Núm. 53. Reg. n. 1378, fol. 167. 29 ene. 1346. tierres nuestres

Núm. 53.

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra.
Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium.

- Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella.
- Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lo rey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius.
- Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey.
- Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua.
- Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys.
- Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda.
- Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago.
- Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVII mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.

54

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

XCV. Reg. n. 1898, fol. 124. 25 octubre 1390.

En nom de Deu sia et de la verge nostra dona Sancta Maria regina de gloria mare sua. Sapien tots presents et sdevenidors que nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc. per tal com procurant lenamich de natura envejos de tota concordia entrels feels nostres los promens qui sappellaven de mans major mijana et menor de Vilafrancha de Panades es stada discordia suscitada sobrel regiment e eleccio de jurats consellers et altres officials de consell de la dita vila pretenents los majors ab alguns de la ma mijana que axi en lo regiment com en la eleccio dessus dita son empetxats torbats et agreviats per los altres de la ma menor et alguns de la ma mijana a ells adherents et fort prejudicats contra forma dels privilegis et altres provisions daquen fetes per lo senyor rey pare nostre de bona memoria et per nos en gran dampnatge del be comu de la dita vila et que enguany en la eleccio derrerament feta tengren los dits menors et altres de ma mijana a ells adherents fort desordonades illicites et inusitades maneres e tals que la major partida se apoderaren la eleccio esser feta dels mateys et per conseguent tenir lo regiment dessus dit e per lo contrari los altres de ma menor et alguns de la ma mijana diens que lo dan et menyscabament de la dita vila era esdevengut et sesdevenia per culpa et mal regiment dels majors qui oppremien et subpeditaven los menuts tant com podien et axi en talles com exaccions eran fort mal menats et oppreses a ma dels dits majors comunament occupants a si lo regiment de la dita vila: finalment considerants et duptants que per les dites et altres occasions qui daço son sortides no pervenguessen majors errors e escandells e desijants saludablament obviar a contrasts e perills esdevenidors e proveir specialment a la utilitat de la dita vila et bon stament de aquella: som personalment venguts a la dita vila jassia fahents nostre cami vers les parts de regne Darago e en aquella habem aturat alguns dies per posarla en bon stament. E vists et regoneguts en nostre ple e madur consell los dits privilegis et provisions somnos informats del us antich sobre aço observat e oides plenerament axi de paraula com per scrits les dites parts et cascuna daquelles e regonegudes et examinades les informacions e rahons que cascuns han volgudes dar produir et allegar denant nos a nostre consell e hauds no res menys diverses parlaments ab ells separadament et ensemps per gran et evident profit de la cosa publica et ben de pau et de concordia et utilitat dels habitants en la dita vila la qual nos amam entre les altres viles insignes de nostra senyoria abolints et totalment irritants et anullants totes et qualsevol ordinacions privilegis e provisions per lo dit senyor rey et per qualsevol altres predecessors nostres et per nos fetes tro al jorn de huy a la universitat de la dita vila et singulars daquella de et sobre la eleccio et regiment damunt dits tant com sien contraris a la nostra present ordinacio: abolints encara tota divisio et denominacio de mans axi que mans noy haja ney sien nomenades e reduintsho a unitat: precedent madura et solemna deliberacio hauda en nostre consell en lo qual havia copia de doctors juristes et altres persones scientifiques et expertes en aytals affers: ab tenor del present nostre privilegi durador et servador per deu anys comptadors de la prop vinent vigilia de la festa de Ninou et en apres a beneplacit de la majestat real en la qual temporalitat et beneplacit entenem la concessio de offici de mustaçaf dejus scrita: axi com a princep e senyor et encara per lo poder a nos donat per los dessus dits del qual poder apar per carta publica feta en la dita vila a XII del present mes de octobre en poder del feel secretari nostre en Pere Despont notari publich per tota nostra senyoria fem e stablim de nostra certa sciencia les ordinacions quis seguexen. Primerament ordonam volem et manam que cinquanta dos consellers et quatre jurats façen consell en la dita vila daçiavant los quals sien elegits per la manera seguent: ço es que la vigilia de Ninou pus prop vinent lo nostre batle de la dita vila a instancia dels jurats qui huy son convocats ab veu de crida en lo monastir dels frares menors de la dita vila o si en lo dit monastir bonament fer no ho podien en altre loch on a ell fos vist fahedor les comunitats dels tretze officis daquella vila ço es de homens de plaça de savis de drapers de notaris et scrivans de mercaders de sabaters de ferrers de texidors de mulaters de lauradors de picapedrers de fusters de carnicers et de corredors per elegir et presentar als dits batle et jurats persones de cascun dels dits officis que lany esdevenidor sien consellers: e cascuna comunitat se apart en qualque casa o loch del dit monastir o del altre loch on seran et segons Deu et lur bona consciencia sens tota frau et affeccio desordenada aqui nomenen e elegesquen sis persones de son offici o daquells qui segons comuna usança et parlar de la dita vila son compreses en lo dit offici: o si per aventura del dit offici e compreses o enteses en aquell hi havia tan poques persones sufficients a aço que a parer lur o de la major part dells sis bonament non poguessen o deguessen trobar elegir et nomenar puxen elegir et nomenar de qualsevol dels altres oficis dessus dits aquell o aquells quils deffalliran: e quan elegit les hauran cascuna de les dites comunitats present los noms dels dits sis per aquella elets al dit batle et jurats aqui presents los quals batle et jurats facen scriure per lescriva del consell los noms dels dits sis en registre per cessar frau e apres en sis troçets de paper o pergami cascun nom en son troçet: e cascun dels dits sis troçets meten en I rodoli de cera los quals rodolins sien de I pes talla color e fayço et aquells meten en I baci plen daygua: et apres hagen I infant de VII anys o menor e facenli metra la ma en lo dit baci et remenar o mesclar be los dits sis rodolins et apres que aquells haura remenats e mesclats dins lo dit baci facenli traure daquell quatre dels dits rodolins de I en I Ios quals lo dit batle prenga de ma del dit infant et apres II façen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lescriva del dit consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et public per foragitats de consellers los noms que trobara scrits en los dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et dels altres alli presents obre los dits quatre rodolins que preses haura de ma del dit infant e aquells los noms dels quals seran trobats scrits dins los dits IIII rodolins quel dit infant haura trets sien consellers lany esdevenidor per aquell offici et publicats per lo dit batle mantinent per consellers: e axis faça de cascu dels dits tretze officis de I en I successivament. E quan de cascu dels dits officis seran elegits quatre consellers seran cinquanta dos consellers segons que dit es: declarants que si cars sera que les dites comunitats o alguna daquelles elegissen o nomenassen les dites sis persones en discordia sien reebudes per los dits batle et jurats aquelles sis persones que seran eletes per la major part de la comunitat discordant: e si la discordia era egual que tants ne hagues duna part com daltra en aquell cas la eleccio sia dels batle et jurats dessus dits o de la major part dels dits batle et jurats si seran discordants los quals empero hajen elegir dels nomenats a ells en discordia. Segonament ordonam que lendema que sera festa de Ninou lo dit batle instants los dits jurats convoque semblantment ab veu de crida los dits cincuanta dos consellers quel dia passat seran elets al dit monastir o altre loch per ell ordonador per semblant que dessus es stat dit et aqui en presencia de tot lo consell juren cascu en poder del dit batle sobre la creu e los sants IIII evangelis que be e lealment a tota feeltat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila faran la eleccio dels jurats seguent e no resmenys consellaran e se hauran en lo dit ofici tota favor amor oy et rancor foragitada. Terçament apres que jurat hauran sens divertir a altres actes los dits consellers per officis ço es aquells quatre de o per cascun offici elets lo dia passat se aparten et de quatre en quatre fora si axi que no pusquen elegir dells mateys ne encara qui sia dels cincuanta dos consellers elegesquen per esser jurat lany vinent una bona persona del lur ofici: e si en lo dit lur offici nols paria que hagues persona sufficient a aço pusquen elegir de qualsevol dels altres officis dessus dits segons que per semblant es dit dessus en la eleccio dels consellers: et seran les dites persones axi eletes tretze ço es una per cascun ofici. Et los dits consellers presenten aqui matex encontinent que elegides les hauran los noms de les dites tretze persones elegides als dits batle et jurats los noms dels quals los dits batle et jurals facen primerament scriure per lo dit scriva del consell en registre per esquivar frau et apres en tretze troçets de paper o pergami ço es cascun nom en I troçet: los quals tretze troçets de paper o pergami sien meses en tretze rodolins de cera ço es cascu en son rodoli los quals rodolins sien de una matexa color de cera talla pes et fayço: et dels dits tretze rodolins sien preses primerament los tres rodolins en los quals seran meses los noms dels elets per loffici dels homens de plaça et per loffici dels savis et lofici dels drapers et aquells tres rodolins sien meses en lo baci plen daygua et lo dit infant o altre de semblant edat meta la ma en lo dit baci et remen be et mescle los dits III rodolins et apres que aquells haura be remenats e mesclats facenli traure un dels dits tres rodolins lo qual prenga de ma del dit infant lo dit batle et apres II facen traure los altres dos rodolins restants los quals prenga de ma del dit infant lo dit scriva del consell los quals dos rodolins lo dit scriva obre aqui encontinent et publich per foragitats de jurats los noms que trobara scrits en los prop dits dos rodolins. E apres encontinent lo dit batle en presencia dels dits jurats et altres qui seran obre lo dit rodoli que pres haura de ma del dit infant et publich per jurat aquell lo nom del qual trobara scrit en lo troçet del paper o pergami que haura trobat dins lo dit rodoli. E aquell sia jurat de la dita vila lany seguent. E apres sien preses dels deu rodolins restants altres rodolins ço es aquells tres en los quals seran meses los elets per lofici dels notaris o scrivans e per lofici dels mercaders e per lofici dels sastres et aquells sien meses en lo dit baci et remenats et mesclats per lo dit infant et apres ne sia tret I et liurat al dit batle et puys Ios altres dos restants et liurats al dit scriva et uberts et publicats segons dessus: et aquell lo nom del qual sera trobat per lo dit batle en aquell rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat de la dita vila per aquella matexa manera e forma que es dit dessus dels altres tres rodolins. E apres sien preses dels set rodolins restants altres tres rodolins ço es aquells en los quals seran meses los elets per lofici dels mulaters lauradors et per lofici dels sabaters et per lofici dels texidors et sia fet axi matex et per la manera matexa sens mes et sens menys que dit es dels altres tres prop dits: e lo nom daquell que sera trobat per lo dit batle dins lo rodoli quel dit infant II haura dat sia altre jurat. E apres sia fet aço matex dels restants quatre rodolins qui seran romases en los quals seran scrits los noms dels elets per lofici dels carnicers et per lofici dels corredors et per lofici dels ferrers et per lofici dels picapedrers et fusters. E los dits quatre axi sortejats dels dits tretze sien jurats del any seguent los quals encontinent com publicats seran per lo dit batle segons dit es juren en poder daquell devant tot lo consell sobre la creu et los sants IIII evangelis de Deu que ells se hauran be et leyalment a fidelitat nostra et utilitat de la cosa publica de la dita vila en lo dit offici de juraria et administren et regesquen aquell any loffici dels jurats et juraria de la dita vila. E per aquesta manera se faça cascun any en los dits dies. Entenem pero volem et ordonam que si cas sera que los dits quatre consellers de cascuna comunitat o ofici o de qualsevol daquells elegiran en discordia la dita persona que han a elegir et nomenar en jurat sia reebuda per los dits batle et jurats aquella persona que seria elegida per la major partida dels dits quatre discordants. E si la discordia sera en nombre egual ço es quen hagues dos o I de cada part ladonchs sia la eleccio dels batle el jurats damunt dits o sils dits batle et jurats eren discordants que sia la eleccio de la major partida dells los quals empero hagen a elegir dels nomenats a ells en discordia. Pero si cas era que lo dit dia de la vigilia de Ninou la eleccio de consellers nos pogues acabar de fer per qualque raho que aquella pusquen et hajen continuar et acabar lendema que sera dia de Niuou: abans pero que proceesquen a la eleccio dels jurats novels com axi necesariament et encara rahonable se deja fer. Inhibim empero et manam que algu lo die de Ninou no vengue als frares menors o altre loch hon et mentre la eleccio dels jurats novells se fara sino aquells als quals la dita eleccio pertanyera sots pena de C morabatins dor a nostre fisch aplicadors et havedors daquell qui contrafara sens tota merce: la qual inhibicio ab pena manam cascun any esser publicada en la dita vila ab veu de crida en lo dit temps.
Quartament ordonam que los dits jurats en lo consell no hajen veu durant lur offici per tolre et squivar desagualtat et tot abus que seguir sen pogues.
Cinchanament abolim et tolem tot lo consell general en lo qual tothom de la vila podia entrar et esser e tot lo consell secret çaentras acustumats de tenir en la dita vila en axi que daciavant noy haja ne puxa haver sino lo consell dels dits cincuanta dos consellers et IIII jurats segons que damunt havem ordonat: lo qual consell de cinquanta dos consellers et IIII jurats o la major part de aquells pus tots sien convocats segons es acustumat façen et representen universitat et no altre. Per los dits empero aboliment et tolliment de consells no entenem tolre ni vedam que los jurats sindich et scriva de la dita vila nos puxen ajustar et parlar entre si et ab los quels parra dels affers de la juraria et de la dita vila ans ho puxen be fer segons abans havien acustumat et solien fora o sens los dits consells general et secret.
Sisenament ordonam quel batle nostre de Vilafranca o son lochtinent sie e entervengue en los consells que lo consell dessus ordonat tendra et celebrara daçi avant lo qual batle pero no hage veu en lo dit consell: et aximatex sia et entervengua en cascun ajust o consell fahedor per qualsevol dels officis de la dita vila axi que nols sia legut fer algun ajust consell o apartament per via de offici sens continua presencia del dit batle o de son lochtinent.
Setenament ordonarn que aquells qui seran stats jurats I any hagen a vagar del dit offici de jurat per II anys apres axi que entre lany que ho seran stats et lany que hi poran tornar et los dits II anys que vagat hauran sien IIII anys: pero puxen esser consellers lany apres que seran stats jurats mas que no administren ne regesquen altre offici ni bens de la dita universitat entro que hauran retut compte a la dita universitat de la administracio del dit juradesch et tornat tot ço que per lo dit compte sera trobat legitimament que hajen a tornar a aquella: declarants et ordonants empero que alcu dells o altre qui haura hauda administracio en la dita vila no sie o stigue en lo consell ans ne hage a exir mentre ques parlara os tractara en lo dit consell dels regiment et affers e comptes de sa administracio per ço que la presencia de aytal persona no tolgue o embarch a algu libra explicacio de sa intencio en lo dit consell.
Huytenament ordonam que lo dit consell elegesque daçi avant los baners et guardians de fora los quals baners sien presentats per lo dit consell al batle nostre de la dita vila qui reebut dells sagrament que be et leyalment se hauran en lo dit offici conferm aquells en la dita eleccio: lo qual offici de baner dur sis meses tan solament: declarants que per dues vegades lany se faça la dita eleccio de baners es a saber la una eleccio en la festa de madona sancta Maria Canaler prop vinent et laltra en la festa de sant Pere et sent Feliu apres seguent axi que cascuna baneria dur per mig any: et axi matex sia fet dali avant cascun any en la forma en lo present capitol tocada.
Novenament abolim et tollem de tot en tot lofici de baners de la vila et en loch del dit offici ordonam et a la dita vila per gracia et privilegi special atorgam offici de mustaçaf. E que lo dit mustaçaf qui exercira lo dit offici haja dins la dita vila et territori de aquella semblant jurediccio que ha lo mustaçaf de la ciutat de Barchinona en la dita ciutat e territori de aquella: lo qual mustaçaf elegesque lo dit consell de la vila lo dit jorn de Ninou cascun any per aquella manera que lo consell de la dita ciutat de Barchinona pot elegir per concessio nostra et de nostres antecessors lo lur mustaçaf: lo qual com elet sera nos si presents serem en Cathalunya e si serem absents de Cathalunya lo nostre batle general de Cathalunya dejam confermar per aquella manera que devem confermar lo dit mustaçaf de Barchinona. Vedants et expressament declarants que algu simple coronat no puxe esser elet en conseller o jurat ni puxe tenir algun offici del dit consell ni esser reebut en lo dit regiment (falta punto) E si sesdevendra que clerga conjugat hi sia elet et en lo dit regiment volra caber ordonam que aquell aytal ans que en lo dit regiment sia acullit o admes haja a prestar idonea fidejussoria caucio sots pena de cent morabatins dor que durant lo dit regiment al qual sera elet o apres no allegara directament o indirecta privilegi clerical per alcun acte qui toch o sia vist tocar lo dit regiment et encara que lo contrari fos assajat que les dites fermançes les quals de necessitat hagen esser lechs e de for et jurisdiccio nostra encorreguen ipso facto la dita pena de la qual sia feta sens altra solemnitat de juhi contra ells execucio realment et de fet e no res menys les dites fermançes tengudes per aquell a tot risch et interes a salvament et indempnitat de la universitat demunt dita. Retinents nos que si per aventura en les damunt o davall scrites coses apparra ara o per avant en tot o en partida res duptos o escur allo puxam declarar et interpretar axi et lla et quan nos sera ben vist fahedor. Part aço volents provehir et posar certa ley et fi a la discordia e debats que son entre les dites parts sobre los pagaments que la dita universitat ha a levar per via de talles et collectes: ordonam que los deu milia solidos perpetuals los quals la dita universitat es tenguda de fer et fa per questa real cascun any sien exigits et collits per via de talla segons la valor dels bens de cascun singular a sou et a lliura et eguals e ço que la dita universitat haura a pagar per dons o profertes de corts o parlaments sia exhigit et dels singulars de la dita universitat per aquella manera que per la cort o parlament qui aquell do o proferta haura fet sera ordonat collir en cascuna universitat: e si ordonat no era estat o no aparia o nos sabra quen fos la donchs sia exigit e levat per aquella manera que les ciutats e viles reyals de Cathalunya o la major partida de aquelles exegiran entre si aquell do o proferta. Totes les altres quantitats que la dita universitat haura necessaries a exegir o levar sien levades daçi avant per via de talla a sou et lliura deseguals per la manera seguent: ço es saber que aquell o aquella que haura valent D solidos: (dos puntos en el original) o menys faça una lliura de XXV solidos: et per tolre desagualtat qui en altra manera se seguiria ordonam que aquell qui haura valent de D solidos tro en DC solidos inclusive pach aytant sens mes o sens menys com aquell de D solidos: e qui haura valent de DC solidos tro a mil solidos inclusive faça lliura de XXX solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de M solidos tro a MCLV solidos inclusive pach aytant matex com aquell de M solidos: e qui haura valent de mil CLV solidos tro a dos mil faça lliura de XXXV solidos: et per tolre la dita desegualtat aquell qui haura valent de dos mil solidos tro en dos mil CCLXXX solidos inclusive pach aytant com aquell dels dos mil solidos: e qui haura valent de dos mil CCLXXX solidos tro a tres mil inclusive faça lliura de XL solidos: e axi matex qui haura valent de tres mil solidos tro a tres mil CCCLXXV inclusive pach aytant com aquell dels tres mil solidos: e qui haura valent de tres mil CCCLXXV solidos tro a cuatre mil D solidos inclusive faça lliura de XLV solidos: e aquell que haura valent de cuatre mil D solidos tro a cinch mil inclusive pach aytant com aquell dels cuatre mil D solidos: e qui haura valent de cinch mil solidos tro a sis mil DCCL solidos inclusive faça lliura de L solidos: aquell qui haura valent de sis mil DCCL solidos tro a set mil CCCCXXV solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels sis mil DCCL solidos: et qui haura de valent set mil CCCXCXV solidos tro a deu mil CXXV solidos inclusive faça lliura de LV solidos: e aquell qui haura valent de deu mil CXXV solidos tro a onse mil XLV solidos inclusive pach aytant com aquell dels deu mil CXXV solidos: e qui haura valent de once mil XLV solidos fins a quince mil CC solidos inclusive faça lliura de LX solidos: e aquell qui haura valent de quince mil CC solidos tro a setse mil CCCCLXV solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens menys com aquell de quince mil CC solidos: et qui haura valent de setse mil CCCCLXV solidos fins a vint y dos mil DCCC solidos inclusive faça lliura de LXV solidos: e aquell qui haura valent de vint y dos mil DCCC solidos tro en vint y cuatre mil CCCC solidos inclusive pach aytant matex sens mes et sens meyns com aquell de vint y dos mil DCCC solidos: e qui haura valent de vint y cuatre mil CCCC solidos tro a trenta cuatre mil CC solidos inclusive faça Iliura de LXX solidos: e aquell qui haura valent de trenta cuatre mil CC solidos tro a trenta sis mil DCXL solidos inclusive pach aytant matex com aquell dels trenta cuatre mil CC solidos: e qui haura valent de trenta sis mil DCXL solidos tro a cinquanta un mil CCC solidos inclusive faça lliura de LXXV solidos: et qui haura valent de cinquanta un mil CCC solidos tro en cinquanta cuatre mil DCCXX solidos inclusive pach aytant mateix com aquell dels cinquanta un mil CCC solidos: et qui haura valent de cinquanta cuatre mil DCCXX solidos tro a setanta sis mil DCCCCL solidos inclusive et daqui amunt faça lliura de LXXX solidos. Les quals lliures sien fetes de la justa vera et comuna extimacio o valor dels bens de cascun axi mobles com seens segons lo manifest ja fet et segons los manifests faedors en esdevenidor en la dita vila los quals per la manera ques fan en la dita vila confermam loam et aprovam et volem que sien fets daçi avant. Aço entes et declarat que si alcu scientment celara o jaquira manifestar alcun siti o renda o altre cosa inmoble en los manifests esdevenidors que aquella haja perduda et sia confiscada et adquirida la meytat a nostre fisch et laltra meytat a la universitat de la dita vila. Volem axi matex que la talla moneda o collecta ques haura levar per via de solidos et lliuras en la dita vila segons dessus es dit sia imposada egualment en et per las ditas lliuras jassia desaguals ço es que no sia imposat ne pach pus per la lliura pus grossa o de mes quantitat que per la pus pocha o de menys quantitat com per algunes justes rahons axi o hajam ordonat eu provehim per la present. E com lo compertiment de les pagues o collectes pogues esser inutil si lo compte et administracio daquellas no era retut et reebut diligentment: per tal ordonam que cascun any la primera setmana de queresma sien eletes per tot lo dit consell o major part daquell quatre persones qui oyen los comptes dels jurats clavari collectors et altres qui hauran administrades monedes de la dita vila lany passat et hauran retre compte los quals quatre axi elets apres que hauran fet solempne sagrament segons et semblant que dessus oyen los dits comptes et impugnacions daquells et diffenesquen segons lus parra encarragant sobre aço lurs consciencies: et la diffinicio lur o de la major part dells o en lur egual discordia la diffinicio daquell o daquells axi egualment discordants ab qui lo batle et jurats o la major partida dells sacordara vala et sia ferma sens tota appellacio reclamacio o recors et sen faça encontinent per lo dit batle real execucio axi com de sentencia passada en cosa jutjada. E per ço que alcu dels retents o oints los dits comptes no puxa aquells dilatar ordonam que cascu qui hage retre compte en la dita manera sie tengut metre sos comptes en poder de les dites quatre persones dins tres jorns apres que per lo consell seran elegides sots pena de cent morabatins dels quals encontinent se faça execucio dels no complints et dalli avant no puxen als dits comptes enadir o tolra alguna cosa. E per ço que a les dites quatre persones lur offici no sia dampnos ordonam que cascun haja per salari dels dits comptes cinquanta solidos per los quals sien tenguts de esser cascun jorn en Ios dits comptes tro a la diffinicio daquells la qual haja essor feta per ells en la dita manera per tota la quaresma dins la qual seran estats elets sots pena de cent morabatins dor pagadors per cascun daquells per qui estara. Et les dites coses totes et sengles manam et volem esser tengudes e servades per la dita universitat et singulars de aquella presents et esdevenidors sots pena de D florins dor Darago habedors de qualsevol contrafahent aytantes vegades com fara tractara o tentara de fer lo contrari et guanyadors al nostre fisch sens alguna merce. Manants per la present carta nostra espressament et de certa sciencia et deliberadament sots la dita pena encorredora sens tota merce et dels contrafahents habedora a tots et sengles habitants et habitadors de la dita vila presents et esdevenidors de qualque ley estament et condicio sien et encara a tots la universitat de la dita vila que la present nostra ordinacio et totes et sengles coses en aquella contengudes observen a la letra sens algun mudament et contra noy venguen directament ni indirecta tacitament ni expressa en o per alguna causa manera o raho: la qual pena volem que aytantes veguades quantes comesa sera lo batle de la dita vila o qualsevol de nostres officials qui per part de la nostra cort requesit ne sera exegesca et per aquella faça execucio yverçosa realment et de fet tota excepcio opposicio solemnitat contradiccio et remissio foragitada. En testimoni de la qual cosa manam esser feta la present carta nostra et segellada ab nostre segell pendent feta e dada e publicada depuys e lesta de manament del dit senyor rey per mi secretari et notari davall scrit en lasgleya del loch dez Venrell a XXV dies de octubre en lany de la nativitat de nostre Senyor mil trecents noranta presents en Johan Amigo savi en dret et en Pere çes Illes jurats et missatgers et en Pere de Comalonga lochtinent de escriva del consell de la dita vila presents encara micer Domingo Mascho vicecanseller de regne de Valencia et ara regent la cancellaria en absencia del vicecanceller del principat de Cathalunya et Nesperendeu Cardona savi en dret promovedor dels affers de la cort et per testimonis mossen Johan de Muntbuy mossen Aznar Pardo et mossen Pere Pardo de la Casta uxer de armes consellers en Johan de Muntbuy donzell et en Pere dez Pont secretari del dit senyor rey. - + Dominicus Mascho. - Senyal + de nos en Johan per la gracia de Deu rey Darago etc.
- Sig+num mei Petri de Beviure secretarii dicti domini regis ac notarii publici regia auctoritate per totam terram et dominacionem suam qui promulgacioni et publicationi dicte ordinationis interfui hecque de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi. Corrigitur autem in XXIIII linea cascun dels dits. Et in XXVI dels. Et in XXXI primerament los tres redolins en los quals. Et in XXXVII ço es aquells en. Et in XXXVIII fet. Et in LII dita univer. - Dominus rex mandavit michi Petro de Beviure. - Vidit eam thesaurarius qui ipsam expediri mandavit. - Petrus Margall.

LXXXVI. Reg. 1892, fol. 204. 18 abril 1388. Nos en Johan, vila Doriola

LXXXVI. Reg. 1892, fol. 204. 18 abril 1388.

Nos en Johan etc. Com per vosaltres feels nostres justicia jurats et prohomens de la vila Doriola segons que per vostra exposicio havem entes perque la vila sia pus cavallariosa et guardada de messions sie stat no ha molt ordonat que alguna dona muller de qualsevol habitant o habitador en la dita vila de qualsevol condicio o stament sia no presomesque ni puxe portar or ni argent ni perles ni vayrs ni erminis ni algunes vestidures o altres ornaments de sa persona si donchs son marit no tindra cavall et armes et la que contrafara encorrega en pena de trenta morabatins dor guanyadors la tercera part a la justicia en nom nostre et la tercera part a la obra dels murs de la dita vila et la restant tercera part al acusador o denunciador: per ço a humil suplicacio per part de vosaltres dits justicia jurats et prohomens a nos feta la demunt dita ordinacio et les coses en aquella contengudes loam aprovam ratifficam et confirmam e volem daqui anant esser tenguda et servada axi que per vosaltres o altres qualsevol officials o comissaris nostres no puxa esser revocada sens nostra special licencia et manament. Manants per la present a nostre general gobernador et a son portant veus en les parts Doriola e a tots altres officials nostres presents et esdevenidors et encara a tots los habitants et habitadors en la dita vila que la dita ordinacio et la nostra present confirmacio tenguen et observen et tenir et observar facen exhigent la dita pena dels contrafahents tantes vegades com sera comesa. En testimoni de la qual cosa havem manada esser feta la present segellada ab nostre segell.
Dada en Barchinona a XVIIII dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXVIII. - Franciscus ça Costa. - Bonanatus Egidii ex provisione facta per Franciscum Castella legum doctorem consiliarium et promotorem cui ut dixit fuit commissa.

LXXXVII 1388

LXXIX. Reg. 1281, fol. 221. 3 febrero 1384, Francesch Çagarriga, Mallorques

LXXIX. Reg. 1281, fol. 221. 3 febrero 1384

En Pere etc. al amat conseller nostre mossen Francesch Çagarriga portant veus de governador general en Mallorques salut et dileccio. Nos havents clara experiencia del be quis seguex en aquex regne del temps en ça que havem feta la pragmatica sanccio sobre la eleccio dels jurats e consellers et sobre altres coses et desijant la utilitat publica de tot lo regne: havem deliberat que alcunes ordinacions les quals nos paren fort justes et rahonables et de les quals vos trametem translat dins les presents enclos sien per vos en nom et en veu nostre exaguides et daquelles feta pragmatica sanccio ab imposicio de penes per observacio de aquella. Per tant vos dehim comanam et manam que apellats aquells qui appellar hi fassen et hoydes lurs rahons les dites ordinacions de fet metats en execucio et façats aquellas inviolablament observar. Empero si vos qui aqui havets estat per lonch temps et havets clara noticia et experiencia dels dits affers veurets et trobarets que en les dites ordinacions se haja os deja per mes be et utilitat daquex regne alguna cosa detraurer o affigir: volem que aço pugats fer axi com a vos sera ben vist fahedor. E daço que farets sia feta pragmatica sanccio axi com dit es qualsevol provisions e ordinacions en contrari fetes o faedores no contrastants. Cometent a vos per les presents en et sobre les dites coses et emergents et dependents de aquellas plenerament nostres veus. Manant expressament et de certa sciencia sots pena de mil morabatins dor et de les penes per vos imposadores en la pragmatica sanccio et sots incorriment de nostra ira et indignacio a totes et sengles persones de qualsevol condicio o estament sien que les dites ordinacions et tot ço et quant per vos en aquelles sera ajustat o de aquelles tret inviolablament tenguen et observen e en alcuna cosa noy contrevinguen.
Dada en Montso sots nostre sagell secret a III dies de febrer en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXXXIIII. - Rex Petrus. - Bernardus Michaelis mandato regis facto per nobilem Huguetum de Angularia camerarium et majordomum.

lxxx-reg-n-1281-fol-221-3-feb-1384

Sumari, M.

MONADERS.

De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.

De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, Morabatins
e masamodines e besants en la primera columna.

De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.

De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.

Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.

De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.

De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.

Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.

Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).

De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.

Moneda
de Barcelona correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.

Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.

De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.

Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes

271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.

En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.

De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Mallorquins son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins (falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders)

MERCAT.

Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.

MILITARS.

Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo) de persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.

Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.

Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.

Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.

Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.

Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.

Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.

MVRS,
MVRADE, VALLS.

Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.

Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.

Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.

Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.

De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.

La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.

De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.

Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

MOLA DE ANDRAIG.

De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.

No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat Vniversis.

De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus

De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.

Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.

Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.

Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.

MOSTASSAF.

Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.

Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.

E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.

Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.

E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.

E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.

E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,

Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.

Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.

Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.

Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus

Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.

Lo
Mostassaf de Mallorques pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.

Lo
Mostassaf pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassafos son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.

MERCADERS.

Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.

Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.

Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.

Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.

MENAMENTS
PENALS.

Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.

Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.

Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .

MERCADERIES
E FET MERCANTIL.

Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.

En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.

MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)

De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.

MOROS.

Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes den
Sant Pera en la primera columna.

METGES.

Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.

MANLLEVTA.

De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera

columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.

De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.

MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba)

Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.

Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.

Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.

Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.

Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.

Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.

Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.

Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.

Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.

MISSATGERS,
MISTATGES.

De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.

Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.

MESVRATGE.

De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.

MORBERS.

Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.

Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.

Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.

MENESTRALS,
E ARTESANS.

Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.

Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.

Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.

Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.

MATRIMONIS.

De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues).

E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.

MALLORQVES,
E MALORQVINS.

Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.

Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.

Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.

Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.

Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.

Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.

Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.

MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.

La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido) en la primera pagina.

De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.

Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.

Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)

Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.

MENORS.

Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.

Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona

pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.

MANTELLS
DE BAGASSES.

Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,

comensa.
Martinus.

MVNITIONER.

Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.

MISSATGERS.

De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.

E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.

Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.

Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.

Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.

Iuni
1587.

Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.

Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).

Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.

Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.

Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.

Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.

Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.

Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.

Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.

(salta
página) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.

Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.

Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.

Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy

1363
en libre de Corts Generals.

Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.

Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.

Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.

Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.

Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.

Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.

Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.