Mostrando las entradas para la consulta fortalesa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fortalesa ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 24 de enero de 2020

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Les bones costumes quels homens han en si son appellades virtuts e entre totes son IIII les majors axi com son saviesa fortalesa temprança et justicia: e tot hom qui haja voluntat daver perfeccio de bonea deu treballar en haver aquestes IIII virtuts tan be los ordenats de que havem parlat dessus com los altres qui han a governar les terres per lurs lavors et per lurs treballs. E a alcuns no son major obs nis convenen les dites IIII virtuts que als defensors ço son cavallers per tal com ells han a defendre la sancta esglesia els reys et tots los altres. Car saviesa los dara que ho sapien fer a son profit sens son dan: e la fortalesa que sien ferms en ço que faran et que no sien movibles en lur sen: e la temprança que façen lurs obres axi com deuen et que no passen mes a avant: e la justicia que façen lurs affers justament reten a cascu ço que es seu. E per aquesta raho los antichs per remembrança daço feren fer als cavallers armes de IIII maneres: les unes que vesten et calçen e les altres ques cinyen e les altres que posen davant si e les altres ab que firen. E jassia que aquestes armes sien de moltes maneres pero totes tornen a dues maneres: les unes que son pera defendre lo cors perque son dites armadures: e per ço com los defensors no haurien tots cominalment aquestes armes et encara que les haguessen no les porien continuament portar ab si ordenaren los antichs que fos feta una arma en ques mostrassen totes aquestes coses per semblança et aço es la espasa: e be axi com en les armes que lom vist pera defendre si meseix mostra saviesa et es ver ques deu guardar de tots los mals que li porien avenir per sa colpa e axi meseix mostra lo manti de lespasa que hom te clos en lo puny: car aytant com hom axil te es en poder et en voler dom de baxar lespasa o dalçarla o de ferir ab aquella et de dexarla. E axi meseix com en les armes que hom para davant si per defensio demostren fortalesa que es virtut que fa estar lom ferm als perills qui sesdevenen axi en lo pom es fortalesa de la espasa cor en aquell se sofer lo manti el arriat el ferre. E be axi com les armes que hom te cenyides son mijanceres entre aquelles que hom se vest et aquelles ab que hom fer: son axi com la virtut de la tempranza entre les coses de les quals se fa massa o poch de ço que fer se deu: be axi es posat larriat entrel manti el ferre de la espasa. E be axi com les armes que bom te ab lo puny clos pera ferir demostren justicia que han en si dreta e axi matex demostra egualtat lo ferre de la espasa qui es dret tallant et agut et talla egualment de cascuna part. E per totes aquestes rahons ordenaren los antichs que la portassen ab si tots temps los nobles defensors et que en aquesta reebessen honor de cavalleria el no en altra arma per tal que tots temps los vinguessen a memoria aquestes IIII virtuts les quals deuen haver en si sens les quals no porien mantenir lestament de la defensio per lo qual son ordenats.

Jaime II de Aragón, el Justo, Ley XI. Com los cavallers deuen haver en si IIII virtuts principals.

Ley XII

sábado, 4 de septiembre de 2021

En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona.

Al molt honorable mossen En Bernat de Guimera donzell vaguer de Barchinona. Molt honorable mossen. Reebuda vostra letra sobre lo contengut en aquella havem comunicat ab lo senyor don Johan de Beaumunt loctinent e ab los honorables consellers de aquesta ciutat ells vos scriuen siau president de tot lo exercit com es de rao e que resteu aqui en tota manera e tal es la intencio dels tots car los CCC homens be armats que lo sagramental ha oferts hi seran molt prest. Entretant seriem de parer ab les gents que son aqui visitasseu la vila de Sant Johan (d´es pi, Dezpí, Despí) de la qual havem ayres qui nons plauen e reformasseu aquella lexant hi algun bon capita per manera no perillas e semblantment la vila de Ripoll si mester era car si altre era delles no sens gran carrech vostre e dels altres homens de cap seguirie e molt desservey del Senyor Rey e dan de tota aquesta terra. E axi mateix fesseu fer corregudes a les gents que teniu per animar los e per exercir a fi no stiguen adormides. Tota via empero fahent les coses ab seny. Mas lo fet de Sent Johan no reste per cosa alguna com sie perill en la triga. Car no es vist haver hi perill per anar e tornar. Donau en tot lo bon recapte que de vos se confia e segons loablament haveu acustumat. E per res com dit es no vinguesseu car ultra lo carrech queus serie ne hauriem gran entranyor. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.

Domini deputati et cetera.

//

Guimerà, Leyda:

Guimerà, Lleida

viajes chavetas catalunya Guimerà

Wiki:

El escudo oficial actual de Guimerá se define por el siguiente blasón:

Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde


«Escudo losanjado: de argén, un medio vuelo bajado de gules acostado de 2 piñas de sinople. Por timbre una corona de conde.»

Fue aprobado el 18 de julio de 1991. La villa fue el centro de una baronía, concedida en 1359 a Francesc Alemany, (de ahí el ALA, Alamany, Alamani, Alamanni) que posteriormente pasó a los Castre-Pinós, los cuales fueron elevados a condes en 1599. El escudo muestra la corona de conde y dos señales parlantes cogidas de las armas de los señores de Guimerá: el ala de gules sobre campo de argén de los Alemany y las piñas de sinople de los Pinós. Actualmente, el condado de Guimerá pertenece a la Casa Ducal de Híjar.

https://www.guimera.cat/


HISTÒRIA.

La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l’època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica.
DSCN4072.jpg

El nom de Guimerà s’ha atribuït a un topònim germànic, Wigmar.

Der Name Wigmar stammt aus dem Althochdeutschen. Die Bedeutung erschließt sich aus den germanischen Namensbestandteilen wig (bedeutet „Kampf“) und mari (bedeutet „berühmt“).

"Lluita famosa"

El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre – Pinós (1371) i als Ducs d’ Híxar (1663-183 ).
Els seus senyors s’anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d’Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599.
Des d’aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari.

És un dels pobles que ofereix més bellesa al visitant. El paisatge del seu terme deixa veure estrats de pedra i vegetació de pins, alzina i rebolls. Els marges de pedra marquen els desnivells conreats dels turons i salven les terres de l’erosió de l’aigua de les pluges. Llevat de la llenca estreta d’horts regats pel Corb, els cultius són de secà: cereals, ametllers, oliveres i vinya.
És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s’enfilen cap a l’església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l’any 1975 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d’habitatges i edificis singulars.
Perdre’s pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. A més a més, Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l’oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria. D’aquesta última cal destacar-ne les orelletes, els cócs, els carquinyolis i el pa cuit al forn de llenya. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d’una manera més interessant la visita a la població.
No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència

http://guimera.ddl.net/

http://www.guimera.info/

http://www10.gencat.net/pls/municat/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=2510950006

http://www.idescat.es/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25109

Guimarães:

https://www.heraldrysinstitute.com/lang/es/cognomi/Guimaraes/idc/655650/

http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/Genealogia/busqueda_apellidos/repertorios_apellidos/

En la "Nobleza General de España", de Francisco Lozano, se dice que este apellido es originario de Portugal. Hay en España distintas casas de este apellido. Desde muy remotos siglos fué conocida y muy considerada. Los historiadores hacen notar acertadamente que no todos los linajes de este apellido tienen un origen común. Sus descendientes se extendieron por varias regiones de España. Otros pasaron a América. De las numerosas obras que hemos consultado, solo recoge este apellido la bibliografía "Enciclopedia heráldica y genealógica Hispano-Americana. A. y A. Garcia Carraffa - Repertorio de blasones de la comunidad hispánica ". Por referencias de historiadores de la época y otras averiguadas por Araldis en los archivos registrales de ciudades y otros privados, podríamos afirmar, pero no asegurar, que este escudo u otro muy similar a él, apareció inicialmente desde el siglo XI al XIV. ...

jueves, 5 de marzo de 2020

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Juan I de Aragón

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone
ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis
super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis
Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et
a conservacio et bon stament daquella fos
atrobat et ordonat sagramental en Valles
en Lobregat en lo Maresma lo
regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo
qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells
fets hauria mester reparacio et creximent: per ço
a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les
persones et bens daquelles dels quals dejus es feta
mencio son fetes les ordinacions dejus scrites
per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich
et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona
et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes
et capitols de Barchinona et de Vich et labat et
convent del monastir del Estany et les universitats de
Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal
que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar
emper tots temps duradoras. Primerament que tots los
homens reyalenchs ço es que sien homens
propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna
poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona
et de Valles et parroquies et termens en aquella
constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien
en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço
es que sien homens propris o aloers del senyor
rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor
dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia
et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et
lochs dins aquelles constituits sien units sis
volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item
com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen
labat del Estany et son covent hajen
alguns locs et homens dins les dites vegueries de
Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria
de Moya: los dits mossenyer de Vich et
son capitol los dits mossen labat
del Estany et son convent de present meten
los lurs homens que han dins los
dits locs et parroquies et termens en lo dit
sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens
de vila qui hajen o hauran homens dins les dites
vegueries et sotsvegueria et batlia et
parroquies et termens daquelles puixen metre
lurs homens en lo dit sagramental: pero com los
hi metran hajen aço a fer denant los
sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de
reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo
bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo
bisbe et capitol de Vich et de mossen labat
et convent del Estany tots los preberes
poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et
parroquias et termens se alegren es
puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et
contribuesquen primariament en les despeses ques faran
per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço
que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si
alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries
de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages
et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs
et parroquies et termens daquelles et no seran del dit
sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et
contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per
qualsevol persona: que per be ques meta so a
sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de
exir ne de fer res qui pertanga al dit
sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans
si per aytal cas se met so encontinent
aquells del sagramental com sapien aço sen deguen
tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo
injuriador o dampnificador encara quel poguessen
pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent
que aquells qui no volran esser del carrech del
dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi
mateix los del sagramental no sien tenguts ne
degen exir ne defendre los homens de
barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals
se metra so a sagramental encontinent com ho
sabran hajen desamparar lo dit so et nos
curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço
no sia tolt quel dit sagramental no haje
loch en los caminans et viandans. Item
que tots los homens dins les dites viles castells lochs
et parroquies et mases habitants et habitadors axi del
sagramental vell com novell hagen a tenir armes
ço es saber ballesta ab deu tretes et ab
son arreu o almenys spasa o lança et
escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps
se defenen et seguesquen los malfeytors
et bandajats et gitats de pau et de treua del
senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun
del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira
al dit so pach cascuna vegada per pena deu
sous. Item que en cascuna de les viles castells et
lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien
elegits capitans segons la ordinacio del sagramental
vell e us daquell quis muden de dos en dos anys:
pero que sien elets per los sobreposats dejus
scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell
nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans
com elets seran se curen cascun en sa
capitania que los homens hajen les dites armes et
tinguen peno et corn et en altra manera se
procuren ques façen totes aquelles coses que a fer
se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com
los dits capitans seran elets vinguen jurar en
poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar
les ordinacions del dit sagramental axi com ja per
usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la
gent del dit sagramental et qualsevol daquells
enseguesquen segons dit es los malfeytors et
injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua
et aquells prenguen: empero si la gent del dit
sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns
dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats
de pau et de treua que nols puixen dar a
manleuta ans los meten en mans daquell
batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o
parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis
pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o
gitats de pau et de treua eren quels meten
en poder del veguer de Barchinona o daquell official
quels hauria bandajats o gitats de pau et de
treua: declarat que la gent del dit sagramental haje
estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits
capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins
que aquell senyor o official a quis pertanga hi
sia e tot hom haja star a manament et ordinacio
daquell. Item si fugents los malfeytors o
injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se
reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre
fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera
continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers
et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se
pertanyera parra ques deja fer: quels
dits officials requiren publicament davant molts
qualque tinga o administra lo dit loch
quels liure sens empatx los dits
malfeytors o injuriadors: e si aquell regent o
tinent lo dit loch diu que no son aqui
que haja encontinent dar escorcoll de
aquell loch als dits officials al qual escorcoll
entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich
sagramental: et si lo dit escorcoll lus era
denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests
cases si la dita gent del dit sagramental talara o
damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o
malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch
o lochs on lo malfeytor o malfeytors se
serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat
donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors
defendrien no sien tenguts del mal que facen
civilment ne criminal nin puxe esser inquirit:
empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma
talava o dampnificava que pagassen la tala
plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats
taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per
pena atretant de la qual fos la meytat dels
dampnificats et laltre meytat del senyor rey.
Item que pus quel veguer o batle de
Barchinona o veguer Dosona o de Bages o
batle o sotsveguer de Moya ço es cascun
en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so
tot hom del dit sagramental haja star a manament et
ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles
et sotsveguer et capitans quis seran manaran o
requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen
et menen algun pres en algun loch: que aquell o
aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço
fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de
la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio
del qual sera lo inobedient la quarta part et los
sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las
restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen
armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien
dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los
dits officials reyals que sien dels dits
officials axi que per lo dit senyor rey ne
officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço
com los capitans han major carrech per lur
offici que no han los altres del dit sagramental quels
dits capitans durant llur offici puixen portar
per defensio lur armes vedades per tot lo principat de
Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors
o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar
les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no
comprenga la present licencia si donchs daquesta
nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis
allegave os denunciave quel dit sagramental vell
e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o
delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell
que aço se haje a conexer determenar e
exeguir per lo veguer de Barchinona ab et
de consell dels advocats ordinaris del consell (pone
censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens
ells: axi que governador procurador general ne
lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol
official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de
qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos
puixen de res dallo entrametre en alguna manera:
pero si lo senyor rey en sa propria persona daço
entrametres o conexer volra que ho puixe
fer ell personalment present en Barchinona o dins les
dites vegueries batlies et sotsvegueria ab
et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell
de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la
denunciacio instancia et perseguiment del dit
sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per
part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne
persona de la tresoreria del senyor rey ne de la
senyora reyna ne per official e officials
lurs ne per altre qualsevol persona: la qual
part instant o denunciant abans que a res sia procehit
haje assegurar idoneament als delats les messions
del plet: en altre manera que la denunciacio o
instancia ces et no haja loch: et per
semblant los delats o accussats asseguren a la
part demanant les messions del plet: en altre
manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et
per semblant los delats o accussats asseguren a
la part demanant les messions del dit plet per ço
que agualtat sia en aço observada. Item que
aquells del dit sagramental tambe en general com en special
puixen fer talles entre si ab sabuda et
expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers
de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich
et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries
en los afers del dit sagramental axi per salaris
de advocats o sobreposats o descrivans o en altre
manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers
e bon estament daquell: e los sobreposats del
sagramental vell puixen fer ab sabuda et
consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers
de Barchinona les dites talles en lo sagramental
vell: et los sobreposats del sagramental novell
puixen ab consentiment dels dits bisbe et
capitol de Vich et sindich de Moya fer
atretal en lo lur sagramental. Item que per ço
quel dit sagramental haja millor regiment tots anys
sien elets tres sobreposats ço es un per lo
consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et
capitol de Barchinona axi com ja es acostumat
los quals regesquen lo sagramental antich
de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia
elet un altre sobreposat qui regesca lo
sagramental novell lo qual a la un any sia
elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo
bisbe et capitol de Vich et altre per mossen
labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey
o sos officials no puixen manar axi com no poden
en ost o cavalcada los homens del dit
sagramental com aquell sagramental sia novella servitut
a ells voluntariament imposada per ço que mils se
defenen: mas lo dit senyor rey haja
ost et cavalcada et altres coses en sos
homens et en los altres segons que havia abans de la
dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et
constitucions generals de Cathalunya et usatges
de Barchinona axi que per aquestes coses en sos
drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne
mudada ne encare tolta sino en tant com
dessus es expressat. Item que de les penes quis
cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes
demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans
o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts
eguals la una de les quals sie dels senyors de
qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits
sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels
quals seran los qui cometran les dites penes et laltre
restant del senyor rey et que daquelles parts de les
dites penes hajen a fer execucio prompta breument et
sens plet los dits senyors daquell o
daquells qui cometran les dites penes: et si los
dits senyors dels dits homens o algun dells no volien
fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada
a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los
dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita
execucio de les dites penes complidament: empero sia
entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de
les dites penes sis volran a lur volentat en cas
que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels
sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell
sagramental de temps en temps axi com los parra
ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe
et capitol de Barchinona ab volentat et
sabuda del bisbe et capitol de Barchinona
et lo sobreposat ordonat per lo consell de
Barchinona ab volentat et sabuda dels
consellers de Barchinona et lo sobreposat del
sagramental novell ab volentat et sabuda
de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del
abat del Estany et dels promens o
jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats
cercants lo dit sagramental regoneguen si los
homens estan axi com deuen et quey admeten
aquells qui de nou si volran metre et altres
coses facen que sien bones et profitoses al ben publich
daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e
la ordinacio et usança del dit sagramental antich
sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur
plena força et valor si no aytant com los presents
capitols et ordinacions deroguen e poden derogar
a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis
capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea
cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti
sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti
sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti
sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie
principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii
cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores
nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et
quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus
firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos
et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et
eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum
expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant
observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam
premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam
aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et
ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite
et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in
nostra regia bona fide quod dicta capitula seu
ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum
seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu
provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in
derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan
quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel
importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud
nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus
et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse
et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon
gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis
officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque
officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes
ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et
observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire
permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus
temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire
presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille
morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit
absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus
et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et
sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data
Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini
millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique
nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei
gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes
sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate
Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino
Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis
Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati
Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato
hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals
dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus
scrites per part de la esgleya de Barchinona
de la esgleya de Vich et del monastir del
Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol
persona que per be ques meta so a sagramental
algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne
de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII
que aquells del dit sagramental tambe en general com en
special puixen fer talles entre si ab
sabuda et expres consentiment dels bisbe
et capitol et consellers de Barchinona et
dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs
de Moya per fer despeses necessaries en los afers
del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon
estament daquell o los sobreposats del sagramental vell
puixen fer ab sabuda et consentiment dels
dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona
les dites talles en lo sagramental vell et los
sobreposats del sagramental novell puixen ab
consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs
de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur
sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage
millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et
XLI lo bisbe et capitol de Vich. -
Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente
thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus
locumtenens thesaurarii. - Idem.

 
reipublice Cathalonie principatus, república Principat de Catalunya

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

martes, 26 de enero de 2021

15, 16 de mayo, 1461

15 DE MAYO. 

Ocupáronse de la contención habida entre el síndico y el veguer de Gerona, y del castigo que se les había de aplicar; habiéndose antes leído la carta enviada por la Señora Reina.
En otra sesión del mismo día, por la tarde, se tomaron varios acuerdos, entre otros, que el arzobispo rogase a los embajadores de Valencia aguardasen la contestación de la reina a la que le enviaban los Diputados; y que se nombrasen ocho personas para responder al obispo de Elna.

Además, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Al molt e magnifich e de gran saviesa mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona president en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Mossen molt magnifich e de gran saviesa. E mes havem que mossen Foixa hauria leixat lestandart de Sant Jordi de que havia carrech. E per quant havem bona relacio den Johan Bonet de Tortosa qui es cathala e per intercessio de alguns aqui no volem fallir volem eus encarregam que si axi es que lo
dit mossen Foixa hauria leixat lo dit standart aquell
acomaneu al dit Johan
Bonet en la manera que lo dit mossen Foixa lo tenia e
en aço no
haja falla com axi vullam se fassa per
los dits sguards. Dada en Barchinona a XV del mes de
maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. Abat de Montserrat. - Los
diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona
a vostra honor prests.

16 DE MAYO.

Se dio cuenta de
varias cartas que se habían recibido, a saber, de Francisco Lobets
enviado a Perpiñan, de los cónsules de esta villa, del diputado
local de Puigcerdá, del Señor Rey, de Juan Brujó, y de los
embajadores enviados a Cerdeña y Sicilia; se acordó escribir a la
referida villa de Perpiñan para que se prendiese a algunos
perturbadores, y hacer una carta a la Señora Reina, nombrando
embajadores para llevársela a mosen Vilademany, al prior de Cataluña
y a mossen Jaime Ros, con las instrucciones convenientes, cuya
última resolución fue aprobada por el Concejo de la ciudad; el
contenido de todo lo cual se halla a continuación.

Als molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats
del General e consell lurs representants lo
Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors. Vuy hora
tarda so entrat a Perpenya e los consols man
tremes hun home al Partus (puerto Pertús) ab
una letra
pregant me prestament jo entras que ells me speraven ab
lur consell tenien apleguat e nos desaplegarien fins jo
fos vengut e tentost entri e fuy ab ells a la
casa del consolat e lo perquem volien era En
Noves de Vola que tracta e maneja coses nocives
al benavenir de la terra e tals que mareix esser pres lo
qual es vuy en aquesta vila e per que han los oficials
qui no son prou fets a lur plaer volien que lo vostre
diputat local lo fes pendre e ell han recusat dient que lo seu
poder no basta a tant e pensaven ja hagues poder de fer lo
pendre e per lo semblant los he dit que no he aqueix
poder ne axi poch de consellar ho al dit diputat local e per ço han
acordat que passada la mitga nit lo honorable En Johan Ramon
partescha per anar aqui per informar largament les
reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres al qual men
refir queus placia provehir que lo dit diputat local haja poder de
pendre e totes coses necessaries a fi los afers segons occorreran se
puixen expidir. Jo no he po da dar als dits
consols vostra letra de creença
ne explicarlos res per lur occupacions mes dema
o tota hora quem doneran loch ho fare e apres
vos certificare del ques seguira. A nit passada fiu
aplegar a Figueres los jurats e consell lur els
doni vostra letra de creença els expliqui lo
contengut en vostres instruccions trobils molt mal contents
dient haveu hagut en la embaxada dels XXXXV Busalu e
ells no qui han tan bona voluntat en servir la gran
contentacio que vosaltres senyors haveu dells e que tots temps
hauran res mester los tractareu com a fills e son romasos ben
contents dient que no senten nengu qui contrarieix en
lo que manejam e entre ells noy ha sino pagesos
e son tots de bon voler a estar a la voluntat de vosaltres senyors.
Ir vos tremis per En Cauta de aquesta vila tot
lo que ses fet per mi a Gerona e es be mester
vos placia provehir e prests e remediar lur gran discordia. De
Perpenya dimecres a X hores de nit a XIII de maig any Mil CCCC
sexanta hu. - Mossenyors prest a tota ordinacio Francesch Lobet.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e
de molt gran providencia mossenyors los diputats del General
de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi
nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors.
Rebuda de vostres molt grans reverencies magnificencies nobleses e
honorables providencies una letra de creença
per lo honorable En Johan Ramon de nou del mes present e ell hoyt
a ple sobre lo contengut en dita letra lo havem stesament informat de
nostra intencio e del consell e a ell e altres sos conembaxadors
havem donat carrech per nostres instruccions aquella expliquen a
vostres molt grans providencies. Placieus darlos fe e creença
com a nosaltres si presents les explicavem a vostres molt grans
reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les
quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpenya
a XIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de
Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend
honorables e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del
General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Una vostra
letra he rebuda vuy que es dimecres a XII hores de mig jorn
per lo correu portador de la present en quem fets
mencio que si aço passava en G. Vola de Perpenya
fos detengut en que mossenyors vos avis que lo dit
G. fo aci diluns pus prop passat tirant
la via de Perpenya e parti deci ir que era
dimars. No pus per aquesta mas si de algunes
altres coses molt reverend honorables mossenyors vos seran plasents
que jo faça
manatsmen. Scrita en Puigcerda a VI de maig lany
Mil CCCCLXI. - Prest a tots vostres manaments quis comana en vostra
gracia Bernat Jover diputat local de la vila de Puigcerda.

Als reverend e venerables pares en Christ spectables
magnifichs nobles amats e feels nostres los diputats e
consell del Principat de Cathalunya residents en la ciutat de
Barchinona.
Lo Rey.
Reverend e venerables
pares en Christ spectables magnifichs nobles amats e feels
nostres. Nous maravelleu si algun tant es stada
diferida tro aci la anada de la Illustrissima Reyna
nostra molt cara e molt amada muller car a
aquesta dilacio ha donada causa esser los afers de tanta
gravitat e importancia e encara per les varies fluctuacions que han
occorregut per la venguda del Rey de Castella a les
fronteres de aquests nostres regnes de Arago e de Navarra
e altres moltes occupacions que han sobrevengut en les quals la
presencia de la dita Illustrissima Reyna nostra muller era
molt necessaria e senyaladament perque haviem deliberat anar en
propia persona per resistir al dit Rey de Castella e lexar
lo carrech de aquest regne a la dita Illustrissima Reyna
nostra muller com hajam hauda nova certa que lo dit Rey de
Castella contra los capitols de la pau perpetua e de
altres pactes intelligencies e confederacions entre nosaltres
e nostres regnes e terres ferandes e ab molta solemnitat de
juraments vots homenatges e penes sperituals e temporals
roborades es ja arribat ab gran exercit de gent de cavall
e de peu a la ciutat de Santo Domingo de la Calçada
fent la via de Logronyo ens tenim per dits que a
la hora de ara sera junt camp e siti que les altres gents sues
tenen sobre la vila nostra de Viana. E daltra part
havem sabut com Carles Dartieda contra lo jurament e
homenatge de fidelitat que novament nos havia prestat e
oblidant ab molta ingratitut los beneficis e gracies
que de nos ha rebut no sens gran nota de la sua honor e fama
se es alçat e rebellat
ab la vila nostra de Lumbrera es ver que mossen Leon de
Garro e Johan de Garro son fill qui havien per nos
carrech de la custodia de aquella ab los altres feels
subdits nostres qui ab ell eren se son recollits e receptat en
certa fortalesa qui nos havien manada fer en la dita vila. Ab tot
aço empero per lo singular desig que havem
al repos de la cosa nostra assossech e tranquillitat
de tots nostres regnes e terres precipuament de aqueix
nostre Principat per nos es stat donat orde que leixats apart
los dits negocis e altres en los quals la intervencio
sua seria stada molt util e fructuosa la dita lllustrissima
Reyna nostra muller parta de aci vuy Deu ajudant
e continuara son cami ab la deliberacio que per nos es
stada feta sobre los negocis per ell ab vosaltres
practicats e per los quals era venguda a nos segons que
per ella mateixa amplament sereu informats. Es axi empero que per
quant les novitats per lo dit Rey de Castella voluntariament e
sens alguna legitima causa attentades sens molt gran carrech
de la nostra honor e reputacio comportar no tollerar
nos porien. Es la intencio nostra de resistir al dit Rey de
Castella per totes les forçes
e vies a nos possibles e perque en aquest cas de tanta e tan
urgent necessitat fem specíal compte de la ajuda e subvencio de
aqueix Principat com aquell que per la sua naturalesa e
innata fidelitat sempre ha entes ab molta virtut e animositat en la
conservacio de la honor de son Rey Princep e Senyor.
Pregamvos per tant e exortom axi afectuosament e estreta com
podem que per expellir lo dit rey de Castella del dit
nostre regne de Navarra e conservacio de la nostra honor e
reputacio com a feels subdits e naturals nostres nos vullau
subvenir e ajudar de aquell nombre de gent darmes e ballesters
que vist vos sera per modo e forma que tal carrech
nous sia donat per lo dit Rey de Castella
confiant en nostro Senyor Deu que mitjançant
la virtut ajuda e subvencio del dit Principat e dels altres subdits e
vassalls nostres per nos sera donat tal orde quel dit Rey de
Castella sen tornara ab gran confusio e vergonya de que
reportareu inmortal renom e fama e nos vos en restarem perpetualment
obligats. Dada en Çaragoça a XIII de maig del any Mil
CCCCLXI. - Rey Joannes.

Als molt reverends molt
honorables e molt savis senyors los diputats e consell
representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends
molt honorables e molt savis senyors. Lo dia present festa de
la Assensio a les vuyt hores avans de mig jorn
junt aci poch apres ço es avans de les
deu me son presentat a la Senyora Reyna la qual per sa
clemencia jatsia encara no fos abillada hoyt que
era demanada per home trames per vostres reverencies e
honorables savieses stant en gonella de carmesi ab
beatilla emborraçada
me dona entrada e prima fas trobantla ab
altres dones e donzelles no diferenciada ni ab apparat
reyal envides la conegui sino que ella per sa
clemencia apartansa de les altres me crida e jo
aginollantme li demani venia de no haverla coneguda. La
qual ab hun clement gest e rialles modestes dix que no
era maravella atesa la forma en que elles
trobave. Empero hoit per ella yo venir de part
vostra per molta consolacio sperança
en saber noves de vosaltres havia post posada tota triga jo aginollat
li spliqui com vosaltres e lo consell ab molta
reverencia e subjeccio besant ses mans les quals altra vegada
jo en persona de vosaltres li besi vos recomenavets en
sa gracia e merce. La dita Senyora al modo reyal
abrassant me dix havia molt per acceptes vostres
recomendacions e trobava singular consolacio en ma
venguda e yo procehint en mes (meues; meves; mis)
paraules li digui com vosaltres desijants summament la
conclusio e fi dels capitols entre la Excellencia sua e lo
Principat concordats fermadors per lo Senyor Rey com
aquells qui han sguard a molta lahor de nostre Senyor Deu al servey
del Senyor Rey e en gran repos de la persona e stament de sa
Majestat e del Senyor Rey Infant don Ferrando fill seu haviets
trames a mi jatsia indigna a sa Majestat sol a dos fins
que li presentas vostra. La qual besada li doni e per suplicar
la de la resposta per vosaltres tant desijada. Ajustant hi com
me era stat per vosaltres dat en carrech cascun jorn
presentarme a sa Majestat e reduir a sa reyal memoria les
dites coses fins de sa clemencia hagues obtenguda dita resposta
dihent de vostra part que jatsia de vosaltres e lo
Principat haguessets obtengudes de sa clemencia innumerables
gracies e beneficis en sperats haver en lo
sdevenidor molt majors empero que non podiets
obtenir alguna mes singular ni mes accepta de aquesta. E per semblant
doni a la dita Senyora la letra dels honorables consellers de
aqueixa ciutat precedents degudes recomendacions e suplicant la de
resposta (falta el punto) La dita Senyora acceptant les dites
letres ab clara fas e al parer meu molt contenta torna altra
vegada dir com ella havia gran consolacio de ma venguda ajustanthi
esser desijosa de tota endreça
e complacencia pusques dar aqueix Principat
vosaltres com aquells que coneixia erets promptes al
servey del Senyor Rey e aximateix per lo util e repos
que a ella e a les coses sues ab molta voluntat procuravets
dihent que ella summament desijava vosaltres poguessets
sentir com ella sent la bona opinio e molta voluntat que lo Senyor
Rey ha vers aqueix Principat e tots vosaltres car certament
dix coneixeriau que
es vana la opinio dels dients
lo contrari. Mes dix la Senyora que ella des que es
junta aci continuadament ha treballat en los afers de la
desijada concordia e segons dix jaus ha scrit
ella devia partir ir empero per fets del Senyor
Rey havia diferit fins vuy e que jatsia la festa sia
molt gran ella altres hores partira e dix sen porta
tals coses que vosaltres serets contents e axi ella mateixa
faria la resposta per mi demanada. Jo replicant digui a
sa Majestat com era cert vosaltres haurets gran consolacio de
sa venguda eus seria mes accepta que qualsevol altra cosa que a
present poguesseu hoir e que de aquestes coses encontinent
faria correu e si era plasent a sa Majestat
scriureusen seria anticipar la consolacio de sa
venguda ella respos ab algunes modestes rialles que no desempatxas
lo correu fins a la hora de ça
partida car ella vos havia fet hun correu sobre la sua
partida e nos era seguit segons vos havia certificats e per ço
li paria valer mes que lo meu correu parlas en ferm e de sa
partida ja feta que si parlava de la fasedora qui pot
pendre molts contraris e ella avans de la partida darmi e
ses letres ab les quals vos certificaria de les dites
coses. Per mi lifou respost quen staria als
manament e ordinacio seus en prengui sa licencia.
Lo
dia matex a tres hores apres mig jorn que la dita
Senyora hague dormit jo fiu davant sa Majestat
demanantli si la sua partida seria certa e que hagues a
memoria manar fer les letres responsives de aquelles que jo de
vostres reverencies e honorables savieses li havia portades ella
respos que jatsia ella stigues en congoixa per la partida que
lo Senyor Rey volia fer tirant la via de Navarra per
causa del Rey de Castella qui aquell se volia occupar e ja era
a les fronteres ab gran gent darmes e cert castell la qual me
anomena qui si secors no havia stava per retres
a les gent darmes qui ab certs capitants del dit Rey de
Castella lo tenien asitiat. Empero per les dites causes
ella no
staria de partir e tirar la via de Cathalunya e jas
matia a punt de les letres dix no les podia fer fins fos a
Vilamajor ahont aquella nit volia anar jaura
solament per dar principi a la partida. Quant seria en la dita
vila dix encontinent me desempatxaria. E jo per tant que no pardes
temps delliberi conduhir hun correu e manarlomen
en dita vila perque della en fora lo desempatxas.
E de fet a les sis hores del mateix dia la dita Senyora parti
e tira vers la dita vila qui es a dues leugues de Çaragoça e
jo ab lo correu en sa companyia per lo cami me attensi
a sa Excellencia reduhintli a memoria com jo la seguia per
quem desempatxas. Ella per sa clemencia dix que hi trobava singular
plaer e que encontinent que seria en dita vila me desempatxaria
e queus volia scriura de les congoixes en que
stava axi sobre los fets de Navarra e de la exida
del Senyor Rey com altres. Com fou a Vilamajor jom
presenti davant ella e encontinent me crida escusantse a mi
que encara lo seu secretari no era vengut e que no hi prengues
anug que encontinent seria vengut me desempatxaria.
Demanam de moltes coses tocants lo negoci quis maneja e
encara altres. A la qual fou respost a les mes coses per via de esser
ignorades de mi qui en res no havia cabut servant la ley a mi
donada de curta lengua e amples orelles. Essent de molt vespre
e lo secretari no arribant la dita Senyora dellibera fer scriura
al mestre de Montesa les letres les quals ab les presents vos
seran portades.
Los afers e la partida de la dita Senyora me han
tolt que no he pogut entendre en saber novitats de neguns afers sino
ab generalitats be so certificat que en los afers de
Cathalunya acompanyats ab los del Rey de Castella dels quals molts e
dels principals a pales dien tots surten de una
font hic donen moltes congoixes fins a no saber remeys.
Crech daquestes coses e altres son vostres gran reverencia e
honorables savieses ja certificades. Desempatxat lo present correu
aci en Vilamajor he a tornar en Çaragoça per certa
indisposicio. Parlare ab moltes persones qui mostren ne han
molt desig e sentire lo que pore callant lo
que coneixire fa a callar e tantost sere davant vostres
grans reverencies e favorables savieses.
Las letres
de la dita Senyora per esser absent lo dit secretari e sa Excelencia
no tenir segell son stades segellades ab lo segell de una de
ses donzelles e per error son stades meses sots plech
del lochtinent de tresorer. Per esser tant vespre e no
trigar en desfer lo plech lo mestre de Montesa dix
a mi scrisgues a vostres reverencies e honorables savieses
queus fesseu venir lo dit lochtinent e
que desclogues devant vosaltres lo plech e queus
donas vostres letres e aquelles dels consellers.
En Vilamajor
ab dues leugues de Çaragoça dijous a les dotze hores
de nit.
De vostres grans reverencies e honorables savieses humil
servidor. - Johan Brujo notari.

Als molt reverends
egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia
mossenyors los diputats de Cathalunya e consell lur en
virtut de la comissio de la cort assignat residents en Barchinona

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors.
A XXVIII del passat stant en Caller scrivim una de la tenor
seguent. Trobantnos demecres jorn de nostra
dona que comptavem XXV del present mes de març en vista de
Cerdenya al cap de Taulats ab vents prospero en nostra
via per tirar de punta la via de Sicilia nos fou fet senyal
per una nau de Andria Bacallar demanant socors per
causa de hun cosari corço per nom Vicentillo lo qual es soldat de
Genovesos e fa la guerra per ells qui ab una galea dues
galiotes e un ballaner tot molt en orde segons som
imformats donava caça a la
dita nau qui per temporal fou romasa en lo golf ab tot fos
partida dos jorns abans que nosaltres per la qual raho
vehent lo patro e
tots nosaltres que fora gran inhumanitat e carrech no subvenir la
dita nau aquella speram ens metem en armes en ajuda de aquella
e lo cossari se mes prop terra ab dites fustes
e perque aquesta nau no rebes dan en aquesta nit per lo cossari
attes que no podia entrar en lo port per la
indisposicio del temps la companya fins davant Caller hon
surgim per aquella nit. E apres lo dia seguent considerant nosaltres
que fora cosa molt impertinent e de admiracio en aquests illa
que fossem stats tant prop e que res nols haguessem dit requirim lo
patro que vulgues aturar lo qual ab tot li vingues mal per sguard del
contracte del forment que dins cert temps ha haver portat dins la
ciutat e metentli al davant lo benefici e servey de la terra fou
content aturar e per quant no sabiem en quina disposicio stava la
illa fou donat orde lo patro isque en terra e de
aqui cautelosament se segui a lur propi motiu
demanats ab letres del visrey e consellers fom pregats que
puix tant prop erem nos
fos plassent
primer venir en Caller que tirar en Sicilia. E
axi donam vostres letres e explicam lo carrech a nosaltres comes ab
tota aquella millor pertinença que havem pogut juxta la forma de les
instruccions axi al visrey com al governador e apres als consellers e
consell de Caller de la qual cosa jatsia lo visrey prima faç
se mostras molt congoxat pero hoides totes les coses que per orde
segons se son seguides com pus acomodament nostre ingeni ha pogut les
son stades recitades mostren esserromasos molt confortats e consolats
sperant ab molta afeccio veure la fi e lo derrer repos de aquesta
faena e lo benefici universal dels poblats en les terres del Senyor Rey lo qual per nosaltres migançant
lo divinal auxili de que aquesta illa mostra huy
star en molt repos sguart de la nostra venguda segons per lurs letres
a les vostres responsives pus largament segons crehem poreu veure car
per algunes vies havem sentit que en lo
consell se es dit que
aquest castell
se reputa
carrer de Barchinona
e membre de aquella. E que no seria degut los
membres se ssperassen
(seperassen, separassen; separasen) del cors.
No obmetent mossenyors para
nosaltres Deu havent permes siam
aci
primer arribats nos haja feta una singular gracia e molt benefici als
afers car
lo berganti o laut
qui aqui se dehie era per lo Senyor Rey desempachat a Valencia pera
les illes (punto alto) Poc apres
que fonc
exida
la bandera es arribat en aquestes mars poch apres de nosaltres. E
vist lu cosari
qui nos
parteix de aquesta costa dona la proa en terra e lo
patro ab les letres que
portava
del Senyor Rey
metes
en lo bosch
e axi fugitiu e destrossat es arribat al visrey la hora que nosaltres
creem
en
lo consell
per explicar nostra embaixada de que lo
visrey apres que nosaltres som fora lo consell segons hauriem
sentiment hauria dites algunes coses de part del Senyor Rey volent
molt justificar lu
seu proces dient que lo dit Senyor era molt content en lo
seu consell se vehes
la justicia e axi ho havia ofert e bons calans
(de castell de Caller; catalans : catlans : castellans de un castell)

nou han volgut sperar a la qual cosa ja per nostra relacio era stat
plenament satisfet e apres replicat. En manera crehem que sens algun
dupte la veritat es prou coneguda e les coses aqui fetes son hagudes
per tot los
ajuts tant justificades e sanctament fetes a tot repos de tots los
vassalls del Senyor Rey
que mes dir nos pot. Crehem
huy
esser desempachats Deu volent e del que sera per anant avisarem
vostres grans providencies e treslat de la present per moltes vies
trametrem a fi lo avis sia aqui lo pus prest que fer se pogue. Per
semblant ab nostres letres havem trames treslat de les instruccions
per part del Principat a Cater
e Alquer
(Alguer, Alguero)
e al marques de Oristany
al besconte
de Sant Luri
e aço per contentar e aconsolar tots los
poblats en aquesta illa juxta forma de nostres instruccions e carrech
a nosaltres donat e ordenen
vostres grans providencies de nosaltres a tota lur
voluntat a les quals tots temps nos
recomanam. E sia en proteccio de tots la Sancta Trinitat vostra
guardia. De Calleri
et cetera. Per la qual restaveu avisats de tot ço que fet
haviem fins a la jornada pero per quant duptam sia pervenguda a
nostra noticia per la incertitut dels passatges havem la volguda
repetir perque sen certes vostres grans providencies de tot quant
haurem procehit en los afers seguint tots temps vostres ordinacions.
Avisant vostres grans reverencies senyories e magnificencies com lo
dia seguent apres feta la demunt incerta (inserta;
insertada; insertar) que comptavem XXVIIII de dit mes de març
diumenge de rams hoida per nosaltres misa gran
mati e feta la benediccio del ram en nostra misa
per que Deus mills nos endreças
decontinent nos recullim e lo dilluns ab
la hajuda de Deu fom davant Palerm e per quant
era hora tarda e lo vent de terra nos era
contrari per aquella nit no poguem pendra terra mas
lo dimarts seguent ab prou dificultat en lora tarda
surgim davant Palerm haguda nova de la terra que stava ab tot repos
per lo patro qui fou exit primer lo qual
molt virilment e ab molta afeccio se es hagut a tota honor e servici
de aqueix Principat.
Lo dimecres apres dinar exim en terra hahon
fom rebuts axi per molts cathalans qui si
troben com per los de la terra ço es miser
Cristofol de Bendicto e lo egregi comte de
Calatabelota (Calata: catala, por metátesis) mossen
Sancta Pau e molts daltres. E axi a cavall anam a la
possada del visrey al qual donada la letra de creença
prenguerem hora per al jorn seguent apres dinar
per quant era digous sanct per explicar nostra creença
la qual lo dia seguent davant ell e son consell e hon
eren los reverents archebisbes de Palerm e de Monreal
mossen Bernat de Requesens micer Cristofol e miser
Geraldo Leta prothonotari e micer Jacobo de Bonanno mestre
racional micer Nicolo de Septimo loctinent de nostre justicier lo
compte de Calatabelota mossen Martorell mestre portola lo conservador mossen Perot
Mercader miser Federico Patela pretor de aquesta
ciutat micer Petro Speciali mestre
racional lo tresorer e alguns altres de consell appellats
per lo visrey e mossen Johan Lull mossen Ribelles
e alguns de la nacio qui entraren ab nosaltres fou explicada
la causa de nostra venguda e acompanyada de aquelles coses que a
semblant rahonament nos paregueren comodas e a major
cautela legides per nosaltres les instruccions per que paregue
molt esser condecent per lo visrey nos fou respost ere
molt content e contentissimo e aconsolatissimo de
havernos hoits e saber lo negoci com se ere
subseguit e tornant molt replicar de paraula ques vulla
tingues en lo seu animo que era molt aconsolat de
nostro rahonament nos dix haver rebuda una letra del
Senyor Rey feta a XII de febrer per la qual sua Majestat li
donava carrech confortas e reposas los poblats
en aquests regnes e justificant tant com podie lo seu proces
segons damunt es dit en la letra de Caller a les quals coses per
nosaltres es stada dada tanta raho attes que lo
Senyor Rey no here possible la hora que scrivi esser
informat de la veritat e de la justificacio del proces fet per la
terra que los homens romanen informats de la veritat. Apres
per major expedicio dels afers e per que pus prestament juxta
forma de vostres instruccions donassem compliment al carrech queus es
comes e sabuda la voluntat del visrey explicam nostre embaxada
al consell de la ciutat de Palerm disapte sanct apres
dinar hon foren legides per major lur contentacio les
instruccions de que romangueren molt aconsolats e publicaments apart
e a pales prehicant que les coses aqui fetes eren de
molta comendacio e laor e universalment per tot hom axi de poca
condicio com de gran molt comendats exceptat alguns dels oficials
reals los quals apart e no pas que a nosaltres
ne diguen res se sforçen
maldir la sancta e valerosa provisio feta per los
cathalans per deluirar (deliurar; delliurar; liberar)
la persona del dit Primogenit fill de la Majestat real mes la comuna
veu opinio e voluntat es que tots los actes son fets molt
justificadament e ab molta necessitat ab gran virtut e en molta honor
e renom eternal de la nacio catalana sens lesio alguna de la
acustumada e integra fidelitat. E per ço
seguint la ordinacio de vostres instruccions
les quals de presta tornada nos solliciten ab voluntat del
visrey deliberarien anar tantost passada la segona festa de
Pascua a Mecina (Messina) Cathania Çaragoça
Trapena segons per vosaltres fou ordenat pero apres lo
visrey tengut consell ab tots los dits descutida
la materia e possades moltes rahons

finalment han deliberat
convocar parlament a XX del present metentnos entre les altres
coses al devant que per fer major honor al Principat era pus
pertinent que lo parlament fos aci tot justat
que si haguessen particularment discorrer per la terra ab
tot que la openio nostra sie e de tots
los cathalans que no es aquexa la raho mas alguna
voluntaria suspicio causada erroneament en son coratge
pero qualsevulla sia
la cosa pus congregacio de parlament nos es ofert e
ja ab letres deduyda en execucio la convocacio
de aquell deliberam sperar lo dit parlament attes que
les instruccions nos donen forma que si parlament bonament se
pot ajustar que en aquell proposen nostra embaxada. E
axi ho entenem a fer Deus volent speram si axi prest es ajustat
lo parlament com per lo visrey nos es
ofert tornar ab la nau matexa den Melchior
sino per aquella sereu avisats del que fins en aquella jornada
haurem procehit. Aci es mossen Bernat de Requesens
lo qual segons som informats axi en lo consell del
visrey com en altres parts se fa martir e defenedor de
la nacio cathalana ab aquells pochs impugnadors
que la asagen de mor de los quals creu hom ho
fassen mes per escusar la inexcusable negligencia de lur
nacio adormida en tant benefici e tant universal que
per altra bona raho de aquestes coses e moltes daltres com a Deus
placia siam aqui hoireu les quals nous
poriem bonament totes scriure. Una sola cosa nous volem
obmetre que la tramesa en aquest regne era de molta necessitat
e per cert los animos de molts qui havien haguda la nova ab
confusio per una barchia qui era venguda dos jorns
ans de nosaltres staven molt turbats majorment que per
via de Napols se sabie que los cathalans
havien levada bandera del Princep e altres follies
les quals coses rotes han hagut silenci e repos per causa de
nostra venguda e confortar molt los animos del poble Sicilia
(Siciliano; sicilià, siciliá, la à en catalán inventado por Pompeyo podría ser á, pero entonces se parecería demasiado a la á castellana moderna.) e considerades les voluntats tots temps al
ben obrar en servici de Deu e de la real corona.
E ordenen vostres gracias de nosaltres a totes lurs
voluntat a les quals tots temps nos recornanam. E sia
en proteccio de tots la Sancta Trinitat. De Palerm a XXV de abril
any Mil CCCCLXI.
- Copia de la present havem trames per via de
Napols ab comissio que fos fet algun avantatge al correu per que
vostres grans providencies fossen prest avisades. Apres no ha
occorregut altre que fretur de avis sino que lo parlament se
comença ha
ajustar e ir ha ja venguts molts barons e prelats.
Alguns diuse que les universitats e senyaladament Mecina
per algunes diferencies que de lonch temps en ça
corren contra aquella ciutat e aquesta de Palerm no volen trametre
negu al dit parlament. Diluns o dimarts prop vinent ne
deuen saber la certenitat e segons que veurem adeherint
nos tots temps a nostres instruccions farem segons lo
temps e lo negoci requerra. E del que
sera farem
certes vostres grans providencies tots temps nos forçarem
puix les fahenes non valguen menys tornar molt
prest e si possible ab dita nau den Melchior la qual
creem quens sperara de deu en dotze
jorns. - Mossenyors molt reverends. - A tota vostra ordinacio
promptes los vostres embaixadors de Sicilia e
Cerdenya.

El mismo día, los señores Diputados
mandaron escribir las siguientes cartas.

Al molt honorable lo
senyer En Gabriel Giral (Girau en textos anteriores)
diputat local en la vila de Perpenya.
Molt honorable
senyer. Per certes causes utilitat e benavenir de la republica
de aquest Principat concernents precedents matura delliberacio del
consell en virtut de la comissio de la cort elegit vos dehim e manam
que vista la present requirau aquell oficial o oficials de aquexa
vila queus sera vist en virtut de la seguretat que han prestada o fer
e prestar son tenguts de obtemperar nostres requestes o deputat local
que encontinent tota dilacio e excusacio cessants prenguen e meten en
la preso comuna de aquexa vila En Guillem Vola burgues e En
Dalmau den Tixador (Tejedor; Teixidor, Teixidò, Teixidó)
e separats lo hun del altre e en forma que no hajen manera de
parlar ab micer Azamar e alli stiguen tant fins de nosaltres
hajau altra manament en contrari. Donau hi cauta e breu
expedicio segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XVI de maig any
Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Apres feta la letra ha occorregut esser necessari e axi volem se faça que presos los dessus dits tantost aneu a lurs cases e preneu los totes letres e scriptures que hi trobareu. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Sant Celoni diputat local en la ciutat e vegaria de Gerona.

Honorable senyer. Trematem vos una crida la qual volem
façau
fer en aqueixa ciutat lo primer dia de mercat.
Que sia vista la present trameteu les altres crides queus
enviam per los lochs en quiscuna de les dites crides
contengudes scrivint als batles dels dits lochs que
facen fer e publicar la dita crida lo primer dia de
mercat que vindra apres que la hauran rebuda. E axi lo
misatge (el mensajero; missatger) qui les portava
lexant la crida e hun
loch
tirara ab les altres crides als altres lochs.
Feu hi la diligencia ques pertany. Dada en
Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents
en Barchinona.

Bajo igual forma se escribió también a los Diputados locales de Camprodon, Vich, Perpiñan, Puigcerdá,
Castellon de Ampurias, Villafranca de Conflent y Manresa, incluyéndoles el pregón a que alude la carta que antecede y cuyo contenido es como sigue.

Ara hojats queus
fan a saber a tots los senyors dels pagesos qui volgarment
son dits de remençes axi
ecclesiastichs com seculars a requesta dels reverend e magnifichs
diputats del General del Principat de Cathalunya residents en
Barchinona que com a ells e als de lur consell elegit en
virtut de la comissio a ells feta per la cort ultimament celebrada en
la ciutat de Leyda per insistir la liberacio de la persona del
Illustrissimo Senyor don Charles princep de Viana
e primogenit de Arago e de Sicilia la donchs detenguda
per lo Serenissimo Senyor Rey son pare e encara
per insistir lo repos e tranquille stat del Principat
de Cathalunya e poblats en aquell ara novament gran part dels
dits pagesos hagen tramesos certs sindichs per la questio qui
es entre ells e los dits senyors sobre los mals usos ab
poder e facultat bastant de contractar comunicar e finar sobre
la dita questio de mals usos per ço los dits diputats
e consell representants lo dit Principat segons es dit volent
ab summa diligencia entendre en lo repos e
tranquille stat del dit Principat lo qual gran part sta
en Ia concordia de la questio que es entre los dits senyors de
una part e los dits pagesos de la part altra e sedar e
tolre aquella. Per ço los dits senyors diputats
e consell qui representen lo dit Principat segons es dit
notificant als dits senyors les dites coses molt stretament los
preguen e encarreguen quels placia ajustarse a dos dies
del prop vinent mes de juny en la ciutat de Gerona hon
seran persona tramesa per los dits diputats e consell per
comunicar e parlar ab ells sobre los dits afers per
concordia tractadora sobre la dita questio en tal manera que sera
servey de Deu Omnipotent de la Majestat del Senyor Rey
e benavenir e repos pacifich e tranquille stat del dit
Principat e poblats en aquell.

miércoles, 21 de julio de 2021

XXVII LA JOVE CATALUNYA.

XXVII

LA JOVE CATALUNYA.

Baix del nom de Patria catalana entenem
la terra que constituía l´antiga corona d´Aragó, singularment
les Illes Balears, lo Regne de Valencia, y el principat de Catalunya.
Aquexa corona, si be no gosa d´autonomía política, perque forma
part integrant de la nació espanyola, té actualment vida propia,
gracies al carácter de sos fills, que los distingeix dels demés
espanyols; al moviment de la ciencia, de l´industria y del comerç,

qu´estableix de día en día noves relacions, y estreny los llaços
antichs entre sos diferents pobles; y, sobre tot, gracies al
Renaxement literari catalanista y á la ressurrecció de la llengua catalana ó llemosína, d´aquexa estimadíssima llengua nostra, que
tots parlam, sía en los dialectes de les Illes, sía en los del
Continent, desde les montanyes del Rosselló fins á les roques del
Cap de Pals.



(***)







Floreix,
floreix la Terra, l´amada Terra nostra;
Floreix, floreix la Terra
que´l ser nos va donar;
Floreix de nou la Patria, nova
hermosura´ns mostra
Per valls y per montanyes, per viles y per
mar.





XXVII
LA
JÓVEN CATALUÑA.



Entendemos
por Patria catalana las tierras ó provincias que constituían la
antigua corona de Aragon, singularmente las Islas Baleares, el Reino
de Valencia y el Principado de Cataluña. Esta Corona, si bien no
goza de autonomía política, porque forma parte integrante de la
Nacion española, tiene actualmente vida propia, gracias al carácter
de sus hijos, que los distingue de los demas españoles; al
movimiento científico, industrial y comercial, que establece de día
en día nuevas relaciones, estrechando los antiguos lazos entre sus
diferentes pueblos; y, sobre todo, gracias al Renacimiento literario
catalanista, y á la resurreccion de la lengua catalana ó lemosina,
ya en los dialectos de las islas, ya en los del Continente, desde las
montañas del Rosellon hasta las rocas del cabo de Palos.
(***)



Florece
nuestra tierra, la amada tierra de nuestros mayores; florece la
tierra que nos ha dado el ser; florece de nuevo la patria; se
despliega ante nosotros una nueva hermosura en las sierras, en los
valles, en los pueblos, en el mar.





No
hi há que rebujarho; lo crit de Renaxença
Travessa ab
entussiasme collades y vergés,
Y en cada cor un eco l´acull ab
joya inmensa
Des l´alta mar de Roses, país ampurdanés.



S´axeca
Barcelona d´ardor escomoguda,
Y escriu los noms de Patria, de Fe,
de pur Amor;
Y al crit de Renaxença donant la benvinguda,
Prepara
l´era nova, lo setgle venidor.



L´oratje
que devalla del Pirineu altívol,
De camps en camps aplega la
poderosa veu;
Y ab lo ressó baxantne l´oratje
lleneguívol,
Alegra de Valencia jardins per tot arreu.



Mallorca
se desperta; del mar valentes ones
Novelles aportantli del geni
catalá,
Recòrdanli qu´es perla de les comtals corones;
Y ab
la Creuada unintse Mallorca lluyta ja.



¡Salut,
oh nova Patria! Tos fills se regeneran,
Tos fills honrarte volen
ab molt preuat joyell;
Que les glorioses gestes de ton Passat
vejeren,
Y plens de sa memoria ser dignes volen d´ell.



El
poeta recordantse d´en Lull y d´en Ausíes,
La nova Primavera ne
canta ab escalfor;
Ressonan melodioses les velles cantoríes,
Y
´ns combla d´alegransa lo lay del trovador.




No
podéis negarlo: el grito de Renacimiento atraviesa veloz las
gargantas de los montes, los verjeles de las llanuras. En cada
corazon respóndele otro grito de inmenso júbilo, desde el lejano
golfo de Rosas, país del Ampurdan.

Levántase Barcelona
conmovida profundamente; escribe los nombres de Patria, Fe y Amor; y,
dando la bienvenida al Renacimiento, prepara la nueva era, el siglo
por venir.



Del
alto Pirineo bajan los huracanes, arrebatando la potente voz; las
ventolinas llevan su resonancia á los jardines de Valencia.



Despiértase
Mallorca; las bravas olas del Mediterráneo le traen noticias del
genio catalan; recuérdame que Ella es perla de la condal corona. Y
Mallorca, uniéndose á la Cruzada, empieza denodadamente á
combatir.



¡Salud,
oh nueva patria! Tus hijos se regeneran; tus hijos quieren honrarte
con preciosísimos dones; porque vieron las gloriosas hazañas de tu
Pasado; y, llenos de su memoria, quieren mostrarse dignos de él.



El
poeta, acordándose de Lull y de Ausías March, canta con brío la
nueva primavera. Resuenan melodiosamente las antiguas canciones; y
nos colma de alegría el lay del trovador.



La
lira catalana recobra ses dolçures,
La parla de los avis emprèn
altre camí;
Axís al fí d´un viatge de dòls y
desventures,
Emprèn mellor dressera de cor lo Peregrí.



Tos
sabis, Catalunya, se membran de que´ls dares
La llet de
l´infantesa, lo juhí, lo pensament;
Se membran de les ciencies
que Tu los ensenyares,
Y´t donan sos esforços ab tot llur
valiment.



Y
pensan, y s´afanyan escudrinyant tothora
Secrets de l´alta
Ciencia, sabuda per Deu sol,
Y si los endivinan son del be teu
penyora;
Qu´axís ho feyan Balmes, Campany y Munturiol.



Debudes
á esta Ciencia jo ovir les maravelles
Que brotan cada día per
mig tos penyalars;
Lo fil-parlant, qu´eleva ton nom á les
estrelles,
Cobreix tes encontrades com uns ramatjes clars.



L´actiu
camí de ferre travessa tes montanyes;
Passan xiulant, tronantne,
cent carros de vapor;
Y´l fum que´s tira enrera corona les
cabanyes
Que guardan blats y vinyes, del fill dels camps honor.



Com
fill de Catalunya lo bon pagès llavora
Les tanques hont nasqueren
los braus almugavers,
Y venç y xafa roques ab má
traballadora
Com los antichs xafavan lo cap dels extranjers.



La
lira catalana recobra su dulzura; la fabla
de nuestros abuelos emprende otro camino: así al fin de dolorosa y
desgraciada marcha, toma mejores rumbos el no desalentado viajero.



Tus
sabios, oh Cataluña, se acuerdan de que les diste la leche de la
infancia, el juicio, el pensamiento; se acuerdan de que les enseñaste
las ciencias; y te consagran sus trabajos y todo su valer.



Piensan,
se afanan, escudriñando continuamente los secretos de la alta
Ciencia, sabida por Dios sólo; y si los adivinan, son prenda de tu
bienestar; porque así lo hicieron siempre Capmany, Bálmes y
Monturiol.



Debidas
á esa Ciencia, veo las maravillas que diariamente brotan en tu
quebrado suelo; los hilos telegráficos ensalzan tu nombre, cubriendo
todas tus tierras como claro ramaje.



El
activo ferro-carril atraviesa tus cordilleras; pasan silbando,
atronando el espacio, cien carros de vapor; el humo que se echa atras
corona las cabañas, que guardan trigos y viñas, honor de los hijos
del campo.



Hijo
de Cataluña el buen campesino, labra las tierras do nacieron los
bravos almogávares; vence y destroza peñascos, cual los antiguos
héroes destrozaban escuadras enemigas.







A
Palma y Barcelona, per Mataró y Manresa,
S´axecan orgullosos
alberchs industrïals;
Aquí ´l treball es l´honra, la força y
la noblesa,
Aquestes del Art nostre ne son les catedrals.



Y
en lo camí novíssim que prens, oh Catalunya,
Los fills del camp
donantne la má al traballador
Al comerç sempentejan, que marxa á
terra llunyana
Portant allí les noves de ton progrés mellor.



Miráula,
còm defía bramuls de les ventades
La catalana barca, miráula
exir del port;
Lo vent infla ´l velatje, no há por de les
onades,
La mar be pot conèxer que no temem la mort.



¿Còm
nó si som de raça potent y generosa
Que may en les batalles
enrera girá ´ls ulls?
Ara meteix de Cuba la terra
revoltosa
Escriu de nostres jóvens la gloria en daurats fulls.



¡Les
lleys podrán reviure! La patria catalana
De los malvats usatjes
mil troços ha fets fer;
Y los concells extenen sa
influencia sobirana,
Com en los temps heròychs honrats p´en
Fivaller.



Y´l
sacerdot benévol de cor sa humil preguera
Al Deu de nostres pares
envía ab caritat,
Pe´ls catalans servantne la guía
vertadera
D´amor religiosa, de pau y llibertat.




En
Palma, en Barcelona, en Mataró, en Manresa, se levantan soberbios
palacios industriales. Aquí el trabajo es la honra, el poder, la
nobleza. Estas son las catedrales del Arte moderno.



En
ese novísimo camino que sigues, oh Cataluña, los hijos del campo,
dando la mano al trabajador de las ciudades, empujan el comercio, que
marcha á lejanos países, llevando allí la buena nueva de tus
mejores progresos.



Mirad
el barco catalan, cómo desafía los bramidos de la tormenta; miradlo
salir del puerto: el viento hinche el velámen; no há miedo de las
olas; el mar bien puede conocer que no tememos la muerte.
¿Cómo
no conocerlo, si somos de raza fuerte y generosa, que nunca volvió
la espalda en los más rudos combates? Ahora mismo la rebelde tierra
de Cuba, dedica á la gloria de nuestra juventud páginas de oro.



¡Las
antiguas leyes revivirán! La patria catalana ha hecho pedazos los
malos usos. Y los concejos extienden por todas partes
su soberana influencia, como en los heróicos tiempos honrados por
Juan Fivaller.



Y
el sacerdote, lleno de caritativa benevolencia, envía al Dios de
nuestros padres la plegaria de todos; guardando incólume para los
catalanes la Religion del Amor, de la Paz y de la Libertad.





Oh
Patria de Mallorca, Valencia, Catalunya,
¿No veus la fortalesa
qu´ anima tos cars fills?
Ascolta exa harmonía que per los cors
retrunye
Dels poetes y dels sabis, del poble y sos capdills.



¡Be
faç, be faç, corónat de gala y gentilesa,
Demòstrali á
l´Espanya qu´ets del vell tronch rebrot,
Rebrot ple de frescura,
de força y jovenesa
Qu´ab delicat aroma balsama l´ayre
tot!

Mon cor de goig esclata al vèuret falaguera
Renáxer
de tes cendres com fénix inmortal;
Com riu ab ses floretes la
gaya primavera
Axí riu la meua ánima de ditxa celestial.



¡Avant,
avant! ¡Coratje! L´irada traydoría
No pot arreconarne de gloria
ton tresor;
Que´l mon sapia conèxer d´est poble la noblía;
¡Oh
Deu, beneheix la Patria; germans, donemli´l cor!

Abril de
1873.




¡Oh Patria de Mallorca, Valencia yCataluña!
¿No ves la fortaleza de tus amados hijos? ¡Escucha
esa armonía que forman hoy las voces de tus poetas y sabios, de tus
ciudadanos y caudillos del pueblo!
¡Muy bien, muy bien! Vístete
de gala y gentileza; demuéstrale á España que eres retoño del
viejo árbol; retoño lleno de frescura, de fuerza y juventud, cuyo
exquisito aroma embalsama el ambiente.

Mi
corazon salta de gozo, al verte renacer de tus cenizas como inmortal
fénix. Mi alma siente una felicidad celestial, como la de la alegre
primavera, que cruza sonrisas con las flores.

¡Adelante,
adelante! ¡Valor! Ni la ira de los extraños, ni la traicion de los
propios pueden arrinconar tu tesoro de gloria. Que el mundo sepa
apreciar la nobleza de este pueblo.
¡Oh Dios, bendice á la
patria! ¡Hermanos, démosle el corazon!