aversari del cavaler lo caval pendre, si doncs no cavalcavo sobrel o ab sa propria ma lo tenga.

Dels juys.

Los juys tots dels plets e dels crims jutyara la cort ab los prohomens de la ciutat.

Daquels qui pendram (pendran) justeya.

Si alcu dalcun crim sera condempnat on pena corporal sostenga, no perda los bens seus, ne partida dels bens seus; mas pusca daquels fer testament e jaquir a hereus e a quis volra.

De les crides.

Cadau pusca si fer cridar, e puscats les coses vestres aquius placia fer cridar.

De les escrivanies.

Lega a qualsqueus (sic) placia les empero covinent, mas no a negu ordenat, offici de scrivania usar, fet sagrament en poder de la cort e dels prohomens que sia en son offici per cada una part leyal egualment e feel.

De les sentencies.

De tot clam, sia que nec, o que dupte lo colpable, o que atorc, la primera sentencia de la cort sia donada ab consel dels prohomens, la qual es aytal: per tot aquest dia vos posats ab vestre aversari, o fermats de dret, o al vespre muntats alalmudayna. E si en lalmudayna no muntara, sia aut per fermat de dret, e exir na daquen dret.

De forsa e de destret.

Nos o alcun successor o hereu nostre, cort, bale, o alcun tenentloc nostre, no foran (faran) forsa neguna ne destret en persones ne en coses vestres dementre que aparelats secrets dar fermansa de dret, sino sia enorme crim.

Descambiar.

Prometem encara a vos que no darem ne escambiarem vos a alcuna persona, a cavalers, ne a sants, en tot ne en partida; mas tots temps amarem e defendrem vos en tots locs axi com a feels prohomens nostres e layals. = Dada fo la carta a Mayorcha kal. de mars en layn de nostre Seyor de M.CC.XXX. 

Aquest son los capitols que ara enadim de gracia de nou.

De possessions.

Honors e possessions a vos, segons que es contengut el capbreu, per nos e per los nostres loam e autorgam, e per tots temps comfermam.

De letres.

Letres o cartes a alcu o alcuns de nos otorgades contra privilegis e franchees vostres, no ayen neguna fermetat.

De sagrament.

Volem e per tots temps establim que cadau successor nostre, cort, batle o qualqueus placia loc nostre tinent en la ciutat o en la ila de Mayorches, juren aquestes totes coses e sengles, axi com damunt son escrites, atendre feelment e observar. Nos empero, a mayor fermetat de totes les damunt dites coses e sengles, juram e fem jurar lo Kar fill nostre infant en P. hereu de Catalunya sobre sants IIII evangelis de Deu, de nos e del corporalment tocats, que les damunt dites coses, totes e sengles, atenam e complescam de tot en tot, e fassa en totes coses e per totes a tuit sens corrompiment observar. E nos damunt dit infant en P. hereu de Cataluya jura per Deu e per los sants IIII evangelis de Deu de nos tocats, les damunt dites coses e sengles atendre fermament e complir. Dada a Alcanis VI idus de febrer en layn de M.CC.LVI. (1256) = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, de Mayorcha e de Valencia, Comte de Barcelona e Durgel e Seyor de Monpestler. = Seyal + del Infant en P. del noble Rey Darago davant dit fil e hereu de Cataluya. = Testimonis son: Nexamen de Fosses: Bn. G. Deutensa (Dentensa, Entenza): Nexamen Dorrea: Michel de Lefun: en Jasbert de Castelnou: A. de Lers: Artal de Luna: G. de Castelnou. = Seyal + den P. de Capelades, qui per manament del Seyor Rey e del Infant en P. sobredit per lo Seyor frare Andreu, bisbe de Valencia, del damunt dit Seyor Rey Canseler, aso es scrit el loc, el dia en layn damunt dits.

De confermament de franchees.

Manifesta cosa sia a tuit presents e esdevenidors que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. Atenens esser deguda cosa, e digna e justa que tots los habitadors de la ciutat de Mayorches e de la yla dela, e encara de les altres iles, so es a saber, de Menorcha e de Evissa, deyen tots temps e en tot loc usar de la nostra franchea, emperso scientment et conseladament e dagradable volentat, ab aquesta present escriptura ab nostre sagel sagelada per tots temps valedora, per nos e per tots los nostres successors a vos, amas (amats) nostres e feels, tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila de Mayorcha, e de qualqueus placia de les altres iles damunt dites, presents e esdevenidors, totes les franchees e inmunitats qualsevols a vos saeurere donam e atorgam, encara ara de nou ab alegre coratge e de franchea nostra libertat, aquels a vos tots e sengles loam, atorgam e de tot en tot per tots temps confermam, axi com mils e pus plenerament en vostres privilegis e franchees de nos a vos liberalment dades e atorgades es contengut. Atenens encara e ensobre atorgans de nostra reyal seyoria per nos e per tots successors nostres, que totes heretats e possessions qualquequals alcun de vos ha, o daqui avant aura, en tot lo regne nostre Darago e de Cataluya, e en qualqueus placia altre loc de la nostra Seyoria, sien per tots temps franches e liures e quities de tota host e cavalcada, e de reenso, e encara de tota questa e paria, e de peyta, de tolta, e de forsa e da empriu, de servii, e de secors, e de tota exaccio reyal e veynal, e de demanda que dir o nomenar se pusca en qualque manera. Empero lo posseydor de la heretat e de la possessio fassa corporal estatge en la ciutat o en la ila de Mayorcha, o en qualqueus placia de les altres yles damunt dites. Manans e fermament stablens a Seyors, a maydomens, a rebosters, a merins, a justicies, a jurats, a jutges e alcaldes, a sabalmedins, a vegers, a batles, a consols, e a saygs, e a tots altres sotsmeses nostres, e officials nostres establits e a establir, presens e esdevenidors, que aquesta carta de nostra confermacio e de franchea de nos liberalment feta e atorgada, bona e ferma ayen e observen, e a tuit, e en tot loc sens corrompiment fassen per tots temps observar, e que contra noy venguen, ne negu noy lexen venir contra, sis fien de la nostra gracia e amor. Dada a Leyda X dies a la exida de mars en layn de M.CC.XXXII. = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. = Testimonis daquesta cosa son: Examen Dorrea: Pelegri de Castelazol: Sans Dorta: Assaelit de Gudal: en Bg., Bisbe de Leyda: en G. de Monchada: Ato de Tosses, mayordons Darago: Lop Ferrenc de Lurenic. = Seyal + den P. de Sentmelio escriva, qui aso de manament del Seyor Rey escrisc per en P. Sans notari seu, el loc, el dia e en layn damunt dits.

De VI. Jurats.

Sapien tuit que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. per nos e per los nostres atorgam a vos tots e sengles prohomens e a la universitat de Mayorcha, presents esdevenidors per tots temps, que lega a vos aver per tots temps VI jurats, habitadors empero de la ciutad de Mayorcha e del regna: e lega a aquels jurats governar e aministrar e reger tota la ila a feeltat e a profit nostre, e cominal profit de la universitat. Los quals Jurats pusquen eleger, aver, apelar conselers cada ayn aytans e aquals ques volran, e de totes coses que en aquel ayn aquels Jurats faran a utilitat nostra, e a regiment de la ciutat e de la ila, e dels habitadors dela, de lur offici ab consel de lurs conselers, qui ensems ab los dits conselers apelats seran, serem nos pagats, e nols encolparem de re, ne lurs conselers, ne neguns los quals de consel ayen demanats sobre alcun fet; lo qual ayen fet e ordenat de paraula o de fet, dementre que aquels Jurats e lurs conselers en aqueles coses que ordenaran o aministrar lur covendra, fassen justament. Establens que cada ayn, en la festa de la Nativitat de nostre Seyor aquels Jurats que per temps i seran estats ab lo batle nre. ensems present e consintent, e ab consel de lurs conselers, elegen VI. Jurats habitadors de la ciutat e de la ila, los quals pus profitables e melors veuran e conexeran, segons sciencia e coneguda lur, dit ofissi a usar. E per ira, e per oy, per amor, per parentesc, per preu, per promessa, alcun profitable e aso segons lur coneguda no yaquesquen de leger; e quels axi dels elets, a Nos, si presens el regne seran, o al batle nre, si absens serem, ans que aministren, presentan. Los quals, com en poder nre, o en poder del batle apelats, o presens prohomens de la ciutat, juraran publicament segons que daval se conte. E negun dels Jurats no prena negun salari; mas de grat, e sens alcun preu, per aquel ayn que elet sera, a gobernament e aministraci de la ciutat sia tengut dentendre. E negun per neguna rao nos pusca escusar, ne occasio posar perque lo carrec el trebal del dit offici reeba. E aquel qui la I. ayn aura tengut lo dit offici, el segent ayn no tenga; e de I. alberc I. tan solament, e no mes, sien elets. E aquels Jurats sien tenguts dasudar (daiudar, d' ajudar) e de conselar al loctinent nre, e al batle, e al veger sobre totes coses en les quals seran requests dels a aconselar. Los quals Jurats en comensament de lur aministracio aquest sagrament faran: "Yo aytal promet que per mon poder e per ma sciencia, salva en totes coses la feeltat, el dret, e la Seyoria del Seyor Rey, procurare utilitat, e cominal profit de la ciutat e de regne de Mayorcha, e dels habitadors dela, e esquivare coses no utils e dampnoses, e no reebre preu ne salari. E yo, els altres compayons meus Jurats feels e utils conselers apelarem, e en nres. consels aurem; e en la fi del ayn per mon poder e per ma sciencia, tota ira, tot oy, tota temor, tot parentesc, tot temor (amor), tot servii, e tota esperansa de servii, e tot de fora gitat, ab los Jurats compayons, present lo batle e consintent, VI. prohomens de la ciutat e del regne habitadors per Jurats elegerem, los quals pus dignes conexerem a usar lo dit offici; e no pendrem jurisdiccio ordinaria ne arbitraria, e guardarem los drets del Seyor Rey. E aquestes totes coses sens frau e sens engan jur per Deu e per los sants evangelis ab les mans mies corporalment tocats.” Volem encara que cada ayn sia cavaler I. jurat daquels VI. Jurats. Les damunt dites empero totes coses otorgam a vos e als vostres per tots temps, de mentre que aquels Jurats be e feelment en aquel offici seran. Dada la carta a Valencia VII. dies a la entrada de Juliol en layn de M.CC.XL. = Seyal + den Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: En Carros: G. Danglerola: G. dagilo: R. Saguardia. = Seyal + de P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey per en G. escriba notari seu, aso escriure feu el loc, el dia, e en layn damunt dit.

Dels Cavalers que pusguen comprar.

Sapien tuit que nos En Jacme, etc., per nos e per los nres. atorgam e donam licencia e liberal poder a vos tots e sengles Cavalers en la ciutat de Mayorcha, vuy poblats e pobladors, que puscats comprar o per altre qualqueus placia titol acaptar en la ila de Mayorcha possescions o altres rendes per preu de D. morabatins, de cavalers, de clerges, de ciutadans, o de qualqueus placia altres persones; Axi que nos ne negun nous pusca per rahon dalcuna covinensa, o de constitucio, o destabliment. E la compra, la qual per lo preu damunt dit fara cada u de vos, e la venda daquen a vos feta o faedora (leo faeodora), loam e otorgam, e per nos e per los nostres a vos e als vostres per tots temps confermam per alou propri, franc e liure; salu (salvo) lo dret e seyoria e feeltat nra. Dada la carta en la ost de Xativa, X. dies a lentrada de mayg en layn de M.CC.XL.IIII. Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: March Ferris: Don Ladron: P. Lobera: Examen Peris: P. Dalcala. = Seyal + den G. escriva, qui per manament del Seyor Rey, per mestre Bn. notari seu, aso escriure feu, el loc, el dia, en layn damunt dits.

Carta de franchea de leuda e de peatge per la terra del Seyor Rey.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nres. atorgam e loam a vos feels nres. universes e pobladors de la ciutat e de la ila de Mayorcha totes franchees, los quals a vos en carta avem donades, segons que en la carta, la qual daquen vos feem, es contengut. E cor en la carta de les franchees damunt dites es contengut que siats franchs e liures de tota leuda e de peatge per tota la terra nostra, de la qual leuda e peatge per nos e per los nres. presens e esdevenidors, en Valencia, e en Cobliure, e en Denia, e en Barcelona, e en los altres locs de la nra. jurisdiccio que nos avem e tenim e posseim, vos els vostres absolvem. Manans axi a tots vegers e batles, e altres loc nre. tinens, que de negu de vos no prenen leuda ne peatge; ans siats daquen ab mercaderies vres. e ab coses totes aqueles, e cavalers qui aqueles per vos portaran, liures e francs seran. Dada la carta en la Ost de Xativa. X. dies en la entrada de mayg, en layn de M.CC.XL.IIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Examen Peris: Don Ladro: P. de Lobera: Martin Ferris: Examen de Tobia. = Seyal + den G. escriva, qui per manament del Seyor Rey, per maestre Bn. des Soler notari seu aso escriure feu, el loc, el dia, en layn damunt dits.

De la quartera.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. Avens de proposit, que per consel de prohomens de Mayorches posassen quartera o quarteres en la dita ciutat de Mayorches en loc covinent e bo de la ciutat damunt dita: veens e conexens mes util, covinent e bo esser, aitambe a nos com a tots los pobladors de la ciutat e del regne de Mayorches, la dita quartera o quarteres deure edificar en lo loc on era acostuma de tenir, e sit en mercat en la ciutat de Mayorches; en lo qual loc lo Seyor en P. Infant de Portogal lavors Seyor del regne de Mayorches avia edificada e bostida quartera o quarteres, e en Blasco batle nre. avia posada ya la quartera o les quarteres, per so cor conexia e veya la quartera o les quarteres aqueles esser a cominal profit de la ciutat e dels prohomens daquela, e defore, e de tots los altres aqui vinens; avens de proposit e de volentat aqueles coses fer qui tornen a honor e a cominal profit de la dita ciutat e dels habitadors daquela: Per la qual cosa per nos e per tots los nres. de bon coratge e de bona volentat e de certa sciencia dam autorgam e loam liurament e absolta a vos prohomens ciutadans e habitadors de la dita ciutat, presens e esdevenidors, e especialment a vos prohomens qui en tors (torn) daquel loc sots poblats e avets cases e possessions e per tots temps en aquel loc en que es acustumat desser mercat de la ciutat de Mayorcha; en axi que prop los obradors den Bn. de Cardona, vers la part oriental, sia per tots temps la quartera o les quarteres a totes coses a mesurar, e un calesto o pes a pesar totes coses qui aqui eren acustumades de pesar; prometens a vos en bona fe sens engan, que del damunt dit loc no mudarem la quartera o les quarteres, el calesto damunt dit, o alcuns successors nres, no mudaran, o mudar a alcun no farem, o alcun sotsmes o tenent loc nre. no mudara; mas totes les damunt dites coses en lo dit loc per tots temps estaran. Regonexem empero aver reebut de vosaltres prohomens, qui entorn daquel loc avets cases o possesions, per so que les damunt dites coses perdurablament aqui sien, e nos muden en altre loc, ne en altra part, M.CC. sol. de malguireses; dels quals daquels ben pagat som e contenguts, on renunciam a tota excepcio de no nombrat aver e a tot engan. Manans als vegers e als batles e als altres sotsmeses nres., presens e esdevenidors, que les damunt dites coses observen, e fassen a tuit observar, e noy vengen contra, o alcu contravenir i jaquesquen. Dada a Terol IIII. nonas Dabril en layn de M.CC.XL.VII. = Seyal + den Jacme, etc. = Daso son testimonis: F. Lop: En P. Diez: R. Diez: R. Eneges: G. Datrosillo. = Seyal † den G. del Seyor Rey escriva e notari, qui per manament del aquestes coses feu escriure, e acloy, el loc, el dia, en layn damunt dits.

Quels avocats que juren feeltat.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., volens proveer a utilitat de la ciutat e del regne de Mayorches, establim per nos e per los nostres em per tots temps, quels avocats juren sots aquesta forma: "Yo aital jur que feelment e legalment en offissi davocacio maure, e negun plet, lo qual segons ma bona conciencia no just me parega, no reebre sots avocacio mia, ne sots ajuda mia, ne neguna cosa maliciosament no fare ne dire en negun plet reebut sots ma avocacio. E si en comensament, o el mig, o en la fi del plet a mi parra lo plet no just, aytantost o dire a aquel lo qual defendre, e contra ma bona conciencia en re no allegare. E neguna covinensa no fare, ab aquel lo qual ajudare, que neguna certa part de la cosa, de la qual sera plet, de ya esser mia; ne instruire ne enformare les parts sino de veritat a dir.”

De clerge, que no sia avocat en cort seglar.

Establim encara que negun clerge no avoc en cort seglar; e tots plets do quanta quantitat o condicio seran, sien fenits de tot en tot enfre III. meses de pus que comensats seran, si doncs nol covenia a alongar per raon de testimonis, o de cartes, o dabsencia de jutge.

De plets dapelacions.

Volem encara que plets de totes apelacions en II. meses sien fenits, si doncs testimonis, o cartes altres, o proves noy devia hom donar, qui fossen en altres locs; e lavors sia donat alongament oltra II. meses, segons quel loc sera layn.

De clerge que no sia notari poblic.

Encara establim que negun clerge qui port corona, ne que sia en sentes ordens, no sia notari public, ne fassa cartes pobliques, ne testamens, ne cartes nubcials, ne de negu fet; ans aqueles de tot juy e de creensa, de tot en tot, sien gitades. E si depus que aura pres offissi descrivania, sera fet clerge, o corona portara, sia gitat doffissi descrivania. E negun no sia rectut en scriuz poblic, si doncs en aquela vila o els burcs no avia propri heretament; ne sia poblic notari, si no ha mes de XXV. ayns, e lavors al Veger sia presentat. E per dos letrats en aquela matexa sciencia sia examinat; e si soficient sera atrobat a cartes a fer, sia reebut; e jur que sia feel e leyal en son offici. = Dada a Valencia lo derrer dia de Vuytubri en layn de M.CC.XL.VII. = Seyal + den Jacme, etc. =Testimonis daquesta cosa son: Examen Peris: B. de Monpestler: G. de Monchada: G. Despuig: G. Marti Doblites: = Seyal + den P. Andreu escriva, qui per manament del Seyor Rey, pen en G. escriva notari seu aso escrisc, el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Del dret de Portopi.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc.: per nos e per los nres. atorgam e donam a vos jurats, e als prohomens, e a la universitat de Mayorches empertots temps tot aquel dret que nos avem establit en Portopi per raon de guarda, e de la cadena, e per reparar, e per refer, e per escurar lo dit Port. En axi que qualque cosa per la raon damunt dita en lo dit Port se reeb, os deu reebre e acustumat es, ayats e tingats e reebats entegrament e poderosa; e puscats aqui a culir aquel dret posar quius volrets, e quals vos volrets. E cor sobre les damunt dites coses aviem feta donacio an Bg-assopart, revocam la dita donacio e atorgament a el daguen feta. Dada a Valencia VI. dies a lentrada de Juliol en layn de M.CC.XL. IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: G. Danglerola: Carros: R. Saguardia: Bg. de Tornamira. = Seyal + den P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey, per en G. escriva notari seu, aso escriure feu, e acloy el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Dels habitadors de Mayorcha que no sien tenguts de trametre procurador foral regne.

Sapient (Sapien) tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres establim atorgam a vos tots pobladors e habitadors de la ciutat e de tota la ila del regne de Mayorcha, axi dels nostres, com de nics homens, de bisbes, de prelats, e de qualsqueus placia ordens, e daltra qualqueus placia seyoria, e als vostres e als lurs successors en per tots temps, que per alcuns plets criminals o civils no siats trets ne siats tenguts de trametre procurador o alcu fora la ila de Mayorcha, ne en altra manera respondre; mas responats e fassats compliment de dret enfre aquexa metexa ila per vos o per procurador, o per missatges vostres al seyors als quals serets tenguts de respondre.

Que negun official de Seyor no pusca comprar possessio.

Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps que tinent loc nostre, o batle, o veger, o alcun sustituit dels, aytant com sera en aquest offici, ne compre neguna possessio ne cosa inmoble per si ne per persona entrepossada; ne en frau daquestes coses neguna cosa no fassa, ne neguna accio de dret, ne de fet asi no fassa. E si fet sera, per dret o per otorgament nostre o dels nostres no contrastan, no vala.

Que negun no sia tengut als Seyors de Cataluya.

Ne siats tenguts a Seyors, si en Cataluya o en altre loc avets auts, reembre vostre a els alcuna cosa dar dementre que les honors o les possessions, les quals per aquels seyors tenges ya questats a els, no contratan contra aso alcuna custuma general o especial.

Que mercat sia fet a dissabte.

Atorgam encara e establim que mercat sia, e sia fet per tots temps en la ciutat de Mayorcha cada dissabte.

De les usures dels jueus. 

Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps, que no siats tengut pagar a jueus per usures sino IIII diners per liura de diners el mes, e axi com pus plenerament es contengut en la carta o en les cartes de nos fetes sobre usures o contrats usurers fets e a fer entre crestians e jueus. Dada a Valencia a VI dies a lentrada de juliol en layn de nostre Seyor de M.CC.XL.IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. de Teles: G. de Crexel: Examen de Fosses: G. de Monchada: en Carros. = Seyal + den P. Andreu, qui per manament del Seyor Rey per en G. escriva notari seu, aso escrisc el loc, el dia e en layn damunt dits.

Quels batles dels capdals juren les franchees.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres atorgam a vos jurats e prohomens e a la universitat de Mayorcha, e establen declaram emper tots temps, que tots batles de barons e de nobles, que ayen honors en la ciutat de Mayorcha en la sua jurisdiccio, tota hora que i sien posats constituits, juren publicament sobre sants evangelis de Deu que serven en totes coses les franchees de Mayorcha que nos avem dades e atorgades, axi com los batles nostres les juren dobservar. Prometens que les justicies de la cort nostra de Mayorcha, criminals o civils no vendrem ne empeyorarem per neguna rao.

Dels exovars de les fembres.

Exovars e espoolicis de fembres que assignats sien, son e seran de lurs marits en honors, les quals los marits o les dites fembres tenen en feu, o ha sens o qualqueus placia altres que ayen honors el regne de Mayorcha, sien salus e segurs sens negun fermament dels seyors del feu o del censal, axi com si los seyors espressament los avien fermats e autorgats.

Dons qui segira altre ab acordada pensa per rao dociure.

E si alcun ab acordada pensa segira altre per raon de home a ociure per aquela metexa pena sia punit, per la qual lomeyer sera punit o ponir se deya.

De usures de crestians, de jueus e de sarrains.

Crestians, jueus e sarrains no prenen per usures sino IIII diners el mes per XX sol., jassia que ayen cartes, peyores o covinens en altra manera fetes. E depus que la usura sia egual al cabal, daqui avant la en nula manera no cresca per alongament ne per prescripcio de negun temps. Ans depus que la usura axi pagada sia egual al cabal per lo nostre veger sien destrets de retre les cartes e les peyores, e dabsolre les fermanses. En tots altres cases e capitols sia observat lestabliment que nos avem fet sobre les usures dels jueus.

De possessio que hom aya tenguda en pau X ayns.

E si alcu ha tengut o daqui avant tendra cases o qualqueus placia altra possessio a bona fe e ab just titol continuament per X ayns, seus (sens) demanda daltre, sens mala nou, sia daqui avant aquela sua; e aso entre mayors qui ayen legitima edat. Orfe empero o pobil, qui legitima edat no aya, o mayor de XIIII ayns, qui fora del regne de Mayorcha sera la prescripcio de X ayns, no li fassa preiudissi; e aytambe si en fre aquel temps que seran absens aura prescrit, les coses daquels qui seran presens, sien guardades de dan, axi com los absens contra los presens son conservats de dan.

Que tots los habitadors sien tenguts de respondre sots la cort de ciutat.

Volem encara e establim que cadau habitador del regne de Mayorcha sia tengut de respondre sots la cort de la ciutat de Mayorcha de fet de crim e de forfet, lo qual el regne de Mayorcha aya fet, o si en la ciutat de Mayorcha aura promes de pagar; axi que cada u daquels sots poder de la cort e dels batles de la ciutat de Mayorcha, sots los quals seran poblats, pledeyen e responen. Les dites totes coses e sengles emper tots temps per nos e per los nostres establim, e de tot en tot sien observades. Manam encara a vegers e a batles, e als loc nostre tinens, e a tots sotsmeses nostres, presens e esdevenidors que totes les dites coses e sengles fermes ayen e observen, e noy vengen en contra, ne negun noy lexen venir. Dada a Leyda XII dies a la exida dagost en layn de M.CC.LI. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. de Monchada: P. Cornel: Examen de Fosses: P. de Monchada: Sans Dantilo: R. de Monchada: P. Marti de Luna. = Seyal + den G. Sarocha, qui per manament del Seyor Rey per en G.. escriva notari seu, aso escrisc el loc, el dia e en layn damunt dits.

Com lo Rey trames linfant en Jacme a Mayorcha.

En Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc.: als amats e feels seus prohomens, e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Mayorcha: saluts e gracia. Sapiats que nos trametem a Mayorcha lo kar fil nostre Infant Don Jacme, hereu del regne de Mayorcha e de Monpestler. Per que a vos fermament deym e manam, que vistes aquestes presens letres a el jurets e homanatge fassats, que apres obte (óbito) (f. a praecepte) nostre ayats e tingats el tots temps, e no negun altre en Rey vostre e en Seyor natural. Dada a Valencia II dies a lentrada dagost en layn de M.CC.LVI.

En data de Valencia 2 de agosto de 1256 confirma el privilegio de franquicia de leuda y peaje dado más arriba.

Confermacio de privilegis e de libertats.

Cor (com) totes les libertats e gracies, que dels Reys e dels Princeps son donades e les lurs gens e atorgades, acustumaren que per so que no fossen oblidades, fossen totes escrites, per so en nom de Deu: Sapien tuit presens e esdevenidors, que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey Darago, etc.: Atenens per molts e agradables e plaens serviis que vos, prohomens e la universitat de la universitat de Mayorches, a nos entro asi en moltes maneres avets curat de fer, e encara la feeltat, la qual enves nos en tots nostres negocis vos sots estudiats daver: per nos els nostres successors, ab aquesta present carta per tots temps valedora, loam, atorgam e confermam a vos feels nostres prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorches damunt dits, e a tots los pobladors e habitadors de tot lo regne de Mayorches, ay tambe presens com esdevenidors, tots los privilegis e sengles, e les libertats e franchees totes, e inmunitats de nos a vos atorgades e als antecessors vostres entro a aquest dia atorgades, axi com en les cartes les quals daquen de nos avets mils e pus plenerament es contengut.

Confermacio de cavaleries e de heretats.

Loam encara, atorgam e confermam a vos e als vostres per tots temps les donacions, els atorgaments de les cavaleries, e de les altres heretats e possessions per nos atorgades e donades a vos e als antecessors vostres, axi com el capbreu daquen de nos fet pus plenerament es contengut. E les donacions aytambe totes, etc.

De sagel.

Encara com covinent cosa sia e raonable a rao quascuna ciutat sagel propi de comunitat aver; volem e atorgam a vos, prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorches damunt dits per tots temps, que puscats fer e aver vos els vostres successors sagel propri de la comunitat de la ciutat damunt dita, en lo qual de la una part sia lo seyal nostre, e en la altra part lo seyal del castel nostre de la Almudayna de Mayorches. Ab lo qual sagel les letres de la dita universitat leerosament puscats sagelar.

De cequier.

Donam encara per nos o per los nostres, e atorgam a vos e als vostres, que liurament e francha e sens empatxament e contradiment de neguna persona puscats posar e metre e establir cequier dayn en ayn, qui guart e men laygua de la cequia a Mayorches a cominal utilitat de la ciutat e de la terra de Mayorches. E que quascun de vosaltres puscats menar e menets laygua a regar e a usos vostres per locs en los quals menys prejudici fassats a altres e dampnatge.

Que es enorme crim.

Encara, com dalcunes paraules en aquestes, so es a saber, enorme crim en vostres costumes e cartes contengut es, que enorme crim sia, molt hom dupte; aso per la present carta departim e en aquesta manera declaram: que enorme crim es antes de crim de lesa magestat, e de crim de falsa moneda, e de crim de retgia (heretgia), e de crim o de malefici, per lo qual alcuna persona pena de mort o corporal deya sostenir; e axi enorme crim deure esser entes daqui avant dels damunt dits crims, e no en altra manera o establim.

Dalargament de deute.

Encara per nos e per los nostres a vos e als vostres atorgam e establim per tots temps que si alcu dalcu deute, per lo qual sia tengut et obligat, e una vegada de nos o dels successors o hereus nostres sera alongat, e puys altre daquel metex deute especialment o ensems ab altres deutes aura acabat alongament, aquel segon alongament, quant a aquel deute, de qual ja una vegada es estat alongat, no tenga prou a el, ne per la nostra cort no sia observat; ans daquel fassa fer al seu creedor, e a aquel aytambe qui comanda li a feta, de la qual ja una vegada sera estat alongat, treument e sees plet compliment de justicia. E aso en la ciutat e en lo regne de Mayorches volem e establim axi emper tots temps esser observat.

De stablit a mes o a meyns loysme.

Encara atorgam a vos e als vostres, que tots e sengles aquels qui tenen o daqui avant tendran casas, heretats o altres possessions a cert loysme, e aquels en tot o en partida a altre o a altres volram (volran) establir a semblant o a mes o a meyns loysme, pusquen aso fer axi com se volra; salu lo loysme e tot lo dret del seyor mayor, segons que en la carta del primer acapte es contengut.

De trer partes o demparar meyns de Seyor.

Encara atorgam a vos e als vostres, e volem e establim per tots temps, que si alcun tendra cases o altres heretats o possessions daltre a cert sens (cens) o tribut, o a alcuna altra servitut, e aqueles aura establides en tot o en partida a altre o a altres a cert cens o tribut, e aquel o aquels, aqui o aquals aqueles aura establides, lo sens aquel ol tribut al terme establit pagar no li volra, aquel establidor pusca aqueles heretats o possessions emparar, e portes daqueles cases trer per lo seu cens o tribut per sa propia auctoritat, el pagan al Seyor mayor, per lo qual aqueles coses te, lo cens ol tribut que a el daqueles coses sia tengut defer (de fer). E aso volem que sia axi daqui avant en la ciutat e en la ila de Mayorches per tots temps observat.

Com deu hom bandeyar per fet denorme crim, e hom qui aya reebuda comanda.

Encara volem e establim e manam, que si alcun aura fet alcun enorme crim de nos damunt declarat, sia bandeyat per la ciutat de Mayorches damunt dita, e per les parroquies de la Ila fora aquela ciutat. E pus que alcun, axi com dit es, bandexat sera, qualque persona aquel en la ciutat o en la Ila de Mayorches sostendra o recolira scientment, sia en la merce nra. e dels nres. hereus o successors encorreguda ab tots los seus bens.

Per deute empero o comanda o per altres contrats de obligacio o promissio fets entre qualsqueusplacia persones, la cort enquira, o enquerir fassa aquel deutor o tenidor de comanda, o en altra manera obligat per la ciutat e per la Ila de Mayorches; e empar a aquel tots los seus bens, e man e amonat a cascun dels seyors de les naus e dels leyns, que aquel de la yla no tragen. E a la perfi si la Cort aquel deutor o tenidor de la comanda o per altres contrats damunt dits obligat segons que dit es, aqueles coses axi fetes, trobar nol pot, bandeg aquel sots pena de LX. sol. en la qual caya qualque qual aquel bandeyat apres lo bandexament fet sostendra o aculira scientment.

De dret dentrada de cases o daltres possecions.

Encara agitar (a gitar) tota materia de duptansa volem e atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que si alcu aura establit a alcun o a alcuns alcunes honors, cases o altres heretats o possessions, los quals o les quals daltre tendra a sens o tribut, o a altra servitut, e daquen alcuna cosa aura reebuda per entrada, daquela entrada aya lo seyor mayor la tersa part, e aquel qui daquel seyor mayor aqueles tendra, les romanens dues parts. E en axi lo seyor mayor la carta o les cartes daital establiment o establiments fets, salu son dret, sia tengut de fermar. De vendes empero, alienacions, e altres contrats de cases e de heretats e altres possessions, sia fet e observat axi com tro asi es acustumat de fer, e si doncs certa quantitat o cert loisme no era posat en les cartes dels acaptes primers; de les quals cartes les covinenses e les condicions, axi con en aqueles es contengut, volem establim esser observades.

De questio dofficials de Seyor.

Encara per so cor los officials nostres alcuns plets alongaven determenar alcunes vegades, estoyans aquels a nos o al hereu nostre, per la qual cosa alcuns deyen si esser agrevyats; volem e establim per tots temps per nos els nostres, que sil veger ol batle o alcun del nostre o del successors o hereus nostres, o loc tinent, fara o moura per raon de seyoria o del offici seu a alcun o a alcuns alcuna questio o demanda civil o criminal o daltra manera, sia tengut aquel plet o questio termenar per sentencia ab consel, so es a saber, axi com es custuma, de prohomens de la ciutat, dins IIII. meses nombrats depus que la questio o plet sera moguda; si doncs lo dit plet o questio nos covenia a prolongar per raon legítima de testimonis, o per empaiment de mar, per lo qual segurament a les parts de Monpestler o de Cataluya passar no posquen. E oltra los dits IIII. meses los dits plets o questions, sino axi com dit es, no pusquen esser alongats. Les quals coses, si oltre lo dit establiment nostre eren alongades oltra lespay de IIII. meses, no sien de neguna valor; si doncs no eren ab volentat daquel contra lo qual lo dit plet o la questio fos moguda. Salus empero en totes coses los manaments nostres e dels hereus o successors nostres.

De compayia de Seneses no sia el regne.

Encara volens e desiyans cominal utilitat dels ciutadans e dels habitadors de la ciutat damunt dita e de la yla, volem e atorgam a vos, e establim empertots temps, e manam que alcuna compayia dels Seneses, dels Florentins, dels Plasentins, e dels Luqueses no sia reebuda, ne sia daqui avant en la ciutat o en alcun loc del regne de Mayorches, ne alcun de la compayia dels damunt dits no pusca fer residencia o habitacio continua en la ciutat o en la yla damunt dita.

Quels cavalers meten en tot comu.

Encara atorgam a vos e establim per tots temps ques cavalers e tots los altres qui alcunes heretats o possessions han comprades, o en altra manera guaayades, del realenc nostre dels homens del nostre servii de la ciutat de Mayorches o daquela metexa yla, o daltres, pagen e pagar sien tenguts, aytambe els, com los homens lur poblats en aqueles heretats e possessions, les quals del realenc nostre an comprades e tenen en tot comun e en tot veynatge de la ciutat damunt dita.

Que los habitadors pagen en tot comu.

Encara volem e atorgam a vos, e establim per tots temps, que tot ciutada e habitador de la ciutat de Mayorches, pac e pos la sua part en tot comu e veynatge de la ciutat damunt dita, per cases e heretats e possesions que ayen en la ciutat de Mayorches, e els termes daquela; salu lo sens o logrer (loguer, lloguer) dels seyors; e per tot lo mobil lur en qualque loc layen. Exceptats empero aqueles cases, heretats o possessions, que tenen per los nobles, o capdals, e per la sgleya e per ordens fora la ciutat.

Dels homens dels capdals que pagen en comu.

Encara atorgam a vos, e establim per tots temps, que tots los homens dels nobles, o dels capdals, e de ordens, e dels clerges, e de cavalers, e de totes altres persones de la ciutat e del regne de Mayorches, meten e pagen lur part per los bens lurs en reparar e obrar los murs els vals de la ciutat de Mayorches, e en les talayes, e en armament de mar e de terra a defensio de la ciutat e del regne de Mayorches damunt dit, quantquequant, so es a saber, e quantesque vegades lo cominal de la ciutat damunt dita aquestes coses fara. E aytambe tots e sengles aquels nobles, capdals, ordens, clerges, e cavalers, e tots altres, qui daquela cequia de Mayorches regen o regaran, pagen lur part per les heretats e possessions, les quals daquela regen o regaran, en despeses, e messions, e en tots necessaris a reparar e a nedeyar la font e la cequia damunt dita. Manas fermament a batles, a vegers, a corts, e a tots altres officials e sots meses nostres, presens e esdevenidors, que les damunt dites coses fermes ayen e observen, e fassen sens revocacio observar, etc. Dada a Mayorches IX. dies a la exida (leo exita) de Juliol en layn de M.CC.LX.IX. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Jacme de Senta Eugenia, Sagrista de Mayorcha: Michel Nunis: Bg. de Tornamira: G. de Monciscart: P. Nunis. = Seyal + den Simon de Sent Feliu, qui per manament del dit Seyor Rey aquestes coses escrisc ab lo sobre post en XXX.II. linea, on diu extra civitatem, e acloy el loc, el dia, e en layn damunt dits.

Sapient tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat de la ciutat e del regne de Mayorcha, e a tots e sengles daquela universitat e del regne, axi presens com esdevenidors, per tots temps, que en la ciutat o el regne de Mayorcha no sia fet vet de blat de nos ne de nostres successors, ne de negu veger, ne de batle, ne de loc nostre o dels nostres tenent presens e esdevenidors, sino dementre que carestia sera en la terra de Mayorcha.

Del blat quis vendra a la quartera.

Donam encara e atorgam a vos e als vostres per tots temps, que quan alcu vendra blat a altre, e mesurat lo dit blat al comprador alcuna quantitat del blat romandra engir (en gir) de la quartera, o el contorn on se mesurara, sia daquel quel dit blat aura venut; e nos, nels nostres, ne batles, ne officials nostres, ne compradors de la quartera nostra, aquel blat romanent en gir o el contorn de la quartera retenir no puscan; pagant empero a nos e als nostres lo dret nostre, ol mesuratge acustumat.

De fruit vert quis vena.

Encara donam e atorgam a vos e als vostres successors, que de negu fruit vert quis vena en cisteles, no sia demanat, ne pres negun dret, ne nos nels nostres, nels officials nostres daquen negun dret demanar no puscan; mas de tots fruits secs, quis vendran, sia pres dret, lo qual tro asi es acustumat de reebre.

De la guaita de la ciutat.

Atorgam encara e donam a vos, emper tots temps establim, que la guaita de la ciutat de Mayorcha fassen o sien tenguts de fer los prohomens els habitadors de la ciutat damunt dita; axi quel veger nostre, o aquel que el se volra en loc de si, pusca esser e sia a aquela guayta, si esser hi volra; e nos, nels nostres successors, ne veger, ne altres officials nostres, aquela guayta a alcun ne a alcuns no donen ne venan, ne donar ne vendre no puscan, ne vos aytambe aquela dar ne vendre no puscats.

De fermansa de dret.

Encara atorgam e donam a vos e als vostres per tots temps que de tot hom, del qual clam sia aut o fet, sia reebuda fermansa de dret segons la quantitat del clam. E que negu no sia pres per clam daltre, dementre que fermar volra o asegurar dret, axi com dit es; exceptat que per crim de lesa magestat, o si de mort sera acusat, o demanat, o denunciat.

De questio de batle o de officials altres.

Establim encara per nos e per los nostres, que si veger, o batle, o altres officials, o loc nostre tenens o dels nostres successors, mouran contra alcu questio alcuna o demanda civil o criminal, aquela questio o questions sien termenades enfre XL dies del dia de la questio moguda; si donc no la covenia dalargar per raon de testimonis qui fossen en locs luyns; lo qual alongament se fassa segons quel loc sera luyn on los testimonis seran.

Quels prohomens sien a la examinacio.

Atorgam encara a vos e establim, que sien a la examinacio daquela questio los prohomens de Mayorcha, qui no sien de part, segons que en los altres plets an acustumat saenrere de esser.

Quel Seyor segon pusca emparar e trer portes.

Encara atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que si alcuns terratinents ara o daqui avant terres o cases o altres possessions a cert scens per segon seyor, no pagaran al terme establit aquel scens a aquel seyor (segon) seyor, al qual lo cens se deura, pusca ab sa propria auctoritat, e sens licentia de cort, e de seyor mayor, aquels terratinents peyorar e trer portes de les cases o daltres possessions, les quals per e a sens se tendran, per lo sens qui degut li sera, entro quel dit sens li sera pagat.

De manament contra franchees.

Encara atorgam e donam a vos e als vostres per tots temps, que si nos o nostres successors alcun manament farem daqui avant a vegers, a batles, o a altres officials de Mayorcha contra les franchees els privilegis vostres, e aquel qui del nostre manament se sintra agreviat, volra venir davant nos o davant los nostres successors, aquels veger, batle, o altres officials sien tenguts destar e estien de menar a acabament lo nostre manament e dels nostres, entro que la part, qui dira si esser agreviada per raon daquel manament nostre, sia venguda davant nos ols nostres o dia covinent, qui a el daquel veger o de batle o de official de nos o dels nostres li sera assignat; e nos ols nostres sobre aclo (sic) ayam fet manament.

Que crestians preses no estien ansems ab jueus.

Encara atorgam a vos e als vostres, e establim per tots temps, que crestians e jueus qui preses seran tenguts en la preso de Mayorcha, no tenga hom preses en una casa; mas crestians en una casa e jueus en altra sien tenguts preses. E si alcun honrat home, o fembra honrada pres o preso sera tengut aqui, no sien tenguts en la casa on los homens o les fembres de poca valor seran tenguts; mas sien tenguts e guardats en altra casa departidament, en la casa de la preso damunt dita.

Que veger negu pusca esser per rao de compra.

Encara donam e atorgam a vos els vostres, e establim per tots temps, que nuyl hom no pusca esser veger de Mayorcha per raon de compra, ne de prestet; mas lo veger qui aqui sera, sia establit per nos o per los nostres successors sens condicio de venda o de prestet. Manans fermament a veger e a batle de Mayorcha, e a altres officials e sots messes (sotsmeses) nostres, axi presens com esdevenidors, que les dites totes coses e sengles fermes ayen e observen, e noy vengen contra, ne negun noy lexen venir contra per nuyla rao. Dada la carta a Valencia XIII dies a la exida dagost en layn de nostre Seyor de M.CC.LXXIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. Ferrandis: Ferris de Lissana: P. Jorda de Roden: P. Marti de Luna: Bn. G. Dentensa. = Seyal + den Simó de Sent Feliu, qui per manament del Seyor Rey damunt dit, aso escriure feu e acloy, el loc, el dia e en layn damunt dits.

De la ribera e de la plasa del moyl.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat de la ciutat de Mayorcha, etc., a us vostre e de tots aquels qui aqui vendran, la ribera e plassa del moyl de la mar de la ciutat de Mayorcha damunt dita; axi, so es a saber, que negun daqui avant per atorgament de nos e dels nostres successors per nula altra rao, no pusca ne gos fer ne obrar ne construir casa ne cases, ne obradors, ne negu altre edifici en la dita ribera o plassa del moyl damunt dit; mas romanga tots temps aquela ribera o plassa liura e francha, e sens tot empatxament a vos e als vostres successors per tots temps, a usos vostres e daquels qui vendran a la ciutat damunt dita. Manans fermament a veger, e a batle de Mayorcha, e a tots altres officials etc. que les dites coses fermes ayen, etc. Dada la carta a Valencia XII dies a la exida dagost en layn de M.CC.LXXIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: P. Marti de Luna: P. Ferrandis: Bn. G. Dentensa: Terris de Lissana: Carros, Seyor de Yebolet. = Seyal + den Simon de Sent Feliu, qui etc.

Con la misma fecha confirma la escritura y privilegio sobre la elección de Jurados.

Confirma todos los privilegios y franquicias en general, concedidos hasta ahora. Dada a Leyda XII dins mars a lentrada en layn de M.CC.LXXIIII. = Testigos: R. de Monchada, Seyor de Fraga: Garcia Ortis de Assara: G. R. de Monchada: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna. = Escrivano Bertomeu Saporta.

De diffinicio de fila.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc., per nos e per los nostres donam e atorgam a vos, prohomens, e a la universitat de Mayorcha, presens e esdevenidors, per tots temps, e encara establim, que si diffinicio sera feta a alcun de vos o dels vostres dalcuna fila vostra, aquela en edat legitima constituida e qui marit aya, de consel e dassentiment del marit seu, e en poder de son marit estant, daqui avant no pusca demanar contra son pare nels bens seus, ne contra los hereus seus, per raon de legitima, en vida de son pare ne en mort, ne peticio ne demanda fer no hi pusca; ans la diffinicio que per e la feta sera, plenera fermetat aya, dementre empero que son marit no sia orat. Manans a vegers, a batles, a jurats, e a tots altres officials, etc., que les dites totes coses fermes ayen e observen, etc. Dada la carta a Leyda XII dies dins mars alentrada en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: 

R. de Monchada: Bg. Danglerola: G. R. de Monchada: Jacme de Cervera: P. de Berga (Seyor de Fraga). = Seyal + den Bertomeu Saporta, qui per manament, etc.

De jueus que no gosen prestar sobre peyores de catius ne de catives.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres atorgam a vos prohomens, etc., quels jueus de la ciutat e de la ila de Mayorcha no gosen daqui avant negun prestet liurar sobre peyores de alcu o alcuns catius o catives vostres. E si per aventura era trobat que alcuns jueus, contra aquesta constitucio nostra, peyores alcunes reebesen dalcun o dalcuns catius, perden aqueles peyores; axi que sens tot cabal al seyor del catiu o dels catius sien retudes. Manans a batle, e a veger, etc., que les dites totes coses fermes ayen, etc. Dada a Leyda XII dies dins mars alentrada, en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal † den Jacme, etc. = Testimonis son: G. R. de Monchada: P. de Berga: R. de Monchada, Seyor de Fraga: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna. = Seyal + den Bertomeu Saporta, qui per etc.

Dels habitadors de Mayorcha que sien tenguts de metre en tota culita.

Sapien tuit que nos en Jacme, etc. per nos e per los nostres donam e atorgam a vos prohomens e a la universitat, etc., que tota hora que ses devenga de fer alcuna culeta (culita, cullita) en Mayorcha per alcuns fets qui sien a profit e a utilitat de la ciutat e de la ila de Mayorcha, sien tenguts de pagar en aquela tots e sengles habitadors de la ciutat e de la ila damunt dita, qui alcunes honors o posesions per nos e per lo fil nostre Infant en Jacme tenen, sia que aqueles honors sien estades del realenc o al realenc sien pervengudes per raon de compra o per altra manera. E que tots encara e sengles avocats, jutges e legistes de la ciutat damunt dita exceptats clerges, en Bn. Dalmau tan solament, sien tenguts de pagar lur part en aqueles.

Que tots sien tenguts de metre en armament.

Encara per nos e per los nostres atorgam, etc., que tota hora que ses devenga fer armament en Mayorcha a defensio de la terra, que tots e sengles habitadors en la ciutat e en la ila de Mayorcha, axi cavalers, con altres, sien tenguts de pagar lur part en les mecions e en les despeses, les quals per raon daquel armament fer covendra.

De mecions de reparar mur.

Encara donam e atorgam, etc., que tots e sengles habitadors de la ciutat de Mayorches pagen e sien tenguts de pagar lur part en totes despeses e mescions, les quals per reparacio de murs de la ciutat damunt dita, o per ocasio de vals de la farets; e encara si per aygues a menar a la ciutat davant dita mescions alcunes farets o despeses, que tots e sengles qui daquela aygua usaran, o profit pendran daquela, en aqueles mescions e despeses lur part sien tenguts de pagar. Manans a batles, a veger, etc., que les dites coses fermes ayen, etc. Dada a Leyda XII dies dins mars alentrada, en layn de M.CC.LXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: G. R. de Muncada: Bn. G. Dentensa: P. Marti de Luna: R. de Muncada, Seyor de Fraga: Garcia Ortis de Assagra. = Seyal + den Bertomeu Saporta, etc.

El infante D. Jaime, hijo del Rey de Aragón y heredero del reino de Mallorca y de Mompeller por sí y por sus sucesores, confirma con juramento todas las franquezas y libertades que su padre concedió a Mallorca, y también las caballerías y donaciones hechas por el mismo. Hízose escritura en Mallorca en la iglesia de Santa Eulalia, XI dies a la exida dagost en layn de M.CC.LVI. Fueron testigos: En R. per la gracia de Deu, bisbe de Mayorcha: F. Garces de Roda: P. Nunis: Blasco Periz: Rodric Yanes: A. de Torrelles: Marti Periz desi: Ferran Yanes: Aries Yanes Bg. de Tornamira: Vidal de Besuldo. = Escribano Bn. de Lussa.

Otra escritura, fecha a Mayorcha a XI. dies dins mars a lentrada en layn de M.CC.L.VI., en que aprueba la confirmación de todas las franquezas de Mallorca, hecha por su padre. Prestó juramento de guardarlas fielmente en ma del honrat en Xpst pare en R. per la gracia de Deu bisbe de Mayorcha, en lesgleya de Sta. Eulalia davant tot lo poble generalment. = Testigos: Blasco Periz: A. Burget: Ferando Yanes: Bg. De Tornamira: Aries Yoanes: Sans Jorda: P. Nunis: Vidal de Besuldo. Ess.no Bn. Darters, notario público de Mallorca.

Muerto el Rey Don Jaime de Aragón, su hijo el Infante Don Jaime, intitulándose ya Rey de Mallorca, Conde de Rosellón y de Cerdaña, y Señor de Mompeller, confirmó con juramento todos los privilegios concedidos a sus vasallos. Y al fin de la escritura dice: E cor sagel del regne nostre encara no aviem fet fer, aquesta present carta al sagel nostre acustumat avem feta sagelar. Dada a Mayorcha XII. dies dins Setembre a lentrada en layn de M.CC.LXX.VI. = Testigos: Gauceran Durt: Bg. A., batle e tenent loc nostre en Mayorcha: Aries Janes: Michel Nunis: A. batle, savi en dret. = Ess.no P. de Caules.

Que la quarta part del loisme sia dels terratinents.

Sapien tuit presens e esdevenidors que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, Comte de Rossello e de Cerdaya, e Seyor de Mompestler, atenens devota feeltat e acabament, la qual vos feels nostres, prohomens, ciutadans, e habitadors de la ciutat e del regne de Mayorcha a nos avets, e saenrere auda avets, e a vostres molts merits e serviis per custuma reyal guaardo e vos de dons e de guaardons bons e de bons melors fer cobeeyans, de especial gracia, de reyal benignitat, per nos e per los nostres donam e atorgam a vos davant dits, feels e devots nostres ciutadans e habitadors de la ciutat e del regne de Mayorcha, axi presens com esdevenidors, e atorgam establim, que daqui avant lo primer terratinent, els altres apres daquel segens, qui alcunes honors a cens. O agrer tendran, ayen la quarta part del loisme al primer seyor pertayens de tots establimens e dentrades donors, so es a saber, de totes vendes, destablimens, e de qualsqueus placia altres alienacions; exceptats loismes dentrades de novels establimens, dels quals res del loisme no aya lestablidor de nou. E la dita quarta part sia partida entre tots los terratinents, e per eguals parts, sots la forma damunt contenguda. Daso empero exceptam honors qui sien a certs loismes establides; cor del dit cert loisme lo seyor mayor neguna part no sera tengut de dar a aquels qui per el tenen o tendren coses emphiteothes, o a cert agrer establides.

Que tot hom pusca donar a sos fils en temps de nupcies honors sens loisme.

Encara donam a vos e atorgam, e per tots temps establim, que tot hom qui honors a cens o a cert agrer tendra, pusca les dites honors, a certa moneda o preu estimats, a sos fils donar, sens loisme e sens negu consentiment dels seyors, en temps de nupcies.

Quels infants pusquen partir lurs honors sens loisme.

Encara donam e atorgam a vos e als vostres per tots temps, que si alcuna honor emphiteota, o qui a cens, o a agrer se tenga, e no sia partida, pervendra per successio de pare o de mare a fils de ledesme matrimoni procreats, ques pusca partir entrels per partides hereditaries, sens alcu loisme e consentiment negu dels seyors. E aso metex sia

servat si fils o files ledesmes de frares o de sors, qui morts sien, succeyran ab los damunt dits. Empero si per rao de la dita partio se covenia que alcun ne donas moneda a altre o altres, daquela moneda tan solament aya lo seyor son loisme acustumat.

De confermacio de honors.

Encara donam e atorgam, e per tots temps confermam a vos e als vostres, etc. (es confirmación de todos los establecimientos hechos por su padre, por él y sus bayles, etc).

De crestia que no sia tengut de jurar a jueu.

Encara donam e atorgam e encara establim per tots temps que en contrasts fets e a fer entre crestians o jueus, negun crestia no sia tengut de jurar que el dit contrast, lestabliment del Seyor Rey de bona memoria, so es a saber, a rao de IIII. diners per lb. sobre guaayn a donar, sia observat.

De inquisicio especial.

Encara donam e atorgam a vos e als vestres per tots temps, e encara establim, que daqui avant enquisicio especial no sia feta especialment en la ciutat ne en la yla de Mayorcha contra negu, si doncs primerament aquel contra lo qual se deu fer la inquisicio no era citat o request; e que lavors veya jurar los testimonis sis volra, e pusca defendre axi com per dret sia faedor. Empero si sobre alcun crim o malefici se feeya enquisicio general, com per aventura el comensament no fos manifest, ne mostrar nos poges qui e quals especialment lo dit crim o malefici agessen fet, e per la dita inquisicio general apareges alcun esser colpable del dit crim o malefici, lavor pusca hom enantar per la dita enquisicio general contra aquel qui especialment colpable sera en aquela. Les dites empero totes coses e sengles, axi com damunt son espressades, per nos e per los nostres hereus e successors, a vos damunt dits prohomens, etc., donam e atorgam, etc. Manans, etc. E cor lo sagel del regne nostre encara no avem fet fer, aquesta present carta ab lo sagel nostre acustumat fem sagelar. Dada a Mayorcha XII. dies dins Setembre a lentrada en layn de M.CC.LXX.VI. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Aries Yanes: Michel Nunis: A. Batle, savi en dret: Gauceran Durt: Bg. A., batle e tenent loc del dit Seyor Rey en Mayorcha. = Seyal + den P. de Caules, qui per manament, etc.

El Rey de Mallorca recibe de su hermano el de Aragón en feudo todo el reino de Mallorca, condados de Rosellón, Cerdaña, Conflent, Vallespir y Colliure; item el vizcondado de Omelades y el de Karlades, y el señorío de Mompeller, exceptuando los feudos que tenía por el Obispo e iglesia de Magalona; reconociéndose en todo por su feudatario él y sus sucesores, que deban hacer homenaje enviando mensajeros o procuradores (postats) de las capitulares de cada isla y condado en nombre del restante territorio. Ofrece que en Rosellón, Cerdaña, etc., corra la moneda Barcelonesa y no otra, y se observen los usajes de Barcelona: Retenim empero a nos e als nostres successors que puscam fer o fer fer sens contradiment o empatxament de vos e dels vostres el regne de Mayorcha e en les yles del ayaens moneda e monedes de non. Reservose también el derecho de poder él y sucesores poner peaje y nueva leuda en Mallorca, y el de percibir el bovaje en dichas tierras. El Rey Don Pedro recibió homenaje con estas condiciones. De todo se hizo escritura en la claustra de la casa dels frares preycadors de Perpiya. XII dies a lexida de Giner en layn de M.CC.LXXVIII. = Testigos: Roger Bn., Comte de Fox: Pons Saguardia: G. Deso: Bn. Danglerola: G. de Canet: Dalmau de Castelnou: A. de Corsavi: P. de Queralt.

En virtud del convenio anterior el Rey de Mallorca Don Jaime, ya feudatario del de Aragón, reunido público parlamento en la iglesia de Santa Eulalia de Mallorca, dio poder a aquella universidad para nombrar síndicos que fuesen ante el Rey de Aragón a prestarle el homenaje como a su señor mayor, y a prometer en nombre del reino el cumplimiento de la concordia anterior. Fueron electos: G. Torreela, Jacme de Sent Marti, cavallers: Robert de Belver, Bn. Valenti, Francesc Desclerge, Francesc Burget, Bn. de Saragossa y A. Burges. Aso fo fet IIII. idus de deembre en layn de M.CC.LXXIX. = Testimonis son: P., per la gracia de Deu bisbe de Mayorcha: Pons des Jardi, artiache de Mayorcha: G. de Miravals, cabiscol de Mayorcha: G. de Canet, Pons Saguardia, cavalers: Bn. des Olms, Bg. des Olms, cavalers: Bn. de Sobarber, Bn. de Palau, canonges de la Seu de Mayorcha, et alii privati homines.

Con la misma fecha dio sus poderes el Rey a los síndicos sobredichos para cumplir su encargo ante el Rey de Aragón, a cuyo efecto absuelve a todos los vecinos de este reino del homenaje que le tenían hecho a él. Idem testes.

A instancia de los jurados de Mallorca P. Saverdera, caballero, Bn. de Saragossa, Francesc Desclerge, G. Valenti, Bn. de Vich y Marti de Mayoles, reconoce el Rey D. Jaime y asegura que en la concordia con su hermano el de Aragón y en las condiciones en ella puestas no fue su ánimo perjudicar en nada ni agravar el vasallaje de los habitantes de Mallorca, cuyas libertades y privilegios confirma ahora de nuevo, y hace jurar en su nombre su observancia al noble barón G. de Canet. Hízose escritura de esto a VI dies a la exida de Giner en layn de M.CC.LXXXI.

Don Pedro Rey de Aragón confirma a la universidad de Mallorca el privilegio que les había concedido su padre de no pagar en todos sus reinos leudas, peaje y otras gabelas, cuya averiguación se hizo y se halló ser así. Fecha en Exea XI dies a la exida de setembre en layn de M.CC.LXXXIII. = Testigos: Nermengon, Comte D' urgel (Armengol, Hermenegildo): Blasco Examenis de Yerbe: P. Vera: P. Marti de Luna: en Alamayn de Gudal.

Dels homens de fora preses que no pagen mas de II diners.

Sapien tuit que nos en Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, Comte de Rosselo e de Cerdaya, e Seyor de Mompestles, per nos e per los nostres atorgam a tots los homens de la ila de Mayorcha fora la ciutat habitans, presens e esdevenidors, que per si o per missatges o per catius lurs, negun temps no sien tenguts de dar ne pagar per carcelatge de la preso, en la qual el o alam dels, o alcuns missatgers o catius lurs preses seran o detenguts, axi en la ciutat com de fora, sino II diners de reyals tan solament cada dia per cada persona, axi com los ciutadans els habitadors de la ciutat de Mayorcha donen e pagen lo carcelatge damunt dit. Volens e atorgans al dits homens e als lurs presens e esdevenidors, que de mayor quantitat a donar per rao de carcelatge pac los dits II drs. de reyals per cada persona cada dia, axi com damunt dit es, sien liures de tot en tot e francs, axi com los dits ciutadans e habitadors de la dita ciutat. Manans, etc. Feta a Perpiya VII dies a la exida de maig en layn de M.CC.LXXXIIII. = Seyal + den Jacme, etc. = Testimonis son: Jacme de Muree: Bg. Dolms: G. de Pugdorfila: Eymeric de Belvey: Ermengau Oliba, veger de Casteyo, doctor en lig.: A. de Lupia. = Seyal + den P. de Caules, etc.

De la paya e de la leya.

En Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorches, Comte de Rosselo e de Cerdaya, e Seyor de Monpestler: al baro noble e amat en Ponç Saguardia, tenentloc nostre en Mayorcha, saluts et dilectio. Manam vos que vos vistes aquestes presents, ordenets e establescats, que daqui avant totes les paylles et tota la leyna e les caves que seran portades a vendre a la ciutat sien tengudes a vendre en la plassa de Sent Andreu e no en altre loc. Encara que en tots los dissabtes en los quals es mercat de la damunt dita ciutat de Mayorches, sien venuts e tenguts a vendre en la dita plassa de Sent Andreu los draps del li, e el li, e el coto filat. Dada a Perpyna VII dies a la exida de mayg en layn de M.CC.LXXX quatre.

De les sentencies et de les apelacions.

En Jacme per la gracia de Deu Rey de Mayorcha, etc., a (al) baro noble a (e) amat en Pons Saguardia, etc. Vinen a la nostra presencia en Bn. Bertran, un dels jurats de la ciutat de Mayorcha de part dels jurats e dels promens de la ciutat damun dita, a nos soplega que manar deguessen (deguessem) que les sentencies de les apelacions sien donades ab conseyll dels prohomens de la dita ciutat, axi com les sentencies dels plets principals ab conseyl dels se donen. Nos empero, la dita suplicacio entesa, volem e manam que aquestes presens letres manets al batle e al veger de Mayorcha, que fassen quels jutges als quals los plets de les apelacions seran comanats, degen dar les sentencies daquels plets ab conseyll dels promens, los quals dejen apelar e aver a les dites sentencies a donar, et sots la forma les dites coses fets, e manats que daqui avant sien servades.

Que avocat qui dret no aja apres, no men mas I plet.

Aitambe manam a vos que negun advocat qui dret no aja apres, no men ne menar pusca en cort nostra sino un plet tan solament, entro que aquel sia determenat, e axi que daqui avant a I plet tan solament a menar, e no en altra manera, aital avocat en la nostra davant dita cort sia oyt e reebut. Dada a Perpiya II dies a la exida de mag. en layn del M.CC.LXXXIIII.

De la delma del bestiar.

En Jacme, etc., al baro e amat en Pons Saguardia, etc.

Com de part del (dels) jurats e dels promens de Mayorcha a nos sia estat soplegat que establir degessem alcun temps covinent, en lo qual la delma del bestiar deya esser reebuda cada ayn, cor per trop triga, la qual aquels qui cuylen la dita delma fan en aquela a reebre e a culer, molts dans e greuges sen seguexen, segons que el dien; manam a vos que ab conseyll del honrat bisbe de Mayorcha, e daltres, lo fet tot ordenets, e establescats la dita delma ques deia reebre en temps covinent; e que los culidors de la dita delma en reebre aquela no usen mal, axi com a vos mils parra ques deja fer e conexerets que sia faedora. Sobrel fet empero daquela pena per nos posada en aquela ordenacio, la qual feem sobrel fet dels plets, en los quals son allegats testimonis fora lo regne de Mayorcha en parst (parts) luyn, que nos donen nes curen de dar el temps assignat, la qual pena nos ha estat request que dejam lexar; sapiats que quant a nos e a la nostra cort, la dita pena en tot ne en partida no volen que pertangua. Mas per rao desquivar calumpnies, malicies e diffugis, qui en plets sacustumen de fer et proposar, volem que la dita pena e la dita ordenacio posada, la qual la nostra cort aver devia, pertanga e sia donada a la part, contra la qual sera impetrada la dilacio damunt dita. E les dites coses servar fets, axi com damunt es dit. Esters manam a vos que manets e manar fassats a tots los notaris de la ciutat e de tota la ila de Mayorcha, que en tots los prestecs que crestians reeben de jueus, no reeben dels dits crestians sagrament, lo qual es acustumat de reebre dels de donar guayn al dits jueus oltra IIII diners per liura lo mes. Dada a Perpiyna II dies a la exida de mayg en lan de M.CC.LXXX quatre.

Continúa en latín aquí

lunes, 30 de agosto de 2021

RAMON PICÓ. CANAMUNTS Y CANAVALLS. SUSPIRS.

RAMON PICÓ.


Lo
dia 11 d'octubre de l'any 1848 nasqué en Pollença de Mallorca, y no
havia exit, es pot dir, de s'infantesa, quant passá a Barcelona,
ahont encare viu avuy dia.


Era
ben jove aquest poeta quant començá a sembrar qualque llevor de
bona mena


en
lo jardí de la literatura catalana. En l'any 1867 fou
premiada ab accéssit sa poesia La mort d'en Roger de Flor, y en los
anys seguents n'obtingueren també les qui tenen


per
titol Canamunts y Canavalls, Chants d'amor, A Pollentia, En Joan
Crespí y Suspirs. Fa alguns anys que fou molt ben rebut son drama en
vers titolat Cor de roure.






CANAMUNTS Y CANAVALLS.


I.





No
molt lluny de la ciutat


De
Mallorca
anomenada,


Tota
sola ab gran tristesa


Hi
viu madona Constança;


Recolzada
a la finestra


Los
dias y les nits passa


De
son fill, l'amat Ramon,


En
va esperant la tornada.


Ja
'n veu vení' un cavaller


Qu'un
bell cavall ne cavalca:


-
Ay, mon fill, lo meu car fill !


En
malhora ne tornareu!


En
malhora, Don Ramon,


S'esdevé
vostra tornada!


-
¿Qué teniu, la mare mia?


¿Qué
teniu, la mia mare?





CANAMUNTS
Y CANAVALLS (10).



I.


No
lejos de la ciudad de Mallorca, vive triste y sola Doña Constanza en
retirado albergue: apoyado el codo en el alféizar de la ventana,
pasa los días y las noches esperando el regreso de su amado hijo Don
Ramón. De repente ve acercarse un caballero montado en arrogante
corcel:

-
Ay, hijo, mi hijo ! Mal sino es el que os trae, en mal hora
habéis llegado.

-
¿Qué os aqueja, madre mía? ¿qué tenéis, mi buena madre?






- Vos haguéssen mort los
moros,


A
les guerres de Granada!


-
Mon rey m'envïá a la guerra


Pera
que los oys finassen.


-
Ay, mon fill, lo meu car fill,


Que
los oys no s'acabaren !


-
Canamunts y Canavalls


La
vida n'han recobrada?


-
Si, mon fill, per axó sola


N'haveu
trobat vostra mare!


-
¿Ahont es la vostra filla?


¿Ahont
la mia germana?


-
Al monastir se n'es morta...


Ay!
l'honra li fou robada!


-
¿Per qué plorau, mare mia?


Oh!
parlau, la mia mare!


-
Vingué un vespre, essent vos fora,


Dels
contraris la maynada:


Ma
filleta malastruga


Per
la força la m'robaren;


Ab
sos coltells a ne mí


Be
prou me 'n feren de nafres!
- Y jo, lluny de voltres dues,


Per
mon rey ne guerretjava!


-
L'endemá plorant, sens' honra,


Va
tornar vostra germana;


Va
tancarse al monestir,


Jau
al vas de Santa Eularia!


-
¿Quíns foren los que vingueren?


¿Los
coneguereu, ma mare?







- ¡Ojalá perecierais en
las guerras de Granada!


-
Mandóme el rey a la guerra para que fin hubiesen los odios.


-
Ay, hijo, mi caro hijo, que los odios no acabaron!


-
¿Renacieron acaso las venganzas de Canamunts y Canavalls?


-
Sí, hijo mío; por eso habéis encontrado sola a vuestra madre!


-
¿En dónde está vuestra hija? ¿qué ha sido de mi hermana?


-
Murió en el monasterio.... La honra le fue robada!
- ¿Por qué
lloráis, madre mía? hablad! hablad, mi buena madre !


-
Vinieron una noche vuestros enemigos; penetraron violentamente en
vuestra morada, arrancaron de mis brazos a mi hija infeliz, y sus
puñales acribillaron el cuerpo de vuestra madre!
- Los viles! al
mismo tiempo, alejado yo de vosotras, derramaba la sangre por mi rey!


-
A la mañana siguiente, volvió sin honra vuestra hermana; las
paredes del claustro cubrieron su vergüenza; sus huesos reposan en
el templo de Santa Eulalia.


-
¿Quiénes eran los cobardes? ¿Los conocisteis, madre mía?






- Don Guillem Desmás ne
fou;


Don
Joan l'acompanyava...


-
¿Per qué plorau, mare mia?


No
ploreu, la mia mare!


-
Don Ramon, no plor de pena,


Que
plor solament de rábia!


Vostre
fill ve de la guerra,


Son
coltell encare talla!


-
Sí, mon fill, guerra als contraris!


Que
corri la sanch contraria!


Demá
es lo dia dels morts,


Fa
festa vostra germana;


Vullau
celebrarla donchs!


¡Sanch,
fill meu, guerra y venjança! -


Don
Ramon munta a cavall,


Envers
la ciutat s'atança:


P'el
camí tremolant d'ira,


Groch,
enutjat, aixís parla:


-
Sanch vull beure! Sanch vull beure!


Com
ma mare vull venjança!


No
valga a mon inimich


Lo
pendre terra sagrada!


¡Sanch
vull beure y sanch beuré!


¡Deu
del cel, guerra y venjança! -





II.





La
nit del dia dels morts


Es
sempre nit endolada:


Lo
cel está ennubolat


Y
al res tocan les campanes.






- Uno de ellos Don
Guillem Desmás; Don Juan le acompañaba...


-
¿Por qué lloráis, madre mía? no lloréis mi buena madre!


-
No es de pena Don Ramon, es la rabia que me hace saltar las lágrimas.


-
Vuestro hijo viene de la guerra; aún no está embotado su acero.


-
Sí, hijo mío, guerra a nuestros enemigos; que corra su sangre vil !
Mañana es el día de difuntos; vuestra hermana hace fiesta;
celebradla pues! Sangre, hijo mío! guerra y venganza! -
Don
Ramon monta a caballo y se dirige a la ciudad; pálido, acongojado y
trémulo, así exclama en su furor:


-
Sangre! Quiero beber su sangre! También yo quiero venganza! No valga
a mi enemigo el santo asilo. ¡Quiero su sangre y he de beberla!

Dios del cielo, guerra y venganza ! -


II.


La
noche de difuntos es siempre noche de tristeza; el cielo se viste de
luto y las campanas llaman a la oración.



Al convent de Sant Francesch  Molta de gent s'ha aplegada:  Plena está de gom a gom  Tota l'esglesia dels frares;





Al convent de Sant Francesch


Molta
de gent s'ha aplegada:


Plena
está de gom a gom


Tota
l'esglesia dels frares;


Menestrals
y cavallers


De
nobles y riques cases.


Draps de dol de llana negra


Del
convent les parets tapan;


Un
Sant-Cristo hi ha a l'altar


Y
a cada costat un atxa:


Cap
mes llum en tot lo temple,


Tothom
resa, tothom calla.


Tot
de colp ouse murmull,


Alguns
la vista han alsada:


Espessos
los cavallers


Engrontxantse
fan onades.


La
llum d'un llamp illumina


Lo
convent y lo trò esclata;


Del
llampeig a la claror


Ja
's veu brillar un' espasa,


Ja
son dues, ja son tres,


Ja
s'òu un crit de ¡Venjança!


La
gent futx, mouse avalot;


Ja
son trescents que combaten!


La
tempesta ha comensat,


Plou,
llampega, lo vent brama:


Les
espases prou lluhentejan


Als
esguarts dels que combaten!


-
¡Venjança! - diu Don Ramon.


Sos
amichs cridan: - ¡Venjança! -





Concurre la muchedumbre
al convento de San Francisco; llena está la iglesia de menestrales y
caballeros de nobles y opulentas casas. Cubren las paredes holgadas y
negras cortinas de bayeta: vése en medio del altar un crucifijo
iluminado por dos antorchas. Ni una luz más en todo el templo; todos
rezan, todos callan.


Óyese
de golpe un ligero murmullo: algunos curiosos alzan la vista;
apiñados los caballeros se agitan en inquietas oleadas.


La
luz de un relámpago ilumina la iglesia, retumba el trueno, al pálido
fulgor vése brillar 
una
espada, ya son dos, ya son tres, ya suena un grito de ¡venganza!


Huye
la multitud despavorida, crece el tumulto, son trescientos ya los que
combaten. Desencadénase la tempestad, relampaguea, brama el huracán,
apáganse las antorchas del altar; en cambio centellean los aceros a
los ojos de los combatientes.


-
¡Venganza! - clama Don Ramón; y sus deudos claman: - ¡Venganza! -
¡Guerra! responde Don Guillen; y los suyos responden:


-
¡Guerra! -



- ¡Guerra! - crida Don
Guillem:


-
¡Guerra! - sos amichs esclaman,


Y
a les fosques, barrejats,


Tots
sols dins la Santa Casa,


Canavalls
y Canamunts


Lluytan,
feren, rompen, matan,


S'estrenyen
y s'abrahonan,


Se
trossejan y s'agafan,


Y
rodolan per en terra


Plens
sos cors de verí y rábia,


Com
esbart de condemnats,


Qu'estrenyentse
y mossegantse,


Dins
les ombres de l' infern


Se
remolcan y barallan.


Per
I' ampla nau de l'esglesia


Retronan
los crits que llansan;


Se
n'ouhen áspres croixits


Dels
ferros de les espases,


La
sorda remor que fan


Los
que 'n sech cauhen cadávres;


Y
dura, y dura la brega,


La
tempesta dura encara.


Y
com si un fort terratrémol


Per
totes ses quatre bandes


Tot
lo mon ne fes conmoure


Y
monts y castells fés caure,


L'esglesia
va tremolar,


Llarga
estona va engronxarse.


Per
los gótichs finestrals


La
llum dels llampeigs entrava;





Y confundidos en la
oscuridad, solos en el sagrado templo Canamunts y Canavalls, luchan,
hieren, rompen, matan, se arrastran, se aferran y descoyuntan, y
ruedan por tierra enlazados, llenos sus corazones de venenosa rabia,
cual grupo de condenados, que estrechándose y mordiéndose, en las
sombras del averno se revuelven y combaten.

Resuenan
sus gritos por las anchas naves: óyese el áspero crujir de los
aceros y el sordo rumor de los que de repente caen sin vida; y dura
la pelea y continúa la tormenta.



Y
cual si el terremoto empujase el mundo por sus cuatro partes,
derrocando castillos y 
montañas,
así se conmovió la iglesia largo tiempo, y retemblaron sus
columnas.


La
luz de los relámpagos entraba por las góticas ventanas, onduleaban
al impulso del





Lo vent los negres
domassos


Anava
axecant en l'aire,


Semblant
tots les ales negres


D'esperits
y de fantasmes


Exides
pera ballar


Als
croxits de les espases.


Se
conmogueren les lloses,


Y
p'els sepulcres que tapan


Se
sentiren croxits d'ossos,


Veus
fondes dels que finaren.


Lo
Sant-Cristo de l'altar


De
fel llágremes plorava,


Y
patint altre agonía


Fins
va suar sanch y aygua!


Don
Ramon surt de l'esglesia,


Ne
surt ab la ma a l'espasa,


Surt
corrents, munta a cavall...


¡Prou
tingué bona venjança!


Don
Joan surt darrera ell,


Corrents
darrera cavalca...


Don
Ramon que no 'us agafi!


No
ho vulla la Verge Santa!


Don
Guillem, lo seu germá


Morí,
y va cridant - ¡Venjança! -


De
l'esglesia tots ne surten;


Nafrats
y morts hi romanen,


Rodejats
d'una ombra espessa


De
silenci y freda calma,


Ajaguts
demunt les tombes


Ahont
los majors descansan.





viento las negras
colgaduras, semejantes a las alas de invisibles espíritus que se
agitasen bulliciosos en el aire al horrendo crujir de las espadas.
Desencajáronse las losas de los sepulcros, oyóse en su seno el
choque de los huesos y la voz profunda de los finados: el Cristo del
altar lloró lágrimas de hiel, padeciendo nueva agonía, otra y 
voz
sudó sangre y agua.


Don
Ramón, puesta la mano en el puño de la espada, sale corriendo de la
iglesia y salta sobre su corcel... ¡Contento puede quedar de su
venganza!


Tras
él sale Don Juan, y síguele a todo el correr de su caballo...
¡Plegue a Dios que no os alcance Don Ramón! No lo permita la Virgen
santa! Su hermano Don Guillén murió en la pelea, y corre Don Juan
anheloso de venganza.


Sólo
quedan en la iglesia los muertos y los heridos envueltos en fúnebres
sombras; en medio del silencio y la calma de la muerte yacen sobre
las tumbas en donde reposan sus mayores.





En Pere de Sant-Joan


Degollat
la vida acaba;


Allá
'n Francesch de Armadans


Jau
sense un bras y ab cinch nafres;


En
Guillem de Puigdorfila


Ne
té la testa xapada;


Al
noble Miquel Burgués


La
sanch li brolla a glopades.


Corre
la sanch p'el trespòl;


Res
s'òu: finí la ventada.


Los
¡ays! dels agonitzants


Solament
se sentan ara;


La
remor de les escletxes


De
les lloses mitx badades


Que
brufan xuclant la sanch


Que
'l trespòl del temple banya.


Y
'ls gemechs de Don Guillem,


Que
en terra ajagut d'espatlles,


Sus
la tomba de sos ávis


Groch,
ulls cluchs, mitx mort badalla.





III.





Don
Joan y Don Ramon


Corrian
un devant l'altre:


Don
Ramon cau de la sella,


Y
Don Joan se allunyava:


Don
Ramon camina a peu,


Coix
lo cavall no 'l dexava.





Allí acaba su vida
decapitado el valiente Pedro de San Juan; más allá Francisco de
Armadans mutilado y cubierto de heridas; al otro lado Guillermo de
Puigdorfila abierta la cabeza; junto a él yace Miguel Burgués, cuyo
cuerpo se desangra a borbotones: el suelo es un mar de sangre. Menguó
ya su furia el huracán; nada turba el silencio 
pavoroso
de la muerte.


Más
tarde oíanse los lamentos de los moribundos; el burbujear de la
sangre cuando penetraba por las junturas de las losas medio abiertas,
y el quejido doloroso de Don Guillén, que de espaldas sobre la
tierra, lívido y cerrados sus ojos, espira junto al sepulcro de sus
abuelos.


III.


Corrían
uno delante del otro Don Juan y Don Ramón: cayó Don Ramón de la
silla, Don Juan alejóse de allí: Don Ramón caminaba a pie; herido
su caballo apenas podía seguirle.






Tot guaytant per la
finestra,


Ja
'l veu que se 'n vé sa mare,


Contenta
pera abrassarlo


Los
esglahons ja devalla.


Al
veure 'l de mes aprop


A
entristirse comensava,


Ja
plorant va collint herbes


Per
curar las seues nafres.


-
¿Qué teniu, mon fill Ramon?


La
color teniu mudada!


-
Reseu per mí, mare meua,


Voldreu
curarme debades!


-
Quí 'us ha nafrat, lo meu fill,


En
mort y en vida malhaja!


-
Ma mare, les flastomies


Les
portes del cel ne tancan.


Nou
nafras porta el cavall


Y
vint jo que 'l cavalcava:


Lo
cavall morirá anit,


Jo
no veuré 'l trench de l' auba:


Per
lo be que va servirme


L'enterrareu
a l'estable:


Aprés
soterraume a mí


Dins
lo vas de Santa Eularia:


Pugue
jaure, mare mia,


Prop
del còs de ma germana:


Prop
d'ella estiga 'n la mort,


Ja
que 'n vida no hi estava!


Posareu
demunt la llosa


Una
espasa entrevessada,





Su madre le ve llegar
desde la ventana y corre presurosa a estrecharle entre sus brazos. Al
mirarle de cerca, llenóse de tristeza su corazón; derramando
lágrimas va recogiendo yerbas para curarle las heridas.


-
¿Qué tenéis, mi hijo Ramón? Demudado está vuestro semblante.

-
Rezad por mí, madre mía; el curarme será en vano.


-
Malhaya quien os hirió! en vida y en muerte malhaya!


-
Madre mía, las blasfemias cierran las puertas del cielo. Nueve
heridas tiene el caballo, veinte el que lo cabalgaba; el caballo
morirá esta noche, y yo la madrugada: por lo bien que me sirvió,
enterradle en el establo, a mí me enterraréis en la sepultura de
Santa Eulalia. Haced que repose, madre mía, junto al cuerpo de mi
hermana; estaremos juntos después de la muerte, ya que no pudimos
durante la vida!


Haréis
grabar en la losa una espada atravesada, y las almas compasivas
exclamarán cuando





Y tota la gent qu'ho vege


Dirá:
- Aquella pobre mare


Ab
dos fillets que tenia


Tota
sola n'es romasa:


L'una
al monastir finá,


L'altre
morí 'n la batalla!...


-
¿Perqué 'us moríu, lo meu fill,


Fillet
meu de mes entranyes?


-
Venjança, mare, voliau;


Ja
teniu are venjança!


Sanch
voliau, mare meua;


Preniu
ma sanch si 'us agrada! -

____



la vean: - Aquella madre
desdichada, con dos hijos que tenía, ha quedado triste y sola; ella
acabó sus días en el claustro, el otro murió en la pelea!....




-
¿Por qué os morís, hijo mío; hijo mío de mis entrañas?


-
¡Venganza quisisteis, madre, y ya la tenéis ahora! ¡Quisisteis
sangre, madre mía; tomad la mía si os place ! -

___



SUSPIRS.


I.

La
valenta mestralada

Passá
p'el bosch bramulant:

Lo
tendre aucell, sense plomes,

Adolorit
va piulant,

Y
s'arrossega sens forçes

P'el
pedreny del caminal,

Lluny
del niu, que la ventada,

Qui
sap ahont, s'emportá.

___


Mon
amat vou, en trist dia,

Vent
de dissort trabucá:

Vatx
caure a llunyanes platjes

A
l'altra banda del mar.



SUSPIROS.

Estremecióse
la selva al bramido del huracán: la tierna avecilla va piando
quejumbrosa; perdidas las plumas, arrástrase sin aliento por las
guijas desiguales, lejos del nido que arrojó el temporal a extrañas
regiones.

___


El
viento de la desgracia en azaroso día empujó mi amada cuna; caí al
otro lado del mar en playas extranjeras.



Caminant en nit de lluna

Ran
ran vorera del mar,

Pensant
en ma patria amada,

Ma
infantesa recordant,

Ab
L'Angel de l'Anyoranca

De
totduna m'vatx topar.

Trist,
al veure'm, va sonriure,

La
ma dreta m'allargá,

Del
front al mig va besarme,

Y
jo vatx rompre a plorar.......!
_____



¡Patria
mia! ¡Patria amada!

Pén
plor en tú pensant.

Anyora
el bosch y trist canta

L'aucellet
qu'han fet esclau;

Flor
del marge arrabassada

Se
mostía dins ciutat;

Lluny
jo de tú, patria mia,

Lluny
de tes comes y valls,

Lluny
de tes costes amades,

Boschs
ombrívols y puigs alts,

Pén
y plor de nit y dia,

Res
mes sé fer que plorar.

A
mon entorn a tot' hora

Debades
llenç mos esguarts;

Debades
cerch a ma patria,

Ma
patria no puch trobar.

Tot
quant veig m'es cosa nova,

Tot
lo que trob m'es estrany......

¿Hont
sou platjes delitoses,



Pensando en mi adorada
patria y saboreando melancólico los recuerdos de mi infancia,
caminaba orillas del mar en noche de luna, y encontréme de pronto
con el Ángel de los desconsolados ausentes. Triste sonrió al verme
y alargóme la diestra bienhechora; besóme en la frente y yo rompí
en doloroso llanto.
___

Peno
y lloro pensando en ti, patria querida, patria de mi corazón!
Alejada del nativo bosque, el ave prisionera exhala su dolor en
sentidas quejas; trasplantada en la ciudad se marchita la flor que
arrancaron de la ribera. Lejos de ti, patria mia, lejos de tus valles
y cañadas, de tus amadísimas costas, de tus bosques sombríos y
empinados montes, peno y lloro noche (y) día; lejos de ti sólo me
es dado llorar.

En
vano dirijo a todas horas mis ojos en torno mío; en vano busco a mi
patria; no puedo hallar la tierra que me vio nacer. Cuanto miro es
para mí nuevo, todo lo que encuentro es extranjero para mí ¿En
dónde estáis playas deliciosas,




Quietes cales, verts
pinars,

Costérs,
planes y garrigues

Fontanes
y torrentals?

No
m'confortan ni assassian

Les
aygues del Llobregat,

Ni
'l cor me feren les gloses

Que
per aquí sent cantar.

No
m'alegran les campanes

Que
repican per ciutat,

Putx
no son les que tocaren

Quant
me feren cristïá,

Ni
son les que vull que toquen

Quant
m'endugan al fossar.

¿Còm
aquí puch viure alegre,

Sense
el vell de cabells blanchs

Que,
m' conte velles rondalles

De
moros y cristïans,

D'argelins
y de catives

Y
malévols renegats?

¿Com
aquí, lluny de ma terra,

Puch
jo viure aconortat,

Sense
glosadors que glosen

A
l'ombra de vert parral,

Rodejats
de vells y jóvens,

De
donzelles y d'infants?

¿Hont
son los alegres cóssos,

Les
ballades del mercat,

Les
alegres alimares

Y
antigues festes anyals?

¿Hont
los trajos de ma terra?



calas tranquilas, verdes
pinares, colinas, sotos y llanuras, fuentecillas y torrentes? No
apagan mi sed, ni me fortalecen las aguas del Llobregat, ni me hieren
en el alma los cantares de esta tierra. No me regocija el repique de
las campanas de la ciudad; no son las que saludaron mi nacimiento, ni
han de doblar ellas al ser conducido 
mi
cadáver a la huesa.

¿Cómo
puedo vivir alegre, sin que me cuente el anciano de nevada cabeza,
las viejas historias de cristianos y de moros, de argelinos y
cautivos y traidores renegados?

¿He
de vivir alegre, lejos de mi tierra, sin glosadores (11) que
canten (bajo) el verde emparrado de la cabaña,
entre niños y doncellas, entre mancebos y ancianos?

¿Dónde
están las antiguas fiestas del venerado patrón, y las alegres
luminarias, y las bulliciosas corridas, y los bailes de la plaza? ¿Dó
los



¿Hont les costums de ma
vall?....

¡Patria
mia, benvolguda!

Ab
los ulls llagrimetjants

Desde
esta platja estrangera,

Casi
ab los peus dins del mar,

Dematí,
quant trenca l'auba,

Del
clar sol al primer raig,

Veig
allá lluny que llohexen

Vermellenchs,
tos cims mes alts....

¡Pogués
jo les blaves ones

Passar
lleuger com la nau!

¡Deu
del cel, si tingués ales!

¡Deu
meu, si pogués volar!
_____



Un
jorn al exir del temple,

Just
devant de l'escançell,

L'angel
del Amor, ardit

Y
resolt m'escometé.

Com
astorát vaig romandre,

Mut,
embadalit, sorprés:

Va
sonriure y vaig sonriure,

Vatx
mirar hont mirava ell,

Quant
de sopte, dins lo temple,

Mentres,
trist, esclama: ¡Adeu!...

S'òu
la remor de les ales

De
mon car amich primer,

De
L'Angel de l'Anyorança

Que
s'en munta cap al cel



trajes de mi tierra, dó
las costumbres del valle?....

¡Patria
mia bienamada! Desde esta playa extranjera, arrasados de lágrimas
mis ojos, y hollando mis pies la húmeda arena, muy de mañana, al
romper el alba, y al primer rayo del sol, veo a lo lejos aparecer
rojizas tus cumbres....

¡Si
pudiera surcar, ligero como la nave, las azules ondas! ¡Ah! si yo
tuviera alas!.... ¡Dios mío, si yo pudiera volar!....

___

Una
noche al salir del templo, só los sagrados umbrales, saludóme
gallardo y apuesto el Ángel de los Amores. Quedéme a su presencia
mudo, sorprendido, extasiado. Sonrióme y sonreíle; hacia el objeto
de sus miradas dirigí mis ojos, cuando de improviso, dentro del
templo, se exhala un triste Adiós, se oye el rumor de las alas de mi
primer amigo el Ángel de los que lloran ausentes, que se eleva
pausado hacia las 
nubes.



II.



Veig
lluny, allá al meu devant,

Que
s'ajuntan mar y cel,

Com
a germans que s'acostan

Per
donarse abdós un bes:

Com
donzella enamorada

Que
's penja al coll del donzell,

Sos
braços de dura roca

Mar
endins la terra estén.

Los
turons de les montanyes

Coronats
de boyra y neu,

S'adressan
tots y s'en pujan

Fins
a besar los estels.

Demunt
del brancam dels árbres,

Per
mates y tamarells,

P'els
rostolls y dins dels márgens,

P'els
joncars de prat y rechs,

Tendres
cants d'amor entonan

Aprop
del niu los aucells.

S'enfila
l'eura verdosa

P'el
fort tronch del lladoner;

P'el
brancám de l'olivera

Puja
ardit el parral vert;

L'un
a l'altre abdós s'arramban

Afalagantse
'ls fassérs;

Les
flors dels márgens s'acalan

Besant
l'aygua del torrent;

S'acostan
pegant volades

Per
l'ample espay los estels;



II.

Veo
a lo lejos juntarse mar y cielo, como hermanos que anhelan darse un
cariñoso beso:

Cual
enamorada que tiende los brazos a su amante, así sus brazos de dura
roca extiende la tierra hacia el mar.

Las
cumbres de los montes coronadas de nieve semejan erguirse y elevarse
hasta besar las estrellas.

Por
entre el ramaje de los árboles, por matorrales y tamarindos, en los
rastrojos y juncales, entonan las avecillas cerca del nido tiernas
cántigas de amor.

Elevase
la verde yedra abrazando el fuerte tronco del almez; por entre las
ramas del olivo vénse entretejidos los sarmientos de la vid:
inclinan su copa las palmeras para acariciarse amorosamente: doblan
su tallo las flores de la orilla para besar las aguas del torrente:
girando en el espacio inmenso se acercan unas a otras las estrellas;



Mon esperit vola y corra,

Com
verga de llamp encés,

Cercant
una ánima santa

Sedenta
d'amor com ell.

___


Amor
sant, amor puríssim,

Pare
de tot lo creat;

Font
eterna d'armonía,

De
vida etern torrental;

Principi
de toda cosa

Sense
fí ni capdallá;

Sol
lluminós qu'enlluherna,

Que
escampa per tot sos raigs

Y
que ab força may vençuda

Ánimes
y mons atrau.

¡Amor!....
Jo 'l' sent, jo 'l' conech,

Bat
mon cor y bull ma sanch:

Ma
pensa ardida s'enlayra

Valenta,
fantasiänt,

Y
cerca nous mons per corre,

Y
nous espays per volar:

Mon
cor, ardit, bat ab força

Tot'
hora a mon pit trucant,

Sedent
de lluyta, de gloria,

De
vida, d'eternitat.
___



Dematí,
dematinet,

Exint
de missa primera,



corre mi espíritu y
vuela cual centella ardiente, en busca de una alma pura, sedienta de 
amor.

__

Amor
santo, amor purísimo, padre de todo lo creado: fuente inagotable de
armonía, manantial eterno de vida, principio sin fin de todo ser:
sol luminoso que deslumbras, que al difundir tus rayos por dó
quiera, atraes con fuerza irresistible los seres y los mundos.
Amor!.... yo te siento en mi alma, late mi corazón y hierve mi
sangre; mi 
ardiente
fantasía se eleva animosa y busca nuevos mundos que recorrer, nuevos
espacios donde volar. Resonando de continuo en el antro de mi pecho,
palpítame el corazón con desusada fuerza, sediento de lucha, de
gloria, de vida y de eternidad.

__

Mañanita,
muy de mañana, al salir de la misa del alba, junto al cancel nos
vimos por vez primera,



Prop l'escançell ens
toparem

Y
vaig darte aygua beneyta.

Sens
dir res, sempre 'ls ulls baxos,

Exires
tú de l'esglesia,

Despareguent
al voltant

Del
camí de les moreres......
…....


No
'l' conech ni sé qui ets;


tan sols qu'ets jove y bella,

Y
sé que jo'm moriria

D'anyorança
y de tristesa

Si
al menys un' altra vegada

No
l'hagués de torná' a veure.

____


Lliri
blanch de la montanya,

¿Quína
ma l´arrabassat

De
les penyes hont vivias,

Per
trasplantarte a ciutat,

Dins
un pitxér qu'engalana

La
sala de rich palau?

Bella
y gentil pageseta,

Ja
l'he tornada a trobar;

Trobarte
aquí no pensava,

Trobarte
aquí greu me sap!

Corre
y vésten a montanya,

Corre
y vésten, lliri blanch,

Que
sense sol ni rosada

Ben
prest te mostiarás.
___


y te ofrecí agua
bendita: sin mover los labios, bajos siempre los ojos, saliste de la
iglesia desapareciendo entre las sinuosidades de la senda de los
morales...

….....

No
te conozco ni sé quien eres; solo sé que eres joven y bella, y sé
que yo moriría del dolor de la ausencia, si a lo menos otra vez no
hubiera de verte.

___


Lirio
blanco de la montaña, ¿qué mano te arrancó de las peñas en que
vivías, para transplantarte a la ciudad y aprisionarte en el jarro
que adorna el suntuoso palacio?

Ya
volví a encontrarte, serrana bella y gentil; nunca pensé hallarte
aquí: duélome en el alma de verte en la ciudad !

Sin
rocío y sin sol, bien pronto verás marchitas tus hojas: corre y
vete, blanco lirio.

___


- “Com mes te mir, de
mirarte

Manco
y manco m' se dexar:

Com
mes te mir, bella aymía,

Qued'
de tú mes emprendat.

Que
a n'aquest mon bè 'm volguesses

Fonch
un temps tot mon afany;

Are
que sé (que) m'estimas

Tench
pòr d'oblit o d'engán....” -

Axí
'l' parlava jo un dia,

Poch
ans d'entrar dins la nau;


plorosa m' respongueres

Llançantme
amorós esguart.

-
“Pur y místich, dins l'esglesia

De
Jesus Crucificat,

Nasqué
l'amor que m' conforta,

Amor
dolçíssim y sant;

Amor
nascut dins lo temple,

Fins
al cel ha de durar!....” -
___


De
la nit l'auba lleugera

Jugava
ab tos fins cabells,

Ton
cap demunt de m'espatlla

Doblegavas,
sens dir res;

Jo
en tos ulls m'enmirallava,

Y
tú miravas al cel.

-
Dolça nit, deyes plorosa,

Ton
cel y si n'es de bell!......

¡Quí
sap, si jo y tú algun dia

Allá
dalt ens trobarem!.... -

…..........


“Cuanto más te miran
mis ojos, menos puedo resolverme a dejar de mirarte; cuanto más te
veo, amada mía, quedo de ti más prendado. Que me quisieses en este
mundo fue un tiempo mi único afán; ahora que sé que me amas, temo
al engaño o al olvido....” -

Así
te hablaba yo un día, poco antes de entrar en la nave, y mirándome
amorosa, respondiste entre sollozos. - “Puro y místico nació en
la iglesia de Jesús Crucificado el amor dulcísimo que me alienta.
Amor que nació en el templo, vivirá en la eternidad !....”

___


Las
leves auras de la noche jugaban con tus cabellos, mudos los labios,
apoyábase en mis hombros tu cabeza; yo me miraba en las niñas de
tus ojos y tú embebecida estabas en la contemplación del cielo. -
Dulce noche, decías llorando, ¡cuán bello es hoy tu cielo! ¡Quién
sabe si tú y yo algún día allá nos encontraremos! …..
-

…...................



La nit passá, y vingué
l'auba,

Y
altre colp la nit vingué:

Nits
d'estiu passan y venen

Y
no l´he vista may mes.

¿Fins
a quant, lluny l'un de l'altre,

Mártyrs
de l'amor, viurém?

Jo
visch lliure per la terra,


esclava dins lo convent....

Si
no 'ns trobám en la vida,

En
la fossa 'ns trobarem!.....
…...

La
vida ja trob amarga,

La
mort dolça com la mel:

La
mort ens dará una fossa

Y
allá plegats estarém.

¡Dolça
mort!.... Amiga meua,

Avina
y ajunta'ns prest....

Mes...
¡ay!... que lo jorn que 'm muyra

Tot
sol al fossar jauré,

Y
tú jaurás tota sola

Dins
la tomba del convent.....
…......

No
podrás damunt ma fossa

Venir
a pregar a Deu,

Ni
podré damunt la teua

Plorar
llágrimes de fel.

Separats
en mort y vida

No
'ns veurem pús, amor meu!

Y
en lo cel ¡quí sap, aymia,

Quí
sap si 'ns hi trobarem!.....



Pasó la noche y vino el
alba, y otra vez vino la noche: noches de estío se van y tornan sin
que haya vuelto a verte. ¿Hasta cuando, mártires del amor, lejos el
uno del otro, podremos vivir? Libre me encuentro sobre la tierra, tú
prisionera en el convento

Si
no nos vemos en la vida, en la huesa nos
encontraremos!.....
….........



La
vida es amarga para mí, la muerte más dulce que la miel: la muerte
nos dará una tumba y en ella reposaremos juntos.

Dulce
muerte!.... Amiga mía, ven y enlázanos presto....! Mas ay....! que
después de

mi
muerte dormiré solo en la huesa y tú sola también en la tumba del
claustro....
…......

No
podrás venir a rezar sobre mi sepultura, ni yo podré sobre la tuya
verter mis lágrimas de hiel. Separados en vida y en muerte, no nos
veremos más, amor mío! y en el cielo ¡quién sabe si nos
encontraremos en el cielo!.....



Cada dia de capvespre

Jo
me n' vaig a 'n el convent:

No
hi vaig per dir parenostres,

No
hi vaig per resar a Deu,

Ni
per demaná' a la Verge,

Que
quant mort, me donga 'l cel.

Cada
dia de capvespre

Jo
me 'n vaig a 'n el convent;

Jo
hi vaig per sentí una monja,

Jo
hi vaig per sentir sa veu....

Si
fáç mal, Deu m'ho perdò!

Que
Deu m'ho perdó, si pech!
…......

Al
convent n' hi ha una monja

Bella
com ángel del cel:

Al
convent hi ha una monja,

Que
molt m' estimava un temps.

Jo
visch lliure, ella tancada,

Tancada
dins lo convent!....

Ay!
mon cor tant l'estimava,

Tant
l'estimava l' cor meu,

Que
quant ella 's tancá monja,

Mon
cor se tancá també!

Rexes
que la teniu presa,

També
mon cor teniu pres!
…...


Ella
canta, y mos ulls ploran,

Y
's rebifa mon cor sech:

Envers
lo chor alç ma vista,

Mes
debades, no la veig!



Cada día, al anochecer,
dirijo mis pasos al convento: no voy a rezar padre-nuestros, ni a
elevar mi alma al Señor, ni a pedir a la Virgen que me dé la gloria
después de mi muerte.

Cada
día, al anochecer, dirijo mis pasos al convento; voy allá para oír
a una monja y extasiarme al sonido dulce de su voz querida.... Si
obro mal, que Dios me compadezca! Él me perdone si es un
crimen!
......

Vive
en el convento una monja, bella como un ángel del cielo: vive en el
convento una monja que me amaba un tiempo con entrañable amor. Yo
vivo libre, y ella aprisionada dentro de los muros del convento!....
Ay! tanto la amaba, tanto la amaba mi corazón, que cuando ella se
encerró en el claustro, cerróse para siempre al consuelo el alma
mía! Rejas que la tenéis prisionera, también tenéis cautivo mi
corazón!

….....


Ella
canta y lloran mis ojos, y revive mi corazón marchito: vuelvo mi
vista hacia el coro, 
mas,
en vano, no consigo vislumbrar su dulce






¡Ay! Estreta gelosía,

Be
n'ets, be n'ets de cruel,

No
dexantme veure aquella

Per
qui suspir y patesch!....

Mes,
benhajes, y perdona,

Perdona,
si 'l' plau, que al menys

Si
'm privas veure sa cara,

Me
dexas sentir sa veu....

Y
ella canta, y mos ulls ploran,

Y
's rebifa mon cor sech!
….....

A
Deu sos cants ella envia,

Mes
ans de pujar al cel,

Van
volant per la nau fosca

De
l'esglesia del convent.

Y
devallan y s'acostan,

Me
fan un bes y altre bes,

Y
les llágrimes emparan

Que
de mos ulls van cayguent:

Me
tornan besar y fujan,

Volant
s'en pujan al cel....

Quant
Deu mes llágrimes veja,

Be
m'ha de planye 'l bon Deu!
…...


Per
darrera dels rexats

Les
monjes passar hi veig;

Totes
passan..... ¿Quí m' diria,

La
qu'ama mon cor, quína es?

Ellas
passan, desparexen

Com
dins la fosca 'ls estels;



imagen. Ay! muy cruel
eres para mí, estrecha celosía; muy cruel, pues no permites que
descubra a la que es mi consuelo y mi vida!

Mas
no, bienhayas, bienhayas! que si me privas de ver su rostro, al menos
me dejas oír su dulce acento....! Y ella canta, y lloran mis ojos, y
revive mi corazón marchito!

…....


Envía
a Dios sus cantos, mas antes de elevarse hacia el cielo, van volando
por la nave oscura, y bajan, y se acercan, y una y otra vez me besan,
y van recogiendo las lágrimas que caen de mis ojos, me vuelven a
besar y huyen y van elevándose hacia el cielo!.....

Cuando
vea Dios mis lágrimas, bien se compadecerá de mí el Señor
misericordioso!
…....

Por
detrás de la reja, inmóvil, veo pasar las vírgenes del Señor.
Todas pasan..... ¿quién me diría cuál es la amada de mi corazón?
Pasan y desaparecen como las estrellas en el espacio:



Y es torna escura
l'esglesia,

Y
m' dexa tot sol la gent.....

Tot
sol no: may m'abandona

De
ma dolor lo torment.

Romanch
sol, y de les monjes

Se
senten los cants darrers,

Y
quant jo les sent que cantan,

Y
m' mir allá groch y fret,

M'apar
que m' cantan ofici

De
mort, ab lo cos present.
…...


Ay!
monja, la bella monja,

Que
tant m'aymavas un temps!.....

Si
m' vesses, com plorarias!....

Si
m' vesses, tant he sofert!....

No
crech no que m' coneguesses,

Putx
jo mateix no m' conech!

Ay!
monja, la bella monja,

Que
sias ditxosa, ¡adeu!

Si
'n lo mon no 'ns tornam veure,

Ja
'ns veurem un jorn al cel!

Tendre
coloma, que lluny

De
la terra 'l vol estens,

Per
bella y santa com fores,

Per
esposa 'l' volgué Deu!







ennegrécense las bóvedas
del templo y déjanme solo los fieles.... Solo, no: jamás me
abandona mi dolor.

Quedo
solo, y óyese el postrer canto de las religiosas y cuando se apagan
sus últimos ecos y me veo allí pálido y frío, paréceme asistir
de cuerpo presente a mis funerales.
…....


Ay!
virgen, la bella virgen, la que tanto me amaba un tiempo!.... Cómo
llorarías si me vieses! ¡Tanto he sufrido, que si me vieses de
seguro que no me conocieras, pues ni yo me conozco a mí mismo!


¡Virgen,
la bella virgen, sé dichosa, ¡adiós! si no volvemos a vernos en el
mundo, nos veremos un día en el cielo!

Tierna
paloma, que extiendes tu vuelo lejos, muy lejos de la tierra, por tu
hermosura y santidad te eligió el Señor para esposa suya.




III.



Es
l'home un misteriós

Romeu,
que arriba a la terra:

Relliquies porta penjades

A
l'habit, y totes elles

Diuhen
ben clar que 'l romeu

Se
'n vé de molts bones terres.

Lo
romeu quant veu lo mon,

Ab
ell no hi creu ni hi espera,

Mes
son cor: - Predica pau,

Predica
amor, li diu sempre,

Per
estimar solzament

Deu
va enviarte a la terra. -

Prou
sap ell que dará amor

Y
no n'haurá recompensa:

Per
ço abans de dir qu'estima

Sofreix,
calla, plora, espera....

Si
un jorn ho diu, ¡pobre mártyr!

Ningú
sap lo que patexes!

Estimar
es ton delicte;

Amor
en est mon dugueres,

Sembrares
amor ¡oh, foll!

Ves
que entén d'amor la terra!

Del
blat llançat a la mar

¿Quí
creu que 'n ferá la sega?

------


Per
mí 'l present es un dia

Boyrós
y trist en que neva;

L'esdevenidor
la calma

Rodejada
de tenebres;

Recordem
lo temps passat,

Que
allá 'l menys hi ha una estrella:


III.

Es
el hombre un misterioso peregrino que vuelve de lejanas regiones: las
preciadas reliquias que cuelgan de su hábito aseguran que viene de
antiguas y honradas tierras.

Cuando
el romero ve al mundo, no cree ni espera en él, mas su corazón le
dice a todas horas: - Predica paz y amor; solamente para amarte envió
Dios a la tierra.-

Harto
sabe que no ha de recibir su amor recompensa: por eso antes de decir
que ama, sufre, calla, llora, espera.... Si osa decirlo un día
¡pobre mártir! Nadie sabe lo que padeces! Amar es tu delito;
trajiste amor a este mundo, sembraste amor ¡oh locura! ¿qué
entiende la tierra de amor? De la semilla arrojada al mar, ¿quién
cree hacer la siega?

___


Para
mí es el presente un día nebuloso y triste, el porvenir la calma
rodeada de tinieblas, en el horizonte del pasado vése brillar al
menos una estrella. Recordemos el día de ayer que da pena,






Recordém lo temps
passat,

Lo
de demá m' dona pena,

Pena
al veure que no puch

Esperar
res a la terra,

Que
la flor del primé' amor,

Si
adintre del cor s' hi seca,

Debades
es que s'hi plante

Cap
altra flor, may arrela;

Putx
com la llevor posada

Demunt
de calentes cendres,

En
lloch de grillar se torra,

Y
en lloch de florir se crema.
___

Com
donçella adolorida

Que
viu sola dins la cetla,

Dins
mon cor hi tench tancades

De
mon primé amor les cendres.

Llá
morta hi tench m'esperança,

Y
mon cor forrat de negre

Es
la tomba ahont reposan

Ma
pau y ditxa per sempre.

¡Ay
de mí!.... que dins mon pit

Hi
duch una tomba negre

De
márbre, com ell fexuga,

Y
aixís com lo márbre freda!
____

Com
la nau que dú un cadavre

Y
platjes debades cerca



da pena el de mañana al
que sabe que no ha de esperar nada en el mundo. Es en vano sembrar
otra flor en el corazón, si murió en él la del amor primero;
imposible es que arraigue: como simiente sembrada en calientes
cenizas, en vez de brotar se seca, en vez de florecer se deshace.

____

Cual
dolorida virgen que vive solitaria en celda oscura, así está
encerrada en mi pecho la ceniza de mi primer amor. En él yace mi
esperanza; entre sus paredes enlutadas reposan para siempre mi paz y
mi ventura. Ay de mí!.... que llevo en mi pecho una tumba de mármol
negro, como el mármol fría y pesada!
____

Como
la nave que lleva un cadáver y busca en vano una playa en donde
colocar en tierra





Hont colgar en terra
santa

Puga
del mort l'ossamenta,

Axís
jo vatx carregat

Per
aquexa vall de penes,

Cercant
hont dexar les fulles

D'aquella
flor, avuy seca;

La
flor del amor primer,

De
l'esperança primera.

Cerch
debades; que p'en lloch,

Ni
per valls, comes, ni pletes,

Trob
ahont dexarles puga,

Perque
hi romanguen per sempre.....

Tant
estim aquest tresor,

Tros
de cel qu'encara 'm resta,

Que
¡pobres fulles! no puch,

No
puch may desferme d'elles!

-----


Quant
vé la tardor, dels árbres

Van
cayguent les fulles seques,

Y
passa l'hivern y tornan

A
rebrotar fulles verdes:

Y
los núvols s' arregussan,

Brillan
de nou les estrelles,

Lo
sol llúhu, es fon la neu,

Y
torna la primavera.....

Sols
lo cor es lo pobre arbre, (pareix que fico sòls, pero es un borró
o está fet a ma
)

Que
al perdre ses fulles tendres,

Jamay
torna a rebrotarne,

No
mes té una primavera!



bendecida los sagrados
huesos; así voy con mi penosa carga por este valle de lágrimas,
buscando un lugar seguro en que depositar las hojas de aquella flor
hoy marchita, de aquella flor de mis primeros amores y de mi primera
esperanza. Es en valde; ¿hay en valles ni cercados un lugar que me
la guarde para siempre?... Y tanto quiero mi tesoro, resto de mi
pasada gloria, que ¡pobres hojas marchitas ! no puedo jamás
desprenderme de ellas.
___



Al
acercarse el otoño, van cayendo las hojas de los árboles, y pasa el
invierno y renace el verde follaje; corren y desaparecen los
nublados, centellean con nuevo fulgor las estrellas, brilla el sol,
derrítese la nieve, y torna la primavera....

El
corazón es el único, el pobre árbol que, una vez perdidas sus
tiernas hojas, no vuelve a recobrarlas jamás; sólo hay para él una
primavera!



La neu primera que toca

Per
sempre 'l mata y el gela.....

¡Ay,
cor meu, cor mort, cor sech!

Fosca
y boyres te rodejan!

Per
tú l'estiu no vendrá,

May
mes veurás les estrelles,

De
penes y desenganys

La
mortalla te n'han feta

¡Ay
de mí, que com romeu

Vaig
perdut per exa terra,

Per
cor un grapat de neu

Que
fins los óssos me gela!

----


En
la nit moltes vegades,

Quant
lo mon calla y me dexa

Totsol
ab mos trists recorts,

Ab
mos torments y mes quexes,

Del
cor en la part mes fonda

M'apar
sentí' una conversa

Confosa,
escura y llunyana,

Y
qu' en va procur' entendre.

D'en
tant en tant gemechs áspres

Van
pujant fins a ma llengua;

D'en
tant en tant flastomies

Ab
mos sospirs se barrejan!....

…....


Debades
axech mos ulls

Al
cel y mir les estrelles:

¿Per
qué 's que no puch resar



Al tocarle la nieve le
mata y le hiela para siempre. ¡Ay, corazón mío, corazón muerto,
corazón helado! Negras sombras y funestas nubes te rodean!

Para
ti no volverá el estío, ni tornarán a brillar las estrellas:
tejiéronte el fúnebre sudario penas y desengaños. ¡Ay de mí!
cual peregrino voy vagando por la tierra, y llevo por corazón un
puñado de hielo cuyo frío penetra hasta la médula de mis
huesos!

_____

De
noche, cuando calla el mundo y me deja solo con mis recuerdos, mis
dolores y mis quejas, me parece oír a veces, en lo más profundo de
mi alma, vago rumor de voces confusas y lejanas que vanamente me
esfuerzo en comprender.

De
cuando en cuando ásperos quejidos van subiendo a mi lengua, sordas
blasfemias se confunden con mis suspiros.
…............

En
vano levanto mis ojos al cielo y contemplo las estrellas: ¿Por qué
no puedo rezar como



Com ho feya en ma
infantesa?

Llágrimes
meues, ¿hont sou,

Que
no 'us trob'? ¡Llágrimes meues!

------


Tot
sol, perdut corn la nau

Que
navega a la ventura,

Per
maror y vents contraris

Atupada
y combatuda,

Jo
¡pobre de mí! camin'

Descalç,
ab la testa núa,

Trepijant
pedreny y espines

Y
amparant la neu y pluja.

Vetx
devant mí una vall fonda,

Deserta,
trista y escura:

Penyals
pelats sens un' herba

Y
árbres sechs sens una fulla:

Carts,
ortigues, romagueres,

Jonchs
marins de negres pues,

A
pilots ençá y enllá,

Crexen
espessos, y pujan

Entre
'l pendreny y la grava 

De
la deserta planura,

Doblegantse
a les espentes

Del
vent irat que bramula.

Dret,
mes lluny, sobre un fitér

Vetx
un troç de creu rompuda.....

¡Desfalleix
l'ánima mia!.....

¡Les
forçes de mí s'allunyan!.....

Espessa
boyra m' rodeja,



rezaba en mi edad
primera? ¿Dónde estáis, lágrimas mías, que no os encuentro?
Bajad, lágrimas, bajad!

___

Perdido
y solo, cual barquilla que navega a la ventura, por mares y vientos
contrarios combatida, camino ¡pobre de mí! desnuda mi planta y
desnuda mi frente, pisando guijarros y espinas, a la inclemencia de
la nieve y la lluvia.

Veo
delante de mí una hondonada triste, desierta y oscura: peñascos sin
una yerba, árboles sin hoja alguna; cardos, ortigas y zarzales,
juncos marinos de verdinegras púas crecen allá y acullá apiñados,
y se elevan por entre el cascajo y la arena de la desierta llanura,
doblándose al empuje de los vientos que braman irritados.

Un
trozo de cruz mutilada se eleva más allá, fija sobre un mojón.
¡Desmayan mis fuerzas y desfallece mi alma! Densa niebla me
envuelve;


Mos ulls s'entelan,
s'aclucan,

Y
¡ay de mí! que 'l cor me gela

Lo
terrible fret del dupte!
___



En
lo fons d'exa vall fonda,

En
lo fons d'est mar de penes

Hont
m'ha llançat la dissort

Com
a podrida galera,

M'hi
sent acabar la vida,

Lo
mateix que aquell qui 's nega.

Conturbat
mon esperit,

Desfalleix
l'ánima meua;

Dins
mon cor, per la fredor,

Tota
la sanch tench apresa;

Dins
ma closca refredada,

Jau
esmortida ma pensa,

Com
cativa agonetjant

Al
fondet de presó negre.

En
lo fons d'exa vall fonda,

En
lo fons de est mar de penes,

Sens
ayre y sense claror,

Visch
enmitj de nit eterna,

Com
caliu de curta vida

Colgat
dins un munt de cendra.

___


En
negre nit, devegades,

Quant
va minvant la tempesta,

Y
apoch apoch va morint






oscurécense mi ojos y se
cierran. ¡Ay de mí! el frío horrible de la duda me hiela el
corazón.

____

En
el fondo de este valle oscuro, en el fondo de este mar de penas, en
donde, como desvencijada nave, lanzóme mi desventura, siento acabar
mi vida, cual náufrago que se entrega a merced de las olas.

Turbado
mi espíritu, desfallece el alma, se me hiela la sangre en el
corazón, en mi cráneo aterido expira el pensamiento, cual cautivo
que agoniza en oscuro calabozo.

En
el fondo de este valle sombrío, en ef fondo de este mar de penas,
sin aire y sin luz, vivo en noche eterna, cual ascua de poco vigor
sepultada en la ceniza.

___


En
lóbrega noche, a veces, cuando mengua el oleaje y se desvanece poco
a poco el violento huracán



La mestralada valenta

Que
gira de costellám

La
mes ardida galera:

Quant
fondos encar' ressonan,

Entremitj
de les tenebres,

Los
forts bramúls llunyadans

De
la tronada feresta,

Fuig
apoch apoch la fosca,

Y
'ls núvols que 'l cel cobrexen

Al
buf del vent s'arregussan

O
be totduna s'esquexan,

Y
allá lluny, mitj enclotada,

Dins
un fons de boyres negres,

Blanca,
trista y tremolosa

Veu
lo náufrech una estrella.
…...


Si
's qu'ha d'esser, ¿quánt será

Que
desde 'l fons d'eix abism'

Clar
estel entre la fosca

Veja
de sobte lluhir?......
…..........



Jo
'l' vetx lluminosa estela,

Jo
'l' contempl' embadalit:

La
resplandor qu'espargexes,

Llambretjant,
estel diví,

Devalla
clara y arriba

Fins
a la vall hont estich.

Lo
qu'abans era vall fonda,

Lo
qu'era abans negre abism'

Farcit
de pedreny y espines,



que vuelca impetuoso el
más fuerte bajel: cuando resuenan lejanos todavía los bramidos
horribles de la tormenta, desaparece poco a poco la oscuridad, los
nubarrones que cubren el cielo se elevan y se rasgan de repente al
soplo del viento, y allá lejos, medio velada por negras sombras,
blanca, triste y temblorosa descubre el 
náufrago
una estrella.

…....

Si
ha de ser, ¿cuándo desde el fondo de este abismo veré lucir de
improviso mi clara estrella entre sombras funerales....?
….........

Yo
te veo, astro luminoso, y te contemplo en dulcísimo éxtasis: tus
destellos descienden a la tierra penetran en el sombrío valle en que
vivo: lo que era poco ha vallado oscuro, lo que era antes hondo
abismo sembrado de guijas y zarzales,


De víbres y de escorpins,

Es
ara alegra planura,

Verger
alegre y florit,

Plé
de flors de dolços flayres,

De
gays aucells, fonts y rius......
….....

Verge,
filla de Deu Pare,

Esposa
de Jesucrist;

Dreta
demunt núvol d'òr,

Desde
'l mon gojós te mir,

Ab
un lliri en la má dreta,

L'altra
má demunt del pit:

Tos
ulls girats a la altura

Méntres
ta boca sonriu:

Coronada
vas d'estrelles,

Voltada
de xerafins,

Y
a ton entorn, fent un cercle,

S'hi
veu l'arch de Sant Martí.

Cántichs
d'ángels y d'arcángels,

Chors
de místichs esperits,

Méntres
te 'n pujas, se sentan

Per
l'eternal paradís:

Notes
divines que cauhen

Al
èrm de mon esperit,

Tornan
a mon cor la vida,

Mon
pensament desxondint,

Y
alegrant l'ánima meua,

Que
apar que l'' vulga seguir....
….


Verge
santa benvolguda,



asilo de víboras y escorpiones, es ora deleitosa llanura, vergel alegre y esmaltado,
lleno de flores de suave perfume, de pájaros, fuentes y
arroyos....
…...

Virgen,
hija de Dios Padre, esposa de Jesucristo, gozoso te veo desde la
tierra, elevada sobre una nube de oro, en tu diestra una flor de
lirio y la otra mano sobre

el
pecho; vueltos los ojos hacia la altura, mientras tu labio sonríe
amoroso.

Vas
coronada de estrellas y rodeada de serafines, y a tus pies forma el
apacible círculo el Iris de Esperanza,

Sublimes
cánticos, místicos coros de espíritus angélicos se oyen en el
paraíso eternal, mientras vas elevándote hacia la morada del Señor.
Notas divinas son que caen cual lluvia bienhechora en el yermo de mi
espíritu, dan nueva vida a mi corazón, despiertan mi pensamiento
aletargado y regocijan el alma mía que vuela anhelosa hacia
ti....!
….....

Virgen
santa bien amada! ya te veo junto a la



Ja del cel aprop te mir;

Ja
'l' vetx del cel prop la porta

Y
a punt d'entrarhi dedins....!

¿Quí
dubtará que m'estimas

Ab
un amor infinit,

Si
ja del cel a l'entrada,

l'oblidas
del paradís,

Y
baxas los ulls, y m' miras,

Y
l''aturas y m'sonrius?
….....

Notes
d'un arpa sonora,

Que
lluny se sent en la nit,

Son
¡oh verge! tes paraules,

Les
paraules en que m' dius:

-
Creu y espera y may oblides

Que
ton amor es aquí:

Si
alcançarlo un jorn desitjas,

Si
vols pujá' al paradís,

Jo
l'he traçada la via,

Segueix
dret per mon camí. -

_____


gloria, ya vas a pisar
los sagrados umbrales....!

¿Quién
dudará que me amas con un amor infinito, cuando te olvidas del
paraíso en su entrada misma, y bajas los ojos, y me miras, y te
detienes, y me sonríes?....
…......................

Notas
de una arpa sonora que se oye a lejos en noche callada, son ¡oh
virgen! las palabras en que me dices: - Cree y espera y no olvides
jamás que vive en el cielo tu amor. Si deseas alcanzarlo un día, si
anhelas volar a mis brazos, yo te he trazado la senda, sigue
cuidadoso mis huellas. -

-----------------