Mostrando las entradas para la consulta hospital ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta hospital ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, H.

HABITADORS
DEL REGNE.


QVE
tots los Habitadors del Regne sian Franchs en totes les Terres del
Señor Rei ab totes
les coses e mercaderies llurs: de tota lleuda Portatge,
Mesvrage, Pes, ribatge &c. appar en la primera franquesa del
libre den Sanct Pera en la primera carta, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex en la segona carta del libre en la franquesa, comensa.
Manifestum sit cunctis.


Asso
matex, es en la tercera carta del dit libre en la franquesa qui,
comensa. Noverint Vniversi qiod nos Iacobus en la primera
columna.


Que
tot habitador del Regne sia tingut de contracta crim, o
delicte que en lo Regne de Mallorques haura comes, es en dit libre en
la 5. carta en primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Gracia
feta per lo Rey de Sicilia als Habitadors del Regne o
Ciutadins de aquell de certs drets, eren tinguts Pagar per
mercaderias, es en la 16. cartas en la 3. columna del dit
libre, comensa. Federicus Tertius.


Privilegi
del Señor Rey de Castilla denat al Rey de Araho,
e Habitadors del present Regne de Mallorcas, es en la 16.
cartes del dit libre den Sant Pera en la quarta columna comensa. Don
Ferrando, e vn altra de seguretat per dit Rey atorgat als Mercaders,
habitants en Mallorcas en la 17. cartes en la segona columna, este es
translado, e vn altre privilegi apres del dit Rey, comensa,
esse es translado en dita carta del dit libre en la tersera
columna.


Gracia
Feta per lo Rey de Sicilia als habitadors de Mallorcas, es en dit
libra a 24. cartes en la segona columna, comensa. Federicus.


Privilegi
atorgat als Habitadors del dit Regne del qui pot treure de
Valencia qui era prohibit, es en libre den Sans Pera a
27. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus (se lee Perust).


La
Remissio dels Bens occupats dels habitadors del Regne de Mallorques
per occasio de la Rebellio del Rey en Pera, es en llibre den
Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus.


La
seguretat donada per lo Rey en Pera a tots los habitadors del
Regne dum tamen li presten dins cert temps la fealdad, (feels,
faels, fidelitat; fidelidad
) es en dit libre a 28. cartes en la
primera collumna, comensa. Pateat Vniversis.


Licentia
de haver forments dada als habitadors del Regne, de Tortosa
es en dit libre den Sant Pera a 28. cartes 3. columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa. Venerabilibus a 28. cartes en la quarta
columna.


Que
als Habitadors, e Mercaders per llurs mercaderies fora lo Regne los
sien servades, les franqueses encare que no les mostren, dum tamen
dins dos mesos ne hagen feta fe, es en dit libre a 29. cartes en la
primera columna, comensa. E es vn §.
Nos Petrus.


Asso
matex dispon en lo dit libre dita carta en la segona columna.


Los
Habitados del Regne son franchs de posada coes (ço
es
) que nols puga esser feta forsa per Official per posades y, es
en dit libre en cartes 94. 3. columna, comensa. Pateat Vniversis quod
nos Martinus.


Los
Habitadors son Franchs, per totes les Terres del Señor Rey de
Leuda de totes llurs mercaderies, peatge, &c. en
dit libre cartes 136 en la primera pagina, comensa Petrus 
Dei
Gracia e sobre asso mira la dictio
Leuda.


Remissio
e Absolucia feta per lo Señor Rey de tota actio Civil, o
Criminal als habitadors de Mallorques, es en dit libre en cartes 144.
en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus Que tots los Habitados,
e ciutadans son tinguts a contribuir en tot comu e vesinage
per Cases e Possessions q hagen en la Ciutat, es en libre den
Rossello en cartes 48. comensa. Encare volem, y per samblant
son tenguts los Nobles en la seguent franquesa. Absolucio del Rey en
Jaume feta als Habitadors del Regne de la feeltat, es en libre
den Rossello en cartes 69. la 2. pagina, comensa, Sapien Tuit.


Los
Habitadors del Regne son Franchs en totes les Terres del Rey de
Arago
, es en libre den Rossello en cartes 74. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es estat
atorgat per lo Rey de Sicilia cert privilegi de franquesa de
mercaderies, es en libre den Rossello en cartes 98. en la segona
pagina, comensa. Federich Ters.


Los
Habitadors de Mallorcas son Franchs en Sicilia
axi com los de Barcelona son, es en libre den Rossello en
cartes 152. en la primera pagina, comensa. Federicus.


Lo
Señor Rey es tengut deffensar los Habitadors del Regne e bens de
aquells contra los hemens del mon, es en dit libre den
Rossello en cartes 162. primera pagina, comensa. Prometem encara.


Los
habitadors del Regne de Mallorques en les coses prohibides treure
de Valencia
sian tractats, com los de Arago Valencia,
y Cathaluñya. es en libre den Rossello en cartes 
207.
comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
a los Habitadors de Mallorques sien servades les libertats en
totes les Terres del Señor (en lugar de ñ, la u tiene
virgulilla
) Rey, es en dit libre den Rossello en cartes 210. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Los
Habitadors del Regne sien franchs de host, cavalcade, e
Lleude, es en libre dit en cartes 215. primera pagina,
comensa. Petrus Dei gracia.


Que
los Habitadors son franchs de Pes e Mesurage, es en libre den
Rossello en cartes 215. segona pagine comensa. Post haec vero.


Los
Habitadors de Mallorcas son franchs de posada que sie altra, &c.
es en libre den Rosselllo en cartes 423. en la primera pagina,
comensa. Pateat vniversis.


HOMEYER,
HOMEY. (homicida, homicidio)


Deu
esser punit aquell com Homeyer qui ab animo deliberat
voldra matar algu el anava inseguint, es en
libre den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columna, comensa.
Noverint vniversi.


De
Homeyer parla lo 10. capitol de Leyde (Leyda, Lleida,
Lérida, Ilerda, aún pronuncian Lleidae, como la ae latina, como una
e final, igual que Tortosa, Maella, Favara
) en libre dit en
cartes 95. la tercera collumna.


Los
homeyers no habitan en lo lloch hon lo
dit homey es comes, es en libre den Rossello en cartes 296.
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


De
Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remissio per lo Governador, sino que
fasse la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. en
la primera pagina, comensa. Martinus.


HONORS
EN REALENCH.


Que
totes les Honors en Realench sien tingudes contribuir en tots
visinages e collectes, es en libre den Rossello en
cartes 52. en la segona pagina. Sapien.


HOMENATGE.


Dels
Homenatges prestats per lo Rey de Mallorques al Rey
de Arago
se fa mensio en libre den Sant Pera
en la 10. carta en la tercera columna quarta, y quinta, y
sisena que


son
sis franqueses en nombre ab condicio tostemps que no fos
perjui a les franqueses del Regne.


E
del dit Homenatge se parla en la 11. carta en la quarta columna, en
la franquesa. Noverint Vniversi. en lo dit libre.


De
homenatge prestat en el Rey Sancho per los
Iurats del dit Regne, consta en dit libre a 23. cartes (se lee
carres
) en la primera columna.


Si
algu rompra Homenatge lo Iutge qui haura pres, o sera fet en
poder de aquell, ha conexer de tal rompiment, es en lo 15
capitol de Leyde en dit libre den Sant Pera en cartes 97. en
la segona columna.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 234. en la segona pagina,
comesa. Petrus Dei gracia. E no toca el Governador sino en
cert cas.


Del
Homenatge prestat el Rey de Arago consta en libre den Rossello
en cartes 95. en la segona pagina, comensa. En nom de N. S.


De
la la Absolucio, o feeltat prestade al Infant
de Portugal
, e de la Absolucio del Homenatge per los de
Mallorques prestat a aquell, consta en libre den Rossello en cartes 
132.
en la primera pagina, comensa
Infant en Pera.


Los
Homenatges se han a prestar en poder dels llurs ordinaris exclus
lo Governador, es en libre den Rossello (se repite) en en
libre den Rossello
en cartes 277. en la segona pagine,
comensa. Nos Petrus.




HOSPITALS.


Del
Hospital de Sant Andreu e del que poria comprar en Realenchs fa
mensio la franquesa, Nouerint Vniversi en la 15. cartes en la tercera
columna en libre den Sant 
Pera.


Que
tots los Hospitals de la Ciutat e Regne de Mallorques sien Reduits en
vn Hospital en lo qual sia vnit e agregat lo Hospital de Sant Andreu,
es en libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina,
comensa. Nos Alfonsus.


Privilegi
sobre la vnio dels Hospitals de la Ciutat de Mallorques es en lo dit
libre, en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
ensemps (parece que hay espacio en semps) ab lo de Sant
Andreu.


Privilegi
Papal per lo Hospital, es en libre den Sant Pera en cartes 171. en la
primera pagina, comensa. Pius Episcopus.
Lo Hospital de
Sant Andreu pot comprar censals en Realench fins a 20. sous, es en
libre den Rossello en cartes 144. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tots.


No
sie feta consignacio per lo Señor Rey a algu de les rendes del
Hospital de Sant Andreu contra la concessio feta a aquell, es en
libre den Rossello en cartes 198. en la 
primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


HORES,
LA TORRE DE LES HORES.


En
los adops de les Hores qui hi te a contribuir mireu en libre
den Sant Pera en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre
los Magnifichs Iurats.


HOMENS
DE PARAGE E PRIVILIGIATS:


Dels
Homens de Peratje, mireu en la dictio cauallers e en
libre den Rossello en cartes 226. en la segona pagina comensa. In Dei
Nomine.


OYDORS
DE COMPTES. (Supongo que está en la H, por HOYDORS, se encuentra ara hojats, en algún bando o crida o pregón.)


Dels
Oydors de comptes mireu en la dictio Compredors.

martes, 23 de junio de 2020

295. SAN GIL Y SAN GINÉS, PREDICADORES

295. SAN GIL Y SAN GINÉS, PREDICADORES
(SIGLO XV. ORTILLA Y LUPIÑÉN)

295. SAN GIL Y SAN GINÉS, PREDICADORES  (SIGLO XV. ORTILLA Y LUPIÑÉN)


Según cuenta la tradición, Gil y Ginés, normalmente caminando y actuando casi siempre juntos, recorrieron una buena parte de las tierras del Alto Aragón para predicar y difundir entre sus gentes el Evangelio, al parecer con gran eficacia.

En cierta ocasión, encontrándose ambos en el pueblo de Lupiñén, donde habían pasado unos días diseminando su semilla, decidieron dirigirse a la cercana población de Ortilla, donde creían que era necesaria su presencia.

Cuando iban de camino por tierras de la Sotonera, se desencadenó una gran tormenta que pronto hizo impracticables todos los caminos y senderos y, sobre todo, provocó que se desbordara el cauce del río Sotón, casi siempre seco o con un tenue hilillo de agua, río que debían vadear.

A falta de un puente, que normalmente no hacía falta, decidieron saltar el curso del agua, pero con tan mala fortuna que Gil, al caer al otro lado, se rompió una pierna quedando inmovilizado. Ginés, que todavía no había intentado el salto y tuvo miedo de hacerlo por no correr la misma suerte, no le pudo socorrer al quedar en la orilla opuesta.

Tras considerar la situación, y después de deliberar sobre qué hacer, Gil decidió continuar viaje hacia Ortilla, lo que le costó gran trabajo y penalidades, aparte de mucho tiempo —unos ocho días, a pesar de la escasa distancia que le separaba— dada la cojera y dolores que le producían la quebradura. Ginés regresó a Lupiñén, a la espera de que decrecieran las aguas, pensando en reunirse con su compañero.

La tarea evangelizadora de Gil y Ginés fue reconocida por los habitantes de ambas localidades, que decidieron elegirlos como a sus patronos: san Gil, de Ortilla, y san Ginés, de Lupiñén.

[Recogida oralmente.]

[La fiesta conmemorativa de ambos santos se celebra en ambas poblaciones con ocho días de diferencia, precisamente el tiempo que le costó llegar a Gil, ya herido, desde el río Sotón desbordado hasta Ortilla.]


https://es.wikipedia.org/wiki/Lupi%C3%B1%C3%A9n-Ortilla

Del nombre romano de Lupinius o Lupinus.
El 30 de marzo de 1097 se cita un alodio en "Lupiniene" (UBIETO ARTETA, Cartulario de Santa Cruz de la Serós, nº. 16,p.36) En marzo de 1099 el rey Pedro I de Aragón dio al monasterio de Montearagón la iglesia de "Lopingen" (UBIETO ARTETA, Colección diplomática de Pedro I, nº. 62, p. 298) En 1178 se alude a "don Rodricho del Su, qui sta in Lopingen" (DURÁN, Colección diplomática de la catedral de Huesca, nº. 341) En 1414 era de la orden del Hospital (ARROYO, División, p. 98) En 1566 era de la orden del Hospital (DURÁN, Un informe, p. 295) En 1619 era de la orden del Hospital, encomienda de Aniés (LABAÑA,p.62) En 1785 Señorío de la Órdenes 1970 - 1980 se fusiona con Ortilla para formar el municipio de Lupiñén-Ortilla quedando la capitalidad en Lupiñén.


https://www.dphuesca.es/municipios/-/asset_publisher/1MqCjfRbkjQT/content/id/359883

domingo, 26 de julio de 2020

VAGUERIA DE CERVERA.

VAGUERIA DE CERVERA.

FOCHS
REYALS.

Primo Vila de Cervera. 485.
La Vila des Prats de
Sagarra. 93. (Segarra)
Copons. 54.
Veciana. 9.

Sadao e Riber. 26.
Guardia Paloasa. 7.
Munt Maneu. 19.

Sent Marti de Sgleyoles: 10. (Iglesuelas)
Vergos
de la ribera de Cervera. 13.
La Paladella. 6.

FOCHS DE
CIUTADANS.

Castell de Muntcortes: den Lombart
de Cervera. 3.
Munt Leho: den G. Carboners ciutada de Barchelona.
15. (Mont Leo, Montlleó, Monleó, Montleon, etc. )
Loch de Saranyo:
den Muntsuar de Leyda. 3.
Quadre de Saguer: den Francesch
des Camps. 5.
Brienço:
den G. de Carboners de Barchelona. 7. (Briansó, Briansò)
La
Cardosa: den R. P. de Çervera.
11.
Palamos: den G. Riquer. 3. (Palamòs, Palamòs)
Loch
de Riquer: qui es den R. de Riquer. 2.
Loch de La Mora: den Jacme
Ferrer. 4.
Castell den Sent P. Daguilo: den Francesch Sagrera de
Golada. 6.
Mont Paho: en qui na I den Bertran des
Vall e III del paborbre de Sent P. de les Arquells. 4.
Castell de
Rabinat: den Berenguer de Castellet. 15.
Puig Torner: dent
Bort de Gravalosa de Manresa. 6.
Escars: den Pons de
Vilalonga. 8.
Loch de Pomar: den G. de Carboners ciutada
de Barchelona. 8.
Tudola: qui es den P. de Oldomar de Barchelona.
24.
Loch de Ça
Cruillada
: den Jacme des Vall. 5.

FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.

Primo Guaver: den Guerau de Queralt. 9.

Palarolls: del dit Guerau. 21.
Biura. 1.
Robiola e Sa
Calsada. 1.
Sent Antoli: den Guerau de
Queralt. 18.
Timor: del dit Guerau. 5.
Muntfa: den Berenguer
de Conchabella. 4.
Tordera: den Bernat Sa Cirera.
1.
Taylada e Vilalta: den R. de Caldes donzell. 10.
Castell
Dargensola: den Berenguer Dargensola donzell. 36.
(Argensola)
Castell de Santa Maria: dels hereus den Guerau
Duluge. 2.
Segur de Vila Major: den Matheu de Caldes donzell. 22.

Loch de La Rabassa: qui es dels hereus den R. Duluga. 8.
Uluja
subirana: den R. Duluge donzell. 11. (de Uluja, de
Uluge
)
Castell de Tora: del comta de Cardona. 50.

Castell de Ceguda: del dit compte. 9.
Castell de Bitfret:
del dit comte. 9.
Lo Lor: den Berenguer de Copons.
7.
Bellvehi de Meya: den Verges donzell. 18.
Frexenet:
desgleya e de cavallers. 8. (Freixenet, como las burbujas, les
bombolles
)
Bellvehi: qui es den G. Sa Cirera donzell.
14.
La Manresana: qui es den Bernat de Massina
janaros. 16. (generoso, bon jan, janaròs, janarós).
Loch
de Puig de Maguer: qui es den Muntfalco donzell 4.
(Montfalcó).
Castell Nou Duluja: den P. Duluja
donzell. 10.
Castell de Pinos: den Ramon de Pinos. 13. (Pinós).

Fluvia e Tapioles: den Berenguer Ça
Costa donzell. 22.
Talavera
e Pavia: den Johan de So. 25.
Guardiola: den Ramon
Talamancha. 4.
Quaraltil: den Galceran de Vergos donzell. 3.
Sent
G. prop la Rabassa: qui es den G. Sa Cirera. 4.
Santa Fe:
den Barthomeu de Fanchs. 10.
Tudela e Carras: den
Galceran Duluge donzell. 10.
Ça
Goda: den Maymo Ça
Cirera. 4.
Clariana: del dit Maymo. 17.
Munt Argull:
den Dalmau de Queralt. 10.
Raurich: del dit Dalmau de Queralt.
13.
Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4.
Sent P. Sa
Levinera: den R. de Boxadors. 23.
Rubio: den Bernat de Boxados.
37.
Fonolleres: dels hereus den Guerau Ça
Torra. 5.
Canos: den Gueraulich Ça
Torra donzell. 4.
Vila Major.
Senta Coloma de
Queralt: del noble En Dalmau de Queralt. 161.
Castell de Queralt:
del dit noble. 37.
Castell de Aguilo ab la Quadra de Muntfret:
del dit noble. 39.
Munt Palau: den R. Duluge. 10.
Loch
del Stor: den G. de Aguilar. 10.
Sent G. des Lor: den G. Sa
Cirera. 11.
Loch de Bordell. 5.
Valmanya: qui es den
Berenguer de Rajadell. 13.

Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas
Creus. 12.
Munt Squiu: qui es de P. de Gaver. 2.
(Montesquieu ?)
Quadra de La Rocha: den Dalmau de
Queralt (nos troba).
Castell de Boxadors: den R. de
Boxadors donzell. 18.
Vergos Guerrajat: den R. Doluge donzell. 9.

Salent: den Guerau de Sanahuge donzell 5.
(Sanahuja)
Lundars: de pabordre de Sent P. des Arquelles.
3.
Vila Grasseta: del monestir de Sanctes Creus. 18.
(Vilagrassa diminutivo)
Muntoliu: del dit abat de
Santas Creus. 28. (Montoliu)
Loch de Sent P. Sa
Cruilada: del comanador de Rodes. 3.
Porta Espana.

Rocha Mora: del prior de Munt Serrat. 13.
(Monserrate, Montserrat, etc).
Belmunt: del dit Prior. 8.
(Bellmunt, Belmonte).
Savit de Bordell: del prior de Munt
Serrat e den P. Ferrer e daltres. 13.
Loch de Carbesi: del dit
Prior. 10.
Solanelles: de la abadessa de Valdaura. 7.
Ses
Conamines: del abat del Stany del terme de Castella (nos
troba). 3.
Los Albarells: del prior de Munt Serrat (nos
troba). 11.
Sent P. dels Arquells: del pabordre dels Arquells. 6.

Riudovelles: qui es de la abadessa del Padregal. 4. (Riu
de ovelles, Río de ovejas
).
Rubio e Altadil: de Sent
Anthoni. 3.
Loch de Sent Sapulcra: de Abad de Santas
Creus. 2.
Loch Dalta Riba: del dit abat. 4. (Altarriba)

Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Solsona. 16.
Lo
Far: del dit pabordre. 2.
Comabella: del dit pabordra. 3.

Mas de La Portella (nos troba). 1. (Com a La
Portellada, lo mas de dal y lo mas de baix
).
Loch de
Granyanella: del abat de Poblet. 9.
Sent Domi: qui es de la
abadessa de Valldaura. 8.
Lo Vespi: desgleya e de
cavallers. 6.
Portell: del pabordre de Solsona. 7.
Viver: del
dit pabordre. 3.
Torra Feyta: del bisbe Durgell.
14.
Nial: del capitol Durgell. 2.
Sent Merti de la Plana: del
capitol Durgell. 5.
Guissona: del bisbe Durgell.
70.
Sanahuja: del dit bisba e la batlia de
Sanahuja ab Paloll. 104.
La Torra den Bort: desgleya (nos
troba). 3.
Sent P. des Vim: del prior de Santana des Prat.
6.
Agramuntell: qui es del abat de Santas Creus.
12.
Castell de Miralles: desgleya. 13.
Sent Galart e
Figuerola: del abat de Santas Creus. 12.
Loch de Contrast:
desgleya. 4.
Pujalt: del comte de Cardona. 35.
Ondara: qui es
den Pons de Correga. 8.
La Torra den Portella: den Johan Ça
Portella. 3.
Castell de Jorba de Jorba: den R. de
Castell Ouli donzell. 56.
Ça
Rocha
del terme Daguilo: den Galceran de Miralles donzell. 6.

Castell de Filoll: del comte de Cardona. 17.
Quadra den Ramon
de Massons donzell. 1.
Calaf: del comte de Cardona. 63.
Lo
Vilar de perroquia de Veciana: den Matheu de
Caldes. 1.
Castell de Calonge: del comte de Cardona. 18.
Castell
de Mirambell: del dit comte.
7.
Castell de La Molçosa: del
dit comte. 25.
La Seu Durgell. 230.
Tost: del
capitol Durgell. 25.
Lato: del dit capitol. 7.
La Coma
Deuabives. 8.
Arcedo. 6.
Nabiners. 8.
Loges. 7.
Munt
Ferrer. 10.
Trixen. 33.
Hostaran. 30.
Gavarra. 6.

Perroquia de Laorto. 15.
Alars. 14.
Adaral. 9.
Lavança.
25.
La Mora Comdal. 6.
Fornols. 15. (Como Fórnoles,
Fórnols, Fornos, en el Matarraña
)
Cornalana. 5.
Asfa. 5.

La Losa, Ternes, Arcevol, Agunrri, Pla de Sentis, La Vall
Dorques: del bisbe Durgell. 64.
Issona. 50. (Isona).
Munt
Cla. 28.
Mas Sa Clasio de perroquia dels Prats de
Sagarra: den Galceran de Caldes. 1.
Grenyena: del Orda del
Hospital de Sent Johan. 52.
Muntornes: del
dit Hospital. 29. (Montornes, Montornés, etc.)
Mas de
Bondia: del dit Hospital. 19.
Lamenla: del dit Hospital.
64.
Segura: del dit Spital. 21.
Lalbio e la Torra
Dalbio: del dit Spital. 10. (Albio, Albió)
Capestan: del
dit Spital. 6.
La Guardia Lada: del dit Spital. 32.
Porqueriçes:
del dit Spital. 12. (porquerizas, puerco; porc, porcus, gorrino,
marrano, verro, guarro
).
Castell Nou de Porchariçes:
del prior de Montserrat. 7.
Guardia Palosa: del dit prior.
2.
Quadra anomanada dins la perroquia de Sent Merti
Desglayoles. 2.
Loch de Amoros: qui es del camarer
de Solsona. 4.
La Morana: den R. Ça
Cirera. 3.
Ribelles e lo terme: den Gispert de Ribelles.
1.
Guardiola: del dit Ribelles. 3.
Vilalta: del dit Ribelles.
4.
La Oltzina: del dit Ribelles. 4.
Ribelles. 4.
Falchonera.
1. (Falconera, falco, falcó, halcón)
Pujol. 2.
Vila
Nova de Valdoria: den Berenguer de Cardona. 19.
Ponts e
son terme: del comte Durgell. 65.
Torra Blancha:
den Galceran de Toraya. 4. (Torreblanca, Torre blanca)
Bertran
Busco: den P. de Falcons. 1.
Biosca: den Bernat de Camporrells.
36.
Carram: den Galceran Duluya donzell. 5.
Grassa: den Garau
Doluge. 13.
Concha Bella: del dit Guerau. 10.
Espaylargues:
den Johan de Concha Bella. 14. (Espallargas,
Espallargues
)
Paylagalls: del dit Johan. 10.
Vila
de Cardona e la batlia daquella: del comte de Cardona.
249.
Castell de Matha Margo del dit comdat: es de mossen
Paguera. 14.
Castell Salen: de mossen R. de Vilalta. 5.
Castell
de Maya: que es del dit mossen R. 8.
Quadre den Jacme Suria
donzell. 2.
Perroquia de Gargala e Frigols. 8.
Castell e
perroquia des Pujol de Planers: es den Johan des Pujol donzell. 6.

Castell de Querol: den Johan des Brull donzell. 3.
Castell de
Clariana: del dit Johan. 6.
Castell e perroquia de Capollat e la
batlia daquell. 40.
Castell e perroquia de Castello: del comte de
Cardona. 35.
Perroquia de Corna: del dit comte. 24.
Batlia e
perroquia de Vall de Lort sobira: del dit comte.
33.
Castell de la Pedra: del dit comte. 21.
Castell de Castell
Tort
e perroquia de Tort: del dit comte. 20.
Castell
de Siquer perroquia de Linars: del dit comte. 28.
Castell de
Ladurs: del dit comte. 10.
Castell e perroquia de Jovals: del dit
comte. 5.
Castell de Montpolt: qui es den G. Guerau. 4.
Castell
de Terrassola: qui es den Francesch Sa Torra donzell.
5.
Castell de Clara: lo qual es den Albert de Pinos. 6.

Castell de Lobera: del dit senyor. 20.
Castell de Dodeny: den
R. Sola de Solsona. 13.
Vila de Solsona: del dit comte. 212.

Castell des Torrents: den Arnau Dalta Riba. 5. (de
Alta Riba
).
Castell de Castellar. 6.
Castell de Rayner:
qui es del dit comte. 28.
Castell de Sen Climens: del dit
comte. 4.
Castell de Solsona: del dit comte. 13.
Cambrils de
Aljuya: del dit comte. 23.
Quadre de Peracamps: den Font Star
del dit comdat. 4.
Castell de Canalda: qui es den Prestadir
de Solsona. 10.
Castell de Miravet: del dit comte de Cardona. 5.

Castell de Linera: del dit comte. 12.
Castell de Lobarola:
den Jacme Ça Cirera. 30.

Castell de Valforosa: den R. Brull. 24.
Castell Follit
den Riubragos: del dit comte. 47.
Castell Derdevol: del dit
comte. 26.
Castell de Fontanet: del dit comte. 4.
Castell
Ferran: del dit comte. 11.
Castell Divorra: del dit comte. 25.

Castell de Claret: del dit comte. 8.
Castell de Sellos: dels
hereus de Pinos. 6.
Quadra de Matha de Porros: den G.
Corrego. 2.
Castell de Munt Falcho: del dit comte de
Cardona. 10. (Montfalcó, Mont Falco, Monte Halcón).
Castell
de Torroja: del dit comte. 32. (Como Ana Torroja, de
Mecano
).
La Clusa: del bisbe Durgell. 2.
Aguilar. 2.
Lo
Mas de Socarrats: de Sent Ponç.
1.
Guardasmens: del dit bisba. 3.
Vila Major: del
capitol Durgell. 2.
Ratera Ratera: del rector de
Tauladells. 1.
La Figuerosa: del pabordre de Solsona. 5.
Talarn:
del dit pabordre. 4.
Claret: de capella. 2.
Osso: del dit
bisbe. 15.
Rochaberta: qui es de I capella Dagramunt. 2.
Gerp:
del dit pabordre de Solsona. 28.
Gauter: del prior de Gauter. 4.

Paupa: del dit pabordre. 3.
En Ribera del castell de Jovals:
es de Santa Maria de Solsona. 1.
Ballia de Lona e de Terrassola:
del pabordre de Solsona. 4.
Ballia de Muntpolt: del dit pabordre.
2.
Castell de Naves: del dit pabordre. 27.
Perroquia de
Timoneda: del dit pabordre.
6.
Castell de Basora: del dit pabordre. 7.
Quadre del dit
castell: del dit pabordre. 3.
Castell Dolius: del dit pabordre.
18.
Castell de Osta Franch: del capitol Durgell. 13.
Castell
de la Guardia: del Spital de Sent Johan. 9.
Castell de Cornabous:
del abat de Poblet. 9.
Castell de Barbens: del Spital de Sent
Johan. 15.
Castell Divars: del capitol Durgell. 4.
Castell de
Tarros: de la abadessa de Santa Cilia. 3.
Castell de La Fuliola:
del monestir de Poblet. 5.
Castell de Buldu: del dit monestir. 6.

Castell de Clara: del abat de Ripoll. 18.
Castell de Les
Planelles: del Spital de Sent Johan. 8.
La Torra den Arau: del
prior de Gauter. 1.
Castell dels Archs: del abat de Bellpuig. 3.

Castell de Bellcayre: del abat de Poblet. 4.
Castell de
Belvis: del capitol de la Seu de Leyda. 18.
Castell de Termens:
del Spital de Sent Johan. 13.
Loch de Portella: de la abadessa
del Cayre. 13.
Loch de Camporells: del abat de Bellpuig. 1.
(Camporrells)
Castell de Les Avellanes: del abat de
Bellpuig. 18.
Vilanova: del dit abat 13.
Aleny de perroquia
de Sent P. Calarç: del abat de
Cardona. 3.
Loch de Sent P. Calars: del dit abat. 2.
Castell
de Conil: del dit abat. 7.
Castell de Durfor: del dit abat. 3.

Castell de Taltaul. 26.
Castell de Puig de Maguer: de la
abadessa de Berga. 4.
Castell nou de Baslla: del bisbe Durgell.
6.
Castell de Tous. 33.

miércoles, 1 de septiembre de 2021

lo castell Demposta, Andreu Dueca, procuradors de Tortosa

 

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Si En Andreu Dueca ciuteda daqueixa ciutat vos semblara dispost e fael per capitanajar lo castell Demposta lo qual per diversos singulars de la dita ciutat es stat fins aci custodit vos agrahirem lo introduiscau en capita del dit castell. Tota via empero remettents ho a vosaltres qui les coses dequi veeu al huyl e sabeu com hi fa provehir.
E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a X doctubre del any Mil CCCCLXIIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Si En Andreu Dueca ciuteda daqueixa ciutat vos semblara dispost e fael per capitanajar lo castell Demposta lo qual per diversos singulars de la dita ciutat es stat fins aci custodit vos agrahirem lo introduiscau en capita del dit castell.


https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_d%27Amposta

Lo Castell de Amposta (al texto lo castell Demposta) ere un castell de la vila de Amposta, (bastant lògic) actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural de interès nacional.

Lo recinte s'emplaçe a un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una menudeta elevació de roca conglomerada quaternària.

Lo recinte jussà, organitzat al voltant d'un pati d'armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma de "U", amb el riu als seus dos extrems. Del recinte jussà es conserven unes estances alineades del segle XIV-XV que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i delmes, al costat de l'entrada, soterrades i adossades a la muralla andalusina, i un portal cec ogival fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, que formava part de l'emmurallament fluvial. A la part est del recinte, contra lo riu i separat del recinte jussà per un fossat, s'emplaçave lo recinte sobirà del castell, la torre de l'homenatge anomenada Celòquia, objecte d'una reconstrucció contemporània.

La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estave protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserve lo basament. Lo fossat extern discorrie per on actualment transcorre lo canal y lo carrer del Fossat, desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del pont penjant.

Lo fossat intern, datat del segle x, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s'estreny a mesura que s'apropa al riu. A l'escarpa es conserva lo pas de ronda, d'1,40 metres d'amplada, que discorre entre la muralla y lo talús del fossat. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separave els dos fossats per bastir un canal per fornir d'aigua la turbina del molí arrosser de Cercós. En aquest punt, al basament del fumeral del molí, estava la torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle xv, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada i dues espitlleres, una orientada al nord i l'altra a l'oest. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i murs de 2,40 metres d'amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç.

Història:

Les restes arqueològiques documentades més antigues són un petit llenç de muralla i quatre sitges d'època ibèrica. Tamé s'evidencie presència andalusina durant el segle x, en aquell moment segurament una ocupació amb funcions de vigilància, per esdevenir al segle xi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi en cas de perill per a la població dispersa.

Lo castell és citat documentalment per primera vegada lo 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta p´el comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per Ramon Berenguer IV, el cedeix l'any 1149 a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a Castellania d'Amposta fins a l'any 1280, en què Pere lo Gran, volent recuperar per la Corona lo senyorio sobre Amposta, lo va permutá en los hospitalers per les viles d'Onda i Gallur, encara que lo priorat mantindrà lo nom. Lo any 1384, lo castell passe a mans de la orde de Sant Jordi d'Alfama, per concessió del rey Pere IV de Aragó.

A la guerra civil catalana, lo castell se va posicioná contra lo rey Joan II, motiu pel qual l'exèrcit reyal hi va iniciá lo 2 d'octubre de 1465 un setge fluvial y terrestre, que va acabar en la capitulació del castell, defensat pel capità Pere de Planella, lo 21 de juny de 1466.

A conseqüència del greus danys patits durant lo setge, lo castell va ser abandonat, y successives rátzies pirátiques, los anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resultaren en la seva completa ruina, pel que se va decidí emprar la seua pedra pera bastir altres construccions, tal com documente la sollicitut concedida a l'abat de Benifassà pera traure pedra.

  1.  «El poblat del Castell d'Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l'Ebre». I JORNADES D'ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2.  «Castell d'Amposta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  3.  Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4.  Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5.  «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


viernes, 2 de abril de 2021

Sumari, C.

CAÇAR.


Cascv
dels habitadors é pobladors de la terra poden caçar liberament
segons forma de la primera franquesa al dit Regne atorgada, com apar
en lo libre den Sanct Pera en la primera carta en la segona columna
comensa. Noverint Vniversi.


Cascu
pod Caçar liberament en so del seu, es en dit
libre de Sanct Pera en cartes 123. en la segona pegina,
Sancius Dei Gratia. Asso matex es en dit libre den Sanct Pera en 126.
cartes en la segona pagina. Sancius Dei Gratia.


CVGVS.


Si
algu dira a algu Cugus ó Renegat é aqui tentost tantost
aquell quiu dira rebra algun dañ no sia tingut
respondra a algun señyor, appar en la primera
franquesa en libre den Sanct Pera primera Carta en la segona columna
circa la fi de aquesta materia de Cugus parla la franquesa en libre
den Rossello en car es 262. segona pagina comensa.
Nos
Petrus.


CAVALLERS.


Lo
Cavaller
per deuta no li puxa esser llevat lo
Cavall
que aquell Cavalca: es en libre den Sanct Pera en
la segona carta de la primera franquesa circa lo fi.


Los
Cavallers
poden comprar honors en Realench fins a D. Florins de
Or es en la tercera carta del dit libre en la franquesa 2. de la I.
columna.


Los
Cavallers son tenguts pagar en les Armades per deffensio del Regne
talls, scoltes, donatius, adobs de murs, e valls, é
altres coses ab algunes excepcions, es en dit libre en 
cartes
86. comensa. In Dei Nomine. Y es Sententia en la primera columna 2.
3. 4. de asso matex parla la sententia altre intitulada segona en
cartes 88. en la 1. 2. 3. 4. col. e en la tercera sententia apres
seguint en les cartes 89. en la 1. 2. 3. 4. columna se fa mensio dels
dits militars com dit es.


Lo
Execudor es Iutge de les dites coses dels Militars miren en la
dictio. Execudor.


Les
Sententias dels Cavallers se han donar ab consell de Prohomens, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la segona pagina, comensa.
Martinus Dei Gratia.


Los
Cauallers
en que son tinguts en contribuir, es en libre den Sanct
Pera en cartes 142. en la primera pagina comensa Nam fos
(Namfos; En Alfons, N´Alfons) per la gratia de Deu.


Los
Cavallers son tinguts a contribuir en les messions de les
Armades, es en libre den Rossello en cartes 170. en la primera pag.
comensa. Namfos.


Que
los Cavallers qui tenen honors en Realench paguen en Talles, y
Scoltes es en libre den Rossello en 174. cartes segona pagina
comensa. Nam fos.


Que
los Cauallers qui tenen honors es vt supra.


En
quines ne quals coses son tinguts contribuir los Cavallers, homens de
Paratge é Priuilegiats, es en libre den Rossello en cartes en la
segona pagina comensa. In Dei 
Nomine,
é es notable franquesa longa é diffusa é en la materia no fa
alexar que nos lige tota: quod uota.


Los
Cauallers é Generosos son tinguts en contribuir en totes les
Collectes, talls aiudes é lmpositions, es en libre den Rossello en
cartes 231. comensa. Petrus Dei Gratia é miren 
en
dit libre en cartes 226. en la segona pagina, en la franquesa. In Dei
Nomine proximament notada.


CONDEMNAT.


Lo
Condemnat apena ó Mort corporal no pert los bens ans
pot Testar de aquells es en libre den Sanct Pera en carte primera en
la primera franquesa circa la fi é en lo dit libre en cartes 71.
excepta los casos en la franquesa expressats, comensa. Nos Petrus. en
la primera columna.
Lo Condemnat apena de sanch é
sententiat, apres de la Sententia nos pot composar, sens consulta del
señor Rey, es en libre den Sanct Pera. en cartes 24. en la segona
columna, comensa. Hoc est translatum.


Si
algu sera Condemnat de quantitat menor de cent sous, sia feta
exequutio, posat que appellatio hi entrevenga dada farmansa de
tornar, si lo contrari era Iudicat, en libre den Sanct Pera en cartes
31. in prima columna, comensa. Item si aliquis condemnatus.


CORREDOR.


Cascu
pot ser Corredor, é cascu pot fer preconitzar les coses sues, apar
en libre den Sanct Pera en la primera franquese en la primera carta,
en la fi de aquella.


Corredors
no paguen res a la Cort per llur autoritat, es en dit libre en cartes
138.


Al
dit del sol Corredor se deu star é creure en los contractes que
entrevendra in libro den Sanct Pera en cartes 31. in prima columna
vers. Item dico.


CLERGVE.


Que
negun Clergue no Advoch ni Iudich en la cort secular, es en libre den
Sanct Pera, en la quarta carta, en la primera columna en la franquesa
qui comensa. Noverint vniversi quod nos Iacobus. Asso matex es en dit
libre en cartes 92. en la primera columna comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Clergues son tinguts a contribuir en adobs de la Muralla é vall, é
altres coses, es en libre den Rossello en cartes 120. en la segona
columna comensa Petrus Dei Gratia é mireu en les dictions Clero e en
la dictio Muralla e Vall.


Certificatoria
del Veguer de Bercelona en quins drets de la Vniversitat de
Barcelona contribuexen, los Clerges, es en libre den Rossello en
cartes 378. en la segona pagina, comensa. Honorabilibus.


CAVALLS
CAVALLS, ARMATS. (la coma está en esta posición)


Cavalls
no poden exir ne esser trets del Regne, es en libre den
Sanct Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.


Ciutadans
sian entre si pledejats é amanats exi com a Cavallers
en libre den Rossello en cartes 131.


CABRERA.


Lo
Castell de Cabrera
fonch tenuntiat als Magnifics
Iurats per mosen Michel Sureda Çanglada a 11. de Agost 1537.
appar en lo extraordinari de dit Añy, en cartes 144.


De
Cavalls Armats parla lo capitol de Leyda en les 95. cartes en dit
libre en lo fet e en la primera columna é dels dits cavalls armats
parla la franquesa en lo dit libre en cartes 138. comensa. Encara
volem en la segona pagina.


De
Cavalls armats parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes
161. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


De
Cavalls armats dispon la franquesa en dit libre en Cartes 194, en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


E
aqui matex parla de la revocatio de les remissions dels Cavalls
armats.


Los
Rossins, y Cavalls no sien trets del regne, es en libre den Rossello
nou en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Y lo matex privilegi es en libre den Rossello vell en cartes 212.


CAVALLERIES.

Ques
puscan donar, y tresportar, y per semblans possessions donades
per lo Rey franquement sens contradictio, es en libre den
Sanct Pera en la quinta carta en la segona coll.


Que
los Militars son franchs en certs casos, miren davall en la dictio
militars, é en la dictio Cavallers demunt.


Confirmatio
de les Cavallaries, es en libre den Rossello en cartes 58. en la
segona pagina, comensa. Encara atorgam.


Los
havents Cavalleries pugan prestar Iurament de fidelidad en
poder del governador, ó de son lloctinent es en libre den Rossello
en cartes 235. comensa. Nos Petrus.


CEQVIER.


De
Cequier parla la franquesa en libre den Sanct Pera en la sinquena
carta en la tersera columna comensa. Quoniam vniverse
libertates.


De
cequier parla la franquesa en cartes 21 de dit libre en la segona
columna.


De
quatra bons homens ne sia elegit vn per Sequier
es en dit libre en cartes 124 en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


De
Cequier parla la franquesa en libre den Rossello en 310. cartes en la
primera pagina comensa. Item al vuyten ó vujt
capitols.


Com
se te elegir lo Cequier, es en libre den
Rossello en cartes 458. primera pagina, comensa. Nos Petrus.


CRIM
ENORME CRIMINOS.


Que
sia Crim enorme ho declara la franquesa en libre den Sanct Pera,
comensa. Quoniam Vniverse Libertates en la quinta carta, en la
tercera columna.


Lo
modo
com se te proceir contra los Criminosos, primo se publica la
Inquisitio y dones al delat translat, y apres se assigna a
aquell defensións (la o con virgulilla, nasal, aunque escriben la
n
), es en libre den Rossello en cartes 314. en la primera pagine,
comensa. Nos Petrus.
In libro pargameneo eiusdem in cartis
269.


De
crim enorme nos fasse perdonament transactio, ó remissio, es en
libre den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa Martinus.


De
crim enorme se parla en dit libre en cartes 451.primera pagine,
comensa. Encara volem.


CENSALS,
O CENSOS.


Que
si algu no volra pagar los Censos, ó tributs, que lo Stablidor puga
emparar les cases ó possessions quils feran é aportarsen les
portes, es en libre den Sanct Pera en la quinta 
carta
en la tersera columna, comensa. Quoniam vniverse libertates.


Nos
pot fer sobreceiment en cencals es en dit libre en 35.
cartes en la tersere columna, comensa. Noverint Vniversi.

Cencals quis conpran sobre la Vniversitat son hauts
per smortizats, es en dit libre en cartes 128. primera pagina,
comensa. Nos Martinus.


Que
los Cencals corregan axi com es acustumat, es en libre den Sanct Pera
en cartes 139. en la primera pagina, en lo principi de aquella.


Si
algu fa Censal de forment deu pagar de aquel forment cullit en
la Possessio per lo qual lo fa, é sino ni haura cullit de altre axi
bo a coneguda del Balle en libre den Sanct Pera en cartes 31. in
segona columna, comensa. Item si aliquis.


Nos
poden fer sobrecehimens en cencals, miren en lo capitol de
Monso 58. comensa. Item que vos Señor.


Asso
matex mireu en los capitols de corts generals 48. capitol comensa
Item quel Señor Rey.


Que
los sens dexats al Hospital son haguts per smortizats , es en libre
den Abello en cartes 83. en la segona pagina.


Lo
Governador nos pot entremeter de questions de censals, es en libre
den Rossello en cartes 271. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


Los
Censals ab carte de gratia encarregats se poden quitar encare que lo
tems sia passat: es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona
pagina, comensa. En nom 
de
Deu sia. Asso matex es en dit libre en cartes 426. primera pagina,
comensa. Pateat Vniversis.


En
los censals nos pot fer sobrecehimens an alguna manera, ni
allongaments, es en libre de capitols de corts generals en cartes 30.
segona pagina en lo 58. comensa. Item que vos Señor.


Si
sera questio de Censal o no pagat, dada la primera señtentia
sia feta executio en libre den Sanct Pera en cartes 31. primera
columna, comensa. Item si sit. Item est servandum in questionibus
Salarij seu mercedis vel alimentorum in dicto proximo loco.


CARCER
CARCELLATGE.


Que
los chrisians é Iueus no stigan plegats en lo
carcer ne les dones ab los homens ans tots separats, es en libre den
Sanct Pera en la 6. carta en la tercera columna comensa la franquesa.
Noverint Vniversi Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50.
en la 2. pagina, comensa encara atorgam.


Que
nos pach de carcellage sino dos dines per
persona lo die, es en dit libre den Sanct Pera en la 12. carta
en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi.


Que
en les millors cases del Carcer, les Notables persones sian
detingudes, es en dit libre den Sanct Pera en cartes 101. en la
segona pagina circa lo fi. Asso matex es en dit libre en 123. cartes
segona pagina, comensa. Sancius Dei Gratia Asso matex es en libre den
Rossello en la primera carta en la segona pagina, encara.


No
paguen Carcellage los Absolts: en 123. cartes de S. Pera comensa.
noverint Vniversi.


Los
Conselles
no hagen altra offici é quespach
Carcellage a custum de Barcelona, es en libre den Sanct
Pera en cartes 137. primera pagina, comensa. Encara atorgam.


Que
ningu no sia tingut pagar Carcellatge mes de dos dines lo
dia, es en libre den Rossello en cartes 142. en la primera pagina
comensa. Sapien tots.


Si
algu sera encarcerat per deuta particular ó Vniversal se fassa en
ella quella provisio ques fa contra los carcerats per
devtes fiscals, es en libre den Rossello vell en cartes 252. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
anels encarcerats per deutes Vniversals no sien dolnats
deprovisio sino sis diners cascun die, es en libre den
Rossello cartes 282. primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


CEQVIA
DE LA CIVTAT, DE CANET,
é de lo Grange..


Tothom
ha de contribuir en los adobs de la cequia ó fer venir Laygua
en la Ciutat es en libre de Sanct Pera en la setena carte en la
primera columna, comensa: Noverint 
Vniversi.


De
la sequia parla la franquesa en libra den Sanct Pera en
27. cartes en la quarta columna, comensa. Venerabilibus.


Sententia
de la Aygue de la sequia es en dit libre en cartes 90. en la
segona columna.


De
la sequia que tothom contribuesca, es en libre den Rossello en
cartes 48. primera pagine, comensa. Encara atorgam e en 53. cartes
primera pagina, comensa. Encara si 
per
Aygues.


De
la Cequia de la Ciutat e de Canet en la forma que estaven, stiguen,
es en libre den Rossello en cartes 203. primera pagina, comensa.
Pateat Vuiversis


Que
pugan prendre Aygue de la Grange é de Canet es en la
franquesa en libre den Rossello en cartes 437. segona pagina, comensa
Martinus.


CARNATGE.


Que
del dret del Carnatge lo Regna es quiti: dispon ho la
franquesa Noverint Vniversi en la 15. carta en la tercera columna en
libre den Sanct Pera.


Remissio
de Carnatge es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina,
comensa. Encarrec.


De
Carnatge parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 102.
segona pagina, comensa. Sapien tuyt.


CENSOS
NO PORTATS.


Per
Censos no portats, es vista fer la franquesa ó Sententia continuada
en libre den Sanct Pera a 20 cartes en la segona columna a la fi de
aquella.


Parla
le franquesa dels dits Censos en la dita carta en la quarta columna
de aquella cirque la fi.


Que
per los Censos no portats é que los pagesos pugan esser emparats en
la Ciutat é convenguts, es vista fer la Sententia feta entra
los de la Ciutad é part forana en libre den Rossello
en cartes 116. en la segona pagina, éla declaratio sobre los
dits Censos feta per lo Rey en Sancho, es en dita Sententia en
cartes 117. en la segona pagina circa la fi.


CONSOLS,
CONSOLAT.


De
Consols se diu vn mot en la franquesa, Pateat Vniversis en libre den
Sanct Pera a 26. cartes en la quarte col.


Dels
Consols fa mensio la franquesa en lo dit libre en 28. cartes en la
quarta columna, comensa. Venerabilibus.


De
Censols é electio de aquells consta en dit libre en 29.
cartes en la primera columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Los
Consols poden fer exequutio de bens mobles es en dit libre en cartes
73. en lo principi, comensa la franquesa. Nos Petrus.


Per
causes civils poden pendre axi com los ordinaris los deutos, o
convinguts, es en dite carta en lo matex lloch,
comensa. Nos Petrus.


Que
los Privilegis de Consolat sien servats per Reformadors é altres
Officials en la dita carta en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
Consols sien en Mallorques que determinen les cavses de Homens de
Mar
axi com los de Valentia es en dit libre en cartes 74.
en lo principi de aquella, comensa Hoc est translatum.


Que
los Consols Iutge é scriva sian elegits la Vigilia de Sanct Iuan
Baptista
es en libre de Sanct Pera en 74. cartes en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


Los
Consols no son forçats tenir Tavla es en lo dit libre en dita carta
elloch, comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
los Consols hagen tres diners de cascuna part de Iudicatures per
salari parla la franquesa en dit libre en dites 74. cartes en la
primera pagina, comensa nos Petrus.


Que
lo Governador no perturbe los Consols en llur offici, es en libre de
Sanct Pera en 74. cartes segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Asso matex es en les dues franquesas seguens, en lo dit
libra
continuades.


Que
los Consols puguen condemnar en les messions los demenants
sils apparra, es en dit libre en 75. cartes en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Que
los Consols determinen é conegan los Actes e negosis
mercantils axi com los com los maritimi, es en lo dit
libre den Sanct Pera a 77. cartes en la segona pagina, la franquesa,
In Dei Nomine.


Les
letres Reals causa recognocendi no han lloch en les causes del
consolat, es en la sententia en libre den Sanct Pera en 78. cartes en
la segona pagina comensa. Spectabilis, & Magnificus Dominus locum
tenens.


Del
Consolat se parla vn poch en lo dit libre en la dita carta en la
quarta columna.


Que
de les Sententias donades per los Consols, & Iutge de Apells, nos
pot appellar, ni el Rey, ni a son governador, es en dit
libre en cartes 94. en la tercera columna en lo quart capitol de
Leyda.


Letra
Real faent per la Iuridictio dels Consols, es en dit libre en cartes
103. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Consols é de la llur electio parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 140. en la segona pagina, comensa Sapien tuyt.


Que
les causes perteñyens als Concols no pugen
esser evocades per negun Iutge, es en dit libre en cartes 161.
en la segona pegina, comensa. Ioannes.


Los
Concols sian ordenats é elegits en la sivtat de
Mallorques es en libre den Rossello en cartes 103. en la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis. E en cartes 167. den 
Rossello
en la segona pagina, comensa
Sapientuyt.


Que
lo Governador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre
den Rossello en cartes 275. primera pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


La
creatio del offici del concolat, es en libre den Rossello en
cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Consols prenen de cascuna part tres dines per iudicaturas
per lliure es en dit libre Rossello en cartes 344. en
la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Revocatio
de vna comissio feta contra capitolos de Consolat, es libra
den Rossello en cartes 344. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia. Asso matex es en dit libre en la carta seguent, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Que
los privilegis del consolat de la Mar de Mallorques sian
servats axi com Valentia, es en libre den Rossello en cartes
345. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Consals de la mar no son tinguts tenir Taula, es en dit libre
en cartes 346. primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Que
Iurista Nottari, ni causidich no entreuenga en lo Concolat
libre de Abello cartas 111. comensa Nalfonso per la gratia de Deu.


Lo
Governador, no deu ni pot entrametres dels Consols é
Iurisdictio llur, es en dit libre en dita carta é pagina.


Les
Comissions fetas als Ivristes é perits en dret per negosis
del Consolat sien revocades, es en dit libre den Rossello en cartes
347. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
los privilegis del Consolat sian servats, es en dit libre, en cartes
346. primera pagina.


Los
Capitols del Consolat sian servats en dit libre en cartes 348. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en la
seguent franquesa, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Consols poden comdemnar en les despeses, los calumniants, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes en la primera
pagina.


Privilegi
del Consolat per los fets mercantils, es en dit libre en dita carta
segona pagina., comensa. In Dei Nomine. Martinus, &c.


Lo
Governador Abolesca los Alguzirs novement creats, y que hage de
servar los capitols de Consolat, e no vinga contra aquells, es en dit
libre en cartes 352. en la primera pagina comensa. Martinus.



CARRECHS.


Que
Tothom sia tingut pagar los Carrechs del Regna, es en libre den Sanct
Pera en cartes 28. en la quarta columna, comensa. Venerabilibus. Asso
matex es en libre den Rossello en 204. cartes en la segona pagina
comensa. Pateat Vniversis.


CASTELL
DE POLLENÇA.


Del
Castell de Polença parla la franquesa en libre den Sanct Pera
á 29. cartes primera columna, comensa, Petrus Dei Gratia, de aquest
parla en la dita carta en la segona columna.


CAPITOLS
DE CORS GENERALS.


Los
Officials han de tenir Taula é durant la Taula hagen esser sotpesos
del Offici, es en libre den Sanct Pera en cartes 32. en la segona
columna ela forma del tenir de la Taula e quins offiicials
hi son tinguts é com trobaras ho tot en la dita ordinatio ó
capitulatio, comensant. Hoc est translatum en la segona tercera, y
quarta columna e en la carta 33. en la primera segona, y tersera
columna. E que los officials hagen tenir Taula ho dispon la
franquesa, en libre den Sanct Pera en cartes 140. en la primera
pagina, comensa. Encara volem. E asso matex es antes dels
Assessos


Los
Capitols de Cors generals son Actes solemnes de Cort, y per
tots los Officials, se deven Iurar, y servar, es en libre intitulat
de capitols de Cors generals, en lo capitol 94. en cartes 56. en la
primera pagina, comensa. E totes &c. E los habitans en lo
Regne de Mallorques
se poden aiudar, com los de
Cathelunya, es en dit lloch.


Capitols
de Leyda, miren en la dictio Capitols de Leyda.


CAMBIS
CAMBIEDOS.


De
paga de Cambis é ab qual moneda se tenen de pagar parla la
franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 34. en la tercera
columna, comensa Iacobus Dei Gratia é, en la 
quarta
columna.


Los
Cambiedors no son tinguts pagar lo morabati, que
per dita occasio pagan es en libre den Rossello en 169. cartes
en la primera pagina, comensa. Nam Fos. (Nalfons)


CONSTITVTIONS
CVRIALS DE MALLORQVES.


Mireu
en la dictio, Ordinations.


COMPOSICIONS.


Compositions
nos poden fer sens que la part Offesa no sia satisfeta, es en libre
den Sanct Pera en cartes 45. en la primera columna circa finem.


COMPENSATIO.


Que
los Taxats no pugan allegar compensasio contra la Vniversitat,
es en libre den Sanct Pera en cartes 177. en la vltima pagina,
que comensa. Ioannes Dei Gratia.


Compositio
feta entra lo Rey en Pera de Arago é lo Rey en
Iaume de Mallorques
sobre les Terres de dit Iaume, es en libre
den Rossello en cartes 63. segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
les retentions posades en la dita Compositio no preiudican a les
franquesas del Regna, es en libre den Rossello en cartes 70. segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Parla
lo libre den Rossello de dites Compositions Reals en cartes 96.
comensa. Sapien Tuyt. Asso matex es en dit libre en cartes 139. é
140. comensa la franquesa. hagen conegut.


CAPITOLS
DE COMSOLAT.

Los
capitols de Consolat comensen en libre den Sanct Pera en cartes 35.
en la quarta columna de la qual carta duren é son continuats fins en
70. cartes inclusive Rubicats


cascu
de que conte, les quals Rubicas totes iustades trobaras en lo libre
demunt dit den Sanct Pera en la quarta carta no senyades,
comensanct lo principi del dit libre é en dites rubicas
remeses per nombra de capitols trobaras lo que mester auras, e
axi mireras la resta de la dita rubica en lo dit libre en
cartes 72. é asso es stat axi continuat per no reportar dos vegades
lo qui es fet é per levar la Vniversitat de despases invtils
é superfues.


Capitols
fets sobre la concordia de Bercalona entre los creditos
censalistas en libre de cors generals en cartes 195.


CONCORDIA
CONVENSIO.


Concordia
feta é convensio entre los Reys en Pera, é en Iaume trobaras
en libre den Rossello en cartes 63. comensa Sapien Tuyt, é dura fins
en 73.


Concordia
e Conventio feta entra los de la Ciutet é los de la
part forana, es en dit libre en cartes 114. segona pagina, comensa.
Sapien Tuyt.


Comissos
libre den Rossello cartes 116. que falta de cartes qui han posseit
Deu Anys nos pot comissar.


De
Convienses fetes entra los Reys de Arago
é de Mallorques Iermans parla vn Acte en libre den
Rossello en cartes 139 en la primera pagina, comensa. Hagen conegut.


E
de asso matex en la carta seguent que es 140, comensa. Hagen conegut,
en lo qual lloch pus largament sen parla. Asso matex es en dit libre
en cartes 141. comensa,


Sapien
tots.


CRIM
DE LESA MAGESTAT.


Lo
Crim de lesa Magestat com es entes parla la franquesa (farnquesa)
en libre den Sanct Pera en cartes 71. en la segona columna, comensa.
Nos Petrus, é de la pena en los bens 
del
qui tal delicte comet apposada.


De
crim de lesa Magestat parla la franquesa é que han servir los bens
confiscats en libre den Rossello en carnes 301. primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


COMISSOS.




De
Remissio de Comissos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
80. cartes, en la quarta columna, comensa la franquesa. In Dei
Nomine. é en la carta seguent.


Remissio
de Comisos es en la franquesa en dit libre en cartes 148. en la
segona pagina, comensa Alfonsus.


Remissio
de comissos es en lo dit libre de Sanct Pera en cartes 110. comensa
la franquesa. Nos Martinus en la primera (paimera) pagina.


Lo
qui posehex per deu Añys ab Iust titol pacificament no li pot esser
feta questio de Comis, mireu en libre den Rossello en cartes 166. en
la primera pagina, comensa.


Sapien
Tuit.


Remissso
de Comissos é de feus es en libre den Rossello en cartes 419.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Qui
possehex vn Immoble per tems de deu Añys no li pot
asser acomissat es en libre den Rossello en cartes 116.

CAPBREV
DEL SEÑOR REY.


Del
Capbreu del Señor Rey e dels capitols fets abell
é la Ciutat: comensa en libre den Sanct Pera en cartes 80. en la
quarta columna, comensa. In Dei Nomine, é en la carta seguent en la
primera columna.


De
asso matex consta en libre den Rossello en cartes 380. primera
pagina, comensa. In Dei Nomine.


Lo
Privilegi sobre la capbrevatio concedit per lo Rey Fernando
trobaras en libre de cors Generals en cartes 289.



CONSVETVD
E BONS VSOS.




De
Consuetud é bons vsos parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 82. primera columna, comensa. Ioannes Dei Gratia, e en lo
matex libre se parla dels dits 
bons
vsos en cartes 139. en la segona pagina, comensa. Encareus
atorgam.


Confirmatio
de consuetud e bons vsos en dit libre en cartes 151. en la segona
pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Confirmatio
de consuetud é bons vsos: es en dit libre en cartes 160 en la
primera pagina, comensa. In Dei Nomine.


De
bons vsos parla vn mot la franquesa en lo dit libre en cartes 165. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


La
franquesa que la consuetud é bons vsos hagen esser servats, es en
libre den Rossello en cartes 202. comensa. Pateat Vniversis en la
primera pagina.


Consuetuds,
é vsos contra privilegis, no sian servats: apar en libre den Sanct
Pera en cartes 141. comensa. NamFos, &c.


Confirmatio
de bons vsos: es en libre den Rossello en cartes. 235. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia,


De
Consuetud é bons vsos fa mensio la franquesa en libre den Rossello
en cartes 262. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


De
Consuetud é bons vsos parla lo capitol en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 101. en la segona pagina, comensa, Per la present
empero á 49. capitols.


Consuetud
sia Redigida en scrits: en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la
primera columna. In primo §. e si algu ne allegará que no sia
redigida puxa esser approvada, si axi apparrá al Governador.


CATIVS.


Negu
pot tenir mes de quatre Catius a setmana ó lloguer, es en
libre den Sanct Pera en cartes 83. en la primera columna, comensa. En
Nom de Deu sia, é en lo dit lloch parla de catius é del
nombre que cascu pot per son vs tenir; Asso matex es en libre den
Rossello en cartes 386. en la segona pagina, comensa. En Nom de Deu
sia.


Confirmatio
de Privilegis, franqueses consuetuds, ordinations, é bons usos feta
per la Reyna Ioana, y son Fill Carles
Reys, y Señors Nostres de gloriosa memoria trobaras en
libre den Abello en cartes 152.


Algu,
ni Alguna
no pot tenir catives en lloch desonests
per cometre peccats carnals per haver de aquelles
setmanes é lloguers ó profit algu sots pena de 10. liures
per cascuna vegada que sera contrafet, es en dit lloch, so es
en lo dit libre den Sanct pera en cartes 83. primera columna,
comensa. En nom de Deu sia. E asso matex es en libre den Rossello en
cartes 386. vt sup.


Si
lo Señor ó dona batent é castigant llurs Catius
aquells moren no son tinguts acort, es en libre den Sanct Pera
en cartes 93. en la primera columna.


Quant
vn catiu mata laltra dispon la franquesa en
libre den Sanct Pera en cartes 93. en la quarta columna, comensa. Nos
Petrus Dei Gratia, é lo matex dispon la franquesa en cartes 110. del
dit libre den Sanct Pera, comensa. Petrus Dei Gratia.


Negu
qui sia stat Catiu no pot tenir Barca per si matex, es en libre den
Sanct Pera en cartes 83. en la quarta columna, comensa. En Nom de Deu
sia. Asso matex es 
en
libre den Rossello en cartes 389. primera pagina. (ver capítulo
barca
)


CENSALS
MORTS.


De
Censals morts parla la franquesa en libre den S. Pera en cartes 86.
en la tersera columna, comensa. Nos Ioannes


CLERO.


Lo
Bisbe é Clero son tinguts contribuir en refectio de Murs é
valls, es en libre den Sanct Pera en cartes 90 en la quarta columna,
comensa. Petrus Dei Gratia. Asso matex es en libre de capitols de
Corts Generals en cartes 73. en la segona pagina en lo capitol 43.


CAPDEGVAYTES.


No
pot haver en lo Regne sino quatre Capdeguaytes; es en libre
den Sanct Pera en cartes 91. en la primera columna, comensa. Petrus
Dei Gratia. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 295. en la
segona pagina, comensa Petrus Dei gratia. Asso matex dispon la
franquesa en dit libre den Rossello en cartes 414. en la segona
pagina, comensa. Vniversis, singulis.


COMISSARIS
REALS.


Que
los Comissaris del Señor Rey han de Iutjar ab consell de Promens, es
en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la segona columna en lo
tercer capitol de Leyda.


Que
Comissaris no poden esser tramesos per lo Señor Rey en lo Regne, es
en lo dit libre en cartes 94. en lo quint capitol de Leyda en la
quarta columna. Asso matex trobaras en libre de capitols de Corts
Generals en cartes 69. en lo 20. capitol.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 146, en
la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Que
Comissaris Reals no poden vsar en lo Regne es en dit libre en cartes
152. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Que
Comissaris no pugar vsar en Mallorques es en lo dit libre en
cartes 159. en la segona pagina, comensa. Nalfonso per la gratia de
Deu. Asso matex es en lo dit libre en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
si Comissaris Reals serian tramesos en Mallorques sian tinguts servar
las franqueses del dit Regne, es en libre den Rossello en cartes 313.
en la segona pagina, comensa. Petrus.


Comissaris
ni altres ab qualsevol color no vsen de comissos, es en dit libre en
cartes 403. en la segona pagina comensa. Martinus.


De
comissos, é Comissaris é que sian revocats parla la franquesa en
dit libre, en cartes 413. en la segona pagina, comensa. Nos martinus.


CADENA
DE PORTOPI.



De
tenir condreta la Cadena de Portopi parla lo capitol de
Leyda 24. en libre den Sanct pera en cartes 97. en la primera
columna.


De
la Cadena de Portopi se parla en libre den Rossello en cartes 369. en
la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gratia de tenirla
condreta é altres coses notables, com en aquella appar.


De
dita Cadena parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 447.
en la segona pagina, comensa en Marti.




CONQVESTA.


Lo
Temps que lo Señor Rey vingue en Mallorques per conquistar aquella,
é la promesa que feu als nobles Cavallers é altres de ferlos part
de la conquista, es en libre den Sanct Pera en cartes 99. en la
primera pagina, comensa. in (no sigue)

CONCELL,
CONCELLERS.



De
elongament de Concell, é de nombra de
Consellers parla la franquesa en libre den Sanct Pera en
cartes 99. en la tercera, y quarta columna.


Los
Consellers qui Iuren venir en lo Consell tota vegada que seran
demanats é ab Manaments penals, no volen venir que paguen les
despeses als de la part Forana fetes per occasio del dit Consell, es
en libre dit, en cartes 165. en la segona pagina circa lo fi de
aquella comensa. Nos Ioannes.
Que los Consellers Reals pugan
esser de Consell de la Ciutat en libre den Rossello en cartes 3. en
la segona pagina, comensa. Petrus.


COMPTAT
DE VRGELL.


De
la donatio del Comptat de Vrgell al Señor Rey
feta, es en dit libre den Sanct Pera en 111. cartes, comensa.
Manifestum sit omnibus en la primera pagina.


COMPRADORS
DE AIVDES.


Los
Compredors de Aiudes si allegarán Corona per no pagar
sian foragitats, del Regne, es en libre den Sanct Pera
en cartes 129. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei


Gratia.


Que
los Compredors dels Drets, ó Aiudes poden portar les Armes
guiades, es en libre den Abello en cartes 9. en la segona pagina,
comensa. Nos Petrus Dei Gratia.


CARTES,
E SCRIPTVRES.


Lo
Balle ab Promens taxen les Cartes, é scriptures, es en libre
den Sanct Pera en cartes 139. en la primera pagina.


Que
a les Cartes signades de ma de Notari quis diga publich se hage de
star fins atant lo contrari fos provat es en dit libre en
cartes 34. en la quarta columna en les constitutions.


CLAVARIS.


Los
Exactors Collectors é administradors de les
pecunies de les Impositions, é aiudes qui
serian los Clavaris (los que te clavan;
claven; clau; clavo
) no poden en llur exactio e
administratio per qualsevol official del Regne esser impetits,
demenats, convinguts, requests, citats en donar raho de
aquelles, ni perturbats, es en libre den Sanct Pera en cartes 147. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes. Asso matex atrobaras en
libre den Rossello en cartes 383. en la primera pagina, comensa. Nos
Ioannes.


Electio
de Clavaris fahedora de qui avant en lo dia de Sancta Lucia
es en el libre den Sanct Pera en cartes
160. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Que
los Clavaris pusquen conexer, y sententiar en les causes dels
debitors de la Consignatio, y de les dites sententies exequutar, y si
de aquelles volen appellar, ó recorrer hagen de appellar als matexos
Clavaris ab consell dels Iurats axi com en los Officis del Execudor,
y Mostasaph sta provehit es vn privilegi del Rei Alfonso
registat en libre de


capitols
de corts generals folio 216. comensa. Alfonsus Dei Gratia. E lo matex
es en libre den Abello en cartes 117. comensa. Alfonsus Dei Gratia.


De
la potestat dels Clavaris parla la franquesa en lo dit libre den
Sanct Pera en cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei
Gratia.


Per
los Clavaris é Iurisdictio de aquells é administratio de les aiudes
fa lo capitol de libre del corts generals en cartes 64. en la segona
pagina, comensa lo capitol 8.


CORRER
LA VILA AB ASSOTS. (Correr la villa con azotes)


Neguna
persona franca no pot esser assotada existent en
lo Regne, es en libre den Sanct Pera en cartes 148. en la
primera pagina, comensa, Alfonsus.


CONSELL
DE LA FRANQVESA.


Del
Consell de la Franquesa parla aquella en libre den Sanct Pera en
cartes 165. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


E
de la dita franquesa es en libre den Rossello en cartes 438. en la
segona pagina, comensa Martinus.


De
la nominatio e electio dels Concellers del consell de la franquesa
parla lo principi, Nos Ferdinandus en libre den Rossello en cartes
455. en la segona pagina.


COSSARIS.


Los
Cosaris (cors; corsarios; cos; cuerpo; corso; corsos)
quant seran presos que sian penjats (ahorcados; enforcats; horca;
forca; colgados
) es en libre den Sanct Pera en cartes 165. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Los
Cossaris no poden esser guiats es en libre den Rossello en
cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Negu
no compre coses furtades per Cossaris, es en libre den
Rossello en cartes 411. en la segona pagina comensa. Nos Martinus.


COLLEGI
DE LA MERCADERIA.


Si
lo Collegi de la Mercaderia del dit Regne es ó sera lez
tant en lo passat com en esdevenidor sis vol en contracte ó en Iuy ó
alias en qualsevol manera puxa demanar


restitutio
In intregum (integrum), axi com hun menor, es en libre den
Sanct Pera en cartes 166. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


CARREGAR
CENSALS.


Lo
Regne
pot carregar Censals per quitar los de
Barcelona, miren en la dictio Regne de Mallorques.


COLLECTA.


Per
Collecta alguna faedora per los Promens de Mallorques, no sia fet
perjuy a les franquesas del Regne es en libre den
Rossello en cartes 130. en la segona pagina, comensa. Manifesta cosa.


CLAVSVLA
ARBITRE DE BON BARO.


La
clausula arbitre de bon Baro ó de bon home acustumada aposar en lo
compromis
mireu en la dictio. Renuntiatio.


COMPROMES.


Les
clausules acustumades ametre en lo Compromes
Renuntiant arbitre de bon home miren en la dictio. Renuntiatio.


COMANDES.


De
les Comandes fetes a algun munint (morint) en lo
viage sien restituides anaquell equi les
han fetes, y la Muller del Mort aquisera stade
feta tal comanda no sia oida per son 
dot,
es en libre den Rossello en cartes 245. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Per
Comandes ó deposits algu pot esser pres, y detingut fins que pach q
donchs no era questio del deute la qual penjant se deu dar á
Manlleuta, la dona empero per deposit ó comanda no pot esser
presa, si empero per mercaderia si mercadeya, en libre den
Sanct Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa. Item que
depositio.


De
les Comandes é deposits se fa Incontinent é do si donchs no se
allegara haver pagat, lo ques te aprovar dins deu dies: es en libre
den Rossello en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
Gratia.


CORONA
CORONATS.


En
la ordinatio de no portar corona noy sian entesos los consellers,
Iurats é officials de la Sala, es en libre den Rossello en cartes
249. comensa Petrus Dei gratia.


Los
Notaris del Regne de Mallorques no portants corona ó no constituits
en ordes sacres no sian compresos en la ordinatio feta de no portar
corones, es en libre den Rossello en cartes 250. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei Gratia.


Privilegi
Papal ab que los coronats Clergues ó no beneficiats per los negosis
seculars sian presos é encarcerats fins hagen setisfet llur
deute, es en libre den Rossello e cartes 444 en la primera pagina,
comensa. Benedictus Episcopus.
Que algu coronat no sia admes en
qualsevol offici de la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes
455. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.

CITATIONS
REALS.


Revocatio
de Citatio feta per lo Señor Rey de alguns singulars a la sua
celsitud, es en libre den Rossello en 265. cartes en la primera
pagina, comensa Petrus Dei Gratia (Gnatia).



CARNISSERS.



Lo
Carnisser privat de son offici nos deu restituir en dit offici si
donchs nos fa a Instantia de la Vniversitat y per aquell Iutge per lo
qual sera stat privat, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Si
algun Carnisser per frau sera llevat del offici no li sia tornat,
sino á instantia dels Iurats, é per lo Mostasaph, es en libre den
Rossello en cartes 326. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.




COMPTES,
COMPTADORS VNIVERSALS.


De
les difinitions de les Sententias dels Comptadors de la Vniversitat
nos puga apellar, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus. Si dons nos fos donada per
ignorantia, ó error de compta.
Per los dits Comptedors es
vista fer la franquesa en libre den Rossello en cartes 297. en la
segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Qui
administra bens de la Vniversitat es tingut a donar sos comtes dins
vn mes finida la administratio, y a restituir lo que sera condemnat
dins dos mesos apres de la comdemnatio, es en libre den Rossello vell
en cartes 297. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Quant
algu sera agraviat de les diffinitions dels Comptedors los Execudors,
ab consell dels Iurats poden corregir les dites diffinitions, es en
libre den Rossello en cartes 300. 
comensa.
Petrus.


E
dels Oydors de Comptes miran en lo libre de Capitols de corts
generals en cartes 101 en la segona pagina, comensa. Item Statuim en
46. capitols é en la pragmatica de mosen Huc de Anglasola en lo
matex libre en cartes 112. en la primera pagina, comensa. Item com
nos, é del llur scriva sen parla en lo capitol seguent en lo matex
libre.


Los
Comptedors de Civtat, y Scriva de comptes son obligats quiscun die no
Feriat fer residentia dos hores en le casa dels comptes exercint llur
offici, y lo defora vujt dies continuos quiscun mes sots pena
de perdre lo salari en libre de sort, y de sach en la
segona pagina en cartes 24.


CASAR.


Les
Dones no poden Casar ab llurs Sclaus mireu en la dictio Matrimonis.



CAMINS.


De
Camins mireu en la dictio via publica.


CAPITOLS
DE LEYDA.


Capitols
de Leyda fian servats iuxta la resposta en aquells feta per lo Señor
Rey, es en libre den Rossello en cartes 312. segona pagina comensa
Petrus.


Capitols
de Leyda son en libre den Sanct Pera en cartes 94. en la primera
columna.


CONTRACTES.


Que
la cort no se entremeta dels Contractes ques fan ab los de la part
forana ni dels Contractes deprestechs ques fan anels
navegants si primerament per lo Iutge ecclesiastich no es declarat
tals contractes esser vsuraris, es en libre den Rossello en
cartes, 390. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.
Que los
contractes poden esser rabuts per los Iovens qui stan
ab Notaris mira Infra in cartes 41. en la dictio Iovens de
Notaris.


COMENDADOR
DEL TEMPLA.


Certa
concordia sobre la validitat dels privilegis é inmunitats
atorgades a la casa de Sant Iuan de Ierusalem, es continuada
en libre den Rossello en cartes 458. en la primera pagina, comensa.
Sia cosa manifesta.


CONFESSAT
EN IVY.



De
Confessar en Iuy, vide en la dictio obligat en Iuy infra in cartes
54.


CREADOR.



Del
Creador eu lo preu dels bens venuts per la cort mira infra en
la dictio vendes fetas per la cort in car. 70.
Credit de Iueu
contra Christia se prescriu en tres Añys
capitol 42. de les corts de Monsó Añy 1375.
en libre de Corts generals.
Ciutedans nous, deven
tenir case en la Ciutad; y habitar en ella, alomenos
tres mesos continuos en lo Añy alias contribuescan
en las viles ahont abitan, capitol 43. de les 
corts
de Monço Añy 1375. en libre de corts Generals.


Capitols
de Oficis nos poden decretar, sens esserse primer comunicats ab los
Iurats cartes 10 dat en Madrit a 22. Iuny 1616. folio 45. del libre
de cartes Reals ab cuberta de


fust,
tambe es folio 85. del libre ab cuberta de plagami.


Causes
de Iuties inferiors, menors de 15. liures qui van per apellatio a la
Real Audientia nos fassen plenarias, sino q lo S. Regent les decdesca
verbalment: carte real dat en Cintra a 2. 8bra. 1581. folio 30. del
libre de cartes reals ab cuberta de plagami.


Causes
de suspites se poden deduir ab petitions firmades de la part, y no de
Advocat vide petitions.
Causes nos declaran desertes, si la part
ha conclus dins al tems, cartes Reals dat en Madrit
a 22. Iuny 1613. folio 70. del libre de cartes Reals ab cuberta de
plagami altre nihá folio 83. dat en Madrid a 23. Iuny
1616.


Consols
del Mar, y sos privilegis vide privilegis.


Collector
de la Part Forana passats tres Anys de les Collectes no poden demenar
cosa, sino tenen albará o acta en lo extraordinari de 1545.
folio 567. y en lo libra de capitols dels drets de la
Vniversitat cartes 192.


Comandes
fetas a Marcades, si moren fore Regna, se
h
an de pagar primer que los dots de la muller es
en libre den Rossello nou en cartes 200. y 239. Casa de la
Vniversitat val a los qui com fugen en ella per no esser
capturats
com si fos Iglesia vide extraordinari de 1621.
fins en 1623. y provo. del Señor Virrei de 27.
majg 1623.
Consols nos suspen le executio per lo señor
Virrey
sino per 24. hores privilegi de Don Carlos, y Dona
Ioana
pc 10 Iuriol 1519. en libre den Abello 162. pagina
primera en la segona columna nis poden evocar causes per lletras
recognoscendi.
Corona qui la ha allegat per evadirse de la
Iuridictio Real, no pot alegrarse de oficis Reals ni vniversals en
libre den Abello folio 85.


Contracte
sant fet ab los creditors censalistes en llibre vert c. 85.


Cavallers
del habit de SantIago (Santiago; Sant Iago, con I latina) com
deven
contribuir libre de Sant Pera cartes 210.


Contensions
de Iurisdictio entre mostasaf, Executor, y Sequier deven determinarse
sumariament sens figura de jui per lo Governador folio 55. del
libre den Abello.


Consolat
no pot intervenir Iuris e ni cavsidic del libre den Abello folio 111.


Corredors
sien revocats, y mudats, elagit per los Iurats marcaders,
y defenadors del libre den Abello folio. 115.


Censals
de la Vniversitat pot fer qualsevol compellit per los Iurats
acomprarlos folio 129. del libre den Abello.


Capitols
de la Taula Numularia folio 135. ad 149. del llibre den
Abello, y folio 146. & seqq. la reformatio, y privilegis de dite
Tavla.


Capita
general no pot fer estatuts capitols ó ordinations sens que primer
los comunich als Magnifichs Iurats en libre den Abello folio 91.
pagina segona.
Ciutadans quis fan de nou han de abitar tres
mesos cade Añy en la Ciutat es en libre den Rosello
nou folio 195.


Carcellatja
nol deuhen pagar los qui son alliberats
pet sententia difinitiva en libre den Sant Pera folio
182. pagina segona.


Creatio
dels Consols, y sos privilegis, es en libre den Rossello nou folio
297. & seqq.


Consell
de Arago
no pot provehir lletras causa recognosendi
en les causas de Consolat, y lo Lloctinent General no pot
sobra seura las execucions dels consols sino per 24.
horas


en
en libre den Abello folio 162. pag. columna I.


Consols,
Executors, y Mostassaph no poden ser inibits per carta Real en
libre de regestre cubertas de plegami folio 154.


Composicions,
y perdonamens nos poden fer en lib. den Rossello vell
follio 433. primera pagina.


Capitols
de Officis, y Confrarias nos poden decratar sens
comunicarlos primer als Magnifichs Iurats en libra de Pragmaticas, y
cartes Reals folio 45.


Contensions
del Mostassaph, y Sequier se han determinar sumariament per lo
Governador en libre den Abello folio 55.