XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII.
Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca.
Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es.
Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

L, perg. 2205, Jaime I, 3 octubre 1274

L.
Perg. n. 2205. Jai. I. 3 oct. 1274.

In Dei nomine. Sepan todos quantos esta present carta veran que dia miercoles tres dias andados del mes de octobre don Garcia Ortiz de Azagra procurador del noble senyor infant don Pedro filio del noble rey de Aragon con carta suya que comiença: Noverint universi et finexe: Data Tirasone XI kalendas octuber anno Domini millesimo CCLXX quarto: et foron y con el don Ferrer de Manresa juge del senyor infant don Pedro et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragoça en Navarra en la Puent de la Reyna ho era mandada cort general de los Navarros y en presencia de don Armengot bispe de Pamplona et del abbat de Mont Aragon et de Pero Sanchez de Montagut governador del regno de Navarra et de don Gonçalvo Ivannes de Baztan et de don Garcia Almoravit et de don Johan Gonçalvez de Baztan et de Johan Corvaran et de don Pero Martineç de Soviça et de muytos otros ricos omnes et infançones et cavalleros et ciudadanos et bonos omens de todas las villas de Navarra buenas mostro una carta del noble senyor infant don Pedro de creyença que comiença assi: De nos infant don Pedro et finexe: dada en Taraçona dia viernes IIII dias por andar del mes de setiembre en el anno de mil CCLXX quarto. Encara mostro dos cartas con seyellos mayores pendientes del noble senyor don Jaime rey de Aragon la una que vinya a los ricos homens et a los cavalleros de Navarra et la otra de los bonos homens de las villas de Navarra que comiençan:
Jacobus Dei gratia et finexen: Datas Barchinone IIII kalendas augusti anno Domini MCCLXX quarto. Encara el avant dicto don Garcia Ortis procurador demando a toda la cort de Navarra seyendo plegados en los palaçios cabdales del rey de Navarra en la Puent de la Reyna per nomne et voç del dito infant don Pedro el regno et la senyoria de Navarra et que los ricos homens et los caveros et los conçellos de Navarra liurassen et toviessen al sennor rey de Aragon por sennor o al dito infant don Pedro por nomne del dicto padre suyo asi como el rey don Sancho que muerto es mando a los richos homens e a los conçellos de Navarra de jurar et de atener con Navarra et con los castiellos et con las villas segunt que se contenexe en la carta del afillamiento et de los paramientos que ficieron los nobles sennores don Jayme rey de Aragon et don Sancho rey de Navarra la qual carta comiença: (Conescuda cosa sea) Aquest ye traslat bien et fidelment sacado et finexe: E comprovo de palavra a palavra con la carta original. Encara mostro el dicto don Garcia Ortiz un traslat de una carta en el qual se contenexe que ricos homens de Navarra et de Aragon et de los bonos homens de las villas de los regnos juraron atener et complir los paramientos et los afillamientos que los dictos reyes feçieron entre si: las quales todas las sobredictas cartas et traslatos foron leydas por don Michel Sancheç de Uncastiello chantre de Panplona en los palaçios desuso dictos. Et encara leydas las dictas cartas demando el dicto don Garcia Ortiz al vispe et a los richos homens et a los infançones et a los cavalleros et a los ciudadanos et a los bonos homens de las villas que tuviessen et oviessen por sennor al dicto infant don Pedro en voç del dicto padre suyo o si ellos quissiessen al dicto infant segunt que don Jayme padre suyo avia dado a el poder segunt que parexe por las cartas desuso dictas et que pregava a ellos que toviessen por sennor al dicto infant don Pedro de todo el regno de Navarra con los castiellos et con las villas segunt como se contenexe en las dictas cartas del sennor rey et por el obligamiento que feyto fo por el rey don Sancho al rey don Jayme de Aragon por las cartas del afillamiento et de las juras de los ricos homens et de los bonos homens de las ciudades et de las villas de Navarra. Et el sennor vispe et los prelados et los ricos homens et los cavalleros et los bonos homens de las villas ovieron sobre esto lur consello et avido lur consello respondieron al abant dicto don Garcia Ortiz que ellos enviarian lures mandaderos por fer respuesta a el mismo sobre est feyto de dia domingo primero qui viene VII dias andados del mes de octubre en VIII dias primeros que vienen en Taraçona o antes si el sennor infant ficiesse saber a ellos que fos en Taraçona. Y en testimonio de todas las sobredictas cosas nos dictos don Armengot vispe de Panplona et don Johan Garceç Doriç abbat de Montaragon et don Pero Sancheç de Montagut et don Gonzalvo Ivannes de Baztan et don Garcia Almoravit et don Johan Gonzalvez de Baztan en esta present carta nuestros seyellos pendientes y mandamos poner. Esto fo feyto en la cort de Navarra en la Puent de la Reyna: et son encara testimonios desto don Exemeno de Soces et don Roldan Perez alcalde de Navarra et don Gonzalvo Gil de los Arcos et don Martin de Baltierra et don Diago Pereç de Soces et don Gil Baldovin et don Baldovin de Tudela.
Feyta carta dia miercoles tres dias andados del mes de octobre era Ma CCa CXIIa. - Ego Rodericus publicus notarius Tirasone hanc cartam scripsi et hoc sig+num feci.

(imagen del Baztán:)

li-perg-2206-jaime-i-16-octubre-1274

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonam que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabatins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen los comptes dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc.
- Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIII fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors

Translat de la sentencia donada per los reverents pares inquisidors de la heretica pravedat de la ciutat de Avila (Ávila) del Regne de Castella contra un nomenat Benet Garcia queis cardador heretich e condempnat del loch de la Guardia en lany Mil CCCCLXXXXI trames por lo reverent pare lo Senyor prior de la Sancta Creu inquisidor general de la heretica pravitat als reverents pares inquisidors de la ciutat de Barcelona. (*: Carbonell incluye este documento, impreso en cinco páginas en cuarto con caracteres góticos, en este lugar, y por el mérito de su contenido y la dificultad de hallarse hoy día ejemplares de su edición hemos creído conveniente copiarlo en obsequio a nuestros lectores.) 

Vist e ab diligentia examinat per nos lo doctor Pera de Villada abat de Sant-Millan e Sant-Marcial en las sglesias de Burgos e Leon e fra Ferrando de Sant Domingo profes de la horde de preicadors jutges inquesidors de la heretica pravitat e postasia (apostasía) en la ciutat de Avila e en tot son bisbat e axi mateix en la present causa specialment diputats per la actoritat (auctoritat, autoritat) apostolica. E nosaltres com iutges que som hordinaris en la dita causa per lo reverent Senyor (pone Ssnyor) don Pere Gonçales de Mendoça cardenal Despanya (Pedro González de Mendoza) archebisbe de Toledo privat de las Spanyas. Un proces e causa que davant nos aparague en tres parts ço es a saber de la una demanant lo honrat Bertomeu (Bartolomé) Alonso de Guevara procurador fiscal daquesta Santa inquisicio. E de laltra raho demanant Benet Garcia alias Garcia Cardador o dellas mesuras vehi e habitador en la vila de la Guardia del arquebisbat de Toledo de una peticio que lo dit procurador fiscal allega o posa davant lo dit Benet Garcia alias Garcia Cardedor e certa responsio a la dita peticio per lo dit procurador fiscal aximateix dada per la qual digue quel dit Benet Garcia avie hereticat apostatat e iudaycat e guardat la ley de Moyses sos fieles (feels, fidels) preceptes e cerimonies stant com era christia bateiat tenint e stant en tal nom e possessio. E era stat e fonc actualment ab altres chrestians e iuheus en crucificar un infant crestia en remembrança de la passio de nostre redemptor Jhesu-Christ e traure li lo cor per que ab el e ab una hostia consagrada fessen feltilleries ab que morisen rabiant los chrestians segons mes longament en la dita sa peticio e addicio se conte per lo qual nos demane per nos esser declarat lo dit Benet Garcia per heretge e apostata e aver incurrit en las penas e censures en los drets canonichs e civils stablides relexantho a la iusticia e braç secular segons que ab dret deguessem. E vist com lo dit Benet Garcia responent a la dita demanda e addicio confessa part del que en ella se contenia e part spresament nega. E vist que lo dit procurador fiscal acepta e reebe la confessio iudaycal del dit Benet Garcia en quant fehia per el e en laltre axi negat demana esser reebut a la prova e com per nosaltres axi el dit procurador fiscal e lo dit Benet Garcia foren rebuts a la prova cascu de sa intencio e vist un proces qui fet ses devant de mi lo dit doctor Pere de Villada loctinent en la Sglesia e bisbat de Astorga que lavos era contra lo dit Benet Garcia en la mateixa causa ordinariament agut e tractat. E per lo dit procurador fiscal en la present causa davant nos presentat e repetit e vist altra provança per lo dit procurador fiscal feta manarem fer e avem fet publicacio daquella e donar com fou donada copia dels dits e deposicions dels testimonis al dit Benet Garcia e com per sa part e en favor sua fou dit e allegat contra los dits e personas daquells lo que dir e allegar volgue esforçant se de posar tachas e obiectes pera ells declarar. E vist axi com per la conffessio del dit Benet Garcia davant nos iudicialment feta e perseverada com per la provança del dit procurador fiscal declarat tot lo que de dret se pot e deu declarar si res hia que per raho de lo posat contra la dita provança puga e dega esser declarat clarament se prova e en aço com lo dit Benet Garcia grau esser naturalment iueu rebe lo sant babtisme e apres de haver viscut e perseverat per spai de trenta anys en la ley e fe catholica de nostre Senyor Jhesu-Christ en nom e possessio de chrestia heretica e apostata daquella e actualment se torna a la ley de Moyses en la qual persevera per spai de cinc anys continuus creentla tenintla guardantla ab tots sos fictes preceptes e cerimonies guardant disaptes pasquas festas e deiunys quant bonament lo podia fer sens esser sentit com qual se vulla bon iueu ho fa tenint la per millor que la de Jhesu-Christ no anant a la sglesia menjant carn en divendres e quaresma e altres dies vedats en casa de iueus e no conbregave mes abans quant vehia lo corpus axi en la sglesia com quant lo portavan a negun malalt secretament scupie e li fehie figas e encara que se conffessava falsament no manifestant en veritat sos peccats al confessor fermament tenint e creent que la tal conffessio no profitava pera remissio dels peccats e que la penitencia e los altres sacraments de la Sancta mare sglesia fos en burla e practicant lo dit Benet Garcia ab un iueu misteris de la ley digue al dit iueu que creya que la maladiccio de son pare iueu lo avia portat en aquel stat per que se havia tornat crestia e que el creya e tenia la ley de Moyses com bon iueu e que stava de proposit encara que lo cremen viu de morir en aquella que encara que mostra esser crestia en la voluntat es iueu e que lo que dien los crestians que hia Jhesus e Sancta Maria verge abans del part ni apres del part que era la maior batania del mon quels crestians tenen e que son cans enemichs de Deu criador de totes les coses en que ell creye com bon iueu e que creu que les cerimonias que fan los crestians son ydolatrias e que tenen la ley de Moyses com los iueus mes que no la observan com a malvats e idolatris que adoran una hostia que es una poca de ferina (farina) batuda ab aygua e per las paraules que un capella diu dien las bestias dihent per los crestians que aquell pa se torna en verdedera (verdadera) carn de Deu lo vi en sanc e que es burla los crestians fan pintar images de sants e santes e que allo es pintar com voler que quant lo dit Benet Garcia fou a Sant Jaume totes les images que hi avia li paregueren idoles e que per tals las te el e a totes les altres e que los chrestians ab lo combregar del Corpus Christi e altras feltillerias que fan sen van tots ab tots los diables al infern en so de burla e vituperi recomtava ordenadament a hun iuheu los articles de la fe responent a ells de la manera ques fa quant combregan los crestians e li digue que crehie axi com crehie en lo creador que per que una vegada combrega ab una hostia que dehien esser de las consagradas perque se torna crestia junt ab les malediccions de son pare li ague donat lo creador tant mal e lo avia portat a les presons en que stave mes si Deu lon desliuras que pendria sos fills e sen iria a Judea e si nols sen podia menar quels mataria e que el hi faria lo possible de passar los per lo ryu de les pedras encara que el creu que no cessa de correr sino lo disabte e que una vegade stigue en proposit de sacrificar la hu dels dits fills seus axi com feu Abraam sino que lo diable loy destorba e que creye que siu (si ho) fere Deu lin donara bona ventura e que li sabia greu quels dits fills seus restassen en aquesta ley maleyda asso dehia per la ley de Jesu-Christ. E vist que lo dit Benet Garcia deiuna certs deiunis de iuheus al modo iudaych e stigue de preposit (proposit, propósit) de deiunar altres e dehia oracions de juheus en abraych (hebraico, hebreo, lengua hebrea) e pregava a un iueu que pregas per ell al creador comanant se en ses oracions iudaycas fent li gracias per lo que per ell avia pregat e axi mateix en asso axi per la confessio del dit Benet Garcia com per la provança del dit procurador fiscal quel dit Benet Garcia en deiuni deprobat e dampnada intencio fou en altres crestians e iuheus en un tractat e concert de fer certas fetillerias en una hostia consagrada e un cor de infant crestia per los inquisidors de la heretica pravitat entre ells no poguessen procehir e perque los dits inquisidors e los altres crestians rabiassen e morissen rabiant e la ley e fe catholica de Jhesu-Christ fos destroyda e perduda totalment e los iuheus se ensenyorisen e que la ley de Moyses fos exalçada e volent posar en efecte e en obra son abominable proposit desig e intencio dampnada al dit Benet Garcia fou e vingue personal e actualment (pone actualmeut, la u y la n suelen equivocarse en los escritos) ab los dits altres crestians e iuheus en crucificar e crucifica un infant crestia en la forma e manera quel (quels) iuheus crucificaren a nostre Senyor Jesu-Christ en remembrança e vituperi de sa divina magestat e sacratissima passio stenenli los brassos e camas en dos pals posadas e ligadas en figura de creu + donantli açots repelons e bufets scupintlo obrintli las venas ab ganivets e collili la sanch ab un caldero e ab una scudella e posantli argilagas e herbas spinosas en las solas dels peus e en las spatles posantli lo dit Benet Garcia en lo cap de las herbas spinosas en manera de garlanda obrint lo costat del dit infant cuelment ab un ganivet bomia per baix dels pits traentli lo cor per lo afete e fetillerias damunt ditas ab moltes vituperosas e orribles paraules dihentli lo dit Benet Garcia iunctament ab tots los altres crestians o juheus dreçades e dirigidas a nostre Senyor Jesu-Christ en persona del dit infant dientli crucifical aquest enganador que se dehia nostre rey e avia destruir nostre temple e que ab fetillerias nos avia de matar e veniarse de nosaltres crucifical crucifical aquest ca embaidor enganador e fetiller e per que se dehia Deu e perque preicava que era Deu e perque se dehia rey dels juheus e Deu que era home com cascu dells fill (fills) de una dona corrupta e adultera bort nat de adulteri e que volia destruir als juheus e sa ley mes que ells destruhirian a ell. E axi feren spirar e morir al dit infant ignorantment e lo soterraren de nit secretament en un loch desert hon nos pogues aver noticia dells. E apres aço fet e perpetrat lo damunt dit el dit Benet Garcie se aiunta en cert loch ab los damunt dits sos compenyons crestians e iuheus hon tots iuntament foren de acort que fos trames lo dit Benet Garcia ab lo dit cor del dit infant e ab una hostia quells dehien de cert esser consagrada e certs savis iuhues (iuheus) que avian de fer ditas fetillerias pera quels inquisidors e tots los altres crestians morissen rabian (sin t final, rabiant) com dit es lo qual cor e la hostia ques diu esser consagrada al dit Benet Garcia en son poder tingue e rebe e ab allo una carta fermada de alguns dels dits sos companyons e participants per portar allo als dits iuheus savis ab lo qual lo dit Benet Garcia fou pres en lo cami per voluntat de Deu ligat e portat aquest coneximent de la veritat lo qual axi mateix se troba esser stat e entrevengut personalment en altre tractat e concert o semblant de fer semblants fetillerias ab lo dit mateix damunt dit altre cor de infant crestia e ab altra hostia consagrada ab los dits sos companyons iuheus e crestians. E vist axi la informacio que de nostre ofici de personas religiosas de nostra Santa fe catholica e de fe dignes que aver poguerem pera saber la veritat e com les dites parts conclogueren e no volgueren mes dir ni allegar e nosaltres concloguerem ab ells e aguerem lo proces e causa per clos e conclos asignam die e terme per donar sentencia e daqui avant tot hora e quant desliberats stiguessem e vehent los altres actes del dit proces e sobre tot agut nostre acort e desliberacio ab persones religiosas e savies de bona e provada ciencia e conciencia seguit lo seu acort desliberacio e consell tenint a Deu davant los nostres hulls trobam que debem divulgar e declarar divulgam e declaram la intencio e acusacio del dit fiscal per ben provada e verificada. 

LII, perg 2207, Jaime I, 1 noviembre 1274

LII.

Perg. n. 2207. Jai. I. 1 nov. 1274.

Sepan todos los omnes qui esta carta odran et veran como nos don Pedro Sanchez de Montagudo sennor de Chascant governador del regno de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferiç de Navarra et don J. Guarceys Doriz abbat de Montaragon et don G. Ochoa prior del monasterio de Ronçasvalle et don P. Sanchez dean de Tudela et don Miguel Periz de Legaria trasorero de Santa Maria de Pomplona et don G. Lopiz enfermero de Santa Maria de Pomplona et don G. Doriz don M. Yenneguis Doriz don Alvar Periz de Rada don P. Zapata don Roldan Periz Daransus don M. de Valtierra don M. Garçeiz Deusa don Gomiz Periz Darroniz don Semen Dolleta don Roy Semeniz Dolleta Juan Martiniz Dolleta Aznar Hienneguiz de Corella M. Lopiz Doriz Pero Martiniz de Mutilva Diago Muriz de Morentiayn Gil Martiniz Dayvar Sancho Guarçeiz Dagonçiello M. Diaz de Mirifuentes Juan Periz Dolleta Roy Seco alcait de Buradon Lop Hienneguiz de Sada Adoin de Sada Juan Periz de Malley alcayt de Cortes Aznar Semenis de Caparroso G. Periz Daçagra Roy Martiniz de Tafalla Alfonso Dias de Morentiayn Arnalt Arremon de Mal-leon Miguel Martiniz Daransus alcayt de Sanctacara don G. Periz de Cadreyta M. Davaltierra el menor Gil Semenis de Falçes Gonçalvo Roiz de los Archos Pero Guarçeiz de Larraya Sancho Sanchez de Leons

G. Yenneguiz Dargedas Roy Sanchez de Sores G. Guarçeis Darazuri Diago Periz de Sotes Pero Gil de Gorris Miguel de Leons Gonçalvo Gil de los Archos Pero Periz Doria G. Lopiz Darraista Hiennego de Rada Pero Semenis de Falçes Ferrant Periz de Chalas don Jurdan de Penna G. Martiniz de Lerin Diago Ortiz de Falçes Juan Dias de Mirafuentas Per Ayvar de Liverri Lop Suria Daransus Sancho Periz de Pedrola Sancho Lopiz de Nives M. Semenis de Falses Roy Lopiz Doriz G. Semenis Doriz Juan Periç Danieyça Roy Lopiz de Marziella Semen Ochoa Dovanos Pero Guarçia Dandosiella Roldan Periz de Sotes Semen Gonsalvis de Valtierra de Tudela don Gil Baldovin alcalde don Bernart Duran don Lop Ortiz la justicia don J. Periz Dopatos A. Rinalt Andres de Merusaval J. Descojon de Pomplona Per Arnalt lo cambiador don Perez Baldovin Juan Periz Metça Pero Daldava Pero de Xalas Pasqual Baldovin de Olit don Miguel Periz alcalde Miguel de Moheztiverra don Thomas Tendon de Sanguesa don Juan don Jurdan don Gil Ducar Juan de Quintana Calbet Doronç don M. Guarcies de la ciutat de Pomplona Pasqual de Ponplona Miguel Periz Çavaldigna M. Aznariz Pere Uxua del Pont de la Reyna P. de Palmas alcalde Miguel Alvaris de Larraga Pero Lopis alcalde don Grant Per Yenneguis Maoral de Arguedas don Yenneguis alcalde Rodrigo Aznarez Ennego de Fustinnana de Mariell Freyto Miguel de Lapuerta alcalde de Falces don G. alcalde G. Covinna de Açagra Pera Rabi don Matheo de Corella Lop Daraçiell M. de Funes de Uxue don Guirriz alcalde S. Fierro Orti de Muelas todos qui fuemos plegados en la cort de Navarra general qui fue feyta et plegada en Olit sobre fecho del infant don Pedro convenimos prometemos et juramos en manos del davan dito abbat de Montaragon recibiendo la jura por nompne del infant don Pedro filio primero heredero del noble rey Daragon que tant ayna como el dicho infant don Pedro sea en Navarra por reçibir las juras et los homenajes por las condiciones et convenienças que son tractadas et puestas entre ell et los del regno de Navarra juraremos et faremos homenages a eyll de manos et de boca de atener et complir las dichas condiciones et los paramientos et las convenienças que se contienen en la nota que fo loada et otorgada por toda la cort en Olit et fo a mi G. Chamina notario de Olit luego liurada de voluntat de todos por fer en II cartas partidas por letras en forma publica. Empero otro si compliendo et ateniendo a nos el dicho infant don Pedro aquellas cosas todas como scriptas son en las cartas que son fechas entre eyll et los navarros. Esto fo fecho en Olit jueves dia primero del mes de noviembre fiesta de todos santos anno ab incarnatione Domini millessimo CCLXXIIII. - Ego G. Chamina sobredicho notario de Olit por mandamiento de todos los sobrescriptos escrivi esta carta partida por A B C et fiz este mio sig+no acostumbrado.

 

23 DE JUNIO, capítulos

23 DE JUNIO.

Después de haberse nombrado tres oidores de cuentas para examinar las de los que lo habían sido para el alistamiento de gente de armas, cuando se trataba de libertar al Señor Primogénito; se tomaron, entre otros acuerdos, los siguientes:
que se señalase sueldo, como se señaló, al canciller que nombrase el Señor Rey, al vicecanciller y a otros empleados: que se invitase al señor Primogénito para que pasase a jurar los capítulos de la concordia; que se escribiese al veguer para que volviese de Lérida con las banderas y sin hacer ostentación alguna; y que se diese orden al diputado local de Tortosa para que licenciase la guardia del castillo de Amposta, orden que se comunicó igualmente a otros gefes y comisionados.
Siguen las cartas que se recibieron en este día.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors (falta punto) Una letra vostra havem rebuda feta en Barchinona a XX del mes e any dejus scrits per la qual som stats certificats de la ambaixada per vosaltres derrerament feta a la Senyora Reyna per conclusio dels afers que dies ha manajau. Pus avant dicisivament informantnos com lo Senyor Primogenit pot e deu fer de justicia e axi es praticat prestar lo jurament acustumat com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo dit Principat encautant nos que stigam attents e vellants en les coses quis esguarden benifici de aquesta universitat repos e tranquille stat de aquella e del dit Principat com vuy sia major necessitat que james de esserhi mes attents havent totstemps concordia en nosaltres com en aquets afers sia stada la major direccio e prosecucio la unitat que entre les universitats del dit Principat fins aci es stada. E considerat la arduitat del dit negoci per haver pus a ple la intencio dels singulars de aquesta universitat la qual fins aci de fet e de paraula han manifestada havem tengut consell general e en aquell legida dita vostra letra e altre que dels honorables consellers de Barchinona havem haguda e un altre del lllustrissimo Senyor Princep e Primogenit concordantment los jurats del dit consell ab fervent ardor de voluntat negu no discrepant es stat delliberat lo proposit per aquesta ciutat ja principiat e per lo sindich aqui present de aquella continuat aderirse servar e complir lo que en lo dit negoci per vostras reverencia e honorables savieses sera provehit e determenat se dega fer. Empero per haver major avis esser encautats en contrari algu pogues venir qui pogues obviar a la dita sensera e unida voluntat que aquesta universitat e singulars de aquella han vos haurem a molta gracia nos certifiqueu ens aconselleu com nos haurem regir si per cars segons tacitament lo Senyor Primogenit ab sa letra nos havisa per part de la Senyora Reyna seriam per alguna via de contrari per vies inductives o en altre manera requests o induhits. E sia la Sancta Trinitat en vostra continua proteccio. Scrita en Manresa a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu promptes los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa.
Senyors lo die present corrent la sinquena hora pris mig dia havem rebuda una vostra letra sots data de XX del corrent mes al contengut de la qual vos satisfem que sobra tot lo negoci per gracia de nostro Senyor Deu aquesta ciutat es stada es e sera unita en un cor e voluntat a tot be avenir e servici del Senyor Primogenit e de tot lo Principat de Cathalunya e de fer complir e exeguir tots ordonaments e avisos seus e vostros mostrats axi ab letra sua com vostra e dels honorables concellers de aqueixa ciutat com encara en altra manera a tota la sua e vostra voluntats ab tota conformitat e per qualsevulla aperencias e demostracions en altra manera fetas per altres no donar fe car aquesta ciutat es sots lo nombre de les altres del dit Principat e tostemps ha seguit e seguira son principal cap lo qual es la dita ciutat de Barchinona a tota la sua voluntat. E conserveus senyors molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tots vostres ordonaments e servir prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reunidos otra vez los señores Diputados y Consejo, el mismo día, se presentaron el maestro de Montesa y don Juan Fernando de Heredia, con la siguiente credencial de la Reina, que leyó en presencia de todos Pedro Oliet, protonotario de dicha Señora.

Als reverend venerable pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Continuants nostre bon desig e satisfents a vostra letra tremetem ambaixadors nostres los venerables e magnifichs mestre de Muntesa e Joan Ferrandez de Heredia e nostre prothonotari Pedro Doliet pera reebra e veure les jures e firmes del lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e vostres. Havem los donat carrech de nostra part vos diguen algunes coses afectuosissimament. Vos pregam que donant fe e creença com a nostra propria persona en ço queus sera dit vos hajau ab aquella bona e sincera voluntat dileccio e amor que de vosaltres fermament speram que en nostre Senyor Deus confiam ço que fareu per la Majestat del Senyor Rey la Excellencia sua e nos vos ho regonexerem ab aquella humanitat e bon voler que a tots vosaltres portam. Dada en Vilafrancha a XXII de juny any Mil CCCCLXl. - La Reyna.

Entregados por el referido maestro de Montesa los capítulos y respuestas de la Reina, firmados aquellos por dicha Señora en nombre del Rey, fueron leídos, en presencia de todos los individuos del consistorio, testigos y demás que acudieron en gran multitud, y luego de prestado el juramento, con la solemnidad de costumbre, los firmó el señor Primogénito, jurando también, enseguida, guardarlos y hacerlos guardar, los señores Diputados y Consejeros, y además los Concelleres de la ciudad de Barcelona, allí presentes.
Siguen los capítulos mencionados, con la carta que se dirigió a la señora Reina, y demás que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Forma capitulorum firmatorum.

Senyor molt alt e molt excellent. (cosa publica : república)
Inextimable es lo be procehint del compost orde e repos de la cosa publica lo qual precipuament esta en uniformitat e concordia del cap ab lo cors o membres de aquella. E com per la disparitat e discordancia de aquells inmensurables mals provenen axi per la unitat orde e acordat voler divinals bens augment e multiplicacio de poques coses en grans succehixen. E molt mes en los regnes e Principats en los quals reguladament consisteix la monarchia qui ab leys appropriades la cosa publica governant de aquella es Princep cap e Senyor e axi ordonadament obrani aquella augmenta e fa en molta excellencia florir hon intervenint suasions indegudes de persones pochs zelants lo benefici publich les quals divertir causen en forma alguna del ordonat obrar importen dejeccio gran a la cosa publica. Si ja donchs lo cors della no es per Deus Omnipotent de tanta virtut fornit que constantment haja suficiencia curar la imfirmitat que per indegudes informacions en lo cap de la cosa publica residir poria lo que novament en lo Principat de Cathalunya ha contengut e molt mes ha caygut haguera sino per la molta virtut e sapiencia de que dotada es vostra gran Excellencia gloriosament regnant Rey princep e cap de la cosa publica del Principat de Cathalunya lo qual cors de la dita cosa publica en molta unanimitat virtuosament constituit curant stirpar les iniques e sinistres informacions a vostra Majestat fetes en derogacio de la vostra reyal corona e oppresio del Illustre don Carles primogenit de vostra gran Excellencia ha obtengut. E dita vostra Majestat per son gran ingeni virtut e industria promptament ha vist e conegut remediador esser e proveidor en les coses talment començades a causa de tals perverses informacions al cors de la cosa publica del dit Principat e altres regnes e terres a vostra corona subdites molt prejudicials e dampnoses per occassio de les quals loch se haja donat lo dit lllustre Primogenit esser en preso detengut e lo noble don Johan de Beamont e axi apresonats esser del Principat de Cathalunya trets don provenien al dit Principat e a la cosa publica de aquell prejudicis e lesions a sos privilegis e leys paccionades hoc e innumerables altres dans irreparables. Les quals coses en diverses maneres e per varies vies per part del dit Principat ab molta diligencia e sollicitut notificades e demostrades a vostra Majestat dotada de grandissima prudencia coneguda la fidelitat e veritat dels cathalans es stada merce vostra Senyor fer gracia al dit Principat donarlos e liberar lo dit lllustre Primogenit. E per quant en lo temps dels *amfractes qui per tals informacions e preso se son seguits han occorregut moltes coses les quals conve en orde metre per donar tranquillitat e repos a tota la cosa publica del dit Principat comprenent hi lo cap lo cors e tots los membres e per provehir en lo arreglament de la administracio de justicia la qual conserve los regnes en degut stament. E per stirpar los abusos qui en temps passats se son fets per ministres de la justicia hoc encara per total conclusio donar en stirpacio de aquells qui ab llurs malvats consells tants perills han seminats e congoixes donades a tot lo Principat. E per que en sdevenidor a altres sia caucio e exemplar son stades molt equament e stan concebudes les coses seguents les quals a humil supplicacio del dit Principat o dels diputats e consell aquell representants sera de merce de vos Senyor consentir e atorgar.

I.

Primerament Senyor supplica lo dit Principat e o los diputats e consell aquell representants en virtut de la comissio de la cort de Leyda feta a cinch de dehembre any Mil CCCC sexanta (poco más de 6 meses han pasado) sia de merce de vostra alta Senyoria declarar a major cautela esser per ferms valits justs deguts e legitims tots los actes e enantaments e procehiments en qualsevol manera fets axi dins lo dit Principat com fora per lo dit Principat universitats staments e singulars de aquell e a instancia sua sobre la liberacio de la persona del dit lllustre don Carlos Primogenit de vostra Altesa e encara apres la liberacio fins a perfet compliment de la observacio dels usatges e privilegis e libertats e repos del dit Principat e singulars de aquell axi com los dits actes e processos fets juxta usatges constitucions capitols e actes de cort usos pratiques costums privilegis e libertats del dit Principat universals e particulars de les universitats staments e singulars de aquells e per observancia defensio e conservacio de aquells e de quascu dells e per conseguent tots los dits actes no esser ne poder esser en forma alguna reprehensibles axi com de fet per dret e raho rependre nos poden ne poder o deverse en derogacio o detraccio de aquells en tot o en part parlar contrafer o contravenir en forma alguna directament o indirecta. E que per vos Senyor Primogenit e successors vostres e seus oficials o ministres de vostra Majestat e lurs procehir enantar innovar inquirir processar o altra qualsevol cosa fer o attemptar nos puixa nes dega per qualsevol ordinacio o exquisita causa o forma contra les persones universitats staments e singulars de aquelles e bens lurs encara que fossen oficials vostres qui consellant executant parlant o en qualsevol altra forma entrevenint en los dits actes han ajudat entrevengut exercit fet ministrat consellat e parlat en tot o en part. Abdicant a vos Senyor e Primogenit e als successors vostres e seus e a tots ministres e oficials vostres e de aquells tot poder de fer e attemptar lo contrari decernint e declarant esser irrits nulles invalits e injusts qualsevol processos e enantaments qui contra les damunt dites coses e alguna de aquelles son stats fets o se volrien fer o attemptar en alguna manera axi en particular com en general. E si per ministres o oficials de vostra Altesa Primogenit e de successors vostres e seus o altres persones privades e de qualsevol grau o preheminencia sien seria alguna cosa innovada o attemptada en derogacio e prejudici de les coses o contra les persones sobredites universitats staments e singulars de aquells cathalans o no o bens de aquells aquells tals ministres o oficials e persones sien hagudes ipso facto per privades persones e enimichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica e a aquells axi contrafaents e contravenints encara que ho haguessen de manament de vostra Altesa puixa o dega esser resistit de fet ab armes o en qualsevol altre manera e dampnificarlos en persones e bens. E sia licit e permes qualsevol cossos collegis staments e universitats e consells de aquells e qualsevol altres persones axi ecclesiastiques com seculars del dit Principat ajudar ab armes o en altra qualsevol manera an aquella o aquelles persones contra les quals los dits enantaments o procehiments serien fets o attemptats com vos Senyor ara per lavors e lavors per ara absoleu e per absolts haveu e haver voleu tots aquells qui per manteniment e defensio dels dits actes persones e lurs bens contra los dits oficials e ministres per la dita raho haurien procehit o en la dita manera enantat havent aquells per quitis e inmunes de tota pena e punicio declarant de mera justicia ara per lavors aquells esser quitis e inmunes de tota culpa e punicio. Lo Senyor Rey attes e considerat que lo Principat de Cathalunya per la sua innata fidelitat be e degudament ha fetes les coses en lo dit capitol contengudes per ço comendant de aquelles los cathalans com a fidelissimos vassalls e approvant tots los dessus dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llur fets atorga e li plau tot lo dit capitol e coses e ell scrites e specificades juxta la sua serie e tenor vol empero e ab aço entes que la dita approvacio dels dits actes enantaments e procehiments per ells e a instancia llurs fets sia entesa dels actes enantaments e procehiments per ells e a instancia lur fets fins al dia present e no de altres. E que en virtut de aquells ni de algu dells no puixa esser daqui avant proceit en alguna manera a acte o execucio alguna e que sia renunciada per lo dit Principat qualsevol instancia ques pogues fer per tot lo passat contra oficials e consellers seus e tot altre interes qui allegar se pogues contra aquells o algu de aquells. Salvo lo que davall en lo terç capitol se dira del noble Galceran de Requesens.

II.

Item Senyor com entre les altres causes per que es stada feta infraccio e lesio de usatges constitucions capitols de cort e altres libertats de la patria si es per quant lo noble don Johan de Beamont qui dins lo dit Principat es stat apresonat e de aquell tret no es restituit en lo dit Principat e dins la vegueria de Leyda hon fonch pres e detengut sia merce de vostra gran Senyoria lo dit don Johan esser restituit en lo Principat e vegueria de Leyda en sa plenissima libertat e a aquell esser servat lo guiatge per vostra Altesa al dit don Johan atorgat juxta la serie e tenor del dit guiatge. Plau al Senyor Rey e promet deliurar la persona de don Johan de Beamont e aquell fer restituir en plena libertat dins la ciutat de Tortosa o Leyda dins spay de quinze jorns apres la ferma de la present capitulacio avant comptadors.

III.

Item Senyor com les grans e inextimables congoixes qui provengudes son dans e grandissimes despeses e perills per causa e occasio de alguns mals consellers e oficials de vostra Altesa los quals sinistrament e contra veritat e indegudament han informada consellada e seduida vostra Senyoria a causa de les quals informacions consells e seduccions los dans sobredits son pervenguts hoc (se lee hoe) e moltes divisions cismes dans irreparables a la cosa publica del dit Principat procurats los quals consellers e oficials si stirpats no eren punits e castigats porien portar lo dit Principat en altres majors inconvenients o en sdevenidor exemplar se poria pendre de la impunitat de llurs mals e convidaria e incitaria los altres a mal obrar lo que molt deu esser lunyat e stirpat per servey de vostra Altesa benifici e repos de la cosa publica del dit Principat. Per tant Senyor supplica lo dit Principat a vostra gran Altesa sia merce vostra haver per privats indignes e inhabils dels oficis que regien e exercien e de tot benefici ofici e facultat de consellar en lo dit Principat e en fets del dit Principat e singulars de aquell tot axi ecclesiastichs com seculars los qui han entrevengut consellat assistit participi hagut en vostre consell del dia de la detencio del dit Illustre Primogenit fins a la jornada de la liberacio de aquell. E encara tots aquells axi del consell de la vostra Senyoria com altres qui abans del dia de la dita detencio han consellat o entrevengut que aquella se fahes. Encara mes los oficials vostres qui haurien ajustats consells per causa de la dita detencio o coses concernents aquella axi ans de la dita detencio com apres de aquella e ans de la dita liberacio axi que dequi avant no puixen regir ne exercir los dits oficis ne haver lo dit benefici o facultat de consellar de present ni en esdevenidor ne encara altres oficis o beneficis. Si donchs no procehia de assentiment e voluntat dels dits diputats o major part del dit consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona. Entes empero que en algun ofici de jurisdiccio no puixen esser restituits ne haver ne obtenir aquells ne altres oficis de jurisdiccio. E per que al dit Principat puixa esser feta la reparacio e reintegracio ques pora dels dans que sostenguts ha per causa de la detencio sobredita e defensio de ses libertats violades per seduccions males informacions e sinistres consells sia merce vostra cometre e donar plenissima potestat e facultat al dit Principat e a les persones per los dits diputats e consell o la major part deputadores e elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona en una e moltes vegades de inquirir e informacio pendre contra tots e sengles oficials e persones axi ecclesiastiques com seculars qui en les coses damunt dites delinquit hagen os presumira haver delinquit e aquelles que constara per deguda informacio precedent haver delinquit cismes divisions haver seminades e meses per causa de la detencio del dit Primogenit juxta la qualitat del delicte e justicia requerra punir castigar sentenciar e exequutar axi en persona com en bens segons los merits seran de tals seductors dampnificadors destruidors e mals conselladors de la cosa publica per manera que los demerits de tals no resten impunits ne sia donat en esdevenidor exemplar de mal obrar. Plau al Senyor Rey a supplicacio del dit Principat privar e remoure e de present priva e remou los canceller vicecanciller regent cancellaria e mossen Galceran de Requesens portant veus de governador de Cathalunya e micer Jaume Pau advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona dels dits e altres oficis que de present obtenen en Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya sens empero nota de infamia. E que daqui avant los dessus dits e altres en lo dit capitol compresos no puixen haver ne obtenir oficis de jurisdiccio en lo dit Principat e comdats ni aconsellar en fets del dit Principat e comdats ni en actes alguns concernents aquells o universitats cossos collegis e singulars persones ecclesiastiques o seculars de aquells ne coses o bens lurs. E per quant a instancia dels dits diputats e consell e de la ciutat de Barchinona es stat fet cert proces contra lo noble mossen Galceran de Requesens portant veus de governador en lo dit Principat per lo qual es stat e vuy en dia sta pres dins la preso comuna de la dita ciutat o lo dit Senyor Rey per alguns respectes haja ordonat e ordona ab la present lo dit mossen Requesens deure esser e star tot lo temps de la sua vida natural fora lo dit Principat e encara fora la cort del dit Senyor Rey sots pena de privacio de la vida e annotacio e confiscacio de tots sos bens aplicadors en cas de contrafaccio al General de Cathalunya. Salva empero al dit mossen Requesens la opcio davall scrita. Per ço plau al dit Senyor Rey vol e ordona que si lo dit mossen Requesens
no contentanse de aço se volra defendre per justicia en tal cas stiga en la preso hon vuy sta e puixa esser procehit contra ell e sos bens per virtut del dit proces et alias per justicia les coses en los presents capitols contengudes en res no contrastants. Totes empero altres instancies o enantaments que fer se porien contra qualsevol altres oficials e persones qui en les coses en lo dit capitol contengudes delinquit hajen os presumira haver delinquit cessants per benefici e repos del dit Principat. E mes vol lo dit Senyor que per los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona sia donada seguretat en quant a ells se sguarda a les persones e bens de tots los oficials e consellers del dit Senyor Rey qui fins lo dia de vuy han lo dit Senyor en qualsevol manera sobre los dits afers consellat axi e per tal forma que los dits oficials e consellers puixen star e habitar segurament ab tota quietacio dins la ciutat de Barchinona e lo dit Principat e fora de aquell hon mes volran. E que semblant paraula e seguretat los sia donada per lo lllustrissimo Primogenit axi que per ell o algun oficial o persona no puixen esser inquietats ni molestats en bens ni en persones en alguna manera per les causes e rahons en lo dessus dit capitol contengudes e fins lo dia de vuy seguides encara que lo dit illustre Primogenit succeesca en los regnes e terres del dit Senyor Rey. E que lo dit lllustrissimo Primogenit sia tengut aço prometre e jurar tenir e servar ab tota eficacia. E si lo contrari se fahia sia licit als dits consellers e oficials resistir de fet ab absolucio de la fidelitat en lo dit cas e puixen e degen los dits diputats e consell e ciutat de Barchinona opposarse a la defensio dels dits oficials e consellers juxta les constitucions leys e libertats del dit Principat.

IIII.

Item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres e de la cosa publica de aquells sia la observacio de justicia la qual vos Senyor sou tengut ben exercir e ministrar e fer observar e fins açi lo dit Principat per causa dels ministres de la justicia e per no esser aquella be administrada haja sostenguts molts detriments e contraris en les coses de la administracio de justicia volent lo dit Principat obviar als abusos qui fins açi seguits se son los quals explicar per bona causa se obmet. Desijant lo dit Principat satisfer al deute servey e honor de vostra Altesa e proveir en lo repos descarrech e servey de aquella e al be e repos de la cosa publica suppliquen humilment a vostra gran Senyoria los diputats e consell daqui avant perpetuament la justicia esser feta e administrada en la forma seguent. Diu lo Senyor Rey que no es cosa a sa Senyoria tant accepta ne tant per sa Majestat desijada com es que la justicia que per nostre Senyor Deu li es acomanada sia a lahor de la Majestat divinal servey seu e benefici de la cosa publica de sos regnes e terres ministrada. Per tant al dit Senyor Rey plau e li es molt accepte que la justicia sia administrada en lo dit Principat en e per la forma per sa Majestat en los presents capitols atorgada.

V.

Primerament per quant los principals ministres exercints la justicia son los canceller vicecanceller e en son cas regent cancellaria de vos Senyor e de vostres successors vostre Illustrissimo Primogenit e successors seus e assessors dels portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya los quals experiencia ha mostrat en los temps passats no esser stats pagats en lurs stipendis don provenien inconvenients innumerables lo dit Principat per obviar a aquells e per que la justicia reguladament sia administrada per servey de vos Senyor e descarrech de vostre tresor sera content lo dit Principat a beneplacit empero de la cort o corts del dit Principat de peccunies del dit General stipendiar los dit canceller vicecanceller regent la cancellaria de vostra Senyoria e assessor del portant veus de governador en lo Principat de Cathalunya los quals exceptat lo canceller lo qual ensemps ab lo assessor del portant veus de governador de Rossello e de Cerdanya hagen esser nats o naturals e vers domiciliats del Principat de Cathalunya o dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya com lo assessor del portant veus de governador en los comdats de Rossello sia ja stipendiat ço es al canceller vint milia sous al vicecanceller quinze milia sous al regent la cancellaria deu milia sous e al assessor del portant veus de governador en lo dit Principat deu milia sous pero que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors comissions de causes algunes aturar nos puixen ne per lo un dells fer se als altres dells ne encara per vos Senyor Primogenit e loctinents en cas permes e successors vostres e seus e per los portants veus de governador o algu dells comissions algunes fer ne per ells acceptar se puixen en alguna manera com lo dit Principat vulla e entenga los damunt dits deures contentar dels dits salaris remogudes totes altres comoditats ans si lo contrari era fet o attemptat sia tal comissio e actes subseguits per virtut de la dita comissio nulles e invalits. E lo qui fara o acceptara tal comissio sia privat de son ofici ipso facto sens altra declaracio e que los dits salaris correguen tant quant staran dins lo dit Principat comptant prorata de temps e no mes avant. E que los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessor del portant veus de governador sots pena de privacio de llurs oficis no puguen pendre ne acceptar donatius o subornacions exceptat esculentum et potulentum qui en breu puga esser consumit. Plau al Senyor Rey sien observades les coses en lo dit capitol contengudes e que duran tant com durara lo beneplacit de la cort o corts del dit Principat lo qual revocat sia extint lo present capitol e tots temps que apres lo dit Principat constituira e dara los salaris predits. Plau al Senyor Rey ara per lavors sia observat lo dit capitol anadint empero e corregint que si los dits oficials o algu dells ab voluntat dels dits diputats e consell seguiran la cort del Senyor Rey en tal cas hajen los dits salaris encara per lo temps que staran en la dita cort fora lo dit Principat.

VI.

Item per quant vos Senyor no podeu haver axi noticia de la scientia e probitat dels juristes e de la qualitat de les causes de les quals se hauria fer comissio sia merce vostra atorgar e ordonar que vos Senyor e Primogenit loctinents en cas permes e successors vostres e seus e o los dits portant veus de governador de per si no puixen ne puga ne deguen fer comissions de causes algunes e si lo contrari era fet les dites comissions e tots los actes de aquen subseguits sien nulles e invalits ans les dites comissions hagen a fer los dits canceller vicecanceller regent Ia cancellaria e en son cas los dits veus portans de governador de consell de llurs assessors. Declarat empero que los dits assessors no puixen exercir res de per si absents los dits portant veus de governador de la ciutat vila o loch hon los dits assessors seran e no absent lo un del altre. E axi los dits portants veus de governador exerciran jurisdiccio e llur ofici de e ab consell de llurs assessors. Plau al Senyor Rey les coses contengudes en lo dit capitol sien servades salvo que per la sua Majestat puixen esser fetes les dites comissions empero que aquelles haje a fer de consell del canceller o vicecanceller o regent cancellaria e que en aquelles haja haver vidit dels dessus dits o de algu dells alias sian nulles.

VII.

Item per los dits canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar dels dits oficis sien tenguts e obligats jurar de servar los usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis usances consuetuts e altres libertats del dit Principat de Cathalunya. E que los dit canceller vicecanceller o regent la cancellaria ensemps ab lo tresorer e jutge de la causa e advocat fischal hajen entrevenir en totes composicions faedores o al menys lo un dels dits vicecanceller o regent la cancellaria. E per semblant los dits assessors ab los dits portant veus de governador en quant llur ofici se sguarda a fi que mes justament e equa e segons los demerits exigiran sian fetes. Diu lo Senyor Rey que la sua incomutable voluntat es que axi per sa Majestat com per tots sos oficials sien inviolablament observats usatges de Barchinona constitucions capitols de cort privilegis e libertats del dit Principat. Per tant lo dit Senyor Rey atorga lo dit capitol e li plau que aquell sia observat e vol e ordona a supplicacio del dit Principat que en les composicions fahedores se haja observar lo contengut en lo dit capitol. 

VIII.

Item per quant experiencia ha mostrat moltes persones starse de mal obrar per dupte e temor de correccio per donar orde en tolre totes maneres de vexacions e que la justicia daquiavant en lo dit Principat sia be e degudament administrada e los usatges de Barchinona constitucions de Cathalunya privilegis e libertats del dit Principat per vos Senyor e vostres predecessors jurats sien en molta diligencia e attencio observats sia merce vostra Senyor atorgar que en qualsevol causes quis tractaran entre vos Senyor e o vostre Primogenit e o loctinents en cas permes e successors vostres e seus o batles generals procuradors reyals o fiscals de vos dit Senyor o lurs de una part e qualsevol universitats collegis o singulars persones de qualsevol stament dignitat grau o condicio sien de la part altra ara sien les dites causes o questions civils o criminals patrimonials o de qualsevol regalies o altres qualsevulla puixen e degen los dits diputats ab llur consell o la major part de aquell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona axi per llur ofici com encara a instancia o denunciacio de part a despeses del General inquirir contra los dits canceller vicecanceller e regent la cancellaria portant veus de governador e lurs assessors balle general de Cathalunya e procurador reyal dels dits comdats de Rossello e de Cerdanya e loctinents de aquells e jutges o assidents per qualsevol dels damunt dits assignats en les dites causes e si sera trobat algu dels sobredits haver procehit fet enantat comes o delinquit contra dits usatges constitucions capitols o actes de cort privilegis usos libertats de la patria los dits diputats ab lur consell ho facen denunciar ab tal deliquent o participi havent en la contrafaccio predicta requirint e amonestant en scrits una vegada tant solament aquell o aquells qui participi hauran en la contrafaccio predita. E si hoit aquell sera vist haver contrafet e promptament e tota dilacio apart posada aquells tals a qui denunciat o requests seran qualsevol sien no revocaran cassaran e anullaran e al primer stat no reduiran tot lo contrafet als dits usatges constitucions e libertats del dit Principat en tal cas ipso facto sien haguts per privats de llurs oficis la qual privacio los dits diputats denunciaran al Senyor Rey o a son loctinent e si feta la dita denunciacio aquell tal presumira continuar lo exercici de son ofici que primer tenia ultra que li seria cessat lo salari que primer reebia del General puixen los dits diputats ab lo dit consell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona ab veu de crida publica aquell tal fer denunciar e publicar per lo Principat de Cathalunya per privat de son ofici e sien nulles e invalits tots los actes que de aquella hora avant aquell tal faria.
E si per los veladors jutges assessors o assidents en les coses sobredites delinquit seria e encontinent feta la monicio no reduhien aquelles coses al degut stament aquells tals sien privats de tot exercici de judicar velar e assidencia fer en lo dit Principat per spay o terme de deu anys. Declarat empero e entes a major e sobreabundant cautela que sots lo present capitol en manera alguna no puguen esser compreses causes algunes de part a part sino les dites causes patrimonials e fiscals segons dessus es dit e encara les fiscals en les quals haja instancia de part lo dit capitol no comprenga si dons per la part instant no sera recorregut als dits diputats. Plau al Senyor Rey sien servades les coses en lo dit capitol contengudes declarant empero que essent conegut per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona que per los dits oficials o algu dells sia fet contra los dits usatges constitucions capitols e actes de cort privilegis usos e libertats del dit Principat sia notificat al Senyor Rey o a son loctinent e si dins trenta jorns apres la dita notificacio allo no sera tornat a degut stament en tal cas les coses en lo dit capitol contengudes sortesquen son efecte. Vol empero lo dit Senyor Rey que los dits diputats e consell e los qui hi entrevendran per la dita ciutat de Barchinona hagen a prestar sagrament als sants quatre evangelis en poder del canceller o vicecanceller o regent la cancellaria o portant veus de governador en lo dit Principat de dir e declarar ço que segons Deu e lurs consciencies de justicia los apparra e sera vist.

VIIII.

Entes empero e declarat que per les coses sobredites o alguna de aquelles ara o en esdevenidor no sia fet ne engendrat tacitament o expressa prejudici algu novacio o derogacio als privilegis libertats usos pratiques costums e observances de les universitats del Principat de Cathalunya e de quascu dels braços o staments del dit Principat e singulars dels dits staments ans expressament se retenen e volen que aquells e aquelles sien e romanguen en llur fermetat observancia e virtut segons son e eren ans de la concessio present ni sobre aquells o aquelles se puixa donar alguna declaracio ni acte fer en contrari axi que en algun temps no puixa esser dit o allegat que als dits privilegis libertats usos pratiques costums e observances o algu de aquells sia per via directa o indirecta derogat. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol.

X.

Item Senyor per quant lo exercici e la administracio de la justicia principalment resideix en les persones qui aquella han a regir e administrar e es necessari sien dotades de sapiencia e consciencia per tant per alguns bons esguards e respectes sia merce vostra provehir al dit exercici e administracio de tals persones qui exceptat lo canceller lo qual haja obtenir prelatura en lo Principat sien cathalans naturals vertaderament e sens dispensacio alguna o domiciliats en Cathalunya e no en alguna manera al dit Principat odiosos o suspectes. Plau al Senyor Rey.

XI.

Item Senyor com sia molt digna e partinent cosa a la devocio naturalesa e amor que lo Principat de Cathalunya innatament porta a vostra Majestat de aquell stirpar tot seminari e causes de divisions e diferencies qui seguir se poguessen per tant los dits diputats e consell suppliquen a vostra gran Senyoria sia merce sua fer e donar obra ab tot compliment que lo lllustrissimo don Carles Primogenit de vostra Altesa sia jurat per tots los regnes e terres subdits a la vostra reyal corona en Primogenit e a ell puys per nostre Senyor Deu e de alt li son donats sien comunicats tots los drets de primogenitura los quals per los gloriosos Reys passats lohablament seguint la divina ordinacio son stats comunicats a lurs primogenits fahent lo dit Primogenit governador general per tots los dits regnes e terres segons inconcussament juxta la divinal ordinacio es stat observat axi amplament e complida com fer se puxa. E lo Senyor Rey tots temps es stat de voluntat e es que al Illustrissimo Princep fill seu sien donats e observats tots los drets e successions qui li pertanyen com a fill Primogenit de sa Majestat. E per ço es content e li plau que lo dit lllustrissimo Princep sia jurat en Primogenit per tots los regnes e terres subdits a sa Majestat e que sia fet tot lo contengut en lo dit capitol.

XII.

Item Senyor molt Excellent per lunyar totes causes e occassions de diferencies e per conservacio de amor pau e concordia entre vostra Majestat a la lllustrissima Senyora Reyna e Illustrissimo Primogenit e Illustres infants don Ferrando e altres fills vostres e per lo tranquille repos e stat de tots vostres regnes e terres imitant e seguint los fets e gestes dels gloriosos reys predecessors de vostra Altesa suppliquen los dits diputats e consell lo dit Principat representants placia a vostre Majestat atorgar que retenintse vostra Serenitat lo nom reyal sia merce vostra donar la total administracio del dit Principat e dels comdats de Rossello e de Cerdanya e al plenissim exercici de aquella en lo dit Principat preficir lo dit lllustrissimo Primogenit ab potestat amplissima de celebrar corts generals als cathalans e concessio de altres regalies majors e menors faent e constituint e o creant lo dit lllustrissimo Primogenit loctinent general irrevocable e un altre vos en lo dit Principat ab facultat de poder reebre exigir e haver totes pecunies provenints en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya de qualsevol gracies composicions o punicions faedores e aquelles peccunies en los propris usos applicar e convertir si dons per los dits diputats e consell lo dit Principat representants ensemps e ab la ciutat de Barchinona no era lo contrari demanat axi e en tal forma e manera que la dita loctinencia cessar no puixa ni dega per qualsevol occasio causa o raho que dir o cogitar se puixa. Ans si era allegat o dit o algun cas cogitat o no cogitat se seguia per lo qual se pogues dir que per esser constituit o creat o nomenat loctinent la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites cessassen e o efecte no poder o deure sortir en tals cassos e cascu de aquells no obstants les dites coses e altres qualsevol rahons en tot cas dur e durar haja o dega la dita administracio e exercici e per causa o raho alguna cessar no puixa ni dega. E que la dita administracio e exercici e altres coses dessus dites per lo dit lllustrissimo Primogenit se hajen exercir ab ministres e oficials cathalans naturals e domiciliats en lo Principat de Cathalunya exceptat lo canceller segons dessus es dit afi que stant vostra Majestat en los altres regnes e terres vostres e lo dit Illustrissimo Primogenit en lo dit Principat de Cathalunya e quiscu contentant se de les dites coses sia lunyada e tolta tota occasio e materia de perills e dans qui porien occorrer e seguir per causa de seductors e no zelants lo servey de vostra Altesa e de vostra reyal posteritat repos e benifici dels regnes e terres de vostra Senyoria. Supplint en aço la plenitut de vostra reyal potestat tots difalliments qui a les dites coses per efiçacia de aquelles necessaries e utils fossen o sien e tollent tots obstacles e impediments e objectes que per qualsevol leys publiques o privades fossen introduits qui a les dites coses axi per impropietal de paraules com alias contrariar o nocument en forma e manera alguna a la dita donacio e translacio de la dita administracio e potestat e exercici e altres coses dessus dites causar o portar poguessen. Plau al Senyor Rey crear e de present crea lo dit Illustrissimo Primogenit fill seu loctinent general irrevocable en lo dit Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya ab plenissima potestat e exercici exceptat que no puixa fer processos de auctoritate et rogatu simili modo camini
strate et moneta ne crear oficials en lo dit Principat. E que lo dit loctinent no puixa tenir corts als cathalans. E que lo dit Illustrissimo loctinent per sustentacio de son stat haja e reeba tots los emoluments e esdeveniments del dit Principat comdats de Rossello e de Cerdanya los quals empero haje haver per mans dels oficials del Senyor Rey los quals de respondre li feelment e leal de aquells integrament hagen a prestar al dit lllustrissimo loctinent sagrament e homenatge. E mes plau al Senyor Rey abstenirse de entrar en lo dit Principat e comdats si donchs per los dits diputats e consell entreveninthi la ciutat de Barchinona no era del contrari supplicat. E aço mateix sia entes de la dita loctinencia general ço es que a la dita supplicacio et non alias se puixa revocar. E si la sua Majestat no se abstenia entrar com dit es en lo dit Principat e comdats ans contrafahia ara per lavors plau a la sua Excellencia vol e consent que en tal cas lo dessus dit capitol e coses en aquell contengudes sien hagudes per atorgades et nunc pro tunc les atorga de verbo ad verbum juxta la sua serie e tenor. E vol e consent lo dit Senyor Rey que stant la sua Excellencia fora lo dit Principat no puixa ne li sia licit per si ni per altri fer los dessus dits processos de auctoritate et rogatu simili modo camini strate et moneta ne altres majors o menors si empero lo dit Senyor Rey a supplicacio dels dits diputats e consell entrevinthi (entreveninthi) la ciutat de Barchinona entrara en lo dit Principat e comdats vol e declara lo dit Senyor e daquiavant la Excellencia sua e axi mateix lo dit Principat e comdats sia e sien sobre los dits processus e facultat de fer o no fer aquells en aquell stament e punt que eren abans de la capitulacio present. Plau mes avant al dit Senyor Rey e consent a supplicacio dels dits diputats e consell que si per qualsevol cas necessitat causa o raho convocara cort general als regnes e terres a ell subdits o als regnes Darago Valencia e Principat de Cathalunya fora lo dit Principat que sia en opcio e facultat dels cathalans si anarhi volran o no axi que no puixen esser compellits de anarhi. E hon noy anassen en tal cas en les dites corts o cort per contumacia o alias en qualsevol manera nos puixen actes alguns o coses fer qui toquen interes prejudici o derogacio del dit Principat o dels tres braços e singulars de aquell.

XIII.

Item Senyor per quant experiencia ha mostrat que per causa com persones no naturals del Principat de Cathalunya son stats de vostre consell les leys del dit
Principat no son stades observades e no poch dan de la cosa publica del dit Principat per tant suppliquen los dits diputats e consell a vostra Altesa que sia merce vostra per vos dit Senyor e loctinent vostre en lo cas permes e Primogenit vostre e successors vostres e seus atorgar que daciavant en lo consell del dit Senyor Primogenit loctinent vostre en lo dit cas permes e successors vostres e seus stants lo dit Primogenit loctinent vostre e successors vostres e seus en lo dit
Principat e comdats de Rossello e de Cerdanya no puixen ne deguen entrevenir ne consellar en forma o manera alguna sino cathalans naturals e domiciliats del
dit Principat sens dispensacio alguna exceptat lo canceller. E si les dites coses no obstants altres ultra los dits cathalans com dit es volien entrevenir e consellar en lo dit consell encara que per motiu propri de vos dit Senyor e o loctinent vostre e o Primogenit vostre o de successors vostres e seus se fahes puixa e dega esser procehit per los dits diputats e consell entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona com dit es contra los qui en lo dit consell entravendrien e consellarien axi com a violadors e destruidors de les constitucions e leys del dit Principat e de la cosa publica de aquell. Declarat empero que noy sien compresos los ecclesiastichs qui obtenen dignitat prelatura cononicat (canonicat) o benifici vertaderament habiten en lo dit Principat o los militars e reyals qui per temps de deu anys han tenguts e tenen vertaders domicilis en aquell. Diu lo Senyor Rey que a sa Excellencia es vist que per lo demanat en lo dit capitol se empatxaria la comunio dels altres regnes e senyories sues ab lo Principat empero per contemplacio del dit Principat e a supplicacio de aquell plau al dit Senyor Rey atorgar lo contengut en lo dit capitol ab modificacio que sia entes en los fets de Cathalunya tant solament.

XIIII.

Item Senyor com lo amor e devocio dels cathalans sia stat es e sera ab molta attencio entendre en conservacio del repos e tranquille stat de vostra reyal persona e salvacio e conservacio de vostres Illustres fills segons lorde degut los quals per mitja vostre a Deu Omnipotent ha plagut als dits cathalans donar suppliquen humilment los dits diputats e consell sia merce de vostra gran Altesa atorgar que sis seguia cas lo que a Deu no placia (y li va plaure) que lo dit lllustrissimo don Carlos primogenit moria sens infants id est liberis de legitim e carnal matrimoni procreats e o posteritat tal que segons les libertats del dit Principat no pogues e degues succeir en la corona reyal de Arago lo dit lllustrissimo Infant don Ferrando fos e sia en aquell punt regiment e loctinencia e administracio e exercici que es dit e scrit en los precedents capitols de la persona del dit lllustrissimo Primogenit. Plau al Senyor Rey lo contengut en lo dit capitol pus empero aquell e lo seu efecte sia jurat per los diputats e consell.

XV.

Item Senyor molt Excellent lo dit Principat de Cathalunya volent per obres e efectes mostrar la grandissima voluntat e amor que ha en conservacio e augment del stat dels Illustres fills vostres e que lo Illustrissimo Infant don Ferrando sia competentment heretat en lo dit Principat suppliquen humilment los dits diputats e consell a vostra Altesa sia merce sua fer concessio e heretage al dit lllustrissimo Infant don Ferrando de terres a sa condicio pertinents ultra los titols e les terres que ja te e o del jus luendi de aquelles car lo dit Principat per servey de vostra alta Senyoria e de la Illustrissima Senyora Reyna e dels dits Illustre Primogenit e Illustre infant don Ferrando e per raho dels dessus e dejus scrits capitols sera content e fa oferta fer donatiu gracios de docentes milia liures barchinonenses a ops e per luicio de les terres e rendes en lo dit heretatge e donacio faedor contengudes volent empero e ab tal expressa condicio lo dit Principat fa la dita oferta que la dita quantitat haja a servir e convertirse en compres luicio e quitament de les terres e rendes damunt dites les quals compres luicio e quitament se hagen a fer juxta les leys privilegis e libertats del dit Principat les quals compres luicio e quitament hagen a fer persones per los diputats e consell elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona o en altra manera fer nos puixa ne en altres usos convertir o despendre la dita quantitat. Plau al Senyor Rey e atorga lo contengut en lo dit capitol e accepte la oferta de les docentes milia liures les quals docentes milia liures hagen esser deposades en la taula del cambi o de deposits de la ciutat de Barchinona dites e scrites a la dita Senyora Reyna en nom del dit Illustrissimo Infant don Ferrando dins spay de vuyt mesos continuament contadors del dia que la present capitulacio sera fermada per la dita Senyora Reyna en nom del dit Senyor Rey a anant a solta de sis persones totes cathalanes tres elegidores per lo dit Senyor Rey e les altres tres per los dits diputats e consell entre les quals ne haja haver una de la ciutat de Barchinona e que en fer les dites luicions compres e quitaments e encara en soltar la dita quantitat hagen esser totes sis concordes o almenys les quatre ço es dues de part del dit Senyor Rey e altres dues de part del dit Principat.

XVI.

Item Senyor molt alt per mostrar mes lo amor devocio e afeccio que han los cathalans a vostra Altesa e als Illustres fills vostres suppliquen humilment a
vostra Excellencia los dits diputats e consell sia de sa merce que lo dit lllustre Infant don Ferrando sia comanat a cathalans de molta prudencia (se lee prudoncia) dotats e stigue e habite en lo dit Principat e que los ministres e oficials seus e homens de sa casa sien cathalans. Plau al Senyor Rey e vol que lo contengut en lo dit capitol sia observat.
XVII.

Item Senyor molt Excellent per mostrar mes lo amor devocio e afeccio dels cathalans en lo servey de vostra Majestat e de la Illustrissima Senyora Reyna e del dit lllustre Infant don Ferrando suppliquen humilment a vostra Majestat los dits diputats e consell en tal forma provehir e ordonar ab lo dit lllustre Primogenit que quant a Deu plagues la dita lllustrissima Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant sobreviure a vostres lonchs e benaventurats dies lo stat de la dita Senyora Reyna e del dit Illustre Infant tant en la cambra de Sicilia drets e emoluments de aquella ducat de Montblanch e altres terres e senyories lochs drets e accions que la dita Senyora Reyna e lo dit lllustre Infant posseheixen e possehiran e lis pertanyen o en sdevenidor lis pertanyeran quant encara a totes altres coses al honor e preheminencia reyal de la dita Senyora Reyna e utilitat della e del dit lllustre Infant pertenyents puixa esser e sia sens turbacio contradiccio molestia o congoixa alguna e que dels dits bens drets e lochs e accions pertanyents a la dita Senyora Reyna en lo dit Illustre Infant don Ferrando e en altres fills seus e a ses voluntats puixa liberament dispondre e lo disposat per ella sia a efecte e perfecta exequucio deduhit. E que lo dit Illustrissimo Primogenit directament ni indirecta en algun temps ni per causa o raho alguna no puixa perturbar o contradir molestar ni inquietar la dita Serenissima Senyora Reyna ni al dit Illustre Infant e altres fills hereus o successors seus en los dites terres bens drets e accions que de present tenen e en lesdevenidor tindran o possehiran ans sia tengut lo dit lllustre Princep defendre mantenir e ajudar en son cas la dita Illustrissima Senyora Reyna Illustre Infant e altres fills e hereus seus. E que lo dit Illustre Princep en lo temps que sera jurat per primogenit sia tengut de prometre e jurar de servar lo present capitol e tot ço que en aquell es contengut e no venir contra aquell. Car lo dit lllustre Princep se ofir ab tot son poder ajudar a la dita Senyora lllustre Infant e altres fills e hereus seus en los dits bens a que possehesquen aquells ab quietut e fora tota molestia e turbacio e per son poder fer donar orde en totes les coses en lo present capitol contengudes en totes coses a ell possibles a efecte de la seguretat e repos de la dita Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Infant e altres fills vostres e seus e suppliquen a vostra Majestat que de tot lo contengut en lo present capitol sia fet acte de cort e sien fetes totes aquelles concessions fermetats e seguretats que vistes seran esser faedores.
Plau al Senyor Rey.

XVIII.

Item Senyor Serenissim jatzia per lo gran interes de la conservacio de la reyal posteritat al dit Principat pertanyent nos dega sens intervencio del dit Principat ensemps ab la ciutat de Barchinona inquirir proceir o enantar o fer exequucio per raho de algun pretes crim o delicte en las persones o bens de la Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e altres fills legitims e naturals de vos dit Senyor o de algu dels dessus dits. No resmenys a sobreabundant cautela sia merce vostra atorgar que daquiavant per vos Senyor loctinent en cas permes e Primogenit vostre successors vostres e seus no puixa esser inquirit procehit o enantat contra algu dels dessus dits ne puixen esser presos maltractats o detenguts ne en alguna manera punits axi dins lo dit Principat com fora aquell en persona ni en bens per raho de algun crim o delicte per gran o enormissim ques pogues dir o cogitar encara que fos es digues esser comes contra la reyal persona de vos dit Senyor o Primogenit vostre o successors vostres o seus sens requesta intervencio e expres consentiment del Principat de Cathalunya o dels diputats e consell e de la ciutat de Barchinona. E aço per evitar molts inconvenients e dans los quals a la cosa publica del dit Principat porien seguir. Plau al Senyor Rey e vol que axis faça.

XVIIII.

Item Senyor per que lo dit lllustre Primogenit haja forma e manera de sustentar la sua casa e estat pertinentment sia merce vostra consignarli dotze milia florins cascun any en lochs o parts ben segurs del regne e Illa de Sicilia. Diu lo Senyor Rey que la Majestat sua no te en lo regne de Sicilia hon pogues fer la dita assignacio de dotze milia florins deduit ço que es mester al sosteniment de la Majestat sua pero per contemplacio e amor al dit lllustre Primogenit fill seu e per condecendre a la supplicacio del dit Principat es content consignarli sis milia florins o per aquells tantes tretes en lo dit regne de Sicilia que abasten a la dita quantitat de sis milia florins cascun any.

XX.

E per quant axi per manteniment defensio e exequucio dels usatges constitucions e altres libertats del dit Principat e de les coses en los precedents e dejus scrits capitols e cascu de aquells contengudes com encara per observacio de pau amor e concordia entre los dit Senyor Illustrissima Senyora Reyna Illustre Primogenit Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e per lo repos e molt gran benifici del dit Principat e poblats en aquell es vist esser rahonable e necessari que Ios diputats ab consell de les persones per ells elegides o elegidores entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona com dit es hagen facultat amplissima e per totes les coses concernents los sguards dessus dits e devall scrits e cascu de aquells. Per tant humilment suppliquen a vostra Majestat los dits diputats e consell en virtut de la dita comissio elegit a sobreabundant cautela sia merce vostra encara de nou atorgar per execucio de les coses en la dita comissio per la cort feta contengudes que los dits diputats ab e de consell de les persones elegides o substituides o surrogades o elegidores en son cas puixen e hagen facultat amplissima entrevenint e consentint hi Barchinona com dit es de fer ab tota eficacia que totes e sengles coses dessus e devall per vostra Majestat atorgades sien observades axi e en tal manera que si per vostra Majestat e o per lo lllustre Primogenit lo que a Deu no placia era attemptat contravenir en qualsevol manera en les coses dessus dites o alguna de aquelles tant al que ha esguard a la dita lllustrissima Senyora Reyna e al dit Illustre Primogenit com encara al heretament e altres coses concernents al Illustre Infant don Ferrando e altres fills de vostra Altesa e encare a les coses que han esguard al benefici repos e tranquillitat del dit Principat o poblats en aquell los dits diputats e consell entrevenint e consentinthi Barchinona com dit es puixen o hajen facultat amplissima de fer tots aquells obstacles impediments axi de fet com de dret a despeses de les peccunies del dit General per les quals a fer puixen fer venda de censals obligant los bens del General e per aquelles totes seguretats en tals contractes acostumades et alias per tals coses e cascuna de aquelles attes majorment que per la dita comissio e en virtut de aquella la present concordia e coses en aquella contengudes sien e son al repos e tranquille stat del dit Principat. E a cautela vos Senyor e lo Illustre Primogenit e lo lllustre Infant en son cas quant a cascu haja sguard ara per lavors absolen los dits diputats e consell e tots los estaments ecclesiastichs militar e reyal e singulars del dit Principat presents absents e sdevenidors de tot sagrament e homenatge e de la fe e naturalesa que tenguts son e sien a vos Senyor e en son cas al dit Illustre Primogenit e al dit lllustre Infant e en son cas en ço qui toch la defensio e manteniment e ajuda del bon amor pau e concordia de vos dit Senyor e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit e lllustre Infant e de cascu dells encara per defensio dels qui han entrevengut consellat parlat o en altra manera cabut en la liberacio del dit lllustre Primogenit e actes per occassio de aquella axi directament com indirecta juxta forma dels primers capitols concernents los actes de la liberacio del dit lllustre Primogenit com la intencio dels dits diputat e consell representants lo dit Principat sia stada e es a tot servey de la Majestat vostra e de la Illustrissima Senyora Reyna lllustre Primogenit lllustre Infant e benefici e utilitat de la cosa publica del dit Principat e de tots los regnes e terres de vostra Excellencia. Plau al Senyor Rey e vol consent e atorga les coses contengudes en lo dit capitol en quant empero se sguarda a observacio tuicio e execucio de les coses atorgades per sa Majestat en los precedents e dejus scrits capitols.

XXI.

Item Senyor per donar major eficacia als presents capitols e coses en aquells e cascu de aquells contengudes sia merce vostra atorgar que si alguns dubtes
questions o contrasts exiran o entrevendran axi principalment com encara incidentment en los presents axi dessus com dejus scrits capitols o algu de aquells o en les paraules o tenor o pensa o coses en aquells o algu de aquells contengudes quels dits dubtes questions o contrasts sien e hajen esser declarats interpretats e determenats tantes vegades com cas occorrega per los dits diputats e consell o la major part de aquell entrevenint e consentinthi la ciutat de Barchinona segons dessus es dit e no per vos Senyor ne Primogenit vostre e successors vostres e seus. E vos dit Senyor e vostre Primogenit e successors vostres e seus per vostra merce e benignitat nous en pugau e degau entremetre en forma o manera alguna ans se haje exeguir tenir e observar per vos dit Senyor e per lo Primogenit vostre e successors vostres e seus e oficials vostres e seus abdicant tot poder de fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey que tots los capitols dessus e dejus scrits ab lurs respostes e coses en aquelles e aquells contengudes sien enteses al seny litteral.

XXII.

Item Senyor com inseguint la innata fidelitat la qual han haguda e han los cathalans en la conservacio de la posteritat reyal los nobles don Johan Dixar don Felip de Castro e Ferrando de Bolea alias Gallos domiciliat en Çaragoça e llurs mullers qui han asistit o participat en los actes e fets seguits per la causa de la liberacio del dit Illustre Primogenit sia deguda cosa esser prevehit que per sinistres informacions de alguns no zelants lo servey de Deu e de vostra Majestat los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e mullers e fills llurs sien preservats de dans e perills qui en les lurs persones e bens porien contingir. Per tant suppliquen los dits diputats e consell sia merce merce vostra provehir que si questio o questions o debats tant civils com criminals occorreran o de present son o seran entre vos dit Senyor o procuradors fischals o altres qualsevol persones axi publiques com privades regne o regnes o provincia alguna universitats o collegis a altres de qualsevol ley stat o condicio sia de una part e los dits don Johan e don Felip e Ferrando de Bolea e o lurs mullers e fills axi conjunctament com divissa de la part altra de tals questions o debats o contrasts hagen a coneixer e aquells determinar e decisir aquelles persones e oficials no sospitosos los quals la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit assignaran concordablament e no altres qualsevol. E que vos Senyor per vostra merce e benignitat de les dites coses o alguna de aquelles nous entrametats ne a vos se haja recors mas solament als dits Illustrissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit. Abdicant a tots altres poder de coneixer e fer lo contrari ab decret de nullitat. Plau al Senyor Rey atorgar e atorga totes les coses en lo present capitol contengudes si e en quant sa Senyoria atorgar pot aquelles ab que no contravinguen als furs privilegis e libertats del regne de Arago hon los damunt dits son poblats.

XXIII.

Item Senyor perque totes diferencies sien aplanades e sia tolta materia de poder retornar a inconvenients e discordies suppliquen los dits diputats e consell sia merce vostra provehir que los castells e forces del regne de Navarra e oficis de jurisdiccio e altres qui sien per al regiment e govern del dit regne sien acomanats a persones notables aragonesos cathalans o valencians per que mills lo servey de Deu e de vostra Altesa e benifici e repos del dit regne sia fet. Plau al Senyor Rey sobre les coses contengudes en lo present capitol star al que sera deliberat e apparra a les persones que a aço seran deputades per cascun dels dits regnes e Principat.

XXIIII.

E jatzia considerada la comissio de la cort e altres coses en lo servey de vostra Majestat e lo be e repos de la cosa publica del Principat concernents les coses en los presents capitols contengudes puys per vostra Majestat sien atorgades e per los dits diputats e consell lo dit Principat representants acceptades hagen fermetat no res menys a sobreabundant cautela suppliquen a vostra Altesa los dits diputats e consell que sia merce vostra atorgar e per vos Senyor e Primogenit vostre e successors vostres e seus promettre que en les primeres corts que en lo dit Principat se celebraran los presents capitols e totes e sengles coses en aquells e cascu de aquells contengudes sien firmades ab tota eficacia e compliment. Plau al Senyor Rey que los presents capitols en e per la forma que son per su Majestat atorgats e modificats en les primeres corts en lo dit Principat celebradores sien ratificats e confirmats e per lo dit Senyor Rey e lo Illustrissimo Princep corraborats ab aço empero que la dita cort atorch tot ço e quant en los dits capitols es contengut concernent servey del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e lllustre Princep Illustre Infant don Ferrando e altres fills de aquells.

XXV.

Es empero la intencio dels dits diputats e consell que per los presents capitols no sia en res prejudicat e derogat tacitament o expressa directament o indirecta a qualsevol privilegis usos e costums pratiques e observances de aquells e libertats atorgats a la ciutat de Barchinona e a les altres universitats del dit Principat e als braços o staments del dit Principat o a cascu de aquella axi en universal com en particular atorgats encara que fos fermat compromes o submissio en poder de vostra Senyoria ans sien e stiguen en aquella força e valor que fahien e fan ans dels presents capitols e que per vos dit Senyor sia salvat dret ab plenitut e tota integritat als dits staments ecclesiastich militar e de les universitats e cascu de aquells.
Plau al Senyor Rey.

XXVI.

E per quant en moltes e diverses parts dels presents capitols es donada facultat als dits diputats e consell lur los dits diputats e consell son de intencio que en quascuna de les coses en les quals los dits diputats e consell llur han o hajen entrevenir procehir o exequutar fer e deliberar tantes vegades com se hage a fer e seguir se façen e seguesquen per los diputats e consell o la major part de aquell ab consentiment expres de la ciutat de Barchinona e no en altra manera. Plau al Senyor Rey.

XXVII.

Salvense empero les presents persones dels staments ecclesiastich militar e reyal que si en les corts los dels dits staments dehien que nols plauria lo que fet seria en les coses fora la comissio fetes que en tal cas les dites persones puixen aderirse als staments sis volran sens carrech algu dells. Plau al Senyor Rey pus empero la adhesio en lo dit capitol contenguda se faça sens prejudici algu de les coses en los presents capitols contengudes concernents servey seu e de la Serenissima Senyora Reyna Illustre Primogenit e Illustre Infant don Ferrando e patrimoni de aquells.

Lo Senyor Rey fa e atorga les coses damunt contengudes segons que son de part dessus annotades en cascun capitol e respostes ab tal condicio reservacio e protestacio e no sens aquelles ço es que si cas era que lo contengut en lo XV capitol e resposta de aquell que parlen de la oferta e pagament de les docentes milia liures per los cathalans no era complit ab tot efecte ço es que les dites docentes milia liures no eren scrites dins los dits vuyt mesos en la dita taula de Barchinona juxta la resposta del dit capitol en tal cas lo dit Principat de peccunies del General de Cathalunya hagen e sien tenguts respondre al dit Illustre Infant don Ferrando de annua pensio de censals per totes les dites docentes milia liures o per aquella part delles que no seria dins lo temps scrita a raho o for de XXII milia per mil per tant temps com lo dit deposit de la dita quantitat sera dilatat scriure en la dita taula. E per ço attendre e complir hi sia obligat tot lo Principat e lo dit General de Cathalunya e drets de generalitats de aquell ab totes aquelles clausules forces e compulses a que sou tenguts e obligats per los censals que lo dit General fa e presta les quals sien aci per expresses e insertes.
La Illustrissima Senyora Reyna en nom de la Majestat del Senyor Rey vol e consent que la ferma per la sua Excellencia en nom de la dita Majestat feta de la present capitulacio en la manera que dessus es contengut sia valida e ab tota eficacia de dret e de fet no obstant la carta per sa Senyoria feta testificar per Pedro Doliet prothonotari seu qui de aço parla. Ne encara qualsevol protestacions reservacions condicions salvetats actes cartes o instruments axi per lo Senyor Rey com per la dita Senyora Reyna o altres qualsevol persones havent ne potestat conjunctament divisa hon se vulla fetes o fets en contrari o que poguessen contrariar o noure o prejudici engendrar a la ferma dessus dita en alguna manera.

Siguen varias cartas que mandaron escribir, en este día, los señores Diputados.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
La nit passada reebem una letra de vostra Excellencia la qual entesa sempre regraciam a la Excellencia vostra les coses en aquella contengudes de les quals restam molt aconsolats confiant en vostra Altesa que segons virtuosament e molt loable ha acustumat amar favorir e endreçar lo Illustrissimo Senyor Primogenit e aquest Principat e poblats en aquell plaura a aquella continuar e vostra Excellencia pot confiar en la virtut e naturalesa e verdader amor que los cathalans no sens gran renom e gloria lur han sempre portat e mostrat a lur Rey e Senyor mostraran al servey de la Majestat del Senyor Rey e vostre. Resta donchs Senyora molt alta e molt virtuosa que si les persones que vostra Senyoria ha elegides per venir aci per dar compliment a la ferma de la capitulacio per vostra Excellencia fermada no son partides partissen tantost. E sia molt alta e molt Excellent Senyora guarda e proteccio de vostra Altesa la Sancta Trinitat. Scrita en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCC sexanta hu. - De vostra Excellencia vassalls. - Humils vassalls, etc. Los diputats etc.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich e molt savi. Puig a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut darnos concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la Illustrissima Senyora Reyna en nom del Senyor Rey diumenge prop passat ferma la capitulacio a la sua Senyoria en nom e per part del dit Illustrissimo Senyor Rey per part de aquest Principat presentada es stat deliberat vos en lo nom de Deu de continent vos ne vingau ab la bandera plegada e sens alguna cerimonia e licencieu tota la gent axi de peu com de cavall e vostre assessor qui eren restats en vostra companya e los que no son de aqui sen tornen a lurs cases car los qui seran de aci seran pagats plenament de tot ço quels sia degut. Als altres ja ne scrivim a Johan Ferrer quels pach aqui car creem que noy sia sino En Bonet o En Copons per que no hajen faticha de venir aci a dar despesa al General e aço meteu tantost en exequcio car lo Illustrissimo Senyor Primogenit jurara com a loctinent general vuy o dema e aquesta ciutat stara be acompanyada de vos. E sia molt magnifich e molt savi mossen la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable Senyer En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Segons veureu en la letra de mossen lo regent la vegueria pus que a nostre Senyor Deus Omnipotent ha plagut dar bon fi e concordia en aquests afers havem deliberat e scrivim al dit regent e president que en nom de Deu de continent sen vingua e partescha ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de peu com de cavall sino los qui son de aci car aquells encontinent que sien aci los contentarem de ço quels sia tengut. La gent de peu ja es pagada los de cavall que no son de aci que no creem sien sino En Bonet e En Copons pagaulos aqui hajau aqui los diners o dequisvulla e pagau los que nous ne calega tramettre aci ni ells hajen haver fadiga de venir aci ne fer despesa al General. De les altres coses jaquiu les en orde e veniu vos en. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant segons vos havem scrit la concordia e capitulacio a la lllustrissima Senyora Reyna per part de aquest Principat presentada es fermada e tots los fets per gracia de Deu son aplanats scrivim al magnifich cavaller e president en lo nostre exercit lo regent la vegueria de aci que en nom de Deu sen vinga ab la bandera plegada e sens cerimonia e aviu tota la gent axi de cavall com de peu segons en la sua letra se conte. Pregam e encarregam vos per ço molt stretament que per nostra contemplacio e esguard doneu tota favor al dit regent que obs haja per la partida de aqui e axo haurem a gran complacencia. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats etc.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deus ha plagut segons vos havem scrit dar repos e concordia als afers que tenim entre mans scrivim al
diputat local e al receptor del General que avien e licencien los qui guardaven lo castell Damposta a despesa del General. Notificam vos ho pregant e encarregant vos en lo que sia obs los doneu favor e ajuda. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al honorable senyor lo diputat local de la ciutat de Tortosa.
Honorable senyor. Pus a nostre Senyor ha plagut darnos repos per la concordia feta a la Majestat del Senyor Rey harem deliberat que tota la gent qui stava en la guarda del castell Damposta sien aviats e licenciats e per vos e lo receptor los sia fet compte e pagament de tot ço quels sia degent fins a la jornada que rebreu la present a fi que no stiguen pus a sou del General danthi bon recapte segons de vos confiam. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.

Al molt honorable senyer En Joan Montornes receptor de les generalitats de les entrades e exides en la ciutat de Tortosa.
Molt honorable senyer. Segons veureu per letra que scrivim al diputat local pus a nostre Senyor Deu ha plagut darnos bona concordia ab la Majestat del Senyor Rey e la capitulacio es fermada volem que los deu homens qui staven a la guarde del castell Damposta a despesa del General sien aviats e pagats entro la jornada que seran licenciats. Per ço volem eus manam que vos ab lo dit diputat local los façau compte e vos los pagueu dels bens del dit General ço quels sera degut fins a la dita jornada que creem sera poqua cosa. Dada en Barchinona a XXIII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell etc.