Mostrando las entradas para la consulta pensar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta pensar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Homens de la escuderia.

Dels Homens de la escuderia. 

Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls per lo servey de nostra persona preelegits son tractats e pensats davant totes altres coses curosament e encara que a pensar los cavalls a cascun sengles macips sien destinats: e axi ordonam que en nostres estables ordinariament sien vuit en nombre macips destinats per nostre arbitre elegidors al offici dels quals se pertanga pensar dels cavayls nostres e de les altres besties a nostre servey aordonades a cascun dells a pensar liurades axi que a hores degudes guardan la qualitat del temps sien nedejades: ço es que en temps del estiu per lo mati encontinent que el lum del dia esclarira per gardar aquelles descalfament les estrijolen e nedegen et con lo sol comensara los seus rays per terra escampar aquelles al aygua ab les mantes cubertes menen a espau guardants aquelles de correr e malmenar. En temps pero del yvern quant en estrijolar e menar al aygua los cavayls e besties damunt dites aquesta manera no es servadora: car ço quel un temps requer laltre per raho o rebuja: e si en loch seran lavors que aço bonament fer se pusca aquelles en loch appartat al sol rayant estrijolaran e espolsaran cor en aquest temps la calor del sol es gran plaer e recreacio a totes les coses: e quant lo sol sera passat de mig dia avant en la manera damunt dita los dits nostres cavalls e besties menaran abeurar: e tornants a son pas ans del entrament del estable ab manils o altres draps a aço covinents los braces e cames de les dites besties sien tenguts exugar per tal que entrants banyats en aquells ronya o malanança alcuna no sen pogues engenrar: e civada a aquelles hauda primerament sobre aço certificacio del nostre cavalleriz lavors loffici regent en quanta quantitat a cascuna ne donaran ab diligencia feelment ministraran: e en tal manera en les dites coses diligents se mostren quels cavalls e les altres besties nostres damunt dites en les necessaries coses dells alcun deffalliment no hagen. Volem encara e ordonam quels dits macips o dos almenys dells jaure sien tenguts dins lestable si avinentea hi haura o almenys con pus poran prop de aquell per tal que si alcuna de les dites besties de nits sesdevenia desfermar aquella encontinent fermen. Volem encara quels dits macips als nostres cavallerices apres los majordomens obeyr sien tenguts e sagrament e homenatge facen al mayordom segons la forma del offici dells inserta. E totes aquestes coses volem encara esser fetes per los macips logadors en nostres estables a servir deputats.

Del falconer mayor

domingo, 24 de octubre de 2021

EL VALLE DE LOS SAUCES.

III.

EL VALLE DE LOS SAUCES. 

FRAGMENTO DE NOVELA PASTORIL.

EL VALLE DE LOS SAUCES. FRAGMENTO DE NOVELA PASTORIL.


La fama del próximo casamiento de Fileno con la sin par Teolinda había atraído muchedumbre de pastores extranjeros al valle de los sauces que resonaba continuamente con alegres tañidos y amorosas canciones. El nombre de la pastora, retrato vivo de un ángel, y cifra de toda la hermosura creada, era el tema de los versos que se cantaban, y el de su querido el objeto de las lisonjas que le dirigían. Él entretanto sumergido en sus placenteras ilusiones, pisando casi el umbral de su ventura, caminaba a lentos pasos como para saborear a solas el último sorbo de la esperanza, licor exquisito que el cielo derrama para embriagar a los mortales; así es que sin apercibirse de ello vióse metido en el enmarañado bosque donde tenía su cabaña el mago Orfenio, y un terror vago e indefinible le sobrecogió de tal suerte que echó a correr para salir de aquel desagradable recinto, mejor guardado con el nombre de su dueño que con doble seto de entretejidos zarzales. Traspuesto ya el sol, la amortiguada luz del crepúsculo no hendía el espeso ramaje que a manera de toldo cubría las encrucijadas y vericuetos del bosque, cuando entre las sombras vio levantarse un bulto negro que le amedrentó, cual si se viera en campo raso acometido de hambriento lobo, y ni tuviese un arma ni un ñudoso bastón para defenderse. 

¿A dónde corres desalentado? le dijo el mago. El tiempo se precipita como un neblí sobre la garza, y la necia remonta su vuelo para encontrarle más pronto. Antes de llegar al florido vergel en que soñabas has de atravesar una selva desierta, erizada, espantosa, ¿y corres para entrar en ella? Pastor, yo puedo convertir en un ramo de ajenjos tu guirnalda de flores: no te apresures a ceñirla, porque al tocar tus cabellos se marchitará. Sin duda se te ha trascordado el día que con Leriano y Simplicio cazabais en la falda de aquel monte y visteis descarriada una cervatilla mía; ellos no se atrevieron a herirla, y tú la tiraste una flecha sin pensar que podía retroceder hasta tu corazón. Sin duda se te han trascordado algunas de tus tiernas pláticas con la zagala más bella que alumbran los rayos del sol, y yo quiero volvértelas a la memoria. ¿No recuerdas que Teolinda te dijo que yo la amaba? No recuerdas lo que me respondió? 

Que yo era viejo y áspero como la corteza de una encina, que yo era negro como las alas de la noche y feo al par de un sátiro; y vosotros reíais desatentados, sin pensar que el eco repetía vuestra risa en las concavidades de mi gruta, sin pensar que yo también debía reír alguna vez. Oh! vosotros creéis que vuestro día se acerca... el mío ha llegado. 

Estas palabras helaron de espanto el corazón de Fileno y destruyeron de un golpe todas sus ilusiones, así como un furioso pedrisco arranca en pocos momentos las yemas todas de un almendro florecido. Como la ovejuela que el zagal quiere encerrar en su aprisco, dejábase llevar Fileno del mago, que asiéndole por el brazo le conducía a su gruta. Hallábase esta en medio del bosque, espinosos matorrales formando una bóveda sombría ocultaban su boca aterradora como la de una sima cuya profundidad no ha podido sondarse, aislado descollaba ante ella un altísimo ciprés como un centinela gigantesco, y a sus pies corría por entre brezos y carrascas un bramador torrente que no muy lejos vomitaba sus aguas en un barranco. En sus cristales hizo el mago reflejar la siniestra luz de un montón de hojarasca encendida, y con voz imperiosa ordenó al pastor que mirase en ellos. Una lozana rosa parecía desplegar debajo de aquel velo transparente sus hojas de riquísimo carmín, un insecto dañino se acerca con traidora precaución, roe su tallo y la reduce a polvo en un memento. 

El pastor, que arrebatado de su hermosura por secreto impulso había sumergido su brazo para cogerla, sacó un puñado de cieno. Atroces desventuras anunciaba aquella misteriosa visión, y fueron comprendidas; mas no paró aquí su desdicha. Una extraordinaria sed le abrasaba las fauces y bebiendo de aquella agua, que estaba encantada sin saberlo, se imposibilitó de trasladar al labio la relación de suceso tan horrible, y aun de indicar con sus ojos y semblante las acerbas congojas que desgarraban su corazón. 

En tanto el valle de los sauces resuena con la acostumbrada alegría: el susurro de apacible risa retozando con las plateadas hojas de los álamos, de olorosos sándalos y frescos alisos: el murmullo de un cristalino riachuelo que hacía reverberar en su tersa superficie la temblorosa luz de las estrellas, como si arrastrase en su curso millares de lentejuelas: el son de las esquilas; los tiernos balidos de los corderillos jugueteando al lado de sus madres esparramadas por la vasta dehesa; el concierto de los rabeles y zampoñas qué no ahogaban los trinos de la flautilla de Leriano, émula de los ruiseñores; todo esto inunda de armonía aquel deleitoso valle, y acompaña perfectamente las amorosas pláticas de una tropa de gallardos pastores y lindísimas zagalas que sentada en el florido césped, a la redonda de un tilo corpulento coronado de festones, aguarda la venida de Fileno, para celebrar con vistosas danzas la envidiada dicha de los futuros esposos. Allí se encontraban Leriano y Simplicio al lado de Albanisa y Florela, Galafron que había desquijarrado un oso, Lausso el desdeñado de Arsía, Belisarda que le miraba con ojos tiernos, Siralvo y Fílida, Galatea la de las doradas trenzas, Cardenio que apacentaba el rebaño más numeroso, y Olimpio el corredor más ligero de aquellas cercanías. Hermosa Teolinda con sus quince abriles, sus ruborosas mejillas, su ensortijada cabellera, sus ojos respirando el fuego de un amor puro, y su pecho la candidez de una alma inocente sobresalía entre sus compañeras, como su querido se aventajaba a los demás pastores. La azulada bóveda de los cielos extendiéndose, cual inmenso cenador cubierto de una enredadera de jazmines, mostraba por flores sus luceros, y brillando en medio de ellos, la luna, tan esplendorosa como si intentara hacer olvidar la ausencia del día, representaba en el cielo una imagen de la belleza de Teolinda en la tierra. 

No tardó Fileno en llegar si bien eran sus pasos más mesurados de lo que en tal ocasión convenía; ella abrió luego sus nevados brazos para recibirle y con voz halagüeña y gentil donaire, exclamó: Otras veces el deseo ponía alas a tus pies cuando a verme venías, mas hoy no te has fatigado en correr porque tenías seguro el premio. - Premio...! repitió él. - ¿Qué, no estás contento de tu fortuna? - Fortuna...! Oh! yo no la esperaba, añadió con un acento involuntario que expresaba la satisfacción del alma en vez de acerba ironía. - ¿Y quién sino tú pudo merecerla? - Merecerla...? No, yo no merecía que el cielo me ofreciese esta copa de felicidad... Esforzábase a continuar, para quebrarla en mis labios, pero sus dientes se cerraron y no pudo articular la última frase. 

- Querido Fileno qué deliciosa va a ser la vida mía! - Vida mía! - El pecho del pastor semejaba ser de piedra hueca, y repetía con el mismo acento de ternura unas palabras que en él amargamente se hundían. Llegáronsele en esto sus amigos y dábanle el parabién de tanta dicha, muy lejos de recelar que sus felicitaciones fuesen como aquellas armas traidoras que abren mortales heridas sin sacar una gota de sangre del corazón

Horrible fuera ver el de Fileno en aquel trance: en su pecho estaba impresa una imagen de muerte cubierta empero con un cendal de oro y seda. La maravillosa virtud del ponzoñoso brebaje concentraba su inmenso dolor en el fondo de su alma, y no dejaba reflejar siquiera una huella en su fisonomía. Su rostro no era entonces más que una mascarilla que le sofocaba, pero estaba pintada en ella una expresión de inefable regocijo: semejaba un condenado revestido de una nube de gloria. Horrible fuera oírle cuando no podía pronunciar sino palabras dulces y melodiosas, al mismo tiempo que estallaban las fibras de su corazón y una corriente de hiel circulaba por sus venas. Empujado por un maligno genio a la voluptuosa danza, estrechaba la suave mano en que cifraba sus más risueñas esperanzas, y la idea de aquellos torneados dedos convertidos en áridos huesos y de aquel flexible talle en descarnado esqueleto anidaba como una ave carnicera en su fantasía. Poco después al pie del tilo descansaban entrambos: Teolinda más jovial que nunca se abandonaba sin reserva a las dulces emociones de su alegría, con infantil sonrisa atravesaba una región de luz, creía en el porvenir, soñaba en la vida, en una vida tan hermosa cuanto podían embellecerla los prestigios de la esperanza, las auroras del amor y los delirios de la juventud. Extasiado la contemplaba Fileno porque nunca le había parecido tan discreta, tan candorosa, tan hechicera. En aquel momento recordaba el triste todas sus ilusiones que como falsos amigos venían a escarnecerle en su último adiós. Mientras tanto deslizándose por entre la yerba, se acercaba cautelosamente un escorpión a los pies de la pastora, y una a una veíanse marchitas todas las flores que tocaba. Divisóle Fileno estremecido, probó a levantarse para aplastarle y estaba inmóvil como el tronco en que se había sentado, quiso gritar y estaba mudo como las flores que se marchitaban; su cabeza entonces cayó sobre el cuello de su adorada y ella creía que sus lágrimas eran de ternura. De repente callaron los pastoriles instrumentos, los que bailaban cesaron despavoridos, y algunas voces exclamaron llenas de terror: ¡el mago! al mismo tiempo dio Teolinda un grito agudísimo... Alzó los ojos Fileno y vio a lo lejos escurrirse una sombra, un cadáver entre sus brazos y un insecto venenoso a sus pies. 

domingo, 7 de marzo de 2021

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

lunes, 6 de septiembre de 2021

Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Al molt honorable mossen Johan Miquel cavaller capita de la vila de la Bisbal.

Molt honorable mossen. Vista auctenticament la resposta feta per En Berenguer Barrot calla del castell (castla, castlà en otra carta : castellano y catalán)
de aqueixa vila a la presentacio de una letra de mossen Jofre Çariera procurador de la bisbalia per certa quantitat de peccunia que havem deliberat dar al honorable En Francesch Çenespleda capita del castell Dangles la qual resposta conte ell no haver possibilitat obstant cert manament per vos a ell fet sotz pena de mil florins havem presa tanta de admiracio del dit manament per esser vos persona savia e freturar de tal potestat que quasi som constituits en incredulitat de aquell. Com se vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present. Pregants dehints e manants vos que si axi es decontinent aquella rebuda tolgau e anulleu lo dit manament e cesseu de qualsevol empaix e torb qui obviar pogues tant a les coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar podeu no serie portat ab passiencia e dolriens molt haver revocar de nostros animos aquella bona opinio en que sempre vos havem tengut. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell de aço e altres coses comunicara ab vos. Feu per manera ne haje Lona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena confiança. E sia la Santa Trinitat proteccio vostra. Data en Barchinona a XXIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

Johan Miquel, Berenguer Barrot, calla, castlà, català


Als molt honorables e savis senyers los jurats de la vila de la Bisbal.
Molt honorables e savis senyers. Vista auctenticament et cetera. (Igual a la carta que precede hasta las palabras: la qual resposta.) La qual resposta conte ell no haver possibilitat fer ço que li era scrit obstant cert manament a instancia vostra a ell fet per mossen Johan Miquel capita de aqueixa vila. Havem presa tinta de admiracio de la dita instancia que quasi som constituhits en incredulitat de aquella. Com se vulla empero sie nosaltres havem deliberat fer la present pregants dehints e manants vos que si axi es decontinent aquesta reebuda cesseu de qualsevol instancia empaix o torp qui obviar poguesseu tant a les coses dessus dites quant a altres nostres deliberacions car pensar podeu no serie portat ab paciencia. Si empero dels forments e altres blats de les rendes haureu master per provisio de la vila som contents ens plau de aquells prengau al for rehonable pagant aquell al dit mossen Jofre per suplir tant al pagament dessus dit faedor al dit Çanespleda quant encara a altres coses de que te carrech. Lo honorable Nartal de Claramunt donzell hu de nostre consell comunicara ab vosaltres de aço e altres coses. Feu per manera ne haja bona contentacio com loablament haveu acustumat e havem plena confiança. E sie la Santa Trinitat en vostra proteccio. Data en Barchinona a XXIII de octubre del any Mil CCCCLXII. - M. de Mousuar dega. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera. 

La Bisbal d´Empordà (wiki)


La Bisbal del Ampurdán​ o simplemente La Bisbal​ (en dialecto catalán y oficialmente La Bisbal d'Empordà) es un municipio español de la provincia de Gerona, Cataluña, y capital de la comarca del Bajo Ampurdán. Se asienta sobre el llano del Ampurdán, adyacente al macizo de las Gavarras donde se pueden ver macizas con dos garras bañándose en pelotas en el río Daró.

Su origen se halla en la villa romana de Fontanetum. Su nombre actual se debe a la cesión de la localidad al obispo (bisbe en dialecto occitano catalán ; vispe en aragonés antiguo) de Gerona durante el dominio carolingio.
(Episcopus, episcopo, y variantes).

avispa, vespa, vispe, bisbe, episcopus, monjas, monges



Tradicionalmente la agricultura y ganadería han sido las principales fuentes de riqueza de la población. A comienzos del siglo XX destacó la industria del corcho. Entonces llamaban a los habitantes "cap de suro". En la actualidad, la cerámica industrial y artística representan su principal registro económico y turístico. También es reconocido por sus populares dulces de pastelería, como el Rus y el Bisbalenc.

Personajes famosos: (pero no de la localidad)

David Bisbal

Digno de visitar:

Castillo-palacio de La Bisbal
Iglesia de Santa María
Casa d'en Rueda.
Les Voltes
El Convento
San Pablo de La Bisbal del Ampurdán.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

los consellers de la vila de Bergua.

 

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la vila de Bergua.
Molt honorables e savis senyors. Vista vostra derrera letra e oyt En Francesch Sorribes restam avisats de la venguda del comte de Prades ab certa gent a la vila de Cardona e del dupte que haveu no congoxe aqueixa terra axi com vos ha scrit sino feu lo que ell vol demanant consell e ajuda. Venints a la resposta vosaltres podeu pensar que si ell havia potencia nous dirie cortesies ans farie lo que te en voluntat mas asage si trobaria disposicio per executar son mal proposit. E haveu fet be de no respondre a ses encantacions com a savis e vertaders cathalans que sou e axi poch deveu pensar les sues cominacions car tal poder com es lo seu ne set vegades mes no bastan res fer a aqueixa vila e si los petits e indefesos lochs seran recullits ab los bens e vitualles en parts segures que no freturara haver redubte dells car la terra es magra e no hi poran aturar. Pregam vos adonchs que si fet no es façau fer la recullita e si palles e viures restaven de fora façau aquelles cremar ans que no servesquen als enemichs com aquesta sie una de les majors guerres quels podeu fer. Daqui avant no haveu mes a fer sino esser virtuosos e be sforçat com loablament haveu acustumat e attendre en la custodia de la vila e altres forçes e no esser voluntaris exir a simbells ne empreses lurs e per aquestes vies sereu preservats de incomvenients. Preneu eximpli de les viles e universitats qui virtuosament han acustumat obrar e obren e derrerament de la vila de Solçona la qual no ha volgut creure a les fictes amonestacions del dit comte avisants vos per vostra consolacio que nosaltres continuament entenem en lo que ha portar curacio eterna per los tots. E confiam en Deu no passaran molts dies que sentireu coses de molta alegria les quals a present per bona causa nos deuen manifestar. Axi mateix havem provehit en haver una flota de gent darmes per tenir lo pahis al segur la qual sera tost presta e servira pera tots. Lo dit Francesch Sorribes vos porte mig quintar de polvora e hun caxo de passadors. Nous maravelleu si es pocha cosa car lo General non te ans la havem haguda comprar. E per la present no mes sino queus tingue la Santa Trinitat en sa proteccio. Data en Barchinona a XXV de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Montsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

martes, 17 de marzo de 2020

XXIII. Reg. n. 2, fól. 43,45 ? 30 oct. 1181. Batea - Algars

XXIII. 

Reg. n. 2, fól. 43,45 ? 30 oct. 1181.

In Dei nomine et ejus divina clemencia ego
lldefonsus Dei gratia rex Aragonis comes Barchinone et marchio Provincie facio hanc cartam donacionis et populacionis. Placuit michi bono animo et spontanea voluntate quod dono laudo atque imperpetuum concedo vobis omnibus populatoribus de Rivo de Algars et de Batea presentibus atque futuris ad populandum et meliorandum castra et villas de Rivo de Algars et de Batea et omnes terminos eorum scilicet usque ad Nonasp et deinde sicut vadit et ferit in serram in Aull de Favara et deinde usque ad podium de Calcent (Calaceite, Calaceit, Kalat zeyd, Calaseit, etc.) et ferit ad Cretes (Cretas, Queretes) et vadit ad Vilar de Arenis (Areñs - 
Arenys de Lledó o Arnes?) et vadit ad Gandeam (Gandesa) et sicut aque vertuntur intus versum predictum castrum de Algars et sicut vadit usque ad serram de Azcon (Ascó) et deinde usque ad Matarranam (Matarranya, Matarraña). Quantum infra hos predictos terminos includitur et terminatur dono utque imperpetuum concedo vobis et omni generationi et posteritati vestre franchum et liberum et ingenuum ad vestram propriam hereditatem per facere inde omnes vestras voluntates ad fuerum Cesarauguste. Supradicta castra cum suis terminis heremis et populatis cum introitibus et exitibus suis cum aquis et pascuis et pratis et lignis et silvis et cum omnibus directis et pertinenciis suis que ad usum hominis pertinent vel pertinere debent totum ex integrum dono et concedo vobis et vestris. Et dono vobis ut habeatis fueros et judicios Cesarauguste per secula cuncta salva mea fidelitate et de tota mea posteritate. Insuper dono laudo et concedo Berengario de Parietibus notario meo ecclesias que ibi fuerint facte omnibus diebus vite sue salvo juro Dertusensis episcopi. Iterum dono vobis predictis populatoribus ut non donetis lezdam nec pedaticum in totam meam terram nec in aqua. Facta carta apud Ilerdam III kalendas novembris anno Domini MCLXXXI. - Signum + Ildefonsi Dei gratia regis Aragonis comitis Barchinone et marchionis Provincie. - Sig+num Arnaldi de Eril. - Sig+num Berengarii de Sanaugii. - Sig+num Poncii de Cervaria. - Sig+num Artall de Alagon. - Sig+num Enego de Aveu. - Sig+num Berengarii de Parietibus notarii domini regis qui hanc cartam ejus mandato scripsit cum lineis suprapositis in linea tertia.

xxiv-per-367-alfonso-i-mayo-1184-velosello-populetum-vallemclaram

/

https://dle.rae.es/batea

Del ár. hisp. *baṭíḥa, y este del ár. clás. baṭīḥah 'lugar llano'.
1. f. Artesageneralmente redondaque sirve para lavar y otros usos.
2. f. Plataforma de madera que se coloca en el mar para la cría cultivo de mejillones y otros moluscos.
3. f. Bandeja o azafatenormalmente de madera o con pajas sentadas sobre la madera.
4. f. bandeja (‖ pieza para servir).
5. f. Recipiente de forma normalmente cúbica que se usa para el lavado de minerales.
6. f. Embarcación en forma de artesaque se usa en los puertos arsenales.
7. f. Vagoneta con los laterales muy bajos.

https://www.dipta.cat/RBIV/biblioteca/tarragona_cristiana/HTML/files/assets/basic-html/page497.html


http://doczz.es/doc/364121/el-para%C3%ADso-est%C3%A1-en-el-regazo-de-una-madre

" ... Aquesta transformació de Vall a Ull crec que serveix per a explicar un nom de lloc utilitzat en un document medieval antic, la primera carta de població de Batea de l’any 1181 en la que es volia mostrar l’ampli espai d’influencia del castell de Batea: “que limitava amb el terme de Nonasp, i de Nonasp per la serra fins a tocar l’Aull de Favara, i des d’aquí vers el puig de Calaceit i a tocar Cretes, d’aquí en direcció al Vilar d’Areys i d’aquí envers Gandesa tal i com les aigües vessen cap al castell d’Algars, i en direcció a la serra d’Ascó i d’aquí al riu Matarranya”. Sobre aquesta fita de Favara vaig escriure a la revista “Lo Portal” nº 135. El limit de l’Aull de Favara em va fer pensar que podia significar el nom d’alguna muntanya de la serra de Nonasp que amb el temps hagués canviat de nom. Vaig pensar que es podria correspondre amb la Punta Redona (354 metres) que actualment fa de fita entre els termes de Nonasp i Favara, o amb la Punta d’en Quadret 346 metres) que fa de molló entre Favara i Batea. Però en aquella antiga Carta de Població de Batea i Algars de 1181 no es concretaven exactament les fites tal com més tard es van establir entre el diferents pobles veïns de la zona del castell bateà. Crec que l’Aull de Favara, o potser millor la Ull de Favara, era una forma derivada de la Vall de Favara; cosa que no contradiu els actuals límits termenals. Així, dons, crec que a la carta bateana s’hauria de traduir: “fins a tocar la Vall de Favara”. ..."

viernes, 12 de febrero de 2021

3, 4, 5 DE JULIO, 1461

3 DE JULIO.

Sin embargo de haberse manifestado por el Concejo de la ciudad la deliberación tomada acerca del nombramiento de embajadores, consistiendo en fijar el número de estos a tres, hubo disentimiento por parte de muchos, que no quisieron separarse de lo votado el día anterior, y así nada se resolvió.
Se recibió, en este día, la carta que sigue a continuación.

Als molt reverend e magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
En los dias passats havem rebudes algunes letres vostres ab les quals som stats sertificats de la bona concordia la qual per gracia de nostro Senyor se es feta entre lo Senyor Rey e aquest Principat e com lo molt lllustrissimo Senyor Primogenit ha lo exercici de la jurisdiccio de aquest Principat de que som stats molt
aconsolats e retribuim gracies infinides a nostre Senyor Deus qui hun tal fet com es aquest ha portat a bona fi. E per quant aximateix ab dites letres nos avisau que en les coses que necessaries serien al util e benavenir de aquesta universitat no fallirien e a present nos occorren algunes poques coses de necessitat tremetem aqui lo Senyor en Jaucme Texidor consoll de aquesta vila lo qual per part de aquesta vila les vos explicara. Suplicant vos per ço li doneu fe e crehença en ço que per part de aquesta vila vos dira e en lo necessari de aquesta vila li vullan fer cara e donar endressa e bona ajuda axi com de vosaltres havem bona confiançe. E sia mossenyors molt reverend magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda.
Dada en la vila de Figueres lo derrer de juny del any Mil CCCCLX hu. - Apparellats a vostre servir e honor los consols de la vila de Figueres.

4 DE JULIO. (Fue fiesta en América?)

Siguiendo la dificultat del da anterior acerca del nombramiento de los embajadores que se habían de enviar a Castilla, y del número de que debía constar la embajada, propusieron los señores Diputados que se buscara un medio conciliatorio para llevar el negocio a buen término; y, a pesar de la gran discordancia y diversidad de pareceres que sobre ello se emitieron, como la mayor parte revelasen el deseo de que la elección se confiase a los señores Diputados, acordaron estos, por último, que fuesen seis los embajadores, y pasando desde luego a la elección, resultaron elegidos el arzobispo de Tarragona, el abad de Poblet, el conde de Prades, el vizconde de Illa, Juan de Marimon, ciudadano de Barcelona, y Tomás Taqui, síndico de Perpiñan; lo que se encargó al secretario que, por de pronto, no se divulgara.
El mismo día, se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend e honorables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Be haureu per la experiencia manifestament vist e compres ab quanta afeccio integra e sana voluntat havem treballat ab totes nostres forces e poder en procurar e conduhir la bona concordia que a nostre Senyor Deus li ha plagut donar nos de que li sien fetes gracies infinides e no menys podeu considerar la fatiga e treballs que nostra persona ha sostenguts molt voluntariament per venir e portar a conclusio e efecte la capitulacio per nos e vosaltres mijançant la gracia del Sperit Sant fermada per lo gran desig del repos e amor de tots vosaltres e per aconseguir los bens que de la concordia indubitadament seguir se speren e evitar los dans que la rotura desijada portava poder esser mes que certs e per lo passat inferir que no ab menys atencio nostra pensa esta occupada en mirar e pensar en totes les coses que a la conservacio de la dita concordia e capitulacio ajudar e valer poden axi com fins aci nostre studi es stat de portar las fahenas en lo bon punt que de present stan evitant en quant havem pogut axi com entenem fer que la dita concordia sia apartada de tota condicio de mals conceptes no solament en les efectes mes encara en les apariencies. E incercant en nostra pensa los bens que continuant nostre ferm preposit redreçar porien havem feta firmissima conclusio hu de aquells dels principals que usant devien esser entrar la Serenitat nostra en aqueixa ciutat de Barchinona de que fermada la dita capitulacio havem tenguda ferma sperança per vosaltres deviem esser instada e supplicada tant per la raho e gratificacio voler ho quant encara per les ofertes afermatives que per tots los misatgers de vosaltres que a nos son venguts nos son stades fetes e per que no deliberam obmetrens cosa alguna que al degut aprofitar e valer puixa per constituhir los afers en ferme esser e repos ho havent sguart abans aço preposant a la necessitat en que la Majestat del Senyor Rey per los afers de Navarra es constituida e lo perill en que la persona sua esta en Çaragoça hon de peste se moren sis e set lo jorn com nos haja scrit no sen partira fins a Deus placia nos siam ab sa Senyoria manant que de fet degam partir de que podeu pensar en quanta prolixitat de agonia nos trobam. Empero vist que fins aci per vosaltres de la entrada nostra en aqueixa dita ciutat no som stada supplicada considerants los grans bens que de la comunicacio nostra ab lo lllustrissimo Primogenit nostre fill molt car e molt amat e ab vosaltres e aqueixa ciutat indubitadament se sperarien seguir ans peragut per los dits respectes deure suspendre nostra partida tan necessaria e abans scriure a vosaltres e sperar vostre record e nons podem obmetre quant es cosa a nos deguda usant de ofici de mare a boca voler vos recomenar la persona e fets del lllustrissimo Infant don Ferrando nostre fill molt car a vosaltres e aquexos de aqueixa ciutat la qual com sabeu deu esser acomenat a particulars cathalans essent per nos personalment a tots vosaltres recomenat succehiria en tanta contentacio de la Majestat del dit Senyor e de nos que essent vos recomenat e en poder de vosaltres cathalans no menys starem reposada aconsolada e contenta que si junctament ab nostra persona lo teniem. E per ço encara que la capitulacio no obste ni alguna altre cosa nos no deure e poder entrar en aqueixa ciutat e en qualsevol loch de aquest Principat no resmenys havem delliberat notificar vos la voluntat e parer nostre e pus larch vos sera dit per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador. E vista la necessitat del dit Senyor Rey e perill en que la persona sua sta de que la persona nostra reb e sta ab mes congoixa que scrivir poriem afectuosissimament vos encarregam lo pus prest que esser puixa nos vullau respondre del parer vostre ab lo qual puix havem satisfet comunicant vos lo nostre nos conformarem avisant vos que essent vosaltres del parer nostre de continent pertrem haguda vostra resposta e entrarem en aqueixa ciutat en la qual vista la necessitat que occorre per lo perill de la persona del dit Senyor Rey e occorrencia de sos fets starem lo menys que porem e som be certa que de nostra comunicacio ab vosaltres restarem axi contentissimos e aconsolats que conexereu lo amor e benivolencia que portam a aquest Principat e aqueixa ciutat e poblats en aquell no esser menys que si tots nos fossen fills. Dada en Vilafrancha de Penedes a III dies del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - La Reyna.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Vostra letra havem reebuda per Perello exhibidor de aquesta. Per vostra contentacio havem manada despachar la provisio perlant de oficials que per lo spectable visrey de Sicilia nostre embaixador vos sera mostrada e donada que al parer nostre satisfa al necessari e com nos serem ab la Majestat del Senyor Rey hajau per cert que sa Senyoria acomenara los oficis a tals persones que sera en laor de nostre Senyor Deu servici de la Excellencia sua benefici publich e ben regiment e exercici de la justicia. De aço e de les altres coses contengudes en vostra dita letra havem perlat ab lo dit Perello les coses que per ell vos seran referides. Dada en Vilafranqua a tres de juliol any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la siguiente carta.

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Reebuda havem letra de la Excellencia vostra en la qual es comesa crehença En Pere Perello notari qui aquella nos ha explicada. Juxta lo que diu haver hagut de vostra dita Excellencia en manament regraciam vos Senyora molt alta la bona voluntat e afeccio que la Altesa vostra per sa gran humanitat e virtut ha en totes coses concernents benifici de aquest Principat e la provisio per vostra gran Senyoria feta dels afers de vicecanceller e de algutzir. E jatsia haguerem a gracia de tots los oficis que de present vaguen se fes provisio abans de vostra partida pero vistes les rahons per les quals vostra Serenitat dellibera remetre ho a la Majestat del Senyor Rey havem aquelles per molt honestes e condescents o pus la justicia se puixa algun tant administrar per mija de aquests oficials sera pertinent cosa les altres provisions procehir de la Majestat del Senyor Rey. La qual sia merce vostra esser per aquelles eficacissimament supplicada a fi que no reebem alguna dilacio car no succehiria a servici del dit Senyor Rey ne a benefici de la cosa publica de aquest Principat. En apres Senyora molt alta havem sabut per relacio del dit Perello que lo prothonotari vostre se aturaria en desempetxar la procura que vostra Altesa ha de la Majestat del Senyor Rey juxta los apuntaments açi fets (falta punto) Es nos cosa de gran admiracio com aço sia contra forma del qui ha tot temps adverat e dit e feta fe ço es haber rebut lo dit poder e oferir se ordenar aquell a tota vostra voluntat. Aço deu esser alguna primor de notaris en la qual en aquest cas nos deu intrar. E crehem be que haguda comunicacio de aço ab persones del art de les quals ha açi copios nombre axi de oficials de la casa del Senyor Rey com altres lo dit prothonotari se adherira a la raho. Per queus suplicam Senyora molt alta vostra Excellencia proveescha e mane lo dit prothonotari açi venir a fi que aço se puixa liquidar e partint vostra Altesa no romangues confus car no succehira a servici de la Majestat del Senyor Rey ne de vostra Altesa ne benefici algu dels afers. E nos deu desijar que apres la bona conclusio de aquells isquen coses que llur bon efecte degen en res perturbar. Lo dit prothonotari venint aci dels treballs seus e de tot lo just sera degudament content. Per aquella sola raho es trames lo present portador a fi que vostra Excellencia senta esser de necessitat lo dit prothonotari venir. La Sancta Trinitat molt alta e molt Excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria la qual nos man tot so que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a IIII de juliol del any Mil CCCC sexanta hu. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui aquella humilment se recomanan. - Los diputats del General e concell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

5 DE JULIO.

En este día, reunidos los Diputados, mandaron publicar por el escribano Sellent los nombres de las personas elegidas para la embajada.