Mostrando las entradas para la consulta muyto ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta muyto ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 18. Reg.n° 1377, fól. 44. 2 may. 1340.

Núm. 18.
Reg. n° 1377, fól. 44. 2 may. 1340.

Al muy noble et muy honrado don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jahen del Algarbe de Murcia et senyor de Molina don Pedro por esa misma gracia rey de Aragon etc. salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos et pora quien querriamos que diese Dios tanta vida con honra et con salut como pora nos mismo. Rey fazemosvos saber que oydas las nuevas que nos dixeron de la perdicion de las naves et de las galeas vuestras et nuestras en la batalla que lotro dia ovieron con la flota del rey de Marruechos enamigo de Dios et de vos maguera fuessen de turbacion et que semblant caso de nuestros tiempos no ha acaecido pero entendiendo con la ayuda de Dios faser tal esfuerso con nuestras gentes que lo que en el dito facto ahora se ha acaecido se enmiendara muy bien a servicio de Dios et honra de nosotros et de tota la christiandat et que podria ser que Dios por meter mas esto a corazon a nos et a los nuestros vassallos et de facer tener mas fuertment execucion haya dado lugar o (a) este caso no somos ende poco ni muyto torbados. Porque rey vos ende significamos nuestra entencion e encara Dios queriendo vos entendemos embiar nuestro mandadero sobresto informado claramiente de nuestra intencion el qual adura a nos de part vuestra lo que vos entendieredes a fazer en los ditos aferes.
Dada en Çaragoça a dos dias de mayo en el anno de nuestro Senyor mil trezientos quaranta.
- R. Sicardi mandato regis facto per comitem Terrenove consiliarium.


viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 41. Reg. n. 1378, fol. 96. 15 may. 1342.

Núm. 41.

Reg. n. 1378, fol. 96. 15 may. 1342.

Al muy alto et muyto noble don Alfonso por la gracia de Dieus rey de Castiella de Toledo de Gallicia de Sivilla de Cordova de Murcia de Jahen del Algarbe et senyor de Molina don Pedro por essa misma gracia rey Daragon etc. salut como a rey que tenemos en lugar de ermano que mucho amamos et preziamos et de quien mucho fiamos et pora quien querriemos mucha honra et buena ventura et tanta vida et salut como pora nos mismo. Rey fazemosvos saber que recibiemos unas letras vuestras de creyença las quales nos presento Diago Ivainyes Dayala alcayde vuestro el qual por virtud de la creyença por vos a el comendada entre otras cosas nos reconto de la vuestra parte en como a la guarda de la mar fuessen necesarias galeas ultra las quey eran que en esto dreceisemos en manera quey fuessen mas galeas de la nuestra parte segunt tenidos eramos por la postura. Encara fablo a nos que avia entendido quel nuestro almiral se avia partido del estreyto de Gibaltar (Gibraltar) et andav.... Et porque segunt el dixo esto podria tornar a grant periglo de la guarda si nos rogo que nos proveissemos sobre aquesto. Et seguramente nos le respondiemos quanto a lo de las galeas que continuament se parellavan a complimiento de aquellas vint galeas que entendiamos alla embiar segunt amos habiamos fecho salir: et cuanto a lo del almiral sil respondiemos quel dicho almiral escrivio que avia avido ardit de Barberia en como dos naves et un carao passavan a tierra de moros con grano armas et otras cosas et assi que por darles danno se yera partido del estreyto et andando por la costera de la Berberia encontro una nau et un carao et priso aquellas poderosament en los quales se trobaron muytos fierros de lanças et otras armas et assi entendiamos que avia bien avenido. Et subsiguient vino a nos con otra letra vuestra de creyença Blascho Garcia alcalde el qual nos reconto en como el vuestro almirant vos avia significado como el dicho nuestro almiral se yera partido del estreyto sobredicho et assi queriades saber si esso avia fecho con licencia nuestra o no et que sobre esto proveissemos en tal manera quel dicho almiral encontinent tornasse. Et como quiere que nos semblantment respondiessemos al dicho Diago Ivainyes si encara vos significamos que la partida del dicho nuestro almiral ha seydo en grant servicio de Dieus et honor vuestro et nuestro que ultra la dita nau e carao ha preso otra nau que semblantment andava o la Berberia con grano olio panyos et otras mercaderias por la qual razon ha dado grant danno a los enemigos de la fe qui son en gran necesidat et angustia de grano segunt entendido avemos: et yes verdat que por fortuna del tiempo ribo el dicho almiral nuestro en las mares de Mallorca et vino a Barcelona empero non consintiemos que prendies tierra ante lo en fiziemos encontinent partir et se fue a Valencia et esto veyeron los dichos vuestros mandaderos et alli trobara las galeas parelladas et con aquellas que tiene a complimiento de las vint galeas partira el primer dia de junio o ante de Valencia et se ira encontinent al estreyto sobredicho plaziendo a Dieus por fazer la dita guarda: et esto no dubdedes que por servir Dieus et por tener la postura a honor et provecho vuestro et nuestro ordenado avemos las dichas cosas muyto en voluntat de complir et fazer segunt a vos conviene: et cerca esto los dichos vuestros mandaderos vos podran mas largament recontar nuestra voluntat.
Dada en Barcelona a XV dias del mes de mayo en el anyo de nuestro Senyor de mil CCC quaranta et dos. - A. vicecancelarius. - Franciscus de Prohomine mandato regis facto per thesaurarium et vidit eam per eum.

lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXVIII, Carlos III Navarra, rey Martín de Aragón

XXXVIII.

Reg. 2252, fol. 123. 21 de octubre de 1409.

Rey muy caro e muy amado hermano. Con muy gran crebamiento de corazon nos conviene soven renovar la dolor que havemos de la trista et muy dolorosa muert de nuestro primogenito e fijo vuestro el rey de Sicilia de gloriosa recordacion e agora no menos quando nos conviene scrivir de los afferes que tocan nuestra muy cara fija e vuestra la reyna de Sicilia su muger la qual ell sobre todas cosas amava e nos por conseguient amamos aquella tanto como en vida del dito rey su marido faziamos e la havemos e havremos todos tiempos por fija nuestra muy cara: e es muyto consonant a razon quar nos la li esleimos por muger e la saquemos de la vuestra casa paternal e la embiemos al dito nuestro primogenito por reyna e muger suya. Rey muy caro y muy amado hermano porque a vos sea bien cierto que todo lo que desuso es contenido no solament lo havemos a corazon antes de feyto lo hemos metido en buena execucion significamosvos que encontinent sabida por nos la dita muert muy dolorosa ordenemos que la dita reyna fija vuestra et nuestra fos regidora e lugartenient nuestra en el regno de Sicilia en aquella maniera que era vivendo el dito rey de Sicilia su marido e ahun con muyto mayor e amplo poder e ordenamos ahun mas que ella estea en aquellas ciudades villas e lugares e vaya por todas aquellas partes del regno que mas li plazeran liberament e assin como ella esleira e que le sea feyta aquella honor e obediencia que a nos seria feyta si eramos personalment en aquell regno en el qual con la ayuda de nuestro Senyor Dios entendemos pasar muy prestament por visitar la dita reyna e poner aquell en buen estado. Porque rey muy caro e muy amado hermano en caso que a la dita reyna fija nuestra et vuestra muy cara plazera aturar e remaner en el dito regno de Sicilia nos ne havremos muy gran plazer e consolacion e li faremos fazer en aquell tanta honra como a nos mesmo: e si no hi querra remaner mas passar en estas partes nos la faremos bien e honorablament acompanyar e despues si querra estar en nuestra cort havremosne muy grant placer e la havremos e tractaremos como a fija nuestra muy cara: e si mas querra tornar en vuestro regno nos la faremos acompanyar en tal manera que sera devidamente satisfeyto a vuestra honra e a la nuestra e a la suya. De todas estas cosas rey muy caro e muy amado hermano e de otras provisiones que sobre este feyto havemos mandado fazer vos pora informar mossen Arnau de Luça al qual ne havemos dito nuestra intencion. Rey muy caro e muy amado hermano la sancta Trinidad sea vuestra continua proteccion. Dada en Barchinona dius nuestro siello secreto a XXI dia de octobre del anyo de la natividat de Nuestro Senyor mil CCCC nueve. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - El rey Daragon hermano vuestro (1).

(1) Habla con el rey don Carlos el noble de Navarra.


https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_III_de_Navarra
 
Carlos III, el noble, Navarra, Detalle de su escultura yacente en el sepulcro de la Catedral de Pamplona (Janin Lomme de Tournai, 1416)
Carlos III, el noble, Navarra, Detalle de su escultura yacente en el sepulcro de la Catedral de Pamplona (Janin Lomme de Tournai, 1416)
 
Ver documento de adopción de Jaime I y el rey don Sancho de Navarra (siglo XIII) para comparar el estilo y vocabulario de los dos documentos.

 

viernes, 13 de marzo de 2020

Núm. 53. Reg. n. 1378, fol. 167. 29 ene. 1346. tierres nuestres

Núm. 53.

Reg. n.1378, fol. 167. 29 ene. 1346.

Al muy alto e muy noble don Alfonso por la gracia de Dios rey de Castiella de Leon de Toledo de Gallicia de Sevilla de Cordova de Jaen del Algarbe de Murcia e de Algecira e senyor de Molina don Pedro per exa misma gracia rey Daragon de Valencia de Mallorcas de Cerdenya de Corcega comte de Barchelona de Rossellon et de Cerdanya salut como a rey que muyto amamos et muyto preciamos e pora quien querriemos que diesse Dios tanta de vida con honra et con salud como pora nos mismo. Rey hermano femosvos saber que de les partes de Barberia e en otra manera havemos ovido cierto ardit e sin dubdo sabido quel rey Dalgarbe el qual longo tiempo ha sobresto ha feyto secretament su pertreyto e su apparellamiento agora con gran havalio de galeas e de otros vaxiellos e con muytas gentes de cavallo e de pie entiende a envadir las tierras de christianos daqua mar e specialment en Cartagenia o en los regnos nuestros de Valencia o los otros lugares nuestros posados cerca la mar de los ditos regnos e tierres nuestres. On como por aquestos aferes los quales no solament tocan vos e nos e las gentes de cada uno mas servicio de Dios e defendimiento de la fe nuestra catholica o por otros afferes enviemos a la vuestra presencia el amado cavallero e consellero nuestro Joan Escrivano que esta nuestra letra vos presentara: por esto vos rogamos que al dito Joan vos placia creyer de lo que que sobre los ditos afferes vos dira de parte nuestra.
Dada en Valencia a XXIX dias andados del mes de jenero del anyo de nuestro Senyor MCCCXLVI. - H. Cancellarius. - Do. de Bis. (Biscarra) mandato regis facto per thesaurarium.

- Aquesta es la informacio donada an Joan Scrivan de part del senyor rey Daragon per al alt rey de Castella.
- Primerament que apres la salutacio li recomte com lo dit senyor rey nostre ha hauda certa informacio com lo rey del Algarb fa gran armada de LXXX galeas o pus e aço fa certament per venir a Cartagenia o en la terra sua o del dit senyor rey Darago: per la qual raho lo prega que per occorrer al dan esdevenidor e per honor de la christiandat dega armar com mes galeas e com pus ivaçosament pusca les quals ab la armada del senyor rey ensemps la qual fa fer de present en Barchelona Mallorca e Valencia puxa dar oposit de contrast a la armada del dit rey del Garb: e sobre aço diga totes aquelles rahons inductives que pusca tota ora empero guardanse que no faga alcuna mentio de la covinença que es entre los dessus dits reys. - H. cancellarius.
- Item li diga com per dar oposit a la dita armada del dit rey del Garb lo senyor rey tramet un cavaller per missatge al rey de Portogal a pregarlo que semblantment dega armar: e axi que li placie scriure letras inductivas que dega atorgar ço que lo senyor rey nostre lo prega com sie plaent a Deu et a bon stament de la christiandat: e no res meyns ne parle en prech la reyna de Castella que axi matex hi scriva et faça que un ballaster seu sen port ivaçosament Ies cartes per tal manera que sia abans ab lo rey de Portogal que lo missatge del senyor rey.
- Item que si per lo rey de Castella li era dit que com era cert lo senyor rey dels dits ardits recompteli larguament lo dit en Johan Scriva com lo senyor rey per altres coses tenie pres Martin Lopiz de Conteres lo qual es reneguat et dix com era en la terra per spia del rey del Garb et comptali tot larmament que fahia et encara com entenie a passar a Cartagenia o en sa terra et per senyal daço dix que certs moros de la terra ho sabien et quey tenien les mans: dels quals moros lo senyor rey ha preses partida et per confessio lur a trobada la cosa esser vera: e no resmenys ha ahuts diverses ardits de homens seus qui son en la terra del dit rey del Guarb en que fan saber les dites coses esser veres: perque hi enten acorrer ab la ajuda de Deu et sua.
- Item si per lo rey de Castella era dit quantes gualeas ha manat armar lo senyor rey digali que lo rey arma tantost XX galeas en fa apareyllar XXX axi que si obs ho avia ne pogues haver L al necessari les quals enten a tenir tot lestiu en la mar: e faça son sforç lo dit en Johan que lo dit rey ni tinga XX et faça adobar les altres o XV o X a tot lo menys.
- Item si per lo dit rey de Castiella li era dit ques maraveylla que aço pogues esser ver per tal com ell hi te ses spies et que res no li nan feyt saber: digali lo dit en Johan que fiense en la veu que lo rey del Garb met que vol anar a Tuniç o a Bugia et que en aço son enganats et que no hi deu metre dupte com lo senyor rey ne sie cert et com fa tot lo pertret deça en Spanya de cavallers et de vianda.
- Item si per lo dit rey era dit que daços maravellaba que fos ver per tal com el et lo senyor rey Darago havien treua ab lo rey de Garb et de Granada: sieli respost en dues maneres per lo dit en Johan: la una que en la treua lur nos deu fiar com en la treua li prenes lo munt de Jubaltari: laltra que lo dit rey del Garb respos an A. de Quadres missatge del senyor rey nostre qui ana a el per requerirlo de alcuns dans que avie fets a les sues gents quels degues satisfer pus durant la treua los havia fets respos que ver era que son fiyll lo rey de Granada sera entrames de tractar la dita treua entre el e lo rey Darago et que lo dit tractament no era nengun a nenguna fermetat e axi que ell no era ne entenie a esser en treua ab lo rey Darago.
- Item si era cas que lo rey de Castella fees mencio de la covinença e postura que es entre el et lo rey Darago sobre la dita guerra: diguali que lo senyor rey nol requer per la postura mes solament per los bons deutes que han ensemps et per lo servei de Deu et per lo profit de la terra: et sobre aço sia dissimulada la postura aytant com mes pusca: e digali que be sap que al servei de Deu et al profit Despanya molt hi ha gran cor et bo et aho fet aparer: e per lo bon cor et gran que hi ha nol vol requerre per la postura car be sab que si lo senyor rey narmava XX galeas que el naurie a armar XL mes tan solament daço que hi es necessari lo prega. - E parria que donada fi als dits affers et per manera que lo dit rey armas que lo dit en Johan no degues fer alcuna mencio de un compte de CLXXXVII mille CCCC morabatins que lo senyor rey nostre ha despeses en tenir mes galeas al estret a que no era obligat segons la covinença: e si per ventura sesdevenie que en nengun cas non volgues armar parria que la dita quantitat li degues esser demanada. Empero en cas que lo rey de Castella armas o no parria que feyts los dits afers lo dit en Johan degues compensar ab les IX mille liures que lo senyor rey nostre li deu ço que per lo dit rey de Castella li es degut axi com son les VIII galeas et lo bescuyt que li fo prestat al stret e que en tot cas faça son poder que cobre la carta debitoria de les dites IX mille lliures no contrestant que per ell sie deguda alcuna major quantitat per les rahons dessus dites.
- Item si lo rey de Castella nolie armar Ies galeas et que li fossen reebudes en compte de un compte CLXXXVII mille CCCC morabatins parria que si als no si podie fer ques pogues sostenir car de guany serie agut. En tot cas del mon faça son poder en Johan Scriva per totes aquelles vies que pusca de saber lo rey de Castella si havie sentiment de la armada del rey del Garb que degues passar daça en la terra del senyor rey: e parria que en cas que en Johan Scriva trobas per clares conjectures o per altra manera que lo rey de Castella sentis en los dits affers et per alcuna manera volie trigar lespeegament den Johan Scriva: que per ivaços correu aço fos notificat al senyor rey per tal que hi pogues provehir. - H. cancellarius.


lunes, 10 de junio de 2019

Tomo I, texto XXXVI, lo Rey, cardinali Ispanie (aragonés)

XXXVI.

Reg. 2252, fol. 113. 24 de setiembre de 1409.

Lo Rey. - Reverent padre en Christo e muy caro amigo. Nuevament havemos recebido vuestra letra contenient muytas nuevas deixas partes la qual cosa agradescemos muyto a la vuestra paternidat e havremos toda vegada muy gran plazer que nos en querrades escribir. Al feyto del vuestro missatgero de que nos havedes escripto que vos merevellades muyto como lotro dia fue preso en Gerona vos respondemos que la vuestra paternidat no sen deve merevellar como ell dius color de traher a nos vuestras letras ne trahia muytas otras no solament en nuestros regnos et terras mas en Castiella e en otras partes en las quales sembrava zizania dissencion e gran scisma e malas informaciones enamigas de toda verdat contra ell senyor sanct padre Benedicto XIII° el qual havemos por verdadero papa et vicario de Jhesuchristo e no dariamos paciencia por cosa del mundo que en nuestros regnos e tierras fuesse maltractado: porque reverent padre en Christo e muy caro amigo quando vos nos querredes escrivir dalguna cosa nos recebiremos vuestras letras con grand plazer segund que desuso es dito e aquell qui trahera vuestras letras sera por nos segurament recebido: mas gardese bien que no traha con si alguna cosa que sea contra el dito padre sancto ne letras semblantes a las dessuso ditas porque no hi tomariamos plazer. El dito padre sancto entrara dentro la ciudat de Barchinona en breves dias e deve fazer muytos actos entre los quales sera uno es a saber que deposara e dara por scismaticos vos e todos los otros cardinales que son estados a ell inobedientes. Certificamosvos ende porque no vos merevelledes si apres quel dito acto sera feyto no vos escrivimos como a cardinal quar nos qui aquell tenemos por verdedero vicario de Jhesuchristo havemos et somos tenidos seguir e especialment en lespiritual los decretos e ordinaciones suyas. E sea la sancta Trinidat vuestra continua proteccion. Dada en Barchinona dius nuestro siello secreto a XXIV días de setembre del anyo de la nativitat de nuestro Senyor MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur cardinali Ispanie.

jueves, 28 de noviembre de 2019

APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE - 2


Núm. 7. Reg. 2401. (falta el folio, error al transcribir)

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.


Núm. 11. Reg. 2401. Fol. 112.

Al alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros Yuçaf rey de Granada nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo: despues que vos scriviemos por nuestras letras significandovos como apres de la nuestra bienaventurada entrada en nuestros regnos nos havian con grant honor solempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos havian jurado en rey princep e senyor natural primerament el regno de Aragon e despues todo el principado de Cathalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement quen hauviedes plazer e consolacion grant assi como nos hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor vuestro: certificamosvos que de present havemos havido nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nuestros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los incolas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nuestra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia nuestro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por todos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e universidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afeccion han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nuestra propia persona: e finalment todo aquel regno nuestro esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tranquilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran plazer e consolacion rogandovos assin affectuosament como podemos que de la salut e buen stamiento e de todas prosperidades de vuestra persona nos en querades certificar por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e consolacion muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena voluntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias dabril del anyo MCCCCXIII.- Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium. 

Núm. 12. Reg. 2401. Fol. 113.

Al molt alt e molt poderos princep en Carles per la gracia de Deu rey de França nostre molt car e molt amat frare: en Ferrando per aquella matexa gracia rey Darago e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab gran desig de saber bones novelles del bon stament et sanitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e molt amada sor e dels infants vostres fills pregamvos axi cordialment com podem que per vostres letres tota vegada queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna e los infans nostres fills erem sans e en bon stament de nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare: significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragonesos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del regne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de present de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo regne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots los de aquell regne: e axi la reyna dona Blancha nostra cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre cosi germa qui Deus haja com tots los prelats barons cavallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey et senyor lur et obeexen als dits nostres ambaxadors axi com farien a nostra propia persona: e finalment tot aquell regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et subjeccio de nostra real dignitat. Totes aquestes coses rey molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos notificam per tal com creem fermament que de la honor et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivitsnosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus - Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.

Núm. 13. Reg. 2401. Fol. 121.

Lo rey. - Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda dada en Balaguer a VIII del present mes dabril en la qual fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent la governacio de Cathalunya dels nostres veguers de Leyda e de Tarrega suplicantnos que als dits greuges vullam remediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem tramesa per remediar los dits greuges vullats que sia per tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algunes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina dels dits greuges mes incentiu de majors: a la qual letra vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de favors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficials que façen per justicia e que daltra part en celat li façam fer lo contrari: car certificamvos que si nos haviem a fer ab lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets clars e no simulats: molt mills pot tot hom de sana pensa pensar que ab nostres vassalls ço que fem no es simulat ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos responem: que no trobam de consell que mossen Riembau anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e de treua ferho pogues e daço per nostres letres nol havem repres axi com no deviem. Be es ver que per ço com per vostres missagers som imformats quels dits gitats de pau e de treua restituis e crehem com lo contrari no hajam oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments ha obeits: perque no cal algun conjecturar que dit mossen Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scrivim. Del fet de Corbins de que erem informats per nostres missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scrivim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem examinar e si per expedient ho habia fet ho rescrivis. E segons apres som stats informats per ses letres ell no ha pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la jurisdiccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga lo qual havia gitat de pau e de treua an Guillem Ramon de Sacorbera e alguns altres requeri lo veguer de Leyda e lo dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gitat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit spital mas solament ço qui era del dit gitat de pau e de treua: pero que no apar que los clams que fets sobre el dit fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats de pau e treua son perseguits en los lochs on havets jurisdiccio e dels altres barons es segons ley de la terra e nous en devets maravellar. De ço quens fets saber que vegueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso facto gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres letres afermats que son imposats fentament crims quis pertanyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau posar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra ell e informacions denant anans mostren clarament que ell ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau e de treua et per conseguent es legut a nostres officials cum tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pendre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos haguessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament e daquen ixint nit roben los camins prenen e faen rescatar los caminants: nos calguera a nos ne a nostres officials fer los enantaments que fem contra ells dins vostre comtat: car podets pensar que en alguna manera no podem tollerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en los temps passats son stats preservats de semblants oppressions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga per proces de fautoria contra alguns homens de vostre comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per conseguent no poden esser dits fautors aquells qui ignoraven esser gitats de pau e de treua: laltra quel dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat: en aço vos responem segons relacions per aquells qui han aportades les letres requisitories als officials vostres e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar les letres als vostres officials ans los era menaçat a mort si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles que poguessen presentar les dites letres e per aquesta raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles o lochs: perque apar que si les dites letres no son stades presentades als vostres officials personalment seria stat per lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar ans ha sobresegut en los enantaments dels afers jatsia en aquells pogues haver proseguit. Perque si vos e la dita infanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre comtat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre los mals e scandels damunt specificats. En aço que fets sobre que inhibiscam al dit portantveus de governador nostre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus de governador haja feta alguna cosa perque la dita inhibicio li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari fehia nos lon castigarem axi com se pertanyera. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dirigitur comiti Urgelli. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 14. Reg. 2403. Fol. 19.

Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos explicaran trametem a vos plenerament informats de nostra intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra cort mossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues doctor en leys als quals vos pregam affectuosament donets plena fe et crehença a tot ço que per part nostra vos diran axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tingaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC tretze. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicolai. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferrando per la gracia de Deu etc. ut supra etc. - Similes fuerunt directe ducibus subscriptis. - Al inclit et magnifich en Odoart duch de Bar. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Borbo. - Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.  

miércoles, 28 de enero de 2026

aragonés, lengua aragonesa, 1391, Zaragoza, teruelos, oficios

El siguiente largo texto es una más de las muestras de la lengua aragonesa, finales del s. XIV (siglo 14 para los catalanistas baturros), 1391.

Era rey Juan I de Aragón. Manera de elegir oficiales, usando teruelos, (redolins, rodolins).

La parte en latín va después del texto en aragonés.

1391, lengua aragonesa, aragonés, oficios, teruelo, teruelos

Muyt alto princep et poderoso senyor: a la vostra muyt grant excellencia con humil e subiectiva reverencia supplica la universidad de la ciudad de Saragosa que como en et sobre la declaracion feyta por el senyor rey don Jaime de memoria recordable rey de Aragon sobre la manera de esleyr officiales en cada un anyo en la dita ciudat en el dia et fiesta de Assumpcion de santa Maria de agosto hayan recrescido o nascido algunos dubdos e debates et por tirar et declarar los dichos dubdos et debates et que en el esdevenidor non puedan haver lugar la universidat de la dita ciudad haya puesto en scripto algunas cosas et feytas algunas adiciones en et cerca la dicha declaracion segunt que de la part de juso se contienen: por aquesto con aquella humildad et reverencia que se pertanye supplica la dita universidat por la vostra magnifficencia seyer las ditas cosas atorgadas et declaradas por la manera et forma et con las protestaciones et retenciones infrascriptas: e aquellas assi atorgadas et declaradas mandar seyer tenidas guardadas et servadas inviolablement a todos tiempos en la dita ciudat: et en aquesto senyor faredes justicia la cual la dita universidat vos tenra en senyalada gracia et merce. Nostro senyor Dios vos mantenga al su santo servicio luengament con salut augmento de honor et victoria de vostros enemigos. Las quales cosas et ajustamientos son segunt se siguen.
- Primerament que en la dita ciudat sean dotze jurados imperpetuo en cada un anyo esleydos en la dita fiesta en esta manera: yes assaber en cada una de las nueu parroquias siguientes de Santa Maria la mayor de Sant Paulo de Sant Felip de Sant Gil de Santa Cruz de Sant Jayme de Sant Johan del Puent de San Salvador de Santa Maria Magdalena.
- En el dicho dia et fiesta de Santa Maria en la manyana sia clamado por corredor publico el dia claro et aquesto quando prima tocara en Sant Salvador et no ante capitol general de los vezinos de las ditas parroquias en los lugares acostumbrados et el dicho capitol eslya de si hueyto prohombres en mayor numero o en menor segunt que les sera visto de los quales electos los nombres sean scriptos en sendas cedulas de paper las quals cedulas sian puestas en sendos teruelos de cera redondos de ygual peso forma et color et sean gitados siquiere puestos en un vaxiello pleno de aygua publicament no grant ni muyto chico el qual este escubierto en lugar alto en medio del dito capitol en tal manera que la dita aygua non se pueda veyer: et en aquella hora como seran puestos los dichos teruelos en el dicho vaxiello sia clamado algun passant por la carrera qui ponga si quiere dentro meta la mano scubierto el brazo entro al cobdo en el dicho vaxiello et revolvendo la dicha aygua saque dos de los dichos teruelos los quales de alli sacados sean encontinent abiertos et publicament en el dicho capitol leydos: et aquellos dos los nombres de los quales seran trobados scriptos en las ditas cedulas enclusas en los teruelos antedichos sian esleydores et juren en presencia del dicho capitol sobre la cruz et los santos evangelios de nuestro senyor Jesuchristo que ellos segunt su saber bien et lealment esleyran los mas sufficientes de aquella parroquia a seyer officiales de la dita ciudad. Et si por ventura el capitol de alguna de las ditas parroquias sera discort en esleir los ditos hueyto mas o menos de los quales los ditos dos esleydores han de sallir que el jurado de aquella parroquia con el procurador o procuradors de aquella mediant jura por ellos publicament prestada alli en la forma desusso dita esleyan los ditos hueyto sufficientes mas o menos de aquella parroquia et scrivan los nombres de aquellas en sendas cedulas las quales metan en sendos teruelos de cera en la forma que desuso se dize: feytos los quales sean puestos publicament en el dito vaxiello puesto en el dito lugar et sacados de aquell por el dito viandant dos de los ditos teruelos segunt et en la forma que desuso se contiene et sean abiertos et leydos publicament en el dito capitol et aquellos dos los nombres de los quales en ellos seran trobados sian esleydores de los ditos officiales.

Item la dita jura feyta hayan un notario publico los ditos dos electores qui jure en presencia del dito capitol screvir lealment et sines enganyo o imaginacion alguna los nombres de los mas sufficientes que por aquellos dos seran trobados et no revelar a alguna persona en algun tiempo quales seran aquellos electos por mas sufficientes et encontinent aquellos dos apartense de los otros con el dito notario et eslyan los mas sufficientes de la parroquia a seyer officiales de la dita ciudad: et si los ditos dos electores no podran concordar en la eleccion fazedera por ellos de los ditos mas sufficientes segunt desuso se contiene que el jurado de aquella parroquia do tal discordia sera o si jurado no hi haura o absent sera el procurador de aquella e en tal caso que sean dos o mas que se sortien con teruelos en la manera sobre dita feytos et aquell a qui cayera la suert sia con el uno de los ditos electores prestado por aquell jurament en presencia del capitol de aquella parroquia en poder del dito notario sobre la cruz e los santos evangelios de concordar hoydas las opiniones de los ditos dos electores con la opinion del uno de aquellos que vera seyer a su consciencia mas justa et rasonable et aquella opinion se siga.
- Apres de aquesto scrivan los nombres de aquellos et los suyos en sendas cedulas las quales sean includidas en sendos teruelos de cera redondos de ygual color forma et peso et puestos en el dito vaxiello publicament et escubierta segunt de part desuso en el primer capitol yes proveydo: et la hora los ditos prohombres clamen un moso passant por la carrera et aquell moso en presencia del dito capitol et en la forma desuso contenida meta la mano en el dito vaxiello do seran los ditos teruelos de cera et saque ende de aquellos dos et los teruelos otros luego et sines otro medio sian espetados o cremados assi que mas non puedan seyer leydos et incontinent los ditos dos teruelos de cera sian abiertos en presencia del capitol sobredito et leydos.
- Et leydos los ditos nombres en aquell instant los ditos electos si presentes seran et sino los electores ensemble con los otros vezinos de aquella parroquia o sines dellos vayan a las casas comunas de la dita ciudat et presienten los ditos electos et sus nombres a los jurados del anyo passado de la ciudat antedita qui en las ditas cosas comunas presentes seran en dos cedulas scriptos mediant el notario de los ditos jurados et publicament fagan leyr los ditos dos nombres: et aquellos leydos los ditos electos por si mismos si presentes seran et en su absencia los ditos electores fagan sendos teruelos de cera de una forma peso et color en los quales sean reclusas sendas cedulas en cada uno la suya et assi feytas el notario qui sera de los ditos jurados meta aquellos publicament en una balansa e gite aquellos en un bacin el cual publicament scubierto et con agua sia puesto en alto lugar segun dito yes en las ditas casas comunas: et assi puesto en aquell sia clamado un viandant de mandamiento de los ditos jurados et revolvida la mano en el agua por una o dos vegadas saque el uno de los ditos teruelos et aquel sia abierto por el dito notario publicament et la cedula publicada et el nombre de aquel leydo altament por el dito notario: et aquel qui assi saldra sia havido aquel anyo por jurado de la dita ciudat de aquella parroquia que sorteada sera: et en la forma et manera sobredita se faga la dita eleccion de las ditas parroquias que cabran aquell anyo en el dito officio.
- Et el teruelo restant en el dito bacin feyta publicacion del otro sia luego sacado del dito bacin por el dito viandant o mosso et dado al otro coelecto si present sera et sinon a los ditos electores por tal que si querran puedan abrir et leyr la cedula que dentro aquell hauran meso presents los ditos jurados viellos et notario por tal que suspeyta de frau no hi sia engendrada et sia apartado et guardado que pueda seyer puesto a gitar suertes por los otros officios ensemble con los otros teruelos romanientes de las nueu parroquias anteditas.
- En las seys parroquias de la dita ciudat yes assaber: de Sant Lorenz de Sant Nicholau de Sant Miquel de los Navarros de Sant Per de Sant Johan el Viello de Sant Andreu sia feyto et ordenado en la manera siguient: que el dia antedito de la fiesta de Assumpcion de Santa Maria del mes de Agosto en la manyana a hora de prima que tocara en Sant Salvador segunt desuso yes expressado en cada un anyo sia feyta la eleccion de los hueyto prohombres o mas o menos de los quales sian esleydos aquellos dos qui estian los mas sufficientes los nombres de los quales esleydos sian scriptos por scrivano publico et sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua et apres sian ende sacados et alli publicados et levados o enviados a las ditas casas comunes segunt que desuso et en la manera et forma declarada de part desuso faulant de las ditas nueu parroquias. Et si por ventura discordia haura o recrescera en las ditas seys parroquias o algunas dellas sobre la dita eleccion servese ab excripto la forma que desuso declarada yes sobre tal discordia en el capitol qui faula sobre aquesto de las nueu parroquias. Con las quales dos cedulas en la fiesta antedita de sancta Maria de agosto cada una parroquia de las seys anteditas lieve una cedula en la qual sia scripto el nombre de la parroquia et los jurados del anyo primero passado qui en las cosas comunas seran reciban primerament las cedulas sobreditas en las quales seran scriptos los nombres de las parroquias las quales cedulas por ellos en presencia de los alli estantes publicament en sendos teruelos de cera iguales sian encludidas.
- Et aquestos teruelos que seran seys sian puestos en un vaxiello pleno de agua puesto en la forma sobredita et aquella hora sia clamado algun mosso de los passantes por la carrera que ponga la mano suya en el dito vaxiello et saque ende tres teruelos de cera de los anteditos et aquellas parroquias los nombres de las cuales seran trobados en aquellas tres cedulas que seran sacadas hayan la suert de los ditos tres jurados aquell anyo.
- Et las otras dos cedulas las quales aquellas mismas tres parroquias hauran enviadas sian encludidas en sendos teruelos de cera semblantes a los sobreditos y giten suert en el officio de la jurada cada uno de ellos segunt que yes de las nueu parroquias desuso dito. Empero los otros tres teruelos romanientes de aquellas mismas parroquias sian destruytos ni sian reservados a gitar en suert con los otros en los otros officios.
- Et los otros tres teruelos en los quales seran scriptos los nombres de las otras tres parroquias romanientes sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua et algun moço segunt dito yes ponga la mano suya en aquell vaxiello et saque ende tres teruelos uno a uno et aquella parroquia el nombre de la qual sia scripto en el primer teruelo sacado haya aquell anyo el officio de portero et la otra la procuracion general de la dita ciudat et la otra que tercera sera haga el officio del obrero de los muros de la ciudat antedita et que el dito procurador finque procurador ultra aquell anyo que sera procurador constituido tanto entro a que sea legitimament revocado et la dita revocacion a el legitimament intimada.
- Et el dito obrero haya carga de visitar los muros talladas et barbacanas de la dita ciudat et de notifficar a los jurados conselleros et capitol de ciudat aquello que vera seyer necessario de obrar adobar siquiere reparar en los ditos muros valles et barbacanas et encara sia tenido de acusar et acuse las calonias que hi pervendran et aquellas intimar al mayordomo de la dita ciudat de las quales haya el dito obrero ultra su salario acustumbrado la tercera part et si no lo fara que el dito obrero pierda la pension a ell asignada la qual sia paral comun de la dita ciudat la qual se retienga el dito mayordomo et si pagada sera sia el dito obrero constreyto a restituyr aquella al dito mayordomo. Empero que el dito obrero no pueda fazer ni faga pacto o avinencia alguna por la dita tercera part ni por las otras por si ni por otri por evitar frau jus incursion de la dita pena.
Apres de lo sobredito las cedulas de aquellos dos de cada una de aquestas tres parroquias que seran embiadas a las ditas casas comunas como dito yes sean encludidas en sendos teruelos de cera de ygual peso forma et color et los teruelos de cada una parroquia servada la forma de sortiar desuso dita por si sian puestos en el dito vaxiello en la manera desuso dita estant et el dito moço viandant saque uno de los ditos teruelos et aquell el nombre del qual sera scripto en el dito teruelo que sera sacado haya aquell officio el qual por suert haura aquella parroquia et el otro teruelo de cada una de aquestas tres parroquias romanent en el agua sia destroydo et no sia reservado a gitar en suert de los otros officios.
- En el siguient anyo aquellas tres parroquias de las seis parroquias sobreditas que havieron el officio de la jurada no hayan aqueste officio de la jurada aquel anyo ni suert giten sobre aquell mas giten suert a los otros tres officios sobreditos que las otras tres parroquias havieron en el anyo primero passado et aquellas tres parroquias que havieron los officios sobreditos giten suert en el officio de la jurada por aquella misma manera por la qual las otras parroquias gitaren en el anyo primero passado.
- Et assi sia dalli adelant perpetuo que aquellas tres parroquias que gitaren suert por la jurada et hauran havido aquella en el anyo siguient continuant giten suert a los otros tres officios sobreditos: et e converso aquellas tres parroquias que havieron aquellos tres officios sobreditos giten suert por el officio de la jurada et de vegada en vegada adelant perpetuo assi sia feyto.
- Despues de aquesto encontinent los jurados anteditos prengan los ditos nueu teruelos que seran alçados de las nueu parroquias anteditas como dito yes desuso et expressado et sian puestos en el dito vaxiello pleno de aygua servada la forma de gitar et sortear los nueu teruelos desuso declarados sobre la eleccion de la jurada et algun moço viandant clamado segunt yes dito ponga la mano suya en aquell vaxiello et ensemble saque ende dos teruelos et aquellos los nombres de los quales seran trobados en aquellos teruelos abiertos et leydos segunt desuso yes declarado sian almutaçafes de aquel anyo en la dita ciudat.
- Et otra vegada el dito moço ponga la mano en el dito vaxiello et saque uno de los teruelos residuos en aquell et aquell el nombre del qual sera trobado en aquell teruelo sea mayordomo de la dita ciudat. Empero aquellas tres parroquias que hauran havido los tres officios anteditos non giten suert sobre aquellos mismos oficios entro que las otras seys parroquias de las ditas nueu haxan seydo ygualadas en haver aquellos officios dius la manera antedita.
- Et si alguna o algunas de las ditas parroquias entro que hora de nuena empeçara tocar en la ecclesia de sant Salvador de la dita ciudat no hauran enviado las ditas cedulas a las casas comunas anteditas como desuso yes contenido que de aquella hora avant aquella parroquia o parroquias no sian recebidas aquell anyo a suert de los officios: mas de los otros teruelos de cera sobreditos de las otras parroquias reservados a los officios sian esleidos jurado o jurados por suert a complimento de XII jurados et los otros officiales que romandran esleydores ultra los ditos jurados: la qual eleccion fazedera en el caso sobredito en la forma et manera desuso declarado se faga por los jurados viellos que sallien aquell anyo de la jurada ante que partan de las ditas casas comunas el dito dia: et si no lo faran sian privados ipso facto de oficio consello et pension de la dita ciudat a perpetuo: et do esto contezca los jurados nuevos usen de su officio por todo el anyo no contrastant que el numero dellos no sia complido.
- Et aquellos mismos jurados asi electos como dito yes ante que administren et usen de lur officio juren en poder de los jurados del anyo primero passado present el merino de Saragoça clamado en su casa si vendra a las casas sobreditas comunas do las ditas juras fazederas son en otra manera sino vendra sperado entro a hora de nuena ell absent juren tocados los sanctos quatro evangelios et la cruz de nuestro senyor Jesuchristo que bien et fielment en el dito officio se hauran et los dreytos et regalias del senyor rey et los dreytos de la dita ciudat fielment conservaran por todo su poder: et en absencia negligencia o discordia de los ditos jurados viellos los nuevament creados alli presentes fagan el dito jurament en la forma sobredita en poder del scrivano de los ditos jurados presentes qualesquiera de la dita ciudat qui alli seran plegados el dito dia: el qual scrivano sia tenido recebir luego el dito jurament jus pena de seyer privado a perpetuo del oficio de la notaria et scrivania de los ditos jurados. Et en caso que el dito scrivano no quisiese o recusas recebir el dito jurament en aquell caso los ditos jurados nuevament creados fagan et presten aquel alli luego publicament en presencia de los que alli seran presentes et usen de su officio segunt es dito.
- Et los otros officiales anteditos juren en poder de aquellos jurados solament se haver bien et fielment en los sobreditos officios et el proveyto de la dita ciudat fielment conservar.
- Et assi los ditos jurados esleydos sian presentados al senyor rey por letras de los jurados del anyo avant andant si sera en el regno de Aragon personalment constituydo et si del dito regno absent sera al merino suyo de la dita ciudat sian presentadas.
- Et aquellos qui officiales o jurados una vegada hauran seydo no puedan seyer electos en jurados o a los otros officios entro al quarto anyo despues que hauran dexado o desamparado el officio que governaran. Aquesto sia entendido no solament de los officios venideros mas encara de los passados.
- Et el present anyo el oficio de la almutaçafia del alieuz se sortie por las quinze parroquias de la dita ciudat el sobredito dia que la eleccion de los ditos jurados se fara et por aquella forma et manera que el oficio del çalmedinado se deve fazer et sortiar: et sortiado assi el dito oficio de almuloçafia del alieuz los vecinos de la parroquia do cayera sian tenidos de esleyr de si en capitol dos personas buenas per al dito oficio en la forma et manera que los jurados se eslien et aquesto el siguient dia o el segundo apres que la publicacion de los ditos jurados sera feyta et aquellos presienten el dito siguient dia o el segundo en la manyana a los jurados nuevos los quales sortien el dito officio en la manera que los jurados se sortien: et si no faran la dita eleccion los vezinos de la parroquia do cayera el dito officio ni la presentacion de aquellos personas daqui a que tocara hora de nuena en sant Salvador el dito segundo dia que eo ipso pierdan illa vice la dita eleccion et sia devolvida a las otras parroquias las quales hayan a sortiar et sortien el dito oficio el dia subsiguient segunt en la manera sobredita del çalmedinado. Et el dito almutaçaf sia tenido prestar jurament en poder de los jurados nuevos de haverse bien et lealment en el dito officio et publicar las calonias que en su tiempo esdevendran en el dito officio: et si el contrario fara pierda la pension de aquel anyo et sia ipso facto inhabil ad aquell oficio et a otro qualquiere de ciudat a perpetuo et con et dito officio vaque segunt los jurados et el dito almutaçaf sia tenido notificar con el notario de los jurados el qual sia tenido la dita notificacion screvir al mayordomo de la ciudat todas las calonias que si esdevendran en su tiempo el qual mayordomo tuelga aquellas per al comun de la dita ciudat et si no lo fazia que lo pague de lo suyo propio: et semblantment lo pague de lo suyo el dito almutaçaf si no lo notificara: el qual haya de pension trezentos sueldos por anyo et la tercera part de las calonias et esdevenimientos de su officio et las dos partes sian del dito comun: et no pueda fazer ni faga pacto o avinencia alguna por la dita tercera part ni por las otras por si ni por otri por evitar frau: et si lo faria sia privado a todos tiempos de officio beneficio et pension de la dita ciudat: et si los ditos jurados no faran la dita creacion del dito almutaçaf qui sian inhabiles ipso facto a officio beneficio consello et pension de la dita ciudat por tiempo de diez anyos apres que saldran de su jurada contaderos et daqui adelant sia sortiado en las otras parroquias restantes exceptada aquella do el dito officio cayera entro a que en el dito officio sian ygualadas.
- Et los ditos jurados et los otros oficiales dius la forma antedita electos despues que hauran jurado usen de sus officios bien et lealment et encara diligentment et sines de alguna maxinacion et corrupcion et no reciban por si o por otro servicio alguno o obligacion por fer o non fer en el governamiento de su oficio aquello que sian tenidos fer: et si alguno o algunos dellos hauran ministrado mal o no lealment o negligent por dampnosa necligencia o hauran recebido por si o por otro servicio alguno o obligacion por render o no render su deudo en su oficio puedan por aquesto seyer convenidos devant al çalmedin de Saragoça por procurador de la ciudat e por qualquiere singular persona de aquella misma ciudat el qual çalmedina enante sumariament et breument toda dilacion de fuero lexada: et si las ante ditas cosas o alguna de ellas servadas seran por procuracion legitima et suficient aquell o aquellos cuentra el qual et los quales provadas seran sian privados por sentencia del çalmedin a perpetuo o a tiempo que non puedan seyer en oficio alguno ni seyer en consello de la dita ciudat sguardadas sobre aquesto las quantidat et qualidat del delicto et encara la persona del delinquent et de todo en todo sian costreytos a restituir aquello que recebido hauran por las anteditas cosas et a restituir el danyo que hauran feyto et las expensas al qui haura sustenido el danyo semblantment sian constreytos. Et si dos hombres o mas fidedignos de la dita ciudat ensemble se querallaran de algunos de los oficiales anteditos que hauran recebido servicio o obligacion dellos por render o no render su deudo en el oficio suyo et aquesto provar non podran en aquest caso sian creydos por sus propias juras las quales fagan devant el çalmedin antedito cada uno dellos entro a quantidat de XXX sueldos: et feyta la dita jura el dito official sia condempnado por el dito çalmedin a restituir la dita quantitat la qual hauran recebida o defer la obligacion si alguna por la dita razon ende haura recebido.
- Item que los ditos jurados hayan conselleros de cada una parroquia esleydos yes assaber de las nueu parroquias sobreditas cada tres et de las seys cada dos por el capitol do cada una de las ditas parroquias concordablement las quales parroquias hayan et devan constituyr et constituezcan procuradores a los ditos conselleros pora fazer las cosas contenidas en la procuracion que se les fara: pero no haya nombre de procurador ni use de la procuracion sino uno de cada una de las ditas parroquias yes a saber aquell qui primero sera nombrado en la procuracion et en absencia de aquell el segundo en orden de la scriptura use de la procuracion et en absencia de los ditos dos el tercero et no se les de poder en la procuracion sino solament de requerir et protestar: la qual eleccion de los ditos conselleros se faga en cada una de las ditas parroquias de los sufficientes de aquella servada la forma de esleyr en el primer capitol contenida luego el dia siguient apres de santa Maria de agosto en la manyana: et aquellos qui nombrados et esleydos seran en conselleros et procuradores en qualquiere de las ditas parroquias en la dita forma sian tenidos acceptar encontinent la dita eleccion et nominacion et la carga de aquellas et si por ventura recusaran recebir la dita carga de procuracion et de consellar cessant legitimo impediment ipso facto encorran en pena de cada dozientos sueldos jaqueses levadera de sus bienes para el comun de la dita ciudat del qual impediment conoscan el jurado et procurador de aquella parroquia breument et sumaria encontinent et si legitimo sera el dito impediment slian otro o otros en la forma sobredita de los otros de la dita parroquia.
- Et assi los ditos conselleros en la dita forma sleydos el procurador o procuradores de aquella parroquia notiffiquen a los ditos jurados el siguient dia que esleydos seran: et feyta la dita notifficacion et prestado por ellos en poder de los ditos jurados jurament de guardar los dreytos et regalias del senyor rey et los dreytos de la ciudat et servar por su poder de bien et lealment consellarles por su poder a buen estamiento de la cosa publica todo odio et amor removidos: encontinent el scrivano de los ditos jurados sia tenido screvir en el libro o registro de las actas de la jurada de aquell anyo los nombres de los ditos concelleres et procuradores: la qual jura los ditos jurados sian tenidos recebir dius pena de perder sus pensiones aplicaderas al comun de la dita ciudat.
- Et por tal que los feytos de la dita ciudat se metan en devido orden et por evitar que personas no sufficientes et no expedientes venir a capitol a aquel venir ni seyer no puedan et los negocios que se han a despachar en capitol se puedan consellar el determinar liberalment et paciffica: que en cada un anyo con los conselleros sleydos et no con otros se tienga el dito capitol et se determinen los feytos de la ciudat.
- Et que todos et qualesquiere negocios que se hauran a fazer et desembargar por los ditos jurados o la mayor partida numero dellos se hayan de fazer desempachar et determinar de et con consello de los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos et no sines dellos qui presentes seran clamados empero todos primerament al dito capitol de mandamiento de los ditos jurados o la mayor partida dellos numero de los que presentes seran en la dita ciudad por su andador: del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por el juro et registro de las actas de aquell anyo de los ditos jurados et hayan firme efficacia et plenera valor et no en otra manera et si el contrario se fara sia nullo ipso facto: los quales conselleros clamados por el dito andador si no venran aconsellar cessant legitimo impediment encorran cada uno en pena de cinquo sueldos aplicaderos per al comun de la dita ciudat excepto que los ditos jurados puedan exercir su officio en qualesquiere questiones negocios et actos civiles puyantes a suma de dozientos sueldos et dalli ayuso o de equipolentes en qualidat o quantidat a las ditas questiones negocios et actos et aquellos hoyr et determinar breument sumaria et de plano en las ditas casas comunas de la dita ciudad et no en otro lugar segunt que entigament solian el dito officio en tales negocios et actos exercir: et a aquellas et aquellos hoyr et determinar salario alguno no se puedan taxar haver ni exhigir encara que las haviessen veyer a huello.
- Et que algun otro de qualquiere preheminencia et stamiento sia no ose ni atempte venir al dito capitol sino aquellos solament que electos et nombrados en conselleros seran: et si el contrario alguno presumira fazer que ipso facto sia privado de officio et beneficio de ciudat por tiempo de diez anyos continuos et assi matex sia expulso del dito capitol et si contendra aturar alli ipso facto encorra en pena ultra lo sobredito de quinientos sueldos uplicaderos al comun de la dita ciudat sines que gracia alguna no se le pueda fazer.
- Et aquellos qui seran conselleros vaquen un anyo contadero continuament apres finido el anyo que en conselleros sleydos seran.
- Et la congregacion de los jurados et conselleros de la dita ciudat sia feyta et se faga en todo tiempo en las casas comunas de la dita ciudat et no en otro lugar alguno: et si el contrario se fara que el acto que ali se fara sia ipso facto nullo et los jurados que se acercaran en aquell encorran ipso facto por cada una vegada cada uno de ellos en pena de dozientos sueldos aplicaderos per al comun de la dita ciudat los quales el mayordomo de aquella se haya a retener et retienga de las pensiones de los jurados et si preso las hauran que los tornen de lo propio.
- Et si en dito dia de Santa Maria de agosto en el qual la eleccion se ha de fazer de los jurados segunt desuso dito yes alguno se esforçara contrastar et impugnar aquella eleccion et protestara por aquella razon et ende fara fer carta publica et con aquella protestacion parescera ante los jurados: que tal como aquel non sia hoydo ni admeso a aquella protestacion si doncas por la dita protestacion et carta publica no parescia la dita eleccion seyer feyta contra el tenor de la present ordinacion et capitolos: el qual conoximiento hayan de fazer los jurados de et con consello de los conselleros que la hora alli presentes seran et no sines de ellos ni encara los ditos jurados impugnen ni repellescan los que electos en jurados seran pues por las parroquias les sian enviados significandoles haverlos esleydo en sus capitolos juxta la forma de la dita ordinacion si ya non constava del contrario segunt desuso yes dito: et semblant forma se serve en los conselleros de los quales desuso se faze mencion.
- Et por razon que los jurados han a sustener diversos treballos en vacar continuament cerca el bien de la cosa publica de la dita ciudat et en esto olvidan sus faziendas: por esto cada uno de los ditos XII jurados haya de pension de las rendas et emolumentos del universo de la ciudat cada mil sueldos jaqueses et que mas avant de la dita pension annual haver no puedan antes todos et qualesquiere dreytos calonias et esdevenimientos pertenescientes et que devan seyer de los ditos jurados et comun de la dita ciudat sian del dito comun de aquella: et que los ditos jurados del dito anyo non puedan haver aquell anyo otros officios ni benefficios de ciudat ni de aldeas ni de lugares de aquella excepto que puedan seyer mandaderos en esta manera que si quatro messageros seran sian los dos jurados et los dos prohombres et si seys tres jurados et tres prohombres et si dos un jurado et un prohombre la eleccion de los quales haya a seyer feyta por los ditos jurados et conselleros o la mayor partida numero dellos et no en otra manera: et que durant la dita mandaderia non puedan haver demandar obtenir ni recebir por si ni por otri officio beneficio pension dono gracia o salario alguno del senyor rey de la senyora reyna ni de su primogenito ni de algun otro en nombre et en voz de los ditos senyores ni de alguno dellos sino solament la pension et salario que por la dita ciudat por la dita razon les sera statuydo siquiere taxado ni advocar ni ordenar paladinament ni escondida cuentra la dita ciudat ni algun singular de aquella et que non puedan mandar prometer ni atorgar ni en alguna otra manera dar dono o donos quantidat o quantidades ni en otra cosa alguna al senyor rey ni a la senyora reyna ni a su primogenito ni a algun otro en nombre ni en voz de los ditos senyores o de alguno dellos sino yes de et con consello et voluntat expressa de los ditos jurados et conselleros de la dita ciudat: et si el contrario se trobara por alguno dellos seyer feyto havida informacion summaria de las cosas sobreditas por los ditos jurados et conselleros de la dita ciudat sian privados para todos tiempos de officio beneficio pension consello et honor de la dita ciudat ipso facto et no resmenos sia enantado et procedido cuentra aquellos tales juxta la forma et tenor del privilegio de los vint.
- Del qual salario dessuso taxado los ditos jurados reciban la meytat dentro XV dias despues que seran creados jurados et la otra meytat el dia de sant Johan Baptista: los quales el mayordomo de la dita ciudat en los ditos terminos de las rendas de aquella que recebra de et por la dita ciudat las de et pague sin otra dilacion alguna recebido dellos apoca sufficient.
- Item el mayordomo de la dita ciudat et no otro alguno reciba cada un anyo las rendas et emolumientos calonias arrendaciones quantias et otros qualesquiere esdevenimientos et dreytos pertenescientes et que deban seer al et del universo de la dita ciudat et que los jurados notario et andadores dellos solian recebir assi de ciudat aldeas el lugares de aquella como de qualesquiere otras partidas et sia tenido fazer entrada et sallida daquellos exceptuado las armas bedadas las quales seran de los jurados que las tiraran. Encara sia tenido pagar censales el qualesquiera cargas a las quales la dita ciudat yes et sera tenida havida primero assignacion de los ditos jurados et conselleros et capitol o la mayor partida numero dellos: et si quantias algunas dara el dito mayordomo sines assignacion feyta en la manera dessuso dita no le sea recebido en conto ante de lo proprio sea tenido pagar aquello que sines assignacion feyta en la manera sobredita pagado haura.
- El qual mayordomo en cada un anyo haya de pension de sus treballos mil solidos jaqueses los quales se pueda retener de aquellas quantias que recebra et administrara por la dita ciudat et que mes avant non pueda seer augment en la dita pension en quanta quiera summa o treballos puyasse la dita administracion del dito officio.
- Et que el notario el qual el mayordomo sobredito esleyra pora fazer los actos de su mayordomia haya de pension ordinaria trezientos solidos jaqueses del comun de la dita ciudat et de los alvaranes que fara no pueda haver de salario sino dotze dineros jaqueses por cada uno de quanta quiera quantia sea et si mas ende recebra sea suspenso ipso facto de su officio por tiempo de un anyo.
- Et el dito mayordomo sia tenido dar et de fianças en presencia et poder de los ditos jurados et conselleros o de la mayor partida numero dellos de quia en quantia de quaranta mil solidos jaqueses de dar bueno et leyal conto de lo que recebra et administrara por la dita mayordomia et de restituir a la dita ciudat que quiera que se le trobara por la dita administracion ell ser tenido dar a aquella et esto dentro espacio de hueyto dias apres que sera creado: et si non lo fazia que non le sea respuesto de quantias algunas antes los jurados et conselleros sobreditos o la mayor partida numero dellos comanden la administracion de las quantias de la dita ciudat dentro spacio de hueyto dias por aquell anyo a persona de aquella misma parroquia ydonea et sufficient esleyda por ellos en mayordomo la qual sea atal que aquell anyo cabe en el dito officio segunt la forma de la sobredita ordinacion et que haya a dar fianças et fazer las otras cosas quel dito mayordomo sera tenido fazer segunt dito yes: et haya aquell por su treballo la dita pension aquell anyo.
- Et como razonable cosa sia que de las administraciones et de las cosas cerca aquellas feytas se de conto et razon a aquellos a qui pertenecen et dupto no sea de XXX anyos aqua en la ciudat de Saragoça seyer feytas diversas getas et distribuidos compertimientos et cullidas et recebidas diversas quantias et peccunias et dreytos siquiera calonias emolumientos et bienes de la dita ciudat et de los que vivian et viven en ella que pertenecen al comun de la dita ciudat e puxen en grant numero siquiere razon no se ha dado et si dados son de aquellos no seran legitimament diffinidos et aquesto sia en gran danyo del dito comun romaniendo las ditas quantias dreytos rendas calonias esdevenimientos et bienes en poder de los administradores cullidores et recibidores de aquellas et aquellos:
- Por aquesto conviene et es necessario que del dito tiempo aqua de todos et qualesquiere dreytos ayudas compertimientos et esdevenimientos administraciones expensas et bienes comunes del universo de la dita ciudat recebidos exegidos et exercidos assi por mayordomos tresoreros et cullidores siquiere recebidores daquellos et aquellas como por otros qualesquiere ordenados siquiere diputados por los jurados consello siquiere capitol de la dita ciudat se de conto et razon por aquellos que los recebieron exegieron et exercieron o por sus herederos o detenedores de sus bienes dentro spacio de XX dias continuament siguientes et contaderos apres que requeridos seran en la forma et por los contadores infrascriptos a dos buenas personas de la dita ciudat en contadores esleydos por los jurados et conselleros et capitol de aquella o la mayor partida numero dellos concordablement: las quales dos personas no sean tales que hayan a dar conto por si et por otri al comun de la dita ciudat et los quales clamados uno o dos procuradores de cada una de las parroquias de la dita ciudat los qui ellos hi querran esleyr et diputar por el andador o andadores de los jurados de aquella del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por scriptura: empero que los ditos procuradores no sian de aquellos que por si o por otri hayan a dar conto e razon a la dita ciudat o hayan assignaciones en el conto que recebir se haura: las quales dos personas en contadores esleyidos et diputados presentes los ditos procuradores o la mayor partida numero dellos clamados segunt dito yes et con ellos et non sines dellos e ellos con aquellos demanden reciban hoyan examinen e impugnen los ditos contos dados et ofrecederos por los sobreditos et cada uno dellos et apuren et affinen aquellos et las restas dellos: de las quales restas apuradas haya de constar et de parecer por carta publica la qual el notario de los contadores anteditos luego sia tenido fazer et livrar en forma publica a los ditos contadores et procuradores: los quales contadores et procuradores o la mayor partida numero dellos dentro tiempo de quatro dias apres que los ditos conto o contos et restas daquellos apurados et apuradas hauran fagan relacion de aquellos et aquellas et exhibicion de la dita carta publica a los jurados et conselleros e capitol de la dita ciudat los quales o la mayor part numero dellos hoyda la relacion et apuracion de los ditos conto o contos et restas daquellos et la carta publica de las restas dellos encontinent diffinezcan et sian tenidos diffinir a aquell o aquellos qui los ditos conto o contos en la forma e manera sobredita dado et ofrecido hauran feyta empero primerament restitucion et paga reyalment et de facto al mayordomo o mayordomos que en cada un anyo nuevament creados seran de las restas que satrobaran de los ditos conto o contos en poder de los ditos dadores daquell o aquellos no admesa sobre aquesto alguna compansacion: el qual mayordomo o mayordomos mediant su notario hayan a fazer entrada et exida en su livro de las restas sobreditas: et si dentro los ditos vint dias los sobreditos qui los ditos conto o contos dar hauran aquell o aquellos no daran e ofreceran segunt dessuso dito yes ser finidos siquiere appurados los ditos conto o contos et restas daquellos dentro spacio de XXX dias apres siguientes lo que satrobara por los ditos conto o contos et carta publica restar en ellos no restituiran et pagaran reyalment et de feyto sines alguna compensacion a los ditos mayordomo o mayordomos: si officiales seran sien ipso facto privados de sus officios et a aquellos e otros no puedan seyer admesos entro que los ditos conto o contos hayan ofrecido et dado et finido et las ditas restas restituido et pagado segunt dito yes et si officiales no seran en los ditos tiempos en la forma e manera dessuso dita ipso facto sian inhabiles a qualesquiere officios de la dita ciudat tanto et tant longament entro que los ditos conto o contos hayan ofrecido e dado et complido todo lo sobredito con efecto et ultra de aquesto pueda et deva seyer procedido et enantado contra los sobreditos et cada uno dellos assi por capcion de personas como por ocupacion de bienes e distraccion de aquellos et por otros remedios devidos a instancia del procurador de la dita ciudat et a simple requisicion et monition a ell facta por el mayordomo o mayordomos de la dita ciudat la qual en el dito caso el mayordomo sea tenido fazer: las quales capciones de personas et ocupaciones et distracciones de bienes se hayan de fazer por sola ostension e exhibicion de la dita carta publica por razon de las ditas resta o restas feyta toda monestacion citacion o otra via judicial cessant et que la dacion siquiera recepcion et reddicion de los ditos contos comiense en et del anyo present continuando aquellos orden retrogado servando entro a fin et complimiento de los ditos XXX anyos.
- Et por tal que daqui adelant el regimiento de las rendas dreytos ayudas e sdevenimientos pertenecientes al comun de la dita ciudat vaya como conviene et sean convertidos en proveyto de la cosa publica de aquella que qualquiere mayordomo o mayordomos que por tiempo seran de la dita ciudat e qualesquiere otros regidores recibidores et administradores de las rendas dreytos ayudas et esdevenimientos de aquella finido su officio et administracion dentro XX dias continuament siguientes sian tenidos dar conto et razon a dos buenas personas de la dita ciudat en contadores esleyidos por los jurados et conselleros et capitol de aquella concordablement o la major partida numero dellos: las quales dos personas no sean tales que hayan a dar conto por si o por otro al comun de la dita ciudat et hayan assignaciones en el conto que recibir se haura: los quales clamados uno o dos procuradores de cada una de las parroquias de la dita ciudat los que ellos hi querran esleyir et diputar por el andador o andadores de los ditos jurados del qual clamamiento et relacion de aquell haya de constar por scriptura publica empero que los ditos procuradores no sian de aquellos que por si o por otri conto o razon hayan a dar a la dita ciudat o hayan las ditas assignaciones las quales dos personas en contadores esleyidas et diputadas presentes los dos procuradores o la mayor partida numero de los clamados segund dito yes et con ellos et non sines dellos o ellos con aquellos demanden reciban hoyan examinen et impugnen los contos daderos et offrecederos por los sobreditos et cada uno dellos et appuren et afinen aquellos et las restas dellos: de las quales restas apuradas haya de constar et parecer por carta publica la cual el notario de los contadores anteditos luego sia tenido fazer et liurar en forma publica a los ditos contadores et procuradores: los quales contadores et procuradores o la major partida numero dellos dentro tiempo de IV dias apres que los ditos conto o contos et restas de aquellos apurados et apuradas hauran fagan relacion de aquellos et aquellas et exhibicion de la dita carta publica a los jurados et conselleros e capitol de la dita ciudat: los quales o la major partida numero dellos oyda la relacion et apuntamiento de los ditos conto et contos et restas de aquellos et la carta publica de las restas dellos encontinent deffenezcan et sean tenidos diffinir aquell o aquellos qui los ditos conto o contos en la forma et manera sobredita dado e offrecido los hauran feyta empero primerament restitucion et paga reyalment et de feyto al mayordomo o mayordomos que en cada un anyo nuevament creados seran de las restas que satrobaran de los ditos conto o contos en poder de los dadores de aquell o aquellos: el qual mayordomo o mayordomos mediant su notario hayan a fazer entrada et sallida en su libro de las restas sobreditos: et si dentro los ditos vint dias los sobreditos qui los ditos conto o contos dar hauran aquellos no daran e ofreceran segunt desuso yes dito et finidos siquiere apurados los ditos conto o contos o restas de aquellos dentro spacio de treinta dias apres siguientes lo que satrobara por los ditos conto o contos et carta publica restar en ellos no restituiran e pagaran reyalment et de feyto sines alguna compensacion a los ditos mayordomo o mayordoos: si officiales seran sian ipso facto privados de sus officios et a aquellos e otros no puedan seyer admesos entro que los ditos conto o contos hayan offrecido et dado et finido et las ditas restas restituido et pagado segunt dito yes: et si officiales no seran et los ditos conto o contos no daran et las ditas restas no restituiran o pagaran dentro los ditos tiempos en la forma et manera dessuso dita ipso facto sean inabiles a qualesquiere officios de la dita ciudat tanto et tant longament entro que los ditos conto et contos hayan ofrecido et dado e complido todo lo sobredito con effecto. Et ultra de aquesto pueda et deva seyer procedido e enantado cuentra los sobreditos et cada uno de ellos asi por capcion de personas como por occupacion de bienes et distraccion de aquellos et por otros remedios devidos a instancia del procurador de la dita ciudat a simple requisicion monicion a ell facta por el majordomo o majordomos de la dita ciudat la qual en el dito caso el dito majordomo sia tenido fazer: las quales capciones de personas et occupaciones et distracciones de bienes se hayan a fazer por sola ostension et exhibicion de la dita carta publica por razon de las ditas resta o restas feyta tota amonestacion citacion et otra via judicial cessant.
- Et los jurados conselleros et capitol de la ciudat en el principio de su regimiento dentro spacio de VIII dias sian tenidos de esleyir los ditos dos contadores assi en los contos del tiempo passado como del esdevenidero en su caso en cada un anyo et si no lo faran pierdan la pension de aquell anyo los ditos jurados et ansi ellos como los ditos conselleros aquesto fer contradizientes sian inabiles por diez anyos a officio et beneficio de ciudat: et semblant pena encorran los ditos contadores que las sobreditas cosas a ellos pertanescientes no faran reyalment et con effecto e en aquest caso los ditos jurados dentro hueyto dias apres que casu contecera esliyan otros contadores dius las penas sobreditas.
- Et que las ditas parroquias et cada una de ellas por tal que la reddicion de los ditos contos no reciba dilacion sian tenidas constituir et constituescan los ditos procuradores en cada un anyo dentro spacio de VI dias contadores continuament apres que los sera intimado siquiere notificado legitimament por las ditas dos personas en contadores esleydas segunt dito yes o por el andador o andadores de los jurados de part de ellos los quales ensemble con las ditas dos personas entiendan et vaquen cerca lo sobredito en la forma dejuso declarada: et si por ventura alguna o algunas de las parroquias de la dita ciudat dilataran o reusaran aquesto fazer que en aquell caso los jurados et conselleros de la dita ciudat o la major part numero dellos passados los ditos sex dias dentro tiempo de IIII dias apres que la dita parroquia haura recusado fazer la dita procuracion nunc pro tunc et e contra hayan poder de esleyir et diputar esleyan et diputen una o dos personas de aquella parroquia la qual o las quales hayan ipso facto poder una ensemble con los otros procuradores a lo sobredito assi como si por la dita parroquia fuessen a aquesto constituidos: et si no lo faran encorran en pena de perder et pierdan sus pensiones et de seyer et sean privados a perpetuo de officio beneficio pension et consello de la dita ciudat apres que seran exidos de la dita jurada.
- Et que los ditos contadores et los procuradores de las ditas parroquias o la recepcion del dito conto o contos esleydos sean tenidos jurar ante que vaquen cerca la recepcion del dito conto o contos sobra la cruç et los santos quatro evangelios en poder de los jurados presentes los conselleros et capitol de instar et demandar los ditos conto o contos et de haverse bien et deligentment et leyal en la recepcion et impugnacion et examinacion de aquellos et de fazer relacion verdadera de aquell o aquellos en la forma et manera dessuso dita et aquesto conste por carta publica.
- Los quales contadores e procuradores sian tenidos de començar vaccar et entender en et cerca lo sobredito con grant diligencia dentro tiempo de hueyto dias apres que todos seran esleydos et diputados segunt dito yes et si alguno o algunos de los ditos contadores et procuradores recusaran dilataran lo sobredito fazer cessant legittimo impediment encorra cada uno dellos ipso facto en pena de diez solidos jaqueses cada un dia que cessara en lo sobredito applicaderos al comun de la dita ciudat et en el dito casu los otros contadores et procuradores entiendan et vaquen en et cerca lo sobredito dius la dita pena.
- Et noresmenos que todos et qualesquiere procuradores regidores contadores cullidores et administradores de qualesquiere getas feytas en et cerca los çutes et cequias de los terminos de la dita ciudat daquiavant en fin de cada un anyo sien tenidos dar conto et razon de las ditas getas et cullidas dentro spacio de vint dias apres que amonestados et requeridos seran por los diputados por los capitolos de los …. de los ditos terminos a dos buenas personas por los ditos capitolos en contadores esleydos: las quales clamados por ellos uno o dos procuradores de los ditos capitolos los que ellos hi querran esleyr et presentes ellos et con aquellos e no sines dellos reciban hayan examinen et impugnen los ditos contos et appuren et affinen aquellos et las restas dellos del qual affinamiento conste por carta publica: et feyto esto sian tenidos fer relacion a los ditos capitolos luego que examinados seran et los ditos capitolos o la major partida numero dellos oyda la dita relacion et carta publica encontinent fenescan aquell o aquellos qui los ditos conto o contos hayan ofrecido et dado feyta primero restitucion reyalment et de feyto de las restas satrobaran de los ditos contos en poder de los dadores daquellos a los diputados por los capitolos de los ditos herederos no admesa alguna compensacion: et si por ventura los sobreditos que han a dar los sobreditos contos aquellos no daran o dar recusaran despues que requeridos seran sean compulsos por el çalmedina de la dita ciudat por capcion de bienes et personas o en otra forma segunt que los capitolos de los ditos herederos arbitraran.
- Et que los ditos contadores por los herederos de los ditos capitolos a las recepciones de los ditos contos esleydos siquiere diputados sian tenidos jurar ante que vacquen cerca las ditas recepciones et examinaciones en pleno capitol de los herederos et de cada uno de los ditos capitolos publicament sobre la cruz et los santos IV evangelios a instar et demandar los ditos contos et cada uno de aquellos et de bien et leyalment haverse en recibir et examinar et impugnar aquellos et cada uno dellos et de fazer de aquellos verdadera relacion segunt dito yes dessuso et declarado et aquesto conste por carta publica.
- Los quales contadores por el capitol de los ditos herederos diputados sian tenidos recebir examinar oyir et vaccar cerca la examinacion de los ditos contos segunt que de part dessuso yes ordenada apres de III dias que amonestados et requeridos seran: et si por ventura los ditos contadores requeridos cerca lo sobredito vaccar no querran recusaran t dilalaran los contrafazientcs encorran ipso facto cada uno dellos en pena de diez solidos jaqueses cada un dia que cessaran applicaderos al capitol de los herederos sobreditos.
- Et noresmenos los obedientes et cerca lo sobredito querientes vaccar puedan et devan hoyr recebir et examinar los ditos contos segunt dito yes.
- Et que semblantment todos et qualesquiere procuradores regidores cullidores e administradores de qualesquiere jetas fetas en et cerca las çudas et cequias de los terminos de la dita ciudat de XXX anyos aqua dentro del dito tiempo de XX dias segunt dito yes sean tenidos dar conto et razon a los diputados per los ditos capitolos si de aquellos no seran legitimament diffinidos segunt et por la forma depart desuso expresada et declarada que de los contos del tiempo venidero se deve servar et fazer: empero que los ditos oydores de los ditos contos no sean tales que por si ni por otri hayan a dar conto a los ditos capitolos.
- Et que qualquiera de los sobreditos que han de dar los ditos contos assi de la dita ciudat como a los ditos capitolos assi del tiempo passado commo del esdevenidero non se puedan allegrar de remission guiatge allarga sobreseimiento empetrada o empetradera por ellos o por alguno dellos o por propio motu del atorgant o en otra manera ni encara de firma de dreyto que en todo o en partida puedan empatxar o contrastar ni pueda haver recurso a beneficio de appellacion o de qualquiere inhibicion que por razon de las ditas firma de dreyto et appellacion podiesse obtener et que la dacion e reddicion de los ditos contos et solucion siquiere restitucion de las restas que satrobaran restar en poder de los qui los ditos contos hauran a dar ni la execucion que por aquellas es proveyda dessuso de haverse fazer turben o embarguen ni se ayuden ne puedan ayudar de aquellas ni de alguna de aquellas en judicio ni fuera de judicio antes en aquest caso sian havidas por nullas cassas et de ninguna valor.
- Et que si execuciones se hauran a fazer por las restas sobreditas que aquellas el çalmedin de la dita ciudat sia tenido fazer et faga dentro hueyto dias apres que sera requerido et como le sera feyta exhibicion de aquellas legitimament: et si la dita execucion el dito çalmedin recusara o dilatara fazer dentro el dito tiempo que aquella quentia por la qual sera requerido que se faga la dita execucion pague el dito çalmedin de lo suyo propio a qui demandera aquella con todos danyos et missiones que por aquella razon se faran et sosterran las que por los jutges de la taula del dit çalmedin seran conoscidas et declaradas.
- Et que si alguno que haura administrado de la dita ciudat o de los terminos et huertas de aquella sera official o consellero de la dita ciudat toda vegada que en el capitol o consello de aquella de la dita administracion se haura a faular o consello de aquella haver non pueda ni deva en los ditos capitol et consello entervenir demientres que de lo sobredito se faulara ante de aquell deve seyer repellido entro que por los herederos de los ditos terminos en su caso de la dita administracion sera diffinido.
- Et que los ditos jurados durant el tiempo de su jurada no puedan comprar ni arrendar por si ne por interposita persona part o quentia en las compras o arrendaciones de las ayudas imposiciones rendas e otros qualesquiere dreytos de la dita ciudat et ad aquella pertenescientes ne en los alfardes çutes et cequies principales de la dita ciudat: et si los ditos jurados el contrario faran que tal rendicion o arrendacion no tinga ne valga e el dito comprador o arrendador sia privado de que haura dexado de su officio por cinco anyos de officio beneficio et consello de la dita ciudat.
- Item si algun notario del numero de la ciudat sobredita morra que los jurados de la dita ciudat ensemble con los ditos conselleros o la major partida numero dellos provedescan del officio de la notaria de aquell ensemble con las notas que en poder de aquell seran trobadas en persona abta idonea et sufficient per aquell officio que sea vezino o fillo de vezino de la dita ciudat o domiciliado en aquella et si mas de uno seran el mas sufficient de aquellos: et que los sobreditos puedan prender de aquell mil solidos jaqueses et no mas los quales mil solidos reciba el mayordomo de la dita ciudat pora el comun de aquella: et haviendo hi persona sufficient de la dita ciudat demandant sea dada Ia dita notaria que vacara a aquell et no a otra persona alguna por el dito precio.
- Et si alguno de los notarios querra dar vender renunciar desexirse de su notaria que aquello pueda fazer en persona que sea abta idonea et sufficient et que sia vezino o fillo de vezino de la dita ciudat sinde haura et sino a otra qualquiere persona abta et sufficient de condicion de la dita ciudat: de la qual sufficiencia et abteza hayan a conocer et conozcan los jurados de la ciudat sobredita o la mayor partida numero dellos breument: los quales sian tenidos recebir en si qualquiere renunciacion o resignacion que por tal notario se fara et aquella en si recebida encontinent sian tenidos dar la dita notaria de nuevo a aquel a qui sera vendida o dada pues sia sufficient et crearlo ipso facto sines de alguna dilacion et fazerle gracia de aquella: et por la dita razon se paguen cient sueldos jaqueses et no mas et se den al dito mayordomo de la dita ciudat por al comun de aquella: et qualesquiere notas que tenra acomendadas el dito notario por los jurados de la dita ciudat sian livradas a aquel notario qui aquella notaria comprado haura o dada o renunciada le sera encontinent. Empero aquesto no embargant los notarios qui son huey en dia del numero de la dita ciudat puedan vender sus notarias por aquel precio que podran mas aquellos qui de ellos las compraran no las puedan vender mas sino por mil et cincientos sueldos jaqueses. - Item que los justiciados et alcaydios de las villas et lugares de la ciudat antedita viengan de anyo en anyo por parroquias por suertes de teruelos segunt la forma de la eleccion de los jurados et que en las aldeas de la dita ciudat se metan alcaydes en cada un anyo segunt que a los jurados et conselleros bien visto sera.
- Item como razonable cosa sia que los jurados que seran creados en la dita ciudat pues buen salario les yes constituydo siervan continuament la dita ciudat durant el anyo de su regimiento et porque podria seyer que algunos assi juristas como otros legos confiantes de la pension que les yes ordenada en la summa sobredita pues cierta yes non curarien vacar continuament en el dito regimiento antes sus pleytos e otros propios feytos olvidados los feytos comunes non lexarian proseguir segunt experiencia ha demostrado et aquello redundaria en grant deservicio del senyor rey et danyo de la cosa publica: por esto qualquiere persona que venra en el dito officio de jurada ansi letrada como otra qualquiere sia tenido el anyo que al dito officio por suert venra continuar et vacar cerca el regimiento de la ciudat et exercicio de su officio ensemble con los otros companyeros jurados postpuestos qualesquiere negocios assi propios como otros: et si seyendo present en la ciudat no continuara alguno de los ditos jurados cessant legitimo impediment a conexiença de los otros jurados conselleros o de la mayor partida numero dellos feyta sumariament et de palaura: que a tal como aquell non le sia respuesto de la dita pension ante contando prorata sia aquella adquerida ipso facto al comun de la dita ciudat et si recebida haura entregament la dita pension sia costreyto a restituyr aquella al dito mayordomo contando por rata.
- Item que el scrivano qui es o por tiempo sera de los jurados de la dita ciudat haya de pension en cada un anyo del comun de aquella los quales le pague el mayordomo de la dita ciudat mil sueldos jaqueses et que de contractos que testificara por arrendaciones et otros qualesquiere contractos de ciudat et terminos de aquella ni de otras actas a su officio pertenescientes por la part tocant al comun de la dita ciudat no pueda recebir otro salario et que haya de carta franqueza diez sueldos et no mas.
- Item que si algunas letras se hauran de enviar o de atorgar por qualesquiere razon por los ditos jurados de et con consello de los ditos conselleros menos de los quales aquellas non puedan enviar ni atorgar: el notario o scrivano de los ditos jurados scriva et sia tenido screvir en el libro de las actas dellos los nombres de aquellos jurados et conselleros que mandaran las ditas letras fazer et desembargar por tal que parezca del atorgamiento et mandamiento de aquellos por el dito livro.
- Et que por tal forma se faga de las otras actas que se faran et desembargaran por los ditos jurados et conselleros.
- Item que el notario siquiere scrivano de los ditos jurados qui es o por tiempo sera non pueda ni deva seyer star ni intervenir en los consellos de la dita ciudat ni tener los siellos de aquella.
- Item que los siellos sobreditos se tiengan cada un anyo por uno de los jurados de la ciudat sobredita el qual haya de siellar qualesquiere letras et cartas que por los ditos jurados de la dita ciudat de et con consiello de los ditos conselleros de aquella o la mayor partida numero dellos atorgadas et mandadas seran desempachar et esto sines precio alguno o dono el qual prender ni recebir non pueda ni deva: et por tala que sobre la manera del tener et comendar los ditos siellos non pueda naxer materia de discordia entre los ditos jurados los ditos jurados nuevament creados en la primera congregacion que faran en las casas comunas de la dita ciudat presentes los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos clamados de mandamiento de los ditos jurados fagan XII teruelos de cera de un peso forma et color en los quales los nombres de los XII jurados de aquell anyo en sendas cedulas sian reclusos et escubiertament en presencia de los ditos jurados et conselleros o de la mayor partida numero dellos sean puestos en un vaxiello pleno de aygua et algun moço clamado por los ditos jurados meta la mano dentro en el vaxiello et revolvida la agua de aquell por una o dos vegadas saquende uno de los ditos teruelos e aquell el nombre del qual exira en el dito teruelo tinga aquell anyo los siellos de la dita ciudat ell bien et fielment haviendose en el seyelar e desempatxar de las ditas letras et cartas: esto empero entendido et declarado que los ditos siellos tener non pueda el jurado de una parroquia a la qual la suert de los ditos siellos haura una vegada cabido entro a tanto que todas las ditas parroquias sean assentadas en tener aquellos: el qual jurado los sobreditos siellos tinient lescrivano de los ditos jurados haya et sea tenido levar et fazer siellar las ditas letras et cartas e meterhi la cera que necessaria sera: et si aquell a qui los ditos siellos acomendados seran dilatara o siellar no querra eo ipso le sean tirados los ditos siellos
et acomendados en la dita forma a otro jurado et si aquesto los jurados no faran sian privados de officio de ciudat et beneficio a diez anyos.
- Item por tal que los jurados de la dita ciudat han necessarios vergueros siquiere andadores sian creados e se creen por los ditos jurados conselleros et capitol de la ciudat sobredita o por la mayor partida numero de ellos dos buenas personas en nuncios et andadores de los jurados los quales por si e non por otros substituidos algunos siervan continuament su officio: et los ditos andadores hayan de pension ordinaria cada un anyo del comun de la dita ciudat cinccientos solidos jaqueses cada uno dellos et las citaciones que faran.
- Et que el mayordomo de la dita ciudat dentro hueyto dias apres que sera feyta la creacion de los ditos jurados sea tenido dar et de a los ditos andadores cada dozientos et cinquanta solidos de la dita pension de los quales se hayan a vestir apres vuyt dias que recebidos los hauran de sendos pares de ropas de meytades: pero el panyo de que se vestiran sea de una natura color et precio: et si non la facian que pierdan la meytat de la dita pension daquell anyo et non res menos de la otra pension restant sean tenidos vestir dentro spacio dun mes subsiguient segunt dito yes dessuso.
- Et que los emolumientos todos et qualesquiere que el notario et andadores de los jurados en el tiempo passado solian recebir et que devian seyer de los ditos notarios andadores et del comun de la ciudat sian del dito comun et reciba aquellos el mayordomo de la dita ciudat cada un anyo pora el comun de aquella excepto los que dessuso les son dados et atribuidos.
- Los quales andadores sobreditos juren en el tiempo de su creacion en poder de los ditos jurados de haverse bien et legalment en sus officios et de tener secreto et de servir diligentment el dito officio et exseguir los mandamientos a ellos fazederos por los ditos jurados todo odio amor affeccion et voluntad desordenada postpuestos: et si los ditos andadores o alguno dellos seran negligentes en el dito officio o no continuaran aquell e a exsecucion devida no levaran los mandamientos de los jurados o inhonestament se hauran en el dito officio: que en aquell caso puedan seyer suspensos o privados del dito officio a arbitrio de los ditos jurados o conselleros o de la mayor parlida numero dellos et en lugar de aquell andador o andadores puedan crear otro o otros qui siervan el dito officio por aquell tiempo que visto les sera con las pensiones formas et maneras de part desuso specificadas.
- Et si los ditos andadores o alguno dellos enviados seran a las aldeas o lugares de la dita ciudat por mandamiento de los ditos jurados a fazer quelesquiere actos al dito officio convinientes que hayan de pension por cada un dia que vaccara el andador assi embiado quatro solidos juqueses (jaqueses) et no mes et que por cada una citacion mandamiento o penyora que dentro la dita ciudat faga haya quatro denarios e no mas dius pena de perder el officio.
- Et que los andadores sobreditos o alguno dellos no entren ne sean admesos en los capitols et capitol de la dita ciudat ante sian de part de fuera do el consello se tendra dius pena de perder su officio.
- Item que los almutaçafes de la dita ciudat hayan dos pesadores por que la ciudat es grant et han a discorrer aquella los quales almutaçafes vayan et discorren cada uno por si la dita ciudat con su pesador usando de su officio: los quales pesadores sian sortiados por todas las XV parroquias assaber yes un pesador en una parroquia e otro en otra entro a tanto que todas sean assendadas los quales hayan desleyr los jurados viellos de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos de et con consello de los ditos conselleros o de la mayor partida numero de aquellos et crear en cada un anyo tales que sean abtos et sufficientes al regimiento del dito officio et que no tiengan ne usen de peso ne de mesura ne de semblantes a ellos aquell anyo ellos o otri por ellos XV dias o un mes antes de la fiesta de santa Maria de agosto et de aquellos reciban jurament de bien et leyalment haverse en el dito officio: los quales dos pesadores hayan a dar et den al mayordomo de la dita ciudat por el comun de aquella dentro spacio de VIII a XV dias que hauran jurado continuament contaderos cada dozientos solidos jaqueses et que los ditos pesadores hayan los dreytos acustumbrados.
- Et si los ditos pesadores o alguno dellos cometran en el dito officio frau o enganyo otro alguno constito de aquesto legitimament a los ditos jurados ipso facto sean et finquen infames et privados de officio et beneficio de la dita ciudat a perpetuo la qual privacion se haya de fazer por los ditos jurados con consello de los conselleros de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos: la qual accusacion pueda fazer el procurador de la dita ciudat o qualquiere singular persona de aquella misma ciudat.
- Item como por falta de visor de las carreras assin de la dita ciutat como de los terminos et puentes de aquella las ditas carreras et puentes en diversas partidas sian afollados et derribados et mal apparellados et por aquella occasion algunos dampnatges sende han seguido et sesperan seguir si en et cerca de aquesto devidament no si providiesse: por aquesto sia esleydo un hombre bueno de la dita ciudat que sea veedor de las ditas carreras et puentes e entienda cerca el adobo et reparacion de aquellas et aquellos el qual sia esleydo et sortiado cada un anyo por todas las XV parroquias de la ciudat en la forma et manera que el officio de la almudaçafia del alyeuz se ha de esIeyir et sortiar.
- Et feyta su eleccion la qual se ha de fazer el dia et en la forma que el dito almutaçaf del alyeuz se ha de esleyr et sortiar los vezinos da aquella presenten a los jurados de la ciudat antedita en las casas comunas de aquella el dito veedor el qual en poder dellos jure de bien et leyalment haverse en el dito officio todo odio rancor affeccion et amor postpuestos et significar al mayordomo de la dita ciudat las calonias que en su conto esdevendran en et por razon de las ditas carreras et puentes.
- Et por tal quel dito veedor ha de treballar e sostener en el visitar las ditas carreras et puentes grant enueyo que sia satisfeyto de su treballo et por aquello que se le den de pension trezientos solidos jaqueses de los quales el dito mayordomo le pague la meytad dentro un mes continuament contadero apres de su eleccion de las pecunias de la dita ciudat et la otra meytat al medio del anyo de su creacion et ultra aquesto la tercera part de las calonias que si esdevendran durant su tiempo haya el dito veedor.
Et si por ventura a culpa del dito veedor negligencia o non cura algun vezino o habitador de la dita ciudat en su casa o heredat danyo recebra primero legitimament requerido por el dito vezino o habitador encorran pena de cinch solidos jaqueses por cada vegada que requerido sera los quales el dito mayordomo se retienga de su pension: o si cobrado haura la dita pension que aquellos pague el dito veedor de lo suyo propio: et quel dito veedor non pueda por si ne por otri fazer pacto ni avinencia alguna de su part de las calonias.
- Et si el dito veedor encobrira celara siquiere scusara o alguno que haya encorrido en alguna calonia por la dita razon o pacto o aviniencia de la dita su part fara: que aquesto provado legitimament ante los jurados haya a pagar et pague de lo suyo proprio el dito veedor de la dita ciudat la dita calonia o el dito mayordomo se la retenga de su pension et ultra aquesto sea privado por el frau que cometra de officio beneficio pension de la dita ciudat en perpetuo.
- Et que el dito veedor sia contento de la dita pension et tercera part de las calonias que mas salari part siquiere dreyto alguno haver non puede: e las dos partes de las calonias et otros dreytos al dito officio entigament pertenescientes sian et finquen al et del comun de la dita ciudat et aquell o aquellos reciba el dito mayordomo.
- Item porque en la feria de la dita ciudat se yes entroducto de algun tiempo aqua officio de juego et de tafuraria en el qual entervienen algunas personas de no buena vida siquiere fama et conversacion et por aquella razon muytos buenos et honorables qui solian entervenir en la dita feria la qual ende era muyt honrada e en ella muytos buenos alferes se fazian et si desembargaban se abstienen de entrevenir en aquella et por occasion de aquesto algunos fillos de buenos de ciudat et de otros fazen en la dita tafuraria e en los juegos que en ella se fazen mal de su pro et dissipan sus faziendas: por aquesto que la dita feria finque en su esse entigament usitado et los ditos juegos et tafuraria sian del todo tirados et removidos et alguno o algunos instriones fulbertos vagamundos alcahuetes raynadores tafures siquiere hombres difamados o de mala vida aquellos qui tendran la dita feria por la dita ciudat no cuelgan ni consientan en forma alguna ne de dia ne nuyt en la dita feria et si lo faran siales tirada la dita feria et encorran en pena de cinchcientos solidos jaqueses la qual sia por el comun de la dita ciudat: et si por ventura alguno de los sobreditos por fuerça o en otra manera querra seer o entrar en la dita feria sino per feriar tan salament tal como aquell o aquellos sian açotados por la dita ciudat por el çalmedina de aquella a requisicion de ell qui tendra la dita feria el qual sia tenido aquesto fazer dius incursion de la dita pena de cinccientos solidos applicadera al dito comun: la qual dita feria vaya por las parroquias segunt el çalmedin: la qual dita feria se de francha et que non se pueda dar ne se de licencia ne permision de tener tauleros ni juegos ni tafuraria en plaça ne en casa ni en lugar alguno de la dita ciudat sino en taviernas tan solamente: et aquell qui en su casa tendra taulero tafuraria o juegos sia privado de officio et beneficio de la dita ciudat a perpetuo et ultra esto encorra por cada vegada en pena de cinccientos solidos jaqueses applicaderos al comun de la dita ciudat. Empero de lo que se dice que en tavierna se pueda tener taulero o juego sentiende de aquellos qui tendran taviernas de su vino propio et no delos revendedores siquiere recardadores qui han acostumbrado et acostumbran de comprar o revender vino en la dita ciudat.
- Item que si manlieuta alguna se haura fazer por la dita ciudat e en nombre della por alguna necessidat que tal manleuta como aquella no se faga ni fazer se pueda menos que las parroquias de la dita ciudat no ende sian ante todas cosas de aquella certifficadas: las quales parroquias como hauran la dita certifficacion esliyan et deputen yes a saber las nueu parroquias cada un anyo los officios de jurados cada uno quatro personas dos de la mano mayor et dos de la mano mediana et las seix parroquias cada dos una de la mano mayor et otra de la mano mediana ultra los ditos conselleros a las quales personas se de poder por las ditas parroquias de entrevenir en la dita manleuta et en consello general de la dita ciudat menos del qual et de las ditas personas et sines expresso consentimiento daquellas o de la major partida numero dellas non se pueda fazer la dita manleuta.
- Item porque muytas et diversas vegadas se ha accahecido en la dita ciudat lo que yes publico et notorio que algunos nobles cavalleros et otros vinientes en aquella con armas por dissensiones que han unos con otros la dita ciudat ha cuydado venir en gran tribulacion scandalos et periglos porque algunos daquella fovoriavan a aquellos et por provehir que tales et semblantes cosas daqui adelant nos viengan en la dita ciudat mas que aquella finque en sosiego tranquillidat et paç: que qualquiere persona de qualquiere dignidad preheminencia grado stado o condicion sea que ste o habite en la dita ciudat o vendra en aquella que luego como con companyias armadas por la dita ciudat andara o aplegamiento de aquellas en aquella fara los jurados de la dita ciudat por si sines de alguna requisicion o dilacion sian tenidos monestar et requerir aquell o aquellos que no vayan con las ditas companyias armadas por la dita ciudat ne fagan applegamiento de aquellas ni muevan peleya bullicio ni brega en aquella antes luego de feyto fagan cessar a aquell o aquellos de los sobreditos plegamientos peleyas bregas bullicios: et si alguno o algunos de aquellos no querran obtemperar las ditas moniciones et requisiciones que encontinent los ditos jurados sian tenidos de repellir et fueragitar de la dita ciudat terminos villas aldeas et lugares de aquella a tales como aquellos por tal que la dita ciudat de los ditos periglos e scandalos finque preservada: et si los ditos jurados en aquesto seran tardios o negligentes que sian ipso facto privados a perpetuo de officio beneficio de la dita ciudat apres que hauran lexado los officios que tendran: et si alguna persona de la dita ciudat dentro la dita ciudat et terminos daquella dara favor o ajuda a los sobreditos o alguno dellos assi con armas vinientes andantes o fer querientes bandositat pelleya bullicion o brega en la dita ciudat que por el cercamiento que de de aquesto faran los ditos jurados de feyto los iten (los giten) de la dita ciudat villas aldeas et lugares daquella et si los ditos jurados aquesto no faran encorran en la pena sobredita.
- Item el privilegio atorgado por el rey don Jacme sobre el officio del çalmedin de la dita ciudat se serve segunt su forma et tenor con las addiciones et cosas depart diuso contenidas.
- Primo que el sortiar que se ha de fazer del dito çalmedin al dia contenido en el dito privilegio se faga en las casas comunas de la dita ciudat en las quales al dito dia los procuradores de las parroquias de aquella por el acto dejuso scripto specialment constituidos uno de cada una dellas prestado primerament por cada uno dellos jurament de bien et leyalment sines toda frau se haver en lo subsiguient fagan scrivir alli publicament en sendas cedulas de paper los nombres de sus parroquias et aquellas enclusas en sendos teruelos de cera los quales fagan alli los ditos procuradores de ygual peso color et forma et sian gitados con la balança do se pesaran en un vaxello pleno dagua puesto en alto en la forma contenida en la eleccion de jurados que se ha de fazer en cada un anyo en las ditas casas et sia sacado del dito vexello por un viandant segunt la forma de los teruelos de la dita jurada un teruelo et aquell sia abierto et leydo publicamente en la parroquia que hi salra sia aquell anyo el officio del dito çalmedina et los restantes teruelos sean destruidos: e assi se faga dalli adelant en cada un anyo entro a que todas las XV parroquias sean egualadas: e que la dita parroquia a la qual cahera la sort del dito officio sea tenida esleyir de si seix personas segunt que yes contenido en el dito privilegio e presentar aquellas a los ditos jurados dentro spacio de XV dias continuos et subsiquientes apres la fiesta de santa Maria mediant agosto et pague la dita parroquia las missiones a la prosecucion de la dita eleccion necessarias con la ajuda que a esto se acostumbre a fazer: et que el dito çalmedi el anyo subsiguient non pueda seyer assumpto a officio de jurado ne el jurado a officio de çalmedi.
- Et por tal que discordia no pueda caher en alguna de las ditas parroquias sobre la eleccion et nominacion de las personas de esleyir por el officio del dito çalmedin que sia ordenado que la parroquia do cayra la suert del dito çalmedin en esleyir et triar las ditas seix personas haya a servar la forma siguient: a saber yes que dos procuradores de la dita parroquia si tantos endi haura sino el uno dellos ensemble con un prohombre de la dita parroquia esleydero por el dito capitol o la major partida numero dellos prestado por ellos primerament en publico sagrament que bien et leyalment et sines toda ficcio esleyran los mas idoneos et sufficientes de la dita parroquia entro en numero de seix por el officio del dito çalmedin: et si por ventura los ditos dos procuradores o dos esleyidores no podran concordar en la dita eleccion que el jurado de la dita parroquia si ende haura et sino el jurado de aquella del anyo passado feyto sagrament por el segunt desuso haya a concordar con el uno de los ditos electores con aquell que a su veer millor sufficiencia esleyira.
- Et los ditos jurados feyta a ellos la dita presentacion sian tenidos apres diez dias siguientes et continuos de que la dita presentacion les sera feyta contaderos notifficar et intimar por sus letras al senyor rey si dentro en el regno sera e en su absencia al gobernador de Aragon los nombres de las ditas seys personas electas al ditto officio de manera que puedan sleyir la una de aquellas por exercir el officio del çalmedi de aquell anyo: et si los ditos jurados dentro los ditos X dias la dita notifficacion et intimacion no faran segunt dito yes que dalli adelant encorran por cada un dia que cessaran et no faran aquellas cada uno dellos en pena de cient sueldos jaqueses la qual pena les sia retenida por el mayordomo et reduzida de las pensiones que haver deven de la dita jurada: et si no la retendra quo el dito mayordomo la haya a pagar de lo suyo: et si las ditas pensiones no hi bastaran sia exhigida et levada la dita pena de sus bienes de aquella aplicadera per al comun de la ciudat: et assi por el transcurso de los ditos diez dias como por el cessamiento de la dita intimacion apres feyta no sia feyto causado ni engendrado perjudicio alguno ni lesion al privilegio del dito çalmedin a la dita ciudat et parroquia do la dita suert caydo haura ante la dita intimacion et notificacion se haya et deva fazer en todo caso.
- Et que los jurados et conselleros de la dita ciudat ni otro alguno en nombre de aquella ni los vezinos de la parroquia do la dita suert cayera en nombre de la parroquia no puedan ni devan por letra ni en otra manera scrivir ni rogar por alguna de las ditas seys personas en favor o en odio de aquellas o de alguna de aquellas: et si el contrario faran los contrafazientes encorran en pena de mil solidos aplicadora al comun de la dita ciudat.
- Et el dito çalmedi no haya carcelages algunos: pero el carcelero reciba de cada un preso que pernoctara en la carcel XllII denarios et si no hi pernoctara que haya de carcelage el dito carcelero VII denarios et no mas.
- Et porque adevegadas los sayones de la cort del çalmedi de la dita ciudat de las citaciones execuciones emparas et notificaciones de aquellas capciones de personas mandamientos et otros actos prenden salarios inmoderados que sia ordenado que daqui adelant reciban los salarios siguientes et no mas: es assaber de una citacion feyta cara a cara dos dineros et si por un acto haura mas a citar de una vegada que no pueda haver por las ditas citaciones sino un denario por cada una: ytem de execucion que fara sines de notario que haya IIII denarios: ytem de execucion onde notario sera necessario XII denarios: ytem de execucion citacion o empara que haura a fazer fuera la ciudat en alguna de las aldeas de aquella II solidos jaqueses por dia: et si en la huerta de la ciudat o en alguna de las almunias o casas de aquella ira por fazer citacion empara o exsecucion en manera que ante de mediodia pueda o deva seyer tornado que age XII denarios: et si de tanta distancia sera que en ir et tornar haves menester toto el dia o mas de medio dia que age II solidos de salario et no mas: ytem de capcion de muller XII denarios: ytem de las capciones de los hombres sia a arbitrio e tacxacion del çalmedin el salario de aquellos.
Et que el dito çalmedin a instancia et requisicion de los procuradores de qualesquiere terminos de las huertas de la ciudat et de los arrendadores de las çutes et cequias de aquellos sia tenido por las alfardas et scombras de cequias imposadas et devidas entro aqui et que se deuran daqui adelant fazer execuciones en los bienes de todas et qualesquiere personas que las ditas alfardas et scombras pagar deven o deuran et heredades tendran en los ditos terminos et que los procuradores de los terminos feyta por ellos la dita colecta et los arrendadores de aquellos sian tenidos por cada un anyo dar de pension ordinaria al dito çalmedin mil solidos jaqueses dividideros entre los ditos terminos et que mas pension o salario por la sobredita razon demandar ni haver non pueda el dito çalmedi excepta aquella que en los tiempos passados ha costumbrado recebir: empero en aquesto no se entienda la part que a el solia tocar de los carcelages la qual de part de suso le yes tirada: et si recusara fazer las ditas execuciones que pierda la pension que aquel termino por el qual sera requerido le hauria a dar et noresmenos de lo suyo propio pague aquello en que devia fazer la dita execucion.
- Item que apres IIII dias continuos et subsiguientes que el çalmedi sera publicado en cada un anyo por çalmedin los jurados et conselleros de la dita ciudat o la mayor partida numero dellos de aquell anyo puedan et sian tenidos nombrar un hombre bueno de la parroquia de do el dito çalmedin sera et aquell presienten dentro el dito tiempo al dito çalmedin et aquel presentado el dito çalmedin sia tenido encontinent crear qui conozca de qualesquiere feytos civiles puyantes entro a summa de cinquanta sueldos jaqueses inclusive et no mas avant et dalli ayuso et aquellos fenezca et determine sumariament et de plano et sines de escriptos solempnes: el qual como creado sera jure en poder del dito çalmedin en las casas comunas de la dita ciudat et presentes los ditos jurados o la mayor partida numero dellos e presentes los ditos conselleros o la mayor partida numero dellos de bien et lealment se haver toda affeccion apart posada en la dita judicatura: el qual jutge sia tenido cada un dia juridico començar de tener su judicio como prima començara a tocar en sant Salvador et aquell tener en la casa do el dito çalmedin tendra el suyo si tal lugar hi haura o en otra casa dentro la dita parroquia: et no contrastant la dita creacion del dito jutge el dito çalmedin pueda conocer de los ditos negocios de cinquanta sueldos et dalli ayuso si a ell recorso haura la part demandant al qual jutge el dito çalmedin non pueda fazer inhibicion alguna ni el dito jutge sia tenido obtemperar a aquella: et que la part de las calonias que jusgadas seran por el dito jutge sia del dito çalmedin segunt haver la solia.
- El qual dito jutge haya pension ordinaria del comun de la ciudat cincientos solidos jaqueses et no mas de los quales le de el mayordomo de la dita ciudat la meytat al principio del anyo apres XV dias que sera creado et la otra meytat a la meytat del anyo.
- Los quales çalmedina et su lugarteniente si lo haura et el jutge de cinquanta solidos hayan a tener taula en la forma dejuso contenida.
- Como el çalmedina de la ciudat de Çaragoça sia jutge ordinario de aquella et haya de conocer et determinar qualesquiere questiones et controversias assi civiles como criminales que ante el vienen et se mueven ha a fazer justicia a las partes litigantes et a las devegadas contece que algunos de los litigantes por falta culpa siquiere negligencia dampnosa del dito çalmedin vel alias non pueden alcançar ante el justicia et han cessar de proseguir aquella o son dampnificados vexados agreviados siquiere injuriados no devidament por ell et ell sia tenido segunt fuero fazer de si sobre tales o semblantes cosas a complimiento de justicia et si alguno de los ditos assi dampnificados vexados agreviados siquiere injuriados hauran proseguir et acusar el dito çalmedi segunt el dito fuero por impotencia o por otra causa hurian de lexar la dita prosecucion et acusacion desuso ditas et aquesto si non si subvenia de condecent remedio redundaria en grant danyo de aquellos et seria considerado esto perdimiento de justicia et podria crecer audacia al dito çalmedin de perseverar en las cosas desuso ditas pues si acusacion de aquellos por la manera antedita havies de cessar: por aquesto por evitar las sobreditas cosas et que culto de justicia no haviesse por aquella razon periclitar que el dito çalmedin haya de tener et tienga taula: yes assaber que en la entrada de su officio ante que use ni pueda usar de aquell segure bien et sufficientment dando fianças en poder de los jurados et concello de la dita ciudat plegado en el lugar acostumbrado assaber yes en el fossar de Santa Maria la Mayor de tener taula por tiempo de XXX dias apres que haura Iexado o desamparado el dito officio continuament contaderos en tal manera que los ditos jurados et concello se tiengan por contentos de la dita segurança et que durant el dito tiempo de XXX dias el dito çalmedin cada un dia de aquellos haya de parecer et continuar personalment ante los jutges qui ad aquesto seran ordenados siquiere diputados a dar razon de si et fazer complimiento de justicia de todas et qualesquiere querellas et accusaciones civiles las quales seran propuestas contra el por qualesquiere personas por razon del dito su officio: de las quales querellas siquiere acusaciones los ditos jutges hayan de conoscer et en aquellas enantar breument juxta la qualidat et quantidat de las ditas acusaciones et de cada una dellas sumariament et de plano todas malicias dilaciones et scusaciones apart posadas no servada en aquesto solempnidat alguna de fuero por tal que los ditos querellantes si quiere acusantes mas breument puedan alcançar sin vexacion de missiones justicia del dito çalmedi: et los quales jutges encontinent como el dito çalmedi haura lexado su officio fagan cridar publicament por la dita ciudat que qualesquiera persona o personas que clamo siquiere querella hauran civilment del dito çalmedi por razon del dito officio del çalmedin que aquell clamo siquiere querella dentro los ditos XXX dias propongan siquiere offrezcan delant los ditos jutges de la dita taula en otra manera que passados los ditos XXX dias no sean hoydos los ditos querellantes: et feyta la dita crida los ditos jutges los ditos clamos et querellas dentro el dito tiempo et apres dentro espacio de XX dias determinen et hayan de finir et determinar juxta el fuero que faula de los officiales delinquientes en sus officios.
- Por semblant forma el lugartenient del dito çalmedin si endi haura sia tenido tener taula segunt que del dito çalmedin desuso es ordenado que la tienga.
çenblantment el dito jutge de cinquanta sueldos por las razones de part desuso contenidas tienga la dita taula con la segurança en la forma de part desuso declaradas.
- Item para conoscer sumariament et de plano todas et qualesquiera querellas que se proposaran cuentra los sobreditos sian esleydas en cada un anyo quatro buenas personas las dos legas et las dos letradas las quales se slian por los ditos jurados et conselleros o la mayor partida numero dellos vint dias ante que la jurada finara: los nombres de las quales sian tenidos los jurados por sus letras presentar dentro diez dias apres que sleydos et nombrados seran al senyor rey si dentro el regno sera o al governador de Aragon en su absencia pora sleyir las dos de aquellas en jutges de la dita taula la una letrada et la otra lega sines difficultat alguna et confirmar la dita eleccion et nominacion: et que contra tales jutges de la taula inquisicion alguna non pueda seyer feyta por el senyor rey o sus officiales en ningun tiempo: et si dentro del dito tiempo los sobreditos jurados et conselleros non concordaran en fer las ditas eleccion et nominacion que los ditos jurados o la mayor partida numero dellos dentro quatro dias apres del dito termino continuos et siguientes puedan fazer et fagan menos de los ditos conselleros la dita eleccion et nominacion: el si no lo faran finido el anyo de su jurada a X anyos siguientes continuament sian privados los ditos jurados de officio beneficio et pension de la dita ciudat et los jurados et conselleros qui el anyo siguient nuevament creados seran o la mayor partida numero dellos fagan nominacion et eleccion de los ditos jutges et presentacion de aquellos dentro X dias continuament contaderos apres que en jurados et conselleros creados seran jus la pena sobredita: et que los jurados et conselleros et capitol en nombre de ciudat non puedan ni devan por letra ni en otra manera screvir ni rogar por alguna de las ditas quatro personas en favor o en odio de aquellas o de alguna dellas et si el contrario faran los cuentra fazientes encorran en pena de mil sueldos aplicadera al comun de la dita ciudat.
- Los quales ditos dos jutges conozcan de los ditos feytos et querellas civiles que contra los sobreditos se proposaran delant ellos et determinen aquellos segunt en la taula se contiene et juren en presencia del dito capitol de haverse bien et lealment en la dita taula cognicion et judicatura de aquella toda affeccion odio et amor pospuestos et de fazer justicia a las partes: et si contecera que alguna de las ditas partes appellaran de los ditos jutges el appellant sia tenido finir la dita appellacion cessant legitimo impediment dentro XXX dias apres que la dita appellacion haura feyta contadores continuament.
- Et que los ditos jutges hayan de pension ordinaria cada dozientos sueldos jaqueses pagaderos por et mayordomo de la dita ciudat a ellos del comun de la dita ciudat.
- Los quales ditos dos jutges de la taula de que el anyo de su conoximiento et judicatura finido sera no puedan otra vegada seyer electos ni assumptos a la dita judicatura entro al quarto anyo contadero apres que hauran dexado el dito officio continuament.
- Et si los ditos dos jutges de la dita taula se hauran mal o indevidament en su judicatura e contra justicia et razon hauran agreviado a alguna de las ditas partes que aquello legitimament provado pierdan las pensiones que recebido hauran et a restituir aquellas sian costreytos por capcion de penyoras et distraccion de aquellas: et no resmenos sian tenidos satisfer et emendar el danyo et menoscabo a la part damnificada in duplum et las missiones que la part lesa o agreviada por la dita razon feyto et sustenido haura in simplum.
- Et que quiera et expressament consienta el dito senyor rey por su merce que por las sobreditas cosas o algunas dellas en todo ni en partida no se pare ni engendre prejudicio alguno al dreyto que ha et pertenesce a la dita ciudat et a los singulares de aquella assi por fueros como por privilegios libertades usos et costumbres ante aquellas no contrastantes les finque salvo et illeso el dito dreyto a todos tiempos en todo et por todas cosas et aquesto a consequencia en el esdevenidor non pueda seyer adueyto.


// esto va al principio //

C.
Reg. n. 1980, fol. 82. 15 agosto 1391.

In Dei eterni ac ejus Matris gloriosissime nomine amen. Pateat universis quod nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. dum infra nostri pectoris claustra revolvimus grandeva et laude digna servicia nostris predecessoribus regibus Aragonum memorie celebris et nobis multimode et gratanter prestita per universitatem civitatis Cesarauguste que de principalioribus et insignibus nostri dominii civitatibus una est et totius regni Aragonum caput existit et in qua reges cuncti Aragonum coronacionis insignia recipere assuescunt et debent gestaque notabilia retroactis temporibus per universalem predictam ad executionem deducta: dignum profecto censemus ut civitatem ipsam a sinistris omnibus tueamur casibus et pro ejus statu paciffico ac felici regimine si necessitas exegerit vigilemus. Audito siquidem nuperrime relatibus fidedignis qualiter in die festi beate Marie mensis augusti anni proxime pretacti qua die ex privilegiis per nostros predecessores dicte civitati indultis et alias in predicta civitate fieri debebat et consueverat annis singulis electio juratorum propter discordiam ortam tunc satore zizanie procurante inter electores et alios cives et habitatores dicte civitatis predicta juratorum et per consequens aliorum officialium dicte civitatis electio non potuit celebrari ob quod dicta civitas et ejus res publica remansit omni gubernaculo et regimine destituta: anxii ex causis narratis superius et alias cogente nos debito nostri regalis officii provisionem circa hec debitam adhibere de civitate Barchinone ubi tunc personaliter aderamus ad dictam civitatem Cesarauguste gradu concito festinavimus iter nostrum. Et tandem constituti in ea cives honorabiles et plures alios ex vicinis et habitatoris ejusdem civitatis ad nostram presenciam evocavimus et cum eis ac sine eis vias et modos perquisivimus per quos civitas ipsa regeretur utiliter et poneretur ejus res publica in tranquillo. Cumque plures ex dictis honorabilibus civibus vicinis et habitatoribus ejusdem civitatis habitis primitus nobiscum et inter se diversis colloquiis maturoque et digesto previo consilio certas inter se ordinaverint et fecerint nobisque reverenter exhibuerint ac presentaverint ordinaciones seu capitula hujusmodi seriei.

// esto va después del texto //


Ordinationes seu capitula ipsa et protestacionem in fine ipsorum expressatam benigne suscepimus ac in nostro pleno consilio ea semel et pluries legi recognosci et discuti fecimus diligenter. Et quia ordinaciones et capitula supradicta post eorum longam et maturam discussionem honesta et decenter composita dicteque civitati Cesarauguste ac ejus regimini et gubernacioni utilia invenimus ipsa et dictam protestacionem ac alia omnia et singula in eis contenta quibus jam civitas predicta in eleccione facta noviter videlicet sextadecima die proxime preteriti mensis julii de juratis et aliis officialibus ejusdem quos ab illa die citra et deinde usque ad festum beate Marie mensis augusti anni millesimi trecentesimi nonagesimi secundi proxime venientis durare et regere voluimus usa est et utitur de nostri beneplacito et permissu laudamus approbamus ratifficamus firmamus admittimus et auctorizamos ac concedimus valereque et tenere cunctis temporibus singulis annis volumus et jubemus sic tamen quod per hujusmodi approbacionem admissionem auctorizacionem et concessionem aut alia supra scripta nullum nobis seu nostris successoribus aut regaliis seu juribus nostris et eorum prejudicium generetur: volentes disponentes sanccientes et statuentes ac etiam ordinantes prefatas ordinaciones et capitula superius inserta ac omnia et singula in eis contenta et especificata robur obtinere perpetue firmitatis. Et sic mandamus hujus serie gubernatori nostro generali nec non gubernatori et justicie Aragonum çalmedine merino et aliis officialibus dicte civitatis Cesarauguste presentibus et qui pro tempore fuerint quatenus ordinaciones seu capitula ipsa omniaque et singula in eis et quolibet contenta et specificata que per nos et nostros succesores tenere et observare in bona fide nostra regia promitimus firmiter teneant et observent prout ad unumquemque eorum spectet ac per quoscumque faciant ad literam observari. In quorum omnium et singulorum fidem et testimonium presens volumen seu quinternum pergameneum fieri et bulla nostra plumbea jussimus comuniri.
Datum et actum Cesarauguste quintadecima die augusti anno a nativitate domini MCCCLXXXXI regnique nostri quinto. - Sig+num Johannis Dei gracia regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie qui hec concedimus firmamus et laudamus. - Rex Johannes. - Testes sunt qui ad predicta presentes fuerunt reverendus in Christo pater Garsias archiepiscopus cesaraugustanus frater Raymundus abbas monasterii Rivippulli nobilis Raymundus Alamany de Cervilione miles camerlengus et Julianus Garrius thesaurarius et consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris et autoritate regia per totam terram et dominacionem suam notarii publici qui premissis interfui hecque in presenti pergameneo quinterno seu volumine viginti sex pecias a parte posteriori abrasas integre scriptas ultra presentem peciam continente de ipsius domini regis mandato scribi feci et clausi cum raso et correcto in X linea II pagine VI pecie etiam dia et in XII linea II pagine VIII pecie puyantes et in XIV linea prime pagine XI pecie de aquella o et in prima linea II pagine XII pecie es de los ditos et in XIX linea prime pagine XIV pecie affinamiento et in prima linea II pagine ejusdem pecie capitoles et in IV linea ejusdem pagine en pleno capitol et in VIII linea II pagine XV pecie et adaquella et in alia proxime sequenti linea pertenescientes et in ultima linea II pagine XVI pecie carta de franqueza et in XXII linea II pagine XVIII pecie tales que et in XXIIII linea ejusdem pagine sura et in penultima linea ejusdem pagine XV dias que hauran et in XII linea prime pagine XXII pecie ventura los ditos et in XI linea II pagine XXIIII pecie los ditos et in XXIII linea ejusdem pagine offrezcan delant los et in VII linea prime pagine XXV pecie et qualesquiera querellas et in XXII linea II pagine XXVI pecie et quolibet. - Dominus rex mandavit michi Bonanato Egidii in cujus posse firmavit. - Habuit hec thesaurarius pro visis. - Idem.