16 DE JUNIO.

16 DE JUNIO.

Deliberación.

Per quant en lo present consell fou feta a XXII de maig prop passat deliberacio que fossen dats al senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor per les causes e rahons e ab les condicions en la dita deliberacio contengudes. E la dita deliberacio no ere stada passada per la ciutat de Barchinona per sola causa com ere dit que los senyors deputats e consell no havien oydes les persones per la ciutat a aço eletes. Lo dia present les dites persones eletes per la dita ciutat han difusament recitades les causes lurs coratges movents circa lo dit fet fahents plena relacio de aquelles. Les quals attentament oydes e lurs rahons enteses e motius be percebuts finalment los dits deputats e consell tots concordes exceptat hun sol digueren esser de vot parer que la dita deliberacio ja feta stigue en sa força e valor ab les condicions empero e qualitats en aquella contengudes no obstants qualsevol rahons en contrari fetes.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XVIIII de juny del any Mil CCCCLXIIII por lo consell ordinari de XXXII fou dissentit a la sobra dita deliberacio.

19 DE OCTUBRE.

19 DE OCTUBRE.

Deliberaciones.

Per tots concordablement fou feta deliberacio e conclusio que attes lo senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat Nartal de Claramunt mossen Francesch Lobet e Miquel Boteller sindich de Tortosa qui ensemps ab altres son stats elegits en lo fet de la exaccio fahedora per sosteniment de la gent a cavall e a peu contenguda en la deliberacio feta per lo present consell a XXIII de juliol prop passat son de present talment impedits axi per malaltia com als que no poden dar orde expedicio e exequcio en les coses quels son stades comeses en e ab la dita deliberacio. En loch lur e durant la absencia o impediment dells sien e stiguen ço es en loch del dit bisbe micer Pere Lacera canonge de Tortosa en loch del dit abbat lo reverent abbat de Amer en loch del dit Claramunt lo honorable En Franci de Santmenat donzell en loch del dit mossen Lobet lo honorable Nanthoni Pujada en loch del dit Miquel Boteller lo honorable mossen Miquel Cardona los quals dessus nomenats ensemps ab los elets per la ciutat de Barchinona hajen tal e tant poder com es stat dat als dits impedits ab la deliberacio dessus dita.
Item per quant la Magestat del Senyor Rey demane esser li deliurats aquells dos mil florins dor qui en los dies passats foren deliberats dar a don Johan de Beamunt per les causes contengudes en tres deliberacions la derrera de les quals fou a dos de agost prop passat attes que lo dit don Johan ha comesa gran perdicio al dit Senyor Rey del qual ere capita general voltant se ab lo enemich de la sua Altesa e liurant a aquell la vila de Vilafrancha de Penedes ab totes les artellaries e municions qui dins aquella eren per la qual raho la Excelencia del dit Senyor Rey preten la sua cort o verius los seus cofrens succehir en tots los bens e drets qui eren del dit don Johan e o pertanguessen a aquell fou feta deliberacio e conclusio que los honorables frare Luis Ponç mossen Arnau de Vilademany e mossen Miquel Cardona comuniquen de les dites coses ab lo dit Senyor Rey e o ab les persones que la sua Altesa volra e haguda consideracio de la bombarda grossa e altres artellaries e municions del dit General prestades al dit Senyor Rey e qui se son perdudes en la dita vila de Vilafrancha de les quals e de altres coses pretenen molts del present consell deure esser feta deguda compensacio sie on lo dit Senyor Rey succeescha en los dits II M florins apunten lo quels parra e fer se deura de les dites coses e ho referen al present consell.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XXIIII del dit mes de octubre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions e elegiren en lo segon fet dels dos milia florins los seguents.
Ciuteda.
Bernat Çapila.
Mercader.
Bernat Oliver.
Artiste
Pere Terafa notari.
Manestral.
Anthoni Mayans ferrer.

30 DE OCTUBRE, 1464

30 DE NOVIEMBRE. (OCTUBRE)

(Pasamos del 26 de octubre al 30 de octubre, no puede ser de noviembre porque en el siguiente texto podemos leer: “lo primer dia de noembre prop vinent”, y no creo que se refiera al del próximo año.)

Deliberación tomada por los Diputados y la ciudad.

Los senyors deputats e les sis persones eletes et cetera. E los senyors consellers e vuyt persones et cetera. No obstant la conclusio e deliberacio fetes per los deputats e consell com a representants lo Principat de Cathalunya ab intervencio e consentiment de la ciutat de Barchinona a XXII de juliol prop passat clarament demostre en que ha servir la exaccio o subvencio deliberada fer segons en dita deliberacio es contengut. Encara a major e sobre habundant cautela per remoure totes dubitacions e squivar tots contraris qui a aço poguessen esser fets fan conclusio e deliberacio que per via alguna directa o indirecta les quantitats de peccunia procehidores de la dita exaccio o subvencio no puixen esser convertides en tot o en part en altres usos o necessitats sino en les coses contengudes en la deliberacio dessus dita e que sie servada axi en posar com en levar les dites peccunies en e de la taula de la ciutat la pratica per los dits deputats consellers e persones ordonada ab lur deliberacio feta a VII de agost prop passat. Ordonants los dits deputats e consellers e persones eletes per la potestat a ells dada que la dita exaccio o subvencio començ a correr lo primer dia de noembre prop vinent e axi sie mes en pratica en la present ciutat de Barchinona e sie scrit als regidors de les altres universitats del dit Principat que semblantment sie alli fet. Ab aço empero que los ecclesiastichs e militars e los reyals paguen aquella dita exaccio o subvencio.

3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL.

Habiéndose presentado en esta sesión los embajadores de la señora Reina, entregaron a los señores Diputados un escrito que contenía lo manifestado por los mismos las dos veces que fueron recibidos en audiencia, y además la carta que se halla a continuación.

Lo que los embaxadors de la Senyora Reyna han explicat per part de sa Majestat axi la primera com la segona volta es lo que segueix en efecte.
Primerament que a hoyda de la Majestat de la Senyora Reyna sia pervengut com per los deputats e consell seria stada feta deliberacio e apres deduit en exequcio de traure les banderes e soldar (sou; sueldo; asoldar, hacer soldados) gent de peu e de cavall contra los pagesos vulgarment dits de remença de la qual cosa sa Senyoria havia presa grandissima admiracio com a tot hom sia notori que sa Senyoria ab prou incomoditat de sa personal es pertida de la present ciutat de Barchinona per administrar justicia en lo dit fet e administrant aquella metre en repos pau e tranquillitat aquest Principat e punir e castigar los qui a sos manaments serien stats inobedients e delinquit haurien. E per deferir a les multiplicades suplicacions per los seniors e dits deputats e consell a sa Majestat fets. E axi ab lo divinal adjutori fins en aquella jornada sera seguit que tots los dits pagesos ab gran obediencia seren desajustats e eren prests e apparellats prosseguir la dita causa per justicia o amigabla composicio devant sa Senyoria e star a tota determinacio sua. E axi sens haver ne voler haver avis los dits deputats e consell dels justissims e deguts procehiments de sa Senyoria e del bon apuntament en que lo dit negoci stava es cosa de grandissima maravella hagen fets ne attentas (attentats, atentats, intentats) semblants procehiments axi scandalosos al be e repos del dit Principat e total perdicio del dit negoci. E mes que es cert e notori tal potestat no es a ells donada ne atribuida per lo Senyor Rey en la dita capitulacio.
Item que ahon o fos ço que nos creu en alguna manera no era a ells licit degut ni honest per los sguarts ja dits ne al be e repos del dit Principat saludable fer semblants procehiments tant scandalosos e perillosos com dit es. E per ço havia a creure sa Senyoria que per sinistres e no veres informacions ells serien stats moguts en fer semblant deliberacio e actes los quals no hagueren fets en neguna manera si de la veritat del fet fossen stats veridicament informats com ara son. E que per çols pregava sa Senyoria amonestava exortava e requeria que encontinent desistissen de les coses per ells deliberades e enantades e aquelles reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria havia bona sperança en nostre Senyor Deu que ella daria tal expedicio e conclusio al dit negoci que seria laor e gloria de nostre Senyor Deu servey de la Majestat del Senyor Rey e pau repos e tranquillitat del dit Principat.
La segona.
Com ha hoida de sa Senyoria seria pervengut que per ells seria stada feta deliberacio e deduit en acte no solament de traure les banderes per causa e occasio dels dits pagesos de remença mes encara contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e que mes seria stada feta per ells delliberacio ques deu e pot enquerir contra aquells e que axi ho deduien en acte de la qual cosa sa Senyoria per lo semblant havia presa grandissima admiracio com a ells en manera del mon tal cognicio facultat ne potestat nols sia atorgada per capitulacio ne en altra manera com dit es. Mas a sa Senyoria qui es Reyna e Senyora e tudriu pertany tal conaxensa per sa suprema potestat e senyoria. E qui ha atorgats los dits capitols en nom e per part del dit Senyor Rey e aquells ha jurats tenir e servar e fer aquells tenir e observar. E que per çols pregava admonestava exortava e requeria que de semblants procehiments axi illicits e usurpatius de la jurisdiccio preheminencies e regalies del dit Senyor Rey e Primogenit ells se abstinguessen e aquells revocassen e reduissen a son degut e primer stament car sa Senyoria era totstemps presta e apparellada fer tenir e observar inviolablement los dits capitols e punir e castigar aquells qui contra los dits capitols en alguna manera temerariament fet ho contravengut haurien.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia. etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit gobernador general Darago e de Sicilia impubes duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya. Salut e dileccio.
A noticia nostra es pervengut tant fama publica referint quant encara per report del amat nostre micer Pere Savertes a nostra Majestat trames vosaltres haver procehit traure banderes per exequcio de la deliberacio que feta havieu fer gent darmes de cavall e a peu contra los homens dits de remença e per asistencia fer als seniors e mes per punir tots aquells qui han tractat tracten e tractaran contra e en derogado de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey al dit Principat atorgada e contra aquells inquirir e procehir deliberat e algunes coses a execucio deduhit haurieu les quals deliberacions execucions e procehiments a nos han donat causa de gran admiracio e specialment com sien molt perturbatives del repos assossech tranquille stat e benefici del dit Principat per los quals repos e benefici nos desijants lo prospero stament del dit Principat havem subits e suportats diversos e innumerables treballs no ignots a vosaltres ne als poblats en lo dit Principat. E darrerament no es ignorat com pervenguts a noticia nostra los actes dels dits homens de remença a suplicacio per vosaltres e la ciutat de Barchinona a nostra Majestat feta molt liberament nos oferim fer tot lo degut e pertinent per lo repos e benefici del dit negoci e disentida la dita materia en nostre sacre concell en lo qual molts de nosaltres e del concell de la dita ciutat han hauda intervencio fem totes les provisions delliberades e vistes conduir al repos del dit negoci. E com apres replicades fossen suplicacions vostres per quant los dits homens per causa de certa comparicio de pau e de treua eren molts congregats e alguns scandols se perpetraven nos oferim personalment venir en aquesta ciutat e anar on necessari fos per donar complit repos al dit negoci e ministrar justicia tant en los deutors quant altres qui delictes aIguns comesos haguessen. La qual oferta no obstant fou per embaxada vostra a nostra Altesa reportat haver deliberat fer gent de cavall e a peu contra los dits homens e per assistencia fer als dits seniors la qual deliberacio per nos no fou aprovada ans degudament ab eficaces rahons deduhim vosaltres no dever ne juxta la facultat a vosaltres atorgada poder tal deliberacio fer eus encarregam de aquella vos appartasseu e molt mes en la execucio proceir vos requerim abstinguesseu segons largament de paraula deduhim. E apres essent nostra Excellencia partida venint per procehir en lo dit negoci en lo loch de la Rocha nos fou presentada per vostra part una cedula a la qual fou apres per nos respost deduhint vosaltres tals delliberacions no poder fer e de aquelles requirint abstenir. E nos nostre cami continuant ab molts treballs e affanys arribant en aquesta ciutat nostre Senyor Deus illuminant e endreçant havem totalment provehit en breus dies que los dits homens de remença son desajustats e totalment son obedients star a justicia e a tot manament e disposicio nostres e dells alguns en preso havem detenir manats segons per nostres letres a vosaltres per lo lochtinent de tresorer del Senyor Rey Nandreu Cathala presentades e liurades encontinent fos certificats e ab grandissima vigilancia en lo dit negoci continuament se procehia per totalment castigar los delinquents e justicia administrant donar assossech e repos en dita materia a benefici del dit Principat. Les quals coses axi en bona via e direccio stants es sobrevengut lo gran brogit e fama de vostra extraccio de
banderes e altres deliberacions sobre dites. Les quals han donada tanta conmocio e turbacio que lo repos e benefici per nos ab tants treballs e diligencia aportats e conduhits en tant bon proposit son stats perillosos en ruptura e scandols reincidir. E si no fos la molta diligencia que en retraure e detenir los dits inconvenients haut havem indubitadament foren subseguits grandissims scandols los quals nostra diligencia no obstant fora total perill no son ne lo repos de la dita materia es sens gran alteracio torb e dispendi. E mes es stada cosa digna de gran admiracio vosaltres axi poch considerant lo que de paraula e en scrits significat vos haviem no esser en vostra facultat tals deliberacions fer e menys aquelles executar axi procehit hajau a extraccio de banderes e delliberacio de inquirir sens haver ne feta a nos significacio alguna o suplicacio de punir los tractants o contra fahents a la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada e a altres deliberacions no permeses e a execucio delles se diu procehit hajau qui son en grandissim prejudici e dan de la cosa publica del dit Principat e deservey de la Majestat del dit Senyor prejudici lesio e violacio de les regalies preheminencies e corona del dit Senyor e successivament del dit Illustre Primogenit com a vosaltres tals deliberacions fer e aquelles executar permes no sia ne atorgat per la Majestat del dit Senyor ne la capitulacio per lo dit Senyor atorgada de tals coses ne dona facultat alguna e voler de tals coses usar no es als sino insurgir gent contra gent e donar turbacio al repos e benefici del dit Principat e majorment tenint nos en tal punt lo dit negoci en lo qual provehir havien demanat e pregat per vosaltres e per la ciutat de Barhinona nos fossen dades persones a consell de les quals provehir poguessem e per quant se dehia vosaltres voler esser mediadors fou recusat tals persones donar nos e apres haveu executat traure banderes e deliberat inquirir procehir no ab observancia de la mediocritat pretesa. E per quant nos aqui per nostre Senyor Deu e per la Majestat del dit Senyor Rey comanat es desijam lo benefici e repos del dit Principat e poblats en aquells.
E per semblant volem e desijam a la letra observar e fer observar la dita capitulacio usatges constitucions privilegis e libertats del dit Principat e que a cascu sia fet lo degut e administrada la justicia com encara per lo jurament prestat en la acceptacio de la tutela del dit Illustre Primogenit siam tenguda conservar e deffendre los drets regalies e preheminencies qui a ell pertanyer se speren attes e considerat que per los magnifichs e amats consellers de la Majestad del dit Senyor Rey e nostres lo batle general e prothonotari embaxadors nostres les dites coses vos son stades largament deduhides. E per nostra part son stats pregats exhortats encarregats e requests les dites extraccio de
banderes e deliberacions al degut stat reduissen e tornassen lo que fins aci fet no es. Per tant a la indempnitat de les regalies prehemenencies e juridiccio de la Majestat del dit Senyor e del dit Illustre Primogenit e al benefici e repos del dit Principat provehint no volent permetre les dites regalies preheminencies drets e juridiccio esser leses o violades. Ab tenor de la present vos encarregam e exhortam requirim e manam quant pus stretament podem que encontinent revoquets e tornets (occitano; revoquéu, revoqueu; tornéu, torneu) al primer stat les dites extraccio de banderes deliberacions e tots actes procehiments e enantaments sobredits com a fets e attemptats nullament e sens permissio e no atorgats per la capitulacio sobredita ne altrament e com a perturbatius del
benefici e repos del dit Principat prejudicials lesius e occupatius de la juridiccio preheminencies e regalies dels dits Senyor Rey e Primogenit axi com creem e indubitadament confiam de vosaltres ho farets per aquella innata fidelitat e naturalesa que sempre han acustumat los cathalans haver a la reyal corona e bon zel al benefici e repos de la cosa publica del dit Principat. Oferint nos prompta quant suplicada serem e en tota manera observar a vosaltres e a cascu de vosaltres qualsevol concessions privilegis usatges constitucions e libertats per la Majestat del dit Senyor Rey e per nos en lo dit nom atorgades e encara los dits capitols a la letra e punir e castigar ab justicia si per algu o per alguns sera contravengut o en altra manera sera delinquit a la qual e no a altri la conexença castigacio e punicio predites pertany. Dada en Gerona a XXVII dies de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Estando todavía en presencia de los Diputados y Consejo los referidos embajadores, el tesorero mosen Juan Oliver entregó a aquellos la siguiente carta de la señora Reina.

Dona Joana per la gracia de Deu Reyna de Arago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo Infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill Primogenit impubes governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als reverents venerables pare en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del dit Senyor Rey e nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Salut e dileccio.
A hoida nostra fama publica referint es novament pervengut que vosaltres temptarieu inquirir contra los magnifichs amats consellers e vicecanceller del Senyor Rey micer Francesch Marquilles doctor en quascun dret micer Pere Falco e micer Jaume Taranan
doctors veladors per nos assignats en les causes mogudes davant nostra Excellencia per part del procurador de la Majestat del Senyor Rey per causes e crims quis pretenen esser comesos apres la mort del Illustrissimo Primogenit don Charles de gloriosa recordacio per mossen Johan de Copons cavaller en gran e enormissima e atrocissima injuria de la persona propria de la dita Majestat e nostra e encara del Illustrissim Primogenit nostre molt car e molt amat fill en gran ofensa de Deu e violacio de la capitulacio per la Majestat del dit Senyor Rey atorgada. E encara a instancia e o suplicacio del amat conseller e tresorer del Senyor Rey mossen Galceran Oliver cavaller e den Marti Gual del regne de Mallorques en certs noms segons apar en los processos als quals nos referim e aço fariets (occitano; farieu, faríeu; haríais) pretenent lo dit vicecanceller e los dits veladors en persona nostra haver fets alguns procehiments contra usatges e constitucions e altres libertats del Principat de la qual cosa no pocha admiracio havem car com sabeu si vosaltres com a diputats solament preteneu per nos o per los dits vicecanceller e veladors esser fet contra dites constitucions e libertats a nos qui tenim loch de la Majestat del Senyor Rey e no a altri pertany la cognicio segons clarament apar per la constitucio que comensa Lo fruyt de les leys e dauriets (occitano) atendre en aquest tal cas que en lo dit negoci havem procehit tota vegada ab consell de notables homens de sciencia e en copia suficient e si volets (occitano) dir vosaltres dits deputats per vostre sol ofici com dit es que nos no podem haver manat haver los dits processos per causa de regoneixer cert si be es per vosaltres considerat trobareu lo contrari car encara que fos atorgat que no exint fora la vagueria les causes iniciades davant la Majestat del Senyor Rey o de son loctinent e encara de son Illustre Primogenit romanen al ordinari lo que no ha loch en lo cars present per moltes justes consideracions empero posat axi fos es ver que poria procehir si per nos no era manat voler haver los dits processos per regoneixer aquells segons dispose la dita constitucio a la letra la qual no solament ha hagut consideracio de la visio sola del proces mas que puixe esser rescrit lo que sera fahedor.
E jatsia en lo cas que tenim per molts respectes se pogues dir aquests causes pur les que han sguart a la offensa en la propria persona de la dila Majestat del Senyor Rey e nostra e del Illustrissim Primogenit per esser crim de lesa Majestat en lo primer cap et alias no caure en termens pus nos som dins lo Principat que sia dita causa de vagueria empero si e on lo contrari fos no adupte la constitucio qui comença Provehim ordonam e statuhim e encara la constitucio qui comença Preterea quia reservaciones per la qual es provehit no esser compres primogenit majorment loctinent general a la letra disposeu lo que es stat per nos provehit e la interpretacio no pertany a vosaltres dits deputats per nostre ofici qui devets a nos recorrer ab suplicacions per observança de dites constitucions e libertats juxta la dita constitucio qui comença Lo fruyt. E som certa que si haguessets demanats los advocats vostres e de la casa de la ciutat qui en nostre sacre consell han vist los processos e nostres procehiments pur hauriets (occitano; haurieu, hauríeu; habríais) sabut com los delictes per los quals lo dit mossen Copons es impetit son stats comesos apres del pretes guiatge per lo dit mossen Copons allegat e com degudament e sens lesio de les libertats del Principat es stat procehit. E si volets dir que vosaltres deputats e consell podets inquirir juxta la disposicio del huyten (o buyten) capitol tant mes recaem en major admiracio car com sabeu lo dit capitol a la letra considerat e la resposta per la Majestat del dit Senyor Rey al dit capitol feta no han loch quant instancia de part hi ha axi com de fet en lo present cas concorre e per la instancia e suplicacio per lo dit mossen Galceran Oliver per son interes feta e per lo procurador de la Majestat del Senyor Rey qui fa la instancia en aquell modo que faria qualsevol privat e poblat en lo Principat de Cathalunya e no par sia cosa digna solament de pensar que la Majestat reyal Princep e Senyor sia de menor condicio que son vassall en lo dit Principat concorre per semblant la instancia e suplicacio per lo dit Marti Gual en certs noms la causa del qual per qualitat de viduitat et alias es revocada e asi manifestament se conclou en manera alguna per vosaltres dits deputats e consell no poderse inquirir com afreturants en aquesta part de tota juridiccio e potestat. E deuriets (occitano; deurieu, deuríeu; deberíais) recordar vos que stant nos en aqueixa nostra ciutat fom suplicada per part vostra volguessem a alguns per vosaltres e per la dita ciutat destinats per mija del dit magnifich vicicanceller fer ostensio en nostre sacre concell de les instancies e suplicacions contra lo dit mossen Copons donades e axi per nos volents benignament a vosaltres complaure fou provehit e manat e de fet fonch executat. E no obstants les dites coses per vosaltres es stat attemptat e no cessats de fet enantar e procehir a la dita inquisicio en cas a vosaltres no licit ni permes ans expressament prohibit tant per los dits capitols com en altra manera nullament en gran derogacio e prejudici lesio e occupacio de les regalies superioritats jurisdiccio e preheminencies reyals lo que nos pot ne deu tollerar. E per tant vos dehim
exortam e encara manam inhibints expressament e de certa sciencia que encontinent cessats eus abstengats (occitano) totalment de la dita inquisicio actes e precehiments dessus dits notoriament attentas e de fet nullament e indeguda contra expressa forma e disposicio de la dita capitulacio e de les dites constitucions e altres drets revocant e reduhint al primer stament tot ço e quant per vosaltres es stat procehit e attentat segons que dit es en altra manera siau certs que a nos convendria per tuicio indempnitat defensio e conservacio de les diles regalies preheminencies superioritat e jurisdictio reyals procehir segons que per justicia trobariem esser fahedor. Dada en Gerona a XXVIIII de març en lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - La Reina.

Después de leído el escrito y las cartas que preceden, cuyo contenido dio lugar a alguna censura por parte de los individuos del Consejo, acordaron unanimemente, que las nueve personas encargadas de este asunto se ocuparan de tales escritos, remitiendo luego las contestaciones que les pareciese necesario hacer, y además las provisiones que considerasen indispensables de ejecutar en tal ocasión.

15 DE NOVIEMBRE.

15 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Per ço com es pretes que en consell de la deputacio concorren huy en dia persones les quals a parer de molts no hi deurien entrevenir. Per ço concordablament fou feta delliberacio e conclusio que lo dit concell sie habilitat per tot lo corrent mes de noembre.
E que les persones de quascun stament del dit consell se ajusten e habiliten aquell dit stament o les persones de aquell segons lus sera vist esser degut e necessari.

Al pie de esta deliberación se encuentran las siguientes notas (no hay : sino una raya)

En la dita empero deliberacio no foren presents los dits reverent senyor bisbe de Vich ne mossen Guerau de Cervello los quals apres feta la dita deliberacio vingueren.
Item votaren tots los demunt nomenats sobre lo que es stat proposat ço es sis darie lo sou a la casa del General per los homens a cavall e a peu deliberats sostenir dels diners de la nova exaccio o subvencio o al palau del Senyor Rey segons per la sua Altesa es pretes deures fer foren trenta e dues veus concordes que la Magestat del dit dit Senyor Rey sie continuament suplicada per les persones ja a aço deputades li sie plasent que lo sou demont dit sie dat a la casa del General segons es stat deliberat e ordonat per los deputats e sis persones e consellers e VIII persones a aço eletes en la qual deliberacio dixeren star e perseverar. E per tant com los dits XXXII vots foren concordes fou feta la present conclusio e deliberacio.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XVII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions acceptat en lo darrer qui parla del loch de la dita pagua en la qual per certs sguarts no volgue fer alguna delliberacio. Es empero veritat que lo consell de cent jurats apres a XVIIII del dit celebrat loa approva e consenti a totes deliberacions e apuntaments fets per sguard de la dita exaccio o subvencio.

19 DE DICIEMBRE.

19 DE DICIEMBRE.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones et cetera considerants que les IIII M lliures manlevades per les causes contengudes en lur deliberacio feta lo primer dia de noembre prop passat no basten al que es necessari segons disposicio de aquella. Per ço feren conclusio e deliberacio que les persones en dita deliberacio nomenades manleven de singulars persones fins en mil lliures ultra les dites tres milia lliures per convertir aquelles en les coses contengudes en dita deliberacio e que sien scrites en la taula de la ciutat als dits senyors deputats don nos puixen levar sino en la manera ja deliberada. E per que les dites mil lliures sien restituides als qui les prestaran juraren solemnament los dits deputats e consellers e sis e VIII persones a Nostre Senyor Deu e als seus sancts quatre Evangelis que les quantitats de peccunia qui de la exaccio o subvencio deliberada son ja exhigides e per avant se exhigiran axi dins com fora Barchinona nos
desexiran ne en altres usos o necessitats quant se vulle urgents convertiran sino en restitucio tant com mester sie de les dites mil lliures. Aço empero declarat qui primerament se hajen restituir e paguar les dites III mil lliures ja manlevades e apres les dites mil lliures manlevadores.

12, 13, 14, 15 de octubre de 1461

12 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse de otros negocios.

13 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por igual motivo que el día anterior.

14 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.

15 DE OCTUBRE.

No hubo sesión.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats e conçell del Principat de Catalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra havem rebuda de XXIII del present scrivint nos de la mort del lllustrissimo Senyor don Karlos primogenit e de les coses per causa de aquella per vosaltres provehides incitant nos siam vigils e attents en lo benavenir e repos del dit Principat lo qual precipuament sta en esser servada la capitulacio la qual ja ha provehit en lo dit cas de la qual nova nous poriem scriure la tristicia e dolor que ha haguda aquesta ciutat e tot lo poble de aquella. De tot sia Ioat nostre Senyor Deu certificants vos que attentament e ab summa vigilancia nosaltres e aquesta ciutat entendrem tots temps en tot lo que sera benavenir e repos del dit Principat en observar les coses concordades e contengudes en la dita capitulacio e lo que es stat ja provehit en aquella en aquest cas. E creeu esser stat per vosaltres ben provehit en scriure als embaxadors suppliquen la Majestat del Senyor Rey vulla trametra en aquest Principat lo Illustre Primogenit don Ferrando juxta forma de la dita capitulacio en totes coses nos trobareu conformes en lo que sera tranquillitat e repos del dit Principat. Certificants vos mes com aquesta ciutat per la dita causa fa tancar de nits los portals supplicam vos nos vullau rescriure si haureu per ben fet que axi ho dejam continuar e de totes altres coses que sobre los dits fets vos occorreran. Mes havem entes que en lo fet de les lanes (lanas; llana, llanes) es stada feta deliberacio e conclusio per lo conçell segons lo parer e pensament dels nou als quals es stat remes la dita conclusio e deliberacio es molt damnosa a aquesta ciutat e es total destruccio de aquella axi com vos es stat dit per En Joan Feriça sindich nostre. Supplicam vos no vullau fer tant de dan a aquella la qual se spera venir en molta destruccio si tals coses com son deliberades se practicassen les quals aquesta ciutat no poria en alguna manera comportar ne en aquelles may consentira e vullau haver aquella en special memoria e recomendacio axi com aquesta ciutat en totes coses vol esser una cosa ab lo dit Principat. E sia molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis senyors la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. -
A tota ordinacio de vostres grans reverencies molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles honorables mossenyors e de gran providencia los diputats del General de Cathalunya e conçell lo dit Principat representants en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables mossenyors e de gran providencia. Vostra letra de tres del present havem rebuda ab la interclusa de una letra de la Majestat del Senyor Rey de XXVI del prop passat per les quals havem vist la dita Majestat insignir lo lllustre don Ferrando primogenit duch de Montblanch fill seu de titol del Principat de Gerona. Les quals coses sabudes vos havem rescrit que tendriem consell sobre aço e feta deliberacio farem resposta a vostres reverencies e grans providencies. E de fet apres servat lo dit orde trobam que segons les libertats e privilegis daquesta ciutat per constitucions de Catalunya confirmades e jurades servar per la prefata Majestat la dita intitulacio seria en enervacio e grandissima lesio daquelles. Creents que sabut per la dita Majestat esser contra les dites libertats e privilegis sa clemencia no permetra esser res fet en contrari daquelles.
Nostre Senyor Deu mantinga vostres reverencies e grans providencies. Scrita en Gerona a VII de octubre del any Mil CCCCLXl. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Per quant veem lo temps mes opportu a la necsssitat qui mes nos costreny ara que en lo passat a nos cove notificar e en lo vostre consistori deduir los grans prejudicis qui en aquesta ciutat ballia e vegueria de aquella de algun temps en ça se fan e attempten esser fets per lo loctinent de batle general qui jatsia per dret e leys de la terra lo us e exercici de son ofici sia limitat e termenat quin e qual deu esser e per mija dels ordinaris e qui hajen tenir taula deja esser exeguit aço no obstant contra constitucions de Cathalunya e privilegis specials e generals usa indistinctament de tota jurisdiccio de criminal en fora e quins e quants prejudicis e sobres son per aço fets a la gent indefesa. Stimenho vostres grans providencies e quins fets deuen esser los lurs fora ciutat on nos ha defensio que aci dins ciutat ha presumit novament e un manament general als mercaders de aquesta ciutat ab penes desmoderades compellint los dins spay de III e de II hores exhibirli lurs libres sots color de frau de les leudes reals e de dia en dia stan les sues fimbries e soccupa de les libertats publiques en tantes maneres que apenes se poria dir. E jatsia aquestes coses no encara en tant multiplicades ja sien stades ab clamor deduhides per aquesta ciutat a la Majestat real e en la cort general pus novament celebrada en Barchinona empero per ruptura de la dita cort fins açi no sen ha obtengut lo remedi degut lo qual per vostres magnificencies a les quals es dat desuper speram ara obtenir supplicant vostres grans providencies vullen provehir e veure quin e qual deu esser lo exercici de aquell dit ofici de batle general e que serve los limits deguts. E entretant provehir de sobressehiment en los actes tant prejudicials los quals mostranse no poden sino molt moure al publich per allegacio de us majorment en fets reals les quals coses vos reputarem a molta gracia scrivintnos en lendemig de tots los beneplacits vostres. E de ço scriviu als consellers de aquexa ciutat. Scrita en Gerona a VII de octubre any sexanta hu.
- A vostra ordinacio promptes los jurats de la ciutat de Gerona.

Als magnifichs e molt honorables senyors e de gran providencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt magnifichs e honorables senyors. Huy demati a les huyt hores havem rebuda vostra letra de hir passat ab la qual pregau a nosaltres queus respongam sobrel fet de la intitulacio quel Senyor Rey vol fer del Principat daquesta ciutat al Illustre don Ferrando fill primogenit seu. E com sobrel dit fet vos hajam feta resposta la qual ab certa replica es stada tramesa als honorables mossen Bernat de Casaldaquila e mestre Bernat Dezlor e remesa la plica En Francesch Vidal stam admirats que les dites letres no sien stades dades. La intencio de les quals ab la present diem que havem trobat que segons les libertats e privilegis daquesta ciutat per constitucions de Cathalunya confirmades e jurades servar per la Majestat del Senyor Rey la dita intitulacio seria en enervacio e grandissima lesio daquelles. E creents que sabut per la dita Majestat esser contra les dites libertats e privilegis sa clemencia no permetra esser res fet en contrari daquelles. En laltre cap del jurament de la capitulacio al present non havem feta deliberacio car lacte sa fer per mija del conçell general que lo pus prest que pora tindrem en ferm deliberacio. La Sancta Trinitat sia proteccio vostra. - Scrita en Gerona a XIII de octubre del any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los jurats de Gerona.

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Ocupáronse exclusivamente en este día del arreglo y demás preparativos de las galeras, pasando a este objeto a la Atarazana, para señalar a las personas que habían de encargarse de este cometido, y hacer el acopio necesario de materiales y demás que fuese menester.
Siguen a continuación los dos pregones de que se habla anteriormente, los cuales fueron publicados por diferentes puntos de la ciudad, acompañando al corredor Pedro Querol, que era el encargado de verificarlo, ocho trompetas y el timbalero.

Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Que com ells precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio atorgada per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e per la Majestat sua e encara per lo dit Principat fermada e solemnament jurada hagen deliberades fer certes coses havents respecte al servici de la corona reyal e al repos tuicio conservacio e utilitat de la cosa publica e libertats del dit Principat per ço per dar exequucio e compliment a les coses per ells dits deputats e concell per los respectes dessus dits deliberades ab veu de aquesta publica crida. Notifiquen a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada o exercit la qual los dits deputats e consell en nom del dit Principat han dellibera fer per lo present si es home darmes portant pillart e patge haura XXXXV florins corrents de sou per quiscun mes ab bestreta de dos mesos. E si es home de cavall util haura XV florins corrents per mes ab consemblant bestreta. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens VIII florins corrents ab consemblant bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou volran pendre sien en la casa del General la qual es davant la lotge (lonja; llotja; llonja) de la present ciutat on seran les persones a aço deputades e feta la seguretat acostumada hauran la bestreta dels dits dos mesos.
Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio entreveninthi la ciutat de Barchinona. Que si sera algu qui ab veritat denunciada e ab tot effecte metra entre mans e dara orde e forma que sien meses en poder dels dits deputats e concell En Pere Comes o Nanthoni Abello los quals en aquests dies prop passats entre VIIII e X hores de nit son stats trets de la preso comuna de la present ciutat on staven detenguts per certs pretesos
enormes crims e delictes aquell tal o tals denunciats e ab tot efecte sots la dita forma metents aquells en mans e poder dels dits deputats seran dats de les pecunies del dit General D. florins e ultra axo si sera catiu o cativa sera franch o francha. Notificant a tot hom que los qui los dessus dits o algun dells tendran celats o amagats e aquells als dits deputats no denunciaran seran executats en persones e bens sens alguna merçe com a enemichs de la cosa publica e los dits bens confiscats al dit General de Cathalunya notificant a tot hom generalment que los dits denunciant o denunciants seran tenguts en secrets.

Fue presentada en esta sesión una minuta de la respuesta que había de darse sobre el capítulo de las instrucciones, y que redactaron las nueve personas encargadas de este asunto; cuyo contenido es del tenor siguiente.

Responents los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya al capitol de les instruccions per la Excellencia de la Senyora Reyna fetes e acomanades a vosaltres magnifichs mossen (se lee mossén, pero no hay tildes en estos textos) Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Joan Dusay prothonotari a XXV del corrent mes de abril per vosaltres per part de la dita Senyora Reyna legit en presencia dels dits deputats e conçell lo qual es de la serie seguent. Primerament diran e explicaran per part de la dita Seyora als diputats e conçell e consellers e conçell com a sabuda de sa Majestat seria pervengut que per los dits diputats e conçell ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona seria stada feta certa deliberacio e per aquella deduits certs actes a exequucio que deuen e poden inquirir e procehir contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e aço contra diverses manaments e requestes aquests dies passats a ells fets per part de sa Majestat als quals sa Excellencia sia sta e persevera els requer e mana quels tinguen e observen no obstants qualsevol respostes per ells fetes e daço faran levar carta publica. Dien que salva tots temps humil honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna la deliberacio e actes en lo dit capitol mencionats han fets los dits diputats e conçell ab intervencio de la ciutat de Barchinona en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells atribuida per la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la capitulacio per sa Excellencia e per lo dit Principat fermada e solemnament jurada et alias segons ja en los dies passats fonch feta en scrits resposta per los dits diputats e conçell en la qual stan e perseveren a una patent letra per part de la dita Senyora Reyna a ells presentada ab mija de carta testificada per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey a tres del mes de abril prop passat. La qual capitulacio salva e repetida la dita humil reverencia los dits diputats e conçell violar e prejudicar en alguna manera no volrien ne tollerarien com aquella que es stada feta composta fermada e jurada a lahor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat repos e tranquillitat e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la lectura del dit capitol a instancia de vosaltres dits mossen lo batle general e mossen lo prothonotari es testificada carta per En Guillem Ponç notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell requeren la present esser inserta a la fi o peu del dit capitol e de tot ensemps esser feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse igualmente la siguiente minuta, que presentaron los mismos comisionados, de la contestación a la carta de la Señora Reina, relativamente a la prisión de mosen Galceran Burgués.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Excellentissima Senyoria havem rebuda una letra feta en Gerona a XXVI del corrent mes a la qual responem veritat esser que En Marti Colzina Pere Comes e Anthoni Abello eren stats presos a instancia de aqueixa ciutat per quant son delats de haver tractada ab altres certa malissima conspiracio havent respecte no solament a amor dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mas encara a subvencio e perpetual destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua excellent corona. Per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada y (y griega) continuave inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues en la dita letra nomenat contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis de aquella per ell en lo introit del regiment de regent la vegueria solemnament jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliuras de la dita preso per los respectes dessus dits. E ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a XXIIII del present mes a les X hores de nit
deliura los dessus nomenats de la dita preso lo que certament es cregut vostra Excellencia no haguere manat fer si dels dits perill crims e delictes axi forts e cruels als quals guiatges quelsevol sufraguar no deuen o poden fos informada ans com a virtuosissima e zeladora de justicia e del bon stament del reyal domini haguere dat orde e no procurat torb o impediment en saberse veritat de les dites coses axi detestables.
Les quals de directo son contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey per sa virtut e benignitat atorgada e per la sua Excellencia e encara per part de aquest Principat fermada e jurada. On com a hoida nostra pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran que de totes les coses dessus dites era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent entrevenint e consentint hi la dita ciutat requerim lo batle no forçant ne compellint aquell salva la honor e reverencia de vostra Celsitud ans ab molta pertenencia segons conste per actes que prengues e metes en la preso lo dit mossen Burgues e jatsia la presencia del dit batle juxta forma de la dita capitulacio a aço no freturas empero per bons respectes hi fou demanat e axi per ell acompanyat de hun dels consellers de la dita ciutat e de alguns de nosaltres fou deduhida a exequcio la dita requesta es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los dessus dits son stats maravellosament represos e ell mediant e endressant les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los veents e oynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la asserta concitacio e conspiracio tractada ne sera vist salva la dita humil reverencia nosaltres haver indebitament procurat carrech e vergonya al dit mossen Galceran Burgues com en cas permes en virtut de la dita capitulacio a la qual com dit es era contrafet de directo e necessitats de tanta necessitat sia stat per nosaltres pertinentment e deguda fet a gran lahor de nostre Senyor Deu qui per sa infinida bondat no vol la cosa publica perescha servici del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e conservacio de la sua reyal corona repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell de les quals coses comendacio e no blasme e redargucio haver speram. Qual interes Senyora molt alta pot esser major en respecte de la conservacio del stat reyal que castigar debitament tals e tant leigs asserts crims. Quals guiatges Senyora molt Excellent poden compendre aquells dits crims qui son no dels mediocres ans dels mes greus e suprems que dir e cogitar se puixen. Qual regne qual domini pot star on tals actes fossen comportats. E qual raho poriem dar nosaltres e los consellers e consell de aquesta ciutat al Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Altesa e al Illustrissimo Primogenit del regiment e coses qui a nosaltres e ells son acomanades si no provehiem e provehien ab tota eficacia en conservar aquelles. Vostra Excellencia Senyora molt alta pot esser certa nosaltres qui en virtut e per facultat la dita capitulacio la qual esser prejudicada e violada no permetriem ab intervencio de la dita ciutat provehim o procehim e provehir e procehir entenem en totes les coses damunt dites aquelles e tots actes governarem ab gran maturitat e attensio e creem ab la ajuda de Deu ne resultaran conclusio e fi acceptes a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e a vostra Altesa e al lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir al dit Principat e a la cosa publica de aquell. E axi molt humil e devota suplicam ho comprenga vostra gran e Excellent Senyoria de la qual la Sancta
Trinitat sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona A XXX de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls etc. - Los diputats del General e concell Iur etc.
- A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Se hicieron algunas proposiciones, y pasadas a votación, se deliberó, conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta feta al capitol de la instruccio de la Senyora Reyna e la resposta feta a la letra de la dita Senyora stan be e que sien axi spatxades.
Item que sien bestrets al senyor comte de Pallars capita dos milia florins dor.
Item que sien paguats los D florins promesos als qui denunciarien En Pepe Comes e Anthoni Abello per los deputats e per tres de la VIIII de les banderes elegidors per la dita VIIII (novena) a aquell qui revera los ha denunciats.
Item que sien deliurats a la VIIII de les banderes mil florins dor per servir en les coses apuntades e apuntadores per los dits VIIII de les banderes.
Item que la letra ordenada per lo fet de misser Peytani sie remissa e abilitada per los dits tres qui nan hagut carrech substancia no mudada e que no sie feta comissio alguna al deputat local de declarar res ans se hage declarar en lo present consell e axi se expedescha sens referir a despeses del General.

Dióse cuenta, el mismo día, de la siguiente carta que se había recibido.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte subtituits per ordinacio nostra e concell de vinteset per lo honorable mossen Françes Pericoles hun dels embaxadors e sindich a ple instruits e informats explicaran a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies certes coses de part nostra e del dit concell. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres e dit concell eren explicades a vostres molt grans R.
N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Hiciéronse también, como el día anterior, varias proposiciones, y pasadas a votación, deliberóse igualmente conforme al voto, que sigue, del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta e provisions fahedores a les coses contengudes a les letra e crida trames per la Senyora Reyna als oficials manant que algu no gos pendre sou del General etc. e encara lo que ses dit del deputat local de Tortosa ab totes lurs circunstancies sien remeses a la novena sens referir.
Item que sia scrit a totes les universitats e altres que semblara una e moltes vegades de les coses que vuy occorren e per avant occorreran segons parra a la dita novena sens referir.
Item que sia pensat per la dita novena que deu fer contra los consellers de la Senyora Reyna qui malament aquella consellen e seduexen e que ho meten en scrits e ho refiren. Item que la dita novena haja carrech de pensar quines e quals provisions son e seran necessaries daci avant per la indemnitat de la honor del Principat e per traure de congoxa e perplexitat aquell e donarli perpetual repos e ho refiren.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la siguiente carta.

Als molt magnifichs e de maximes prudencies mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de maximes reverencies. Per quant aquesta pobre universitat es posada en congoixes per la concurrencia dels homens de remença qui per aquest circumnomables lochs discorren e de dia en dia som avisats volen venir contra
aquesta vila trametem a vostres magnifiques savieses Nanthoni Carreres portador de la present suplicant en aquelles per quant aquesta dita vila freturege en singular manera de vitualles e de arnesos e reparacions dels murs dirruits sia de llur plaer socorrer nos de dites vitualles e arnesos opportuns. Lo dit portador vos informara de tots los dits fets e coses occorrents e necessaries en aquesta vila. Lo dit socors demana e suplica aquesta dita vila esser li feta per ço que axi com a fidelissimos vassalls de la Majestat del Senyor Rey que som puixam per sa Majestat aquesta vila guardar e de aquella retre li bon compte e raho tota vegada que a sa Excellencia sera plasent. De les dites congoixes en que stam de present consultarem la Majestat de la Senyora Reyna suplicant la per
semblant compacient en nostra necessitat de saludables remedis ons vulla sotvenir.
E mantinga Jhesus vostres maximes reverencies en continuats augments de la Majestat del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica de aquest Principat. Scrita en Besalu a
XXVIIII de abril any Mil CCCCLXII. - Als maximes prudencies de vostres reverencies apparellats servir los jurats de Besalu.

Recordansa a Nanthoni Carreres.
Primo com Deus vulla que sia a Barchinona parlara primerament ab lo senyor En Miquel Guell donant li la sua letra e significant li de les letres que porte dels deputats e consellers e en lo donar servara la forma que lo dit Guell li dira.
Item si necessari sera fara relacio dels cassos novament fets en aquestes terres e com caminen grantment venir contra aquesta vila.
Item significara la gran fretura de les armes e vitualles que aquesta vila ha e per so per part de la vila suplicara aquesta vila sia socorreguda de les coses que suplica e aximateix lo mur qui en alguns lochs es molt dolent.
Item si no poden sotsvanir que fara aquesta dita vila.
Item per tant com lo veguer e En Pere Beguda per part de la Senyora Reyna han proposat e explicat pregant a la vila de Besalu que ab la ciutat de Gerona e altres universitats se interposassen entre la ciutat de Barchinona e la Senyora Reyna e fessen una embaxada a Barchinona significant deu venir home dels jurats de Gerona a Besalu a la qual explica es stada feta resposta que si los dits jurats de Barchinona tramatran home a Besalu per dita raho que en aquell faran tal resposta que si plaura a Deu la Senyora Reyna ne sera contenta que los sera respost pus avant.
Item per quant se diu molt prest e molt prest lo Senyor Rey sera a les parts de Besalu si hi sera que deu fer la vila de Besalu e li sia dat concell saludable sobre tots los dits caps e molt prest.
Item avisara de la armada ques fa de tres fochs hun home.
Item a la dita vila de Besalu no es fet lo secos demanat que fara car nos pot bonament tenir e de tot stiga e seguescha lo que lo senyor En Guell li consellara.

9 DE MARZO.

9 DE MARZO.

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejeros presentóse el noble don Martin Geraldo de Cruilles, con una credencial del Señor Primogenito, que fué leida, como lo fueron tambien las cartas y documentos que siguen.

Als reverendissimos pares en Christ nobles egregis venerables magnifichs e vertaders amichs nostres los diputats de Cathalunya e congregats sobre la nostra liberacio e instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ egregis venerables nobles magnifichs e amats e verdaders amichs nostres.
Trametem de present a vosaltres lo magnifich e be amat conseller e camerlench nostre mossen Marti Guerau de Cruilles plenament instruit de nostra intencio de algunes coses concernents nostre servey e benefici dels negocis de les quals de nostra part deu ab vosaltres largament conferir. Pregamvos per ço ab quanta afeccio podem que dant fe e crença al dit mossen Marti Guerau en tot lo que de nostra part vos dira ho vullau metre per execucio e obra com de vosaltres speram. Dada en lo Perallo a VI de març Mil CCCC sexanta hu. - Charles. - R. Vitalis prothonotarius. (Lo Perelló)

Als reverent venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres los diputats e altres del Principat de Cathalunya congregats en la nostra ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables nobles magnifichs amats e feels consellers nostres. Per altres nostres letres ans e apres que partissem de Çaragoça vos havem scrit e avisat de tots nostres progresses e de totes aquelles coses de les quals nos ha paregut necessari darvos noticia. E perque ab la ajuda de nostre Senyor Deu entenem prosseguir nostre cami ensemps ab lo lllustre Princep nostre molt car e molt amat fill havem delliberat trametreus lo amat conseller nostre mossen Luis de Vich mestre racional de nostra cort en regne de Valencia sobre algunes coses necessaries e importants.
Per çous pregam e strenyem que a les paraules de aquell vullau creure com a la persona nostra e aquelles metre en exequucio segons de vosaltres indubitadament confiam. Dada en la font de Perello a VI dies de març any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs o savis senyors. Ja de Cambrils he scrit a vostres reverent magnificencies de la entrada alli de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit vuy diumenge a vuyt del present. Los dits Senyora e Senyor son entrats aci en Tarragona entre sis e set hores apres mig jorn. Es exida la bandera de Tarragona ab qualsque cinquanta homens molt be armats e apres tots los oficials ballant quiscu ab sa manera de entrames ab moltes bombardes e grandissima alegria e profacio ab molta bella capa e abans de la dita entrada qualque tres hores los senyors de embaxadors qui haveu trames me scriviren de posades. E en aquella era tota la ciutat stablida que ab los dits Senyora e Senyor son pasades D persones pur ells han hagut bon recapte axi vostres embaxadors com los de la ciutat de Barchinona. A nit passada parli ab lo Senyor Primogenit dixme son cami fora de Terragona a Vilafrancha e de alli a Martorell. Ara al fer la present aquests senyors de missatgers splican sa embaxada en que restaran refirmen en son scriure. Lo present correu parteix daci a una hora apres de miga nit. Ha esser alla en tretze hores dic en XIII hores. Deu haver sis florins dor dich VI florins dor.
E per la present no he mes a dir a vostres reverent magnificencies sino suplicar aquelles vullan manar de mi al qui plasent vos sera. E suplich la Sancta Trinitat vos tinga en sa proteccio e guarda. De Tarragona diumenge a .... hores abans de miga nit que havem a VIII de març Mil CCCCLXl. A nit passada lo Senyor Primogenit me dix partiria lo dilluns de Tarragona ara que no partiria dit dia. - Mossenyors a vostres manaments e servir prest Guillem de la Bruna.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egris nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy diumenge que comptam VIII de març circa sinch hores apres mig jorn arribam aci en Tarragona e sabut que la Serenissima Senyora la Senyora Reyna e lo lllustrissimo Senyor Primogenit venint de Cambrils eran pres de aquesta ciutat deliberam tirar la lur via e trobam la dita Senyora e lo Primogenit entre lo pont e aquesta ciutat e aqui ab aquella reverencia ques pertany besam la ma a la Senyora Reyna e apres al Senyor Primogenit e acompanyant aquells entram en aquesta ciutat en la qual son stats rebuts ab gran alegria e honorificencia e ab professo molt solemna entram en la Seu e feta oracio la Senyora Reyna acompanyada del Senyor Primogenit ana a la possada e nosaltres anam ab la dita Senyora. E lo dit Primogenit lexant la dita Senyora en la sua possada ana a reposar a la sua possada e nosaltres romanguem ab la dita Senyora e per mitga de Johan Ferrandis fahem dir a la dita Senyora com nosaltres la suplicavem quens volgues dar audiencia e de continent la dita Senyora dix era contenta e sola en una cambra sens altra companyia la sua Senyoria nos dona audiencia ensemps ab los embaxadors de Barchinona e referides les recomendacions de vostres paternitats nobleses e magnificencies ab aquella reverencia que es deguda a tanta Majestat donada la letra de creença per orga de mi ardiacha de la Mar seguint les vostres instruccions ab lo motiu donat en les instruccions e ab aquell millor tall de peraules que fon possible a mi dit ardiacha per part de vostres magnificencies fonch suplicada la dita Senyora fos merçe sua voler ordonar e dispondre que lo Senyor Primogenit liberament sens companyia de la sua Senyoria e dels de son consell anas en aqueixa ciutat havent pera ferm que sobresehent la anada sua seria pus fael via a tractar lo que fos servey del Senyor Rey e repos del Principat de Cathalunya car apenes se poria donar entendre la liberacio esser purament feta si la sua Majestat e consell entraven en aqueixa ciutat ensemps ab Primogenit. E fet rahonament fundat en la intencio de vostres instruccions la dita Senyora molt compostament e ordonada ab molta humanitat respos rescitant los treballs que havia presos en la liberacio del Princep axi per amor del Senyor Primogenit com encara per satisfer a les suplicacions dels Principat lo be del qual e repos ella tan desiguada com la vida e que pus tost deliberaria morir que donar loch que aqueix Principat hagues negun dan e que ella havia orde del Senyor Rey de aportar en aqueixa ciutat lo Senyor Primogenit e que li paria stranya cosa que venint ab tal delliberacio ella romangues e que volguessem attendre a la honor del Senyor Rey e a la sua bona voluntat. E per nosaltres fon replicat lo honor del Senyor Rey era tan car com la dita e que per servar aquell lo Principat metia tots sos treballs e que speraven en Deu que aquell se salvaria. E la sua Senyoria respos que no havia altra sperança e que conexia be que quant era stat fet era degudament fet e per honor del Senyor Rey. E nosaltres la suplicam fos merce sua voler condesendir a la suplicacio del Principat. E ella respos que axi era que la sua Senyoria ne parlaria ab lo Primogenit e que apres faria resposta demenantnos si nosaltres ne haviam perlat ab lo Primogenit. E responguem que no que tal comissio no haviam. E apres moltes rahons dites a la sua Senyoria confortants les dites suplicacions anam a la possada del lllustrissimo Primogenit e dites les recomendacions vostres li denunciam lo rahonament fet a la dita Senyora. E lo dit Senyor rebudes vostres recomendacions ab molta humanitat mostrant haver gran obligacio al Principat dient moltes peraules de gran amor dient que ell no crehec haver sino hun pare pero que ara ne ha molts ço es tots los qui habiten en aqueix Principat e que vol star a consell de aqueix Principat. E per avisar vostres nobleses e magnificencies del que ses fet fins aci havem deliberat fer lo present correu sperant que la dita Senyora condescendra a vostres suplicacions car en son parlar la sua voluntat es fer Io que lo Principat volria. De continent hajam la resposta per correu ne seria avisats. Lo Senyor Primogenit esta en bona disposicio e ha gran desig de esser en aqueixa ciutat pero per dites coses no pora partir dema. Pero crehem que dimarts primer vinent la sua Senyoria partira e nosaltres ab ell. E per aquesta no havem mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio de vostres paternitats nobleses e honorables savieses. Scrita en Terragona a VlII de març e una hora apres de mitga nit Mil CCCC sexanta hu.
Los missatgers de Barchinona no han acordat de scriure esperant la resposta e stimant la present esser letra comuna. Placieus volerne dar raho a mossenyors de consellers per descarrech llur. - A la ordinacio e manaments de vostres providencies e magnificencies prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molts magnifichs e savis senyors los consellers e prohomens del castell de Caller.
Molt magnifichs e savis senyors. Nosaltres scrivim al senyor marques de Oristany e als conseller e prohomens del Alguer e de la ciutat de Sacer segons scrivim a vosaltres de aquests afers aci concorrents. Per queus pregam e encarregam molt stretament que vullau enviar les dites letres queus dara lo honorable Nandria Bacallar patro de nau portador de la present e hauremho a molta complacencia. E sia molt magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor apparellats.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. En lo exercit es hu quis diu mestre Pere menescal del Senyor Primogenit qui es acordat per genetari. E per quant ha obs al servey de la casa del dit Senyor Primogenit e ofir donar hun altra qui per ell servira lo qual se diu Anthonet Angles e som stats suplicats vullau aquest altre en loch seu pendre e acceptar volents condecendre a les dites suplicacions assenyaladament per sguard del servey del dit Senyor Primogenit vos pregam e encarregam que façats rebre mostra del dit Anthonet
Angles e si sera trobat suficient genetari prengau e accepteu aquell en loch del dit mestre Pere e rebuda del dit Anthonet seguretat que servira per lo temps que lo dit mestre Pere licencia de venirsen. Placieus que aço axis faça car tal es la voluntat nostra. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. De Barchinona a VIIII de març any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda a la qual vos responem es nostre parer que si la Senyora Reyna ve aqui la deveu rebre ab tota obediencia e honorificencia axi e segons de bons e feels vassalls se pertany e fins aci loablament haveu acustumat. Tingaus la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a nou de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al Illustrissim Senyor don Charles Princep de Viana primogenit Darago e de Sicilia et cetera.
lllustrissim Senyor. Rebuda havem per lo noble mossen Marti Garau de Cruilles una letra de vostra Excellencia e aquell ah molta devocio e voler hoyt en lo que explicar nos ha vulgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs ernbaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament supplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera aquella explicat. La Sancta Trinitat Illustrissim Senyor tinga en proteccio sua la Celsitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - De vostra Excellencia humils e devots subdits qui aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt excellent Senyora.
Rebuda havem per lo magnifich mestre Racional de la cort del Senyor Rey en lo regne de Valencia mossen Luis de Vich una letra de vostra Excellencia e aquell ab molta devocio e voler hoit en lo que explicar nos ha volgut per part de vostra Altesa. Sobre les quals coses haguda plena deliberacio scrivim aquella als magnifichs embaxadors de aquest Principat los quals faran plena relacio a vostra Altesa a la qual devotament suplicam placia donar fe e creença en tot lo que de nostra part per los dits embaxadors sera a aquella explicat. La Santa Trinitat molt alta e molt excellent Senyora tinga en proteccio sua la Serenitat vostra la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a Vllll de març any Mil CCCCLXI. - De la Excellencia vostra. - Humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella se recomanen Diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Als magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Magnifichs e savis mossenyors. Rebuda havem vostra letra feta a VIII del present per la qual restam plenament informats del progres de vosaltres e exposicio de vostra embaxada feta a la Serenitat Reginal e de la resposta feta per la sua Excellencia e consemblantment del parlar fet al Senyor Primogenit. Havem haguda e reputada vostra forma de procehir digna de molta comendacio e lahor segons la expectacio que de vostra prudencia se havia en la qual nostra sperança es stada que donarieu tal orde en les coses a vostra circunspeccio comeses que sen aconseguiria lo desijat efecte e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna gran benifici e repos de aquest Principat. E perque milor siau de totes les coses occorrents informats vos certificam com poch abans de la recepcio de vostra letra per lo noble mossen Marti Guerau de Cruilles haviem rebuda una letra credencial del lllustrissim Senyor Primogenit e en virtut de la creença nos havia esplicat lo grandissimo desig e voler que ha lo dit Senyor en esser axi ab nosaltres e totes coses fer ab consell e delliberacio de aquest Principat o nosaltres aquell representants pero que per sguard de Deus desiga lo Senyor Rey e la Senyora Reyna esser humanament tractats e axi nos en prega stretament. En lo temps mateix mossen Luis de Vich per part de la Illustrissima Senyora Reyna nos ha donada letra de creença per vigor de la qual nos ha explicada molta voluntat e afeccio que la dita Senyora ha al benifici repos e utilitat de aquest Principat e que desija esser consellada per nosaltres en lo dit repos e benifici pregantnos li donem consell del que fer dega en la venguda del Senyor Primogenit. Sobre les dites creençes exposades es stada per nosaltres feta resposta als dits mossen Marti e mossen Luis com de nostra deliberacio scrivim a vosaltres embaxadors del Principat qui aquella explicareu e fareu resposta als dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit la qual deliberacio es que sobre la intrada aci de la dita Senyora stam e perseveram en la deliberacio ja feta aci quant vosaltres hi ereu car no son vistes occorrer causes noves algunes per les quals aquella deliberacio alterar se degue e algunament comunicar. Perque ab molta humilitat e reverencia per part de aquest Principat regraciareu a la dita Illustrissima Senyora la voluntat e afeccio que mostra haver en lo benifici e repos de aquest Principat. E per ço direu a la sua Excellencia que la suplicacio feta que li placia dispondre e ordenar en lo voler entrar en aquesta ciutat es gran benifici e repos del Principat e molt servey de la sua Altesa la qual pot esser certa aquest Principat no la supplicaria si axi no era. E fins aci en aquests darrers actes qui de tanta ponderositat son stats ha pogut veure la sua Excellencia james aquest Principat haver supplicat sino de coses concernents honor e servey de la reyal corona e benifici e repos del Principat. E com semblantment aquesta supplicacio concerneix e redunde en dits servey honor repos e benifici perque suplicareu la sua Excellencia vulla credit donar a nostre consell e exaudir nostra supplicacio la qual efectualment de la sua clemencia e benignitat obtendreu juxta la deliberacio aci feta en vostra presencia car en aquella mateixa se sta e persevera. Al lllustrissimo Senyor Primogenit per nostra part regraciareu devolament e humil les coses ofertes per orgue del dit mossen Marti Guerau de Cruilles les quals ja per letra la sua Excellencia significades e ofertes nos havia. Aquella confiança havem haguda en la sua Altesa com nos paragues raho portas tal sperança deurese haver. E per quant nosaltres en tal sperança constituhits desigam molt lo remey e honor de la sua Altesa e vehem per experiencia la irrefrenada cupiditat e ambicio de oficis e interesos propris que generalment se poder
donar occasio a moltes enveges e descontentacions e per conseguent gran turbacio al repos e benifici de aquest Principat e desservey de la sua Altesa per evitar los dits e altres molts inconvenients que per nominacions scripcions ofertes o concessions de oficis seguir poden per nostra part molt afectuosament e devota supplicareu la sua Excellencia sia merçe sua abstenirse de donar o otorgar oficis alguns. E si alguns ni ha otorgats o a importunitat de alguns fet o manat scriure a suplicacio e consell nostre vulla la sua Altesa irritar o cassar e haver per nulle per forma e manera que tot sia abolit e munde. Aço es gran servey de la sua Excellencia e porta gran repos e moltes gelosies qui corren les quals porien molt detriment portar al servey de la sua Altesa e al benifici repos e tranquille stat de aquest Principat. De aço molt stretament supplicareu la sua Excellencia afermantli aquest esser lo primer consell que li donam el ne supplicam per quant es grantment son servey notori e de nostra instancia e supplicacio per objecte fer e resposta als qui importunaran la sua liberal e humanissima Altesa. En lo que prega esser la Majestat del Senyor Rey e la lllustrissima Senyora Reyna humanament tractats. Direu a la sua Altesa aquest esser nostre desig e voler los quals innatament havem sempre haguts. E per tant per servey e honor de la dita Majestat e Senyora fem la supplicacio predita concernents dits servey e honor segons pus clarament pora entendre e veure lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit quant aci Deus volent sera arribada la sua Excellencia ab la qual plena comunicacio de les coses occorrents haguda sera talment deliberat que succeira a lahor de Deus Omnipotent honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la lllustrissima Senyora Reyna e de la sua Excellencia e benefici e repos de aquest Principat. E tingaus magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VIIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera a vostra honor prests.

1 de febrero

1.° DE FEBRERO. 

En esta sesión se dio cuenta de los siguientes despachos y luego se eligió una comisión que se entendiese con otra nombrada por los concelleres de Barcelona, para el mejor despacho de los negocios.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend e honorables senyors. Vista vostra voluntat e deliberacio per vostra letra a nos notificada desijants tostemps deliberadament fer no solament en aquest negoci e per benefici dels afers a vosaltres comenats mes en totes altres coses per vosaltres ordonades e deliberades adherir fer e complir en tota vostra ordinacio encontinent havem fet nostres sindichs los quals per aquesta raho spetxadament trametem aqui als quals havem expressament manat fassen stiguen a tota vostra ordinacio e en neguna manera de aquella nos departesquen. Suplicantvos aquesta vila e aquells en nom de aquella ordinariament e per son grau hajau per recomenats. Oferintnos nos e la vila tostemps promptes en totes coses fer complir lo que per vosaltres a nos sera notificat e volreu fassam. (página rota) *Besalu a XXVIIII de janer any de la nativitat de *Senyor Mil CCCCLXI. - Prests a tots vostres * ordinacions servir los jurats de la vila *

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya. Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Nosaltres havem nomenat per hun dels embaxadors per la universitat de Besalu En Bernat Ornos de la dita vila lo qual es per alguns altres afers en la cort del Senyor Rey. E si per ventura lo dit Bernat no era aqui o era aqui e per los afers de que havia carrech per la dita vila no podia esser hun dels dits embaxadors havem nomenat En Miquel Merques per esser embaxador per la dita universitat. Perqueus pregam molt afectuosament queus placia que en cas que lo dit Bernat Ornos empatxat no sera lo vullau admetre ab la dita vostra companya e embaxada e si empatxat sera admeteu lo dit Miquel segons es dit car tots son sindichs de la dita vila e quiscu dells ha poder de entrevenir en la cort per la dita vila. E de aquell que restara en la embaxada feu rebre e prestar lo sagrament que los altres embaxadors han prestat. Dada en Barchinona lo primer die de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Monserrat. Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
Al honorable senyor En Bernat Ornos sindich de la vila de Besalu.
Honorable senyer. Nosaltres vos havem elegit per hu dels embaxadors de aquest Principat pero perques diu que vos per ventura sieu empatxat per afers de la vila de Busulu en tal manera que no porieu entrevenir en la embaxada per ço en tal cas havem elegit En Miquel Merques de la dita vila qui aximatex es sindich ab vos e altres de aquella e al qual havem bestrets XXV florins dor per carrech de la embaxada e apres aquell qui romandra en la embaxada fassa procura en poder del notari qui es aqui ab la dita embaxada ab poder de rebre cent cinquanta florins dor segons havem donat als altres embaxadors qui son per universitats e los cent XXV qui resten farem donar a aquell qui sera procurador segons lo dit Miquel vos dira. Dada en Barchinona lo primer dia de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. En la derrera visita per nosaltres feta del Senyor Princep la sua Illustre senyoria nos dix trobare pler pogues comunicar ab alguns de nosaltres de certes coses tocants servey del Senyor Rey e seu al qual diguem tota hora esser prests e que treball de anar e venir nons scursariam. Don se segui que a XXVIIII del present lo dit Senyor Princep nos trames aci en Leyda una letra translat de la qual es interclus en la present la qual legida e precedent deliberacio de tots fou acordat que solament los devall nomenats hi anassen a fi que segons lo rahonament haguessem manera e bona scusa de star en deliberacio. E axi ir anam a Fraga nosaltres archabisbe comte de Prades Bernat de Siveller Johan Pintor Anthoni Guillem de Montanyans e Anthoni Riquer e ensemps ab los honorables mossen Pere Dussay mossen Guillem Romeu Steve Mir e Pere Julia quatre dels missatgers de aquexa ciutat aximatex per lo dit Senyor Princep demanats. Primerament manifestada nostra venguda al Senyor Rey e obtenguda licencia de la sua gran Altesa anam al Senyor Princep. E exit tot hom de la cambra del castell hon sta so que fins aquella hora en les vesites passades no ere stat fet lo dit Senyor Princep nos feu un rahonament molt discret e singularment compost havent en efecte que despuys la sua Illustre persona per la Majestat reyal es detenguda la Illustrissima Senyora Reyna axi en supplicar ab gran voluntat e attencio lo dit Senyor Rey per la sua liberacio com en visitarlo e en moltes altres maneras li ha mostrades e fetes obra de mare per la qual raho dix restarli infinidament obligat. E com ell dit Senyor Princep per rahonaments de la dita Senyora Reyna e de altres hage compres que la gran Altesa del Senyor Rey se congoxe molt de nostres representacio e instancies e forçe la liberacio de la sua persona se conduirie millor si nosaltres desistiem e ell dit Senyor Princep vulle e entene en totes maneres la Majestat del Senyor Rey altrement que de gracia e clemencia no sia instada com sempre vulle star a total obediencia sua e encare desige esser restituit en la gracia benediccio paternal per mija de la dita Senyora Reyna pregave a nosaltres volguessem talment moderar nostres instancias e dits que lo dit Senyor Rey no congoxat de aquelles ab intervencio de la dita Senyora Reyna entengues en ferli gracia car ell dit Senyor Princep ere content fer tota aquella summissio e altres coses que la sua gran Altesa volgues e ordenas. Fet lo dit rahonament ab molt prudents e pesades paraules per nosaltres fou respost que certament la dita Senyora Reyna molt virtuosament se ere haguda e havia en la sua fahena e que totes hores que per nosaltres ere stada supplicada la sua gran Altesa sempre molt liberalment si era oferta e ab gran voluntat havia fet lo de que ere stada supplicada e que totes vegades nosaltres prostrats e ab molta humilitat haviam continuades nostres supplicacions de gracia e clemencia e encare de justicia e axi ho enteniem prosseguir no solament per la liberacio de la sua illustre persona mas principalment per reintegracio dels usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de Cathalunya les quals prenien gran lesio e interes en la sua detencio e que desistirnos de aço no ere posible tro tant fossen degudament reintegrades significants a la sua Illustra persona que aso mateix lo Principat fahere per lo pus simple gentil home o altre del Principat quant mes per la Illustre persona qui apres del Senyor Rey es cap del stament militar del Principat e que per defendre dits usatges constitucions privilegis e libertats totes exposariem les persones si mester era acompanyant tot nostre dit de paraules pertinents e degudes juxta la materia. Lo dit Senyor Princep monstra voler entendre en qual manera era contrafet a dites constitucions usatges e libertas. E nosaltres molt succintament e reposada juxta los memorials per vosaltres mossenyors dies ha tramesos ho recitam tot a la sua Senyoria ab gran compliment. E lo dit Senyor Princep alegrantse molt al parer nostre de haver hoyt so que creem certament ignorave torna pregar a nosaltres que ab la humilitat deguda e pertinent de vassalls a Senyor volguessem continuar nostres suplicacions e que donassem orde quant en nosaltres fos o per gracia e clemencia o per expedients se donas conclusio en la sua liberacio significantnos ell star ab molt detriment e congoxa. Nosaltres responguem que axi ho fariem sempre e crehiem pus lo Senyor Rey fos en Leyda de continent la sua gran Altesa entendria en lo repos de aquest negoci segons ha ofert. E axi confortantslo de nostre poder com havem acustumat nos partim de la sua ustre senyoria e tornam a la Majestat del Senyor Rey al qual referim tot lo dit rahonament. E lo dit Senyor Rey mostra no saberhi res e trobar pler en Ia resposta que feta havem al dit Princep sols dix no havie dit trobar enuig en nostres supplicacions e instancies e obtenguda licencia tornam aci en Leyda. Veus aci mossenyors tot lo que ses subseguit apres de nostra derrera letra. Comprenguenne vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses so quels parra. Auger de Casal correu a XXVIIII del present entre tres e quatre hores apres mig jorn nos dona vostra letra de XXVIII per la qual restam avisats de la venguda dels XXXXV. Com sien asi vistes les instruccions e altres coses que dieu porten farem lo que ordonat sia per vosaltres mossenyors e de tot lo que succehira sereu continuament avisats. Lo Senyor Rey es entrat aci en Leyda vuy a les tres hores apres mig jorn e fins are no sentim haja arribat algu dels convocats a parlament. Ab aquesta vos trametem copia de la requesta per nosaltres feta als deputats de Arago e de llur resposta e de nostra replica perque de tot siau avisats. E ordonen vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Leyda a XXXI de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

No poden ignorar molt reverends nobles honorables e savis senyors diputats del regne de Arago la capcio e detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep de Viana fill del dit Senyor Rey per causa e occasio de la qual lo Principat de Cathalunya mogut per lo comu interes dels dominis e regnes de la prefata Majestat e encara per la gran fidelitat amor e tranquille stat de la corona reyal celebrant cort en Leyda per solemne embaxada segons la importancia del fet multiplicades vegades supplica la excellencia del Senyor Rey e serenissima Senyora Reyna tunch en la dita cort residents e axi apres la dita cort porrogada los diputats de aquell Principat per sa embaxada en lo loch de Aytona les tals supplicacions han continuades e vuy aquellas ab gran frequentacio debitament e subiecta en la present ciutat han prosseguides e continuament no cessen supplicar per totas maneras e vias opportunas (occitano, plural en as) e convinents sperant cascun dia en la gran virtut e clemencia de la Majestat reyal trobar merçe e gracia. E ja no dupten haurian aquella obtenguda si a vosaltres molt reverend nobles honorables e savis senyors plagut hagues unidament e ensemps ab dits embaxadors del Principat supplicar e instar. E per quant en la tarda se poria algun perill e inconvenients causar a no poch dan del publich e bon stat dels dits dominis e regnes majorment com a supplicacio e instancia del regne de Arago lo Illustre Princep sia en lo dit regne transferit e portat e exint de aquell en altre provincia que Cathalunya no sia sens evident perill de la persona del dit Senyor Princep e altres molts prejudicis e interessos los quals per bona causa açi son obmesos per tant los embaxadors del dit Principat de Cathalunya a major descarrech de aquell Principat negligencia e culpa de qui en tan arduu negoci lo cometra incaute incite pregue exorte e requer a vosaltres senyors dipputats dessus dits vullau ab gran sollicitut e cura attendre e mirar totes e sengles coses en la present mencionades e requestas per manera lo fi per tots desijat sia aconseguit lo qual redundara en gran servey de Nostre Senyor Deu honor e servey de la reyal corona gran assossech e repos dels dominis e regnes del Senyor Rey. Protestant si al contrari fareu lo que no es de presumir de totas e qualsevol coses licites de protestar. Requerint de la present esser feta carta publica a futura recordacio e memoria per vos et cetera.

Los dipputats del regne de Aragon respondiendo an cierta requesta e exortacion a ellos fetas per part de los muyt reverendos egregis nobles magnificos honorables e savios senyores los embaxadores embiados a la reyal Majestat per Ios muyt reverendos egregio nobles magnificos e honorables senyores los dipputats del Principado de Cathalunya en cierto nombre dizen seyer publicos e notorios assi en el regno de Aragon como en el Principado de Cathalunya les humiles e multiplicadas supplicaciones que por part de la cort general del regno de Aragon e por los dipputados del dito regno son seydes feytas an la Majestat del dito Senyor Rey e o la muyt excellent senyora la Senyora
Reyna sobre la liberacion de la persona del muyt Illustre Senyor Principe de Viana fillo suyo. E a los ditos senyores embaxadores es muyt cierto como por part de la cort general del dito regno Daragon fueron embiados dos solemnes embaxadas a la prefata Majestat la una en la ciutat de Leyda la otra al lugar de Aytona dito Principado siempre supplicando a la Majestat del Senyor Rey e la excellent senyoria de la dita Senyora Reyna sobre la dita liberacion. E por cuanto se havia sentimento quel dito Senyor Rey mandava levar al dito Senyor Principe al castiello de Miravet que es situado dentro el dito Principado la cort del dito regno e los representantes aquella condolendose de aquesto por si e encara exortada .... la dita cort asi por ell dito Senyor Principe como encara per los muyt reverend noble e magnifico senyores el Vispe de Vich don Frances Pinos e micer Anthoni Riquer assi por part del dito Senyor Principe como por part dellos embaxadores con letra de crehença en la dita cort Daragon por la cort del Principado de Cathalunya embiados la Majestat del dito Senyor Rey fue por part de la dita cort Daragon humilment e con debida subjeccion e con grandissima e muyt frequent instancia supplicada quel dito Senyor Principe no quisiese levar al dito castiello antes su clemencia real aquell quisiese poner en el regno de Aragon e tener aquell en companya de su excellent persona o de la dita muyt excellent senyora la Senyora Reyna en el dito regno. E per quanto en el dito regno Daragon el dito Senyor Principe no podia buenament seyer detenido obstantes los fueros usos privilegios e libertades del dito regno por beneficio del dito Senyor Principe e por condescendra a las instancias e pregarias feytas por los sobreditos embaxadores assi por part del dito Senyor Principe como dellos los de la dita cort del regno Daragon fizieron cierto acto por el qual se dispenso en la aturada del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e a supplicacion de la dita Senyora Reyna e de la dita cort el Senyor Rey transfirio la persona del dito Senyor Principe en el regno de Aragon e del lugar de Azcon (Ascó) que es cerqua del dito castillo de Miravet reduxo al dito Senyor Principe en la vila de Fraga e a su Alteza plazio e consintio que detendria aquell en el dito regno donde su excellent persona o la persona de la illustre Senyora Reyna staria en el dito regno segons que aquestas cosas mas largament si demuestran por tenor del acto de la cort por aquesta razon feyto. Esta en verdat quel dito Senyor Principe apres que fue el dito acto atorgado por la dita cort es seydo humanament detenido en la ciutat de Çaragoça en la Aljafaria en palacio real donde ensemble han estado las personas de los ditos senyores Rey e Reyna de lo qual se ha seguido gran beneficio a la persona del dito Senyor Principe e los ditos dipputados del dito regno Daragon han continuado e entenden a continuar las supplicaciones anteditas e fazer cerqua las ditas supplicaciones todo aquello que al oficio dellos pertenesce todos tiempos procurando el servicio del Senyor Rey e beneficio del Senyor Principe e reposo de los regnos e senyorias del dito Senyor Rey. E los ditos dipputados no creen que en supplicar la prefata Majestat conjunctament e unida los ditos senyores embaxadores com los deputados del dito regno de Aragon se subsiguiese beneficio alguno en les coses sobreditas. E con aquesto dizen los ditos
dipputados que non consenten en las protestaciones contra ellos feytas por part de los ditos senyores embaxadores ante adaquellas expressament contradizen e en contrario reprotesten et cetera. E aquesta respuesta dan a la dita requisicion requirendo al notario quende fagua carta publica et cetera.

A la resposta feta per los molt reverends nobles e magnifichs senyors de diputats del regne de Aragon responsiva al protest e requesta als dits diputats presentada per los embaxadors del Principat de Cathalunya en nom e per part del dit Principat la qual resposta comença Los diputats et cetera e a les coses en aquella contengudes replican los dits XV embaxadors dients que stan e perseveran en la llur requesta e coses en aquella contengudes per los sguarts recitats en ella dients que los nomenats en la dita resposta bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors no supplicaren la Majestat del Senyor Rey ni de la Senyora Reyna ne los LXXII representant la cort de Arago de metre e transferir lo Senyor Princep en Arago. Tan solament reportaren als dits LXXII com lo Senyor Princep los havia manat que diguessen de sa part al dits LXXII quels plagues condescendre al acte concordat e axi simplament fonch
referit per los dits bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer als molt reverend nobles e magnifichs senyors mossen Teraçona vezcomte de Biota Johan Ferrandis de Heredia (Fernández Heredia, familia del arzobispo de Zaragoza asesinado en tiempo pre Compromiso de Caspe) e don Exemeno Gordo diputats per LXXII a conferir ab los dits embaxadors de Cathalunya. E semblantment fonch reportat als dits LXXII per los dits embaxadors de Cathalunya e no sen eren mes en los dits fets car la letra de crehença que portaren als dits LXXll e la crehença explicada fonch solament per intimar als dits LXXII representant la cort de Arago la detencio e capcio feta per la Majestat reyal de la persona del Illustre Princep fill del Senyor Rey e quels fos plasent intercedir conjunctament ab los del Principat de Cathalunya a la Majestat del Senyor Rey per la liberacio e libertat del Illustre Princep. E axi ne foren instats exortats e pregats attes era fahena de tots. E aço solament es stada la crehença explicada per Ios dits embaxadors com aquest fos llur carrech e no lo contengut en la dita resposta majorment que lo dit acte no sorti son efecte ans rompe e lo Senyor Rey tira la via de Miravet ab lo Illustre Princep fins al loch de Asco e en lo dit loch fonch feta la segona concordia entre la Majestat del Sensor Rey e los LXXII representant la cort general del regne de Arago enterdint lo visrey de Sicilia absents los embaxadors del Principat de Cathalunya e no sabents ans totalment ignorants la dita concordia. E axi fina no altrament tots temps parlant ab la honor e reverencia ques pertany. En les altres tres coses dites e en la dita resposta explicades dien seria molt degut se comple ab degut efecte e sen remeten a la bona virtut dels del dit regne e al exit del negoci. Requerint la present replica esser continuada al peu de dita resposta e sense la present no esser closa la carta requerint notari et cetera.