29 de agosto

29 DE AGOSTO.

Reunidos por la tarde los señores Diputados y oidores, presentóse el referido Nogueres, y después de entregar a aquellos y al Consejo su credencial, entrególes asimismo la carta del Señor Rey, en la que se manifestaba la resolución de este en variar o modificar algunas de las instrucciones dadas a los Embajadores, sobre lo que se acordó que las nueve personas encargadas de este negocio examinasen detenidamente las referidas instrucciones, para ver lo que podría contestarse.
Ocupáronse, además, de otros asuntos, acerca de los cuales se mandó hacer una carta a los embajadores, la que, junto con la credencial de Nogueres, que la precede, sigue a continuación.

Lo Rey.

Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Aci son venguts los embaxadors per part de aqueix Principat nostre tramesos a nos e daquiavant al Rey de Castella per los quals nos es stada donada vostra letra e oyts aquells amplament ab tota humanitat e vistes les instruccions que per ells nos son stades comunicades sobre algunes coses que han occorregut nos trametem de les parts della lo magnifich amat conseller e protonotari nostre mossen Antoni Nogueres informat a ple de la intencio nostra. Pregant vos per ço e encarregam axi stretament com podem que al dit nostre protonotari doneu aquella fe e creença que darieu a la propria persona nostra e sobre les coses que per ell vos seran referides de part nostra vos hajau ab aquella bona voluntat e devocio que de vosaltres axi com de fidelissimos vassalls indubitadament confiam e la exhigencia dels negocis occorrents requer car ultra que en aço fareu lo vostre dever nos vos ho tindrem a singular complacencia e servey. Dada en Calatayu a XVIIII dies de agost del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e residents en la ciutat de Barchinona.

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors.
Per certs sguarts que no curam açi explicar es stat deliberat que no obstant qualsevol jurament per vosaltres prestat de no poder comunicar parlar o supplicar ab la Majestat del Senyor Rey de altres fets sino de la embaxada que vos Senyor comte de Prades presents pero tots vosaltres senyors embaxadors pugau parlar comunicar e supplicar ab la dita Majestat del Senyor Rey de dos fets lo hu qui toca lo comte de Regols laltre qui toca don Joan de Cardona comanador del Masdeu e la sua religio per que seguint la dita deliberacio vos donam licencia dels dits afers.
E sia molt reverend egregi noble e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVIIII de agost any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats e conçell etc.
- Dirigitur dominis ambaxiatoribus.

El mismo día fue presentado el siguiente escrito, relativo a la cuestión que existía entre el honorable Francisco Sampsó, de una parte, y el maestro Martin Pere, ciudadanos de Gerona.

Noverint universi. Quod die dominica sexta decima mensis Augusti anno a Nativitate Domini millessimo CCCC sexagesimo primo honorabiles Franciscus Reset Berengarius Ferrarii Çasala et Petrus Soler jurati anni presentis civitatis Gerunde una cum honorabile Petro de Sanctomartino (Sant Marti, Sanmartí, San Martín) ab inde Nicholao Frugelli et Francisco Vedrinia a dicta civitate absentibus et honorabiles Bernardus de Rexaco Jacobus de Sancto Celedonio (Sant Celoni y variantes) Franciscus de Podio (Puig, Puch) Nicholaus Soler Joannes de Comellis Petrus Joannes Calvo Narcisus Cotxe et Bernardus Andree adjuncti per consilium generale dictis honorabilibus juratis dati constituti et assignati omnes predicti jurati et adjuncti tanquam major pars quindecim juxta potestatem per honorabilem concilium generale eis attributa cum instrumento publico recepto in posse notarii infrascripti die martis XXVIII julii proxime lapsi scientes et considerantes universitatem dicte civitatis et ejus consilium generale destinasse in presenti anno honorabilem magistrum Martinum Petri magistrum in medecina accessurum ut nuncium dicte civitatis pro interveniendo in consistorio dominorum diputatorum Catalonie pro liberatione persone serenissimi domini Karoli primogeniti tunc per excellentissimum dominium regem patrem suum in civitate Illerde detente et pro instauracione constitutionum et libertatum Principatus Catalonie que liberacio per Dei gratiam fuit facta. Et etiam constituisse sindicum in curia Ilerde convocata honorabilem Franciscum Sampsonis civem dicte civitatis qui expost fuit assumptus in consiliarium in consistorio prefato. Tandem iidem honorabiles jurati et adjuncti volentes providere ut salaria in damnum dicte civitatis ulterius non (se lee nou) persolvantur nec prenominati stent amplius ad onus dite civitatis vigore potestatis pretacte fecerunt declaracionem sequentem.
Los honorables jurats e adjuncts damunt dits sobre los poders tramesos o sindicats de mossen Francesch Sampso e de mestre Marti Pere vista la letra de diputats dada ab la qual demanen una persona ab poder suficient per la deliuracio del lllustre Primogenit per que fou elet mestre Marti Pere segons forma de les bosses lo poder del qual fou remes per lo consell general fos ordenat per la major part dells jurats e adjuncts en aquell consell elets lo qual poder james ses ordenat ni concordat per los jurats e adjuncts e per conseguent lo notari no ha pogut aquell cloure ne trametre. Vistes les instruccions e creença ab los quals lo dit mestre Marti Pere ana als diputats en virtut de aquelles soles instruccions han stat e entrevengut en aquell conçell. Vistes les dites instruccions e capitols concordats per los jurats e adjuncts al jurament e homenatge promeses servar per lo dit mestre Marti ab los quals ha jurat no consentir en negun acte solemne sens scriure e cobrar resposta dels jurats e adjunts. Vist que segons les instruccions lo dit mestre Marti no ha potestat sino en prosseguir la deliberacio del lllustre Primogenit e defendre constitucions e libertats ab les altres universitats en via o forma de supplicacions e no en altra manera. Vist e considerat que lo dit mestre Marti fou elet e ana en la embaxada de aquelles XLV persones en la ciutat de Leyda la qual fonch en lo mes de giner prop passat de la qual eleccio e partida sua lo dit mestre Marti no scrivi ni
menys cobra resposta dells jurats e adjuncts. Posat aço nos digue que expressament sia contre lo seu jurament. Vist e considerat que de aquella sua partida en la dita embaxada atras al dit mestre Marti no es stat per los jurats concords ne de aquella embaxada de Leyda atras los jurats o adjuncts james se son aplegats ne han tractat ne menys scrit al dit mestre Marti com devien procehir en los fets de la sua tramesa segons forma de aquella ans se aferma per alguns dells jurats que de present fou vist e cert que lo dit mestre Marti fou elet e ana en aquella embaxada de XXXXV persones a la ciutat de Leyda e parti de la ciutat de Barchinona sens scriure consultar ni menys cobrar resposta dells jurats e adjuncts que per aquella culpa fon feta contensio per tots los jurats concords que pus anant nos fos scrit ni dat carrech de afers de ciutat al dit mestre Marti Pere ni axi poch li fos fet nengun empatxament fins lo Senyor Primogenit fos en sa libertat sino que stigues a son risch e ab son cortes comiat per lo dit mestre Marti pres la qual cosa e determinacio de jurats no es atorgada per tots los jurats pasar es vist fora justa pus fos stada feta ab aquells adjuncts dats als jurats ensemps mes se troba de veritat que de aquella embaxada atras los jurats e adjuncts nos son aplegats ne james pus avant han scrit al dit mestre Marti Pere posat lo dit mestre Marti Pere haja scrites diverses letres e demanada resposta de aquelles per los fets occorrents vista lapoca e definicio feta per lo dit mestre Marti Pere de tot salari a ell pertinent la qual feu present lo consell general dimarts a XXI de juliol en poder de Nicholau Rochadavall scrit les quals coses totes vistes e considerades per les dites XV persones o major part de aquelles en virtut del poder a elles dat per lo consell general declaren que la tramesa e o sindicat fahedor al dit mestre Marti Pere fon del tot stincth e finit lo dia que lo lllustre Primogenit fou en sa plena libertat e fou rebut en la ciutat de Barchinona qui fou en lo mes de març prop passat en la qual recepcio lo dit mestre Marti fou per aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso per lo semblant.
Item vist lo sindicat de la cort derrerament convocada fet als honorables mossen Francesch Sampso micer Gabriel de la Via e Francesch Venda elegits segons les bosses e lo spachament de aquells qui foren per causa de la questio e gran vexacio que la ciutat de Barchinona fahia a les persones e bens dels ciutadans de Gerona e de la vila de Sent Feliu per causa de un carrech de forment pres per aquesta ciutat per la qual vexacio los dits sindichs foren elets ab expres carrech del concell general que haguessen anar a la ciutat de Barchinona e de Leyda on lo dit Senyor Rey era e en altres parts on fos necessitat conegut per los jurats e adjuncts en aquell concell elets e ab cert salari si nos tenia cort segons apart en lo libre del notari de la ciutat continent. Vist que stant la cort en prorrogacio ab deliberacio e conclusio dels jurats e adjuncts los dits mossen Francesch Sampso e Francesch Venda fora desperança de concordia ab la ciutat de Barchinona per la dita questio e vexacio partiren de la ciutat de Barchinona e anaren a la ciutat de Leyda on era lo Senyor Rey tan per comparer a la cort com per la questio de Barchinona e ans que foren arribats a la ciutat de Leyda lo Senyor Rey hac proposat e asseguda la cort absents los dits sindichs de Gerona e en virtut de cert poder o comissio de aquella cort los diputats elegiren lo dit mossen Francesch Sampso com a sindich de aquesta ciutat en una embaxada de XV persones que feren al Senyor Rey per deliurar lo dit Primogenit. E ans que lo Senyor Rey partis de Leyda los dits mossen Sampso e Francesch Venda obtingueren citacio e inhibicio als consellers e oficials de Barchinona e aquella rigor hac remey contra les dites persones de Gerona e de Sent Feliu e en aquells termens lo Senyor Rey prorroga a larch temps la cort e sen ana a la ciutat de Çaragoça portant sen pres lo Primogenit e mossen Sampso segui aquella embaxada e mossen Francesch Venda consindich seu sen torna ab aquella inhibicio o citacio. Vist e considerat que per los jurats del any prop passat e per aquells adjunts fou haut per molt accepta com es de raho la eleccio feta per los diputats de la persona del dit mossen Sampso en la dita embaxada de XV e ab moltes letres se mostra que los dits jurats del any passat e adjuncts scriurien al dit mossen Sampso que no solament com a missatger dels diputats suplicas lo Senyor Rey per la deliberacio del Illustre Primogenit mes encara suplicas singularment per part daquesta ciutat havent los dits jurats e adjuncts per molt accepta la suplicacio que los dits mossen Sampso e
Francesch Venda havien principiada fer al Senyor Rey per part daquesta ciutat en lo loch de Itona (Aitona) en lacte que faheren reverencia al Senyor Rey la qual suplicacio feren de consell de algunes persones com no havien temps de scriure ne haver resposta de jurats e adjuncts e de necessitat havien a fer reverencia al Senyor Rey per provehir en la necessitat e congoxa de Barchinona les quals coses totes foren aprobades com era de raho per los jurats del any passat e per los adjuncts rescrivint al dit mossen Sampso que stant en aquella embaxada apart continuas suplicar al Senyor Rey per aquesta ciutat segons es dit vist e considerat que apres lo Senyor Rey convoca parlament a tres del mes de febrer en la ciutat de Leyda en aquells mateixs dies venia la jornada de la prorrogacio de la cort per lo consell general fou deliberat fos scrit al dit mossen Sampso e fos dada libertad (con d final, aparece con t final, libertat, sobre todo en privilegis e libertats, pero no se encuentra con ll inicial, llibertat; solo lletra aparece una vez con ll, las demás con l, letra, letres) als altres sindichs de la dita cort de anar e comparexer en aquell parlament per aquesta ciutat. Vist la prosecucio de tots los fets e deliuracio del dit Primogenit e vist e considerat que per los jurats almenys del any passat e adjuncts e per lo consell general es stat accepta com era de necessitat lo dit mossen Sampso e encara los altres sindichs de la cort hagen entrevengut a supplicar per deliurarlo de la persona del Illustre Primogenit e per defensions de constitucions de libertats en forma de supplicacio per les dites XV persones o major part en virtut del dit poder dat per lo concell general declararen que no es dubte algu que lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort que sien o son stats elets per los diputats en lur consell son be stats elets com a sindichs de aquesta ciutat e lo dit mossen Sampso e los altres sindichs de la dita cort a cascun de aquells elegits per los diputats o concell han pogut entrevenir en lo concell de diputats per aquesta ciutat e com a sindichs de aquella ab lo dit mestre Marti Pere ensemps e sens aquell o en aquells fets e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou elet e trames removent tot contrari e dubte. Item declaren que pus que la questio de la ciutat de Barchinona es finida e es cobrada apoca del mercader del forment e la cort es hauda finida e licenciada la tramesa o sindicat de mossen Sampso e de sos consindichs es hauda per finida e extincta per tot lo passat mes de juliol salva empero tota potestat o descendencia qui romandra puga al dit mossen Sampso e als altres consindichs seus de la dita ultima cort en virtut de aquella comissio feta per la dita cort als diputats e salva quel dit mossen Sampso puga continuar e sie conseller dels deputats e los substituits de aquell segons la eleccio de aquell consell feta per los diputats en persona del dit mossen Sampso e substituits de aquell la present declaracio en res no prejudicant ans aquella eleccio e substituits en tot confirmant segons per lo concell general es fet e confirmat e declarant que stant e entrevenint lo dit mossen Sampso en lo dit concell de diputats stiga e sia com a sindich o missatger daquesta ciutat predit tan com sera en e per la intervencio de aquest concell e no pus avant sens empero que lo dit mossen Sampso ni menys substituit seu en lo dit concell no puguen demanar ne haver salari algu de aquesta ciutat per la intervencio del dit consell e a major cautela ne ha fermada apoca e fi en poder del notari a XVI dagost Mil CCCC sexanta hu.
Facte fuerunt predicte ordinationes et declarationes per prefatos honorabiles juratos et adjunctos dictis die et anno personaliter existentibus intus domum Consilii dicte civitatis presente me Nicholao Roca notario publico infrascripto et presentibus et ad hec vocatis pro testibus Michaele Castell sutore et Bartolomeo Ventello fusterio civibus Gerunde.
Presens translatum fuit sumptum ab originali nota instrumenti de premissis recepti in posse mei Nicholai Rocha notarii publici Gerunde fuit cum ipsa nota comprabatum per me ipsum notarium hec propria manu scribentem et fidem facientem signumque artis notarie meum opponentem.

LXXVIII. Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

LXXVIII.
Reg. n. 1240, fol. 271. 18 may. 1380.

Lo Rey. - Governador: significamvos que en lany prop passat foren aci diverses persones de la illa de Manorcha per missatgeria los uns per la ma major los altres per la ma menor posant a nos los de ma menor diverses clams per los quals affermaven esser venguts a inopia per les maneres qui eren tengudes vers ells per los de ma major sobre lo regiment de la terra lo qual regiment los demont dits de ma major ocupaven a si mateixs axi en eleccions de consells com en tatxacions con en altres coses tocants lestament de la terra: los de ma major dient tota hora sobre aço lo contrari. E com sobre aço hagues haut lonch deba (debat) entre ells nos comanam lo dit fet a nostre tresorer per ço con a ell es dat carrech del nostre patrimoni e que ell ab les mellors vies que pogues convengues los demont dits de tal forma que per avant no haguessen a seguir la nostra cort ne ferne lur dampnatge: e lo dit tresorer ab tota diligencia que poch tench tal manera en lo dit fet que ell convench los demunt dits sots certs capitols qui foren legits en nostre consell los quals haguem per bons e acceptables e manam sobre aço fer les cartes. E com les dites cartes fossen al registre per dar a aquelles fi e acabament per los de ma major fo tramesa aci letra an Bernat March qui aci era per ells que no volien que la dita provisio fos speegada com entesessen aquella esser a ells perjudicial: per la qual rao lo dit sindich empara la dita provisio e posa alcunes frivoles rahons en nostra audiencia e apres sens altre determinacio parti per anar a Manorcha de que ses seguit que la dita provisio no hac alcun espeegament. E com ara per semblant forma missatgers sien venguts de la dita ma menor per fer semblant clamor e aximateix sien venguts de la ma major per escusar lo dit fet los quals son estats presents en la cort e nos vullam de tot en tot provehir que discensio no haja entre los dits pobles com sia destruccio lur que torne en dan nostre e no vejam millor manera que aquesta ço es que la convencio qui fo feta ladonchs entre les dites parts sia a vos dit governador tramesa e que vista e regoneguda aquella e oydes les parts de tot quant dir e posar volran si trobats tots los dit capitols esser profitosos a la dita universitat e cosa publica daquella fetslos seguir per cascuna de les parts et si tots nols trobats profitosos fets seguir aquells que trobarets ques degen seguir e los altres vagen per nulles: en açous manam que hajats sobirana cura e diligencia de manera que altra vegada per semblant rao no hagen a venir davant nos. Nos empero vos trametem los capitols de la dita convencio dins la present entreclusos. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XVIII dies de maig del any MCCCLXXX. - Rex Petrus. - Dominus rex mandavit michi Francisco Bisbals et fuit sibi tradita in hac forma. - Dirigitur Raimundo de Ulugia gubernatori Minorice.
- Parria que sobre lo debat que es entre los de la ma major duna part e los de las mans mijana e menor del altra ço es per concordar aquels se degues tenir la forma davall scrita. - Primerament que sobre la eleccio e egualament del consell degues esser foregitada de tot en e per tot la forma dels radolins e que los IIII jurats e los X consellers migensant sagrament per via descrutini elegissen set consellers ço es dos de ma major tres de ma mijana e dos de ma menor. E totes aquestes persones qui serien XXI elegissen los quatre jurats ço es I de la ma dels cavallers e homens de paratge I de ma dels majors I de ma dels pageses e I de ma dels manestrals e homens conversants en mar: e aquests quatre jurats elets juren en poder del governador de be e leyalment gardar la honor del senyor rey e lo be de la cosa publica segons lur bon arbitre. Plau al senyor rey. - E part aço elegissen III consellers del consell veyl ço es I de ma major I de ma mijana e I de ma menor los quals III sien del nombre dels X consellers del any present per tal que pusquen asinistrar los altres elegits de nou dels affers del consell:
axi empero que en tant com puxen trien que noy elegesquen persones parcials ne de bandos. Idem.
- E si per ventura per lo poch nombre de gents qui es en la illa nos podien trobar persones qui no fossen parcials ne de bandos que los dits elegidors elegissen axi be de la una part con de laltra segons lur bon arbitre. Idem.
- Declarants empero que dels VII consellers novellament elets puxen elegir e pendre alcun o alscuns en jurats e en aquell cas sien elet o elets altres consellers aytants com faliran del dit nombre e dels dits set consellers cascun daquell estament que seran aquells jurat o jurats elets del dit nombre. Idem.
- Item que aquells jurats qui seran estats en la un any noy puxen esser dins dos anys prop seguents per jurats ne los consellers a consellers per I any sino tan solament aquells III consellers qui seran elets quey romasessen del any passat per reduir a memoria los fets del any passat als altres novelament elegits segons que demunt se conte. Plau al senyor rey.
- Item quels jurats faran los negocis del general ab XX consellers segons forma acustumada es a saber ab deu de la vila e terme de Ciutadella e ab X consellers dels termens de fora ço es saber IIII de Maho III de Aylor e III del terme del castell de Santa Agata: e per ço cor los quatre consellers de Maho no han altre offici sino de consellar los jurats per egualar lo consell sien elets per aquesta forma I de ma major II de ma mijana e I de ma menor dels quals sien elets los II de la dita vila o loch de Maho e los altres dos del terme de fora. E si los sindichs de Maho ab lur conseyl conexen e tenen per be que en lo nombre dels IIII consellers haja I menestral quey sia. Quant es dels romanents VI consellers III del mercadal e III de Aylor per ço com han offici altre meyns de consellar los jurats ço es que son sindichs cascuns en lur loch sien elets per ells matexs segons que acustumen e han acustumat entro ara e que en la lur creacio ans que usen dels dits officiis facen lo sagrament acustumat. Idem.
- Item que si sesdevenia que alcun dia alcun o alcuns dels consellers del dit consell falien al consell que en loch daquell o aquells que absents serien los jurats ab aquells daquell braç que aquell seria quiy falra puxen altre elegir en loch daquell absent daquell estament que aquell sera quiy falra. Idem.
- Item que en loch de ma major si als jurats e consellers es vist faedor puxen metre hom de la vila en jurat de ma mijana pus haja trenta milia solidos en sus pero no sia pages o menestral o hom conversant en mar com ja dessus hi haja jurats en lur stament. Plau al senyor rey.
- Item declaram ma major de sinquanta milia solidos e de sinquanta milia solidos en sus ma mijana de sinquanta milia solidos fins en vingt milia solidos inclusiva ma menor de vingt milia solidos en sus. Idem.
- Item parria que sobre les monedes qui shan a levar cascun any fos ordonat que si per ventura part les imposicions que vuy se leven en aquella manera empero que vuy se leven la dita universitat havia necessariament mes anant a despendre que ço que hauria mester se hagues a levar per sou e per liura ço es de cascun segons que valria ço del seu o en las formas contengudas en los dejus scrits capitols. Idem.
- Item en cas que als jurats e als XX consellers fos vist que per no opembre tant les gents fos millor e pus expedient que la moneda se hagues es tragues per via de violaris o censals o per oltra manera pus covinent: que en lo dit cas fossen elets VI bons homens ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern ne haja I de ma major I de mijana e I de menor e si los dits jurats e XX consellers ab aquests VI bons homens determenen que per la dita manera o per altre via sia millor e pus expedient de haver la moneda que per sou e lliura fos a ells legut de trer la moneda per aquella via o manera quels pare ques pus covinent. Plau al senyor rey: pero que non puxe vendre en I any sino per mil solidos. - Item que si determenen que la dita moneda se hage a sou e liura per tal que mils en lo dit sou e liura egualtat se puxa conservar parria que per los dits jurats e XX consellers sien eletes VI persones ço es III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e en cascun tern de las dites persones ne haja I de ma major I de ma mijana e I de ma menor axi com demont es dit en lo precedent capitol e aquestes VI persones mijançant sagrament ordonassen la dita talla ço es sabent la veritat del fet ab aquelles millors e pus savies maneres ques puxen saber e fer. Plau al senyor rey.
- Item com comunament tots regidors de universitats vinguen forçats a descarregar aquelles e la universitat de Manorcha sia tan carregada de tan importable carrech que nos pot tolerar: es ordonat per lo senyor rey quels jurats e lo consell de la dita illa reemen cascun any M solidos de censal o dos mil de violari a que la dita universitat es obligada tro a tant longament que la universitat sia desobligada. Empero si en los casos devall scrits ço es per dons que haguessen fets al senyor rey o per males anyades o per guerra de enemichs eren oppremuts en tant que la universitat nou pogues supportar: que en los dits casos e no en altres los dits jurats e XX consellers ab VI promens elegidors puxen ordonar e conexer si la dita reempço se pora fer en aquell any o no e en aquell cas e anyada seguesquesen ço que los dessus dits ordonarien o determenarien. Plau al senyor rey.
- Item per tal que la moneda de la dita universitat no puxa esser despesa sino en coses necessaries a aquella es ordonat que lo clavari dels jurats sie tengut de retre compte en poder de VI promens los quals per los jurats novelIs e consell general sien elets assaber III de la vila e terme de Ciutadella e III dels termens de fora e quen haja en cascun tern I de cascun estament e que los dits promens no prenguen res en compte al dit clavari sino ço que parra ques sia convertit necessariament e profitosa en be de la dita universitat e que apparega que sia fet ab determinacio dels XX consellers qui en lo dit any seran estats en lo regiment de la illa e que de les dites distribucions haja apparer per albarans segellats ab lo sagell de la universitat e per apoques daquells quin hauran reebut tro a quantitat de XXX solidos en sus. Aço empero es entes que de quantitat que haja distribuida de XXX solidos en jus no sia tengut de restituir apoca ne albara. Plau al senyor rey.
- Item que com alguns de la ma mijana e menor sien recorreguts a la cort del senyor rey per obtenir alcunes provisions e altres coses a ells necessaries e hagen despeses alcunes quantitats de diners qui pugen tro a CCCC florins e requiren que aquells los sien restituits e pagats per tota la universitat: par que deja esser oyt compte daquells e que sia considerat si axi be e en coses tan raonables son estades despeses com aquellas tan grans quantitats ques dien esser despeses per los jurats presents e prop passats: e que si ho son que la dita universitat pach aquells. E com los jurats diguen que a colpa dels dits menestrals e altres persones dels sindicats han despeses algunes quantitats de diners e que per algunes raons los dels dits sindicats los en son tenguts: per ço lo senyor rey de son propri poder e de consentiment den Bernat March e den Bernat Muntaner ho comet largament an Guillem de Parets procurador reyal e an Bernat Dalmau e an Francesch Morell als quals lo senyor rey ne dara bastant poder ab letra sua per aquella via e manera que al senyor rey sera vist faedor. Es entes empero que per la convinença present no sia perjudicat ne millorat lo dret de la una part ne de laltra con toca les messions. Plau al senyor rey.
- Declarant per aquestes ordinacions que no sia en res perjudicat als privilegis e franquises et bons usos que la dita universitat ha sino en tant com fossen vistes derogar aquestes ordinacions e no en altra manera. - E lo senyor rey ara de present proveeix per lany esdevenidor de jurats e de consellers per la forma dejus scrita.
- Primerament jurats per los homens de paratge Bernat March. Item per los de ma major Ferrer de Parets. Item per los pageses Dalmau Bosch. Item per los menestrals e homens conversants en mar Bernat Bosch. - Consellers Francesch Morell Bernat Dalmau Francesch Squella fili den Pere Squella Bertran Salamo Simon Pujol Guillem Pinyana Ramon Mercadal lo prom Francesch Castell Guillem Quintana Bernat Molsa texidor de Ciutadella e del terme. - Rex Petrus.

8, 9, octubre, 1461

8 DE OCTUBRE.

No se celebró consejo general, pero reunidos los señores Diputados con las nueve personas designadas para ocuparse de estos asuntos, y con los abogados de la casa, conferenciaron entre si sobre el contenido de las cartas que habían recibido del señor Rey y de los Embajadores, sin que se tomara, aquel día, acuerdo alguno.
Dióse cuenta de otras cartas que también se recibieron, y que siguen a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e conçell lo Principat de Cathalunya representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Vostra letra havem rebuda de tres del present ab la interclusa de una letra de la Majestat del Senyor Rey de XXVI del passat per les quals havem vist la dita Majestat ha pensat decorar lo lllustrissim don Ferrando Primogenit duch de Montblanch fill seu de titol del Principat de Gerona les quals coses sabudes havem delliberat sobre aço tenir consell e feta deliberacio sobre lo dit fet farem presta resposta a vostres reverencia nobles e magnifichs prudencies de les quals sia proteccio la Trinitat Sancta.
Scrita en Gerona a V doctubre del any M.CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e molt honorables mossenyors. Dies ha som assats certs de algunes letres e creençes que lo honorable mestre Marti Pere ha procurades dades e explicades tant al lllustrissimo Primogenit de gloriosa e sanctissima memoria com en aqueix magnifich consistori algunes per part de tots los jurats e altres per part de alguns daquells fetes occultament e sens intervencio del notari dels fets e negocis daquesta ciutat en poder del qual notari ha covengut aparer que alguna creença fou explicada per lo dit mestre Marti sens sabuda e voluntat dells jurats don conech als jurats per lur descarrech de aquells de qui era interes scriure del contrari de aquella explicacio. Ara novament havem rebut translat de una letra occultament ab la pratica dita feta per part de tres jurats nominats a XVII del mes passat e dirigida a vostres grans providencies ab narracio de molts fets impertinents e ab creença al dit mestre Marti Pere. E lo dia de la data de la dita letra lo notari de la ciutat troba en casa del dit mestre Marti Pere hun seu scrivent qui metia en bell aquella o altra letra de tres jurats e feu lo cessar de scriure com tals pratiques nos poden fer ab lo notari ne ab scrivent seu. E perque som certs vostres grans providencies hauran molt be compres lo contengut ordinacio auctoritat e la fi que dita letra pot profitar no haguerem curat satisfer en aquella sino per lo interes
de aqueix consistori e de aquesta universitat perque en sdevenidor no puga esser fet contrari ne decepcio a huns ne altres en special en tal occorrencia de fets qui son de la pus alta specia. E no podem pensar don proceheix tant animo e oblivio de la propria honor que tres jurats sols gosen afermar algu esser sindich de universitat e altres assercions de que lo contrari se mostra ab cartes e actes autentichs e molt forçats sino per lo interes predit de perill sdevenidor intram en merits de aquests fets per la honor de aquesta ciutat e dells ciutadans als quals moltes vegades los miradors fan participants e la culpa de pochs es comptada a tots sens causa per general parlar e lexant moltes superfluitats de dita letra qui per la sola assercio son vistes satisfahents erronees deduir a tanta reverencia e providencia solament a dar raho hi en aquesta ciutat ha sindich algu per lo present ne qui e lo que direm protestam no sia dada fe sino tant com per cartes e actes se mostrara. Certifiquam a vostres grans providencies que aquella declaracio feta per nosaltres per gran comissio de aquesta universitat sobre lo sindicat de mossen Sampso e de sos consindichs per la cort e per altres fets e sobre la tramesa de mestre Marti Pere sta ab carta publica e lo notari testifica en aquella la dita potestat la qual ab altra carta sta en fet es pot veure sens defecte algu e tal com poder de universitat es acostumat es pot dar en semblants e altres fets e si en aquella declaracio es vista per persones qui no sien obstinats per propia passio no foragita los jurats qui en comissio de fets particulars no hauria contrari ne conten revocacio de sindicat algu ne ha forma de sentencia ne de acte juridich qui fou en digmenge o dilluns no fa a proposit e es molt impertinent allegar en fets de universitat solament ha sguard a la resposta de Jhesuchrist non veni solvere legem sed adimplere. Ab cartes e actes appar que mossen Sampso e sos consindichs no foren alets (elets; elegits; electos, elegidos) per la cort sol ans expressament foren alets e tramesos per altres fets particulars e per tots altres qui occorregueren a coneguda dells jurats e de certes persones en aquells adjuncts per la universitat. E lo qui es allegat que privilegi dispon tot missatger ha a prosseguir los fets de aquella misatgeria dien veritat e expressament es contra lur opinio no es dubte que mossen Sampso fou elet en la embaxada dels quinze e com a sindich de aquesta ciutat e per aquella matexa causa per la qual mestre Marti fou trames apres molt temps e aquella eleccio de mossen Sampso e la prosecucio del negoci fou aprovat per los jurats e adjuncts havent ampla potestat de la universitat per aquell sindicat e per tots altres fets occorrents segons es dit e per aquells jurats e adjuncts fou enadit e dat carrech a mossen Sampso que per part de aquesta ciutat en singular prosseguir aquella matexa causa de la embaxada de diputats en supplicar per deliurar lo Senyor Primogenit e per defensio de libertats e appar per letres continuades per lo notari apres los diputats convocaren e perque mossen Sampso era a Çaragoça e laltre sindich havia esser a Leyda a la prorrogacio de la cort e lo terç sindich es volgut anar covench traure de bosses e fou trames mestre Marti Pere ab soles instrucciones molt limitades jurades ab homenatge. Donchs segons lur raho vengut mossen Sampso en aquexa ciutat pus per los jurats e adjuncts havent potestat de la universitat havia prevengut a mestre Marti Pere en la prosequcio e causa del negoci per lo qual lo dit mestre Marti Pere era stat trames la potestat e tramesa de mestre Marti era nulla e finida pero a nos es stat vist pus just declarar que tots hi han pogut entrevenir attes que la eleccio e tramesa de mestre Marti Pere fou forçada e per empatxament e absencia dells sindichs de la cort servada empero la forma de lurs instruccions e poders. Perque mossenyors per los jurats e adjuncts de aquell sindicat de la cort se mostra que mossen Sampso ha haut poder de aquesta universitat de entrevenir en la prossequcio del negoci de la diputacio e molt abans que mestre Marti Pere e apres es stat declarat e confirmat ab dita nostra declaracio. En lo que scriuen que novament es feta eleccio de mossen Sampso per vots contra forma de privilegi tal eleccio no sabem mes creem que equivoquen e dien eleccio del poder que fou dat a mossen Sampso per fer lo jurament al Senyor Primogenit. Per que vostres grans providencies millor comprenen lur intencio en tot lo que han scrit trametem translat ab la present de la declaracio feta per lo Senyor Primogenit e per son sacre conçell oyt mestre Marti Pere sobre aquella altercacio e no sabem que es la causa que tres jurats e mestre Marti Pere sols en opinio no sia fora de tota pertinacia. Per declaracio de tant virtuos Senyor e conçell havem a dir que en ells ha loch lo dit del psalmista Obscurentur occuli eorum etc. Certificats a vostres grans providencies que en la prossequcio de tot lo negoci los ciutadants de aquesta ciutat poder esser comendats de molta virtut e de bona intencio e per aquell bon zel de servar unio e concordia daven en parer concordament que lo poder de fer aquell jurament fos dat a mossen Sampso e a mestre Marti Pere oblidant que lo modo com mestre Marti Pere ses haut en la prosequcio dels fets meritaven lo contrari. E lo dit mestre Marti per quin sguard se vulla en presencia de tot lo conçell feu rahons que lo poder no podia esser dat a ell ne a altra ans se havia elegir de bosses e no fora vist que poder fos dat en aquell qui pretenia que nos podia fer. E nos pot cogitar que a mestre Marti Pere tenir tanta profidia (perfidia) e oblidar tanta amor e comport qui es fet a sa honor per aquesta universitat tota vegada que son recordants de les sues instruccions e dels seus procehiments no havem dit sino et peccatum meum contra me etc. que vol forçar que digam lo que volem cobrir e tollerar. Concluint que vostres providencies poden veure ab cartes e actes que en aquesta ciutat no ha ne resta poder ne sindicat algu sino per aquell acte sol e limitat de entrevenir mossen Sampso e sos substituits en aquell conçell e de necessitat fou confesat e atorgat per aquells tres jurats qui han scrit e per tots en presencia de mossen A. G. de Montanyans e de micer Soler e de molts ciutadans lo dijous mati com sabem la mort del lllustre Primogenit e los dits tres jurats negaren que no havien scrit a vostres providencies ne havien per sindich mestre Marti Pere ne altra haviem a molta gracia que vostres reverencies e grans providencies donen scilenci e repos a aquestes congoxes qui no poden fer altre fruyt sino enujar a tots tant com a nosaltres se sguarda e segons per aquesta ciutat molt justament e ab bona intencio es fet e provehit. Certificants a vostres grans providencies que tot lo qui per nos es fet ne provehit en virtut del predit gran poder e fet e tractat appellats tots los jurats e adjuncts e encara tots altres ciutadans que han poder e continuat per lo notari en lo libre segons fer se deu de fets de ciutat e no ocultament com sia scrit qui male agit odit lucem etc. Nostre Senyor Deu vos conserve eus faça tractar e consellar fets e obres qui sien a laor sua servey del Senyor Rey benefici e repos de tot lo Principat. Scrita en Gerona a cinch del mes de octubre del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los jurats e adjuncts major part de aquelles XV persones havent poder de la universitat de Gerona.

El mismo día fue entregado a los Embajadores el salvoconducto que sigue a continuación.

Reverendissimis illustrissimis egregiis magnificis et spectabilibus viris dominis episcopis abbatibus prioribus et aliis ecclesiasticis personis ducibus marchionibus comitibus vicecomitibus nobilibus baronibus militibus gubernatoribus potestatibus capitaneis conestabulis gentium armorum et peditum rectoribus quorumcumque universitatum et castrorum casellanis aliisque universis et singulis personis cujusvis status condicionis et preheminentie existant ad quam seu quos presentes pervenerint diputati Generalis Catalonie Principatus et concilium ipsum Principatum representantes in civitate Barchinone residentes salutem et prosperos ad vota successus. Nec non universis et singulis custodibus portuum et passuum rerum prohibitarum tam in dicto Principatu quam extra ubilibet constitutis cum honore salutem.
Accedunt missi Embaxiatores nostri ad sanctissimum dominum nostrum Papam et ejus romanam curiam viri nobiles spectabiles ac sacre regionis hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani milites strenui frater Jacobus de la Gialtruu prior Catalonie et frater Joannes de Cardona preceptor del Mas Deu et aliarum preceptoriarum hospitalis predicti pro negociis hunc Principatum ejusque honorem maxime concernentibus quorum gressus et regressus ad prime cupimus salvos esse et securos et comissa eis negocia salubriter et sine impedimento pagi vestras ob eam rem reverendissimorum illustrorum magnificorum egregiorum spectabilium virorum paternitates serenitates magnificentias aliorumque amicicias ex intimis deprecamur ut nostri hujusque Principatus quem nos ut predicitur representamus intuitu amore complacentia et favore prenominatos nostros Embaxiatores cum eorum equitum et pedituum comittiva eorumque bonis rebus vestibus tam in auro quam in argento et alia quavis specie consistant tam conjunctim quam divisim per civitates castra villas et loca passus et portus vobis ant cujusvis vestrum submissa salve libere pariter et secure ingredi transire et in eis esse et morari ac abinde exire recedere et abire ac redire permittatis nullam vim injuriam ofensam verbis aut facto eis aut alium eorum in personis vel bonis aut eorum familie et societati inferendo seu inferri a quoque minime permittendo quinymo siquid premissorum eis vel alicui eorum seu familie aut societati eorum per quempiam illatum fuerit quam nollemus id placeat confestim facere emendari et reparari providendo eis si opus fuerit de securo et salvo transitu et conductu. Nos quippe id totum ad complacenciam nostris mentibus scribemus singularem paratos vice reciproca suo casu similia agere prompto animo et complere. In quorum testimonium presentes eis litteras nostro sigillo comuni Diputacionis sigillatas in pendenti duximus concedendas. Dattum Barchinone die VIII octobris anno a nativitate Domini Millessimo CCCC sexagesimo primo. - M. de Monsuar dega de Leyda.

9 DE OCTUBRE.

No se celebró sesión formal, pero se reunieron los señores Diputados con algunas personas que habían llamado, para tratar de los diversos asuntos de que se habían ocupado en las últimas sesiones.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

XCV. 

Reg. n. 1898, fol. 124. 25 oct. 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et 

jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonarn que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabalins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen loscomptes (todo junto) dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes (çes Illes: Balears) jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona (Sperans in Deo Cardona) savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. - Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIIl fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.