14 DE JUNIO. Resposta de hoc o de no.

14 DE JUNIO.

No hubo sesión.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends nobles magnifichs e savis senyors. Huy circa les VII ores de mati havem rebuda letra vostra ab la qual nos significau la voluntat e desig que teniu de veure la conclusio dels negocis occorrents e persuadiunos a sollicitut e cura de aquells e scriureus de tot lo que sera fet. Per suadir senyors a nosaltres en aquestes coses ab tot que nou rebam altrament que a contentacio e plaer pero no pensam afretura per quant ho tenim tant a cor que dia e nit en alre no pensam ne volriem preteris (pasase; passare; de pretérito) una hora de temps sens degut fruyt es empero veritat lo que vulgarment se diu que fa hom lo possible e no insta la voluntat. Nosaltres fom aci dijous a vespre e per que alguns de nosaltres vinguem tart jatsia ho significam a la Senyora Reyna no poguem haver aquell vespre audiencia de la sua Senyoria. Hir de mati nos fonch donada audiencia e presentamli les respostes e li explicam lo que juxta vostres instruccions li era per nosaltres explicador. E donades les dites respostes en scrits la dita Senyora resta sobre aquelles en delliberacio sobre la qual en la vesprada sa Senyoria fonch solicitada e dix que no podiem haver resposta fins vuy de mati. E huy en aquesta ora son venguts a nosaltres lo mestre de Muntesa vizrey de Sicilia e comte de Oliva e de part de la dita Senyora Reyna nos han explicat com la sua Excellencia havia vistes les dites respostes e que trobava aquelles molt diferenciejar dels apuntaments fins aci fets e que per tant la dita sua Excellencia nos pregava que los III de nosaltres ço es prior de Cathalunya mossen Vilademany e mossen Jacme Ros qui aquestes coses havien menejades
ne poguessen encara ab sa Senyoria e ab los de son consell conferir. Hagut per nosaltres sobre aço nostre consell jatsia no oblidem vostres instruccions pero per donar raho de aço a tota justificacio del Principat attes que no pensam tal diferencia recaure en la cosa com es pretes es stat delliberat no deneguar aquesta comunicacio per la qual es dada hora avuy apres lo dormir de la dita Senyora Reyna. E per quant fins açi no haviem hagut res en cert no haviem curat scriureus hagut lo parlament e comunicacio dessus dits sera fet lo que per vostra ordinacio som tenguts. Ab tant molt reverends nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Feta en Vilafrancha a XIII de juny any LXI. - La present vos placia comunicar als senyors de consellers de aquexa ciutat lurs embaxadors vos ne pregen. - A tota ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverends nobles e magnifichs senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo dia passat senyors molt reverends molt nobles e magnifichs vos scrivim per letra la qual degues rebre entorn les VII ores apres mig jorn e stesement per aquella vos splicam tot lo fet e subseguit fins en aquella ora e com se havia fer lo parlament e comunicacio entre la Illustrissima Senyora Reyna e los de son consell e los tres nostres sobre les diferencies quis dehien esser en nostres respostes als apuntaments en dies passats fets. Ara per aquesta senyors vos certificam com lo dit parlament es stat fet no ab la dita Senyora Reyna mas ab los de son consell per sa ordinacio e los dits nostres tres en lo qual entraren hir a les IIII ores apres mig jorn e stigueren en aquell fins prop les X ores de nit. E los dits consellers de la Senyora Reyna volgueren passar tots los capitols de hu en hu e feren notament en algun dells de algunes coses qui no pensen sien de gran importancia car les paraules mudades lo efecte redunda una mateixa cosa o si en res devia no son coses de gran caler pero qualsevulla que sien com per los dits tres los fos dit que no ere en facultat nostra res variar ne mudar a les dites respostes ne altra fos nostra comissio que demenar de la dita Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. Huy de mati entorn les V hores havem rebuda una letra ab la qual congoxosament nos scriviu ens encarregau de sollicitar per que de continent dita la missa de la Senyora Reyna essents tots nosaltres e los misatgers de la ciutat ajustats en nostre consell havem tramesos los dits III a la dita Senyora Reyna suplicantla per la dita resposta e no obmetent dir totes aquelles coses que son stades vistes a aço conduhir. La dita Senyora jatsia se reta admirada de tanta cuyta per quant diu li es vista impertinent posant al davant que vosaltres haveu trigat aqui delliberar per spay de VIII jorns e voleu que sa Senyoria vos responga sens temps de delliberacio dient que a nit vespre los dits consellers seus per esser hora tan tarda no li havien poguda fer complida relacio e que ara eren venguts a sa Senyoria per axo pero que no vol sino vuy tot dia tant solament ço es que ades apres dinar sa Senyoria hoira la dita relacio stesament e fara sa bona delliberacio sobre la qual donara tal resposta que vosaltres e nosaltres e tot lo Principat haurem e haura raho de restar molt contents. Aço es stat dit per la dita Senyora Reyna ab cara molt alegra e de bona contentacio de la qual los dits III qui ho han vist e hoit e nosaltres qui ho havem per lur (parece lor) report ne restam be confortats e ab sperança de tot be. Daquiavant senyors en aquesta vesprada la dita Senyora sera sollicitada per reduir loy a memoria e dema la hora assignada no sera gens preterida e en tot siau certs que per nosaltres si fara tanta diligencia que no pensam en res se pogues fer major. Ne volriem preterir (passar) una hora que no fos benifici als afers. Ab tant molt reverends nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vos haja en so guarda. Feta en Vilafrancha a XIIII dies de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors vostres.

Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend e molt magnifichs. Vostra letra he reboda voy circa les VIII ores apres mig jorn en la qual me dehiu me informe dels afers den Gaspar Maymo notari eu scriva a la reverencia e magnificencies vostres a les qoals responch qoe dijous prop passat que plagam en aquesta vila en la vesprada fonch ab mi lo dit En Maymo dihentme com era vengut aci per treballar ab la Senyora Reyna si poguera haver algun ofici com aquell qui crehia que ell e los qui treballaven degudament no fahien desonestat alguna e quem pregava com aquell qui fera per mi lo que possible li fos lo volgues endreçar ab la dita Senyora Reyna en haver ell ofici algu. E fonchli per mi respost tot plaer li pogues fer fera volenter pero que nom semblava que yo ne algu dels altres embaxadors haguessem facultat de suplicar per si mateix ne per altri. E ell resposme que no crehia que aço haguessem jurat pero que ell me denunciaba com desque aci era vengut la Senyora Reyna li havia dit que li digues los fets en quin punt staven e que ell li havia respost dihentli que aço ell tenia ab sagrament e que per sa merce no lin parlas pus. E la dita Senyora dixli que li digues en fe de notari yo com me era portat en los afers de aquesta concordia e que ell li havia respost que certament yo mi era portat en tal manera que en gran part ho havia portat a bona conclusio trobantme en lo consell de la ciutat qui molt stava torbat. E mes hir demati que fonch divenres lo dit Maymo ne vench dientme que ajudas e treballas com aquell qui endreça de aquests afers podia tant e mes com home qui hic fos hu per hu dient que en tot cas se donas orde fos atorgada a la Senyora Reyna la embaxada de Castella. Per mi li fonch dit si la dita Senyora la volia per lo fet de Navarra solament que yo crehia lo cami era tornar al capitol e oferta per tots feta ço es que les forçes fossen acomenades a cathalans aragonesos o valencians de que ell dix no hiria parlar de continent ab la Senyora Reyna e de fet tantost hi ana e torna resposta la dita Senyora ne parlaria ab lo mestre e altres de son consell. E veus aci tot lo que yo se del dit Maymo. Daquiavant al mils que pore yo me certificare ell quins afers meneja ne que fa e pensau que en tot lo que sera benavenir de la cosa publica ne a ell ne a mon frare no guardare sino lo degut e perlere ab lo dit mestre e altres no li donen fe ni crehença segons me haveu scrit. Ab tant mossenyors ordenau de mi lo queus placia. Scrita en Vilafrancha a XIII de juny a les XI ores de nit. - Quim recoman tot a vosaltres Arnau de Vilademany e de Blanes.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets a saber en la dita vostra letra nos hajats a present per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem mes que persones qui visquen: pregantsvos molt affectuosament que nostra justicia quins es stada tant retardada migançant vostra diligencia prestament sia divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos certificam que huy per lo mati en aquesta hora per gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo molt alt excellent princep et senyor lo senyor don Ferrando infant de Castella esser verdader rey Darago et a ell axi com a verdader rey et senyor deure esser fet et prestat per tots los sotsmesos a la real corona Darago lo deute de fealtat. E placiaus senyors ab professons oracions et altres devotes et piadoses obres retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et inextimable gracie que ha feta et fa a tots los regnes et terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a bon stament de la cosa publica de tots sos regnes et terres. Scrita en lo castell de Casp sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades a investigar et publicar nostre rey et senyor per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus: quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes
astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich. - Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et obscur ha reposat et conduit en claredat manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti rey Darago de gloriosa memoria los regnes et terres subjectes a la corona real Darago destituhits de indubitat rey et senyor ab quantes perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en saber et conexer aquell qui es justicia mijançant de tots rey princep et senyor: e creem no ignorets la miraculosa concordia de la eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia auctoritat et devocio singular en que per operacio divinal som venguts les quals per justicia segons Deus et lurs bones consciencies coneguessen et publicassen nostre verdader rey princep et senyor: don ses seguit que oits per aquelles a ple tots los competidors de la dita real corona ab gran auctoritat justicia et puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt misteri requiria per laor et gloria del sobiran Rey dels reys font de veritat et justicia les dites nou persones vuy set hores passat mig jorn nos han intimada per lur letra scrita en lo castell de Casp lo dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han feta per justicia del molt excellent princep et senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat longament desijada: o intimacio de trascendent alegria et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita cosa publica vos intimam et nottifficam pregantvos cordialment que decontinent com la present letra de inextimable jocunditat vos sera presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per tres dies continuus ab grans et solempnes professons et de nits grans alimares etc. tocaments de senys et altres coses denotants plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats nobleses et honorables saviesas notifficam com apres partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades per ço quel senyor comte de Cardona fos attes et que ab ell ensemps tots entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que disabte per lo mati prop passat fom en la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem certifficats dell que no podia venir: mas informats certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey et senyor se faria huy dimarts et pensant quel temps era tant curt que si mes laguiassem no haguerem temps a exequir les coses en les instruccions et memorials per vosaltres a nos liurats contengudes: deliberam quel digmenge per lo mati entrassem en esta vila. Et apres lo depres dinar fom ab les nou persones et presentantlos la letra de creença et per nosaltres premeses degudes salutacions et scusada la tarda del senyor comte de Cardona los explicam com aqueix parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament fehedora e que tal era vostra sperança attesa lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama: e per ço com vosaltres voliets saber si ells havien haguda alguna impressio ne temor e si franchament quiscuns podien dir lur oppinio de part vostra los pregarem que daço nos volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et explicacio appartantse un poch nos respongueren que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells entenien a publicar huy que es dimars et axi que nostra venguda era stada ben necessaria et que stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis et sens tota por de impressio en lurs franchs et deliures coratges et que segons Deu et justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et que lavors ho poriem veure et saber: et que speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos a la corona real Darago et tots ne serien ben contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos ab los tres de Cathalunya et donamlos la letra de crehença que vosaltres senyors los trametiets: et explicamlos com en lo tretze capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se contenie que ells haguessen carrech de fer jurar privilegis libertats et altres coses expedients al ben de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de lur condicio: per ço paria a nosaltres fos rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço et si entremetre sen volien que era intencio vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta molt reverents nobles et honorables senyors fon que durant lo temps de la conexença daquell qui es nostre vertader rey et senyor ells stats eran occupats per aquella que no havien pogut entendre en altre et per conseguent en les coses contengudes en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni entenien daci avant procehir ne entendrer car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder era extinct. Perque veents lur clara intencio et resposta no curam presentar la letra qui sobre aço se dreçava a tots los nou ne parlar ab los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et honorables ses seguit que huy dada de la present bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort honorablament sen devallaren del castell et muntaren en un gran cadafal quells hagueren parat be et solempnement empaliat et aquí hagueren parat un solempne altar en lo qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament et pontiffical dix missa cantada et apres sermona lo honorable religios mestre Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor infant de Castella e legi una carta la qual es subsignada de la ma propria de cascuna de les dites nou persones et segellada ab lurs segells pendents et subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus et dites moltes et diverses oracions apropriades al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres diverses instruments et fon alsada una gran bandera real et apres moltes altres et muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell et sobre la sglesia et torres del mur foren desparades bombardes et fetes moltes et diverses altres solempnitats: e durant los dits actes los capitans staven en la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et honorables savieses sabran pus specificadament per avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader rey et senyor et que aquell erem tenguts de nostra feeltat et respondreli de tots drets et subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment lo faça regir et governar en tal guisa que per son benaventurat regiment merescha viure et regnar longament a creximent et honor et alxalçament de la corona real Darago et a profit et augmentacio dels pobles que comenats li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables senyors com aquest acte es convencional et de tan gran auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu requer havem comanada la letra present a mossen Esquerrer per lo qual vos sera liurada et no en menor espay et temps que fora per un correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables savieses ço que plaent los sia. Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. - Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles et honorables senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de nostre verdader rey et senyor: e araus certifficam que ab consell et deliberacio de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit senyor nos apparellam de partir daci per anar a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent per sperar nostres companyons et anar fer reverencia al dit senyor rey lo qual segons sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar se acosta la frontera Darago vers aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et fer al pus prest que puxen. E sia la sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui deuen venir diners per bestraure e a correus et altres coses necessaries et axi mateix aço quins es degut de nostre salari en guisa que siam agualats ab aqueixs senyors del temps que havem stat ans de lur partida. - Los vostres ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat continent que ab consell et declaracio de les nou persones et encara de alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats de partir per anar a Darocha per ço com es pus avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons avets sentiment se acosta a la frontera Darago: perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part aço queus deguessem trametre diners de vostre salari segons lo temps queus havem egullats ab los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos responem que mijançant la direccio divinal vostres coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la ambaxada et altres deguts sguarts majorment que hauriets millor spay de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç vos trobassets ensemps et daqui per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets et daqui continuassets vostre cami vers la hon sabrets sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo eguallament de vostre salari et els diners que demanats per correus haurets bon recapte. Et tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los buenos servicios prestados por diversas personas durante el interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los diputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et honorables senyors: be crehem havets a memoria que entre los altres motius et sguarts perque fon feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres tots ensemps fahent un cor et sforç ab curosa vigilancia entenessets en haver et recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general per raho de les compres dels arrendaments de aquell o per qualsevol altra raho et manera et que ab deguda e pertinent informacio treballassets et metessets les mans en moltes inmoderades scuses et gracioses et altres coses tocant interes del dit general que indegudament se eren fetes en temps passat segons se diu per los deputats et que per millor introduccio et exequcio de les dites coses faessets ab gran diligencia regonexer tots los temps de la dita deputacio: e jatsia cregats saber les dites et altres coses conservades a utilitat del dit general hajats fet vostre dever empero veents aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit general en lespatxament de les quals tota dilacio es nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans et excessives despeses que enguany se son fetes segons sabets: pregamvos eus encarregam que ab gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets et entendre farets en recobrar los dits deutes et regoneiximents de comptes et informarnos dels abusos et frivoles gracies axi per processes et altres coses segons dit es afers com encara fahedors fetes dels bens del dit general ponits et castigats et punir et castigar fahents tots aquells que culpables trobarets segons justicia et raho en tals coses ordonen et volen. Part aço senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de nostre rey et senyor sien fetes moltes letres segellades ab lo segell de la diputacio quis dreçen als governador et jurats de la ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques governador et consellers de Eviça fahentslos en aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de trancendent jocunditat et repos a les altres viles et lochs de lurs governacio: et axi mateix als veguer et consellers de castell de Caller et als governador et consellers de la vila del Alguer et daltra part algunes letres singulars axi com als molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors memorials queus trametem dins la present interclusos paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor: e semblants letres en saber ben et notablament ordonades en lati segons facets se fal fe a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals del regne de Sicilia les quals farets dreçar als embaxadors daquest principat qui son en lo dit regne faentslos saber que prestament sen tornen car puys havem rey et senyor ell provehira en affers del dit regne ab lo adjutori divinal loablament segons se pertany. Per donar bona dreça a totes les letres dessus mencionades haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual haja carrech de presentar et donar segons orde li vendra en la sa via les dites letres aquells a quis dreçen: pregants et encarregants ço es que en totes les coses dessus expressades segons havem ordenat et deliberat donets bo et prest spatxament car axi ho requer la qualitat dels affers. E tingaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya aparellat a vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron, por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui son en la ciutat de Tortosa per los altres daval scrits elets se ajustaran ab aquells sis qui son anats a Casp en algun loch cert per ells elegidor lo pus breu que poran et daqui avant segons la capacitat dels lochs per hon han a passar tots ensemps iran lo pus breu que poran via dreta en lo loch hon sera lo senyor rey: e si tots ensemps no poran anar per la lur multitut et incapacitat dels lochs ajustarse han tots en algun loch prop hon sera lo dit senyor. E premeses alguns de lurs familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en lo dit loch entraran honestament et ordonada segons pertany de tan grans et tan solempnes ambaxadors et abans que vagen a lur posades iran fer reverencia al senyor rey. E feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de assignarlos certa hora per explicar lur embaxada. - Item lo dia que los sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio segons semblant embaxada requer e conclouran en lur proposicio tres coses ab les pus propries et pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los regnes et terres de la corona real Darago romangueren per disposicio divinal sens cert hereter com lo dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que dix en la sua fi que succehis aquel qui millor dret hi hagues attes que ja en vida sua sen era altercat entre diversos: e per ço ques pogues investigar et saber clarament qui era lo verdader rey Darago et senyor lur lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab los altres regnes de la dita corona apres grans treballs et despeses innumerables sostenguts et fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera conexença de son ver rey princep et senyor per justicia e retre aquell deguda subvencio et per moltes ... del publich del dit principat et encara dels altres regnes et terres a la real corona sotsmeses elegi nou persones molt notables et de gran auctoritat sciencia consciencia et providencia les quals veessen investigassen et examinassen qui era lur rey princep et senyor verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts plenariament tots los competitors et tot ço et quant dir proposar et allegar han volgut axi de paraula com en scrits et collit tot lo proces amplament et complida ab gran solemnitat han concordablament publicat segons justicia per verdader rey Darago et senyor lur lo molt alt et poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de Castella perque lo dit principat de Cathalunya los ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra real majestat. - Segonament per offerirli tot lo principat de Cathalunya a servey et honor de sa excellent senyoria et explicarli que lo dit principat ab sobirana alegria spera sa benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor que lo dit principat et singulars daquell li placia vulla haver favorablament per recomanats: et vesitaran lo dit senyor en los jorns que staran en lo loch hon ell sera aquelles hores quels pora esser fahedor. - Item mes certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt notable ordinacio de casa et regiment de sos predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del dit principat que apres que sera en aquell li placia voler veure aquella et haver consell de la terra ans que proveesqua de alguns officis dins sa casa: et per semblant partida de aver consell de la terra placia al dit senyor observar en la provisio dels officis jurisdiccionals qualsque sien provehits de notables officials et segons ley de la terra hon va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los competitors en los regnes et principat hagen hauts diverses affeccionats et a ells favorables com ab consell de grans et solempnes doctors cuydassen los dits competitors haver bona justicia: quen placia al dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot per oblidades et per occasio de aquelles no soferir algun enantament esser fet contra los dessus dits que son stats affectats et honorables actes que decontinent que es stada coneguda e publicada la justicia per lo dit senyor les dites affeccions et favors per lur innada fidelitat sien del tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia. - Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici certificaran en general lo dit senyor com en sa benaventurada entrada del principat seguint lo bo et loabla costum de sos molt illustres predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar les leys generals del dit principat privilegis et libertats de aquell: suplicantlo que en son cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor rey del fet de la vila de Castello et procuraran tots remeys ab ells que la gent que es en la dita vila deliurament ne puscan exir sens algun scandol et que la vila romanga en lo bo e pacifich stament e sens tota vexacio: que tots los presones axi de la dita vila com de la ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats: e la hon los dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo dit senyor rey axi honestament com podran en fassen effectualment provehir. - Item mostren al senyor rey totes les letres qui son vengudes de Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et largament lo informen del stament de la illa et aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla provehir segons parra esser util et expedient a la sua senyoria ab tals et tan pertinents paraules que lo dit senyor rey entena clarament axi com es veritat que lo principat roman descarregat daqui avant et roman de carrech del dit senyor: suplicantlo que en la dita illa no vulla provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la dita illa han loablament treballat. - Item apres alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament li placia tractar.
- Item apres informen lo dit senyor dels merits et loables fets del noble governador de Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no havem haut rey et princep indubitat per justicia: suplicantlo quel vulla haver per recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes que poran et sens denotar alguna particular affeccio tant com puxen recomanaran lo comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell ha sustengudes per la questio de la successio ab consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo pus prest que poran lla hon sera lo parlament: car intencio es del dit parlament que los dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi aturen lo parlament nols faria negun comte de lurs salaris del temps que ultra los dits deu dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt honorable missatger recitara molt gracioses saluts al dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa hora ab lo dit don Jayme li dara la letra de crehença la qual lo dit parlament li tramet. - Tercerament legida la letra en virtut de la creença li dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament que pus als regnes principat et terres de la corona real en concordia es stat publicat lur rey princep et senyor per justicia que li placia portarho pacientment et regirse ab gran saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat et de la sua senyoria se pertany et algun cami desviant del comu acort dels dits regnes principat et terres no sia per ell elegit o per algun cas acceptat ans se vulla ab nostre Senyor Deus empero et ab lo deute de justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special carrech als missatgers los quals ha tramesos al senyor rey que de part del dit principat specialment lo recomanen al dit senyor et li digua aquelles paraules millors que pora per aconsolar aquell et retraulo de tot regla et partit scandolos a ell et a la terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo que si altre cami prenia la terra nol auria axi per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart et contemplacio de aquest principat relaxar del tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la declaración que habían hecho por la mañana los estamentos eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.

14 DE DICIEMBRE.

14 DE DICIEMBRE. 

Las cartas y contestaciones que fueron leídas y aprobadas en la sesión de este día son las que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XII del corrent ensemps ab traslat de una letra del Senyor Rey havem rebuda vuy aci en Cervera per correu circa la una hora apres mig jorn la qual hoyda de continent havem delliberat fervos la present per lo dit correu avisantvos havem gran plaer del quens haveu certificats e Deu volent complirem e executarem vostra voluntat e delliberacio. 

Ir vos scrivim que labbat de Sant Johan les Abbadeses que venie de cort nos havie dit havie haguts ayres que lo Senyor Rey habia delliberat portar en Navarra lo Senyor Princep. Encara vos ne tornam avisar a cautela. Mes avant havem parlat ab lo nebot den Cresques juheu daci qui vingue ir de Navarra e hanos dit com dema que sera diumenge haura VIII jorns ell e altres jueus foren a Pamplona e trobaren les portes tancades. E per quant no volien que degu hi entras si donchs no eren jueus ells entraren dins e anaren a la judeca e demanant perque tenian la ciutat tancada fonlus dit que per tant com lo dimarts lavors passat havian volgut pendre lo conestable de Navarra pero que era scapat mas havian pres un gran burges de la ciutat qui es molt servidor del Senyor Princep e mes havian pres un bastard de Beamunt germa del dit conestable e que li tenien en guarda C homens armats. De tot aço mossenyors vos havem volguts avisar perque tot fou en lo dia que fou pres lo Senyor Princep vostras Reverencias noblesas magestats e honorables saviesas levenne lo juy quels parra. Mossen Pere Deztorrent sera sta nit ab nosaltres. Juxta la letra del Senyor Rey veem la sua Majestat haver admiracio del nombre de nostra embaxada nosaltres som de parer que tot quant es per vosaltres fet sera a servey seu e que per res nous deveu oblidar de convocar los staments del Principat e exequutar tot lo que ere dit e delliberat ans de nostra partida perque nos pugue dir que ab medur consell tot nos sie fet. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sie. Srita en Cervera vuy dissapte jorn de sancta Lucia tocades II hores apres mig jorn any Mil CCCCLX. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIII embaxadors et cetera partits de aquexa ciutat.

Als molt reverend honorables e savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e savis senyors. Considerada la necessitat que occorre en aquests fets si es necessari avisar. Ahir per correu propri vos remetem cert acte concordat en la cort de Arago segons per la tenor de aquell haveu pogut veure. E vuy que es divendres lo Senyor Rey es stat personalment aci en Fraga e lo acte concordat no ha sortit son efecte ans lo Senyor Rey ha prorrogada la cort de Arago fins a X de febrer e licenciats los LXXII de que vos dihem ha pres la fahena una gran desfav* hanli dat Xm florins segons se diu. Lo Senyor Rey ha sebut certa eleccio de embaxadors per vostras reverencia e honorables saviesas segons diu elets e feta diputacio de cert nombre de persones per asistir a V. R. e saviesas en consell que vos dihem han tant congoxat la Majestat del Senyor Rey que aquella congoixa e enuig ha dat causa a licenciar la cort e no voler passar lo acte concordat que no hi mancava sino la ferma de mossen Cervello. E axi lo Senyor Rey comunicant dels fets nos dix la congoixa e que no se podia fer e moltes rahons a les quals quant fonch possible satisfem dients que lo que fet era no se era fet per agreviar sa Majestat mas sols per servey de sa Senyoria. E ja per negocis semblants era acustumat fer diputats semblants embaxadors majorment ab comissio de la cort replicant per moltes vegades que no se podia ne menys sensa voluntat de sa Senyoria la cort de la qual sa Senyoria es cap ni lo poder se extenia al que se era fet mas que aço era voler lançar los bens del General e moltes altres coses. Tant ne replicam que may la poguem reposar ans de sobre de congoixa te ara a menys libertat lo Senyor Princep altra que no era debans de que hir haviem sperança alguna segons vos scrivim e huy la havem de tot perduda. No havem ommes dir la vostra excusa a la Senyora Reyna per esser mediadora de repos. E per semblant havem trovat de que nos som molt congoxats hoc tant que havem delliberat del que sentim e occorre avisarne V. R e savieses en les quals ha tanta discrecio que pensaran de fer es de fer e nos daran consell *en lo fahedor per nosaltres. Dixnos que mes eren comocions que no embaxades e que no li pot negu tolre libertat de castigar sos fills ni los de sa casa e pensant fer be fanli mes mal ni ha constitucio ne usatge li obsta. E axi fanli tants enuigs e congoxes les embaxades que es dubte de gran dan en aquests fets segons lo que fins aci ses seguit. Axi mossenyors placieus en tot delliberar e rescriurernos de vostre consell. En lo mig treballarem continuadament per lo mes repos sera a nosaltres possible. E no havem mes a dir sino que farem tot ço que vosaltres volreu. Scrita en Fraga a XII de deembre any Mil CCCC sexanta sots segell del senyor bisbe de Vich.
- A vostra honor apparellats lo bisbe de Vich Francesch Galceran de Pinos micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend honorables e savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Mossenyors apres feta la present se es seguit que lo Senyor Rey huy dissapte demati ha pres la via del castell de Miravet personalment ab la persona del Senyor Princep de que nos ha tret de tota sperança e tenim tan gran enuig no podem mes ni sabem que fer ans nos es significada descontenta molta no solament del dessusdit mes del per nosaltres continuadament. Axi mossenyors placieus en tot pensar e darnos consell que es de fer. Ab certitut se diu tornat lo Senyor de Miravet va la via de Çaragoça pera festas. No sabem que sera sols per esservos de tot avis la voluntat nostra es fer tostemps lo que per la cort nos es manat e sera per vosaltres ordenat e continuadement seguir la Majestat del Senyor Rey e per res al mon no mancar. Lo correu parteix daci huy dissapte a les XI hores ans de mig jorn sia pagat segons lo servey fara a arbitre vostre. A III de deembre.

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors.
A XIIII del present cerque lo mig jorn havem rebuda una letra de vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch de Pinos e micer Anthoni Riquer dada en Fraga a XIII del present la qual vista e hoida havem hauda no poca contristacio e dolor de les novitats que per la dita letra som stats sabedors e creem no esser bon senyal la Majestat del Senyor Rey haja prorrogada la cort de Arago e licenciats los LXXII. Dolemnos molt e som en molta angoxa que la Majestat del Senyor Rey haja en res senyalat per causa de la embaxada daquest Principat haja pres enuig algu e a la persona del Illustrissimo Princep fretura major de la que tenia haja donada e transferida en lo castell de Miravet. Encara tenim axi gran dolor e congoxa que la dita Majestat haja volgut reptar a nosaltres en la forma que scriviu los tres sobredits ne haja dit la cort ne nosaltres no haver pogut fer ne degut lo que fem e que nostres enantaments son mes comocions que embaxades e altres paraules reprehensives en derogacio del General e Principat de Cathalunya. E per quant aquestas cosas no deuen passar sens deguda satisfaccio e resposta ab deguda reverencia e honor feta delliberadament e consulta sobre les dites coses havent diligentment pensat vos pregam a descarrech nostre e del Principat en loch e temps oportu per oyr e entendre ab pertinent humilitat e reverencia en efecte sia feta a la sua Serenitat la seguent resposta ço es esser a certitut nostra pervenguda la reprehensio feta de nostres actes los quals la cort no podia haver fet e nosaltres axi poch prosseguit anomenantnos comocions et cetera. La qual reprehensio pervenguda a noticia nostra nos ha donat occasio esser donat creximent gran a nostres dolors e congoxas les quals ja haviem per la detencio de la persona del lllustrissimo Princep son fill per la sua Majestat senyala pendre les coses no ab aquella paciencia e amor que los clements reys dels quals loable recordacio se ha solien e acustumaven e fins aci la sua Serenitat havia acustumat. E que la cort ha pogut fer lo acte fet de la comissio a nosaltres e consemblants e altres comissions ha acustumat la cort fer e on la cort tal comissio feta no hagues pogueram nosaltres diputats e degueram per provisio fahedora en cas de tant gran magnitut e ponderositat e molt menor que aquest no es convocar e congregar gran consell e provehir segons acustumat es. E de aço es la casa de la Diputacio en notoria e continuada possessio. E de despesa o de qualsevol actes fets en la casa de la Diputacio la Majestat del Senyor Rey ab clemencia sua parlant no pot ne sen deu entremetre car la cort de per si es aquella qui dona facultat e pot despendre e los diputats en son cars sens participi del dit Senyor e dels actes e cosas de la casa de la Diputacio sols la cort pot examinar dispondre e ordonar sens participi algu o intervencio del Senyor Rey. E james en aquesta casa se tractaren comocions e molt menys ara ans continuament se ha tractat consellat e procurat en la dita casa cosas de gran servey honor e exaltacio de la Corona Darago segons de innumerables actes eximplis donar se podrian. E sera suplicada la sua Majestat de consenblants paraules com es tractarse aci comocions usar no vulla car veu be la sua Serenitat la innata fidelitat dels catalans no comporta tal forma de parlar qui en la fidelitat notament algu fer puxa. E pot esser ben dit e certament los nostres actes e procehiments esser repos de vulgars comocions e populars car los pobles crehent lo dit lllustrissimo Princep esser vengut en aquest Principat assegurat prenents gran contristacio de la captura del dit Princep stan molt arremorats e commoguts no sens gran perill de molts inconvenients e certament los enantaments per nosaltres fets en eleccio de tant sollempne embaxada dona gran repos e assossech als miradors havent sperança que per la vostra gran virtut auctoritat intelligencia e saviesa en tal manera procehireu que sera satisfet al degut daquest Principat. E com no ignora la Majestat del Senyor Rey per actes en temps de la sua loctinencia molt disputats e determenats la preheminencia de la casa de la Diputacio es tal que cognicio real en res no admet. Pot convocar e congregar concells ab cort e sens cort tota hora que es vist necessari e oportu e pot despeses fer per ordinacio de la cort e en altre forma en los casos ordonats sens participi algu o sabuda reals. E aquesta tal preheminencia e auctoritat es tant delicadament per los catalans observada que del contrari disputa alguna no consent e no sens causa com lo merexer daquest General sia tant gran que molt major auctoritat e preheminencia vendicar e daquelles usar licitament podria e deuria car aquest General ha magnificada excelsa e ampliada la Corona Darago en lo esser que es. E si a dita Corona adversitat alguna ha occorregut aquest General de qualsevol gran perill e inconvenient la ha preservada segons per innumerables actes vulgats es notori. Aquest General es la anima del Principat de Cathalunya la qual los poblats en lo dit Principat han acustumat defendre com la vida. Sia donchs supplicada la Majestat del Senyor Rey per sa merce no vulla en tal manera notar que comocions se façen os tracten coses qui tractar e fer nos degen o puxen en aquesta casa la qual tant honor benefici e servey a sos predecessors e a ell ha fets e se spere fer a la sua Majestat tota vegada que necessari sera. E si aquesta casa en virtut de la comissio donada consell ha deputat e tal embaxada feta a la sua Majestat non deu pendre indignacio o admiracio la sua Serenitat car en la persona del Senyor Princep va molt e consisteix lo benefici publich e repos de aquest Principat per esser fill seu. No ha en oblit mes aquesta patria los grans dans e inconvenients que rebe en temps de la vacacio del regne per mort del Rey en Marti de gloriosa recordacio. E jatsia aquells dos germans fossen pero disponent la divina clemencia sens fills romangueren de que provengueren incredibles dans e innumerables a tota aquesta patria tant com vaga lo Principat fins que feu la benaventurada entrada del rey don Ferrando de eterna memoria pare de dita Majestat. No obliden axi poch los poblats en aquest Principat lo dit Senyor Princep esser aci vengut assegurat e haver ell mostrat amor als catalans car entre ells cohabitar elegit havia perque rahonablament son los catalans incitats a major amor e voler ab major diligencia per la sua liberacio trebellar e ja los catius en terra de moros de simple condicio e altres presos e detenguts en poder de christians han qui per lur liberacio treballa e despen e en aço per dret divinal e humanal som convidats quant mes hun fill dun tant glorios Rey nostre e que tant compren e en que tant va deu haver qui treball e faça lo degut en la sua liberacio. Dignes seriem de gran reprehensio de Deu de la Majestat del Senyor Rey e de totes les gents del mon si en la liberacio del dit Senyor Princep e repos e pacificacio de pare a fill nostro deute no retiem en lo qual ab molta diligencia e compliment retre los catalans son molt delliberats e per cosa alguna que vegen ne ogen no cansaran ne cessaran son dever fer e exequtar essent certs ferne servey a la Majestat del dit Senyor Rey e benefici a la cosa publica (res publica). E per ço vosaltres sens trepidacio alguna mas ab molta constancia e fermetat com virtuosament acustumat haveu supplicareu sollicitareu suadireu opportunament e importuna a la Majestat del Senyor Rey que li placia libertar la persona del Senyor Princep significant a la sua Magestat ab quant dolor e congoxa sentim que a la persona del dit lllustrissimo Princep stretura e afliccio alguna per causa nostra sia donada. Aço dihem pr quant en dita letra nos es scrit que seria portat a Miravet e donada major striccio sentits los actes de açi. Pero nosaltres havem sperança en la clemencia del dit Senyor Rey que les sinistras informacions e consells que donats li son prest conexera e castigara los qui en tal manera lo informen e procuren no esser paternal amor e filial obediencia entre sa Majestat e lo dit Senyor Princep observada. Nostro desig es e voluntat procurar sollicitar supplicar insercar e aconseguir que lo Senyor Rey vulla paternalment tractar lo Senyor Princep lo qual ab molta obediencia reverentment hage la Sua Majestat reverir e honorar. Fahent aço retents nostron deute fem servey a cascuns dells e benefici a la cosa publica dels poblats en aquest Principat los quals ja stan en tanta conturbacio per les novitats començades que dona occasio cessar gran part de la negociacio. Tant repos e benefici aconseguir en sola gracia fins aci demanam a la sua Majestat no subintrant merits alguns de justicia ab tot que per la seguretat e guiatges al dit Senyor Princep donats intrar si pogues e no deuria voler la Majestat del dit Senyor per forma alguna de la sua fe disputa haver se degues. Pero lexant a present tots merits de justicia continuament en gracia demanar insistim e pregam a vosaltres ab molta afeccio quant pus humilment e pertinent se puxa supliquen e insten la liberacio del dit Senyor Princep e on a la sua Majestat no plagues axi tost dita liberacio atorgar al menys li placia donar la custodia de la persona del dit Senyor Princep al Principat de Cathalunya lo qual es inexpugnable castell e pus fort quel de Miravet. Per nosaltres sera receptat com a carcellers o en aquella forma que a la sua Altesa sera plasent. Fareu donchs cerque aquestas cosas pregamvos tot lo que de nosaltres se spera e confie ab aquella vigilancia e diligencia que en les coses publicas de aquest Principat acustumat haveu e se requer per lo benefici e repos dels poblats en aquell e si a vosaltres cosa alguna era vist al benefici daquest negoci util e expedient exequtarla avisantnos pero continuadament e molt particular de tot lo que fareu direu e parlareu e de tot lo que a vosaltres semblara e per semblant si tractat algu se movie. Restam molt scandalizats de la prorrogacio de la cort Darago e licencia de les LXXII representants la dita cort car aço denota esser fet per flaquir les suplicacions fahedores a intercessio e benefici del dit Senyor Princep pero ques vulla sia confortamnos que prosseguim aquest fet justament ab recta e santa intencio e haurem Deus Omnipotent director e ajudador e per nostra sollicitacio e intercessio speram aconseguir degudament gloria e honor a la Majestat Real e benefici grandissimo als poblats en aquest Principat. E per ço no cessarem ne cansarem retre nostro deute pregamvos empero nos aviseu si per Arago e Valencia se continuara instancia alguna e en quina forma e manera. E jatsia per les instruccions donades a vosaltres siau incautats anar on la Magestat del dit Senyor Rey sia encara vos pregam e per virtut del jurament per vosaltres prestat vos encarregam e strenyem seguiscau la Majestat del dit Senyor on que vaja suplicantlo e sollicitantlo sempre de les coses que comeses vos son car segons la occorrencia del temps vos sera tremesa subvencio per poder aquest carrech suportar. Havem alguna admiracio com vosaltres senyor bisbe de Vich don Francesch e micer Riquer no haveu respost haver rebut letra nostra de XI del present la qual vos portava Johan Gay correu eus responiem a les coses que scrit nos havieu. Placiaus avisarnos si rebuda la haveu car ab molt dupte ne stam com ja hi degues esser divendres a vespre. Dada en Barchinona a XIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abat de Munserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor.

16 DE DICIEMBRE.

16 DE DICIEMBRE. 

Se hizo lectura en esta sesión de las cartas que siguen.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables Senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. La causa de la present es solament per avisarvos com havem sabut certament per molts que havem trobats en la via com ir mati lo Senyor Rey porta lo Princep en Miravet e la Senyora Reyna ana en Fraga e la cort Darago es prorrogada per tot febrer. Dien los quin venen e si trobaren que com lo trague de Itona lo dit Princep demana tres vegades Barchinona e que tot lo mon plorave. E som certs que lo Senyor Rey ha feta exuta resposta als embaxadors Darago. De tot aço havem deliberat avisarvos per correu a fi que puixau pensar e deliberar en tot. Mossen Pere Dez Torrent es ab nosaltres e tantost entrarem en Leyda tots plegats. E ordonau mossenyors de nosaltres lo que plasent vos sia. Scrita en Belloch a XIIII de deembre que es dimenge circa les XI hores ans de mig jorn any Mil CCCC sexanta. - Apres havem sabut com lo Senyor Rey tirara la via de Ceragoça. - A tota vostra ordinacio e honor promptes los VIIII embaxadors et cetera partits de aqueixa ciutat.
Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Rebuda havem vostra letra dada en Barchinona a XI del present per la qual nos es per V. R. e honorables savieses notificat de la molta vigilancia haveu en aquests fets haguda en provehir en la eleccio dels embaxadors feta e consell e units ells ab nosaltres ensemps encarragantnos la dita embaxada intimassem a la Majestat del Senyor Rey hoc e nos plagues aquella unio e carrech acceptar segons extesament en la dita letra es expresat per la qual no poch som stats aconsolats de saber tan singular provisio. E aquella denunciam a la Senyora Reyna per absencia del Senyor Rey qui era ab lo Senyor Princep cami de Miravet. Empero segons vos havem scrit per correu a la Majestat Reyal no es estada assats accepta ne menys lo consell format per la qual occasio lo carrech per vosaltres dat a nosaltres acceptam molt spontament e voluntaria per servey de la Majestat Reyal e repos de la libertat del Senyor Princep e beavenir de la cosa publica de aqueix Principat. Es ver que per quant tenim instruccions a nosaltres per la cort dades nos semble no freturar prestar jurament fins passat lo terme del XV de janer prefigit per la cort a nosaltres. Attes que per les instruccions nos es dada forma per la cort no obstant continuadament siam molt contents ensemps ab los embaxadors fer unidament e instar les supplicacions a la Majestat Reyal per la libertat del Senyor Princep e totes altres coses en aço per vosaltres mossenyors ordonades e ordonadores e passats los XV de janer som contentissims aquell jurament prestar e servar instruccions et alias in forma segons nos es scrit e los altres han jurat. E per quant vos havem scrit derrerament lo Senyor Rey sen mena lo Senyor Princep la via de Miravet estants congoxats que fariem en aquell instant attes lo mossen Cervello que fallia al nombre dels LXXII esser arribat recorreguem als LXXII e femlos congregar pregantlos quels plagues cloure lo acte del qual vos havem remes copia e aquell intimar a la Majestat Real a fi pogues tornar lo Senyor Princep segons era concordat. E axi de continent ho feren e ab lo acte fet trameteren lo Visrey de Sicilia al Senyor Rey e axi se parti ensemps ab letra de la ma de la Senyora Reyna que dona al Senyor Rey. E considerat aço la sua Majestat fonch contenta passar lo acte com vos es trames exceptat que si son affigides tres coses ço es que axi com lo acte sols comprenia Fraga e sos termes e fins per tot març e que aquell hagues a tornar en Cathalunya ara vol lo Senyor Rey que sia extes per tot lo regne de Arago lo puixa ab si menar sensa la manifestacio ni ferma de dret no haja loch e que dure per tot lo mes de maig e que trahentlo del Regne de Arago lo haja a tornar en Cathalunya o regne de Valencia e no en altra part ab tal pacte que si lo Senyor Rey solia anar a cassa o altre loch per X o XV dies lo puixa tenir en la Aljafaria de Caragoça o altre loch dins lo regne sense sa Majestat ni de la Senyora Reyna e aquells XV dies sense esser manifestat e aço jure sollemnament. E axi lo Senyor Princep torna de Asco aci en Fraga e lo Senyor Rey Reyna e Princep van la via de Çaragoça a festes segons expressament se diu. E tal resposta ha tornat lo Visrey e en aquesta forma es lo acte concordat ab lo Regne que per no poder haver mes nos semble alguna cosa major e millor que no star retret al castell de Miravet. E axi mossenyors per esservos de tot avis vos fem lo present correu del que fins a la hora parteix lo correu ses seguit. E mossenyors per quant nos scriviu de peccuniaria bestreta vos fem certs com a mossenyor de Vich son stats bestrets CCXXX florins e a don Françesch Galceran de Pinos CLXXVII florins e a miçer Riquer C florins. Remetem aqui procures cascu les quals per los qui les han vos seran notificades a rebre per nosaltres e cascu de nos pregantvos que ultra lo dessus dit fet compliment a cascu de sa bestreta nos vullau fer bestraure alguna quantitat mes attes que haja dies som en continua despesa per aquests fets e ara que tirarem la via de Çaragoça e encara creem fins a Navarra hon no som coneguts e speramnos fer moltes despeses e assats grans.
E axi mossenyors placieus fernos dar prest soccorriment pus ab bonissima voluntat podeu veure nostres treballs. Ab tot nos sien significades moltes coses segons vos havem scrit no temem res fahent lo degut e havent sperança en vostre bon consell e ajuda confiants tostemps de la misericordia de Deu. E no havem mes a dir sino que som promptes de fer tot ço que ordenareu. Lo correu se parteix huy data de la present a VIII hores de mati. Pagaulo segons lo servey fara com be haveu acostumat. Scrita en la vila de Fraga diluns a XV del mes de deembre any Mil CCCC sexanta. - A vostra honor prests lo bisbe de Vich don Francesch Gauceran de Pinos e micer Anthoni Riquer embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Jatsia huy vos hajam scrit de Belloch remetent la letra al deputat local de Tarrega perqueus fos remesa per correu volant encara vos certificam com som arribats aci en Leyda nosaltres partits de Barchinona huy digmenge a les tres hores apres mig jorn e de continent ensemps ab nosaltres archabisbe de Terragona comte de Prades e Franci Sampso som tots anats a la posada de mi dit archabisbe e aqui premes lo jurament per vosaltres ordonat havem oides vostres instruccions e les letres per vosaltres trameses sobre les quals e encara sobre tot lo quens ha occorregut havem molt comunicat e amplament de la fahena de nostra embaxada e finalment havem deliberat spatxar axi com de fet havem spatxat sta nit correu ab una letra per fer venir dema aci los senyors bisbe de Vich don Françesch Galceran de Pinos e miçer Anthoni Riquer conembaxadors nostres qui son en Fragua per comunicar e apuntar ab ells lo negoci ans quens vejam ab la Magestat del Senyor Rey e havem spatxat altre correu ab una letra de mi dit archabisbe dreçada a don Pedro Durrea mon frare qui es ab lo Senyor Rey anat a Miravet on es lo Senyor Princep per saber lo Senyor Rey si tornara tan prest la via de Fraga on es la Senyora Reyna o quina via faria per manera quens puixam veure ab sa Magestat al pus prest que fer se puxe.
E per quant per avisarvos daquestes coses haguerem hagut spatxar correu havem aturat lo portador de la present qui es jove den Lombard e venie Darago e ja ere dues leugues della Leyda fahent aqueixa via per fervos lo present avis. Fins aci no hic ha mes de nou sino lo que ja vos es stat vuy scrit excepto que lo Senyor Rey a supplicacio dels aragonesos ira tant prest tenir festes a Çaragoça. Nosaltres per complir vostres ordinacio e deliberacio lo seguirem e farem quant porem en obtenir lo fi desijat de nostra embaxada juxta forma de les dites instruccions. Apres e continuament vos avisarem del que succehira. Lo dit jove portador de aquesta ha esser aqui dimarts a les X hores de mati si y es a la hora placieus donarli tres florins car axi li ho havem ofert si no hi es donauli ço que plasent vos sie. E ordonan vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sia. Scrita en Leyda a XIIII de deembre any Mil CCCC sexanta. - Dels embaxadors del Principat de Cathalunya los XII promptes a tota vostra ordinacio.
Mossenyors. Apres closa la letra los pahers daçi nos han dit que la ciutat fahie professons per la fahena del Senyor Princep e com los pahers son stats ab lo Senyor Rey ell lus ha dit e manat que no vol facen tals professons ne oracions publiques e axi ells han cessat com ja naguessen fetes dues. Tot vos sia avis.

En la misma sesión compareció también ante los diputados y consejeros el ciudadano de Barcelona Bernardo Çapila, el cual les entregó los documentos que siguen y que le habían sido remitidos con este objeto por uno de los servidores del Príncipe de Viana.


Remissio del Senyor Princep e de sa germana la Princesa.

Nos Johannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossillionis et Ceritanie. Etsi vos illustrissimus Princeps dilectissimusque filius noster Carolus operante humani generis hoste antiquo vosque etiam illustrissima filia nostra Blancha Principissa ejusdem Principis soror eodem operante inimico extra nostram paternam et debitam obedienciam per tempora permanseritis qua occasione plurima homicidia currerie
depredaciones furta rapine incendia capciones incarceraciones percussiones violencie extorsiones et multa alia hujusmodi et etiam acriora proch dolor facta et secuta fuerunt in regno nostro predicto Navarre queque hic pro expresis haberi volumus. Quia tamen supplicacio perhumilis Serenissime Regine consortis nostre carissime que pro vobis piam matrem humanissime se exhibet nostrum propulsavit auditum quod vos et idem Princeps et Principissa maximo cum desiderio cupitis in nostrum paternum amorem gratiam et benedictionem reduci et a nobis veniam clementer obtinere eapropter supplicacione dicte Serenissime Regine consortis nostre exaudita benigne et etiam ad preces Illustrissimi Regis Portugalie nepotis nostri carissimi et quia proprium est nostri Regis domini et patris vestri dictorum Illustrissimorum Caroli et Blanche Principum natorum nostrorum tradendo oblivioni quamcumque causam et culpam quam vos dicti Illustrissimi Principes filii nostri dederitis seu habueritis in predictis volentesque etiam in his vobiscum pii Regis domini et patris morem gerere et viscera pietatis clementer aperire ut Rex Navarre dominus et pater vester predictus tenore presentis deliberate consulte ac scienter et expresse in nostrum paternum amorem graciam et benediccionem vos illustrissimos Principem et Principessam filios nostros reducimus et ejusmodi contextu vobis eisdem illustrissimis Principibus filiis nostris omnia et singula quecumque minus bene acta et gesta perpetuo remittimus parcimus indulgemus et perdonamus vobis eisdem Principibus filiis nostris omnia et singula ac quecumque maleficia excessus crimina et delicta currerias percusiones homicidia incendia rapinas violencias res ablatas depredaciones furta damnificaciones incommoda illata jurium regiorum fischalium patrimonialium funccionum vectigalium tam debite quam indebite impositorum et tam generaliter quam particulariter exacciones retenciones redempciones captorum carceratorumque extorsiones et demum quarumcumque peccuniarum rerum et bonorum mobilium et se movencium debitorum nominumque confiscaciones ac delicta quelibet publica et privata aliaque scelera et forisfacta quantumcumque graviora et gravissima a quibuscumque preteritis temporibus usque ad realem integracionem per vos dictum Principem nobis faciendam de parte dicti regni nostri Navarre nobis inobediente ubicumque quomodocumque et qualitercumque seu quocumque pretextu occasione sive causa in nos et subditos vassallos et servitores amicos et familiares nostros sive comissa et perpetrata fuerint sive non etiamsi manifestam inobedientiam et rebellionem ac crimen lese majestatis in primo capite sapiant sive non omnemque etiam culpam et ofensam et penam realem et personalem in quam premissorum vel aliquorum ex eis occasione vel causa vel alias quomodolibet forsitan incidissetis seu posset dici quomodolibet incidisse. Revocantes contextu hujusmodi nos Rex predictus cassantes cancellantes abolentes irritantes et anullantes ex plenitudine potestatis nostre absolute qua in hac parte uti volumus respectibus supradictis pro statu nostro reique publice (rei publice, república) ac bono pacis dicti nostri regni Navarre aliorumque regnorum nostrorum ab alto comissorum quoscumque processus banna bonorum jura contumacias sentencias tam definitivas quam interlocutorias contra vos vel aliquem vestrum per nos aut quosvis nostros locumtenentes et alios presides aut
oficiales occasione criminum excessuum et delictorum predictorum aut alias quomodolibet latas et promulgatas ac condemnaciones quaslibet inde secutas etiamsi jus partis private qualitercumque tangerent harum serie deliberate et consulte ac etiam ex dicta potestatis nostre absolute plenitudine qua in hac parte de dicta certa sciencia et expresse uti volumus respectibus supradictis imperpetuum amplissime benignissime et omnino cum misericordia clemencia et magnitudine remittimus parcimus indulgemus perdonamus et relexamus. Insuper omnem vobis ex premissis seu quibusvis aliis irrogatam infamie maculam inobediencieque et rebellionis notam si qua est et aliam quamcumque ignominiam sive labem a vobis et vestrum quolibet abstergimus et clemencius abolemus reintegrantes vos et vestrum utrumque in vestram pristinam famam. Neo adversus vos aut vestrum aliquem pretextu rerum gestarum per vos eosdem tam in judicio quam extra vel alias tempore incepte inobediencie predicte usque ad realem integracionem partis dicti regni nostri Navarre inobedientis fiendam ex nunc in antea nullo unquam tempore per nos aut oficiales nostros quoscumque quavis auctoritate dignitate et potestate infultos ex mero oficio seu ad denunciacionem quorumcumque qui exinde tangerentur vel per viam
inquisicionis seu accusacionis ordinarie vel extraordinarie vel per restitucionem in integrum realiter vel personaliter seu alias qualitercumque in judicio vel extra aliqualiter procedatur jure legibus foris constitucionibus regnorumque capitulis et rescriptis usibus consuetudinibus usaticis et demum municipalibus legibus et statutis quibuscumque et ceteris huic nostre disposicioni quam edictalis legis e statuti vim obtinere volumus statuimus atque decernimus forte contrariis nullatenus obstituris. Immo tu predicta firmius roborentur ex predicta nostra supprema potestate legem generalem tenore presencium super hiis condendo nobis et quibuscumque personis damnificatis et damna passis qualitercumque et quomodocumque durante dicta inobediencia abdicamus et auferimus jus et facultatem agendi petendi supplicandi acusandi inquirendi et oficium judicis implorandi in et super quibusvis criminibus juribus bonis rebus mobilibus aut se moventibus et actionibus nobis et eis quocumque modo pertinentibus vel pertinere valentibus pro bonis juribus actionibus rebus debitis et nominibus ab eis captis occupatis confiscatis vel ab eorum debitoribus exactis seu super quibus liberati fuerint aut vobiscum aut vestrum aliquo transegerint vel pacti fuerint quoniam ut predicitur pro statu rei publice regnorum nostrorum ita fieri disponimus servarique jubemus. Insuper volumus quod omnia gesta seu acta tam in judicio quam extra per vos dictum lllustrissimum Principem filium nostrum seu vestros oficiales durante tempore quo extra obedienciam nostram fuistis ubi essent ex defectu jurisdiccionis nulla possint anullari aut invalidari vel irritari pretextu *tus jurisdictionis. Suplentes ex dicta nostra regia potestate legibus absoluta omnem et quantumque defectum dicte jurisdictionis. Propterea universis et singulis oficialibus et subditis nostris quibuscumque auctoritate et dignitate distinctis in dicione nostra omni constitutis presentibus et futuris injungimus strictiusque mandamus sub obtentu nostre gratie et amoris subque fidelitatis debito quibus nobis astricti sunt quatenus premissa onmia et singula servent servarique faciant atque mandent contraria interpretacione quacumque consultacioneque omni semota nec secus quippiam attentare presumant. Quod si contigeret ex nunc nullum esse deceruimus et inane ex quo contradictores secusque agentes in penas ipsas et alias graviores nostro reservatas arbitrio ipso facto decernimus absque spe venie incurrisse premissis omnibus in suo robore et efectu firmis semper manentibus et in observancia predistincta. Volumus insuper et mandamus quod presentis copia auctentica eandem vim eficaciam robur et firmitatem in judicio et extra judicium et ubique obtineat fidemque assequatur quas remissio indultum et reintegracio subscripta in sui propria forma expedita sigillata et debitis solempnitatibus roborata obtinet obtenturaque est et potest eficacissime operari cujus contrafactores quoslibet penis subscriptis mulctari volumus et puniri. Et ut predicta omnia et singula majori robore fulciantur juramus ad crucem domini nostri Jhesuchristi ejusque sancta quatuor Evangelia manibus nostris corporaliter tacta predicta omnia et singula tenere et observare tenerique et servari facere inviolabiliter per quoscumque et contra ea aut aliquod eorundem non facere vel venire aut permittere directe vel indirecte modo aliquo sive causa vel eciam racione. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in pendenti munitam. Data Barchinone die tricesimo januarii anno a Nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo regnique nostri Navarre anno tricesimo quinto aliorum vero regnorum nostrorum anno tercio. - Rex Joannes. - Dominus rex mandavit mihi Dominico Detho et viderunt eam Johannes Pages vicecancelarius Andreas Catala locumtenens thesaurarii generalis Petrus Torrellas conservator Regii Patrimonii et Jacobus Pauli advocatus fiscalis domini Regis. - Vidit Vicecancellarius. - Vidit Jacobus Pauli. - Vidit Locumtenens thesaurarii generalis. - Vidit Petrus Torroella conservator.

Guiatge de don Johan de Beamunt e del licenciado de Viana.

Nos don Johan per la gracia de Dios rey Daragon de Navarre de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de Corcega comte de Barchinona duque de Athenas e de Neopatria e encara comte de Rossellon e de Cerdanya. Por dar orden e disposicion a todo bien e ussar de oficio de rey humano e clemente e por contentament de seguridat de vosotros los noble religioso e amados nuestros don Johan de Beamunt e el licenciado de Viana don Joan Perez de Torralba de e con tenor de la present e de nuestra certa sciencia e expressa a vosotros los dichos noble don Johan de Beamunt e don Johan Perez de Torralba e a cada uno e qualquiere de vos guiamos e asseguramos en nuestra buena fe e parabla reyal e damos nuestro seguro e salvo conducto para que liberament e sin algun recelo podays e cada uno de vos pueda con aquellas cavalgaduras servidores e bienes que quereys ir venir estar e tornar por camino e fuera camino de dia e de noche a vuestro arbitrio e voluntat a las tierras del magnifico noble bien amado consellero e camarlench nuestro don Lop Ximenez Durrea virrey de Sicilia que tiene e possihe en el regno Daragon. E essomesmo podais ir venir estar e tornar en de e por qualesquiere otras tierras ciudades villas lugares e otras partes qualesquiere de nuestros regnos e tierras assi de aqua como de alla mar sin ser presos detenidos arrestados secrestados emparados vexados inquietados molestados executados ni en alguna otra manera agravados por nos ni por oficiales o subditos nuestros qualesquiere por causa o consideracion de qualesquiere excessos crimines e delictos que por vosotros o por qualquiere de vos sean o pudiessen ser en qualquiere manera fechos comesos e perpetrados siquiera suppiessen crimen de lesa majestat encara in primo capite siquiera no en todo el tiempo passado e encara venidero fasta el dia e ora que el present nuestro guiatge e salvoconducto mediant acto publico a vosotros o a qualquiere de vos sera librado por el religioso e bien amado consellero nuestro don fray Luis Dez-puig (o Dezpuig, en una linea) maestre de Muntesa. E queremos e declaramos que en el present nuestro guiatge e salvo conducto sean compresas e entendidas qualesquiere otras cosas encara que aqui no sean expressas e de aquellas se hoviesse de fazer expressa mencion car nos por aquesta mesma a qualesquiera oficiales e subditos nuestros tanto mayores quanto menores e otras personas de qualesquiere preheminencia dignidat ley grado o condicion que sean dezimos encargamos exortamos e mandamos quanto mas strechamente dezir se puede dius obtenimiento de nuestra gracia e mercet e incorrimento de nuestra ira e indignacion e pena de veinte mil florines doro de los bienes de qualquiere contrafazient havedores e a nuestros cofres applicadores que el present nuestro guiatge securo e salvo conducto e todas e cada unas cosas en el contenidas tengan firmement e observen tener e observar fagan inviolablement por todos e contra aquel ni cosas en el contenidas no fagan ni vengan ni permettan ser contrafecho en manera alguna guardandose attentament de fazer al contrario quanto a nos servir e obedecer e en las ditas penas ultra otras mayores e mas graves a nuestro arbitrio reservadas no encorrer desean. En testimonio de lo qual mandamos ser fecha la present con nuestro sillo en el dorso seellada. Dada en la nuestra ciudat de Tudela el primero dia del mes de abril en el anyo de la Natividat de Nuestro Senyor Mil CCCCLX. - Rex Johannes.